Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Melos

Índex Melos

Melos o Milos (grec Μήλος, AFI, normalment transliterat Milos) és una illa de la mar Egea, a Grècia, la més occidental de les Cíclades. Aristòtil li va donar el nom de Zephyria, i alguns autors antics la situaven a la mar de Creta. Administrativament formava part de l'antiga i ja desapareguda prefectura de les Cíclades, però a partir de l'1 de gener de 2011 és una de les 74 unitats perifèriques de Grècia després de la divisió de l'antiga prefectura. Fa uns 20 km de llarg i uns 12 d'ample. A la part nord té una badia molt fonda que forma un port excel·lent. La muntanya més alta es diu Profeta Elies, amb 751 metres. Produeix vi i olives. La capital és Milos o Plaka, a la badia de Milos, al nord de l'illa, i l'altra ciutat principal és Apol·lònia, a l'extrem nord-est, amb les ruïnes de Filakopi a l'oest. Al nord-est té les illes de Kímolos i Políegos (amb capitals als llogarets del mateix nom) i al nord-oest la d'Andímilos, deshabitada. A l'entrada de la badia de Milos hi ha les petites illes d'Akrathi, dos illots el més petit dels quals té un llogaret amb el mateix nom. Al sud-oest, a la vora del cap Psalidi, hi ha els illots Prasonisi. És una illa formada per roques volcàniques.

62 les relacions: Alcibíades, Alexandre el Gran, Alfabet fonètic internacional, Anatòlia, Andímilos, Antígon el Borni, Antípater (regent de Macedònia), Aristòtil, Atenes, Biblos, Cíclades, Conó (almirall), Constantinoble, Crispo, Dinastia ptolemaica, Ducat de Naxos, Estats Units d'Amèrica, Farnabazos II, Fenícia, Francesc I Crispo, Grècia, Grec, Guerra del Peloponès, Guerres Mèdiques, Història de la guerra del Peloponès, Josep Nasi, Kímolos, Lisandre, Mar de Creta, Mar Egea, Museu del Louvre, París, Pèrsia, Plaka, Prefectures de Grècia, Primera Guerra Mundial, Regne de Macedònia, Segle II aC, Tucídides, Unitats perifèriques de Grècia, Venus de Milo, 11 d'abril, 1341, 1383, 1566, 1579, 1661, 1675, 1678, 1771, ..., 1774, 1821, 1830, 1922, 1941, 1945, 311 aC, 386 aC, 393 aC, 416 aC, 426 aC, 9 de maig. Ampliar l'índex (12 més) »

Alcibíades

Bust d''''Alcibíades''' al Museu Capitolí. Alcibíades (Alcibiades) fou un general i polític atenès.

Nou!!: Melos і Alcibíades · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Melos і Alexandre el Gran · Veure més »

Alfabet fonètic internacional

L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.

Nou!!: Melos і Alfabet fonètic internacional · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Melos і Anatòlia · Veure més »

Andímilos

Andímilos (grec: Αντίμηλος) és una illa deshabitada del grup de les Cíclades, Grècia.

Nou!!: Melos і Andímilos · Veure més »

Antígon el Borni

Antígon el Borni Ἀντίγονος en grec - (vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.

Nou!!: Melos і Antígon el Borni · Veure més »

Antípater (regent de Macedònia)

