Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Stanislao Cannizzaro

Índex Stanislao Cannizzaro

Stanislao Cannizzaro, nascut a Palerm, Regne de les Dues Sicílies, el 13 de juliol de 1826 i traspassat a Roma, Regne d'Itàlia, el 10 de maig de 1910, va ser un químic sicilià, i després italià (1861), que va resoldre les confusions sorgides sobre les masses moleculars i les masses atòmiques.

Taula de continguts

  1. 30 les relacions: Accademia Nazionale delle Scienze, Alexander-Émile Béguyer de Chancourtois, Cannizzarita, Congrés de Karlsruhe, Cronologia de la química, Dmitri Mendeléiev, Emanuele Paternò, François Stanislas Cloez, Giacomo Luigi Ciamician, Guglielmo Koerner, Història de la química, Història de la taula periòdica, Llei d'Avogadro, Llei de Dulong i Petit, Llei dels gasos ideals, Llei dels volums de combinació, Llista de cràters de la Lluna: C-F, Llista de químics, Medalla Copley, Molècula, Pes equivalent, Premi Faraday Lectureship, Químic, Química orgànica, Raffaele Piria, Reacció de Cannizzaro, Ugo Schiff, Unitat de massa atòmica, Universitat de Palerm, William Odling.

Accademia Nazionale delle Scienze

LAccademia Nazionale delle Scienze detta dei XL, en català Acadèmia Nacional de la Ciència dita dels XL, és l'acadèmia italiana de les ciències.

Veure Stanislao Cannizzaro і Accademia Nazionale delle Scienze

Alexander-Émile Béguyer de Chancourtois

Alexandre-Émile Béguyer de Chancourtois (París 20 de gener de 1820- París 14 de novembre de 1886) va ser un geòleg i mineralòleg francès que va ser el primer a classificar els elements químics segons la seva massa atòmica l'any 1862.

Veure Stanislao Cannizzaro і Alexander-Émile Béguyer de Chancourtois

Cannizzarita

La cannizzarita és un mineral de la classe dels sulfurs.

Veure Stanislao Cannizzaro і Cannizzarita

Congrés de Karlsruhe

Fórmules emprades per a l'àcid acètic segons Kekulé el 1861 El Congrés de Karlsruhe és una reunió internacional de químics que tingué lloc a la ciutat de Karlsruhe, Alemanya, del dia 3 al dia 5 de setembre de 1860.

Veure Stanislao Cannizzaro і Congrés de Karlsruhe

Cronologia de la química

teoria atòmica. La cronologia de la química és un llistat d'obres, descobriments, idees, invents i experiments importants que han canviat l'enteniment de la humanitat sobre la ciència en el camp de la química.

Veure Stanislao Cannizzaro і Cronologia de la química

Dmitri Mendeléiev

Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.

Veure Stanislao Cannizzaro і Dmitri Mendeléiev

Emanuele Paternò

Emanuele Paternò, 9è marquès de Sessa, nascut a Palerm el 12 de desembre de 1847 i traspassat també a Palerm el 18 de gener de 1935, fou un químic i polític italià conegut per la reacció de Paternò-Büchi.

Veure Stanislao Cannizzaro і Emanuele Paternò

François Stanislas Cloez

François Stanislas Cloez (Ors, 24 de juny de 1817 – París, 12 d'octubre de 1883) va ser un químic francès que signava com "F.

Veure Stanislao Cannizzaro і François Stanislas Cloez

Giacomo Luigi Ciamician

Giacomo Luigi Ciamician fou un químic italià d'origen armeni que destacà en el camp de la fotoquímica.

Veure Stanislao Cannizzaro і Giacomo Luigi Ciamician

Guglielmo Koerner

Guglielmo Koerner, nom italianitzat de Wilhelm Körner, nascut a Kassel, Alemanya, el 20 d'abril de 1839 i traspassat a Milà, el 28 de març de 1925, fou un químic alemany nacionalitzat italià que destacà pels seus estudis dels compostos aromàtics.

Veure Stanislao Cannizzaro і Guglielmo Koerner

Història de la química

El foc La història de la química és la història des de l'antiguitat als nostres dies de la ciència química i dels seus precedents, en particular, l'alquímia.

Veure Stanislao Cannizzaro і Història de la química

Història de la taula periòdica

400x400px La taula periòdica és una ordenació dels elements químics per ordre creixent de nombre atòmic i de manera que queden agrupats els que tenen propietats semblants en les columnes.

Veure Stanislao Cannizzaro і Història de la taula periòdica

Llei d'Avogadro

Amedeo Avogadro La llei d'Avogadro, també coneguda com a llei d'Avogadro-Ampère, diu que si la temperatura i la pressió d'un gas són constants, el volum del gas és proporcional al nombre de molècules d'aquests.

Veure Stanislao Cannizzaro і Llei d'Avogadro

Llei de Dulong i Petit

Calors específiques i masses molar d'alguns elements La llei de Dulong i Petit és una llei empírica que relaciona les calors específiques dels elements químics sòlids i la seva massa molar.

Veure Stanislao Cannizzaro і Llei de Dulong i Petit

Llei dels gasos ideals

La llei dels gasos ideals és una equació d'estat que relaciona la pressió, P, el volum, V, la temperatura, T, i la quantitat de substància, n, d'un gas ideal; un gas hipotètic les molècules del qual són totalment lliures i on no hi ha cap interacció entre elles.

Veure Stanislao Cannizzaro і Llei dels gasos ideals

Llei dels volums de combinació

Joseph Louis Gay-Lussac La llei dels volums de combinació va ser enunciada el 1808 pel químic francès Joseph Louis Gay-Lussac (1778-1850) a conseqüència de les experiències realitzades amb diferents reaccions químiques entre gasos.

Veure Stanislao Cannizzaro і Llei dels volums de combinació

Llista de cràters de la Lluna: C-F

Llista de cràters de la Lluna (C-F) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.

Veure Stanislao Cannizzaro і Llista de cràters de la Lluna: C-F

Llista de químics

Un químic és un científic especialitzat en la química.

Veure Stanislao Cannizzaro і Llista de químics

Medalla Copley

La medalla Copley és el major reconeixent al treball científic, en qualsevol dels seus camps, atorgada per la Royal Society.

Veure Stanislao Cannizzaro і Medalla Copley

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Veure Stanislao Cannizzaro і Molècula

Pes equivalent

Taula de pesos equivalents dels elements publicada el 1866. Pes equivalent o gram equivalent en química és un terme que s'ha usat històricament en diferents contextos.

Veure Stanislao Cannizzaro і Pes equivalent

Premi Faraday Lectureship

Michael Faraday. Oli de Th. Phillips (1842) El premi Faraday Lectureship és un premi atorgat a excepcionals contribucions en els camps de la química física o de la química teòrica, inicialment cada tres anys i des del 2010 cada dos anys, per la Royal Society of Chemistry.

Veure Stanislao Cannizzaro і Premi Faraday Lectureship

Químic

Químic treballant a un laboratori. Un químic és un científic especialitzat en química, estudia la composició de les substàncies i els canvis que experimenten.

Veure Stanislao Cannizzaro і Químic

Química orgànica

Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carboni permet la química del carboni La química orgànica o química del carboni és una subdisciplina dins la química que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per síntesi orgànica o per altres mitjans) de compostos basats en el carboni, hidrocarburs i els seus derivats.

Veure Stanislao Cannizzaro і Química orgànica

Raffaele Piria

Raffaele Michele Rocco Piria (Scilla, Calàbria, Regne de les Dues Sicílies, 20 d'agost de 1814 - Torí, Regne d'Itàlia, 1865) fou un químic sicilià.

Veure Stanislao Cannizzaro і Raffaele Piria

Reacció de Cannizzaro

La reacció de Cannizzaro, anomenada així pel seu descobridor Stanislao Cannizzaro, és una reacció orgànica que consisteix en una dismutació en medi alcalí d'un aldehid que manca d'un hidrogen en posició α (no aldolitzable).

Veure Stanislao Cannizzaro і Reacció de Cannizzaro

Ugo Schiff

Hugo Joseph Schiff, italianitzat Ugo Schiff, nascut a Frankfurt am Main, Alemanya, el 26 d'abril de 1834 i traspassat a Florència, Itàlia, el 8 de setembre de 1915, fou un químic alemany nacionalitzat italià conegut en química orgànica per les bases anomenades bases de Schiff i en particular pel test o reacció de Schiff utilitzada per a detectar aldehids.

Veure Stanislao Cannizzaro і Ugo Schiff

Unitat de massa atòmica

La unitat de massa atòmica (u) és una unitat de massa no inclosa en el Sistema Internacional d'Unitats (SI) igual a la dotzena part de la massa d'un àtom de carboni 12 en el seu estat fonamental.

Veure Stanislao Cannizzaro і Unitat de massa atòmica

Universitat de Palerm

La Universitat de Palerm, nom oficial en italià Università degli Studi di Palermo o en llatií Panormitana Studiorum Universitas, fundada el 1805 en l'antiga Reial Acadèmia d'Estudis, és una de les més grans universitats d'Itàlia per nombre d'inscripcions.

Veure Stanislao Cannizzaro і Universitat de Palerm

William Odling

William Odling (5 de setembre de 1829, Southwark, Londres, Regne Unit - 17 de febrer de 1921, Oxford, Regne Unit), fou un metge i químic anglès que descobrí la tetravalència del carboni i elaborà una taula periòdica dels elements químics el 1864, quatre anys abans que la de Dmitri Mendeléiev.

Veure Stanislao Cannizzaro і William Odling