Comunicació

757 les relacions: Acadèmia Internacional de Música de Solsona, Administració electoral d'Espanya, Administració forestal a Catalunya, Adolf Mas i Ginestà, Adrogueria de Cal Viladot, Agència Tributària de Catalunya, Agnès de Torroja, Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, Agustí Altisent Altisent, Agustí Coy i Cotonat, Agustí Solé i Xarpell, Ajuntament de Solsona, Albert Fontelles-Ramonet, Alexandre Olivar i Daydí, Alfons Sorribes i Teixidó, Anna Maria Janer i Anglarill, Anoia, Antoni Comellas i Cluet, Antoni Dalmau i Rosich, Antoni Deig i Clotet, Antoni Llorens i Solé, Antoni Maria Claret i Clarà, Antoni Muntada i Garriga, Antonio van Halen y Sarti, Armari de les cinc claus, Arnau de Torroja, Art de Catalunya, Arxiu Comarcal del Solsonès, Arxiu Diocesà de Solsona, Assaonador, Assemblea de les Terres de Lleida, Associació pro Minusvàlids de Solsona i Comarca, Ausejo, Autobusos interurbans de Catalunya, Àguila, Àliga de Solsona, Àngel Cantons i Fornells, Àngel Morta i Fíguls, Àrea del dolmen de Sòls de Riu, Ball cerdà, Ball de Bastons de Solsona, Ballet de Déu, Baltasar Coll i Tomàs, Bandolerisme als Països Catalans, Barranc de Cor-de-roure, Barranc de Pallarès, Barranc de Ribalta, Bartomeu Torrabadella Badia, Basílica menor, Bassella, ..., Batalla de Berga (1655), Batalla de Lleida (1938), Batalla de Montesquiu, Batalla de Peracamps (1839), Batalla de Prats de Lluçanès, Batalla de Sant Quintí (1810), Batalla de Solsona (1655), Bellestar (Penelles), Benet Tristany, Berga, Bernardí Martorell i Puig, Bestiari popular català, Biblia Hebraica de Solsona, Biblioteca Borja, Biomassa forestal, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Solsona, Boscà (orgueners), Bou de Solsona, Breviari, Bruixeria, C-14, C-149, C-16, C-26, C-462, C-55, Ca l'Adroguer Nou, Ca la Florentina, Ca la Llucianeta, Ca les Caterines, Cabana d'en Geli, Caietà Mensa, Cal Bisbe (Montmajor), Cal Cabanes (Solsona), Cal Cabot (Riner), Cal Canal (Solsona), Cal Carreres, Cal Cisteller, Cal Clarà (Solsona), Cal Coix, Cal Font (Solsona), Cal Galtanegra (Solsona), Cal Gilibets (Solsona), Cal Guitart, Cal Josepet, Cal Llarg, Cal Meliton, Cal Membrilla, Cal Mento, Cal Miró (Clariana), Cal Molins (Solsona), Cal Musiquet, Cal Novelles, Cal Passada, Cal Pau Marussella, Cal Pius (l'Espunyola), Cal Puigpinós (Solsona), Cal Riart, Cal Rossinyol (Castellar de la Ribera), Cal Sant (Sant Llorenç de Morunys), Cal Santantoni, Cal Sastre, Cal Solé de Pampa, Calassanç (Osca), Campanar d'Isanta, Campanya «Sense Por», Campionat d'Espanya d'enduro 2014, Campionat d'Espanya de motocròs 1980, Can Blanc (Clariana), Can Felip, Can Joval, Can Mascaró, Canal del Peraldet, Canalda, Candidatura d'Unitat Popular, Canelobre, Capella de Llorenç, Capella de Sant Bernat, Caputxins Vells, Cardona, Carles Morató i Brugaroles, Carlos de Areizaga y Corral, Carnaval de Solsona, Carrer de Llobera (Solsona), Casa Aguilar, Casa de la Ciutat (Solsona), Casa de Medinaceli, Casa del Metge Baixes, Casa dels Rovira, Casa Vila (Navès), Casanova de Pinell, Casserres, Castell de Cambrils, Castell de Castelltort, Castell de Ceuró, Castell de les Pallargues, Castell de Lladurs, Castell de Llobera, Castell de Solsona, Castell de Terrassola, Castell i muralla de Castellar, Castellana (Pinell de Solsonès), Castellbell i el Vilar, Castellers de Solsona, Castellvell de Solsona, Catalunya Central, Catalunya Ràdio, Catedral de Solsona, Cavallets de Solsona, Cándido Pieltain y Jove-Huergo, Cementiri de Pinell, Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, Cinca (Lladurs), Ciutat, Ciutat Pubilla de la Sardana, Clavells, Clima de Catalunya, Clima subhumit, Climent Forner i Escobet, Club de Futbol Solsona, Cobla Orquestra La Selvatana, Codificació de carreteres a Catalunya, Coll de Jou, Coll de Jou (Guixers), Collada de Clarà, Collet del Miracle, Comabella (Torà), Comarques de Catalunya, Combat de Navès, Comissió Provincial de Monuments, Comitès de Defensa de la República, Concili Vaticà II, Conclave de 1922, Conclave de 1939, Conclave de 1978 (agost), Conclave de 1978 (octubre), Confiteria Vicens, Confraria dels Colls, Conrad Rafart i Arza, Consorci Teledigital Bages-Berguedà-Solsonès, Consultes sobre la independència de Catalunya, Copa Catalunya de futbol masculina 2013-2014, Corpus Christi, Corts de Barcelona (1599), Cos d'Agents Rurals, Costa de Vilafranca, Crema de convents de 1934 a Espanya, Creu de la Vila (Biosca), Creu de la Vila (Llobera), Creu de terme de Sant Joan, Cronologia de la història dels castells, Culleraire (eina), Cunerisme, David Rodríguez i González, Departament del Segre, Despertadors Atòmics, Diego de los Ríos y Rubio, Districte electoral de Solsona, Dolors Fàbrega Costa, Domingo Ripoll y Gimeno, Drac de Solsona, Eduard Aunós Pérez, Eix Transversal, El Fornell, El Montañés, El Pla de Godall, El Rial de Busa, El Serrat Alt (Lladurs), El Soler de Puig-redon, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, Eleccions al Parlament Europeu de 2004 (Catalunya), Eleccions municipals catalanes de 1934, Eleccions municipals de 2011 a Solsona, Eleccions municipals de 2015 a Solsona, Eleccions municipals espanyoles de 1931, Eleccions municipals espanyoles de 2015, Els Colls (Pinell de Solsonès), Els Morató, Els Quatre Vents, Encies, Enfesta, Ermita de l'Ascensió de Pinell, Ermita de Santa Maria (Biosca), Escola Pia de Catalunya, Escuts i banderes del Solsonès, Església de Sant Agustí de Vinaròs, Església de Sant Honorat, Església de Sant Jordi d'Alcoi, Església del Miracle, Església dels Sants Metges (l'Espunyola), Esquadres de Catalunya, Esteve Suñol i Gasòliba, Eulàlia de Girona i Ros, Eusebi Codina i Millà, Expedició del diputat militar, Expedició Reial, Família Robafaves, Farmàcia Pallarès, Federico Hoppe y Rute, Felip VI d'Espanya, Fernando Sebastián Aguilar, Festa de la cançó de muntanya, Festa major, Festa Major de Solsona, Festa patrimonial d'interès nacional, Fets de Peracamps, Fira dels Matiners, Flabiolaire de Solsona, Flotats (Clariana de Cardener), Fondarella, Font de Fenarals, Font de la Mina (Solsona), Font de la plaça de la Catedral (Solsona), Font de la Plaça de Sant Joan, Font de Sant Isidre (Solsona), Font del Molí dels Capellans, Font del Teixó (Guixers), Font dels Frares (Solsona), Fonts de Guixers, Fonts del municipi de Solsona, Forestal Catalana, Forn de Ca l'Angelet, Fornells (Pinós), Francesc Ametller i Perer, Francesc Betriu i Tàpies, Francesc Bordons, Francesc d'Assís, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, Francesc de Paula Maristany i Maristany, Francesc de Sanç i de Miquel, Francesc Dorda Germí, Francesc Espelt, Francesc Padullés Esteban, Francesc Ribalta, Francesc Roura i Farró, Francesc Viadiu i Vendrell, Francesc Xavier Ballabriga i Cases, Francesc Xavier de Cabanes i d'Escofet, Francesc-Lluís Bordons i Gatuelles, Gaietà d'Amat i d'Amat, Gaietà Ripoll i Pla, Gargall, Gòtia, Gósol, Gegant Boig, Geganta Boja, Gegantó Mustafà Petit del Pi, Gegants de Solsona, Gil Esteve i Tomàs, Glorieta de la Vil·la Riu, GR 3, GR 7, Gran Premi d'Espanya de Motocròs 125cc 1978, Gualter, Guerra de la Regència d'Urgell, Guerra dels Segadors, Guerra franco-espanyola (1635-1659), Guifré el Pilós, Guillons, Guixers, Harmonia vocàlica, Higini Anglès i Pàmies, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història del Comtat d'Urgell, Història del futbol a Catalunya, Història dels Mossos d'Esquadra, Hospital de Solsona, Hostal del Vent (Lladurs), Hotel Sant Roc, Huguets (Biosca), Huracà Leslie (2018), Ignasi Oms i Ponsa, Incendi forestal, Incendis forestals de 1998 a la Catalunya Central, Isidre Valls i Pallerola, Jacint Morató i Soler, Jacinta, Jaume Falguerona i Vilanova, Jaume Lorés i Caballería, Jaume Vergés i Espinàs, Jesús Caellas Aymerich, Jesús Huguet i Serrano, Joan Baixeras i Berenguer, Joan Ballarà i Serra, Joan Barceló i Cullerés, Joan Benlloch i Vivó, Joan Codinachs i Tuneu, Joan Guitard, Joan Maluquer i Viladot, Joan Postius i Sala, Joan Potau i Farré, Joan Prim i Prats, Joan Roure i Jané, Joan Sarradell i Farràs, Joan Serra i Vilaró, Joan Sidera Plana, Joan Terès i Borrull, Joc popular, Jordi Albertí i Oriol, Jordi Riart i Vendrell, Josep Agelet i Garrell, Josep Anglada i Llovet, Josep Armengou i Feliu, Josep Baró i Bonet, Josep Bordons, Josep Brengaret i Pujol, Josep Casserras i Solé, Josep Colell i Llort, Josep Dalmau i Bantolra, Josep Falp i Plana, Josep Font i Parera, Josep Garcia i Montaña, Josep Grau (president), Josep M. Coll i Soler, Josep Maria Ballarín i Monset, Josep Maria Ferran i Baqué, Josep Maria Guix i Ferreres, Josep Maria Ormo i Seró, Josep Maria Ros i Florensa, Josep Maria Soler i Canals, Josep Mir i Llussà, Josep Pont i Gol, Josep Serra i Janer, Josep Tàrrech Bofarull, Jou (desambiguació), Judit Gisbert i Ester, Jueus catalans, Junts pel Sí, L'Indiot, L'Oriol (desambiguació), L'ou com balla, La Baronia de Rialb, La Borda (Solsona), La Casanova de Puig-redon, La Codina (Pinell de Solsonès), La Creu (Olius), La Freixera (Solsona), La Molsosa, La Rasa (Barranc de Cor-de-roure), La ràdio a Catalunya, La Rebollosa (Olius), La Torregassa (Olius), La Vansa i Fórnols, La Vila (Biosca), La Vilella (Torà), Les Comes d'Olius, Les Feixes de Puig-redon, Les Monges (Solsona), Les Planes de Besora, Les Serres (Navès), Les Set Riberetes, Llinda de Ca l'Adroguer Nou, Llista d'alcaldes de Solsona, Llista d'emissores de ràdio en català, Llista d'empreses comercialitzadores d'energia elèctrica dels Països Catalans, Llista d'enclavaments a Catalunya, Llista d'insectívors del Solsonès, Llista d'ocells amb presència accidental al Solsonès, Llista d'unitats de paisatge de Catalunya, Llista de bestiari popular de Catalunya, Llista de biblioteques de les Comarques Centrals, Llista de bisbes catalans el 2014, Llista de canals de televisió en català, Llista de capitals de comarca dels Països Catalans, Llista de cardenals naturals dels Països Catalans, Llista de carnívors del Solsonès, Llista de carreteres de Catalunya, Llista de carreteres del Pirineu, Llista de colles castelleres, Llista de gentilicis, Llista de jaciments arqueològics de Catalunya, Llista de les comarques dels Països Catalans, Llista de les torres de telegrafia òptica de Catalunya, Llista de masies del Solsonès - sud, Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats, Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans, Llista de monestirs i convents de Catalunya, Llista de monuments de Solsona, Llista de municipis de Catalunya, Llista de municipis de la província de Lleida, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista de parròquies del bisbat de Solsona, Llista de places de nou, Llista de poblacions ibèriques de Catalunya, Llista de ponts de les Comarques Centrals, Llista de quiròpters del Solsonès, Llista de topònims d'Olius, Llista de topònims de Clariana de Cardener, Llista de topònims de Lladurs, Llista de topònims de Riner, Llista de topònims de Solsona, Llista de topònims terminats en -ona, Llista dels CAP de Catalunya, Lluís de Ponts i d'Esquerrer, Lluís de Sanç i Manegat, Lluís Escalé i Binefa, Lluís Lladó i Teixidor, Lluís Masferrer i Vila, Lluís Pellicer i Coma, Lluís-Xavier Gonzàlez i Villaró, Luis de Lacy y Gautier, LV-4241, Madrona (Pinell de Solsonès), Maldà, Manel Casserras i Boix, Manel Casserras i Solé, Manresa, Manuel Borràs Ferré, Manuel d'Aux Borrellas, Manuel de Alba, Manuel de Azcárraga Palmero, Manuel Florensa i Farré, Manuel Guiu i Roca, Manuel Sureda i de Boxadors, Manuel Torras i Sais, Marcel·lí Massana i Bancells, Mare de Déu del Claustre, Mare de la Font (Solsona), Marededéu trobada, Maria Corominas i Piulats, Maria Güell i Puig, Maria Rosa Viadiu i Bellavista, Mariano Socías del Fangar y Lledó, Marià Foix i Prats, Marià Miró i Guitó, Marta Roure i Besolí, Martí Abella i Pere, Martí Esteve i Guau, Marxa de la Llibertat, Mas de Sant Pere, Mascaró, Massamagrell, Mercats de bolets dels Països Catalans, Merceria Joani Riera, Miguel de los Santos de San Pedro, Miquel Agelet i Besa, Miquel Masip i González, Miquel Moncadas i Noguera, Miquel Peix i Crespí, Miquelet, Miravé, Miravella, Mireia Canals i Botines, Missioneres Filles del Cor de Maria, Molí de Buida-sacs, Molí fariner Moscavera, Moneda catalana, Monestir de Santa Maria de Gualter, Montepio Conductors, Motocròs Ciutat de Manresa, Mulassa de Solsona, Muntanya de Taravil, Muntanyà (l'Espunyola), Museu del Patronat de la Vall de Lord, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Nans de Solsona, Necròpolis de Cal Banyes, Nevada a Catalunya del 2010, Nit literària de Santa Llúcia, Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Ogern, Oliana, Olius, Orfeó Nova Solsona, Oriol Canals Boix, Ossos de Solsona, Palau Llobera, Pallarès, Pallarès de Baix, Pallarès de Dalt, Pampa (Castellar de la Ribera), Partida de Sant Pere Màrtir, Partit judicial, Partits judicials de Catalunya, Pasqual Farràs, Pèl·let (combustible), Pell de Serp, Pep Divins i Aynés, Peramola, Pere Milà i Camps, Pere Montanyà i d'Abad, Pere Ollé i Asencio, Pere Rafart i Arza, Pere Santamaria i Solé, Philippe de Cabanes, Pilar Massana i Llorens, Pinell (poble de Pinell de Solsonès), Pla territorial general de Catalunya, Plaça Major (Solsona), Places i diades castelleres, Pol Figueras López, Pont de Buida-sacs, Pont de la Frau, Pont de Sant Joan (Cardona), Pont de Solsona, Pont del Clop, Pont del Llop, Pont dels Frares, Ponts, Portal de Graells, Portal de Sant Climenç, Porxos de Cal Santantoni, Porxos del carrer del Castell, Postils, Pou de gel de Solsona, Prades (la Molsosa), President de la Generalitat de Catalunya, Primera Guerra Carlina, Província de Lleida, Pubilla (folklore), Puit, Pujada a Montserrat, Pullassu, Raül Garrigasait i Colomés, Rafael Domènech, Rafael Tristany i Parera, Ramon Cabrera i Grinyó, Ramon Cardona i Colell, Ramon Cots i Escrigas, Ramon d'Usall, Ramon de Meer i Kindelán, Ramon Folc IV de Cardona, Ramon Gualdo i Montanyà, Ramon Illa i Salvia, Ramon Llumà i Guitart, Ramon Montaner i Viladrich, Ramon Nicolau i Carreño, Ramon Novich i Rabionet, Ramon Peiró i Victori, Ramon Pujol i Llanes, Ramon Riu i Cabanes, Ramon Riu i Vendrell, Ramon Utgés i d'Eixelà, Ramon Valls i Pujol, Ramon-Àngel Davins i Aynés, Rasa d'Encies, Rasa de Cal Grill, Rasa de Capdevila, Rasa de Comajuncosa, Rasa de Fontferrera, Rasa de les Comes, Rasa de les Valls (Cardener), Rasa de Masnou, Rasa de Rotgers, Rasa de Solsona, Rasa del Puit (Pinell de Solsonès), Ràtzies de 897 i 898, Recinte murat de Solsona, Registre de Museus de Catalunya, Religió, Resultats de les consultes sobre la independència de Catalunya, Riard, Ribera del Llissó, Riu Negre (Solsonès), Roger, Roger Mas, Romà Salas i Casafont, Salvador Pigem i Serra, Salvi Nofrarias i Bellvehí, Sangrà, Sanmiquel, Sant Agustí d'Isanta, Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, Sant Climenç (Pinell de Solsonès), Sant Climent de l'Espunyola, Sant Cristòfol de Busa, Sant Ermengol de Madrona, Sant Ermengol de Madrona (vell), Sant Isidre de Falou, Sant Jaume de la Boixadera dels Bancs, Sant Jaume de Peà, Sant Joan de Puig-redon, Sant Llorenç de Morunys, Sant Martí de Cambrils, Sant Martí de les Serres, Sant Martí de Salomons, Sant Martí de Tentellatge, Sant Martí de Torroella, Sant Miquel de Marcinyac, Sant Miquel de Pinell, Sant Miquel de Vilanova dels Torrents, Sant patró, Sant Pere de Llobera, Sant Pere de Vallferosa, Sant Pere Màrtir (Solsona), Sant Pere Màrtir de Peracamps, Sant Pere Sasserra, Sant Quirze de la Coma, Sant Sadurní de Montmajor, Sant Salvador de Balaguer, Sant Salvador de Brics, Sant Salvador de Golorons, Sant Salvador de Toló (església), Sant Serni de Besora, Sant Serni de la Llena, Sant Tirs de Pinell, Santa Àgata (Clariana de Cardener), Santa Eugènia de la Móra Comdal, Santa Eulàlia de Timoneda, Santa Llúcia de Solsona, Santa Magdalena de Cal Setó, Santa Magdalena del Sàlzer, Santa Maria d'Ossea, Santa Maria de Casalets, Santa Maria de Gerri, Santa Maria de Montraveta, Santa Maria de Peracamps, Santa Maria de Vallferosa, Santa Maria del Puit, Santuari del Miracle, Sara Alarcón i Postils, Sastreria Colilles, Sebastià Baixet, Sebastià Riera i Coromina, Segona guerra carlina, Seguici popular, Seguici Tradicional de Vila-seca, Seminari Diocesà de Solsona, Sender Europeu E7, Senders del 1714, Seró, Serra de Busa, Serrat de Sant Bartomeu, Setge de Barcelona (1651-1652), Setge de Cardona (1713), Setge de Figueres, Setge de Làrida (884), Setge de Roses (1645), Setge de Solsona, Setge de Tarragona (1811), Setmana Catalana de 2004, Sisè (moneda), Socarrats (Torà), Solsona (desambiguació), Solsonès, Solsoní, Sorba, Taller Casserras, Tarroja de Segarra, Taurus Group, Tòfol Nano, Telegrafia òptica, Televisió de Solsona, Temps sideri, Teresa Casserras i Moreno, Terme (Pinell de Solsonès), Terrissa, Tiurana, Tomàs Boix i Soler, Tomàs Bou, Tomàs Capdevila i Miró, Torà, Torre de Peracamps, Torre de Vallferosa, Torrent de Cal Sastre, Torrent de la Vila, Torrent dels Llops, Torrenteller (Lladurs), Torxa olímpica dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Trabucaires de Solsona, Transport públic de Lleida, Transports Galtanegra, Tuixent, Tuixent - la Vansa, Turó de la Rovira (Barcelona), Universitat de Cervera, Universitat de Solsona, Valentí Comellas i Santamaria, Vall de la Valiella, Vall de Lord, Vallferosa, Valls de Torroella, Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat), Vicent Enrique i Tarancón, Vilafranca de Joval, Vilanova d'Isanta (Lladurs), Vilatobà, Vinyet de Solsona, Volta a Catalunya (motociclisme), Volta a Catalunya de 1986, Volta a Catalunya de 1989, Volta a Catalunya de 2014, Xarpell, Xavier Jounou i Bajo, Zona vulnerable per nitrats, 1 d'octubre, 13 de desembre, 14 de novembre, 146a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 15 de desembre, 1565, 1594, 1681, 1768, 1839, 2 de juny, 2015, 21 d'agost, 22 de gener, 30 d'abril, 4 de gener, 7 de 6, 7a etapa del Tour de França de 2009, 8 de setembre, 9 d'agost. Ampliar l'índex (707 més) » « Shrink índex