Antípater(Ἀντίπατρος) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre. Va servir a Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei li va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la batalla. Juntament amb Parmeni va aconsellar a Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins a haver-se casat i haver assegurat la successió. Quan el rei va marxar a Àsia el va deixar com a regent a Macedònia (334 aC) i va combatre a Memnó de Rodes que atiava la revolta a Tràcia i va acabar la guerra contra Agis III d'Esparta. Sembla que durant l'absència del rei van sorgir algunes diferències entre Antípater i Olímpies, mare d'Alexandre. El 324 aC va ser cridat a Àsia per portar les tropes de refresc que havia demanat Alexandre, i Cràter va ser enviat com a regent a Macedònia amb els soldats veterans que retornaven. A la mort d'Alexandre el 323 aC l'assemblea de generals va designar a Antípater com a regent de Macedònia i les ciutats gregues es van sollevar dirigides per Atenes. Antípater fou derrotat per Leòstenes i assetjat a Làmia, mentre l'ambaixada enviada a Atenes per oferir la pau era rebutjada. L'arribada del general Leònatos amb forces macedònies va obligar els atenencs a aixecar el setge de Làmia. Leònatos era aliat d'Olímpies i enemic d'Antípater, i va morir en combat contra les forces gregues ara dirigides per Antífilos que havia substituït a Leòstenes. Tot seguit a Antípater es va unir Cràter i conjuntament van derrotar els grecs a Crannon; la lliga grega es va dissoldre i Antípater va tractar moderadament als derrotats, però amb fermesa. Atenes va haver d'admetre una guarnició macedònia i posar fi a la democràcia, el que va lliurar a Demòstenes i als líders del partit democràtic de la seva execució. Va tornar a Macedònia i va donar a la seva filla Fila en matrimoni a Cràter. A finals d'any va marxar contra Etòlia. Enemistat amb Perdicas d'Orèstia, proclamat regent suprem, va passar a Àsia i va encarregar a Cràter de lluitar contra Èumenes de Cardia i el mateix va marxar contra Perdicas que en aquell moment havia iniciat una lluita contra Ptolemeu. Mort Perdicas la suprema regència va retornar a Antípater que va convocar una reunió a Triparadisos (Síria) on es va imposar a la reina Eurídice III de Macedònia que reclamava la regència i va repartir les províncies entre els generals aliats (321). A finals del 321 va tornar a Europa deixant la regència d'Àsia al seu aliat Antígon el borni amb l'encàrrec de lluitar contra Èumenes, l'antic lloctinent de Perdicas. El 320 aC es va posar malalt. Mentre era malalt va rebre a Demades d'Atenes que demanava la sortida de la guarnició macedònia d'Atenes; Demades fou detingut i executat en presentar-se proves de què havia mantingut correspondència amb Perdicas. A la seva mort va deixar la regència al general Polipercó, amb exclusió del seu fill Cassandre. Categoria:Diàdocs Categoria:Reis de Macedònia.

Nou!!: Melos і Antípater (regent de Macedònia) · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Melos і Aristòtil · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Melos і Atenes · Veure més »

Biblos

Ruïnes del castell a Biblos Biblos (en fenici 𐤂𐤁𐤋 (Gubl); en grec, βύβλος (Búblos)), actualment Gubayl, era un antic port fenici, situat a prop de l'actual Beirut, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte.

Nou!!: Melos і Biblos · Veure més »

Cíclades

Les Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa "circulars") són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen.

Nou!!: Melos і Cíclades · Veure més »

Conó (almirall)

Conó (Conon Κόνων) fou un general atenenc del segle V i IV aC.

Nou!!: Melos і Conó (almirall) · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Melos і Constantinoble · Veure més »

Crispo

Els Crispo foren una dinastia familiar veneciana que va governar el ducat de Naxos del 1383 al 1566 (i breument el 1571-1573).

Nou!!: Melos і Crispo · Veure més »

Dinastia ptolemaica

Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.

Nou!!: Melos і Dinastia ptolemaica · Veure més »

