Taula de continguts
68 les relacions: Adolph Wilhelm Hermann Kolbe, Alcohol, Aldehid, Amedeo Avogadro, Amoníac, Aromaticitat, Charles Adolphe Würtz, Cianamida, Congrés de Karlsruhe, Dmitri Mendeléiev, Edward Frankland, Element químic, Europa, França, Francavilla di Sicilia, Friedrich August Kekulé, Friedrich Wöhler, Gènova, Giuseppe Garibaldi, Hidròxid de potassi, Italians, Itàlia, Jöns Jacob Berzelius, Jean-Baptiste Dumas, Justus von Liebig, Marsella, Massa atòmica, Massa molecular, Medalla Copley, Medicina, Messina, Michel Eugène Chevreul, Model atòmic de Dalton, Molècula, Napoleó III, Nàpols, Palerm, París, Piemont, Pisa, Química, Química orgànica, Raffaele Piria, Reacció de Cannizzaro, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de les Dues Sicílies, Roma, Sicília, Taormina, Torí, ... Ampliar l'índex (18 més) »
- Senadors del Regne d'Itàlia
Adolph Wilhelm Hermann Kolbe
Adolph Wilhelm Hermann Kolbe (Elliehausen, 27 de setembre de 1818 - Leipzig, 25 de novembre de 1884) va ser un reconegut químic alemany.
Veure Stanislao Cannizzaro і Adolph Wilhelm Hermann Kolbe
Alcohol
Estructura d'una molècula d'un alcohol, amb el grup funcional hidroxil (-OH). L'àtom de carboni està enllaçat a l'àtom d'hidrogen del grup hidroxil i pot estar enllaçat a d'altres per formar una cadena de carboni. En química, un alcohol és qualsevol compost orgànic que conté un grup funcional hidroxil (-OH) enllaçat a un àtom de carboni i en substitució àtom d'hidrogen d'un grup alquil dels hidrocarburs saturats o alcans.
Veure Stanislao Cannizzaro і Alcohol
Aldehid
Un aldehid és un compost orgànic que conté un grup carbonil terminal, o sigui que el grup carbonil està enllaçat a un àtom d'hidrogen i a un altre àtom de carboni.
Veure Stanislao Cannizzaro і Aldehid
Amedeo Avogadro
''Mémoire'' Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro, (Torí, 9 de juny o 6 d'agost de 1776 - Torí, 9 de juliol de 1856) fou un científic italià, i comte de Quaregna e Cerreto.
Veure Stanislao Cannizzaro і Amedeo Avogadro
Amoníac
Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.
Veure Stanislao Cannizzaro і Amoníac
Aromaticitat
Representació de l'estructura del benzè. A la dreta amb dobles enllaços alternats. A l'esquerra amb un cercle que indica la deslocalització dels electrons π L'aromaticitat és el fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques, la composició ponderal de les quals indica insaturació —tals com el benzè i els seus derivats—, tenen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques i en particular de les olefines, amb les quals, a jutjar per la composició ponderal, haurien d'assemblar-se.
Veure Stanislao Cannizzaro і Aromaticitat
Charles Adolphe Würtz
Charles Adolphe Würtz, nascut a Estrasburg, Alsàcia, el 26 de novembre de 1817 i va morir a París el 12 de maig de 1884 va ser un químic orgànic francès.
Veure Stanislao Cannizzaro і Charles Adolphe Würtz
Cianamida
La cianamida (en anglès:Cyanamide) és un compost orgànic amb la fórmula CN₂H₂.
Veure Stanislao Cannizzaro і Cianamida
Congrés de Karlsruhe
Fórmules emprades per a l'àcid acètic segons Kekulé el 1861 El Congrés de Karlsruhe és una reunió internacional de químics que tingué lloc a la ciutat de Karlsruhe, Alemanya, del dia 3 al dia 5 de setembre de 1860.
Veure Stanislao Cannizzaro і Congrés de Karlsruhe
Dmitri Mendeléiev
Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.
Veure Stanislao Cannizzaro і Dmitri Mendeléiev
Edward Frankland
Edward Frankland (Lancaster, Anglaterra, 18 de gener de 1825 - Golaa, Noruega, 9 d'agost de 1889), químic anglès, possiblement el de més rellevància dins la química britànica de la segona meitat del.
Veure Stanislao Cannizzaro і Edward Frankland
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Veure Stanislao Cannizzaro і Element químic
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Stanislao Cannizzaro і Europa
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Stanislao Cannizzaro і França
Francavilla di Sicilia
Ubicació de Francavilla di Sicilia dins la província Francavilla di Sicilia (sicilià Francavigghia di Sicilia) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Messina.