Acadèmia Internacional de Música de Solsona

L'Acadèmia Internacional de Música de Solsona és un festival musical formatiu d'instruments de vents i de cordes organitzat a la ciutat de Solsona cada estiu des de l'any 2003 sota la direcció de i amb el recolzament del Consell Comarcal del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Acadèmia Internacional de Música de Solsona · Veure més »

Administració electoral d'Espanya

meses electorals són l'escalafó més baix de l'administració electoral. LAdministració electoral d'Espanya és l'organisme que vetlla per la transparència i l'objectivitat dels processos electorals espanyols, i per garantir el principi d'igualtat.

Nou!!: Solsona і Administració electoral d'Espanya · Veure més »

Administració forestal a Catalunya

En aquest article es destaca la història de l'administració forestal a Catalunya.

Nou!!: Solsona і Administració forestal a Catalunya · Veure més »

Adolf Mas i Ginestà

Adolf Mas i Ginestà (Solsona, Solsonès, 1860 - Barcelona, 1936), va ser un dels principals fotògrafs de l'època del Modernisme català i pare del també fotògraf Pelai Mas Castanyeda (Barcelona 1891-1954).

Nou!!: Solsona і Adolf Mas i Ginestà · Veure més »

Adrogueria de Cal Viladot

L'Adrogueria de Cal Viladot va ser una drogueria de Solsona.

Nou!!: Solsona і Adrogueria de Cal Viladot · Veure més »

Agència Tributària de Catalunya

L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) és l'ens encarregat de recaptar els tributs propis de la Generalitat de Catalunya i aquells cedits totalment per l'Estat.

Nou!!: Solsona і Agència Tributària de Catalunya · Veure més »

Agnès de Torroja

Agnès de Tarroja o Agnès de Torroja (1191 - 1243) fou comtessa de Cardona i senyora de la baronia d'Arbeca.

Nou!!: Solsona і Agnès de Torroja · Veure més »

Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya

Gegants de l'ACGC al Japó l'any 1989. Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya (ACGC) és una federació que s'ocupa de la divulgació, conservació i estudi del món dels gegants sense oblidar la seva part festiva dins l'àmbit català.

Nou!!: Solsona і Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya · Veure més »

Agustí Altisent Altisent

Agustí (Lluís) Altisent i Altisent (Santa Coloma de Queralt, 1923 - Poblet, 2004) fou monjo de Poblet, historiador i escriptor.

Nou!!: Solsona і Agustí Altisent Altisent · Veure més »

Agustí Coy i Cotonat

Agustí Coy i Cotonat (Sort, 18 de gener de 1859 – Barcelona, 1920) va ser sacerdot, militar i historiador.

Nou!!: Solsona і Agustí Coy i Cotonat · Veure més »

Agustí Solé i Xarpell

Agustí Solé i Xarpell (Solsona, 8 de desembre de 1887 - 3 de setembre de 1953) va ser un metge català.

Nou!!: Solsona і Agustí Solé i Xarpell · Veure més »

Ajuntament de Solsona

L'Ajuntament de Solsona, conegut també com a Consell de Solsona, és l'administració pública que té més responsabilitat política a la ciutat de Solsona i que representa la ciutadania del municipi de Solsona.

Nou!!: Solsona і Ajuntament de Solsona · Veure més »

Albert Fontelles-Ramonet

Albert Fontelles-Ramonet (Solsona, Solsonès, 1989) és un músic català, intèrpret de flauta travessera i flabiol i tamborí a la Cobla Marinada, així com director de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona.

Nou!!: Solsona і Albert Fontelles-Ramonet · Veure més »

Alexandre Olivar i Daydí

Dom Alexandre Olivar i Daydí (Barcelona, 1 de febrer de 1919-Montserrat, 1 d'octubre de 2018) fou un benedictí, patròleg i liturgista català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Nou!!: Solsona і Alexandre Olivar i Daydí · Veure més »

Alfons Sorribes i Teixidó

fou un religiós claretià.

Nou!!: Solsona і Alfons Sorribes i Teixidó · Veure més »

Anna Maria Janer i Anglarill

Anna Maria Janer Anglarill (Cervera, Segarra, 18 de desembre de 1800 - Talarn, Pallars Jussà, 11 de gener de 1885), coneguda com la Mare Janer, va ser una religiosa catalana fundadora de la Congregació de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell.

Nou!!: Solsona і Anna Maria Janer i Anglarill · Veure més »

Anoia

LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.

Nou!!: Solsona і Anoia · Veure més »

Antoni Comellas i Cluet

Antoni Comellas i Cluet (Berga, 1832-1884) fou un filòsof.

Nou!!: Solsona і Antoni Comellas i Cluet · Veure més »

Antoni Dalmau i Rosich

fou un religiós claretià.

Nou!!: Solsona і Antoni Dalmau i Rosich · Veure més »

Antoni Deig i Clotet

Antoni Deig i Clotet (Navàs, 1926 - Manresa, 2003), bisbe i poeta català, fou bisbe de Menorca i de Solsona.

Nou!!: Solsona і Antoni Deig i Clotet · Veure més »

Antoni Llorens i Solé

Antoni Llorens i Solé (Solsona, El Solsonès, 13 de setembre de 1904 - 3 d'agost de 1988), prevere, teòleg, historiador, arxiver i músic català, va ser director del Museu Diocesà de Solsona i arxiver diocesà de Solsona, entre d'altres.

Nou!!: Solsona і Antoni Llorens i Solé · Veure més »

Antoni Maria Claret i Clarà

Antoni Maria Claret i Clarà (Sallent, Bages, 23 de desembre de 1807 - Abadia de Fontfreda, 24 d'octubre de 1870), conegut com a Pare Claret, va ser un religiós català, arquebisbe de Santiago de Cuba i confessor d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Solsona і Antoni Maria Claret i Clarà · Veure més »

Antoni Muntada i Garriga

Antoni Muntada i Garriga (Els Torrents (Lladurs), 28 de desembre de 1912 - Solsona, 13 d'octubre de 1998), va ser un sacerdot i músic solsoní.

Nou!!: Solsona і Antoni Muntada i Garriga · Veure més »

Antonio van Halen y Sarti

Antonio Van Halen y Sarti (Illa de León, actual San Fernando, Cadis, 1792-Madrid, 1858), comte de Peracamps, va ser un marí i militar espanyol.

Nou!!: Solsona і Antonio van Halen y Sarti · Veure més »

Armari de les cinc claus

LArmari de les cinc claus és un armari que es conserva a la ciutat de Lleida i que antigament es feia servir per a custodiar documents de més alta importància.

Nou!!: Solsona і Armari de les cinc claus · Veure més »

Arnau de Torroja

Arnau de Torroja (Solsona, ~1122 - Verona, 30 de setembre de 1184) va ser un noble català, cavaller de l'orde del Temple, orde que arribà a dirigir com a gran mestre entre 1180 i 1184.

Nou!!: Solsona і Arnau de Torroja · Veure més »

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Nou!!: Solsona і Art de Catalunya · Veure més »

Arxiu Comarcal del Solsonès

La seu de l'arxiu és el Palau Llobera de Solsona L'Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS), ubicat al Palau Llobera de Solsona, forma part de la Xarxa d'Arxius de la Generalitat.

Nou!!: Solsona і Arxiu Comarcal del Solsonès · Veure més »

Arxiu Diocesà de Solsona

Llibre musical a l'Arxiu Diocesà de Solsona L'Arxiu Diocesà de Solsona (ADSArxius de Catalunya >) és la institució que custodia la documentació produïda pel Bisbat de Solsona.

Nou!!: Solsona і Arxiu Diocesà de Solsona · Veure més »

Assaonador

Un assaonador era un menestral que tenia com a ofici assaonar les pells animals ja netes fins a fer-ne cuir.

Nou!!: Solsona і Assaonador · Veure més »

Assemblea de les Terres de Lleida

LAssemblea de les Terres de Lleida va ser una plataforma del moviment antifranquista que agrupava l’oposició política i sindical contra la dictadura del general Franco a la demarcació de Lleida.

Nou!!: Solsona і Assemblea de les Terres de Lleida · Veure més »

Associació pro Minusvàlids de Solsona i Comarca

LAssociació pro Minusvàlids de Solsona i Comarca (AMISOL) és una associació sense ànim de lucre solsonina, nascuda l'any 1976, amb l'objectiu d'atendre al col·lectiu de persones amb discapacitats de la comarca.

Nou!!: Solsona і Associació pro Minusvàlids de Solsona i Comarca · Veure més »

Ausejo

Ausejo és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana.

Nou!!: Solsona і Ausejo · Veure més »

Autobusos interurbans de Catalunya

La xarxa d’autobusos interurbans de Catalunya està formada per nombroses línies amb servei regular que són explotades per operadors privats, per mitjà de concessions.

Nou!!: Solsona і Autobusos interurbans de Catalunya · Veure més »

Àguila

Àguila o àliga és el nom que s'aplica a una sèrie d'ocells rapinyaires diürns que comparteixen, en major o menor grau, una sèrie de característiques.

Nou!!: Solsona і Àguila · Veure més »

Àliga de Solsona

L'Àliga és un element del folklore de Solsona i està documentada des de 1675.

Nou!!: Solsona і Àliga de Solsona · Veure més »

Àngel Cantons i Fornells

Àngels Cantons i Fornells (Mollerussa, 5 d'abril de 1895 - Palerm, 9 de juny de 1967) va ésser un religiós claretià, actiu a diferents zones d'Itàlia i a Palerm.

Nou!!: Solsona і Àngel Cantons i Fornells · Veure més »

Àngel Morta i Fíguls

Àngel Morta i Fíguls (l'Ametlla de Merola, 20 de maig de 1914 - Mardid, 20 de juny de 1972) fou un sacerdot catòlic català, bisbe titular de Gubaliana i auxiliar de Madrid.

Nou!!: Solsona і Àngel Morta i Fíguls · Veure més »

Àrea del dolmen de Sòls de Riu

s. XI) L'Àrea del dolmen de Sòls de Riu, antigament denominat de Solsderiu, és un espai creat amb motiu de la construcció del pantà de Rialb, en territori de la Torre de Rialb, del terme municipal de la Baronia de Rialb, a la Noguera.

Nou!!: Solsona і Àrea del dolmen de Sòls de Riu · Veure més »

Ball cerdà

El ball Cerdà de la Seu d'Urgell és un ball originari de la comarca de la Cerdanya i la datació més antiga és del.

Nou!!: Solsona і Ball cerdà · Veure més »

Ball de Bastons de Solsona

El Ball de Bastons de Solsona data de 1680, de quan va venir del poble de Sanaüja, i al 1702, està documentat que els mateixos bastoners de Sanaüja van ensenyar als solsonins.

Nou!!: Solsona і Ball de Bastons de Solsona · Veure més »

Ballet de Déu

Rajoles pintades per Castanys El ball de Déu, ballet de Déu o ballet de quatre és un ball coral tradicional de Catalunya pròpia de dies de festa, abans o després de l'ofici, que té nombroses variants i una notable antiguitat.

Nou!!: Solsona і Ballet de Déu · Veure més »

Baltasar Coll i Tomàs

Baltasar Coll i Tomàs, nascut el 22 de juny de 1930 a Llucmajor, Mallorca, i traspassat el 8 de setembre de 2010 a Palma, Mallorca, fou un prevere i canonge de la Seu de Mallorca que ha destacat com a escriptor, llatinista i folklorista.