Ducat de Naxos

El Ducat de Naxos fou un estat medieval establert a les illes Cíclades entre 1207 i 1210, que va durar fins a la conquesta otomana el 1566. El 1207 el venecià Marco Sanudo, un croat nebot del dux venecià Enrico Dandolo, cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa d'Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig (1210). Després va conquerir la resta de les Cíclades i va establir el ducat de Naxos o Ducat de l'Arxipèlag. Va construir una fortalesa a Naxos amb dotze torres i va dividir el país en cinquanta-sis petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat). Marcos finalment es va declarar vassall de l'Imperi Llatí de Constantinoble. Dominava directament Naxos, Paros, Antiparos, Sifnos, Kithnos, Ios, Amorgós, Kímolos, Síkinos, Siros i Polegandros i com a feus les d'Andros (de la família Dàndolo), Tinos, Míkonos, Skiros, Skopelos, Sérifos, Kea (dels Ghisi), Thera o Santorí (donada a Jacobo Barozzi), Anafi (donada a Leonardo Foscolo), Citera (donada a Marco Venier) i Cerigotto (donada a Jacobo Viaro). Els bizantins a finals del van reconquerir la majoria de les illes. El 1317 els catalans van saquejar Naxos. Va morir el 1227 i el va succeir Angelo Sanudo (que va conquerir Melos als bizantins) fins al 1262, i després Marcos II Sanudo fins al 1303. L'Imperi va cedir el feu a Guillem de Villerhardouin príncep d'Acaia el 1236. Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la batalla de Cefís, on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el 1319 fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de Negrepont i els senyors de l'illa i el 1323 el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la qual va participar també el batlle venecià de Negrepont el 1331; el 1341 el va succeir Joan Sanudo fins al 1361 que fou vassall dels Anjou de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el 1362. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el 1371 però va morir el 1383. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el 1383 i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El 1418 en què es va establir el protectorat de Venècia. El 1466 el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El 1579 va passar a domini directe de la Porta otomana.

Nou!!: Melos і Ducat de Naxos · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Melos і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Farnabazos II

Farnabazos II (vers 435 aC – després del 373 aC) fou un noble persa que fou sàtrapa de Dascilios.

Nou!!: Melos і Farnabazos II · Veure més »

Fenícia

'''Fenícia''' Fenícia (en llatí, Phoenice o Phoenicia; en grec, Phoinike) fou una regió de la costa mediterrània de llevant, limitada a l'est pel mont Líban i sense límits gaire precisos al nord i al sud.

Nou!!: Melos і Fenícia · Veure més »

Francesc I Crispo

Francesc I Crispo fou el dècim duc de l'Arxipèlag i de Naxos, baró d'Astrogidis, senyor de Milos (1376-1383), de Santorí, d'Andros (fins a 1384 en què el va cedir al seu gendre Pietro Zeno casat amb la filla Petronela), d'Astipàlea, Delos, Ios, i consenyor d'Amorgos.

Nou!!: Melos і Francesc I Crispo · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Melos і Grècia · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Melos і Grec · Veure més »

Guerra del Peloponès

La guerra del Peloponès fou un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia del 431 aC al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Nou!!: Melos і Guerra del Peloponès · Veure més »

Guerres Mèdiques

Les Guerres Mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides liderades per Atenes) contra l'imperi Aquemènida, conegut també com a imperi Mèdic, a començaments del segle V aC. Es van originar a causa de l'expansió territorial persa, iniciada a mitjans del segle VI aC, que va sotmetre a les polis gregues, les quals es van revoltar.

Nou!!: Melos і Guerres Mèdiques · Veure més »

Història de la guerra del Peloponès

Manuscrit de la ''Història'' de Tucídides, del segle X La Història de la Guerra del Peloponès és un relat escrit per Tucídides, un general atenenc que va combatre contra Esparta a la Guerra del Peloponès i va relatar el curs de la guerra.

Nou!!: Melos і Història de la guerra del Peloponès · Veure més »

Josep Nasi

Josep Nasi fou un jueu portuguès i home d'estat turc, duc de Naxos de 1566 al 1579.

Nou!!: Melos і Josep Nasi · Veure més »

Kímolos

Kímolos o Cimolos (grec: Κίμωλος) és una illa grega del grup de les Cíclades que es troba prop de l'illa més gran de Melos en el Mar Egeu.

Nou!!: Melos і Kímolos · Veure més »

Lisandre

Lisandre (Lysander) fill d'Aristòclit o Aristòcrit, i de família heraclida segons uns, i ciutadà després de ser esclau, segons altres, fou un general espartà, el més gran de tots els militars espartans.

Nou!!: Melos і Lisandre · Veure més »

Mar de Creta

La mar de Creta (grec Κρητικό Πέλαγος, Kritikó Pélagos) és la part meridional de la mar Egea, situada entre el nord de Creta i el sud de les Cíclades (Melos, Folégandros, Síkinos, Íos, Santorí i Anafi).

Nou!!: Melos і Mar de Creta · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Melos і Mar Egea · Veure més »

Museu del Louvre

El Museu del Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Nou!!: Melos і Museu del Louvre · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Melos і París · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Melos і Pèrsia · Veure més »

Plaka

Carrer de Plaka. Plaka (grec: Πλάκα) és un barri antic del centre històric d'Atenes, Grècia, de 35 hectàrees i que es troba gairebé immediatament al peu oriental de l'Acròpoli.

Nou!!: Melos і Plaka · Veure més »

Prefectures de Grècia

Les prefectures (en grec: νομοί) foren la principal divisió administrativa de Grècia entre 1833 i 1836 i un altre cop entre 1845 i 2010, quan foren abolides pel programa Cal·lícrates i substituïdes per les unitats perifèriques.

Nou!!: Melos і Prefectures de Grècia · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Melos і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Regne de Macedònia

El regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Nou!!: Melos і Regne de Macedònia · Veure més »

Segle II aC

El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.

Nou!!: Melos і Segle II aC · Veure més »

Tucídides

Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) fou un historiador grec i l'autor de la Història de la guerra del Peloponès, on recull la guerra del segle V aC entre Esparta i Atenes.

Nou!!: Melos і Tucídides · Veure més »

Unitats perifèriques de Grècia

'''Unitats perifèriques de Grècia'''. Els colors indiquen les perifèries, les tonalitats les unitats perifèriques i les línies els municipis. Les unitats perifèriques (en grec: Περιφερειακή ενότητα) són les divisions administratives de tercer ordre de Grècia d'acord amb el programa Cal·lícrates, que va entrar en vigor l'1 de gener de 2011.

Nou!!: Melos і Unitats perifèriques de Grècia · Veure més »

Venus de Milo

La Venus de Milo és una cèlebre escultura grega del final de l'època hel·lenística (cap al 130-100 aC) que podria representar la deessa de l'amor Afrodita (Venus, pels romans) i que deu el seu nom al fet que es va trobar a l'illa de Melos (Milo), al mar Egeu.

Nou!!: Melos і Venus de Milo · Veure més »

11 d'abril

L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Melos і 11 d'abril · Veure més »

1341

Sense descripció.

Nou!!: Melos і 1341 · Veure més »

1383

Sense descripció.

Nou!!: Melos і 1383 · Veure més »

1566

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Melos і 1566 · Veure més »

1579

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Melos і 1579 · Veure més »

1661

Sense descripció.

Nou!!: Melos і 1661 · Veure més »

1675

Sense descripció.

Nou!!: Melos і 1675 · Veure més »

1678

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Melos і 1678 · Veure més »

1771

Sense descripció.

Nou!!: Melos і 1771 · Veure més »

1774

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Melos і 1774 · Veure més »

1821

;Països Catalans.

Nou!!: Melos і 1821 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Melos і 1830 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Melos і 1922 · Veure més »

1941

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Melos і 1941 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Melos і 1945 · Veure més »

311 aC

Sense descripció.

Nou!!: Melos і 311 aC · Veure més »

386 aC

Sense descripció.

Nou!!: Melos і 386 aC · Veure més »

393 aC

Sense descripció.

Nou!!: Melos і 393 aC · Veure més »

416 aC

Sense descripció.

Nou!!: Melos і 416 aC · Veure més »

426 aC

Sense descripció.

Nou!!: Melos і 426 aC · Veure més »

9 de maig

El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Melos і 9 de maig · Veure més »

Redirigeix aquí:

Antimelos, Antimilos, Kimolos, Milos, Polyagios.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »