Accés més ràpid que el navegador!
134 les relacions: Adolfo Gil y Morte, Agricultura, Ajuntament, Alfondeguilla, Alfons el Benigne, Algar de Palància, Aljub, Almedíxer, Alt Palància, Ametlla, Antoni Gilabert Fornés, Antonio Buero Vallejo, Aqüeducte, Arròs al forn, Assuévar, Autovia Mudèjar, Ballesta, Batalla de Soneixa, Batlle, Bou embolat, Bugada, Butlletí Oficial de l'Estat, Cabell d'àngel (dolç), Campanar, Camps de concentració franquistes, Carlisme, Carta de poblament, Castellà, Castelló de la Plana, Castellnou (Alt Palància), Castrum, Caudiel, Conquesta del País Valencià, Desarmament dels moriscos valencians, Diputació de Castelló, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Embotit, Epipaleolític, Escut i bandera de Soneixa, Església de Sant Miquel Arcàngel (Soneixa), Espasa, Espitllera, Estació de Soneixa, Expulsió dels moriscos, Fisiologia, Fita, Font de Sant Joan, Franquisme, Generalitat Valenciana, Guerra Civil espanyola, ..., Indústria, Jaume el Conqueridor, Josep Esteve i Bonet, Josep Miralles Marín, La Dehesa (Soneixa), Línia 5 (Rodalies València), Miquel (arcàngel), Moriscos, Mosquera, Mudèjar, Muralla carlista de Soneixa, Musulmà, Nadal, Neoclassicisme, Oli d'oliva, Ollada, País Valencià, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Primera Guerra Carlina, Primeres matèries, Punyal, Regidor, Regne de València, Revetlla, Revolta de les Germanies, Riu Palància, Sagunt, Sanhadja, Séquia, Sector terciari, Serra d'Espadà, Sogorb, Sot de Ferrer, Terol, Torrent (Horta Sud), València, Via Verda d'Ojos Negros, Xóvar, 1 de febrer, 12 d'abril, 1250, 1260, 1330, 1534, 1563, 1609, 1692, 17 de gener, 1751, 1766, 1768, 1777, 1836, 1839, 1840, 1861, 1869, 1891, 1900, 1910, 1920, 1923, 1930, 1940, 1950, 1952, 1960, 1966, 1970, 1981, 1991, 20 de gener, 20 de setembre, 2002, 2005, 2008, 2011, 22 de setembre, 27 de novembre, 30 de setembre, 5 d'octubre, 8 de febrer. Ampliar l'índex (84 més) »
Adolfo Gil y Morte
Adolfo Gil y Morte (Soneixa, 30 de juliol de 1860 - València, 7 de gener de 1929) fou un metge i polític valencià.
Nou!!: Soneixa і Adolfo Gil y Morte · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Soneixa і Agricultura · Veure més »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Soneixa і Ajuntament · Veure més »
Alfondeguilla
Alfondeguilla, anomenada també de manera no oficial Fondeguilla o Fondeguilla de Castro, és un municipi del País Valencià, a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: Soneixa і Alfondeguilla · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Soneixa і Alfons el Benigne · Veure més »
Algar de Palància
Algar de Palància o simplement Algar és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Soneixa і Algar de Palància · Veure més »
Aljub
Aljub del Palau de l'Aljaferia. L'aljub (de l'àrab hispà aljúbb, i aquest, al seu torn, de l'àrab clàssic al-ğubb, pou), és un dipòsit d'obra destinat a desar aigua potable, procedent de la pluja recollida de les teulades de les cases habitualment, que es condueix mitjançant canalitzacions.
Nou!!: Soneixa і Aljub · Veure més »
Almedíxer
Almedíxer (oficialment i en castellà, Almedíjar) és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Soneixa і Almedíxer · Veure més »
Alt Palància
L'Alt Palància és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Sogorb.
Nou!!: Soneixa і Alt Palància · Veure més »
Ametlla
Ametlles amb closca. L'ametlla, ametla, metla o armela és el fruit de l'ametller o ametler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «ametlla», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per exemple, l'«ametlla» del préssec.