Nou!!: Solsona і Baltasar Coll i Tomàs · Veure més »

Bandolerisme als Països Catalans

XIX El fenomen del bandolerisme va tenir una importància singular en les societats mediterrànies.

Nou!!: Solsona і Bandolerisme als Països Catalans · Veure més »

Barranc de Cor-de-roure

El Barranc de Cor-de-roure és un torrent afluent per la dreta del Riu Negre, al Solsonès.

Nou!!: Solsona і Barranc de Cor-de-roure · Veure més »

Barranc de Pallarès

El Barranc de Pallarès és un torrent afluent per la dreta del Riu Negre, al Solsonès.

Nou!!: Solsona і Barranc de Pallarès · Veure més »

Barranc de Ribalta

El Barranc de Ribalta és un torrent afluent per la dreta del Riu Negre, al Solsonès.

Nou!!: Solsona і Barranc de Ribalta · Veure més »

Bartomeu Torrabadella Badia

Bartomeu Torrabadella va néixer a Casserres a prop de Berga el 26 de juny de 1796 i va morir desterrat a Loreto (Itàlia) l'any 1844.

Nou!!: Solsona і Bartomeu Torrabadella Badia · Veure més »

Basílica menor

conopaeum'', privilegis antigament atorgats a les basíliques. Una basílica menor (en llatí: basilica minor) és un títol atorgat a diverses esglésies catòliques.

Nou!!: Solsona і Basílica menor · Veure més »

Bassella

Bassella és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Solsona і Bassella · Veure més »

Batalla de Berga (1655)

La batalla de Berga va ser una batalla que es va lliurar el 17 d'octubre de 1655 a Berga entre els exèrcits hispànic i francès durant la guerra dels Segadors.

Nou!!: Solsona і Batalla de Berga (1655) · Veure més »

Batalla de Lleida (1938)

La batalla de Lleida s'emmarca en l'ofensiva d'Aragó de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Solsona і Batalla de Lleida (1938) · Veure més »

Batalla de Montesquiu

La Batalla de Montesquiu fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Solsona і Batalla de Montesquiu · Veure més »

Batalla de Peracamps (1839)

La batalla de Peracamps (1839) fou l'enfrontament armat entre liberals i carlins, que s'esdevingué el 14 de novembre de 1839, quan aquests darrers van atacar el comboi d'aprovisionament liberal destinat a la població de Solsona.

Nou!!: Solsona і Batalla de Peracamps (1839) · Veure més »

Batalla de Prats de Lluçanès

La Batalla de Prats de Lluçanès del 10 de setembre de 1836 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.

Nou!!: Solsona і Batalla de Prats de Lluçanès · Veure més »

Batalla de Sant Quintí (1810)

La Batalla de Sant Quintí fou una batalla de la Guerra del Francès, en la que combatien l'exèrcit d'alliberació espanyol contra l'exèrcit ocupant francès.

Nou!!: Solsona і Batalla de Sant Quintí (1810) · Veure més »

Batalla de Solsona (1655)

La batalla de Solsona va ser una sèrie de batalles que es va lliurar entre el 30 de juny i el 7 de desembre de 1655 a Solsona entre els exèrcits hispànic i francès durant la guerra dels Segadors.

Nou!!: Solsona і Batalla de Solsona (1655) · Veure més »

Bellestar (Penelles)

Bellestar, Ballestar, Ballestà o la Bellestar és una entitat de població de Penelles, a la comarca de la Noguera.

Nou!!: Solsona і Bellestar (Penelles) · Veure més »

Benet Tristany

Benet Tristany (Ardèvol, Solsonès, 1794 - Solsona, 17 de maig del 1847) fou un sacerdot, guerriller i mariscal de camp carlí català, conegut per la seva ferocitat.

Nou!!: Solsona і Benet Tristany · Veure més »

Berga

Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.

Nou!!: Solsona і Berga · Veure més »

Bernardí Martorell i Puig

Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877 - ídem, 1937) fou un arquitecte català, fill de Bernardí Martorell i Falp i renebot del també arquitecte Joan Martorell i Montells.

Nou!!: Solsona і Bernardí Martorell i Puig · Veure més »

Bestiari popular català

mulassa de falset El bestiari popular català és el nom que rep el conjunt de figures que representen animals reals o fantàstics que són exhibits en les festes locals dels Països Catalans en processons, cercaviles, balls, etc.

Nou!!: Solsona і Bestiari popular català · Veure més »

Biblia Hebraica de Solsona

La Bíblia Hebraica de Solsona, també coneguda com a Bíblia del Rei, és una biblia hebraica catalana, escrita a Solsona l'any 1384.

Nou!!: Solsona і Biblia Hebraica de Solsona · Veure més »

Biblioteca Borja

La Biblioteca Borja és un fons públic bibliogràfic especialitzat en ciències religioses i filosòfiques de la Companyia de Jesús de Catalunya ubicat des de l'any 2011 al Campus d'Esade a Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Solsona і Biblioteca Borja · Veure més »

Biomassa forestal

Pèl·lets de biomassa forestal La biomassa forestal o biomassa llenyosa, entesa com a font d'energia per a ús humà, està formada pels materials llenyosos generats en el sector forestal o agrícola.

Nou!!: Solsona і Biomassa forestal · Veure més »

Bisbat d'Urgell

El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Nou!!: Solsona і Bisbat d'Urgell · Veure més »

Bisbat de Solsona

església catedral de Solsona, seu de la diòcesi. Palau Episcopal a Solsona. Església de Sant Jaume de Mollerussa. Façana de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga. Església de Santa Maria de l'Alba, Tàrrega. Església parroquial de la Sagrada Família de Navàs. Altar del Santuari de la Mare de Déu del Claustre a la catedral de Solsona. Altar barroc del Santuari del Miracle, Riner. Col·legiata de Sant Vicenç a Cardona. El bisbat de Solsona o diòcesi de Solsona (en llatí: Diocesis Celsonensis) és una circumscripció eclesiàstica de l'Església catòlica a Catalunya sufragània de l'arquebisbat metropolità de Tarragona i presidida pel bisbe de Solsona.

Nou!!: Solsona і Bisbat de Solsona · Veure més »

Boscà (orgueners)

362x362pxEls Boscà foren una familia d'orgueners originaris de València però actius principalment a Barcelona i Girona entre els segles XVII i. Detall del teclat El pare, Josep Boscà i Serinyena (? - 1733) -qui va esdevenir orguener el 1688 amb el mestre Bartomeu Triay (?-1711)- va tenir dos fills: Antoni Boscà Llorenç i Josep Boscà Llorenç, que també van ser orgueners i mestres.

Nou!!: Solsona і Boscà (orgueners) · Veure més »

Bou de Solsona

El Bou és un element del folkore de Solsona.

Nou!!: Solsona і Bou de Solsona · Veure més »

Breviari

Breviari personal de Maria Stuard, que va dur amb ella al patíbul, es conserva a la Biblioteca Nacional Russa de Sant Petersburg. Un breviari (del llatí breviarium, compendi) en el ritu llatí de l'Església Catòlica és un llibre que recull totes les lectures i pregàries pròpies de les hores canòniques que els clergues regulars o seculars han de resar cada dia.

Nou!!: Solsona і Breviari · Veure més »

Bruixeria

XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada bruixa.

Nou!!: Solsona і Bruixeria · Veure més »

C-14

La Carretera C-14 (Comarcal C-14) anomenada Eix Tarragona-Andorra, és una carretera de la Xarxa Bàsica Primària de Catalunya que uneix Salou a la comarca del Tarragonès amb la capital del Pirineu, La Seu d'Urgell a la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Solsona і C-14 · Veure més »

C-149

La C-149 (C-149a) és una carretera antiga, gestionada pel Servei Territorial de Carreteres de Lleida, que en l'actualitat només uneix Solsona amb els Colls de (Pinell), a 16 km de la capital del Solsonès.

Nou!!: Solsona і C-149 · Veure més »

C-16

Dibuix d'un senyal d'aquesta autovia L'autopista E-9 i l'autovia, també anomenada Eix del Llobregat és una via ràpida d'accés a França i al Pirineu des de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Solsona і C-16 · Veure més »

C-26

La Carretera C-26 o Eix Prepirinenc, és una carretera de la Xarxa Bàsica Primària de Catalunya que travessa Catalunya d'Oest a Est per sota del Prepirineu, enllaçant les comarques del Segrià, la Noguera, l'Alt Urgell, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà.

Nou!!: Solsona і C-26 · Veure més »

C-462

La C-462 (Comarcal C-462) anomenada Carretera del Pantà de la Llosa del Cavall, és una carretera de la Xarxa de Carreteres del Pirineu, situada a la comarca de l'Alt Urgell i del Solsonès que comunica La Seu d'Urgell amb Olius vora Solsona a la C-26.

Nou!!: Solsona і C-462 · Veure més »

C-55

La C-55 o Eix del Cardener és una carretera autonòmica que uneix el Baix Llobregat amb el Solsonès passant pel Bages.

Nou!!: Solsona і C-55 · Veure més »

Ca l'Adroguer Nou

Ca l'Adroguer Nou és una botiga i habitatge de Solsona.

Nou!!: Solsona і Ca l'Adroguer Nou · Veure més »

Ca la Florentina

Ca la Florentina va ser una botiga de comestibles a la ciutat de Solsona, al carrer de Sant Cristòfol, tot just davant l'edifici protegit de ca l'Adroguer Nou.

Nou!!: Solsona і Ca la Florentina · Veure més »

Ca la Llucianeta

Ca la Llucianeta és una casa de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Ca la Llucianeta · Veure més »

Ca les Caterines

Ca les Caterines és una casa de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Ca les Caterines · Veure més »

Cabana d'en Geli

La Cabana d'en Geli és una casa de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Cabana d'en Geli · Veure més »

Caietà Mensa

Caietà Mensa (Manresa, 1765 - 1845) fou un organista, mestre de capella i compositor català de finals del i la primera meitat del.

Nou!!: Solsona і Caietà Mensa · Veure més »

Cal Bisbe (Montmajor)

Cal Bisbe o l'Hospital del Bisbe és una masia que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català del municipi de Montmajor (Berguedà), al nucli de Correà.

Nou!!: Solsona і Cal Bisbe (Montmajor) · Veure més »

Cal Cabanes (Solsona)

Cal Cabanes, és un habitatge que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Cal Cabanes (Solsona) · Veure més »

Cal Cabot (Riner)

Cal Cabot és una masia del nucli de Santa Susanna del municipi de Riner que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Nou!!: Solsona і Cal Cabot (Riner) · Veure més »

Cal Canal (Solsona)

Cal Canal és una casa de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Cal Canal (Solsona) · Veure més »

Cal Carreres

Cal Carreres és una casa de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Cal Carreres · Veure més »

Cal Cisteller

* Cal Cisteller (Castellcir), masia al Moianès.

Nou!!: Solsona і Cal Cisteller · Veure més »

Cal Clarà (Solsona)

Cal Clarà és una casa de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Cal Clarà (Solsona) · Veure més »

Cal Coix

* Cal Coix o Casa Coix, masia al municipi d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Solsona і Cal Coix · Veure més »

Cal Font (Solsona)

Cal Font és una construcció de Solsona catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Cal Font (Solsona) · Veure més »

Cal Galtanegra (Solsona)

Cal Galtanegra és una casa de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Cal Galtanegra (Solsona) · Veure més »

Cal Gilibets (Solsona)

Cal Gilibets és una casa de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Cal Gilibets (Solsona) · Veure més »

Cal Guitart

Cal Guitart és una casa de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Cal Guitart · Veure més »

Cal Josepet

Cal Josepet va ser una botiga de comestibles a la ciutat de Solsona.

Nou!!: Solsona і Cal Josepet · Veure més »

Cal Llarg

Cal Llarg és una entitat de població del municipi de Solsona, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Cal Llarg · Veure més »

Cal Meliton

Cal Meliton és una casa de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Cal Meliton · Veure més »

Cal Membrilla

Cal Membrilla és una casa de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Cal Membrilla · Veure més »

Cal Mento

Cal Mento, també coneguda com a Cal Pelut, la Cabana Sabatera o Cabana de la Sabatera, és una masia situada al municipi de Solsona, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Cal Mento · Veure més »

Cal Miró (Clariana)

Cal Miró és una masia del petit nucli d'Hortoneda, al municipi de Clariana de Cardener (Solsonès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Cal Miró (Clariana) · Veure més »

Cal Molins (Solsona)

Cal Molins és una casa de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Cal Molins (Solsona) · Veure més »

Cal Musiquet

Cal Musiquet és una casa de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Cal Musiquet · Veure més »

Cal Novelles

Cal Novelles és una casa de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Cal Novelles · Veure més »

Cal Passada

Cal Passada és una casa de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Cal Passada · Veure més »

Cal Pau Marussella

Cal Pau Marussella és una casa de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Cal Pau Marussella · Veure més »

Cal Pius (l'Espunyola)

Cal Pius és una masia de l'Espunyola (Berguedà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Cal Pius (l'Espunyola) · Veure més »

Cal Puigpinós (Solsona)

Cal Puigpinós és una casa de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Cal Puigpinós (Solsona) · Veure més »

Cal Riart

Cal Riart és una casa de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Cal Riart · Veure més »

Cal Rossinyol (Castellar de la Ribera)

Cal Rossinyol és una petita masia del (de les que a la contrada es denominen casetes) del poble de Castellar de la Ribera Està situada a 637 metres d'altitud i a poc més d'un centenar de m. (vo) al SW del nucli de Castellar, just a l'altre costat de la carretera de Solsona a Bassella.

Nou!!: Solsona і Cal Rossinyol (Castellar de la Ribera) · Veure més »

Cal Sant (Sant Llorenç de Morunys)

Cal Sant és una casa que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Cal Sant (Sant Llorenç de Morunys) · Veure més »

Cal Santantoni

Cal Santantoni és una casa de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Cal Santantoni · Veure més »

Cal Sastre

* Cal Sastre (Agullana), casa d'Agullana (Alt Empordà).

Nou!!: Solsona і Cal Sastre · Veure més »

Cal Solé de Pampa

Cal Solé de Pampa és una casa del nucli de Pampa, al municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Cal Solé de Pampa · Veure més »

Calassanç (Osca)

Calassanç (Calasanz, en castellà) és un lloc de la vila de Peralta i Calassanç, a la comarca de la Llitera, a la Franja de Ponent (província d'Osca, Aragó).

Nou!!: Solsona і Calassanç (Osca) · Veure més »

Campanar d'Isanta

La Torre de les Hores o Campanar d'Isanta és un campanar de la ciutat de Solsona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Campanar d'Isanta · Veure més »

Campanya «Sense Por»

La campanya «Sense Por», oficialment presentada com a «Sense Por, desobeïm per la independència», va ser una campanya civil organitzada per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) l'abril de 2016, per donar resposta a la judicialització de la política catalana, la persecució dels representants polítics i les institucions del país, i al bloqueig per part de l'Estat contra qualsevol iniciativa encaminada a l'exercici del dret a decidir que, segons la CUP pateixen els ajuntaments, alcaldes i regidors d'alguns municipis catalans, així com per l'avenç cap a la independència.

Nou!!: Solsona і Campanya «Sense Por» · Veure més »

Campionat d'Espanya d'enduro 2014

Sense descripció.

Nou!!: Solsona і Campionat d'Espanya d'enduro 2014 · Veure més »

Campionat d'Espanya de motocròs 1980

Aquell any, la RFME instaurà per primer cop tres campionats, un per a cadascuna de les categories de 125cc, 250cc i 500cc.

Nou!!: Solsona і Campionat d'Espanya de motocròs 1980 · Veure més »

Can Blanc (Clariana)

Can Blanc és una masia del nucli d'Hortoneda, al municipi de Clariana de Cardener (Solsonès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Can Blanc (Clariana) · Veure més »

Can Felip

* Edificacions.

Nou!!: Solsona і Can Felip · Veure més »

Can Joval

Can Joval és una masia del municipi de Clariana de Cardener, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Can Joval · Veure més »

Can Mascaró

* Can Mascaró o Casa Córdoba-Planàs és una casa senyorial al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona.

Nou!!: Solsona і Can Mascaró · Veure més »

Canal del Peraldet

La Canal del Peraldet és un torrent afluent per la dreta del Torrent de Junts, a la Vall de Lord, que fa tot el seu curs per l'interior del Clot de Vilamala.

Nou!!: Solsona і Canal del Peraldet · Veure més »

Canalda

Canalda és un poble de la part oriental del municipi d'Odèn, i forma una entitat municipal descentralitzada des del 1973.

