Comunicació

395 les relacions: Acerbes, Achille et Polyxène, Acidalia Planitia, Adam Elsheimer, Afra d'Augsburg, Afrodita, Afrodita ajupida, Afrodita de Cnidos, Afrodita de Menofant, Agoràcrit de Paros, Agripa d'Alba, Aiguamúrcia, Al-Maqwala, Al-Uzza, Alba Silvius, Almenara, Amiens, Amor sacre i amor profà, Amuli (rei), Ancona, Andreu Aleu i Teixidor, Anell de Silvià, Angelika Kauffmann, Annibale Carracci, Anquises, Antologia llatina, Antonio Canova, Apies, Arbre, Arcesilau (escultor), Arcturus, Ares, Art amatòria, Art eròtic a Pompeia i Herculà, Ascani, Ascanio in Alba, Atis Silvius, August de Prima Porta, Aventí Silvi, Òperes perdudes de Claudio Monteverdi, Élisabeth Vigée Le Brun, Bab Tuma, Basílica del Sant Sepulcre, Batalla d'Orcomen, Batalla de Munda (45 aC), Batalla de Queronea (86 aC), Bellesa, Blasfèmia, Bronzes daurats de Cartoceto di Pergola, Brutus de Bretanya, ..., Bul·la Règia, Bullabessa, Cabells rossos, Cadmus et Hermione, Caelus, Caissa, Calígula, Capet Silvi, Capil·lera, Capis Silvi, Carl von Linné, Casa Joan Ribera, Casa Senyorial de Tuskulėnai, Cascada del Parc de la Ciutadella, Casino de Múrcia, Cànon estètic, Cíbele, Còdex Borgia, Christopher Marlowe, Cigne (nom comú), Clítoris, Clotets de Venus, Clotilde Mafleuray, Codename wa Sailor V, Colúmbids, Concòrdia, Consolador, Constel·lació dels Peixos, Creüsa (filla de Príam), Crepereu, Ctèsicles (escultor), Cupido, Cupido i Psique, Dèrceto, Déu de l'amor, De figuris Veneris, De la natura, De mulieribus claris, Declinació del llatí, Dido, Diego Velázquez, Dii Consentes, Divendres, Domus Avinyó, Dona, Dona a l'antiga Roma, Dona mediterrània, Dougga, Drusil·la (germana de Calígula), Durrës, Efecte Venus, El jardí de les delícies, El judici de Paris (Rubens), El missatger de l'amor, El naixement de Venus, El naixement de Venus (Bouguereau), El rapte de Psique, El somni del cavaller, Els Lusíades, Enees, Enees Silvi, Eneida, Erix, Eros (fill d'Ares), Eros i Psique (Canova), Escopes de Paros, Escultures de la Plaça de Catalunya, Església de Sant Feliu de Girona, Espai exterior, Eugeni de Savoia, Eusebi Arnau i Mascort, Eva Herzigová, Excavacions arqueològiques d'Estàbia, Excavacions arqueològiques de Boscoreale, Fastos, Favoni Eulogi, Fòrum d'August, Fòrum de Trajà, Fòrums Imperials, Fenicis, Festes romanes, Filippinism, Filippo Parodi, Filisc de Rodes, Fonts de Barcelona, Fordicídia, Francesc Fontanella i Garraver, Francesc Pla i Duran, Francesc Satorres, Francesco del Cossa, Freia, Friederike Pezold, Gai Cassi Quèrees, Gai Mati Calvena, Gai Memmi (tribú 54 aC), Gai Vibi Var, Gastronomia de Setmana Santa, Gavin Hamilton, Gemmes treballades, Gens Júlia, Georg Wissowa, Giacomo Antonio Ponsonelli, Gneu Nevi, Gombrèn, Grafit (arqueologia), Gravetià, Gustav Holst, Hans Baldung, Harúspex de Piacenza, Hathor, Hausos, Hípia, Hermafrodit adormit, Hersília, Heterosexualitat, Història del nu artístic, Home, Horaci, Hugo Claus, Idàlion, Imperi Cartaginès, Inanna, Intersexualitat en la història, Ixtar, Jardineria del Barroc, Jardins de la Glorieta, Jardins de Sal·lusti, Jardins de Santa Clotilde, Jardins del Doctor Pla i Armengol, Jardins del Real, Júlia (tia de Juli Cèsar), Júlia Domna, Joan Borrell i Nicolau, John Gower, Joséphine Baker, Joseph Nollekens, Juli Cèsar, Justa i Rufina, King Arthur (Purcell), L'apoteosi del dòlar, La bacanal dels andrios, La Belle Hélène, La forja de Vulcà, La Fornarina, La núvia cadàver, Lamta (Tunísia), Latinus, Latinus Silvius, Lavínia, Legió X Equestris, Les aventures del baró Munchausen, Les metamorfosis (Apuleu), Les tres Gràcies (Regnault), Lesbiana, Lex Ursonensis, Libitina, Licínia (vestal), Liebe ist für alle da, Literatura romana, Llegenda de l'origen troià dels bretons, Llista de característiques d'albedo de Mart, Llista de cràters de (433) Eros, Llista de déus grecs, Llista de Reis d'Alba Longa, Lo desengany, Lola Mora, Luci Emili Buca el Vell, Luci Nevi Balb, Luci Porci Licí (magistrat), Malaltia de transmissió sexual, Mar del Sud, Mare Acidalium, Maria Brizzi Giorgi, Mart (mitologia), Matronàlia, Méditation (Thaïs), Múrcia (mitologia), Mens (mitologia), Mercuri (mitologia), Misè, Misenum, Mite dels orígens troians, Mitologia etrusca, Mitologia fenícia, Mitologia grecoromana, Mitologia irlandesa, Mitologia nòrdica, Mitologia romana, Mon Repòs, Monestir de Lerins, Monoteisme, Mont de Venus, Morpho, Munera Gladiatoria, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, Museu Internacional de Ceràmica de Faenza, Museu Nacional (Rio de Janeiro), Museu Pius-Clementí, Nealces, Neptú (mitologia), Nom teòfor, Non, ou a Vã Glória de Mandar, Nu (art), Numítor, Odes (Horaci), Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Origen dels etruscs, Origen dels noms dels planetes, Orsini, Ovidi, Palau de Versalles, Palília, Palinur (mitologia), Panteó (mitologia), Panteó de Roma, Pantomim, Papa Bonifaci IV, Paphiopedilum ciliolare, Parc de Can Solei i Ca l'Arnús, Paride ed Elena, Pentacle, Pentacle invertit, Personalitats caricaturitzades a Astèrix, Petits poemes en prosa, Petus, Pietro da Cortona, Pilar dels Nautes, Pintura eròtica, Pintura renaixentista d'Itàlia, Pintura rococó, Planeta a ull nu, Planetes en l'astrologia, Plutó (mitologia), Policarm (escultor), Pompeia, Porta Col·lina, Portada/article febrer 28, Porto Venere, Portvendres, Pròcul (usurpador), Primer Triumvirat, Proca, Prosèrpina, Prostitució a l'antiga Roma, Prostitució sagrada, Psyché (Lully), Pygmalion (cràter), Quint Fabi Màxim Gurges, Ròmul i Rem, Ròmul Silvi, Rea Sílvia, Regio I (Pompeia), Regio II (Pompeia), Regio IV (Pompeia), Regio IX (Pompeia), Regio V (Pompeia), Regio VI (Pompeia), Regio VII (Pompeia), Regio VIII (Pompeia), Regnat de Cleòpatra, Regne Romà, Religió a l'antiga Roma, Reparada, Retrat de Simonetta Vespucci, Ritual d'aparellament, Roman de Fauvel, Rosa, Rosàlia, Roserar, Rudens, Sacrifici d'animals, Saint Seiya: The Lost Canvas – The Myth of Hades, Sandro Botticelli, Sanssouci, Satèl·lits de Mart, Símbol astrològic, Sòrdons, Sexualitat a l'antiga Roma, Sicca Veneria, Silvius, Simbologia astronòmica, Studiolo de Francesc I, Tahití, Tannhäuser, Tauroboli, Tíndaris, Teatre de Pompeu, Temple, Temple d'Apol·lo (Pompeia), Temple d'Hera (Paestum), Temple d'Isis, Temple de Bacus, Temple de Júpiter (Baalbek), Temple de Venus Genetrix, Temple de Venus i Roma, Tessalònica, Thaïs, Thalna, Tiberí, Ticià, Topless, Torre de Bollingen, Tortel·lini, Triclini, Tron de Boston, Tulum (jaciment arqueològic), Turan (mitologia), Ulalume, Urà (mitologia), Vanir, Vas de Portland, Vènets (gals), Veneralia, Venereum, Venus, Venus (planeta), Venus Cal·lipígia, Venus Capitolina, Venus d'Arle, Venus d'Esquilí, Venus d'Iluro, Venus d'Urbino, Venus de Badalona, Venus de Barcelona, Venus de Milo, Venus de Willendorf, Venus del mirall, Venus i Adonis (Ticià, Nova York), Venus i Mart, Venus impúdica, Venus, Cupido, la Follia i el Temps, Venusberg, Veracreu, Verd, Vesuvi, Vil·la Adriana, Vil·la Carlotta, Vil·la Fortunatus, Vil·la romana de São Cucufate, Vinàlia, Virgínia (filla de Luci Virgini), (16) Psique, (2101) Adonis, 114 aC, 1595. Ampliar l'índex (345 més) » « Shrink índex

Acerbes

Acerbes (conegut també com a Acerbas, Servius, Sicarbas i Siqueu) (en grec antic Συγχαιος o Συχαιος), va ser un sacerdot d'Hèrcules a Tir.

Nou!!: Venus (mitologia) і Acerbes · Veure més »

Achille et Polyxène

dreta Achille et Polyxène és una tragèdia lírica de Jean-Baptiste Lully.

Nou!!: Venus (mitologia) і Achille et Polyxène · Veure més »

Acidalia Planitia

Acidalia Planitia és una plana de Mart.

Nou!!: Venus (mitologia) і Acidalia Planitia · Veure més »

Adam Elsheimer

Adam Elsheimer (també lletrejat Ehlsheimer) fou un pintor, aiguafortista i dibuixant alemany, el qual treballà principalment a Itàlia Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996.

Nou!!: Venus (mitologia) і Adam Elsheimer · Veure més »

Afra d'Augsburg

Afra d'Augsburg (Augsburg?, o Xipre, s. III - Augsburg, 304) va ésser una dona cristiana, morta com a màrtir i venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Venus (mitologia) і Afra d'Augsburg · Veure més »

Afrodita

En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.

Nou!!: Venus (mitologia) і Afrodita · Veure més »

Afrodita ajupida

La ''Venus Lely'', anomenada així per haver pertangut al pintor Peter Lely, actualment propietat de la ''Royal Collection'', en préstec en el ''British Museum'' Afrodita ajupida, rentant-se, en el bany, o expressions semblants, són denominacions historiogràfiques d'un tipus de representacions de la dea Afrodita (o Venus) que es realitzaren a partir d'un model de l'època hel·lenística, atribuït a Doidalses de Bitínia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Afrodita ajupida · Veure més »

Afrodita de Cnidos

LAfrodita de Cnidos (o Cnido) va ser una escultura grega antiga de la deessa Afrodita creada per Praxíteles d'Atenes al voltant del segle IV aC.

Nou!!: Venus (mitologia) і Afrodita de Cnidos · Veure més »

Afrodita de Menofant

LAfrodita de Menofant és una escultura romana en marbre, de Venus del tipus Venus Capitolina.

Nou!!: Venus (mitologia) і Afrodita de Menofant · Veure més »

Agoràcrit de Paros

Agoràcrit de Paros (en llatí Agoracritus, en grec antic) fou un escultor grec nascut a Paros, que va viure al segle V aC.

Nou!!: Venus (mitologia) і Agoràcrit de Paros · Veure més »

Agripa d'Alba

Agripa Silvi (en llatí: Agrippa Silvius) fou un mític rei d'Alba Longa.

Nou!!: Venus (mitologia) і Agripa d'Alba · Veure més »

Aiguamúrcia

Aiguamúrcia és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, Catalunya.

Nou!!: Venus (mitologia) і Aiguamúrcia · Veure més »

Al-Maqwala

Al-Maqwala és un jaciment arqueològic de la regió de Sanà al Iemen.

Nou!!: Venus (mitologia) і Al-Maqwala · Veure més »

Al-Uzza

Al-Uzza va ser una deïtat femenina de l'Aràbia preislàmica.

Nou!!: Venus (mitologia) і Al-Uzza · Veure més »

Alba Silvius

Alba Silvi (en llatí: Alba Silvius) fou un dels reis mítics d'Alba Longa que va regnar també sobre les colònies d'aquesta, com Alba Pompeia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Alba Silvius · Veure més »

Almenara

Almenara és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Venus (mitologia) і Almenara · Veure més »

Amiens

Amiens (en francès; en català també Amens) és una ciutat i un municipi de França, capital del departament del Somme, a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Venus (mitologia) і Amiens · Veure més »

Amor sacre i amor profà

Amor sacre i amor profà (en italià: Amor sacro e amor profano) també anomenat Venus i la donzella, és un llenç a l'oli de Ticià, pintat al voltant de 1515.

Nou!!: Venus (mitologia) і Amor sacre i amor profà · Veure més »

Amuli (rei)

Amuli (en llatí Amulius), segons la mitologia romana fou el rei d'Alba Longa, fill de Proca i germà menor de Numítor a qui va enderrocar.

Nou!!: Venus (mitologia) і Amuli (rei) · Veure més »

Ancona

Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.

Nou!!: Venus (mitologia) і Ancona · Veure més »

Andreu Aleu i Teixidor

Pau Gibert. Madrid: plaça del Doctor Marañón. Andreu Aleu i Teixidor (Tarragona, 1829 - Sant Boi de Llobregat, 1900) fou un escultor català.