Veure Stanislao Cannizzaro і Francavilla di Sicilia
Friedrich August Kekulé
Friedrich August Kekulé (Darmstadt, 1829 – Bonn, 1896) fou un químic orgànic alemany considerat el creador de la teoria estructural i un dels grans fundadors de la química orgànica moderna.
Veure Stanislao Cannizzaro і Friedrich August Kekulé
Friedrich Wöhler
Friedrich Wöhler Friedrich Wöhler (31 de juliol de 1800 - 23 de setembre de 1882), va ser un químic alemany molt conegut per ser el primer a sintetitzar la urea però també va ser el primer a aïllar diversos elements químics.
Veure Stanislao Cannizzaro і Friedrich Wöhler
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Veure Stanislao Cannizzaro і Gènova
Giuseppe Garibaldi
Giuseppe Garibaldi (Niça, llavors part del Regne de Sardenya, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882) fou un militar i polític italià.
Veure Stanislao Cannizzaro і Giuseppe Garibaldi
Hidròxid de potassi
L'hidròxid de potassi és un compost químic, un hidròxid de fórmula química KOH, anomenat comercialment potassa càustica.
Veure Stanislao Cannizzaro і Hidròxid de potassi
Italians
Els italians són un grup ètnic del sud d'Europa que comparteixen una cultura comuna i parlen italià com a llengua materna.
Veure Stanislao Cannizzaro і Italians
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Stanislao Cannizzaro і Itàlia
Jöns Jacob Berzelius
Jöns Jacob Berzelius (Väversunda Sörgård, Suècia, 20 d'agost de 1779 - Estocolm, 7 d'agost de 1848) fou un químic suec.
Veure Stanislao Cannizzaro і Jöns Jacob Berzelius
Jean-Baptiste Dumas
Jean-Baptiste Dumas (Alès, 6 o 14 de juliol del 1800 - Canes, 11 d'abril del 1884) va ser un químic francès.
Veure Stanislao Cannizzaro і Jean-Baptiste Dumas
Justus von Liebig
Justus Liebig (Darmstadt, 12 de maig de 1803 – Múnic, Baviera, 18 d'abril de 1873), va ser un químic alemany que va fer importants contribucions a la química agrícola i biològica i va ser considerat com un dels fundadors de la química orgànica.
Veure Stanislao Cannizzaro і Justus von Liebig
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Stanislao Cannizzaro і Marsella
Massa atòmica
Desviació de dos isòtops de masses atòmiques diferents en un camp magnètic d'un espectròmetre de masses. Model atòmic de Rutherford La massa atòmica, simbolitzada ma, és la massa d'un àtom en el seu estat fonamental expressada habitualment, però no necessàriament, en unitats de massa atòmica.
Veure Stanislao Cannizzaro і Massa atòmica
Massa molecular
La massa molecular és la massa d'una molècula expressada en la unitat del sistema internacional, uma (unitats de massa atòmica).
Veure Stanislao Cannizzaro і Massa molecular
Medalla Copley
La medalla Copley és el major reconeixent al treball científic, en qualsevol dels seus camps, atorgada per la Royal Society.
Veure Stanislao Cannizzaro і Medalla Copley
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Stanislao Cannizzaro і Medicina
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Veure Stanislao Cannizzaro і Messina
Michel Eugène Chevreul
Michel-Eugène Chevreul (Angers, 31 d'agost de 1786 - París 9 d'abril de 1889), era un químic francès conegut principalment pel seu treball sobre els àcids grassos, per anomenar cholesterine al colesterol, i per les seves contribucions a la saponificació i a la teoria dels colors.
Veure Stanislao Cannizzaro і Michel Eugène Chevreul
Model atòmic de Dalton
Primera pàgina del llibre ''A New System of Chemical Philosophy'' (1808) El model atòmic de Dalton és una teoria sobre la constitució de la matèria elaborada pel químic anglès John Dalton el 1808 que suposa que la matèria està constituïda per àtoms indivisibles i immutables.
Veure Stanislao Cannizzaro і Model atòmic de Dalton
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Stanislao Cannizzaro і Molècula
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Veure Stanislao Cannizzaro і Napoleó III
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Stanislao Cannizzaro і Nàpols
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Veure Stanislao Cannizzaro і Palerm
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Stanislao Cannizzaro і París
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Veure Stanislao Cannizzaro і Piemont
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Veure Stanislao Cannizzaro і Pisa
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Stanislao Cannizzaro і Química
Química orgànica
Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carboni permet la química del carboni La química orgànica o química del carboni és una subdisciplina dins la química que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per síntesi orgànica o per altres mitjans) de compostos basats en el carboni, hidrocarburs i els seus derivats.