Nou!!: Solsona і Canalda · Veure més »

Candidatura d'Unitat Popular

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.

Nou!!: Solsona і Candidatura d'Unitat Popular · Veure més »

Canelobre

Canelobre jueu de set braços Un canelobre és un utensili destinat a la il·luminació, consistent en un peu o una columna més o menys llarg, de dos braços o més, amb dolles per aguantar dretes altres tantes candeleres.

Nou!!: Solsona і Canelobre · Veure més »

Capella de Llorenç

La capella de Llorenç és la capella de la masia Llorenç, del municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Capella de Llorenç · Veure més »

Capella de Sant Bernat

La Capella de Sant Bernat és un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Capella de Sant Bernat · Veure més »

Caputxins Vells

Els Caputxins Vells és un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Caputxins Vells · Veure més »

Cardona

Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Solsona і Cardona · Veure més »

Carles Morató i Brugaroles

va ser un arquitecte i escultor català, considerat un dels màxims exponents del barroc català, en especial de l'escultura.

Nou!!: Solsona і Carles Morató i Brugaroles · Veure més »

Carlos de Areizaga y Corral

Carlos de Areizaga y Corral (1681, Urretxu-) militar espanyol al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Solsona і Carlos de Areizaga y Corral · Veure més »

Carnaval de Solsona

La Draca del Carnaval El Carnaval de Solsona és una festa popular que se celebra a la ciutat de Solsona, capital de la comarca del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Carnaval de Solsona · Veure més »

Carrer de Llobera (Solsona)

El Carrer de Llobera és un conjunt monumental que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Carrer de Llobera (Solsona) · Veure més »

Casa Aguilar

La Casa Aguilar és un habitatge al centre de la ciutat de Solsona catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Nou!!: Solsona і Casa Aguilar · Veure més »

Casa de la Ciutat (Solsona)

La Casa de la Ciutat (Solsona) o Cal Puigdepons, és una edificació que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Casa de la Ciutat (Solsona) · Veure més »

Casa de Medinaceli

Armes dels de la Cerda La Casa de Medinaceli s'origina amb Alfons X, rei de Castella, i Violant d'Aragó (1235-), filla de Violant d'Hongria (1219-1251), que van tenir dos fills: el petit Sanç IV de Castella, que continua la casa reial de Castella, i l'hereu Ferran de la Cerda (mort el 1275), casat amb Blanca de França.

Nou!!: Solsona і Casa de Medinaceli · Veure més »

Casa del Metge Baixes

La Casa del Metge Baixes o antiga Casa Bordons, és un habitatge que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Casa del Metge Baixes · Veure més »

Casa dels Rovira

La Casa dels Rovira, és un habitatge que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Casa dels Rovira · Veure més »

Casa Vila (Navès)

La Casa Vila és una masia a la Serra de Busa al terme de Navès (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Casa Vila (Navès) · Veure més »

Casanova de Pinell

Casanova de Pinell és una casa del nucli de Pinell, al municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Casanova de Pinell · Veure més »

Casserres

Casserres és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, a 12 km al sud de la capital de comarca, Berga.

Nou!!: Solsona і Casserres · Veure més »

Castell de Cambrils

El castell de Cambrils és un castell termenat del municipi d'Odèn (Solsonès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Solsona і Castell de Cambrils · Veure més »

Castell de Castelltort

El Castell de Castelltort és un castell termenat de Guixers, al Solsonès, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Nou!!: Solsona і Castell de Castelltort · Veure més »

Castell de Ceuró

El castell de Ceuró és un castell de Castellar de la Ribera (Solsonès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Solsona і Castell de Ceuró · Veure més »

Castell de les Pallargues

El castell de les Pallargues, al terme municipal dels Plans de Sió, a la comarca de la Segarra, fou una fortalesa medieval, documentada des del com a Castellum Espalargi (mot equivalent a "pallers").

Nou!!: Solsona і Castell de les Pallargues · Veure més »

Castell de Lladurs

El Castell de Lladurs és un castell situat dalt del Serrat del Castell al municipi de Lladurs (Solsonès), al costat de la primitiva Església de Sant Martí. Ocupa l'extrem sud-oriental del pla de Riard, en un tossal espadat, a la banda de llevant del terme municipal del mateix nom, a la riba dreta del riu Cardener. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Solsona і Castell de Lladurs · Veure més »

Castell de Llobera

El Castell de Llobera és un castell del nucli i municipi de Llobera (Solsonès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Solsona і Castell de Llobera · Veure més »

Castell de Solsona

El Castell de Solsona és un antic castell de Solsona.

Nou!!: Solsona і Castell de Solsona · Veure més »

Castell de Terrassola

El Castell de Terrassola és un castell situat al curs mitjà de la ribera Salada al municipi de Lladurs (Solsonès) a una altitud de 646 msnm.

Nou!!: Solsona і Castell de Terrassola · Veure més »

Castell i muralla de Castellar

El castell i muralla de Castellar és un castell de Castellar de la Ribera (Solsonès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Solsona і Castell i muralla de Castellar · Veure més »

Castellana (Pinell de Solsonès)

Castellana és una masia de Pinell de Solsonès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Castellana (Pinell de Solsonès) · Veure més »

Castellbell i el Vilar

Castellbell i el Vilar és un municipi del sud de la comarca del Bages, al límit amb el Vallès Occidental, amb capital al Borràs.

Nou!!: Solsona і Castellbell i el Vilar · Veure més »

Castellers de Solsona

Els Castellers de Solsona van ser una colla castellera de Solsona, al Solsonès, fundada el 2010.

Nou!!: Solsona і Castellers de Solsona · Veure més »

Castellvell de Solsona

El Castellvell de Solsona, Castell de Castellvell o simplement el Castellvell, és un castell que es troba dalt de l'homònim turó de 838 metres d'altitud al municipi d'Olius, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Castellvell de Solsona · Veure més »

Catalunya Central

Àmbit de les Comarques Centrals Comarques Centrals és una regió de Catalunya definida com un dels set àmbits funcionals territorials del Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Catalunya Central · Veure més »

Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Catalunya Ràdio · Veure més »

Catedral de Solsona

La catedral de Santa Maria de Solsona és un complex d'edificis que daten des del final del fins al, d'estils romànic, gòtic i barroc, situat a la capital del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Catedral de Solsona · Veure més »

Cavallets de Solsona

Els cavallets són uns dels elements del folklore de Solsona.

Nou!!: Solsona і Cavallets de Solsona · Veure més »

Cándido Pieltain y Jove-Huergo

fou un militar i polític espanyol, director general de la guàrdia civil, diputat, senador i capità general de València.

Nou!!: Solsona і Cándido Pieltain y Jove-Huergo · Veure més »

Cementiri de Pinell

Cementiri de Pinell és el cementiri de Pinell de Solsonès (Solsonès) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Cementiri de Pinell · Veure més »

Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya

El Consorci Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), anteriorment Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, és un centre de recerca forestal situat a Can Mascaró (Solsona), i és un dels principals centres de recerca forestal aplicada dels Països Catalans i d'Europa.

Nou!!: Solsona і Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya · Veure més »

Cinca (Lladurs)

Cinca és una masia situada al poble de Lladurs, al municipi del mateix nom, al Solsonès.

Nou!!: Solsona і Cinca (Lladurs) · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Nou!!: Solsona і Ciutat · Veure més »

Ciutat Pubilla de la Sardana

La Ciutat Pubilla de la Sardana va ser una designació anual a un municipi al qual se li reconeixien els seus mèrits i la seva tasca de foment i difusió de la sardana, i que es constituïa anualment en la capital del sardanisme.

Nou!!: Solsona і Ciutat Pubilla de la Sardana · Veure més »

Clavells

Clavells és una masia del municipi de Torà, a la comarca catalana de la Segarra.

Nou!!: Solsona і Clavells · Veure més »

Clima de Catalunya

Estany Gento al Pirineu, on el 1956 hi va haver la temperatura més baixa enregistrada, fins a l'any 2020, a la península Ibèrica. El clima de Catalunya és d'hiverns amb temperatures suaus i estius calorosos i secs, característiques del clima mediterrani, amb l'excepció de la Vall d'Aran, d'hiverns freds i plujosos i estius frescos i relativament humits, i per tant de clima atlàntic.

Nou!!: Solsona і Clima de Catalunya · Veure més »

Clima subhumit

El clima subhumit és aquell tipus de clima classificat com massa sec per a ser humit i massa humit per a ser àrid Els climes subhumits presenten un dèficit de precipitació sobre l'evapotranspiració potencial moderat, ja que les pluges cobreixen més del 80% de les necessitats anuals (dada que depèn de les classificacions).

Nou!!: Solsona і Clima subhumit · Veure més »

Climent Forner i Escobet

és un sacerdot i poeta català.

Nou!!: Solsona і Climent Forner i Escobet · Veure més »

Club de Futbol Solsona

El Club Futbol Solsona o C.F. Solsona és un club català de futbol de la ciutat de Solsona, fundat l'any 1928,Colomés Serra, Conxita; Altarriba Serra, Judit; Escolies Vilar, Marta; Pellicer Barrena, Ester; Simelio Giménez, Josep.

Nou!!: Solsona і Club de Futbol Solsona · Veure més »

Cobla Orquestra La Selvatana

Cobla Selvatana a la Festa Major de Banyoles Cobla Orquestra La Selvatana és una cobla i orquestra de música catalana, fundada el 1913 a Cassà de la Selva (Gironès) pels músics Pere Mercader, de l'Escala, Pere Arpa, de Cornellà del Terri i Ramon Serrat, de Sant Joan de les Abadesses.

Nou!!: Solsona і Cobla Orquestra La Selvatana · Veure més »

Codificació de carreteres a Catalunya

Esquema de carreteres de Catalunya amb les carreteres amb codificació de 2001 ressaltades El 2001 es va posar en marxa a Catalunya un nou sistema de codificació de les carreteres a Catalunya.

Nou!!: Solsona і Codificació de carreteres a Catalunya · Veure més »

Coll de Jou

* Toponímia.

Nou!!: Solsona і Coll de Jou · Veure més »

Coll de Jou (Guixers)

El Coll de Jou és un port de muntanya situat al municipi de Guixers, a 1.461,5 m d'altitud, a la solana de la serra de Querol.

Nou!!: Solsona і Coll de Jou (Guixers) · Veure més »

Collada de Clarà

La collada de Clarà és una collada que es troba en el lloc on conflueixen els termes municipals de Castellar de la Ribera, Lladurs i Olius, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Collada de Clarà · Veure més »

Collet del Miracle

El Collet del Miracle és una collada de 833,5 metres d'altitud del terme municipal de Riner, al Solsonès.

Nou!!: Solsona і Collet del Miracle · Veure més »

Comabella (Torà)

Comabella és una masia del municipi de Torà (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Comabella (Torà) · Veure més »

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista.

Nou!!: Solsona і Comarques de Catalunya · Veure més »

Combat de Navès

El combat de Navès fou un enfrontament succeït el 19 de novembre de 1713 al poble de Navès, al nord de Cardona, entre soldats de l'exèrcit català i forces borbòniques.

Nou!!: Solsona і Combat de Navès · Veure més »

Comissió Provincial de Monuments

Les Comissions Provincials de Monuments neixen a Espanya per una reial ordre de 1844.

Nou!!: Solsona і Comissió Provincial de Monuments · Veure més »

Comitès de Defensa de la República

Els Comitès de Defensa de la República (amb sigles CDR) (també anomenats Comitès de Defensa del Barri) anteriorment anomenats Comitès de Defensa del Referèndum, són un conjunt d'assemblees locals, de barri, comarcals i nacional amb l'objectiu de defensar, en primera instància, el referèndum de l'1 d'octubre i la república catalana posteriorment, des de l'estratègia de la no-violència.

Nou!!: Solsona і Comitès de Defensa de la República · Veure més »

Concili Vaticà II

El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Solsona і Concili Vaticà II · Veure més »

Conclave de 1922

A la mort del papa Benet XV el 22 de gener de 1922, hi havia un total de seixanta-un cardenals, tots ells amb dret d'elecció del nou pontífex.

Nou!!: Solsona і Conclave de 1922 · Veure més »

Conclave de 1939

El Conclave papal de febrer de 1939 va ser un conclave convocat després de la mort del papa Pius XI el 10 de febrer de 1939.

Nou!!: Solsona і Conclave de 1939 · Veure més »

Conclave de 1978 (agost)

Segons la Constitució Apostòlica Romano Pontifici eligendo de 1975 (II, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys.

Nou!!: Solsona і Conclave de 1978 (agost) · Veure més »

Conclave de 1978 (octubre)

A la mort del papa Joan Pau I el 28 de setembre de 1978, hi havia un total de 127 cardenals, dels quals només 112 tenien dret d'elecció del nou pontífex a causa que, segons la Constitució Apostòlica Romano Pontifici eligendo de 1975 (II, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys.

Nou!!: Solsona і Conclave de 1978 (octubre) · Veure més »

Confiteria Vicens

La Confiteria Vicens va ser una antiga confiteria a la ciutat de Solsona.

Nou!!: Solsona і Confiteria Vicens · Veure més »

Confraria dels Colls

La Confraria dels Colls va ser una entitat beneficosocial que es va fundar el 1343 a Sant Llorenç de Morunys, i va existir i perdurar fins a la seva dissolució, el 1951.

Nou!!: Solsona і Confraria dels Colls · Veure més »

Conrad Rafart i Arza

Conrad Rafart i Arza (Solsona, Solsonès, 8 de maig de 1979) és intèrpret de tenora, flauta travessera i saxo baríton a la Cobla-Orquestra Montgrins, professor de música i compositor de sardanes.

Nou!!: Solsona і Conrad Rafart i Arza · Veure més »

Consorci Teledigital Bages-Berguedà-Solsonès

El Consorci Teledigital Bages/Berguedà/Solsonès es va constituir formalment pels ajuntaments d'Artés, Balsareny, Berga, Cardona, Gironella, Manresa, Navarcles, Navàs, Puig-reig, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Vicenç de Castellet, Santpedor, Solsona i Súria, a més dels respectius consell comarcals durant l'estiu de 2009 amb l'objectiu de gestionar un canal de televisió públic.

Nou!!: Solsona і Consorci Teledigital Bages-Berguedà-Solsonès · Veure més »

Consultes sobre la independència de Catalunya

Resultats de les consultes Butlleta del Sí Taula amb les diferents butlletes per votar a la consulta d'Arenys de Munt Les consultes sobre la independència de Catalunya són un conjunt de consultes d'àmbit municipal no vinculants sobre la independència de Catalunya celebrades des del 2009, de les quals la consulta d'Arenys de Munt va ser la primera i la de Barcelona, el 2011, la darrera.

Nou!!: Solsona і Consultes sobre la independència de Catalunya · Veure més »

Copa Catalunya de futbol masculina 2013-2014

La Copa Catalunya 2013-2014 fou la 25a edició de la Copa Catalunya de futbol, una competició a eliminatòries úniques al camp de l'equip de menor categoria i organitzada per la Federació Catalana.

Nou!!: Solsona і Copa Catalunya de futbol masculina 2013-2014 · Veure més »

Corpus Christi

L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.

Nou!!: Solsona і Corpus Christi · Veure més »

Corts de Barcelona (1599)

Publicació de les Constitucions de 1599, impresa el 1603 Les Corts de Barcelona de 1599 van ser presidides pel rei Felip II d'Aragó.

Nou!!: Solsona і Corts de Barcelona (1599) · Veure més »

Cos d'Agents Rurals

El Cos d'Agents Rurals és un cos d'administració especial de la Generalitat de Catalunya, actualment adscrit al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Cos d'Agents Rurals · Veure més »

Costa de Vilafranca

La costa de Vilafranca és una costa situada entre Solsona i Brics, al Solsonès.

Nou!!: Solsona і Costa de Vilafranca · Veure més »

Crema de convents de 1934 a Espanya

La Crema de convents de 1934 fou una onada de violència contra institucions de l'Església Catòlica, principalment a Astúries i a la província de Palència, durant els fets de la revolució de 1934.

Nou!!: Solsona і Crema de convents de 1934 a Espanya · Veure més »

Creu de la Vila (Biosca)

La Creu de la Vila és una creu de terme del municipi de Biosca (Segarra) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Creu de la Vila (Biosca) · Veure més »

Creu de la Vila (Llobera)

La Creu de la Vila és una creu de terme del municipi de Llobera (Solsonès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Creu de la Vila (Llobera) · Veure més »

Creu de terme de Sant Joan

La Creu de terme de Sant Joan és una creu de terme de Solsona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Creu de terme de Sant Joan · Veure més »

Cronologia de la història dels castells

L'any 1862 les dues colles de Xiquets de Valls van fer dos 3 de 9 amb folre simultanis a Vilafranca del Penedès. 2 de 7 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant el I Concurs de castells de Tarragona (1932). 3 de 8 carregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls al III Concurs de castells de Can Jorba (1966). Aquest castell feia nou anys que no s'assolia. XX, aconseguit per la Colla Vella dels Xiquets de Valls en la diada de Santa Úrsula del 1981, marca l'inici de la segona època d'or. arxiudata.