Nou!!: Venus (mitologia) і Andreu Aleu i Teixidor · Veure més »

Anell de Silvià

Anell de Silvià Lanell de Silvià o també conegut com lAnell Vyne és una joia d'or, que data probablement del, descobert el 1785 en un camp llaurat a la vora de Silchester, a Hampshire (Anglaterra).

Nou!!: Venus (mitologia) і Anell de Silvià · Veure més »

Angelika Kauffmann

''Autoretrat'', Museu de l'Ermitage Maria Anna Angelika Katharina Kauffmann (Coira, Suïssa, 30 d'octubre del 1741-Roma, 5 de novembre del 1807) fou una pintora austrosuïssa, especialitzada en la tècnica del retrat.

Nou!!: Venus (mitologia) і Angelika Kauffmann · Veure més »

Annibale Carracci

Annibale Carracci (3 de novembre de 1560, Bolonya - 15 de juliol de 1609, Roma) va ser un pintor i gravador del barroc italià.

Nou!!: Venus (mitologia) і Annibale Carracci · Veure més »

Anquises

Fugida de Troia, Schönbrunn Segons la mitologia grega, Anquises (en grec antic Άγχίσης), va ser l'últim rei de Dardània i el pare del mític heroi Eneas.

Nou!!: Venus (mitologia) і Anquises · Veure més »

Antologia llatina

LAntologia llatina (en Anthologia latina) és un recull de poemes en llatí, elaborat probablement a l'Àfrica romana durant el.

Nou!!: Venus (mitologia) і Antologia llatina · Veure més »

Antonio Canova

Antonio Canova (Possagno, Vèneto, 1 de novembre de 1757 - Venècia, 13 d'octubre de 1822) va ser un escultor venecià.

Nou!!: Venus (mitologia) і Antonio Canova · Veure més »

Apies

A la mitologia romana, Apies (en llatí Appias) era una de les Crenees, una nàiada que vivia a les dues fonts que hi havia properes al Temple de Venus Genetrix al Fòrum romà.

Nou!!: Venus (mitologia) і Apies · Veure més »

Arbre

data.

Nou!!: Venus (mitologia) і Arbre · Veure més »

Arcesilau (escultor)

Arcesilau (en llatí Arcesilaus, en grec antic "Arkesílaos") fou un escultor del segle I aC que segons Plini el Vell va ser molt apreciat a Roma.

Nou!!: Venus (mitologia) і Arcesilau (escultor) · Veure més »

Arcturus

Arcturus (Alfa del Bover / α Boötis) és el quart estel més brillant del cel nocturn, amb una magnitud visual de -0,04, després de Sírius (α Canis Majoris), Canopus (α Carinae) i Alpha Centauri (α Centauri).

Nou!!: Venus (mitologia) і Arcturus · Veure més »

Ares

En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.

Nou!!: Venus (mitologia) і Ares · Veure més »

Art amatòria

LArs Amatoria o L'art d'estimar és un poema de l'escriptor llatí Ovidi.

Nou!!: Venus (mitologia) і Art amatòria · Veure més »

Art eròtic a Pompeia i Herculà

Museu de Nàpols Lart eròtic a Pompeia i Herculà s'ha exhibit tant com a art i censurat com pornografia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Art eròtic a Pompeia i Herculà · Veure més »

Ascani

Eneas i Ascani. Museu Britànic Ascani (en grec antic Άσκάνιος), dit així segons la mitologia grega o Iulus, segons la mitologia romana, va ser el fundador i primer rei d'Alba Longa (1179 aC - 1141 aC) Era fill d'Enees, rei de Dardània, i la princesa troiana Creusa, filla de Príam (rei de Troia).

Nou!!: Venus (mitologia) і Ascani · Veure més »

Ascanio in Alba

Ascanio in Alba, K. 111, és una òpera en dos actes composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret italià de Giuseppe Parini; fou un encàrrec que motivà el segon viatge a Itàlia de Mozart.

Nou!!: Venus (mitologia) і Ascanio in Alba · Veure més »

Atis Silvius

Atis Silvi (en llatí: Atys Silvius) fou un dels reis d'Alba Longa i les seves colònies.

Nou!!: Venus (mitologia) і Atis Silvius · Veure més »

August de Prima Porta

August de Prima Porta amb policromia reconstruïda segons les restes de pigments trobats a l'estàtua La cuirassa en una còpia de bronze LAugust de Prima Porta és una estàtua de Cèsar August que va ser descoberta el 20 d'abril de 1863 a la vil·la de Prima Porta pertanyent a Livia, a la ciutat de Roma.

Nou!!: Venus (mitologia) і August de Prima Porta · Veure més »

Aventí Silvi

Aventí Silvi (en llatí: Aventinus Silvius) fou un mític rei d'Alba Longa (Latium).

Nou!!: Venus (mitologia) і Aventí Silvi · Veure més »

Òperes perdudes de Claudio Monteverdi

Claudio Monteverdi al voltant del 1640. El compositor italià Claudio Monteverdi (1567–1643), a més d'una gran producció de música sacra i madrigals, va ser prolífic escrivint per l'escenari.

Nou!!: Venus (mitologia) і Òperes perdudes de Claudio Monteverdi · Veure més »

Élisabeth Vigée Le Brun

Élisabeth Vigée Le Brun (París, Regne de França, 16 d'abril de 1755 - 30 de març, 1842), fou una pintora francesa, una de les més destacades del.

Nou!!: Venus (mitologia) і Élisabeth Vigée Le Brun · Veure més »

Bab Tuma

Bab Tuma (‘Porta de Tomàs') és un barri de la Ciutat Vella de Damasc, a Síria, i és també el nom d'una de les set portes de la muralla històrica de la ciutat, la qual és un punt de referència geogràfic del primer cristianisme.

Nou!!: Venus (mitologia) і Bab Tuma · Veure més »

Basílica del Sant Sepulcre

La basílica del Sant Sepulcre és una estructura arquitectònica religiosa situada en un lloc anomenat Gòlgota (de l'arameu Golgotha, 'calavera'), on segons els Evangelis s'esdevingué la crucifixió de Crist.

Nou!!: Venus (mitologia) і Basílica del Sant Sepulcre · Veure més »

Batalla d'Orcomen

L'anomenada Batalla d'Orcomen va ser l'enfrontament decisiu de la Primera Guerra mitridàtica succeïda l'any 85 aC entre els romans de Luci Corneli Sul·la i els pòntics d'Arquelau, en una zona pantanosa a les planes de Beòcia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Batalla d'Orcomen · Veure més »

Batalla de Munda (45 aC)

La Batalla de Munda (17 de març de) va ser un enfrontament entre els cesarians i pompeians.

Nou!!: Venus (mitologia) і Batalla de Munda (45 aC) · Veure més »

Batalla de Queronea (86 aC)

La Batalla de Queronea de l'any 86 aC va tenir lloc a la rodalia de Queronea, a Beòcia, durant la Primera Guerra mitridàtica entre la República Romana i el rei Mitridates IV del Pont.

Nou!!: Venus (mitologia) і Batalla de Queronea (86 aC) · Veure més »

Bellesa

El ''Dorífor'' de Policlet és el cànon estètic més conegut de l'antiguitat. Còpia romana de marbre del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols La bellesa (o bellea) és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea, que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció.

Nou!!: Venus (mitologia) і Bellesa · Veure més »

Blasfèmia

La blasfèmia o flastomia és una expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte d'adoració, de veneració o de culte religiós.

Nou!!: Venus (mitologia) і Blasfèmia · Veure més »

Bronzes daurats de Cartoceto di Pergola

Els bronzes daurats de Cartoceto di Pergola són l'únic grup estatuari eqüestre en bronze daurat de la civilització romana que s'ha conservat fins als nostres dies.

Nou!!: Venus (mitologia) і Bronzes daurats de Cartoceto di Pergola · Veure més »

Brutus de Bretanya

Brutus de Bretanya o Brutus de Troia és un personatge mitològic, descendent de l'heroi troià Enees, el qual apareix en les llegendes medievals britàniques com a fundador i primer rei de Bretanya.

Nou!!: Venus (mitologia) і Brutus de Bretanya · Veure més »

Bul·la Règia

Mosaic de la casa d'Amfitrite Ruïnes Bul·la Règia és un jaciment arqueològic de Tunísia, a la governació de Jendouba, delegació de Jendouba Nord.

Nou!!: Venus (mitologia) і Bul·la Règia · Veure més »

Bullabessa

La bullabessa (en occità bolhabaissa i en francès bouillabaisse) és una mena de suquet de peix típic de la Provença.

Nou!!: Venus (mitologia) і Bullabessa · Veure més »

Cabells rossos

Retrat de dona jove amb unicorn (Dama amb ''unicorn'') (1506), per Raffaello Sanzio representa una jove amb cabell ros El ros és un color de cabells caracteritzat per nivells baixos del fosc pigment melanina.

Nou!!: Venus (mitologia) і Cabells rossos · Veure més »

Cadmus et Hermione

dreta Cadmus et Hermione és una tragèdia lírica escrita per Jean-Baptiste Lully.

Nou!!: Venus (mitologia) і Cadmus et Hermione · Veure més »

Caelus

Caelus (a vegades dit Coelus) fou el nom llatí que van usar els romans en la seva mitologia pel déu grec del cel Urà.

Nou!!: Venus (mitologia) і Caelus · Veure més »

Caissa

Caïssa és una dríada mítica de Tràcia, venerada com la musa dels escacs.

Nou!!: Venus (mitologia) і Caissa · Veure més »

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.

Nou!!: Venus (mitologia) і Calígula · Veure més »

Capet Silvi

Capet Silvi (en llatí: Capetus Silvius) fou un dels reis d'Alba Longa.

Nou!!: Venus (mitologia) і Capet Silvi · Veure més »

Capil·lera

La falzia, capil·lera, falguerola, falzia de pou o falzilla (Adiantum capillus-veneris) és una espècie de falguera de la família Pteridiaceae.

Nou!!: Venus (mitologia) і Capil·lera · Veure més »

Capis Silvi

Capis Silvi (en llatí: Capys Silvius) fou un dels reis d'Alba Longa, fill d'Atis Silvi, avantpassat de l'emperador August.

Nou!!: Venus (mitologia) і Capis Silvi · Veure més »

Carl von Linné

Escultura de ''C. Linneo'', a l'Herboristeria del Rei, a Barcelona. Carl Nilsson o Carl Linnaeus,El seu pare, Nils, tenia el patronímic «Ingemarsson».

Nou!!: Venus (mitologia) і Carl von Linné · Veure més »

Casa Joan Ribera

La casa Joan Ribera era un edifici del situat al carrer Nou de Sant Francesc, 16-16 bis de Barcelona, inclòs al Catàleg de Patrimoni del 1979 i actualment desaparegut.

Nou!!: Venus (mitologia) і Casa Joan Ribera · Veure més »

Casa Senyorial de Tuskulėnai

La Casa Senyorial de Tuskulėnai (en lituà: Tuskulėnų dvaras) és un palau neoclàssic situat en el barri de Zirmunai a Vílnius, Lituània.

Nou!!: Venus (mitologia) і Casa Senyorial de Tuskulėnai · Veure més »

Cascada del Parc de la Ciutadella

La Cascada del Parc de la Ciutadella —també coneguda com a Gran Cascada o Cascada Monumental— és un conjunt arquitectònic i escultòric amb fonts i brolladors d'aigua ubicat al Parc de la Ciutadella, al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Venus (mitologia) і Cascada del Parc de la Ciutadella · Veure més »

Casino de Múrcia

El Real Casino de Múrcia, conegut habitualment com a Casino de Múrcia, és un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Múrcia, Espanya.

Nou!!: Venus (mitologia) і Casino de Múrcia · Veure més »

Cànon estètic

proporció àuria aplicada en una pintura El cànon estètic, cànon o norma estètica designa una regla de representació en l'art, com per exemple en pintura, escultura, arquitectura, música, dansa, teatre o literatura.

Nou!!: Venus (mitologia) і Cànon estètic · Veure més »

Cíbele

La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.

Nou!!: Venus (mitologia) і Cíbele · Veure més »

Còdex Borgia

Còdex Borgia El còdex Borgia (o còdex Yoalli Ehecatl) és un manuscrit mesoamericà de contingut ritual i endevinatori.

Nou!!: Venus (mitologia) і Còdex Borgia · Veure més »

Christopher Marlowe

Christopher Marlowe (batejat el 26 de febrer de 1564 – mort el 30 de maig de 1593) fou un dramaturg, poeta i traductor de l'època elisabetiana.

Nou!!: Venus (mitologia) і Christopher Marlowe · Veure més »

Cigne (nom comú)

Cigne (Cygnus olor) al Palau de Nymphenburg, Múnic, Alemanya. Cigne negre a Madrid. Cigne coscoroba. Cigne a Israel, 1969 Cigne és el nom comú de diverses aus anseriformes de la família Anatidae.

Nou!!: Venus (mitologia) і Cigne (nom comú) · Veure més »

Clítoris

El clítoris és un òrgan erèctil femení localitzat en la part superior de la vulva.

Nou!!: Venus (mitologia) і Clítoris · Veure més »

Clotets de Venus

Els clotets de Venus o sotets de Venus (o de l'esquena) són denominacions populars d'unes lleugeres depressions lumbars anomenades en llatí fossae lumbares laterales (fosses lumbars laterals) a les quals algunes persones atorguen valor estètic o eròtic; prenen el nom de la deessa Venus.

Nou!!: Venus (mitologia) і Clotets de Venus · Veure més »

Clotilde Mafleuray

Clotilde Maufleury (París, 1776 - 1826) fou una ballarina francesa casada amb el compositor Boïeldieu, unió de la qual va néixer un fill Adrien Louis Víctor.

Nou!!: Venus (mitologia) і Clotilde Mafleuray · Veure més »

Codename wa Sailor V

és una obra de manga creada per Naoko Takeuchi el 1991, i és una preqüela de Sailor Moon que narra la vida de Minako Aino.

Nou!!: Venus (mitologia) і Codename wa Sailor V · Veure més »

Colúmbids

Els colúmbids (Columbidae) són una família d'ocells de l'ordre dels columbiformes, a la qual pertanyen els coloms i les tórtores.