Nou!!: Soneixa і Ametlla · Veure més »
Antoni Gilabert Fornés
Antoni Gilabert Fornés (Pedreguer, 1716 - València, 1792) va ser un arquitecte valencià que va dirigir el procés que, des de l'últim terç del, es va engegar a la catedral de València per tal de renovar-la i dotar-la d'un aspecte neoclàssic homogeni, defugint de l'estil gòtic que en aquell temps era considerat obra de bàrbars.
Nou!!: Soneixa і Antoni Gilabert Fornés · Veure més »
Antonio Buero Vallejo
Antonio Buero Vallejo (Guadalajara, 29 de setembre de 1916 – Madrid, 28 d'abril de 2000) fou un dramaturg espanyol.
Nou!!: Soneixa і Antonio Buero Vallejo · Veure més »
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Nou!!: Soneixa і Aqüeducte · Veure més »
Arròs al forn
Larròs al forn és un plat típic valencià, que es fa amb arròs, tomata, botifarra de ceba, creïlla, cigrons, cansalada, trossos de costella de porc i una cabeça d'alls, i que es cou al forn, normalment en una cassola de fang.
Nou!!: Soneixa і Arròs al forn · Veure més »
Assuévar
Assuévar (en castellà i oficialment, Azuébar) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància, a la província de Castelló.
Nou!!: Soneixa і Assuévar · Veure més »
Autovia Mudèjar
L'Autovia Mudèjar A-23 és una autovia de titularitat estatal que unirà Sagunt i el seu port amb el Túnel de Somport, vertebrant tot l'Aragó i comunicant el Pirineu central amb el Mediterrani.
Nou!!: Soneixa і Autovia Mudèjar · Veure més »
Ballesta
Carles V Ballesta amb gafa Una ballesta és una arma per a la guerra i la caça que dispara diferents tipus de fletxes a gran distància, antigament també projectils esfèrics.
Nou!!: Soneixa і Ballesta · Veure més »
Batalla de Soneixa
La Batalla de Soneixa fou un dels combats de la Primera Guerra carlina, que tingué lloc en la localitat valenciana de Soneixa (l'Alt Palància).
Nou!!: Soneixa і Batalla de Soneixa · Veure més »
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Nou!!: Soneixa і Batlle · Veure més »
Bou embolat
Bou embolat a Almassora, Plana Alta (2006). Grup d'emboladores a Ulldecona.El bou embolat és un festeig tradicional al País Valencià i Catalunya (sobretot a Amposta) i també a la província de Terol en el qual, de nit, es provoca un bou col·locant dues boles de quitrà encès a les banyes d'un bou.
Nou!!: Soneixa і Bou embolat · Veure més »
Bugada
Bugada Cistella de la bugada plena de roba bruta Fer la bugada o rentar la roba és l'acció de rentar les peces de vestir i altres tipus de roba, com la roba de llit.
Nou!!: Soneixa і Bugada · Veure més »
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Nou!!: Soneixa і Butlletí Oficial de l'Estat · Veure més »
Cabell d'àngel (dolç)
El cabell d'àngel o cabellera d'àngel és cada un dels filaments que ocupen la polpa a l'interior de certes carabasses (Cucurbita ficifolia i Cucurbita moschata) amb sucre.
Nou!!: Soneixa і Cabell d'àngel (dolç) · Veure més »
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Nou!!: Soneixa і Campanar · Veure més »
Camps de concentració franquistes
Els camps de concentració franquistes es van anar instal·lant a mesura que l’exèrcit nacional (franquista) guanyava territoris al bàndol republicà, des de l’inici de la guerra civil, el 1936.
Nou!!: Soneixa і Camps de concentració franquistes · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Soneixa і Carlisme · Veure més »
Carta de poblament
Carta de poblament de Lleida any 1150 La carta de poblament o carta pobla (en llatí, charta populationis) era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta.
Nou!!: Soneixa і Carta de poblament · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Soneixa і Castellà · Veure més »
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Nou!!: Soneixa і Castelló de la Plana · Veure més »
Castellnou (Alt Palància)
Castellnou (en castellà i oficialment, Castellnovo) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Soneixa і Castellnou (Alt Palància) · Veure més »
Castrum
Beaune (França) El castrum - en plural castra - era el campament nocturn de l'exèrcit romà.
Nou!!: Soneixa і Castrum · Veure més »
Caudiel
Caudiel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Soneixa і Caudiel · Veure més »
Conquesta del País Valencià
La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).
Nou!!: Soneixa і Conquesta del País Valencià · Veure més »
Desarmament dels moriscos valencians
El desarmament dels moriscs valencians va ser decretat pel rei Felip II el 19 de gener de l'any 1563 i publicat al regne de València el 8 de febrer del mateix any pel capità general Alonso d'Aragó, duc de Sogorb.
Nou!!: Soneixa і Desarmament dels moriscos valencians · Veure més »
Diputació de Castelló
La Diputació de Castelló és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Castelló al País Valencià.
Nou!!: Soneixa і Diputació de Castelló · Veure més »
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.
Nou!!: Soneixa і Eleccions municipals espanyoles de 2019 · Veure més »
Embotit
Un embotit o farcit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.
Nou!!: Soneixa і Embotit · Veure més »
Epipaleolític
Vistes diferents d'una punta de l'azilià L'epipaleolític és una fase de la prehistòria.
Nou!!: Soneixa і Epipaleolític · Veure més »
Escut i bandera de Soneixa
L'escut i la bandera de Soneixa són els símbols representatius de Soneixa, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Soneixa і Escut i bandera de Soneixa · Veure més »
Església de Sant Miquel Arcàngel (Soneixa)
L'església parroquial del municipi de Soneixa (Alt Palància, País Valencià), consagrada a Sant Miquel Arcàngel, data de mitjans del i està situada en un petit turó, al costat de l'antiga casa-palau dels ducs de Montellano.
Nou!!: Soneixa і Església de Sant Miquel Arcàngel (Soneixa) · Veure més »
Espasa
Espases L'espasa és una arma blanca de doble tallant composta d'una fulla dreta de metall equipada si és necessari amb una canal o canaleta (depressió longitudinal), d'un mànec dit puny, braç o mantí de la creu, i d'un protector que protegeix la mà.
Nou!!: Soneixa і Espasa · Veure més »
Espitllera
Espitllera Una espitllera o espillera és una obertura estreta i allargada, feta en un mur d'una fortificació o d'una altra construcció, per la qual hom podia mirar a l'exterior i llançar projectils sense gaire perill de ser ferit pels de fora.
Nou!!: Soneixa і Espitllera · Veure més »
Estació de Soneixa
Soneixa és una estació de la línia C-5 de la xarxa de Rodalies Renfe de València situada al sud del nucli urbà de Soneixa a la comarca de l'Alt Palància del País Valencià.
Nou!!: Soneixa і Estació de Soneixa · Veure més »
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Nou!!: Soneixa і Expulsió dels moriscos · Veure més »
Fisiologia
La fisiologia (del grec antic φύσις (physis), que significa 'naturalesa, origen', i -λογία (-logia), que significa 'estudi de'), és la ciència que estudia els processos físics i químics dels éssers vius, amb l'objectiu de conèixer els fonaments materials de les funcions biològiques (nutrició, relació, reproducció).
Nou!!: Soneixa і Fisiologia · Veure més »
Fita
Mas Pinell, al municipi de Torroella de Montgrí. Una fita, fita de terme, pedra de fita o molló és una marca sobre el terra que serveix per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera.
Nou!!: Soneixa і Fita · Veure més »
Font de Sant Joan
* Font de Sant Joan (Montoliu de Segarra).
Nou!!: Soneixa і Font de Sant Joan · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: Soneixa і Franquisme · Veure més »
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Nou!!: Soneixa і Generalitat Valenciana · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Soneixa і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Nou!!: Soneixa і Indústria · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Soneixa і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Josep Esteve i Bonet
Escultura de Sant Vicent Ferrer xiquet, obra d'Esteve i Bonet Josep Esteve i Bonet (València, 1741 - 1802) va ser un escultor valencià.
Nou!!: Soneixa і Josep Esteve i Bonet · Veure més »
Josep Miralles Marín
Josep Miralles Marín el Serrador (Vilafranca, 1792, 15 de maig de 1844) fou un militar carlí valencià.
Nou!!: Soneixa і Josep Miralles Marín · Veure més »
La Dehesa (Soneixa)
El Paratge de La Dehesa és un Paratge Natural Municipal i Microreserva de flora del municipi de Soneixa (Alt Palància).
Nou!!: Soneixa і La Dehesa (Soneixa) · Veure més »
Línia 5 (Rodalies València)
La línia 5 és una de les sis línies de rodalia al País Valencià.
Nou!!: Soneixa і Línia 5 (Rodalies València) · Veure més »
Miquel (arcàngel)
Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.
Nou!!: Soneixa і Miquel (arcàngel) · Veure més »
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Nou!!: Soneixa і Moriscos · Veure més »
Mosquera
Mosquera és una partida del terme municipal d'Alcalalí, situada a la riba dreta del riu Xaló-Gorgos.
Nou!!: Soneixa і Mosquera · Veure més »
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Nou!!: Soneixa і Mudèjar · Veure més »
Muralla carlista de Soneixa
La Muralla Carlista de Soneixa està formada per les restes que queden de la qual fou en temps de les Guerres Carlistes la muralla defensiva de la població de Soneja, situades entre els carrers de la Parra i Almedíxer, del nucli poblacional, a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Soneixa і Muralla carlista de Soneixa · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Soneixa і Musulmà · Veure més »
Nadal
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.
Nou!!: Soneixa і Nadal · Veure més »
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Nou!!: Soneixa і Neoclassicisme · Veure més »
Oli d'oliva
L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.
Nou!!: Soneixa і Oli d'oliva · Veure més »
Ollada
L'ollada és un guisat de patates, mongetes i cols o naps, considerada el plat més típic i tradicional de la Catalunya del Nord junt amb les boles de picolat i la caragolada.
Nou!!: Soneixa і Ollada · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Soneixa і País Valencià · Veure més »
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Nou!!: Soneixa і Partit judicial · Veure més »
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Nou!!: Soneixa і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Nou!!: Soneixa і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Nou!!: Soneixa і Primera Guerra Carlina · Veure més »
Primeres matèries
Les primeres matèries o les matèries primeres són els recursos d'origen mineral o agrícola que les persones extreuen de la natura que, per una sèrie de transformacions industrials o artesanals es transformen en productes intermedis o productes de consum final.
Nou!!: Soneixa і Primeres matèries · Veure més »
Punyal
Punyal i funda amb adorns Un punyal és una arma blanca amb la fulla de dos talls, dissenyada per a clavar, de cara a matar persones o animals.
Nou!!: Soneixa і Punyal · Veure més »
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Nou!!: Soneixa і Regidor · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Soneixa і Regne de València · Veure més »
Revetlla
S'anomena revetlla al vespre abans d'una festa important, és a dir, d'un dia assenyalat, d'una diada assenyalada, i més específicament, a la festa que normalment va associada amb aquest vespre, tradicionalment especialment amb ball popular als carrers o a la plaça, i sovint acompanyat de barraques de fira.
Nou!!: Soneixa і Revetlla · Veure més »
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Nou!!: Soneixa і Revolta de les Germanies · Veure més »
Riu Palància
El Palància (en castellà Palancia) és un riu del nord del País Valencià que naix a la serra del Toro (al vessant oriental de la serra de Javalambre), a 1.618 metres d'altitud.
Nou!!: Soneixa і Riu Palància · Veure més »
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Soneixa і Sagunt · Veure més »
Sanhadja
Distribució dels grups de parla amazic, inclosos els grups saharians: sanhadja, zenetes i Siwis) Els sanhadja, en la transcripció francesa habitual, o sanhaja foren una de les principals agrupacions tribals amazigues del nord d'Àfrica, que van tenir un paper destacat entre el i el.
Nou!!: Soneixa і Sanhadja · Veure més »
Séquia
Cano i séquia Major de Sueca Séquia Una séquia o síquia és un conducte llarg i estret que té la funció de recollir l'aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses o assuts) i distribuir-la fins a les poblacions o camps de conreu.
Nou!!: Soneixa і Séquia · Veure més »
Sector terciari
Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).
Nou!!: Soneixa і Sector terciari · Veure més »
Serra d'Espadà
La serra d'Espadà és un massís muntanyós situat als últims estreps orientals del Sistema Ibèric, al nord-oest del País Valencià.
Nou!!: Soneixa і Serra d'Espadà · Veure més »
Sogorb
Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Soneixa і Sogorb · Veure més »
Sot de Ferrer
Sot de Ferrer és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Soneixa і Sot de Ferrer · Veure més »
Terol
Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.
Nou!!: Soneixa і Terol · Veure més »
Torrent (Horta Sud)
Torrent és un municipi del País Valencià, situat a l'Àrea Metropolitana de València, a l'Horta Sud i capital de la mateixa; a més a més, és capital administrativa de la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud.
Nou!!: Soneixa і Torrent (Horta Sud) · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Soneixa і València · Veure més »
Via Verda d'Ojos Negros
La Via Verda d'Ojos Negros, també coneguda com a Via Minera és una via verda que parteix de les antigues mines de ferro a la localitat d'Ojos Negros en la província de Terol i finalitza en Algímia d'Alfara a València, travessant les comarques de Camp de Morvedre i Alt Palància al País Valencià, i Gúdar-Javalambre, Comunitat de Terol i Jiloca a l'Aragó.
Nou!!: Soneixa і Via Verda d'Ojos Negros · Veure més »
Xóvar
Xóvar (en castellà i oficialment, Chóvar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Soneixa і Xóvar · Veure més »
1 de febrer
El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Soneixa і 1 de febrer · Veure més »
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Soneixa і 12 d'abril · Veure més »
1250
Sense descripció.
Nou!!: Soneixa і 1250 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Soneixa і 1260 · Veure més »
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Soneixa і 1330 · Veure més »
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Nou!!: Soneixa і 1534 · Veure més »
1563
Sense descripció.
Nou!!: Soneixa і 1563 · Veure més »
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Nou!!: Soneixa і 1609 · Veure més »
1692
Sense descripció.
Nou!!: Soneixa і 1692 · Veure més »
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Soneixa і 17 de gener · Veure més »
1751
;Països Catalans.
Nou!!: Soneixa і 1751 · Veure més »
1766
;Països Catalans.
Nou!!: Soneixa і 1766 · Veure més »
1768
;Països Catalans.
Nou!!: Soneixa і 1768 · Veure més »
1777
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Soneixa і 1777 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Soneixa і 1836 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Soneixa і 1839 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Soneixa і 1840 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Soneixa і 1861 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Soneixa і 1869 · Veure més »
1891
;Països Catalans.
Nou!!: Soneixa і 1891 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Soneixa і 1900 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Soneixa і 1910 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Soneixa і 1920 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Soneixa і 1923 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Soneixa і 1930 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Soneixa і 1940 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Soneixa і 1950 · Veure més »
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Nou!!: Soneixa і 1952 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Soneixa і 1960 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Soneixa і 1966 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Soneixa і 1970 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Soneixa і 1981 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Soneixa і 1991 · Veure més »
20 de gener
El 20 de gener és el vintè dia de l'any.
Nou!!: Soneixa і 20 de gener · Veure més »
20 de setembre
El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Soneixa і 20 de setembre · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Soneixa і 2002 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Soneixa і 2005 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Soneixa і 2008 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Soneixa і 2011 · Veure més »
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Soneixa і 22 de setembre · Veure més »
27 de novembre
El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Soneixa і 27 de novembre · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Soneixa і 30 de setembre · Veure més »
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Soneixa і 5 d'octubre · Veure més »
8 de febrer
El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Soneixa і 8 de febrer · Veure més »