Nou!!: Solsona і Cronologia de la història dels castells · Veure més »

Culleraire (eina)

Un culleraire fabricat a Suècia El culleraire (també anomenat gratussa) és un ganivet corbat que s'usa en la fabricació de culleres de fusta per fer els buidats.

Nou!!: Solsona і Culleraire (eina) · Veure més »

Cunerisme

El cunerisme era la pràctica, corrent en el sistema de la Restauració borbònica, de presentar candidats externs al país a les eleccions a diputats a Corts i senadors, candidats sense relació amb les realitats econòmiques, socials o culturals de la circumscripció, i desconeixedors per complet d'aquestes.

Nou!!: Solsona і Cunerisme · Veure més »

David Rodríguez i González

David Rodríguez i González (Oliana, Alt Urgell, 8 de setembre de 1967), polític català, és diputat al Parlament de Catalunya en la XI Legislatura.

Nou!!: Solsona і David Rodríguez i González · Veure més »

Departament del Segre

El Departament del Segre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Solsona і Departament del Segre · Veure més »

Despertadors Atòmics

Despertadors Atòmics és un grup de funk-rock de Solsona format l'any 2007, pels músics Eduard Corominas, Edgar Riu i Andreu Moreno.

Nou!!: Solsona і Despertadors Atòmics · Veure més »

Diego de los Ríos y Rubio

és un militar andalús, capità general de València durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Solsona і Diego de los Ríos y Rubio · Veure més »

Districte electoral de Solsona

El districte de Solsona fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.

Nou!!: Solsona і Districte electoral de Solsona · Veure més »

Dolors Fàbrega Costa

Dolors Fàbrega Costa, la Caputxina, (Solsona, 1888 - 1964) fou una empresària catalana.

Nou!!: Solsona і Dolors Fàbrega Costa · Veure més »

Domingo Ripoll y Gimeno

Domingo Ripoll y Gimeno (Vilallonga, Safor, 1810 - 1887) fou un militar i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant el sexenni democràtic.

Nou!!: Solsona і Domingo Ripoll y Gimeno · Veure més »

Drac de Solsona

El drac és un element del folkore de Solsona.

Nou!!: Solsona і Drac de Solsona · Veure més »

Eduard Aunós Pérez

Eduardo Aunós Pérez (Lleida, 1894 - Lausana, 1967) va ser un advocat, assagista i sobretot un polític català, destacat per haver estat ministre durant la dictadura franquista i un dels impulsors de la Causa General.

Nou!!: Solsona і Eduard Aunós Pérez · Veure més »

Eix Transversal

LEix Transversal (o sovint directament l'Eix) és la denominació popular amb què és coneguda la carretera.

Nou!!: Solsona і Eix Transversal · Veure més »

El Fornell

El Fornell és una masia de Navès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і El Fornell · Veure més »

El Montañés

El Montañés va ser un antic basar a la ciutat de Solsona.

Nou!!: Solsona і El Montañés · Veure més »

El Pla de Godall

El Pla de Godall és una masia del municipi d'Olius inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і El Pla de Godall · Veure més »

El Rial de Busa

El Rial de Busa és una masia de Navès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і El Rial de Busa · Veure més »

El Serrat Alt (Lladurs)

El Serrat Alt és una serra situada als municipis de Lladurs, Olius i Solsona (Solsonès), amb una elevació màxima de 871,9 metres.

Nou!!: Solsona і El Serrat Alt (Lladurs) · Veure més »

El Soler de Puig-redon

El Soler de Puig-redon és una masia situada al municipi de Torà a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Solsona і El Soler de Puig-redon · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015.

Nou!!: Solsona і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 es van celebrar el 14 de febrer de 2021.

Nou!!: Solsona і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 · Veure més »

Eleccions al Parlament Europeu de 2004 (Catalunya)

El 13 de juny de 2004, es varen celebrar eleccions europees a Catalunya, així com a la resta de l'Estat espanyol.

Nou!!: Solsona і Eleccions al Parlament Europeu de 2004 (Catalunya) · Veure més »

Eleccions municipals catalanes de 1934

Les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 van celebrades únicament a Catalunya, ja que la competència d'eleccions locals va ser transferida a la Generalitat de Catalunya amb l'Estatut de 1932.

Nou!!: Solsona і Eleccions municipals catalanes de 1934 · Veure més »

Eleccions municipals de 2011 a Solsona

Les eleccions municipals de 2011 es van celebrar a Solsona (Solsonès) el diumenge, 22 de maig de 2011, d'acord amb el Reial Decret de convocatòria d'eleccions locals realitzat el 28 de març de 2011 i publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el dia 29 de març.

Nou!!: Solsona і Eleccions municipals de 2011 a Solsona · Veure més »

Eleccions municipals de 2015 a Solsona

Les eleccions municipals de 2015 es van celebrar a Solsona (Solsonès) el diumenge, 24 de maig de 2015, d'acord amb el Reial Decret de convocatòria d'eleccions locals realitzat el 30 de març de 2015 i publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el dia 31 de març.

Nou!!: Solsona і Eleccions municipals de 2015 a Solsona · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 1931

Portada de l'''Heraldo de Madrid'' del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII.

Nou!!: Solsona і Eleccions municipals espanyoles de 1931 · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 2015

Segons el que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG),, a el 24 de maig del 2015 (quart diumenge de maig), es van celebrar eleccions municipals a Espanya.

Nou!!: Solsona і Eleccions municipals espanyoles de 2015 · Veure més »

Els Colls (Pinell de Solsonès)

Els Colls, més que una collada en sentit estricte, és una cruïlla de camins del municipi de Pinell de Solsonès, a la comarca del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Els Colls (Pinell de Solsonès) · Veure més »

Els Morató

Els Morató o Moretó és el nom amb què és coneguda una nissaga d'escultors i arquitectes catalans originaris de Vic que van desenvolupar la seva obra durant els segles , i la primera part del.

Nou!!: Solsona і Els Morató · Veure més »

Els Quatre Vents

Els Quatre Vents és una masia de l'Espunyola (Berguedà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Els Quatre Vents · Veure més »

Encies

Encies és una masia del poble de Canalda, al terme municipal d'Odèn.

Nou!!: Solsona і Encies · Veure més »

Enfesta

Mapa del municipi amb les seves entitats de població i els municipis limítrofs. Enfesta és una de les tres entitats de població del municipi de La Molsosa (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Enfesta · Veure més »

Ermita de l'Ascensió de Pinell

Lermita de l'Ascensió de Pinell és una església de Pinell de Solsonès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Ermita de l'Ascensió de Pinell · Veure més »

Ermita de Santa Maria (Biosca)

L'Ermita de Santa Maria, és una església romànica del municipi de Biosca, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Solsona і Ermita de Santa Maria (Biosca) · Veure més »

Escola Pia de Catalunya

Escola Pia de Catalunya és la secció catalana dels escolapis, orde religiós fundat per Josep de Calassanç el 1597 a Roma.

Nou!!: Solsona і Escola Pia de Catalunya · Veure més »

Escuts i banderes del Solsonès

Els escuts i banderes del Solsonès són el conjunt de símbols que representen els municipis d'aquesta comarca.

Nou!!: Solsona і Escuts i banderes del Solsonès · Veure més »

Església de Sant Agustí de Vinaròs

L'església de Sant Agustí de Vinaròs, amb aportacions barroques i neoclàssiques, ha estat un temple catòlic situat al centre de la població, i formà part del convent de Sant Elm de l'orde de Sant Agustí.

Nou!!: Solsona і Església de Sant Agustí de Vinaròs · Veure més »

Església de Sant Honorat

L'Església de Sant Honorat és una església del municipi de Solsona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Església de Sant Honorat · Veure més »

Església de Sant Jordi d'Alcoi

L'Església de Sant Jordi d'Alcoi, a pesar de la seua escassa grandària, és un dels temples més importants d'aquesta població valenciana per la seua relació amb la festa de moros i cristians.

Nou!!: Solsona і Església de Sant Jordi d'Alcoi · Veure més »

Església del Miracle

L'actual església del Miracle és el tercer temple edificat al prat de Bassadòria, al Santuari del Miracle, a Riner (Solsonès), per commemorar l'Aparició de la Verge, succeïda el 3 d'agost de 1458.

Nou!!: Solsona і Església del Miracle · Veure més »

Església dels Sants Metges (l'Espunyola)

Els Sants Metges és una església al nord del nucli de l'Espunyola (el Berguedà) i s'hi accedeix des de la carretera C-26 (de Solsona a Berga).

Nou!!: Solsona і Església dels Sants Metges (l'Espunyola) · Veure més »

Esquadres de Catalunya

Les Esquadres de Catalunya fou una organització radicada a Catalunya que desenvolupava funcions paramilitars i de policia.

Nou!!: Solsona і Esquadres de Catalunya · Veure més »

Esteve Suñol i Gasòliba

Esteve Suñol i Gasòliba (Barcelona, 14 de gener de 1858 - ibídem, 19 de març de 1913) fou un escriptor i enginyer català.

Nou!!: Solsona і Esteve Suñol i Gasòliba · Veure més »

Eulàlia de Girona i Ros

Eulàlia de Girona i Ros (Barcelona, ca. 1782 - abans d'abril 1842), coneguda com Eulàlia Girona de Cabanes i citada també com Eulàlia de Gerona i Ros, va ser una hisendada i pintora catalana.

Nou!!: Solsona і Eulàlia de Girona i Ros · Veure més »

Eusebi Codina i Millà

fou un religiós claretià.

Nou!!: Solsona і Eusebi Codina i Millà · Veure més »

Expedició del diputat militar

L'Expedició del diputat militar o Expedició del Braç Militar fou una operació militar duta a terme entre 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Solsona і Expedició del diputat militar · Veure més »

Expedició Reial

Mapa del recorregut de l'Expedició Reial, reportat per Wilhem Von-Rahden Es coneix amb el nom d'Expedició Reial l'intent de Carles Maria Isidre de Borbó de prendre Madrid el 1837 i destronar la seva neboda Isabel II, partint amb un exèrcit des del territori basco-navarrès dominat pels carlins, durant la Primera Guerra Carlina.

Nou!!: Solsona і Expedició Reial · Veure més »

Família Robafaves

La Família Robafaves és un grup de gegants de Mataró que participa en les comparses de Les Santes.

Nou!!: Solsona і Família Robafaves · Veure més »

Farmàcia Pallarès

La Farmàcia Pallarès és una farmàcia de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Farmàcia Pallarès · Veure més »

Federico Hoppe y Rute

Federico Hoppe y Rute (Màlaga, 26 de març de 1826 - ?) fou un polític espanyol, diputat durant la restauració borbònica.

Nou!!: Solsona і Federico Hoppe y Rute · Veure més »

Felip VI d'Espanya

Felip VI d'Espanya, de naixement Felip de Borbó i Grècia (Madrid, 30 de gener de 1968) és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades.

Nou!!: Solsona і Felip VI d'Espanya · Veure més »

Fernando Sebastián Aguilar

Fernando Sebastián Aguilar, C.M.F. Calataiud, 14 de desembre de 1929 - Màlaga, 24 de gener de 2019) fou un cardenal i teòleg espanyol. El 12 de gener de 2014, en finalitzar la pregària de l'Àngelus, el Papa Francesc llegí la llista dels noms dels nous cardenals, entre els que apareixia el seu nom. Va ser proclamat el 22 de febrer de 2014, primer consistori a aquest efecte del papa Francesc,.

Nou!!: Solsona і Fernando Sebastián Aguilar · Veure més »

Festa de la cançó de muntanya

La Festa de la cançó de muntanya és un aplec anual de diferents corals d'entitats excursionistes catalanes.

Nou!!: Solsona і Festa de la cançó de muntanya · Veure més »

Festa major

Drac de Vilafranca, el drac més antic d'Europa. Celebració dels Castellers de Vilafranca durant la jornada castellera de la Festa Major de Vilafranca 2017. Baixada de l'Àliga durant les Festes de Santa Tecla de Tarragona Una festa major és la festa o el festival més important de cada barri, poble, vila o ciutat.

Nou!!: Solsona і Festa major · Veure més »

Festa Major de Solsona

El Gegant Vell de Solsona. La Festa Major de Solsona és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Solsona, capital de la comarca del Solsonès, durant la festivitat de la Mare de Déu del Claustre, patrona de Solsona.

Nou!!: Solsona і Festa Major de Solsona · Veure més »

Festa patrimonial d'interès nacional

La Generalitat de Catalunya, a través del Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya, al web de la Generalitat de Catalunya reserva la denominació de festa patrimonial d'interès nacional a les celebracions d'origen remot, estructurades a partir de seqüències rituals basades en costums i manifestacions simbòliques de caràcter identitari, i que tinguin una projecció nacional.

Nou!!: Solsona і Festa patrimonial d'interès nacional · Veure més »

Fets de Peracamps

Els Fets de Peracamps són accions d'armes que tingueren lloc durant la primera guerra Carlina a les formidables posicions i congostos dels voltants del llogaret de Peracamps, a prop de Solsona.

Nou!!: Solsona і Fets de Peracamps · Veure més »

Fira dels Matiners

La Fira dels Matiners d'Avinyó és una fira temàtica centrada en la Guerra dels Matiners (també coneguda com la Segona Guerra Carlina), una guerra que va succeir a Catalunya entre el 1846 i el 1849.

Nou!!: Solsona і Fira dels Matiners · Veure més »

Flabiolaire de Solsona

El Flabiolaire és el músic que acompanya els gegants durant el seu ball Solsona.

Nou!!: Solsona і Flabiolaire de Solsona · Veure més »

Flotats (Clariana de Cardener)

Flotats és una masia de Clariana de Cardener (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Flotats (Clariana de Cardener) · Veure més »

Fondarella

Fondarella és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Nou!!: Solsona і Fondarella · Veure més »

Font de Fenarals

La font de Fenarals (escrit també Fanarals, Fanerals i Fenerals i dita també Font Fenarals) és una font del terme municipal de Guixers.

Nou!!: Solsona і Font de Fenarals · Veure més »

Font de la Mina (Solsona)

La font de la Mina és una font de broc obrada en pedra del municipi de Solsona, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Font de la Mina (Solsona) · Veure més »

Font de la plaça de la Catedral (Solsona)

La font de la plaça de la Catedral és una font gòtica que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Font de la plaça de la Catedral (Solsona) · Veure més »

Font de la Plaça de Sant Joan

La Font de la Plaça de Sant Joan és un conjunt arquitectònic gòtic integrat pel cos de l'enjub, quatre fonts, dos sortidors, un cóm i damunt del qual hi ha una capella d'època posterior que s'aixeca a la Plaça de Sant Joan, al nucli antic de la ciutat de Solsona, a la comarca del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Font de la Plaça de Sant Joan · Veure més »

Font de Sant Isidre (Solsona)

La Font de Sant Isidre és una font pública gòtica de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Font de Sant Isidre (Solsona) · Veure més »

Font del Molí dels Capellans

La Font del Molí dels Capellans és una font de canaleta metàl·lica semicilíndrica del municipi de Solsona, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Font del Molí dels Capellans · Veure més »

Font del Teixó (Guixers)

La font del Teixó és una font d'aixeta de polsador obrada en pedra del municipi de Guixers.

Nou!!: Solsona і Font del Teixó (Guixers) · Veure més »

Font dels Frares (Solsona)

La font dels Frares és una font del municipi de Solsona a la comarca del Solsonès amb dues surgències, una de superior de broc metàl·lic i la inferior, la més abundosa, que mana directament de la roca.

Nou!!: Solsona і Font dels Frares (Solsona) · Veure més »

Fonts de Guixers

La font de Coll de Jou és una font de broc de pedra que brolla en el mur de contenció que tanca Coll de Jou per la banda nord.

Nou!!: Solsona і Fonts de Guixers · Veure més »

Fonts del municipi de Solsona

La font de Cal Grill és una font de broc amb aixeta metàl·lica del municipi de Solsona, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Fonts del municipi de Solsona · Veure més »

Forestal Catalana

Forestal Catalana és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya en forma de societat mercantil anònima, creada el 19 de desembre del 1987 amb una missió mediambiental en la gestió i la regeneració dels boscs publics i privats de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Forestal Catalana · Veure més »

Forn de Ca l'Angelet

Fotografia de la Plaça de Sant Joan de Solsona, feta des de davant de Ca l'Angelet. El Forn de Ca l'Angelet va ser un forn de pa de la ciutat de Solsona que va estar en funcionament des de 1920 fins a finals dels anys setanta.