Nou!!: Venus (mitologia) і Colúmbids · Veure més »

Concòrdia

Concòrdia (en llatí Concordia) és la deïtat romana de l'entesa i l'harmonia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Concòrdia · Veure més »

Consolador

Un consolador de silicona Un consolador (castellanisme), olisbe o godomací és un complement o joguina sexual utilitzada de temps immemorials per a la masturbació d'homes i dones.

Nou!!: Venus (mitologia) і Consolador · Veure més »

Constel·lació dels Peixos

Els Peixos (Pisces), de símbol Símbol dels Peixos, és una de les vuitanta-vuit constel·lacions modernes que pertany al grup de constel·lacions del Zodíac.

Nou!!: Venus (mitologia) і Constel·lació dels Peixos · Veure més »

Creüsa (filla de Príam)

XVI). Segons la mitologia grega, Creüsa (en grec antic Κρέουσα) va ser una princesa de Troia, filla de Príam i Hècuba, que estava casada amb l'heroi Enees, hereu del rei de Dardània Anquises.

Nou!!: Venus (mitologia) і Creüsa (filla de Príam) · Veure més »

Crepereu

Crepereu (en llatí Crepereius) era el nom d'una família de cavallers romans distingida per l'estricta disciplina dels seus membres, però a part d'això se'n sap molt poc.

Nou!!: Venus (mitologia) і Crepereu · Veure més »

Ctèsicles (escultor)

Ctèsicles (Ctesicles) va ser un escultor grec.

Nou!!: Venus (mitologia) і Ctèsicles (escultor) · Veure més »

Cupido

Amoret Cupido amb el Dofí per Peter Paul Rubens. Cupido o Cupidell fou una deïtat romana, i de manera similar als déus Amor i Voluptes fou una versió romana del deu grec Eros i de Kāmadeva a la Mitologia hindú.

Nou!!: Venus (mitologia) і Cupido · Veure més »

Cupido i Psique

Alguns artistes en posar títol a les seves obres inspirades en la narració de ''Cupido i Psique'' han preferit fer servir un dels altres noms de Cupido, com en aquesta pintura de William-Adolphe Bouguereau (1889), anomenada ''Psique i Amor''. Cupido i Psique és un dels contes narrats a la novel·la del segle II Les Metamorfosis, de l'escriptor romano-africà Luci Apuleu.

Nou!!: Venus (mitologia) і Cupido i Psique · Veure més »

Dèrceto

Dèrceto o Dercetis, coneguda també com a Atargatis o Siriadea (Syriadea, Συρίη θεός), era una deessa de la mitologia assíria, representada en forma de peix amb cap, braços i pit de dona.

Nou!!: Venus (mitologia) і Dèrceto · Veure més »

Déu de l'amor

El déu (o deessa) de l'amor és una figura present a la majoria de mitologies.

Nou!!: Venus (mitologia) і Déu de l'amor · Veure més »

De figuris Veneris

De figuris Veneris (del llatí, «Sobre les figures de Venus»), o Apophoreta, és un llibre escrit pel filòsof alemany Friedrich Karl Forberg (1770-1848), publicat el 1824 a Alemanya en llatí i en grec.

Nou!!: Venus (mitologia) і De figuris Veneris · Veure més »

De la natura

De la natura (en llatí: De rerum natura) és un poema didàctic de temàtica filosòfica i científica, escrit per Lucreci el, que constitueix l'exposició més completa i coherent conservada de la filosofia i de la física epicúries.

Nou!!: Venus (mitologia) і De la natura · Veure més »

De mulieribus claris

Il·lustració anònima d'una pàgina del ''De mulieribus claris'' De mulieribus claris és una obra de Giovanni Boccaccio publicada el 1374 que conté la biografia de 106 dones famoses en la història, de la realitat o de la ficció (mitològica o bíblica, principalment).

Nou!!: Venus (mitologia) і De mulieribus claris · Veure més »

Declinació del llatí

Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.

Nou!!: Venus (mitologia) і Declinació del llatí · Veure més »

Dido

Dido (també coneguda amb els noms dElissa o Elyssa, del fenici ESElaA) era una princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia, que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l'actual Tunísia, i hi fundà, segons la llegenda, Cartago.

Nou!!: Venus (mitologia) і Dido · Veure més »

Diego Velázquez

Diego Rodríguez de Silva Velázquez (Sevilla, juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660), o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món.

Nou!!: Venus (mitologia) і Diego Velázquez · Veure més »

Dii Consentes

-, es desconeix amb quin ritual pot estar relacionat (Museu del Louvre, París) Els Dii Consentes (o Dii Complices) eren les dotze divinitats més importants de la mitologia romana que, segons la tradició, formaven el consell celestial presidit per Júpiter.

Nou!!: Venus (mitologia) і Dii Consentes · Veure més »

Divendres

El divendres és el cinquè dia de la setmana.

Nou!!: Venus (mitologia) і Divendres · Veure més »

Domus Avinyó

La domus Avinyó és una casa romana al subsòl de la finca del carrer d'Avinyó, 15 de Barcelona.

Nou!!: Venus (mitologia) і Domus Avinyó · Veure més »

Dona

Venus simbolitzen la dona Una dona és una persona de sexe femení de l'espècie humana,Enciclopèdia Catalana especialment quan ja és adulta, en contraposició amb una nena.

Nou!!: Venus (mitologia) і Dona · Veure més »

Dona a l'antiga Roma

p.

Nou!!: Venus (mitologia) і Dona a l'antiga Roma · Veure més »

Dona mediterrània

Dona mediterrània és una escultura de Lluïsa Granero situada a la punta de Sant Sebastià de Sitges, de l’any 2007.

Nou!!: Venus (mitologia) і Dona mediterrània · Veure més »

Dougga

Dougga o, segons l'antic nom llatí, Thugga és un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Béja, delegació de Teboursouk.

Nou!!: Venus (mitologia) і Dougga · Veure més »

Drusil·la (germana de Calígula)

Drusil·la (Julia Drusilla) va ser filla de Germànic i Agripina Major i criada a la casa de la seva àvia Antònia Menor.

Nou!!: Venus (mitologia) і Drusil·la (germana de Calígula) · Veure més »

Durrës

Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.

Nou!!: Venus (mitologia) і Durrës · Veure més »

Efecte Venus

La "Venus del mirall" de Diego Velázquez, és un clar exemple de l'efecte Venus Lefecte Venus és un fenomen en la psicologia de la percepció que rep el seu nom per la relació que manté amb moltes pintures famoses en les que la vanitosa deessa Venus apareix mirant-se en un mirall.

Nou!!: Venus (mitologia) і Efecte Venus · Veure més »

El jardí de les delícies

El jardí de les delícies és l'obra cabdal del pintor neerlandès Hieronymus Bosch, sovint anomenat el Bosch.

Nou!!: Venus (mitologia) і El jardí de les delícies · Veure més »

El judici de Paris (Rubens)

El Juí o judici de Paris és una pintura a l'oli del pintor Peter Paul Rubens, en general considerada la seva darrera feina.

Nou!!: Venus (mitologia) і El judici de Paris (Rubens) · Veure més »

El missatger de l'amor

El missatger de l'amor és una aquarel·la realitzada per Marie Spartali Stillman (1844-1927) que presenta un colom que ha portat una carta d'amor a una dona amb una rosa vermella que està davant d'una finestra oberta, i que sosté davant seu un brodat d'un Cupido amb els ulls embenats.

Nou!!: Venus (mitologia) і El missatger de l'amor · Veure més »

El naixement de Venus

El naixement de Venus és un quadre del pintor italià Sandro Botticelli.

Nou!!: Venus (mitologia) і El naixement de Venus · Veure més »

El naixement de Venus (Bouguereau)

El naixement de Venus (en francès: La Naissance de Vénus) és un dels quadres més famosos del pintor academicista francès William-Adolphe Bouguereau.

Nou!!: Venus (mitologia) і El naixement de Venus (Bouguereau) · Veure més »

El rapte de Psique

El rapte de Psique (en francès Le ravissement de Psyché) és un quadre del pintor academicista francès William-Adolphe Bouguereau, que fou realitzat l'any 1895.

Nou!!: Venus (mitologia) і El rapte de Psique · Veure més »

El somni del cavaller

El somni del cavaller (en italià Sogno del cavaliere) és una pintura de l'època primerenca de l'artista del renaixentista italià Raffaello Sanzio.

Nou!!: Venus (mitologia) і El somni del cavaller · Veure més »

Els Lusíades

Els Lusíades (portuguès: Os Lusíadas) és una epopeia portuguesa publicada el 1572 per Luís de Camões, tres anys després del seu retorn d'Orient.

Nou!!: Venus (mitologia) і Els Lusíades · Veure més »

Enees

Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.

Nou!!: Venus (mitologia) і Enees · Veure més »

Enees Silvi

Silvius, imatge del ''Promptuarii Iconum Insigniorum'' Enees Silvi (en llatí: Aeneas Silvius) fou, segons la mitologia romana, el tercer rei d'Alba Longa al Latium.

Nou!!: Venus (mitologia) і Enees Silvi · Veure més »

Eneida

Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.

Nou!!: Venus (mitologia) і Eneida · Veure més »

Erix

Erix (Ἔρυξ; Eryx) va ser una ciutat de Sicília a l'oest de l'illa a uns 10 km de Drèpana i a 3 km de la costa; és l'actual Erice.

Nou!!: Venus (mitologia) і Erix · Veure més »

Eros (fill d'Ares)

Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.

Nou!!: Venus (mitologia) і Eros (fill d'Ares) · Veure més »

Eros i Psique (Canova)

Eros i Psique, o el Bes, és un conjunt escultòric d'Antonio Canova (Possagno, 1757-1822).

Nou!!: Venus (mitologia) і Eros i Psique (Canova) · Veure més »

Escopes de Paros

''Ares Ludovisi'', còpia d'una escultura d''''Escopes''' conservada al palau Altemps de Roma Escopes de Paros (en grec: Σκόπας, Skópas, en llatí: Scopas) (illa de Paros, abans del 395 aC - després del 350 aC) va ser un escultor i arquitecte grec d'època clàssica de l'escola àtica moderna, contemporani de Lisip i Praxíteles.

Nou!!: Venus (mitologia) і Escopes de Paros · Veure més »

Escultures de la Plaça de Catalunya

El conjunt d'escultures de la Plaça de Catalunya fou creat entre 1927 i 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

Nou!!: Venus (mitologia) і Escultures de la Plaça de Catalunya · Veure més »

Església de Sant Feliu de Girona

Sant Feliu o Sant Fèlix és una basílica al Barri Vell de Girona col·legiata originària dels primers temps del cristianisme.

Nou!!: Venus (mitologia) і Església de Sant Feliu de Girona · Veure més »

Espai exterior

Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.

Nou!!: Venus (mitologia) і Espai exterior · Veure més »

Eugeni de Savoia

Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.

Nou!!: Venus (mitologia) і Eugeni de Savoia · Veure més »

Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari.

Nou!!: Venus (mitologia) і Eusebi Arnau i Mascort · Veure més »

Eva Herzigová

Eva Herzigová (nascuda el 10 de març de 1973 a Litvínov, llavors a Txecoslovàquia, actualment a la República Txeca), és una model txeca.

Nou!!: Venus (mitologia) і Eva Herzigová · Veure més »

Excavacions arqueològiques d'Estàbia

Les excavacions arqueològiques d'Estàbia han retornat les restes de l'antiga ciutat d'Estàbia (Stabiae), a la zona de l'actual Castellammare di Stabia, prop del turó de Varano, així com un conjunt d'edificis que formaven part del seu ager.

Nou!!: Venus (mitologia) і Excavacions arqueològiques d'Estàbia · Veure més »

Excavacions arqueològiques de Boscoreale

Les excavacions arqueològiques de Boscoreale han tret a la llum una sèrie de vil·les romanes, majoritàriament rústiques, concentrades en aquella zona que segons alguns formava part del Pagus Augustus Felix Suburbanus, és a dir, un suburbi pompeià, inclòs avui en el territori comunal de Boscoreale, que limita amb Boscotrecase i Terzigno; en aquests llocs es concentraven les activitats relacionades amb la ramaderia i l'agricultura, sobretot de vinya i cereals.

Nou!!: Venus (mitologia) і Excavacions arqueològiques de Boscoreale · Veure més »

Fastos

Fastos (Fasti) és el títol d'una obra de Publi Ovidi Nasó de datació controvertida, encara que hi ha acord general en què va ser composta abans de l'any 8 (data de l'exili d'Ovidi).

Nou!!: Venus (mitologia) і Fastos · Veure més »

Favoni Eulogi

Favoni Eulogi (en llatí Favonius Eulogius) va ser un retòric romà nascut a Cartago i contemporani i deixeble d'Agustí d'Hipona.

Nou!!: Venus (mitologia) і Favoni Eulogi · Veure més »

Fòrum d'August

El Fòrum d'August és un dels fòrums imperials de Roma, construït per August.

Nou!!: Venus (mitologia) і Fòrum d'August · Veure més »

Fòrum de Trajà

El Fòrum de Trajà (en llatí Forum Traiani, en italià Foro di Traiano) és cronològicament el darrer dels Fòrums Imperials que foren aixecats a l'antiga Roma.

Nou!!: Venus (mitologia) і Fòrum de Trajà · Veure més »

Fòrums Imperials

Els Fòrums Imperials (en Fora Imperatorum) en Fori Imperiali) constitueixen una sèrie de places monumentals edificades en el decurs d'un segle i mig (entre l'any 46 aC i el 113) al cor de la Roma imperial. No en forma part, però, l'anomenat Fòrum Romà, és a dir l'antiga plaça republicana, que té l'origen a l'època reial i que va ser durant segles el centre polític, religiós i econòmic de la ciutat. Malgrat la gran quantitat d'edificis nous i d'antics reconstruïts i els diversos monuments que el van anar embellint, el Fòrum Romà no va tenir mai un caràcter unitari. Amb tot, però, sota el període de Juli Cèsar i d'August, amb la construcció de la Basílica Júlia i la reconstrucció de la Basílica Emília, que delimitaven els costats llargs de la plaça, es va dotar al Fòrum d'una certa regularitat. Fins al final de la República, les activitats polítiques i judicials es concentraven al Fòrum Romà però amb l'arribada de l'Imperi, va deixar de ser el centre polític de Roma, que es va desplaçar cap al Turó Palatí, indicant que el poder real l'exercia l'Emperador i no el Senat. Cap al final de la República, l'antic fòrum es va quedar petit i es va veure necessari ampliar-ho amb nous espais. Juli Cèsar, imitat posteriorment per August, Vespasià, Domicià i finalment Trajà, va iniciar la construcció d'una gran plaça tancada situada en un lloc proper, per tal de dur a terme el seu programa polític i els seus plans urbanístics.

Nou!!: Venus (mitologia) і Fòrums Imperials · Veure més »

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Fenicis · Veure més »

Festes romanes

Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.

Nou!!: Venus (mitologia) і Festes romanes · Veure més »

Filippinism

Francesco Filippini''Prime Nevi'', Pintura a l'oli sobre tela 1889Gallerie di Piazza Scala, Milà Francesco Filippini, Skira El Filippinsim (o filipinisme) també conegut com a "Impressionisme italià" va ser un moviment cultura i artístic italià nascut a partir de 1879, va tenir el seu epicentre a Milà per després expandir-se a Brescia i per tota Itàlia, i fundada pel mestre italià Francesco Filippini, que després d'un període d'investigació i comparació amb el seu amic Claude Monet a París, que va tornar a Itàlia, en una època d'impressionisme tardà respon a l'impressionisme francès de Monet i Manet d'una manera molt significativa, molt més profunda i menys comercial, que influir en molts pintors de la seva època, sobretot però no només de Llombardia, al nord d'Itàlia, a diferència de Scapigliatura, i seguirà influint en molts pintors, escultors i artistes fins i tot durant molt de temps després de la seva mort, entre aquests hi trobem Bortolo Schermini, Eugenio Amus, Carlo Manziana, Francesco Rovetta, Paolo Troubetzkoy, Carlotta Sacchetti, Arnaldo Zuccari.

Nou!!: Venus (mitologia) і Filippinism · Veure més »

Filippo Parodi

Filippo Parodi (Gènova, 1630 - Gènova, 22 de juliol de 1702) fou un escultor italià del període barroc.

Nou!!: Venus (mitologia) і Filippo Parodi · Veure més »

Filisc de Rodes

Filisc de Rodes (en llatí Philiscus, en grec antic Φιλίσκος) fou un escultor grec que se suposa que va ser actiu al segle II aC.

Nou!!: Venus (mitologia) і Filisc de Rodes · Veure més »

Fonts de Barcelona

Font màgica de Montjuïc Les fonts de Barcelona constitueixen un conjunt de diversos tipus de dispensadors d'aigua per al consum públic, ja sigui fonts pròpiament dites, estanys, brolladors, cascades o diverses tipologies de segell arquitectònic o enginyer.

Nou!!: Venus (mitologia) і Fonts de Barcelona · Veure més »

Fordicídia

La Fordicídia (en llatí: Fordicidia) era la festivitat religiosa per obtenir la fertilitat, celebrada en l'antiga Roma, entesa com una necessitat pel correcte desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Fordicídia · Veure més »

Francesc Fontanella i Garraver

''Panegirica alabança del molt Illustre, y Reverent Doctor Pau Claris, Canonge de la Santa Iglesia Cathedral de Urgell, Deputat Eclesiastich del Principat de Cathalunya'', de 1641. Francesc Fontanella i Garraver (Barcelona, 1622 - Perpinyà, 9 d'octubre de 1681) fou l'escriptor més ambiciós del Barroc català, destacat en la poesia i el teatre.

Nou!!: Venus (mitologia) і Francesc Fontanella i Garraver · Veure més »

Francesc Pla i Duran

432x432pxFrancesc Pla i Duran, conegut com El Vigatà (Vic, Osona, 1743 - Barcelona, 1805) fou un pintor català.

Nou!!: Venus (mitologia) і Francesc Pla i Duran · Veure més »

Francesc Satorres

Francesc Satorres (Balaguer, segle XVI - Balaguer) va ser un escriptor i humanista català del Renaixement que fou rector de la Universitat de Perpinyà (1548).

Nou!!: Venus (mitologia) і Francesc Satorres · Veure més »

Francesco del Cossa

Annunciazione... i un cargol a baix, en primer pla Francesco del Cossa (Ferrara, c. 1436 - Bolonya, 1477/1478) fou un important pintor italià de l'escola de Ferrara durant el Renaixement (Quattrocento).

Nou!!: Venus (mitologia) і Francesco del Cossa · Veure més »

Freia

Carro de la Deessa Freia. En la mitologia nòrdica, Freia és la deessa de l'amor i la fertilitat.

Nou!!: Venus (mitologia) і Freia · Veure més »

Friederike Pezold

Friederike Pezold (1945, Viena, Àustria) Des de 1973, Friederike Pezold ha estat treballant en el que ella anomena un «nou llenguatge corporal de signes de gènere basat en les lleis de l'anatomia, la geometria i la cinètica».

Nou!!: Venus (mitologia) і Friederike Pezold · Veure més »

Gai Cassi Quèrees

Gai Casi Quèrees (en llatí Caius Cassius Chaerea) va ser l'assassí de l'emperador Calígula.

Nou!!: Venus (mitologia) і Gai Cassi Quèrees · Veure més »

Gai Mati Calvena

Gai Mati Calvena (en llatí Caius Matius Calvena), normalment conegut només com a Gai Mati, ja que el sobrenom Calvena li va venir per la seva calvície, va ser un cavaller romà amic íntim de Juli Cèsar.

Nou!!: Venus (mitologia) і Gai Mati Calvena · Veure més »

Gai Memmi (tribú 54 aC)

Gai Memmi (en llatí Caius Memmius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Venus (mitologia) і Gai Memmi (tribú 54 aC) · Veure més »

Gai Vibi Var

Gai Vibi Var (en Caius Vibius Varus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Venus (mitologia) і Gai Vibi Var · Veure més »

Gastronomia de Setmana Santa

El ''pa de pasqua'' (en ucraïnès Kulich) -Pintorː Mykola Pymonenko. La gastronomia de la Setmana Santa es correspon a tots els costums culinaris i tots els aliments permesos durant el període sagrat del cristianisme i sol transcórrer des del Diumenge de Rams fins al Diumenge de Resurrecció, des del punt de vista litúrgic.

Nou!!: Venus (mitologia) і Gastronomia de Setmana Santa · Veure més »

Gavin Hamilton

Gavin Hamilton (1723-1798) fou un pintor escocès, arqueòleg i marxant d'art que treballà principalment a Itàlia, Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996.

Nou!!: Venus (mitologia) і Gavin Hamilton · Veure més »

Gemmes treballades

Retrat de l'emperador romà Caracalla tallat en ametista, fou adaptat afegint-li una inscripció i incrustat en una creu per representar l'apòstol Sant Pere. Les gemmes treballades són pedres precioses o semi precioses, de mida no gaire gran que s'han sotmès a un procés de poliment per tal d'obtenir-ne imatges o inscripcions, considerades obres d'art i, de vegades, joies.

Nou!!: Venus (mitologia) і Gemmes treballades · Veure més »

Gens Júlia

La gens Júlia (Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república.

Nou!!: Venus (mitologia) і Gens Júlia · Veure més »

Georg Wissowa

Georg Otto August Wissowa (17 juny 1859 – 11 maig 1931) fou un filòleg alemany nascut a Neudorf, un poble a prop de la ciutat polonesa de Breslau.

Nou!!: Venus (mitologia) і Georg Wissowa · Veure més »

Giacomo Antonio Ponsonelli

Bust de Diana, de Giacomo Antonio Ponsonelli. Museu del Louvre Giacomo Antonio Ponsonelli, esmentat sovint com Ponzanelli (Massa, Itàlia, 1654 - Gènova, 1735), fou un arquitecte i escultor italià del barroc tardà.

Nou!!: Venus (mitologia) і Giacomo Antonio Ponsonelli · Veure més »

Gneu Nevi

Gneu Nevi (Gnaeus Naevius) va ser un poeta romà nascut probablement a la Campània aproximadament entre l'any 275 aC i 265 aC.

Nou!!: Venus (mitologia) і Gneu Nevi · Veure més »

Gombrèn

Gombrèn és un municipi català de la comarca del Ripollès, situat al nord-oest de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Venus (mitologia) і Gombrèn · Veure més »

Grafit (arqueologia)

Un grafit (en plural, grafitis), en un context arqueològic, és una marca deliberada feta principalment mitjançant gravat sobre pedra, metall, guix, generalment en superfícies duradores.

Nou!!: Venus (mitologia) і Grafit (arqueologia) · Veure més »

Gravetià

El gravetià és un període cultural del perigordià que va desenvolupar-se aproximadament 30.000 anys aC.

Nou!!: Venus (mitologia) і Gravetià · Veure més »

Gustav Holst

Estàtua de Gustav Holst a Cheltenham, Anglaterra Gustavus Theodor Von Holst (Cheltenham, Regne Unit 21 de setembre de 1874 – Londres, Regne Unit 25 de maig de 1934) fou un compositor anglès.

Nou!!: Venus (mitologia) і Gustav Holst · Veure més »

Hans Baldung

Hans Baldung, també conegut com a Grien o Grün (1484 o 1485, Schwäbisch Gmünd - setembre de 1545 a Estrasburg), va ser un pintor alemany del renaixement, il·lustrador i gravador deixeble de Albrecht Dürer, tot i que va conformar un estil molt diferent i personal.

Nou!!: Venus (mitologia) і Hans Baldung · Veure més »

Harúspex de Piacenza

El fetge de Piacenza LHarúspex de Piacenza, també dit Fetge de Piacenza (per la seva forma) és una taula de bronze amb inscripcions etrusques, que es feia servir a l'antiguitat per fer endevinacions o interpretar auguris.

Nou!!: Venus (mitologia) і Harúspex de Piacenza · Veure més »

Hathor

Deessa Athor del temple Dendera d'Egipte. Athor o Hathor (en egipci antic: ḥwt-ḥr, que vol dir casa d'Horus) és a la mitologia egípcia deessa de l'amor, la joia i la música.

Nou!!: Venus (mitologia) і Hathor · Veure més »

Hausos

Hausos (h₂aus-os-) era la deessa de l'inframón en la mitologia indoeuropea.

Nou!!: Venus (mitologia) і Hausos · Veure més »

Hípia

Híppia i Hippi (Hippia i Hippus), són les deïtats gregues equivalents en llatí a Equester i Equestris i fou el sobrenom de diverses divinitats incloent Hera, la dona de Zeus, Tegea, Olímpia i Posidó, i a Roma de Fortuna i de Venus. L'activitat hípica deriva d'aquestes deïtats.

Nou!!: Venus (mitologia) і Hípia · Veure més »

Hermafrodit adormit

LHermafrodit adormit és una escultura de marbre que representa el personatge de la mitologia grega Hermafrodit, fill d'Hermes i Afrodita, a grandària natural i recolzat sobre un matalàs.

Nou!!: Venus (mitologia) і Hermafrodit adormit · Veure més »

Hersília

Hersília entre Titus Taci i Ròmul. Jacques-Louis David 1799 Hersília (en llatí Hersilia) va ser la dona de Ròmul, segons indiquen els escriptors Titus Livi i Plutarc, però que d'altres (Dionís d'Halicarnàs, Macrobi i el mateix Plutarc en un segon relat) la fan la muller d'Host Hostili, avi de Tul·li Hostili, quart rei de Roma.

Nou!!: Venus (mitologia) і Hersília · Veure més »

Heterosexualitat

Lheterosexualitat és la relació sexual o romàntica entre dos individus de diferent sexe biològic.

Nou!!: Venus (mitologia) і Heterosexualitat · Veure més »

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Nou!!: Venus (mitologia) і Història del nu artístic · Veure més »

Home

actual Un home és una persona de sexe masculí de l'espècie humana, especialment quan ja és adult, en contraposició amb un nen.

Nou!!: Venus (mitologia) і Home · Veure més »

Horaci

Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.

Nou!!: Venus (mitologia) і Horaci · Veure més »

Hugo Claus

va ser un artista belga polifacètic que va fer d'escriptor, poeta, dramaturg, pintor i director de cinema.

Nou!!: Venus (mitologia) і Hugo Claus · Veure més »

Idàlion

Idàlion era una antiga ciutat a Xipre, propera a l'actual Dali, en el Districte de Nicòsia i propera a les antigues mines de coure de les muntanyes Tróodos.

Nou!!: Venus (mitologia) і Idàlion · Veure més »

Imperi Cartaginès

L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Venus (mitologia) і Imperi Cartaginès · Veure més »

Inanna

Inanna fou la deessa tutelar d'Uruk a Sumer des d'abans del 3000 aC.

Nou!!: Venus (mitologia) і Inanna · Veure més »

Intersexualitat en la història

Al llarg de la història, hi ha hagut múltiples registres sobre l'existència de les persones intersexuals, arribant fins i tot a ser part de les mitologies i els escrits de gran importància històrica La història de la intersexualitat fa referència a la història de persones amb trets físics que es poden associar amb la intersexualitat al llarg dels segles.

Nou!!: Venus (mitologia) і Intersexualitat en la història · Veure més »

Ixtar

Ixtar (Ištar) era, en la mitologia babilònica i a la religió hitita, la deessa de l'amor i la guerra, de la vida, del sexe i la libido, de la fertilitat i de la natura, atorgadora de fecunditat als éssers humans, animals i plantes.

Nou!!: Venus (mitologia) і Ixtar · Veure més »

Jardineria del Barroc

Jardins de Versalles, vista des de la ''Place d'Armes''. La jardineria del Barroc es va desenvolupar a Europa des del segle XVII fins a mitjan.