Veure Stanislao Cannizzaro і Química orgànica
Raffaele Piria
Raffaele Michele Rocco Piria (Scilla, Calàbria, Regne de les Dues Sicílies, 20 d'agost de 1814 - Torí, Regne d'Itàlia, 1865) fou un químic sicilià.
Veure Stanislao Cannizzaro і Raffaele Piria
Reacció de Cannizzaro
La reacció de Cannizzaro, anomenada així pel seu descobridor Stanislao Cannizzaro, és una reacció orgànica que consisteix en una dismutació en medi alcalí d'un aldehid que manca d'un hidrogen en posició α (no aldolitzable).
Veure Stanislao Cannizzaro і Reacció de Cannizzaro
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Veure Stanislao Cannizzaro і Regne d'Itàlia (1861-1946)
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Veure Stanislao Cannizzaro і Regne de les Dues Sicílies
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Stanislao Cannizzaro і Roma
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Stanislao Cannizzaro і Sicília
Taormina
Ubicació de Taormina dins la província Taormina (sicilià: Taurmina) és una ciutat de la costa oriental de Sicília, a la ciutat metropolitana de Messina, entre Messina i Catània.
Veure Stanislao Cannizzaro і Taormina
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Veure Stanislao Cannizzaro і Torí
Universitat de Gènova
La Universitat de Gènova (en italià: Università degli Studi di Genova, o de forma més comuna Università di Genova, en llatí: Genuense Athenaeum) és una universitat fundada a Gènova l'any 1481.
Veure Stanislao Cannizzaro і Universitat de Gènova
Universitat de Palerm
La Universitat de Palerm, nom oficial en italià Università degli Studi di Palermo o en llatií Panormitana Studiorum Universitas, fundada el 1805 en l'antiga Reial Acadèmia d'Estudis, és una de les més grans universitats d'Itàlia per nombre d'inscripcions.
Veure Stanislao Cannizzaro і Universitat de Palerm
Universitat de Pisa
La Universitat de Pisa (en italià Università di Pisa) és una de les universitats de major renom d'Itàlia.
Veure Stanislao Cannizzaro і Universitat de Pisa
Universitat de Roma La Sapienza
La Universitat de Roma La Sapienza, anomenada també col·loquialment La Sapienza, és una universitat situada a Roma, Itàlia.
Veure Stanislao Cannizzaro і Universitat de Roma La Sapienza
10 de maig
El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Stanislao Cannizzaro і 10 de maig
13 de juliol
El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Stanislao Cannizzaro і 13 de juliol
1826
;Països Catalans.
Veure Stanislao Cannizzaro і 1826
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Stanislao Cannizzaro і 1846
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Stanislao Cannizzaro і 1848
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Stanislao Cannizzaro і 1849
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Stanislao Cannizzaro і 1851
1853
;Països Catalans.
Veure Stanislao Cannizzaro і 1853
1855
;Països Catalans.
Veure Stanislao Cannizzaro і 1855
1860
;Països Catalans.
Veure Stanislao Cannizzaro і 1860
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Stanislao Cannizzaro і 1861
1871
;Països Catalans.
Veure Stanislao Cannizzaro і 1871
1891
;Països Catalans.
Veure Stanislao Cannizzaro і 1891
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Stanislao Cannizzaro і 1910
Vegeu també
Senadors del Regne d'Itàlia
- Alessandro Manzoni
- Armando Diaz
- Arturo Riccardi
- Benedetto Croce
- Camillo Golgi
- Carlo Sforza
- Emilio de Bono
- Enrico De Nicola
- Ettore Bastico
- Fiorenzo Bava Beccaris
- Giacomo Durando
- Giacomo Luigi Ciamician
- Giacomo Puccini
- Giovanni Agnelli
- Giovanni Gentile
- Giovanni Schiaparelli
- Giovanni Treccani
- Giulio Bizzozero
- Giulio Monteverde
- Giuseppe Verdi
- Guglielmo Marconi
- Guglielmo Pecori Giraldi
- Inigo Campioni
- Luigi Albertini
- Luigi Bianchi
- Luigi Cadorna
- Luigi Einaudi
- Luigi Facta
- Luigi Federico Menabrea
- Luigi Federzoni
- Orso Mario Corbino
- Paolo Ignazio Maria Thaon di Revel
- Pietro Badoglio
- Pio Rajna
- Raffaello Lambruschini
- Stanislao Cannizzaro
- Vito Volterra