Nou!!: Solsona і Forn de Ca l'Angelet · Veure més »

Fornells (Pinós)

Fornells és una masia del municipi de Pinós (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Fornells (Pinós) · Veure més »

Francesc Ametller i Perer

Francesc Ametller i Perer (Castellar del Vallès, 1657 - Madrid, 9 d'octubre de 1726) fou un jurista i polític català filipista.

Nou!!: Solsona і Francesc Ametller i Perer · Veure més »

Francesc Betriu i Tàpies

Francesc Betriu i Tàpies (Oliana, Alt Urgell, 27 d'octubre de 1926 - Barcelona, 2 de juny de 2014) fou un enginyer industrial i empresari català.

Nou!!: Solsona і Francesc Betriu i Tàpies · Veure més »

Francesc Bordons

Francesc Bordons (Solsona, 1571 – ca 1627) va ser orguener, actiu entre 1601 i 1627.

Nou!!: Solsona і Francesc Bordons · Veure més »

Francesc d'Assís

Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).

Nou!!: Solsona і Francesc d'Assís · Veure més »

Francesc d'Assís Vidal i Barraquer

Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) fou bisbe de Solsona, arquebisbe de Tarragona i cardenal.

Nou!!: Solsona і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Veure més »

Francesc de Paula Maristany i Maristany

Francesc de Paula Maristany i Maristany (Barcelona, 27 de novembre de 1887 - 1942), II comte de Lavern, fou un aristòcrata i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica,.

Nou!!: Solsona і Francesc de Paula Maristany i Maristany · Veure més »

Francesc de Sanç i de Miquel

Francesc de Sanç i de Miquel (Barcelona, 1667 – Viena, 1757), fou un militar austriacista català.

Nou!!: Solsona і Francesc de Sanç i de Miquel · Veure més »

Francesc Dorda Germí

Francesc Dorda Germí (Mataró, 1641 - Poblet, 1716), va ser monjo (1681) i abat de Poblet (1704-8), ministre de l'arxiduc Carles d'Àustria i bisbe de Solsona (1710-15).

Nou!!: Solsona і Francesc Dorda Germí · Veure més »

Francesc Espelt

Francesc Espelt (Barcelona, ? - Manresa, 22 d' agost de 1712) fou un mestre de capella, organista i compositor català.

Nou!!: Solsona і Francesc Espelt · Veure més »

Francesc Padullés Esteban

Francesc Padullés Esteban (Solsona, 5 de desembre de 1946) és un sindicalista i polític català.Nascut a Solsona i establert de ben petit a Manresa.

Nou!!: Solsona і Francesc Padullés Esteban · Veure més »

Francesc Ribalta

''Sant Lluc'', oli sobre llenç, 83 x 36 cm., Museu de Belles Arts de València. Procedent del retaule de Portaceli, a la figura de l'evangelista sense orla, que pinta el retrat de la ''Mare de Déu de les toques'', se sol veure un autoretrat del pintor. ''Els preparatius de la crucifixió'' (1582), oli sobre llenç, 144 x 103 cm., Sant Petersburg, Museu de l'Hermitage. Signat ostentosament quan l'artista tenia poc més de setze anys, el llenç va poder ser pintat com a carta de presentació o ''diploma'' per assolir el grau de mestre. Francesc Ribalta (Solsona, 2 de juny de 1565 - València, 14 de gener de 1628) va ser un pintor barroc català influït pel tenebrisme, format en l'òrbita de la pintura escorialenca i establert des de 1599 a València, on en dates molt primerenques va conrear un naturalisme d'encuny personal i intens clarobscur que arribaria a ser el senyal d'identitat de l'escola valenciana del.

Nou!!: Solsona і Francesc Ribalta · Veure més »

Francesc Roura i Farró

fou un religiós claretià.

Nou!!: Solsona і Francesc Roura i Farró · Veure més »

Francesc Viadiu i Vendrell

Francesc Viadiu i Vendrell (Solsona, 15 de setembre de 1900 - Sant Llorenç de Morunys, 28 de setembre de 1992) va ésser agent comercial, director d'editorial i polític.

Nou!!: Solsona і Francesc Viadiu i Vendrell · Veure més »

Francesc Xavier Ballabriga i Cases

Francesc Xavier Ballabriga i Cases (Solsona, El Solsonès, 23 de desembre de 1950), empresari i polític català, va ser entre d'altres president del Consell Comarcal del Solsonès (1991-1999) i diputat al Parlament de Catalunya (2003-2006) i actualment es dedica exclusivament a la seva activitat empresarial.

Nou!!: Solsona і Francesc Xavier Ballabriga i Cases · Veure més »

Francesc Xavier de Cabanes i d'Escofet

Francesc Xavier de Cabanes i d'Escofet (Solsona, 1781 – Madrid, 1834) va ser un militar, historiador i empresari, membre de la nissaga dels Cabanes solsonins i germà de Josep Marià de Cabanes i d'Escofet.

Nou!!: Solsona і Francesc Xavier de Cabanes i d'Escofet · Veure més »

Francesc-Lluís Bordons i Gatuelles

Francesc-Lluís Bordons i Gatuelles (Solsona?, ca 1610 – Terrassa, 1650) va ser orguener.

Nou!!: Solsona і Francesc-Lluís Bordons i Gatuelles · Veure més »

Gaietà d'Amat i d'Amat

Gaietà Maria d'Amat i d'Amat (1803-1868) fou un noble català, fill de Manuel d'Amat i Peguera i de Maria Escolàstica d'Amat i d'Amat.

Nou!!: Solsona і Gaietà d'Amat i d'Amat · Veure més »

Gaietà Ripoll i Pla

Gaietà Ripoll i Pla (Solsona, 22 de gener de 1778 - València, 31 de juliol del 1826) fou un mestre de Russafa que morí condemnat a la forca per promoure l'ensenyament laic durant la Dècada Ominosa.

Nou!!: Solsona і Gaietà Ripoll i Pla · Veure més »

Gargall

Gargall és un festival de música i experimentació sonora que se celebra a la Catalunya Central des del 2009.

Nou!!: Solsona і Gargall · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Solsona і Gòtia · Veure més »

Gósol

Gósol és un municipi de la comarca del Berguedà, Catalunya, pertanyent a la província de Lleida i al partit judicial de Solsona.

Nou!!: Solsona і Gósol · Veure més »

Gegant Boig

El Gegant Boig és un dels gegants que forma part del bestiari del Carnaval de Solsona, construït l'any 1978 pel mestre geganter Manel Casserras i Boix.

Nou!!: Solsona і Gegant Boig · Veure més »

Geganta Boja

La Geganta Boja és un dels gegants que forma part del bestiari del Carnaval de Solsona, construït l'any 1979 pel mestre geganter Manel Casserras i Boix.

Nou!!: Solsona і Geganta Boja · Veure més »

Gegantó Mustafà Petit del Pi

En Mustafà Petit del Pi és una rèplica infantil del famós Gegant del Pi.

Nou!!: Solsona і Gegantó Mustafà Petit del Pi · Veure més »

Gegants de Solsona

Els Gegants són quatre elements del folklore de Solsona.

Nou!!: Solsona і Gegants de Solsona · Veure més »

Gil Esteve i Tomàs

Gil Esteve i Tomás (Torà, el Solsonès, 16 de desembre de 1798 - Tortosa, 27 de juliol 1858) fou un prelat català.

Nou!!: Solsona і Gil Esteve i Tomàs · Veure més »

Glorieta de la Vil·la Riu

La Glorieta de la Vil·la Riu és una construcció que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Glorieta de la Vil·la Riu · Veure més »

GR 3

El GR 3 o Sender Central de Catalunya és un sender de gran recorregut que transcorre per diverses comarques de l'interior de Catalunya.

Nou!!: Solsona і GR 3 · Veure més »

GR 7

El GR 7 és un sender de gran recorregut que transcorre l'est i sud-est de la península Ibèrica, des d'Andorra fins a l'estret de Gibraltar.

Nou!!: Solsona і GR 7 · Veure més »

Gran Premi d'Espanya de Motocròs 125cc 1978

. Organitzat per la Moto Club Segre, el Gran Premi fou la penúltima prova del Campionat del Món d'aquell any i tingué lloc el cap de setmana del 12 i 13 d'agost al Circuit El Cluet de Montgai (Noguera).

Nou!!: Solsona і Gran Premi d'Espanya de Motocròs 125cc 1978 · Veure més »

Gualter

Gualter és una vila i capitalitat de l'extens municipi de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.

Nou!!: Solsona і Gualter · Veure més »

Guerra de la Regència d'Urgell

La Guerra de la Regència d'Urgell va ser una revolta armada de caràcter absolutista protagonitzada pels escamots reialistes partidaris de Ferran VII d'Espanya, que es va desenvolupar a l'Espanya peninsular, durant el Trienni Liberal, i que va finalitzar després de la intervenció militar de la Santa Aliança en 1823.

Nou!!: Solsona і Guerra de la Regència d'Urgell · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Solsona і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerra franco-espanyola (1635-1659)

La guerra Francoespanyola va tenir lloc entre 1635 i el 1659, any en què finalitza amb l'acord signat entre ambdues corones conegut com la Pau dels Pirineus.

Nou!!: Solsona і Guerra franco-espanyola (1635-1659) · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Solsona і Guifré el Pilós · Veure més »

Guillons

Guillons és una masia del municipi de Torà (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Guillons · Veure més »

Guixers

Guixers és un municipi de la comarca del Solsonès, amb capital a la Casa Nova de Valls i, alhora, una de les 7 entitats de població o pobles que hi ha al municipi.

Nou!!: Solsona і Guixers · Veure més »

Harmonia vocàlica

L'harmonia vocàlica és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que afecta les vocals d'una mateixa paraula per fer-les d'una mateixa qualitat.

Nou!!: Solsona і Harmonia vocàlica · Veure més »

Higini Anglès i Pàmies

fou un capellà i musicòleg català.

Nou!!: Solsona і Higini Anglès i Pàmies · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Solsona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història del Comtat d'Urgell

La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Solsona і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Història del futbol a Catalunya

El futbol és un dels esports més populars a Catalunya, sobretot com a espectacle.

Nou!!: Solsona і Història del futbol a Catalunya · Veure més »

Història dels Mossos d'Esquadra

La llarga història del cos de Mossos d'Esquadra, que es remunta a la seva fundació a principis del, ha passat per moltes vicissituds.

Nou!!: Solsona і Història dels Mossos d'Esquadra · Veure més »

Hospital de Solsona

L'Hospital de Solsona és un edifici de Solsona (Solsonès) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Nou!!: Solsona і Hospital de Solsona · Veure més »

Hostal del Vent (Lladurs)

Hostal del Vent és una masia (antic hostal) dels Torrents, a l'extrem nord-est del municipi de Lladurs, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Hostal del Vent (Lladurs) · Veure més »

Hotel Sant Roc

L'Hotel Sant Roc és un edifici modernista protegit com a Patrimoni Arquitectònic Català del municipi de Solsona.

Nou!!: Solsona і Hotel Sant Roc · Veure més »

Huguets (Biosca)

Huguets és una masia del municipi de Biosca (Segarra) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Huguets (Biosca) · Veure més »

Huracà Leslie (2018)

LHuracà Leslie (conegut com a Tempesta Leslie a Espanya i Portugal una vegada passat a categoria extratropical) va ser el cicló més potent arribat a la Península ibèrica des de 1842 i un dels huracans de l'Atlàntic més duradors en el temps. Leslie va ser la dotzena tempesta anomenada i sisè huracà de la Temporada d'huracans de l'Atlàntic de 2018.

Nou!!: Solsona і Huracà Leslie (2018) · Veure més »

Ignasi Oms i Ponsa

Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914) fou un arquitecte català considerat com el representant més destacat del modernisme a Manresa, on va deixar la seva empremta en més d'una seixantena d'edificis.

Nou!!: Solsona і Ignasi Oms i Ponsa · Veure més »

Incendi forestal

Incendis de l'Alt Empordà de 2012. A la foto, el foc des de Terrades el matí del 23 de juliol Castelltallat, durant l'any 2011, que mostra els troncs cremats i la reducció de les branques de la capçada com a efecte de l'incendi de l'any 1998 any 2001. Helicòpter bombarder a Collserola, Barcelona Un incendi forestal és la propagació d'un foc sense control a través d'una superfície forestal arbrada o no.

Nou!!: Solsona і Incendi forestal · Veure més »

Incendis forestals de 1998 a la Catalunya Central

Els incendis forestals de 1998 a la Catalunya Central es van produir del 18 al 22 de juliol d'aquell any, cremant 27.000 hectàrees de bosc i conreus, que van afectar a les comarques del Bages, el Berguedà, el Solsonès i la Segarra.

Nou!!: Solsona і Incendis forestals de 1998 a la Catalunya Central · Veure més »

Isidre Valls i Pallerola

Isidre Valls i Pallerola (Sallent, 16 de desembre de 1858 - Barcelona, 7 de febrer de 1933) fou un empresari i polític català, pare de Ferran Valls i Taberner.

Nou!!: Solsona і Isidre Valls i Pallerola · Veure més »

Jacint Morató i Soler

Retaule de l'església de Cadaqués, obra de Jan Torras i Pau Costa feta seguint el model del retaule de Santa Clara de Vic, de Jacint Morató Jacint Morató i Soler (Vic, 1683 - Solsona, 1736) fou un escultor i arquitecte català, fill de Josep Morató i Pujol i membre de la saga dels Morató.

Nou!!: Solsona і Jacint Morató i Soler · Veure més »

Jacinta

Pilar Viñas i Torres (Barcelona, 22 de maig de 1948), artísticament coneguda com a Jacinta, és una cantant catalana.

Nou!!: Solsona і Jacinta · Veure més »

Jaume Falguerona i Vilanova

fou un religiós claretià.

Nou!!: Solsona і Jaume Falguerona i Vilanova · Veure més »

Jaume Lorés i Caballería

Jaume Lorés i Caballeria (Barcelona, 1935 - 2002) fou un escriptor, periodista, i assagista català.

Nou!!: Solsona і Jaume Lorés i Caballería · Veure més »

Jaume Vergés i Espinàs

Jaume Vergés i Espinàs (Sant Julià de Vilatorta, 13 de maig de 1936 - Barcelona, 19 de gener de 2018), religiós català, era membre de la comunitat claretiana, va ser un dinamitzador cultural i era fill adoptiu de Solsona.

Nou!!: Solsona і Jaume Vergés i Espinàs · Veure més »

Jesús Caellas Aymerich

Jesús Caellas Aymerich, conegut amb els sobrenoms de Carlos o Catalán (Solsona, 31 d'agost del 1921 - Chauffailles Saona i Loira, 29 de novembre del 1976) fou un maquis que comandà el 23è Sector de l'AGLA.

Nou!!: Solsona і Jesús Caellas Aymerich · Veure més »

Jesús Huguet i Serrano

Jesús Huguet i Serrano (Fondarella, Pla d'Urgell, 22 d'octubre de 1932 - Solsona, El Solsonès, 9 de març de 2012), prevere, teòleg i escriptor català, va ser un sacerdot i docent de la diòcesi de Solsona.

Nou!!: Solsona і Jesús Huguet i Serrano · Veure més »

Joan Baixeras i Berenguer

fou un religiós claretià.

Nou!!: Solsona і Joan Baixeras i Berenguer · Veure més »

Joan Ballarà i Serra

Joan Ballarà i Serra (Cardona, El Bages, 11 de novembre de 1930 - Solsona, El Solsonès, 11 de novembre de 2015), prevere, músic i compositor català, va ser mestre de capella de la Catedral de Solsona.

Nou!!: Solsona і Joan Ballarà i Serra · Veure més »

Joan Barceló i Cullerés

Joan Barceló i Cullerés (Menàrguens, Noguera, 1 de novembre de 1955 - Barcelona, Barcelonès, 25 de juliol de 1980) fou un dibuixant, poeta i novel·lista en llengua catalana.

Nou!!: Solsona і Joan Barceló i Cullerés · Veure més »

Joan Benlloch i Vivó

Joan Baptista Benlloch i Vivó (València, 29 de desembre de 1864 — Madrid, 14 de febrer de 1926) va ser un eclesiàstic, bisbe i cardenal valencià.