Nou!!: Venus (mitologia) і Jardineria del Barroc · Veure més »

Jardins de la Glorieta

Els jardins de la Glorieta Els Jardins de la Glorieta, coneguts simplement com la Glorieta, són uns jardins de la ciutat de València, situats al barri de la Xerea, al districte de Ciutat Vella.

Nou!!: Venus (mitologia) і Jardins de la Glorieta · Veure més »

Jardins de Sal·lusti

''Gàlata Ludovisi'', actualment al Palau Altemps Els jardins de Sal·Lusti (llatí: Horti Sallustiani) eren uns jardins romans que pertanyien a l'historiador romà Gai Sal·lusti al s. I ae gràcies a la riquesa que acumulà per extorsió en el seu càrrec com a governador de la província de Numídia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Jardins de Sal·lusti · Veure més »

Jardins de Santa Clotilde

Els Jardins de Santa Clotilde és un jardí noucentista del municipi de Lloret de Mar (Selva) situat en un paratge de gran bellesa, a la vora del mar, i declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Venus (mitologia) і Jardins de Santa Clotilde · Veure més »

Jardins del Doctor Pla i Armengol

Els jardins del Doctor Pla i Armengol estan situats al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona.

Nou!!: Venus (mitologia) і Jardins del Doctor Pla i Armengol · Veure més »

Jardins del Real

Vista d'una part dels jardins Dades del contacte i horari.

Nou!!: Venus (mitologia) і Jardins del Real · Veure més »

Júlia (tia de Juli Cèsar)

Júlia (en llatí Julia) va ser una dama romana.

Nou!!: Venus (mitologia) і Júlia (tia de Juli Cèsar) · Veure més »

Júlia Domna

Júlia Domna (Julia Domna; Èmesa, entre 158 i 170 - Antioquia de l'Orontes, 217) fou filla de Juli Bassià, germana de Júlia Mesa, esposa de l'emperador Septimi Sever i mare de Caracal·la i Geta.

Nou!!: Venus (mitologia) і Júlia Domna · Veure més »

Joan Borrell i Nicolau

Plaça de Catalunya Joan Borrell i Nicolau (Barcelona, 13 d'agost del 1888 - 26 d'abril del 1951) fou un escultor català que conreà el noucentisme i el modernisme en les seves obres.

Nou!!: Venus (mitologia) і Joan Borrell i Nicolau · Veure més »

John Gower

John Gower disparant el món, una esfera de terra, aire, i aigua (d'un manuscrit de les seves feines ca. 1400) John Gower (c. 1330 – octubre 1408) fou un poeta anglès, un contemporani de William Langland i el Poeta Pearl, i un amic personal de Geoffrey Chaucer.

Nou!!: Venus (mitologia) і John Gower · Veure més »

Joséphine Baker

, va ser una cantant, ballarina, actriu, vedet principal, membre de la resistència francesa, francmaçonaJoséphine Baker va ser iniciada el 1960 a la lògia maçònica La Nouvelle Jerusalem de la Gran Lògia femenina de França.

Nou!!: Venus (mitologia) і Joséphine Baker · Veure més »

Joseph Nollekens

Joseph Nollekens (1737-1823) fou el millor escultor neoclàssic britànic de finals del.

Nou!!: Venus (mitologia) і Joseph Nollekens · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Venus (mitologia) і Juli Cèsar · Veure més »

Justa i Rufina

Justa i Rufina van ser dues germanes nascudes a Sevilla el 268 i el 270, mortes màrtirs el 287.

Nou!!: Venus (mitologia) і Justa i Rufina · Veure més »

King Arthur (Purcell)

King Arthur, o The British Worthy (La llumenera britànica) és una semiòpera de Henry Purcell (1659–1695) basada en una obra teatral de John Dryden (1631–1700), en anglès, en cinc actes i un pròleg.

Nou!!: Venus (mitologia) і King Arthur (Purcell) · Veure més »

L'apoteosi del dòlar

L'apoteosi del dòlar és una obra de grans dimensions de l'artista català Salvador Dalí.

Nou!!: Venus (mitologia) і L'apoteosi del dòlar · Veure més »

La bacanal dels andrios

La bacanal dels andrios (en italià: Il Baccanale degli Andrii) és un quadre del pintor italià Ticià. Està realitzat en oli sobre llenç, i va ser pintat cap a 1523-1526, trobant-se actualment en el Museu del Prado, a Madrid, Espanya.

Nou!!: Venus (mitologia) і La bacanal dels andrios · Veure més »

La Belle Hélène

La Belle Hélène és una òpera en tres actes de Jacques Offenbach, amb llibret de Henri Meilhac i Ludovic Halévy.

Nou!!: Venus (mitologia) і La Belle Hélène · Veure més »

La forja de Vulcà

La forja de Vulcà (títol original: La fragua de Vulcano) és un quadre del pintor espanyol Diego Velázquez pintat el 1630.

Nou!!: Venus (mitologia) і La forja de Vulcà · Veure més »

La Fornarina

La Fornarina és un quadre pintat per Rafael entre 1518-1519 i actualment exposat a la Galleria Nazionale d'Arte Antica del palazzo Barberini, a Roma.

Nou!!: Venus (mitologia) і La Fornarina · Veure més »

La núvia cadàver

La núvia cadàver (títol original en anglès Corpse Bride, també coneguda com a Tim Burton's Corpse Bride) és una pel·lícula de gènere fantàstic de l'any 2005 basada en un conte popular rus del i ambientada en un poble fictici de l'Època Victoriana.

Nou!!: Venus (mitologia) і La núvia cadàver · Veure més »

Lamta (Tunísia)

Escut de Lamta Lamta és una ciutat costanera del Sahel tunisià, entre Monastir, al nord (a uns 14 km), i Mahdia, al sud (a uns 28 km), a la governació de Monastir, dins de la delegació de Sayada-Lamta-Bou Hjar, de la que n'és capital.

Nou!!: Venus (mitologia) і Lamta (Tunísia) · Veure més »

Latinus

"Enees a la cort del rei Latinus", pintura de Ferdinand Bol (1661 o 1663), Rijksmuseum (Amsterdam). Segons la mitologia romana, Latinus o Llatí era rei del Latium (actual Laci) durant l'arribada d'Enees, el príncep de Troia, a Itàlia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Latinus · Veure més »

Latinus Silvius

Latinus Silvius o Llatí Silvi fou, segons la mitologia romana, el quart rei d'Alba Longa al Latium.

Nou!!: Venus (mitologia) і Latinus Silvius · Veure més »

Lavínia

''Lavínia a l'altar'', pintura de Mirabello Cavalori (1565), representant el moment en què els cabells de Lavínia s'encenen Segons la mitologia romana, Lavínia era filla de Latinus i Amata, única hereva al tron de la regió del Latium.

Nou!!: Venus (mitologia) і Lavínia · Veure més »

Legió X Equestris

La Legio X Equestris (Dècima legió «muntada») va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 61 aC quan era governador de la Hispània Ulterior.

Nou!!: Venus (mitologia) і Legió X Equestris · Veure més »

Les aventures del baró Munchausen

Les aventures del baró Munchausen (títol original: The Adventures of Baron Munchausen) és una pel·lícula fantàstica germano-britànica de Terry Gilliam, inspirada en el comte homònim i estrenada l'any 1988.

Nou!!: Venus (mitologia) і Les aventures del baró Munchausen · Veure més »

Les metamorfosis (Apuleu)

Les metamorfosis (Metamorphoseon libri), coneguda també com a L'ase d'or (Asinus aureus), és una obra d'Apuleu, que la va escriure al.

Nou!!: Venus (mitologia) і Les metamorfosis (Apuleu) · Veure més »

Les tres Gràcies (Regnault)

Les tres Gràcies és una pintura a l'oli realitzada per Jean-Baptiste Regnault entre el 1793 i 1794, i que s'exposa al Museu del Louvre de París.

Nou!!: Venus (mitologia) і Les tres Gràcies (Regnault) · Veure més »

Lesbiana

Lesbianisme és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat femenina, és a dir, les dones que experimenten amor romàntic o atracció sexual per altres dones.

Nou!!: Venus (mitologia) і Lesbiana · Veure més »

Lex Ursonensis

La Lex Ursonensis o Lex Coloniae Inmunis Genetivae Juliae Urbanorume era una llei reguladora de la colònia romana Genetiva Iulia, situada a la Hispània romana.

Nou!!: Venus (mitologia) і Lex Ursonensis · Veure més »

Libitina

Libitina va ser, segons la mitologia romana, una deessa encarregada de vetllar per les obligacions que es tenien amb els difunts.

Nou!!: Venus (mitologia) і Libitina · Veure més »

Licínia (vestal)

Licínia (en llatí Licinia) va ser una verge vestal, filla de Gai Licini Cras, tribú de la plebs el 145 aC.

Nou!!: Venus (mitologia) і Licínia (vestal) · Veure més »

Liebe ist für alle da

Liebe ist für alle da (Alemany: "L'amor és allà per tothom") és el sisè àlbum d'estudi del grup de rock alemany Rammstein, que ha estat publicat a gran part d'Europa el 16 d'octubre de 2009, i al Regne Unit el 19 d'octubre de 2009.

Nou!!: Venus (mitologia) і Liebe ist für alle da · Veure més »

Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.

Nou!!: Venus (mitologia) і Literatura romana · Veure més »

Llegenda de l'origen troià dels bretons

La llegenda de l'origen troià dels bretons es va estendre en part amb l'obra de Geoffroy de Monmouth, la Història dels reis de Bretanya.

Nou!!: Venus (mitologia) і Llegenda de l'origen troià dels bretons · Veure més »

Llista de característiques d'albedo de Mart

Aquesta és una llista de característiques d'albedo amb nom de Mart Fitxer:Mars Hubble.jpg|Imatge de Mart Fitxer:Mars Géolocalisation.jpg|Mapa topogràfic de Mart Fitxer:Tharsis.png|Imatge on es poden veure els volcans de la regió de Tharsis.

Nou!!: Venus (mitologia) і Llista de característiques d'albedo de Mart · Veure més »

Llista de cràters de (433) Eros

Aquesta és una llista de cràters amb nom de (433) Eros, un asteroide que forma part dels asteroides Amor, descobert per l'astrònom alemany Carl Gustav Witt (1866-1946) el 1898.

Nou!!: Venus (mitologia) і Llista de cràters de (433) Eros · Veure més »

Llista de déus grecs

Aquesta és una llista dels déus grecs més importants.

Nou!!: Venus (mitologia) і Llista de déus grecs · Veure més »

Llista de Reis d'Alba Longa

Els Reis d'Alba Longa són una sèrie de personatges llegendaris que, segons la mitologia romana, van governar la ciutat d'Alba Longa i altres ciutats veïnes.

Nou!!: Venus (mitologia) і Llista de Reis d'Alba Longa · Veure més »

Lo desengany

Lo desengany és un poema dramàtic de Francesc Fontanella, escrit entre 1649 i 1651.

Nou!!: Venus (mitologia) і Lo desengany · Veure més »

Lola Mora

Dolores Candelaria Mora –Lola Mora– (17 de novembre de 1866, Tucumán - 7 de juny de 1936, Buenos Aires) fou una destacada escultora de l'Argentina.

Nou!!: Venus (mitologia) і Lola Mora · Veure més »

Luci Emili Buca el Vell

Luci Emili Buca (en Lucius Aemilius Buca), al que fa referència Quint Asconi Pedià, sembla que va ser qüestor sota Sul·la.

Nou!!: Venus (mitologia) і Luci Emili Buca el Vell · Veure més »

Luci Nevi Balb

Luci Nevi Balb (en llatí Lucius Naevius Balbus) va ser un dels quindecemvirs nomenats el 171 aC per mitjançar en una disputa entre els pisans i lunenses (entre les ciutats de Pisa i Luni), pels límits fronterers de les seves respectives terres.

Nou!!: Venus (mitologia) і Luci Nevi Balb · Veure més »

Luci Porci Licí (magistrat)

Luci Porci Licí (en llatí Lucius Porcius Licinus) va ser un magistrat romà fill de ''Lucius Porcius Licinus''.

Nou!!: Venus (mitologia) і Luci Porci Licí (magistrat) · Veure més »

Malaltia de transmissió sexual

Tractament de la sífilis al segle XV. Les malalties de transmissió sexual (MTS), també conegudes com a infeccions de transmissió sexual (ITS) o clàssicament com a malalties venèries, són aquelles infeccions en què les relacions sexuals tenen una rellevància epidemiològica.

Nou!!: Venus (mitologia) і Malaltia de transmissió sexual · Veure més »

Mar del Sud

El Mar del Sud ere el nom amb què es coneixia l'oceà Pacífic a l'època de les primeres exploracions espanyoles a Amèricaés, se l'antic nom de l'oceà Pacífic.

Nou!!: Venus (mitologia) і Mar del Sud · Veure més »

Mare Acidalium

Mare Acidalium és una característica d'albedo a la superfície de Mart, localitzada amb el sistema de coordenades planetocèntriques a 44.66 ° latitud N i 330 ° longitud E. El nom va ser aprovat per la UAI l'any 1958 i fa referència a la Mar Acidàlia, font de Boècia on es rentaven les Gràcies.

Nou!!: Venus (mitologia) і Mare Acidalium · Veure més »

Maria Brizzi Giorgi

fou una compositora, organista i pianista italiana.

Nou!!: Venus (mitologia) і Maria Brizzi Giorgi · Veure més »

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Nou!!: Venus (mitologia) і Mart (mitologia) · Veure més »

Matronàlia

Les Matronàlia (en llatí Matronalia o Matronales feriae, literalment 'Festes Matronals') eren, a l'antiga Roma unes festes celebrades l'1 de març, el dia que començava l'any, en honor de Lucina la deessa dels parts, (o a Juno Lucina, Juno, la que porta els nens a la llum) i de la maternitat (mater vol dir 'mare'), i també de les dones en general.

Nou!!: Venus (mitologia) і Matronàlia · Veure més »

Méditation (Thaïs)

Méditation és un intermezzo simfònic de l'òpera ''Thaïs'' del compositor francès Jules Massenet.

Nou!!: Venus (mitologia) і Méditation (Thaïs) · Veure més »

Múrcia (mitologia)

A diferència dels temples dels déus principals, el santuari de Múrcia no tenia estàtua, consistia en un simple altar com aquest de la imatge Múrcia és una deessa de la mitologia romana.

Nou!!: Venus (mitologia) і Múrcia (mitologia) · Veure més »

Mens (mitologia)

Mens (en llatí Mens, 'la Ment') també coneguda com a Mens Bona ('Bona ment'), va ser, segons la mitologia romana, la personificació de la ment, de la consciència, i també del «pensament correcte».

Nou!!: Venus (mitologia) і Mens (mitologia) · Veure més »

Mercuri (mitologia)

XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.

Nou!!: Venus (mitologia) і Mercuri (mitologia) · Veure més »

Misè

Els companys d'Eneas construeixen la tomba de Misè Misè o Misenum (en grec antic Μισηνός, Misenos), va ser, segons la mitologia grega, un company d'Hèctor, que quan va morir l'heroi va formar part del contingent que marxà amb Eneas a l'exili, en qualitat de trompeter.

Nou!!: Venus (mitologia) і Misè · Veure més »

Misenum

Misenum (en Misenum, en Μισηνόν) era el nom d'un promontori, un cap i un port a Campània: el Misenum Promontorium i al costat el Portus Misenus, a la part nord del Sinus Cumanus (moderna badia de Nàpols), al sud d'Itàlia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Misenum · Veure més »

Mite dels orígens troians

El mite dels orígens troians és un mite fundacional pel qual diverses ciutats, pobles i dinasties van reivindicar els seus orígens troians (potser com a resultat de la circulació de l’Eneida), amb l’objectiu de legitimar i essencialitzar la seva identitat i els seus orígens antics i nobles.

Nou!!: Venus (mitologia) і Mite dels orígens troians · Veure més »

Mitologia etrusca

Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.

Nou!!: Venus (mitologia) і Mitologia etrusca · Veure més »

Mitologia fenícia

La mitologia fenícia és una de les mitologies conegudes més antigues del Mar Mediterrani.

Nou!!: Venus (mitologia) і Mitologia fenícia · Veure més »

Mitologia grecoromana

Jònics 117 dC La mitologia grega i la romana són esmentades sovint com una única cosa, fet que es va iniciar a partir de la convivència amb els veïns grecs, la conquesta romana del territori grec i es va anar consolidant amb el pas dels segles.

Nou!!: Venus (mitologia) і Mitologia grecoromana · Veure més »

Mitologia irlandesa

La mitologia irlandesa és el recull de mites sobre déus i herois d'Irlanda que van sorgir en l'antiguitat i van perviure fins a l'edat mitjana, en què van ser cristianitzats i assimilats o van ser considerats simples llegendes.

Nou!!: Venus (mitologia) і Mitologia irlandesa · Veure més »

Mitologia nòrdica

Odin (representació de la saviesa transcendent) la creació del món, la seva destrucció i la composició del Cosmos intern i extern. Mentre té la visió sol preguntar-li a Odin (i al lector-oient) l'enigmàtica i desafiant frase: "Ja ho saps, o què?" El freixe Yggdrasil és al centre de la mitologia nòrdica, suportant entre les seves branques els nou mons dels déus i els homes. A la Völuspá la sibil·la diu: ''Sé d'un freixe que s'alça, Yggdrasil'' ''es diu, arbre alt, banyat de blanca humitat;'' ''d'ell baixa la rosada que cau a les valls,'' ''s'alça en la verda font d'Urd.'' Il·lustració de Wilhelm Wägner, 1882, per al llibre ''Nordisch-germanische Götter und Helde'' Pobles germànics i la seva expansió a l'antiguitat La mitologia nòrdica o escandinava és el terme general per als mites, la religió, les creences i les llegendes dels pobles escandinaus, incloent-hi aquells que es van assentar a Islàndia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Mitologia nòrdica · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.

Nou!!: Venus (mitologia) і Mitologia romana · Veure més »

Mon Repòs

Mon Repòs, o Can Mon Repòs, és una masia de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Venus (mitologia) і Mon Repòs · Veure més »

Monestir de Lerins

L'abadia de Lérins a l'illa de Saint-Honorat. Labadia de Lérins és un monestir cistercenc a l'illa de Sant Honorat, una de les illes Lerins (francès Lérins), a la Costa Blava, (Riviera Francesa) amb una comunitat monàstica activa.

Nou!!: Venus (mitologia) і Monestir de Lerins · Veure més »

Monoteisme

El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.

Nou!!: Venus (mitologia) і Monoteisme · Veure més »

Mont de Venus

En anatomia, el mont de Venus és la regió púbica de la dona, que està situada per davant i per damunt de la vulva, sobre la símfisi púbica.

Nou!!: Venus (mitologia) і Mont de Venus · Veure més »

Morpho

Una papallona morpho (o morfo) pot ser una de les més de 65 espècies del gènere Morpho.

Nou!!: Venus (mitologia) і Morpho · Veure més »

Munera Gladiatoria

El Munera Gladiatoria és un mosaic romà datat al segle IV amb una escena de lluita de gladiadors que es conserva al museu de la Villa Borghese a Roma, considerat un dels mosaic més espectaculars de l'època baix imperial romana.

Nou!!: Venus (mitologia) і Munera Gladiatoria · Veure més »

Museu Arqueològic Nacional de Nàpols

Façana del '''Museu Arqueològic Nacional de Nàpols''' El Museu Arqueològic Nacional de Nàpols (en italià: Museo Archeologico Nazionale di Napoli, MANN) es considera un dels més importants del món, tant per la qualitat com per la quantitat d'obres que s'hi exposen, principalment les de l'època grecoromana.

Nou!!: Venus (mitologia) і Museu Arqueològic Nacional de Nàpols · Veure més »

Museu Internacional de Ceràmica de Faenza

El Museu Internacional de Ceràmica de Faenza (en italià: Museo internazionale delle ceramiche in Faenza o MIC) és un dels més importants museus d'art en el món de la ceràmica, està situat a Faenza, en la regió Emília-Romanya del nord d'Itàlia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Museu Internacional de Ceràmica de Faenza · Veure més »

Museu Nacional (Rio de Janeiro)

El Museu Nacional (en portuguès: Museu Nacional), vinculat a la Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ), era la institució científica més antiga de Brasil i, fins a mitjans de 2018, va ser un dels museus més grans d'història natural i antropologia d'Amèrica.

Nou!!: Venus (mitologia) і Museu Nacional (Rio de Janeiro) · Veure més »

Museu Pius-Clementí

El Museu Pius-Clementí (Museu Pio-Clementino) forma part dels Museus Vaticans de Roma.

Nou!!: Venus (mitologia) і Museu Pius-Clementí · Veure més »

Nealces

Nealces fou un pintor grec que va florir a la meitat del segle III aC en temps d'Àrat de Sició.

Nou!!: Venus (mitologia) і Nealces · Veure més »

Neptú (mitologia)

Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.

Nou!!: Venus (mitologia) і Neptú (mitologia) · Veure més »

Nom teòfor

Un nom teòfor és un nom propi que fa referència a la divinitat.

Nou!!: Venus (mitologia) і Nom teòfor · Veure més »

Non, ou a Vã Glória de Mandar

Non, ou a Vã Glória de Mandar és una pel·lícula portuguesa del 1990 dirigida per Manoel de Oliveira.

Nou!!: Venus (mitologia) і Non, ou a Vã Glória de Mandar · Veure més »

Nu (art)

Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.

Nou!!: Venus (mitologia) і Nu (art) · Veure més »

Numítor

Segons la mitologia romana, Numítor va ser rei d'Alba Longa, fill primogènit de Proca.

Nou!!: Venus (mitologia) і Numítor · Veure més »

Odes (Horaci)

Les Odes (en llatí Carmina) és un conjunt de quatre llibres d'odes escrites pel poeta llatí Horaci.

Nou!!: Venus (mitologia) і Odes (Horaci) · Veure més »

Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.

Nou!!: Venus (mitologia) і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Veure més »

Origen dels etruscs

Un mapa que mostra l'extensió d'Etrúria i la civilització etrusca. El mapa inclou les 12 ciutats de la lliga etrusca i les ciutats etrusques més notables. Hi ha dues hipòtesis principals respecte als orígens de la civilització etrusca en la primera Edat del ferro: desenvolupament autòcton in situ fora de la cultura de Villanova, o colonització d'Itàlia des del Pròxim Orient.

Nou!!: Venus (mitologia) і Origen dels etruscs · Veure més »

Origen dels noms dels planetes

El nom dels planetes del nostre sistema solar prové de la mitologia grega i romana.

Nou!!: Venus (mitologia) і Origen dels noms dels planetes · Veure més »

Orsini

El Papa Benet XIII, Pietro Orsini Els Orsini foren una poderosa família aristocràtica de la Roma medieval i renaixentista.

Nou!!: Venus (mitologia) і Orsini · Veure més »

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Nou!!: Venus (mitologia) і Ovidi · Veure més »

Palau de Versalles

El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.

Nou!!: Venus (mitologia) і Palau de Versalles · Veure més »

Palília

Palília (en llatí:Palilia o també Parīlia) era una festivitat celebrada a Roma cada 21 d'abrilen honor de Pales la deïtat tutelar dels pastors.

Nou!!: Venus (mitologia) і Palília · Veure més »

Palinur (mitologia)

Cenotafi de Palinur, gravat de Wilhelm Gmelin (1760 - 1820) Palinur o Palinurus, en mitologia romana, va ser el timoner del vaixell de l'heroi troià Eneas, que diuen les llegendes que fundaria Roma.

Nou!!: Venus (mitologia) і Palinur (mitologia) · Veure més »

Panteó (mitologia)

Panteó de Roma, temple dedicat a tots els déus romans Un panteó (o bé pantèon) és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica.

Nou!!: Venus (mitologia) і Panteó (mitologia) · Veure més »

Panteó de Roma

El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).

Nou!!: Venus (mitologia) і Panteó de Roma · Veure més »

Pantomim

El pantomim (en llatí Pantomimus, en grec antic παντόμιμος) va ser una mena d'actor, propi de l'antiga Roma que interpretava una mena de peça dramàtica on es representava una història a través de la dansa i del moviment rítmic d'un sol ballarí.

Nou!!: Venus (mitologia) і Pantomim · Veure més »

Papa Bonifaci IV

Bonifaci IV, O.S.B. (Marsica, ? - Roma, 8 de maig de 615) fou un religiós italià, papa de Roma.

Nou!!: Venus (mitologia) і Papa Bonifaci IV · Veure més »

Paphiopedilum ciliolare

Paphiopedilum ciliolare és una espècie de planta de la família ''Orchidaceae''. És endèmica de les Filipines.

Nou!!: Venus (mitologia) і Paphiopedilum ciliolare · Veure més »

Parc de Can Solei i Ca l'Arnús

El Parc de Can Solei i Ca l'Arnús és un parc situat al barri de Casagemes de Badalona.

Nou!!: Venus (mitologia) і Parc de Can Solei i Ca l'Arnús · Veure més »

Paride ed Elena

Paride ed Elena (títol original en italià, Paris i Elena) és un dramma per musica en cinc actes amb música de Christoph Willibald Gluck, la tercera de les seves òperes de reforma italianes, posterior a Orfeu ed Euridice i Alceste.

Nou!!: Venus (mitologia) і Paride ed Elena · Veure més »

Pentacle

pentacle encerclat. El símbol del pentalfa (o pentacle o pentagrama) és un polígon estrellat de cinc puntes.

Nou!!: Venus (mitologia) і Pentacle · Veure més »

Pentacle invertit

màgia negra. El Pentacle invertit ha estat associat des de fa molt temps amb el misteri i la màgia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Pentacle invertit · Veure més »

Personalitats caricaturitzades a Astèrix

Aquest article és la llista de personalitats caricaturitzades al còmic Astèrix el gal.

Nou!!: Venus (mitologia) і Personalitats caricaturitzades a Astèrix · Veure més »

Petits poemes en prosa

Els petits poemes en prosa, també conegut com a L'spleen de París i, en algunes traduccions, L'esplín de París, és una col·lecció de 50 petits poemes escrits en prosa poètica per Charles Baudelaire.

Nou!!: Venus (mitologia) і Petits poemes en prosa · Veure més »

Petus

Petus (en Paetus, literalment 'guenyo, borni') va ser un cognom romà portat per membres de diverses gens; originàriament, feia referència a una persona que tenia un defecte a l'ull (Plini el relaciona amb el terme strabo), però sense una desviació completa de la vista.

Nou!!: Venus (mitologia) і Petus · Veure més »

Pietro da Cortona

Pietro da Cortona (Pietro Berrettini).

Nou!!: Venus (mitologia) і Pietro da Cortona · Veure més »

Pilar dels Nautes

El Pilar dels Nautes és una columna monumental gal·loromana erigida en honor de l'emperador Tiberi pels nautes parisencs de Lutècia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Pilar dels Nautes · Veure més »

Pintura eròtica

Pintura basada en l'obra de Charles Baudelaire, ''Les flors del mal'' La pintura eròtica és l'art d'expressar sobre una superfície a través de qualsevol classe de pintura, quelcom que es consideri eròtic.

Nou!!: Venus (mitologia) і Pintura eròtica · Veure més »

Pintura renaixentista d'Itàlia

Rafael. ''Les esposalles de la Mare de Déu'' Giovanni Bellini, ''La Mare de Déu i el Xiquet amb sants'' La pintura del Renaixement italià va començar a la fi del i tingué el seu període màxim des de la primeria del fins a finals del a la península Itàlica, que en aquell temps estava dividida en moltes àrees polítiques.

Nou!!: Venus (mitologia) і Pintura renaixentista d'Itàlia · Veure més »

Pintura rococó

Jean-Vaig honorar Fragonard: ''El gronxador'', 1766. La pintura rococó es va desenvolupar al llarg del per tota Europa partint de França, bressol d'aquest estil d'origen aristocràtic, i es va dividir al principi en dos camps nítidament diferenciats: com a part de la producció artística, és un document visual intimista i despreocupat de la manera de vida i de la concepció del món de les elits europees del, en tant també, com una adaptació d'elements constituents de l'estil a la decoració monumental de les esglésies i palaus, va servir com a mitjà de glorificació de la fe i del poder civil.

Nou!!: Venus (mitologia) і Pintura rococó · Veure més »

Planeta a ull nu

El Thema Mundi que mostra les planetes exteriors per a una observació a ull nu. En astronomia, els planetes a ull nu corresponen a els cinc planetes del sistema solar que poden ser vistos a ull nu sense gaire dificultat.

Nou!!: Venus (mitologia) і Planeta a ull nu · Veure més »

Planetes en l'astrologia

El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.

Nou!!: Venus (mitologia) і Planetes en l'astrologia · Veure més »

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Nou!!: Venus (mitologia) і Plutó (mitologia) · Veure més »

Policarm (escultor)

Policarm (en llatí Polycharmus, en grec antic) fou un escultor grec.

Nou!!: Venus (mitologia) і Policarm (escultor) · Veure més »

Pompeia

Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».

Nou!!: Venus (mitologia) і Pompeia · Veure més »

Porta Col·lina

La Porta Col·lina (també coneguda per la seva grafia llatina de Porta Collina) va ser un indret històric de l'antiga Roma.

Nou!!: Venus (mitologia) і Porta Col·lina · Veure més »

Portada/article febrer 28

Categoria:Articles del dia de febrer de la portada 600k.

Nou!!: Venus (mitologia) і Portada/article febrer 28 · Veure més »

Porto Venere

Portovenere o Porto Venere (Portuvénere en lígur) és un municipi italià de 3.990 habitants de la província de La Spezia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Porto Venere · Veure més »

Portvendres

Portvendres (estàndard, oficialment en francès Port-Vendres) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 4.214 habitants, de la comarca del Rosselló a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Venus (mitologia) і Portvendres · Veure més »

Pròcul (usurpador)

Pròcul (Proculus), (mort c. 281) va ser un usurpador romà, un dels «pretendents menors», segons la Història Augusta, que va prendre el porpra contra l'emperador Probe en 280, encara que això es discuteix.

Nou!!: Venus (mitologia) і Pròcul (usurpador) · Veure més »

Primer Triumvirat

El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Venus (mitologia) і Primer Triumvirat · Veure més »

Proca

D'acord amb la mitologia romana, Proca va ser un rei d'Alba Longa.

Nou!!: Venus (mitologia) і Proca · Veure més »

Prosèrpina

En la mitologia romana, Prosèrpina (Prōserpĭna, adaptació del grec Περσεφόνη, Persephonē, per via de l'etrusc, influïda potser pel llatí prōserpĕre, 'emergir') era la deessa dels Inferns, esposa de Plutó i filla Ceresi Júpiter.

Nou!!: Venus (mitologia) і Prosèrpina · Veure més »

Prostitució a l'antiga Roma

Escena eròtica en una pintura d'una paret del Lupanar de Pompeia La prostitució a l'antiga Roma era legal i autoritzada.

Nou!!: Venus (mitologia) і Prostitució a l'antiga Roma · Veure més »

Prostitució sagrada

XIII La prostitució sagrada, la prostitució del temple, la prostitució del culte, i la prostitució religiosa són termes generals per a un ritual sexual que consisteix en relacions sexuals o altres activitats sexuals realitzades en el context del culte religiós, potser com una forma de ritual de la fertilitat o d'hierogàmia (matrimoni diví).

Nou!!: Venus (mitologia) і Prostitució sagrada · Veure més »

Psyché (Lully)

Psyché és una tragèdia lírica escrita per Jean-Baptiste Lully.

Nou!!: Venus (mitologia) і Psyché (Lully) · Veure més »

Pygmalion (cràter)

Pygmalion és un cràter de l'asteroide del tipus Amor (433) Eros, situat amb el sistema de coordenades planetocèntriques a -1.8 ° de latitud nord i 191.1 ° de longitud est.

Nou!!: Venus (mitologia) і Pygmalion (cràter) · Veure més »

Quint Fabi Màxim Gurges

Quint Fabi Màxim Gurges (en Quintus Fabius Q. F. M. N. Maximus Gurges) va ser un magistrat romà, fill de Quint Fabi Màxim Rul·lià.

Nou!!: Venus (mitologia) і Quint Fabi Màxim Gurges · Veure més »

Ròmul i Rem

En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.

Nou!!: Venus (mitologia) і Ròmul i Rem · Veure més »

Ròmul Silvi

Ròmul Silvi (en llatí: Romulus Silvius) fou un dels reis d'Alba Longa, descendent del mític EneesTitus Livi, Ab Urbe condita I. 3.8 i avantpassat d'August.

Nou!!: Venus (mitologia) і Ròmul Silvi · Veure més »

Rea Sílvia

Segons la mitologia romana, Rea Sílvia (en llatí Rhēa Silvĭa, també anomenada Ília, en llatí, Īlĭa i coneguda amb altres noms, com ara Servília, Servilia i Emília, Aemilia) era la filla del rei Numítor d'Alba Longa i va ser la mare dels bessons Ròmul i Rem, fundadors de Roma.

Nou!!: Venus (mitologia) і Rea Sílvia · Veure més »

Regio I (Pompeia)

Llista dels monuments presents a la Regio I de les excavacions arqueològiques de Pompeia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Regio I (Pompeia) · Veure més »

Regio II (Pompeia)

Llista dels monuments presents a la Regio II de les excavacions arqueològiques de Pompeia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Regio II (Pompeia) · Veure més »

Regio IV (Pompeia)

Llista dels monuments presents a la Regio IV de les excavacions arqueològiques de Pompeia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Regio IV (Pompeia) · Veure més »

Regio IX (Pompeia)

Llista dels monuments presents a la Regio IX de les excavacions arqueològiques de Pompeia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Regio IX (Pompeia) · Veure més »

Regio V (Pompeia)

Llista dels monuments presents a la Regio V de les excavacions arqueològiques de Pompeia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Regio V (Pompeia) · Veure més »

Regio VI (Pompeia)

Llista dels monuments presents a la Regio VI de les excavacions arqueològiques de Pompeia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Regio VI (Pompeia) · Veure més »

Regio VII (Pompeia)

Llista dels monuments presents a la Regio VII de les excavacions arqueològiques de Pompeia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Regio VII (Pompeia) · Veure més »

Regio VIII (Pompeia)

Llista dels monuments presents a la Regio VIII de les excavacions arqueològiques de Pompeia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Regio VIII (Pompeia) · Veure més »

Regnat de Cleòpatra

pp.

Nou!!: Venus (mitologia) і Regnat de Cleòpatra · Veure més »

Regne Romà

El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.

Nou!!: Venus (mitologia) і Regne Romà · Veure més »

Religió a l'antiga Roma

La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.

Nou!!: Venus (mitologia) і Religió a l'antiga Roma · Veure més »

Reparada

és una màrtir cristiana que va morir executada en temps de l'emperador Deci.

Nou!!: Venus (mitologia) і Reparada · Veure més »

Retrat de Simonetta Vespucci

El retrat de dona conegut com a retrat de Simonetta Vespucci és un retrat pòstum de Simonetta Vespucci, realitzat entre 1480 i 1520 per en Piero di Cosimo com a encàrrec de qui fou l'amant, el gran duc Giuliano de Mèdici.

Nou!!: Venus (mitologia) і Retrat de Simonetta Vespucci · Veure més »

Ritual d'aparellament

El ritual d'aparellament és el costum d'un culte d'ajuntar dos individus de diferent sexe per arribar a reproduir-se.

Nou!!: Venus (mitologia) і Ritual d'aparellament · Veure més »

Roman de Fauvel

La col·lecció del Roman de Fauvel representa un dels exemples per excel·lència de l'al·legoria tardana medieval, amb una visible predilecció per la satírica.

Nou!!: Venus (mitologia) і Roman de Fauvel · Veure més »

Rosa

La rosa és la flor del roser.

Nou!!: Venus (mitologia) і Rosa · Veure més »

Rosàlia

Mosaic romà del s.IV que descriu la confecció de garlandes amb roses La Rosàlia o Rosaria (de vegades rosatio o dies rosationis) era el nom de diverses celebracions de l'època de l'imperi romà que implicaven ofrenes de flors o guarniments amb flors, principalment les roses i les violes.

Nou!!: Venus (mitologia) і Rosàlia · Veure més »

Roserar

Roserar d'Aramaki (Japó) ''International Rose Test Garden'' a Portland (Oregon) Un roserar és un jardí, o sovint una part molt important d'un jardí, on hi ha plantats principalment rosers.

Nou!!: Venus (mitologia) і Roserar · Veure més »

Rudens

Rudens és una comèdia de l'autor llatí Plaute.

Nou!!: Venus (mitologia) і Rudens · Veure més »

Sacrifici d'animals

Louvre) El sacrifici animal és la mort ritual, com ofrena d'un animal que, normalment forma part d'un ritual religiós, o serveix per apaivagar o mantenir el favor d'una deïtat.

Nou!!: Venus (mitologia) і Sacrifici d'animals · Veure més »

Saint Seiya: The Lost Canvas – The Myth of Hades

Saint Seiya: The Lost Canvas, és un manga spin-off de Saint Seiya, escrit i il·lustrat per Shiori Teshirogi, sobre el treball original de Masami Kurumada.

Nou!!: Venus (mitologia) і Saint Seiya: The Lost Canvas – The Myth of Hades · Veure més »

Sandro Botticelli

Sandro Botticelli (Florència, 1 de març del 1445 - Florència, 17 de maig del 1510) fou un pintor del renaixement italià.

Nou!!: Venus (mitologia) і Sandro Botticelli · Veure més »

Sanssouci

Sanssouci era el palau d'estiu oficial de Frederic el Gran, Rei de Prússia, a Potsdam, prop de Berlín.

Nou!!: Venus (mitologia) і Sanssouci · Veure més »

Satèl·lits de Mart

Els dos satèl·lits de Mart són Fobos i Deimos.

Nou!!: Venus (mitologia) і Satèl·lits de Mart · Veure més »

Símbol astrològic

Els símbols astrològics són imatges usades en diversos sistemes astrològics per designar objectes rellevants.

Nou!!: Venus (mitologia) і Símbol astrològic · Veure més »

Sòrdons

Els sòrdons (Sordŏnes) foren un poble iber de la Gàl·lia, que ocupaven el territori que ocupa avui en dia el Rosselló.

Nou!!: Venus (mitologia) і Sòrdons · Veure més »

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Nou!!: Venus (mitologia) і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Sicca Veneria

Sicca Veneria (o) va ser una ciutat de Numídia a la riba del Bagradas en el camí entre Cartago i Hippo Regius, fins a Musti i Cirta, segons diu lItinerari d'Antoní, construïda al cim d'un turó, segons explica Plini el Vell, que l'anomena «colònia romana».

Nou!!: Venus (mitologia) і Sicca Veneria · Veure més »

Silvius

Segons la mitologia romana, Silvius fou rei d'Alba Longa.

Nou!!: Venus (mitologia) і Silvius · Veure més »

Simbologia astronòmica

La simbologia astronòmica usa símbols per a representar diversos objectes celestes, construccions teòriques i esdeveniments observats en astronomia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Simbologia astronòmica · Veure més »

Studiolo de Francesc I

L'studiolo de Francisco I era un studiolo o petita estança del Palazzo Vecchio de Florencia, construïda per ordre de Francesc I de Mèdici, en el qual el duc es dedicava a activitats i interessos privats.

Nou!!: Venus (mitologia) і Studiolo de Francesc I · Veure més »

Tahití

Tahití és l'illa més gran de la Polinèsia francesa, situada a l'arxipèlag de les Illes de la Societat, al sud d'Oceania.

Nou!!: Venus (mitologia) і Tahití · Veure més »

Tannhäuser

Tannhäuser al Venusberg adorant Venus. Per John Collier, 1901. Tannhäuser (1205 - 1270) fou un poeta alemany.

Nou!!: Venus (mitologia) і Tannhäuser · Veure més »

Tauroboli

Recreació d'un tauroboli El Tauroboli era un ritual que implicava ser regat amb la sang d'un bou, i normalment era el ritual d'iniciació relacionat amb el culte de la deessa Cíbele, també anomenada Magna Mater.

Nou!!: Venus (mitologia) і Tauroboli · Veure més »

Tíndaris

Tíndaris (en llatí Tyndaris, en grec antic Τυνδαρίς o Τυνδάριον) era una ciutat de la costa nord de Sicília entre Miles i Agatirna situada en un turó elevat que dominava una badia limitada a l'est per la punta coneguda com a Ponta di Milazzo, i per Calavià.

Nou!!: Venus (mitologia) і Tíndaris · Veure més »

Teatre de Pompeu

Recreació de l'exterior del '''Teatre de Pompeu'''.El teatre representat en un fragment del plànol de marbre anomenat ''Forma Urbis'' El Teatre de Pompeu va ser un teatre romà situat al Camp de Mart, a Roma, construït pel cònsol romà Gneu Pompeu Magne entre el 61 i el 55 aC.

Nou!!: Venus (mitologia) і Teatre de Pompeu · Veure més »

Temple

Façana del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes. Un temple (del llatí templum) és una estructura reservada per a activitats religioses o espirituals, com ara oracions, sacrificis i altres rituals semblants.

Nou!!: Venus (mitologia) і Temple · Veure més »

Temple d'Apol·lo (Pompeia)

El temple d'Apol·lo és un temple d'època romana, sepultat durant l'erupció del Vesuvi del 79 i redescobert després de les excavacions arqueològiques de l'antiga Pompeia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Temple d'Apol·lo (Pompeia) · Veure més »

Temple d'Hera (Paestum)

El temple d'Hera o Heraion de Paestum, l'antiga Posidònia grega, va ser construït al voltant de l'any 550 aC per colons grecs, és el temple més antic que sobreviu actualment a l'antiga ciutat grecoromana.

Nou!!: Venus (mitologia) і Temple d'Hera (Paestum) · Veure més »

Temple d'Isis

El temple d'Isis és un temple romà del situat a Pompeia i dedicat a la deessa egípcia Isis.

Nou!!: Venus (mitologia) і Temple d'Isis · Veure més »

Temple de Bacus

El temple de Bacus fou un dels temples romans més importants dedicats al déu del vi Bacus, l'equivalent romà al déu grec Dionís.

Nou!!: Venus (mitologia) і Temple de Bacus · Veure més »

Temple de Júpiter (Baalbek)

El temple de Júpiter va ser un colossal temple romà dedicat al culte de Júpiter, l'equivalent romà del déu grec Zeus.

Nou!!: Venus (mitologia) і Temple de Júpiter (Baalbek) · Veure més »

Temple de Venus Genetrix

El temple de Venus Genetrix és un temple romà inaugurat l'any 46 aC, que va dominar la part nord-occidental de la part inferior del Fòrum de Cèsar, un dels fòrums imperials de Roma.

Nou!!: Venus (mitologia) і Temple de Venus Genetrix · Veure més »

Temple de Venus i Roma

El temple de Venus i Roma (en llatí: Templum Veneris et Romae) se situa a l'extrem oriental del Fòrum romà, prop del Coliseu.

Nou!!: Venus (mitologia) і Temple de Venus i Roma · Veure més »

Tessalònica

Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.

Nou!!: Venus (mitologia) і Tessalònica · Veure més »

Thaïs

Thaïs és una òpera en tres actes de Jules Massenet sobre un llibret en francès de Louis Gallet, basat en la novel·la homònima d'Anatole France, tenint en compte La Tentation de Saint-Antoine, de Flaubert.

Nou!!: Venus (mitologia) і Thaïs · Veure més »

Thalna

Thalna va ser, segons la mitologia etrusca, una divinitat considerada generalment una deessa protectora del part.

Nou!!: Venus (mitologia) і Thalna · Veure més »

Tiberí

Tiberí (en llatí: Tiberinus) va ser, segons la mitologia romana, un rei dels reis d'Alba Longa, el desè descendent d'Eneas, i també un déu de la mitologia romana, el protector del riu Tíber.

Nou!!: Venus (mitologia) і Tiberí · Veure més »

Ticià

Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano (Pieve di Cadore, Belluno, cap al 1490 - Venècia, 27 d'agost de 1576), fou un pintor del Renaixement italià, autor d'una obra pictòrica excepcional, de molt caràcter.

Nou!!: Venus (mitologia) і Ticià · Veure més »

Topless

El topless fa referència a l'estat en què els pits d'una dona, incloses les arèoles i els mugrons, estan exposats, especialment en un lloc públic o en un mitjà visual.

Nou!!: Venus (mitologia) і Topless · Veure més »

Torre de Bollingen

Torre de Bollingen vista des del llac de Zuric La Torre de Bollingen (en alemany coneguda com a Der Turm am See, La torre al costat del llac) és un edifici construït pel psiquiatre suís Carl Jung per al seu propi ús.

Nou!!: Venus (mitologia) і Torre de Bollingen · Veure més »

Tortel·lini

Tortellini Tortel·lini és una pasta italiana amb forma d'anell de dimensions petites i farcida.

Nou!!: Venus (mitologia) і Tortel·lini · Veure més »

Triclini

'''Triclini''' romà en un dibuix del segle XIX Recreació d'un triclini El triclini (del llatí triclinium, provinent del grec τρικλίνιον, triklínion, de τρι-, tri-, 'tres', i κλίνη, kline, mena de llit, butaca llarga, sofà o, més aviat, chaise longue) era l'estança d'una casa romana amb la funció de menjador.

Nou!!: Venus (mitologia) і Triclini · Veure més »

Tron de Boston

El Tron de Boston és una escultura de marbre trobada prop del Tron Ludovisi a Itàlia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Tron de Boston · Veure més »

Tulum (jaciment arqueològic)

Tulum (en yucatek: Tulu'u) és un jaciment arqueològic corresponent a una antiga ciutat emmurallada maia que fou un dels principals ports de la ciutat de Cobá.

Nou!!: Venus (mitologia) і Tulum (jaciment arqueològic) · Veure més »

Turan (mitologia)

Turan era una deessa de la mitologia etrusca.

Nou!!: Venus (mitologia) і Turan (mitologia) · Veure més »

Ulalume

''Ulalume'' il·lustrat per Dante Gabriel Rossetti, ''circa'' 1847–1848 Ulalume és un poema escrit per Edgar Allan Poe al 1847 i dedicat a la seua esposa Virginia Clemm.

Nou!!: Venus (mitologia) і Ulalume · Veure més »

Urà (mitologia)

Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.

Nou!!: Venus (mitologia) і Urà (mitologia) · Veure més »

Vanir

Vanir és un dels dos panteons de la mitologia nòrdica, l'altre i més ben conegut són els Æsir.

Nou!!: Venus (mitologia) і Vanir · Veure més »

Vas de Portland

Vas de Portland, primera escena. Vas de Portland, segona escena. Paris a la segona escena. El Vas de Portland és un recipient romà en forma de gerro construït a inicis del, que ha servit d'inspiració per a molts fabricants de vidre i porcellana des dels inicis del en endavant.

Nou!!: Venus (mitologia) і Vas de Portland · Veure més »

Vènets (gals)

Els vènets (llatí Veneti) foren un poble celta esmentat per Cèsar, qui anomena al seu territori com Venetia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Vènets (gals) · Veure més »

Veneralia

Veneralia (en llatí Veneralia) era un antic festival romà que se celebrava el dia 1 d'abril (a les calendes d'abril) en honor de Venus Verticordia ('cambiadora de cors') i de Fortuna Virilis.

Nou!!: Venus (mitologia) і Veneralia · Veure més »

Venereum

Venereum (de la deessa Venus) era un element dels antics apartaments privats romans que es trobaven particularment a Pompeia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Venereum · Veure més »

Venus

* Venus (mitologia), deessa personificació de l'amor i la bellesa física a la mitologia romana.

Nou!!: Venus (mitologia) і Venus · Veure més »

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Nou!!: Venus (mitologia) і Venus (planeta) · Veure més »

Venus Cal·lipígia

Museu de l'Ermitage. La Venus Cal·lipígia (en grec antic Ἀφροδίτη Καλλίπυγος Aphrodite Kallipygos, ‘Afrodita de Belles Natges') és un tipus d'estàtua femenina nua de l'època hel·lenística.

Nou!!: Venus (mitologia) і Venus Cal·lipígia · Veure més »

Venus Capitolina

La Venus Capitolina és un tipus d'estàtua de Venus, específicament un dels diversos tipus de Venus Púdica (entre els quals s'inclou també la Venus de Médici), del que existeixen diversos exemples.

Nou!!: Venus (mitologia) і Venus Capitolina · Veure més »

Venus d'Arle

La Venus d'Arle o Venus d'Arles és una copia romana d'una escultura grega antiga que procedeix d'Arle, a la Provença, i es conserva a París, al Museu del Louvre.

Nou!!: Venus (mitologia) і Venus d'Arle · Veure més »

Venus d'Esquilí

La Venus Esquilina o Venus d'Esquilí és una escultura realitzada en marbre d'una dona nua amb sandàlies i tocat realitzada a una escala menor que la realitat.

Nou!!: Venus (mitologia) і Venus d'Esquilí · Veure més »

Venus d'Iluro

La Venus d'Iluro és una escultura trobada durant les excavacions dutes a terme a la zona de Can Xammar de Mataró entre els mesos de març i octubre de 2002.

Nou!!: Venus (mitologia) і Venus d'Iluro · Veure més »

Venus d'Urbino

La Venus d'Urbino (Venere di Urbino en italià) és una obra de Ticià (1538) exposada a la Galleria degli Uffizi.

Nou!!: Venus (mitologia) і Venus d'Urbino · Veure més »

Venus de Badalona

La Venus de Badalona és una escultura de marbre, d'època imperial romana, conservada al Museu de Badalona.

Nou!!: Venus (mitologia) і Venus de Badalona · Veure més »

Venus de Barcelona

Venus de Barcelona. Davant Venus de Barcelona. Darrere La Venus de Barcelona és una estatueta de bronze de datació incerta que representa la deessa Venus (Afrodita) i que va ser trobada a Barcelona, en un indret de Nou Barris.

Nou!!: Venus (mitologia) і Venus de Barcelona · Veure més »

Venus de Milo

La Venus de Milo és una cèlebre escultura grega del final de l'època hel·lenística (cap al 130-100 aC) que podria representar la deessa de l'amor Afrodita (Venus, pels romans) i que deu el seu nom al fet que es va trobar a l'illa de Melos (Milo), al mar Egeu.

Nou!!: Venus (mitologia) і Venus de Milo · Veure més »

Venus de Willendorf

La Venus de Willendorf, també coneguda com la Dona de Willendorf, és una estatueta d'una figura femenina d'11,1 cm d'alçada, descoberta en un jaciment paleolític proper a Willendorf, Àustria, el 1908 per l'arqueòleg Josef Szombathy.

Nou!!: Venus (mitologia) і Venus de Willendorf · Veure més »

Venus del mirall

La Venus del mirall és un quadre del pintor espanyol Diego Velázquez.

Nou!!: Venus (mitologia) і Venus del mirall · Veure més »

Venus i Adonis (Ticià, Nova York)

Venus i Adonis és una pintura a l'oli sobre tela (106,7 × 133,4 cm), realitzada el 1560 pel pintor italià Ticià Vecellio.

Nou!!: Venus (mitologia) і Venus i Adonis (Ticià, Nova York) · Veure més »

Venus i Mart

Venus i Mart és un quadre pintat per Sandro Botticelli el 1483 i que actualment està exposat al National Gallery de Londres.

Nou!!: Venus (mitologia) і Venus i Mart · Veure més »

Venus impúdica

La Venus impúdica ("Venus immodesta", també coneguda com a Venus de Vibraye) és la primera representació escultòrica paleolítica d'una dona, descoberta en l'edat moderna.

Nou!!: Venus (mitologia) і Venus impúdica · Veure més »

Venus, Cupido, la Follia i el Temps

Venus, Cupido, la Follia i el Temps —en italià Allegoria del trionfo di Venere—, també anomenada Al·legoria de Venus i Cupido o Al·legoria del triomf de Venus és una obra pictòrica al·legòrica a l'oli sobre taula de l'artista de Florència Agnolo di Cosimo, considerada una de les obres mestres més refinades del primer manierisme italià, per la seva artificialitat i oposició al naturalisme, així com als principis de bellesa clàssica defensats durant el Renaixement.

Nou!!: Venus (mitologia) і Venus, Cupido, la Follia i el Temps · Veure més »

Venusberg

''Al '''Venusberg''''' de John Collier, 1901 Venusberg o Hörselberg és el nom d'una muntanya mítica a Alemanya.

Nou!!: Venus (mitologia) і Venusberg · Veure més »

Veracreu

"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.

Nou!!: Venus (mitologia) і Veracreu · Veure més »

Verd

Verd El verd és un dels tres colors primaris additius.

Nou!!: Venus (mitologia) і Verd · Veure més »

Vesuvi

El Vesuvi (en Vesuvio; en Vesuvius) és una muntanya volcànica de la Campània (Itàlia), situada a uns 12 km al sud-est de Nàpols.

Nou!!: Venus (mitologia) і Vesuvi · Veure més »

Vil·la Adriana

La vil·la Adriana (en italià: Villa Adriana) és un dels més famosos complexos arqueològics romans.

Nou!!: Venus (mitologia) і Vil·la Adriana · Veure més »

Vil·la Carlotta

Villa Carlotta és una residència noble del envoltada d'un gran jardí al municipi de Tremezzo, a la vora del llac de Como, al nord d'Itàlia.

Nou!!: Venus (mitologia) і Vil·la Carlotta · Veure més »

Vil·la Fortunatus

Vil·la Fortunatus és una vil·la romana de la que se'n conserven ruïnes, a Fraga (Baix Cinca).

Nou!!: Venus (mitologia) і Vil·la Fortunatus · Veure més »

Vil·la romana de São Cucufate

La vil·la romana de Sâo Cucufate, també coneguda com Ruïnes de Santiago, és un monument històric a Vila de Frades, al municipi de Vidigueira, a Portugal.

Nou!!: Venus (mitologia) і Vil·la romana de São Cucufate · Veure més »

Vinàlia

Mosaic romà representant la verema, trobada a Sersell, antiga província romana de ''Mauretania'' Vinàlia (en llatí Vinalia) fou el nom de dues festes celebrades pels romans: la Vinàlia urbana o priòria i la Vinàlia rústica o altera; en honor de Júpiter i Venus.

Nou!!: Venus (mitologia) і Vinàlia · Veure més »

Virgínia (filla de Luci Virgini)

''La mort de Virgínia'', pintura de Romanino Virgínia (en Verginia o Virginia; ca. 465 aC-449 aC) fou una jove romana de la gens Virgínia del, protagonista d'un relat narrat per Titus Livi esdevengut tema recurrent de diversos escriptors i pintors posteriors.

Nou!!: Venus (mitologia) і Virgínia (filla de Luci Virgini) · Veure més »

(16) Psique

(16) Psique és l'asteroide que duu el nombre 16 de la sèrie.

Nou!!: Venus (mitologia) і (16) Psique · Veure més »

(2101) Adonis

(2101) Adonis va ser un dels primers asteroides propers a la Terra que es van descobrir.

Nou!!: Venus (mitologia) і (2101) Adonis · Veure més »

114 aC

Sense descripció.

Nou!!: Venus (mitologia) і 114 aC · Veure més »

1595

Sense descripció.

Nou!!: Venus (mitologia) і 1595 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Acidàlia, Deessa Venus, Venus (deessa), Venus (divinitat).

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant