Taula de continguts
55 les relacions: Aigua, Alt Empordà, Alvèrnia, Amanida, Aperitiu, Blat, Botifarra, Brive, Cirera, Corresa, Crep, Crespell (Menorca), Cruesa, Donzenac, Escuradents, Fajol, Farina, Farinetes, Filloa, Formatge fresc, Fruita del bosc, Garrotxa, Gascunya, Gastronomia d'Alvèrnia, Gastronomia d'Occitània, Gastronomia del Llemosí, Greix, Maimac, Mató, Melmelada, Menorca, Nabiu, Nadal, Neula, Oca, Occità, Occitània, Orelletes, Pa, Pa de pagès, Pasqua de Resurrecció, Plat, Poàcies, Priorat, Rei Carnestoltes, Rent, Ribagorça, Rostes d'ànec, Sal comuna, Torta, ... Ampliar l'índex (5 més) »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Tortú і Aigua
Alt Empordà
LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.
Veure Tortú і Alt Empordà
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Veure Tortú і Alvèrnia
Amanida
Una amanida o ensalada és principalment un plat fred amb ingredients generalment crus, predominant les hortalisses barrejades, tallades en trossos i habitualment condimentades o adobades o trompades o amanides, fonamentalment amb sal, oli d'oliva i vinagre, que es pot prendre com a plat únic, abans o després del plat principal i fins i tot com a complement (per a picar).
Veure Tortú і Amanida
Aperitiu
Martini blanc. L'aperitiu o vermut és una menja lleugera que es pot fer abans d'un àpat, habitualment el sopar o, en dies festius, el dinar.
Veure Tortú і Aperitiu
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Veure Tortú і Blat
Botifarra
Una botifarra és un embotit fet amb budell gros de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal.
Veure Tortú і Botifarra
Brive
* Brive o Briva, municipi al departament de Corresa (Nova Aquitània) al sud-oest de França.
Veure Tortú і Brive
Cirera
Cirera Cirera, també conegut com a guinda, és el fruit de diverses espècies arbòries del gènere Prunus, encara que comercialment s'aprofiti un nombre limitat d'espècies.
Veure Tortú і Cirera
Corresa
La Corresa (19) (en francès Corrèze i en occità Corresa) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.
Veure Tortú і Corresa
Crep
Una crep (del francès crêpe, i aquest al seu torn del llatí crispus, 'crespo') és un dolç fet fonamentalment de farina de blat, amb el qual s'elabora una massa en forma de disc.
Veure Tortú і Crep
Crespell (Menorca)
Crespell de Menorca. Aquest té el voltant amb «pètals» bastant més petits que els més tradicionals. A Menorca, els crespells són uns pastissets o galetes amb forma de flor d'uns dotze pètals.
Veure Tortú і Crespell (Menorca)
Cruesa
Cruesa (23) (en occità: Cruesa o Crosa; en francès: Creuse) és un departament francès situat a la regió de Nova Aquitània.
Veure Tortú і Cruesa
Donzenac
Donzenac (en francès Donzenac) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Tortú і Donzenac
Escuradents
Escuradents Suports d'escuradents L'escuradents, furgadents o bastonet higiènic és un estri que es fa servir després dels àpats per a escurar restes de menjar que han romàs entre les dents.
Veure Tortú і Escuradents
Fajol
El fajol, blat cairut, blat negre, cairat, cairut, fajol ver, milloc, blat moruno, faiol, blat negre, blat moro o blat sarraí es refereix a un grup de plantes de la família de les poligonàcies, que no són cereals, però tenen característiques químiques similars i se'n fa el mateix ús tot i que no tenen gluten; és el que s'anomena un pseudocereal.
Veure Tortú і Fajol
Farina
Espigues de blat i farina Kinako, farina de soia La farina és el producte que s'obté de la molta del gra de cereal o d'altres aliments rics en midó.
Veure Tortú і Farina
Farinetes
Farinetes,FÀBREGA, Jaume: Totes les sopes pàgs.
Veure Tortú і Farinetes
Filloa
La filloa és un plat típic a les postres de Galícia, conegut també en algunes zones com freixó o marrucho.
Veure Tortú і Filloa
Formatge fresc
El formatge fresc és el formatge que s'obté amb la coagulació de la llet amb quall animal o vegetal.
Veure Tortú і Formatge fresc
Fruita del bosc
Diverses fruites de bosc L'expressió popular fruites del bosc s'utilitza per a designar un conjunt de diferents fruites petites i comestibles, usualment de colors foscos (vermells, grana, blavosos, morat, negre) que tradicionalment no es cultivaven sinó que es collien en arbustos silvestres.
Veure Tortú і Fruita del bosc
Garrotxa
La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.
Veure Tortú і Garrotxa
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Veure Tortú і Gascunya
Gastronomia d'Alvèrnia
La cuina alvernesa és la cuina tradicional d'Alvèrnia, que està emmarcada dins de la cuina occitana i és molt propera a la cuina llemosina.
Veure Tortú і Gastronomia d'Alvèrnia
Gastronomia d'Occitània
La gastronomia d'Occitània o cuina occitana fa part de la cuina mediterrània però desenvolupa trets específics que l'allunya de la cuina catalana o italiana.
Veure Tortú і Gastronomia d'Occitània
Gastronomia del Llemosí
La cuina llemosina és la cuina tradicional del Llemosí, dins de la cuina occitana i molt pròxima de la cuina d'Alvèrnia.
Veure Tortú і Gastronomia del Llemosí
Greix
triglicèrid típic, el principal tipus de greix. Atendre les tres cadenes d’àcids grassos unides a la porció central de glicerol de la molècula. Composició de greixos de diversos aliments, en percentatge del seu greix total En nutrició, biologia i química, el greix o matèria grassa sol significar qualsevol èster (compost orgànic) d’ àcid gras o una barreja d’aquests compostos, que mes freqüentment es produeixen en éssers vius o en aliments.
Veure Tortú і Greix
Maimac
Maimac o Maismac (en francès Meymac) és un municipi francès del departament de la Corresa, a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Tortú і Maimac
Mató
El mató és un formatge fresc sense sal i sense ferment, elaborat tradicionalment al territori català.
Veure Tortú і Mató
Melmelada
Melmelada de taronja en un pot de vidre. La melmelada és una conserva de fruita.
Veure Tortú і Melmelada
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Veure Tortú і Menorca
Nabiu
La nabinera, també coneguda amb els noms d'avajonera, mirtil, moixereta, nabissera o simplement nabiu (Vaccinium myrtillus) és una espècie de planta del gènere Vaccinium.
Veure Tortú і Nabiu
Nadal
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.
Veure Tortú і Nadal
Neula
La neula és un dels dolços més típics de la cuina catalana que es menja tradicionalment per Nadal.
Veure Tortú і Neula
Oca
Les oques són ocells de grans dimensions que pertanyen a la família dels anàtids (Anatidae) dins la subfamília dels anserins (Anserinae).
Veure Tortú і Oca
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Tortú і Occità
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Veure Tortú і Occitània
Orelletes
Les orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat.
Veure Tortú і Orelletes
Pa
Pa francès El pa (del llatí panis) és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia, l'Amèrica i Oceania.
Veure Tortú і Pa
Pa de pagès
Pa de pagès al Mercat Medieval de Montblanc. El pa de pagès és una mena de pa tradicional de la gastronomia catalana.
Veure Tortú і Pa de pagès
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Veure Tortú і Pasqua de Resurrecció
Plat
Plat de porcellana Un plat és un recipient ampli i pla amb una concavitat moderada sobre el qual se serveix el menjar.
Veure Tortú і Plat
Poàcies
Les poàcies o gramínies (Poaceae o Gramineae) són una família de plantes herbàcies o llenyoses de l'ordre de les Poales; constitueixen la branca arcaica de les angiospermes.
Veure Tortú і Poàcies
Priorat
El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.
Veure Tortú і Priorat
Rei Carnestoltes
El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix les activitats del cicle festiu de Carnaval i que encarna totes les qualitats relacionades amb la disbauxa, la transgressió, la burla i la festa.
Veure Tortú і Rei Carnestoltes
Rent
El rent o llevat és un organisme unicel·lular, generalment un fong de l’ordre dels endomicetals, que es reprodueix per gemmació o escissió i que genera enzims que provoquen la fermentació de matèria orgànica.
Veure Tortú і Rent
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord.
Veure Tortú і Ribagorça
Rostes d'ànec
Rostes d'ànec Les rostes (en francès, rillettes) són un companatge occità que en principi es fa amb trossets de múscul d'ànecs i oques esqueixats, barrejats amb greix i confitats o cuits al forn.
Veure Tortú і Rostes d'ànec
Sal comuna
Un saler La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.
Veure Tortú і Sal comuna
Torta
Una torta és un pa de pagès rodó occità, molt semblant al català.
Veure Tortú і Torta
Tots Sants
Tots Sants (de l'expressió llatina: Omnia Sanctorum) és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa que se celebra l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre.
Veure Tortú і Tots Sants
Tula (Llemosí)
Tula (en francès: Tulle, en occità: Tula) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Tortú і Tula (Llemosí)
Usèrcha
Usèrcha (en francès Uzerche) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Tortú і Usèrcha
Ussel
* Ussèl (Òlt), municipi al departament de l'Òlt (regió d'Occitània, França).
Veure Tortú і Ussel
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Veure Tortú і Vall d'Aran
També conegut com Bourriol, Bourriols, Creipa, Creipas, Crespa, Crespas, Galetou, Galetous, Pompa, Pompas, Tortús, Tourteaux, Tourtou, Tourtous.