Nou!!: Solsona і Joan Benlloch i Vivó · Veure més »

Joan Codinachs i Tuneu

fou un religiós claretià.

Nou!!: Solsona і Joan Codinachs i Tuneu · Veure més »

Joan Guitard

Joan Guitard (Vallcebre, 16 de març de 1815 – Perpinyà, 8 de novembre de 1904),Capeille - 1914 fou un sacerdot català i, de jove, un militar carlí.

Nou!!: Solsona і Joan Guitard · Veure més »

Joan Maluquer i Viladot

Joan Maluquer i Viladot (Barcelona, 3 de setembre de 1856 – 12 de juliol de 1940) fou un polític i jurista català, fill del jurista i alcalde de Barcelona Salvador Maluquer i Aytés.

Nou!!: Solsona і Joan Maluquer i Viladot · Veure més »

Joan Postius i Sala

Joan Postius i Sala (Berga, 8 de juliol de 1876 - Solsona, 23 d'agost de 1952) fou un missioner claretià que impulsà diverses iniciatives educatives i evangelitzadores.

Nou!!: Solsona і Joan Postius i Sala · Veure més »

Joan Potau i Farré

Joan Potau i Farré (Sarral, Conca de Barberà 1907 - ?1994) fou un magistrat i comerciant català.

Nou!!: Solsona і Joan Potau i Farré · Veure més »

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.

Nou!!: Solsona і Joan Prim i Prats · Veure més »

Joan Roure i Jané

Joan Roure i Jané (Solsona, 18 d'octubre del 1921 – Andorra la Vella, 14 de desembre del 1990) va ser un músic i compositor català, fundador de l'Orfeó Andorrà i de l'Institut d'Estudis Musicals d'Andorra La Vella.

Nou!!: Solsona і Joan Roure i Jané · Veure més »

Joan Sarradell i Farràs

Joan Sarradell i Farràs fou un advocat, periodista i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Solsona і Joan Sarradell i Farràs · Veure més »

Joan Serra i Vilaró

Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27 d'octubre de 1969) fou un eclesiàstic, historiador i arqueòleg català.

Nou!!: Solsona і Joan Serra i Vilaró · Veure més »

Joan Sidera Plana

Joan Sidera Plana (la Cellera de Ter, la Selva, 8 de març de 1918 - Barcelona, Barcelonès, 4 de febrer de 2018) va ser un religiós claretià, professor, investigador i arxiver català.

Nou!!: Solsona і Joan Sidera Plana · Veure més »

Joan Terès i Borrull

Joan Terès i BorrullEl seu nom complet és Joan Miquel Terès i Borrull, encara que el seu nom sol aparèixer com a Joan, Juan, Jean, Johan, Joannes o Johannes i el seu primer cognom com a Terès, Terés, Térès o Teres.

Nou!!: Solsona і Joan Terès i Borrull · Veure més »

Joc popular

Catedral de Solsona.El joc popular és aquell joc que és molt arrelat en un cert territori.

Nou!!: Solsona і Joc popular · Veure més »

Jordi Albertí i Oriol

Jordi Albertí i Oriol (Cassà de la Selva, Gironès, 7 de juliol de 1950 - 3 de febrer de 2022) fou un historiador, filòleg, escriptor i editor català.

Nou!!: Solsona і Jordi Albertí i Oriol · Veure més »

Jordi Riart i Vendrell

Jordi Riart i Vendrell (Lladurs, 1956), enginyer tècnic agrícola i polític català, va ser alcalde de Solsona (2003-2007), regidor de l'Ajuntament de Solsona (2003-2011) i conseller comarcal al Consell Comarcal del Solsonès (2007-2011).

Nou!!: Solsona і Jordi Riart i Vendrell · Veure més »

Josep Agelet i Garrell

Josep Agelet i Garrell (Lleida, 1879 - 1919Diccionari d'Història de Catalunya; p. 12; entrada: "Agelet i Besa, Miquel"; ed. 62; Barcelona; 1998) fou un advocat i polític català, comte de Vinatesa, fill de Miquel Agelet i Besa i germà del poeta i diplomàtic Jaume Agelet i Garriga.

Nou!!: Solsona і Josep Agelet i Garrell · Veure més »

Josep Anglada i Llovet

Josep Anglada i Llovet (Banyoles, 7 de novembre de 1801 - Castelló d'Empúries, 15 de novembre de 1876) fou un compositor i organista català.

Nou!!: Solsona і Josep Anglada i Llovet · Veure més »

Josep Armengou i Feliu

fou un escriptor, músic i eclesiàstic català.

Nou!!: Solsona і Josep Armengou i Feliu · Veure més »

Josep Baró i Bonet

Josep Baró i Bonet (Lleida, ca. 1895 - 1936) fou un metge, sindicalista, periodista i polític català.

Nou!!: Solsona і Josep Baró i Bonet · Veure més »

Josep Bordons

Josep Bordons (Solsona, 1530 ? – 24 de gener del 1603) va ser un orguener català.

Nou!!: Solsona і Josep Bordons · Veure més »

Josep Brengaret i Pujol

fou un religiós claretià.

Nou!!: Solsona і Josep Brengaret i Pujol · Veure més »

Josep Casserras i Solé

Josep Casserras i Solé (Solsona, El Solsonès, 29 de novembre de 1926 - 9 d'agost de 2013), metge català, fou un metge de capçalera vinculat al teixit cultural, associatiu i polític de Solsona.

Nou!!: Solsona і Josep Casserras i Solé · Veure més »

Josep Colell i Llort

Josep Colell i Llort (Solsona, Solsonès, 1845-1927) va ésser un escultor conegut per les seues figuretes de pessebre i per l'escut de Solsona -datat l'any 1901- que formà part de l'arcada d'entrada a l'Ajuntament.

Nou!!: Solsona і Josep Colell i Llort · Veure més »

Josep Dalmau i Bantolra

Josep Dalmau i Bantolra (Solsona, 16 de juliol de 1948), conegut també amb el sobrenom de Rendé, és un rellotger i folklorista solsoní.

Nou!!: Solsona і Josep Dalmau i Bantolra · Veure més »

Josep Falp i Plana

Josep Falp i Plana (Barcelona, 30 de maig de 1873 - Barcelona, 3 d'octubre de 1913) va ser un metge i escriptor català, que va fundar la Lliga Vegetariana de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Josep Falp i Plana · Veure més »

Josep Font i Parera

Josep Font i Parera (Gironella, El Berguedà, 26 d'octubre de 1913 - Solsona, El Solsonès, 3 de gener de 1971), músic català, fou un compositor i director de cor, deixeble de Cristòfor Taltabull.

Nou!!: Solsona і Josep Font i Parera · Veure més »

Josep Garcia i Montaña

és un pilot d'enduro català que ha estat dues vegades campió del món en categoria E2 (2017 i 2021).

Nou!!: Solsona і Josep Garcia i Montaña · Veure més »

Josep Grau (president)

Josep Grau (s.XVII - S.XVIII) Doctor en dret i procurador, va ser el cent divuitè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1706 i 1707, durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Solsona і Josep Grau (president) · Veure més »

Josep M. Coll i Soler

fou un dominic, historiador i assagista català.

Nou!!: Solsona і Josep M. Coll i Soler · Veure més »

Josep Maria Ballarín i Monset

Josep Maria Ballarín i Monset (Barcelona, 8 de febrer de 1920 - Berga, 18 de març de 2016) fou un capellà i escriptor català.

Nou!!: Solsona і Josep Maria Ballarín i Monset · Veure més »

Josep Maria Ferran i Baqué

Josep Maria Ferran i Baqué (Cervera, La Segarra, 20 de juny de 1928 - Manresa, El Bages, 29 de març de 2014), prevere i enginyer català.

Nou!!: Solsona і Josep Maria Ferran i Baqué · Veure més »

Josep Maria Guix i Ferreres

Josep Maria Guix i Ferreres (la Coromina, Cardona, 19 de desembre de 1927 - Vic, 28 de juny de 2009) fou un sacerdot català.

Nou!!: Solsona і Josep Maria Guix i Ferreres · Veure més »

Josep Maria Ormo i Seró

fou un religiós claretià.

Nou!!: Solsona і Josep Maria Ormo i Seró · Veure més »

Josep Maria Ros i Florensa

fou un religiós claretià.

Nou!!: Solsona і Josep Maria Ros i Florensa · Veure més »

Josep Maria Soler i Canals

Josep Maria Soler i Canals (Santa Eugènia de Ter, 1946) és un eclesiàstic català, fou abat de Montserrat entre els anys 2000 i 2021.

Nou!!: Solsona і Josep Maria Soler i Canals · Veure més »

Josep Mir i Llussà

Josep Mir i Llussà (Solsona, 1701/1704 - Madrid, 1764) fou un compositor català de l'època del Barroc.

Nou!!: Solsona і Josep Mir i Llussà · Veure més »

Josep Pont i Gol

Josep Pont i Gol (Bellpuig, Urgell, 9 d'abril de 1907 - Solsona, 4 d'octubre de 1995) fou un eclesiàstic i bisbe català, arquebisbe de Tarragona durant el període de 1970 al 1983.

Nou!!: Solsona і Josep Pont i Gol · Veure més »

Josep Serra i Janer

Josep Serra i Janer (Castelladral (Navars), 5 de març de 1921 – Alacant, 19 d'agost de 2001), prevere i poeta català.

Nou!!: Solsona і Josep Serra i Janer · Veure més »

Josep Tàrrech Bofarull

Josep Tàrrech Bofarull (Reus, 1821 - segle XIX) va ser un militar català Amb 15 anys, el 1836, durant la Primera Guerra Carlina, va ser voluntari a l'exèrcit, destinat al Primer Batalló Franc de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Josep Tàrrech Bofarull · Veure més »

Jou (desambiguació)

Un jou és una peça que permet junyir dos animals de tir a una arada o un carro.

Nou!!: Solsona і Jou (desambiguació) · Veure més »

Judit Gisbert i Ester

Judit Gisbert i Ester (Solsona 1975) és una política catalana, diplomada en Dietètica i Alimentació, i actual alcaldessa de Solsona després de la renúncia del seu predecessor David Rodríguez.

Nou!!: Solsona і Judit Gisbert i Ester · Veure més »

Jueus catalans

Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.

Nou!!: Solsona і Jueus catalans · Veure més »

Junts pel Sí

Junts pel Sí (JxSí) fou una candidatura de caràcter transversal i independentista formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres, per concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.

Nou!!: Solsona і Junts pel Sí · Veure més »

L'Indiot

L'Indiot és una dansa ballada a Solsona.

Nou!!: Solsona і L'Indiot · Veure més »

L'Oriol (desambiguació)

* Geografia.

Nou!!: Solsona і L'Oriol (desambiguació) · Veure més »

L'ou com balla

L'ou com balla a la catedral de Barcelona L'ou com balla és una tradició que té lloc en diverses poblacions de Catalunya el dia del Corpus Christi.

Nou!!: Solsona і L'ou com balla · Veure més »

La Baronia de Rialb

La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de la Noguera (Catalunya), vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà (Rialb Sobirà) i baix (Rialb Jussà) i que s'inicia al sud a la riba esquerra del Segre fins a la Serra de Grau de Moles, a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud).

Nou!!: Solsona і La Baronia de Rialb · Veure més »

La Borda (Solsona)

La Borda (també anomenada el serrat de cal Trinxet) és una muntanya de 837 metres que es troba al municipi de Solsona, a la comarca del Solsonès.

Nou!!: Solsona і La Borda (Solsona) · Veure més »

La Casanova de Puig-redon

La Casanova és una masia de Puig-redon, disseminat del municipi de Torà (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і La Casanova de Puig-redon · Veure més »

La Codina (Pinell de Solsonès)

La Codina és una masia de Pinell de Solsonès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і La Codina (Pinell de Solsonès) · Veure més »

La Creu (Olius)

La Creu és una masia situada al municipi d'Olius, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Solsona і La Creu (Olius) · Veure més »

La Freixera (Solsona)

La Freixera és una casa de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і La Freixera (Solsona) · Veure més »

La Molsosa

La Molsosa és un municipi de la comarca del Solsonès.

Nou!!: Solsona і La Molsosa · Veure més »

La Rasa (Barranc de Cor-de-roure)

La Rasa és un torrent afluent per l'esquerra del Barranc de Cor-de-roure, al Solsonès.

Nou!!: Solsona і La Rasa (Barranc de Cor-de-roure) · Veure més »

La ràdio a Catalunya

La primera estació de radio de Catalunya va ser en 1924 EAJ-1 Radi Barcelona.

Nou!!: Solsona і La ràdio a Catalunya · Veure més »

La Rebollosa (Olius)

La Rebollosa és una masia del municipi d'Olius inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і La Rebollosa (Olius) · Veure més »

La Torregassa (Olius)

La Torregassa és una masia del municipi d'Olius inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і La Torregassa (Olius) · Veure més »

La Vansa i Fórnols

La Vansa i Fórnols, també conegut com a Lavansa i Fórnols, és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, format a partir de la unió, l'any 1973, dels municipis de Lavansa i Fórnols de Cadí.

Nou!!: Solsona і La Vansa i Fórnols · Veure més »

La Vila (Biosca)

La Vila és una masia del municipi de Biosca (Segarra) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і La Vila (Biosca) · Veure més »

La Vilella (Torà)

La Vilella o Vilella és una masia del municipi de Torà (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і La Vilella (Torà) · Veure més »

Les Comes d'Olius

Les Comes d'Olius és una masia de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Les Comes d'Olius · Veure més »

Les Feixes de Puig-redon

Les Feixes és una masia de Puig-redon, disseminat del municipi de Torà (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Les Feixes de Puig-redon · Veure més »

Les Monges (Solsona)

Les Monges o Col·legi de la Companyia de Maria, és una edificació que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Les Monges (Solsona) · Veure més »

Les Planes de Besora

Les Planes de Besora és una masia de Navès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Les Planes de Besora · Veure més »

Les Serres (Navès)

Les Serres és una masia de Navès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Les Serres (Navès) · Veure més »

Les Set Riberetes

Les Set Riberetes és un torrent afluent per l'esquerra del Cardener a la Vall de Lord.

Nou!!: Solsona і Les Set Riberetes · Veure més »

Llinda de Ca l'Adroguer Nou

La Llinda de Ca l'Adroguer Nou, és una part d'una edificació que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Llinda de Ca l'Adroguer Nou · Veure més »

Llista d'alcaldes de Solsona

Llista d'alcaldes de Solsona des de 1815 fins a l'actualitat.

Nou!!: Solsona і Llista d'alcaldes de Solsona · Veure més »

Llista d'emissores de ràdio en català

S'entén que les emissores de ràdio en llengua catalana son aquelles que emeti com a mínim un 50% del seu temps d'emissió o més en llengua catalana.

Nou!!: Solsona і Llista d'emissores de ràdio en català · Veure més »

Llista d'empreses comercialitzadores d'energia elèctrica dels Països Catalans

Llista d'empreses comercialitzadores d'energia elèctrica amb seu als Països Catalans.

Nou!!: Solsona і Llista d'empreses comercialitzadores d'energia elèctrica dels Països Catalans · Veure més »

Llista d'enclavaments a Catalunya

A Catalunya hi ha 77 enclavaments interns, sense comptar amb Llívia que en forma un de propi dins de França.

Nou!!: Solsona і Llista d'enclavaments a Catalunya · Veure més »

Llista d'insectívors del Solsonès

Els mamífers insectívors del Solsonès pertanyen a dues famílies: els erinacèids i els tàlpids.

Nou!!: Solsona і Llista d'insectívors del Solsonès · Veure més »

Llista d'ocells amb presència accidental al Solsonès

Aquesta llista d'ocells amb presència accidental al Solsonès inclou informació sobre les espècies d'ocells migratoris de les quals s'ha detectat la seva presència accidental a la comarca en el decurs de la seva migració prenupcial o postnupcial.

Nou!!: Solsona і Llista d'ocells amb presència accidental al Solsonès · Veure més »

Llista d'unitats de paisatge de Catalunya

Llista de les unitats de paisatge definides en els catàlegs de paisatge dels plans territorials de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Llista d'unitats de paisatge de Catalunya · Veure més »

Llista de bestiari popular de Catalunya

Llista del bestiari popular de Catalunya que compta amb fitxa a l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya o forma part d'alguna Festa tradicional d'interès nacional o Festa d'interès turístic nacional.

Nou!!: Solsona і Llista de bestiari popular de Catalunya · Veure més »

Llista de biblioteques de les Comarques Centrals

Llista de biblioteques de l'àmbit territorial de les Comarques Centrals de Catalunya incloses en el Directori de Biblioteques de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Llista de biblioteques de les Comarques Centrals · Veure més »

Llista de bisbes catalans el 2014

A 20 d'abril de 2014, aquests són els bisbes de l'Església Catòlica naturals de Catalunya, ordenats alfabèticament.

Nou!!: Solsona і Llista de bisbes catalans el 2014 · Veure més »

Llista de canals de televisió en català

S'entén que la televisió en català és aquella que emeti com a mínim un 95% del seu temps d'emissió o més en llengua catalana.

Nou!!: Solsona і Llista de canals de televisió en català · Veure més »

Llista de capitals de comarca dels Països Catalans

Vet aquí una llista de les capitals de comarca dels Països Catalans, ordenades alfabèticament, amb la comarca a la qual corresponen indicada al costat de cadascuna.

Nou!!: Solsona і Llista de capitals de comarca dels Països Catalans · Veure més »

Llista de cardenals naturals dels Països Catalans

En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).

Nou!!: Solsona і Llista de cardenals naturals dels Països Catalans · Veure més »

Llista de carnívors del Solsonès

Els mamífers carnívors del Solsonès pertanyen a cinc famílies: els cànids, els mustèlids, els úrsids, els vivèrrids i els fèlids.

Nou!!: Solsona і Llista de carnívors del Solsonès · Veure més »

Llista de carreteres de Catalunya

Les carreteres de Catalunya s'agrupen d'acord amb la titularitat i nivell o categoria de la via.

Nou!!: Solsona і Llista de carreteres de Catalunya · Veure més »

Llista de carreteres del Pirineu

600x600px La Xarxa de Carreteres del Pirineu són totes les carreteres que és troben dintre de la Vegueria del Pirineu a l'àmbit territorial de l'Alt Pirineu sense incloure la Vall d'Aran.

Nou!!: Solsona і Llista de carreteres del Pirineu · Veure més »

Llista de colles castelleres

Aquesta és una llista de colles castelleres actives, universitàries, en formació, desaparegudes i de fora de l'àmbit cultural català.

Nou!!: Solsona і Llista de colles castelleres · Veure més »

Llista de gentilicis

En aquesta llista de gentilicis es donen les formes de gentilici en català de les comarques de Catalunya i dels estats i capitals del món.

Nou!!: Solsona і Llista de gentilicis · Veure més »

Llista de jaciments arqueològics de Catalunya

Aquesta és una llista incompleta dels jaciments arqueològics de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Llista de jaciments arqueològics de Catalunya · Veure més »

Llista de les comarques dels Països Catalans

Tot seguit hi ha una llista de comarques tradicionals i oficials dels Països Catalans, amb la capital respectiva i el gentilici (si existeix).

Nou!!: Solsona і Llista de les comarques dels Països Catalans · Veure més »

Llista de les torres de telegrafia òptica de Catalunya

Llista de les torres de telegrafia òptica de Catalunya, de les xarxes civil i militar creades a mitjans del.

Nou!!: Solsona і Llista de les torres de telegrafia òptica de Catalunya · Veure més »

Llista de masies del Solsonès - sud

Llista de masies i altres construccions relacionades del Solsonès (sud de la comarca) (municipis d'Clariana de Cardener, Riner, Olius, la Molsosa, Llobera, Pinós, Pinell de Solsonès, i Solsona), ordenades per municipi.

Nou!!: Solsona і Llista de masies del Solsonès - sud · Veure més »

Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats

Emblema de l'Acadèmia dels Desconfiats (1701) El que segueix és la llista dels membres de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona (1700-1714).

Nou!!: Solsona і Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats · Veure més »

Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans

Llista de tots els membres de l'Institut d'Estudis Catalans des de la seva formació l'any 1907.

Nou!!: Solsona і Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Llista de monestirs i convents de Catalunya

Llista de monestirs i convents de Catalunya anteriors a l'exclaustració de 1835.

Nou!!: Solsona і Llista de monestirs i convents de Catalunya · Veure més »

Llista de monuments de Solsona

Llista de monuments de Solsona inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català per al municipi de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Llista de monuments de Solsona · Veure més »

Llista de municipis de Catalunya

Aquests són els municipis de Catalunya ordenats alfabèticament.

Nou!!: Solsona і Llista de municipis de Catalunya · Veure més »

Llista de municipis de la província de Lleida

En aquesta taula figuren tots els municipis de la província de Lleida i el nombre d'habitants que tenen.

Nou!!: Solsona і Llista de municipis de la província de Lleida · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.

Nou!!: Solsona і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Veure més »

Llista de parròquies del bisbat de Solsona

Les parròquies del Bisbat de Solsona són.

Nou!!: Solsona і Llista de parròquies del bisbat de Solsona · Veure més »

Llista de places de nou

XX, descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la diada de Santa Úrsula de 1981. Una plaça de nou (plaça castellera de nou o plaça de castells de nou) és una plaça, carrer o indret on s'han carregat o descarregat castells de nou pisos d'alçada.

Nou!!: Solsona і Llista de places de nou · Veure més »

Llista de poblacions ibèriques de Catalunya

Vista de la zona d'habitatges del poblat del Castellet de Banyoles, a Tivissa Els ibers, habitants preromans del llevant i sud de la península Ibèrica, van poblar el territori de l'actual Catalunya deixant nombroses restes que han arribat fins als nostres dies.

Nou!!: Solsona і Llista de poblacions ibèriques de Catalunya · Veure més »

Llista de ponts de les Comarques Centrals

Llista de ponts de la Catalunya Central ordenats per comarca i municipi.

Nou!!: Solsona і Llista de ponts de les Comarques Centrals · Veure més »

Llista de quiròpters del Solsonès

Els mamífers de l'ordre dels quiròpters presents al Solsonès pertanyen a dues famílies: els rinolòfids i els vespertiliònids.

Nou!!: Solsona і Llista de quiròpters del Solsonès · Veure més »

Llista de topònims d'Olius

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi d'Olius, al Solsonès.

Nou!!: Solsona і Llista de topònims d'Olius · Veure més »

Llista de topònims de Clariana de Cardener

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Clariana de Cardener, al Solsonès.

Nou!!: Solsona і Llista de topònims de Clariana de Cardener · Veure més »

Llista de topònims de Lladurs

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Lladurs, al Solsonès.

Nou!!: Solsona і Llista de topònims de Lladurs · Veure més »

Llista de topònims de Riner

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Riner, al Solsonès.

Nou!!: Solsona і Llista de topònims de Riner · Veure més »

Llista de topònims de Solsona

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Solsona, al Solsonès.

Nou!!: Solsona і Llista de topònims de Solsona · Veure més »

Llista de topònims terminats en -ona

La llista de topònims terminats en -ona pretén recopilar noms d'entitats de població, edificis (masos, torres…), i d'altres elements orogràfics com rius o muntanyes, que acaben amb el sufix -ona.

Nou!!: Solsona і Llista de topònims terminats en -ona · Veure més »

Llista dels CAP de Catalunya

Llista dels CAP de Catalunya, ordenats per regions sanitàries del Servei Català de la Salut.

Nou!!: Solsona і Llista dels CAP de Catalunya · Veure més »

Lluís de Ponts i d'Esquerrer

Lluís de Ponts i d'Esquerrer (Montclar, diòcesi d'Urgell ? - Solsona, 4 de gener del 1681) fou el vuitè bisbe de Solsona.

Nou!!: Solsona і Lluís de Ponts i d'Esquerrer · Veure més »

Lluís de Sanç i Manegat

Lluís de Sanç i Manegat (Puigcerdà, 1547 – Barcelona, 1620) fou fill de Francesc Sanç i Caterina Manegat i Comelles, primer bisbe de Solsona Desenvolupà la seva tasca religiosa com a capellà a Puigcerdà i a Ur (Cerdanya).

Nou!!: Solsona і Lluís de Sanç i Manegat · Veure més »

Lluís Escalé i Binefa

fou un religiós claretià.

Nou!!: Solsona і Lluís Escalé i Binefa · Veure més »

Lluís Lladó i Teixidor

fou un religiós claretià.

Nou!!: Solsona і Lluís Lladó i Teixidor · Veure més »

Lluís Masferrer i Vila

fou un religiós claretià.

Nou!!: Solsona і Lluís Masferrer i Vila · Veure més »

Lluís Pellicer i Coma

Lluís Pellicer i Coma (Solsona, 29 de setembre de 1931 - Màlaga, 15 de maig de 2018) fou un futbolista català de la dècada de 1950.

Nou!!: Solsona і Lluís Pellicer i Coma · Veure més »

Lluís-Xavier Gonzàlez i Villaró

Lluís-Xavier Gonzàlez i Villaró (Valladolid, 23 de setembre de 1977) és un polític català, fou primer tinent d'alcalde de Solsona així com regidor de Promoció Econòmica, Participació, Comunicació i Noves Tecnologies i Esports, amb una dedicació parcial a l'Ajuntament.

Nou!!: Solsona і Lluís-Xavier Gonzàlez i Villaró · Veure més »

Luis de Lacy y Gautier

Luis de Lacy y Gautier (San Roque, Cadis (Espanya), 11 de gener de 1772 - Palma, 5 de juliol de 1817) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Solsona і Luis de Lacy y Gautier · Veure més »

LV-4241

La LV-4241 al seu pas pel Coll de Jou La LV-4241 és una carretera antigament anomenada veïnal, actualment gestionada per la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Solsona і LV-4241 · Veure més »

Madrona (Pinell de Solsonès)

Madrona és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Madrona (Pinell de Solsonès) · Veure més »

Maldà

Maldà és un municipi de la comarca de l'Urgell, a Catalunya, i pertany a la Vall del Corb.

Nou!!: Solsona і Maldà · Veure més »

Manel Casserras i Boix

Manel Casserras i Boix (Solsona, 1929 – 1996), sastre de professió fou un dels més grans creadors d'imatgeria festiva de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Manel Casserras i Boix · Veure més »

Manel Casserras i Solé

Manel Casserras i Solé (Solsona, 22 de juliol de 1957 - 30 d'abril de 2015) va ser un escultor català, destacat constructor d'imatgeria festiva de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Manel Casserras i Solé · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Nou!!: Solsona і Manresa · Veure més »

Manuel Borràs Ferré

Manuel Borràs Ferré (La Canonja, Tarragonès, 9 de setembre de 1880 - Montblanc, 12 d'agost de 1936) fou un sacerdot català, bisbe auxiliar de Tarragona i bisbe titular de Bísica (1934-1936), considerat màrtir per l'Església Catòlica Romana. Va ser un dels tretze bisbes assassinats durant la persecució religiosa que hi hagué durant la Guerra Civil espanyola en el territori controlat per la República i forma part dels màrtirs de la beatificació de Tarragona.

Nou!!: Solsona і Manuel Borràs Ferré · Veure més »

Manuel d'Aux Borrellas

Manuel d'Aux Borrellas (Perpinyà, ? — Nils, 25 de juny del 1665) fou un cap militar de cavalleria catalana que desenvolupà la seva carrera a la guerra dels Segadors.

Nou!!: Solsona і Manuel d'Aux Borrellas · Veure més »

Manuel de Alba

Manuel de Alba (Alcalá de Henares, 1643 - Barcelona, 22 d'abril de 1697) fou un eclesiàstic espanyol, i bisbe de Barcelona entre els anys 1693 i 1697.

Nou!!: Solsona і Manuel de Alba · Veure més »

Manuel de Azcárraga Palmero

Manuel de Azcárraga Palmero (Manila, 1830 – Madrid, 6 de maig de 1896) fou un magistrat i polític espanyol, germà de Marcelo Azcárraga Palmero.

Nou!!: Solsona і Manuel de Azcárraga Palmero · Veure més »

Manuel Florensa i Farré

Manuel Florensa i Farré (Lleida, 1885 - 1976) fou un advocat i polític lleidatà, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Solsona і Manuel Florensa i Farré · Veure més »

Manuel Guiu i Roca

Manuel Guiu i Roca (L'Ametlla de Merola, Puig-Reig, 24 de setembre de 1927 - Solsona, 29 de novembre de 2016), prevere català, va ser administrador apostòlic de Solsona entre 1989 i 1990.

Nou!!: Solsona і Manuel Guiu i Roca · Veure més »

Manuel Sureda i de Boxadors

Manuel Sureda i de Boxadors (Palma, 1820 - 1893) va esser un polític carlista mallorquí.

Nou!!: Solsona і Manuel Sureda i de Boxadors · Veure més »

Manuel Torras i Sais

fou un religiós claretià.

Nou!!: Solsona і Manuel Torras i Sais · Veure més »

Marcel·lí Massana i Bancells

àlies «Panxo» fou un guerriller antifranquista.

Nou!!: Solsona і Marcel·lí Massana i Bancells · Veure més »

Mare de Déu del Claustre

L'escultura de la Mare de Déu del Claustre és una imatge de pedra del conservada i venerada en una capella de la Catedral de Solsona dotada de cambril.

Nou!!: Solsona і Mare de Déu del Claustre · Veure més »

Mare de la Font (Solsona)

La Mare de la Font és una font de broc obrada en pedra del municipi de Solsona, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Mare de la Font (Solsona) · Veure més »

Marededéu trobada

Mare de Déu de Núria Mare de Déu d'Urgell Una marededéu trobada és una figura de la Mare de Déu que, segons les llegendes catalanes i valencianes popularitzades durant els segles -XVII, s'havien amagat abans de la invasió musulmana i van ser retrobades més endavant enmig de prodigis per pastors o ermitans.

Nou!!: Solsona і Marededéu trobada · Veure més »

Maria Corominas i Piulats

Maria Corominas i Piulats (Solsona, 1961) és una Doctora en ciències de la comunicació, presidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans des de gener de 2016.

Nou!!: Solsona і Maria Corominas i Piulats · Veure més »

Maria Güell i Puig

Maria Güell i Puig (Valls, Alt Camp, 24 de juny de 1848 - Cervera, la Segarra, 14 de juny de 1921) va ésser una religiosa, fundadora de la congregació de l'Institut de la Caritat de l'Immaculat Cor de Maria (actualment, Missioneres Filles del Cor de Maria), dedicades a l'atenció a malalts i l'educació.

Nou!!: Solsona і Maria Güell i Puig · Veure més »

Maria Rosa Viadiu i Bellavista

Maria Rosa Viadiu i Bellavista (Solsona, 19 de març de 1937) ha estat una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la segona legislatura.

Nou!!: Solsona і Maria Rosa Viadiu i Bellavista · Veure més »

Mariano Socías del Fangar y Lledó

Mariano Socías del Fangar y Lledó (Barcelona, 25 de novembre de 1820 - Madrid, 9 d'agost de 1889) fou un militar català, capità general de València i director general de la Guàrdia Civil.

Nou!!: Solsona і Mariano Socías del Fangar y Lledó · Veure més »

Marià Foix i Prats

Marià Foix i Prats (Barcelona, 2 de gener de 1860 – Barcelona, 29 de març de 1914) fou un dibuixant i il·lustrador català, representatiu del costumisme barceloní de l'època.

Nou!!: Solsona і Marià Foix i Prats · Veure més »

Marià Miró i Guitó

Marià Miró i Guitó (Berga, Berguedà. 10 de novembre de 1884 - 8 d'abril de 1963) va ser un músic català, director de l'Orfeó Berguedà.

Nou!!: Solsona і Marià Miró i Guitó · Veure més »

Marta Roure i Besolí

Marta Roure i Besolí (Andorra la Vella, 16 de gener de 1981) és una cantant andorrana que va portar per primera vegada la llengua catalana al Concurs de la Cançó d'Eurovisió l'any 2004, celebrat a Istanbul, Turquia, amb la cançó "Jugarem a estimar-nos", de Jofre Bardagí, i en representació d'Andorra.

Nou!!: Solsona і Marta Roure i Besolí · Veure més »

Martí Abella i Pere

arquitecte tècnic i polític català, va ser regidor de l'Ajuntament de Solsona.

Nou!!: Solsona і Martí Abella i Pere · Veure més »

Martí Esteve i Guau

Martí Esteve i Guau (Torà, Solsonès, 1895 - Ciutat de Mèxic, 1977) fou un escriptor i polític català.

Nou!!: Solsona і Martí Esteve i Guau · Veure més »

Marxa de la Llibertat

Samarreta amb l'emblema de la Marxa de la Llibertat. Foto a la Diada Nacional de Catalunya a l'11/9/2012 a Barcelona. La Marxa de la Llibertat fou una acció duta a terme l'estiu de 1976 per reclamar, de forma pacífica i no violenta, l'amnistia, les llibertats bàsiques, la recuperació de l'Estatut d'autonomia, tot donant a conèixer aquestes reivindicacions en l'àmbit dels Països Catalans.

Nou!!: Solsona і Marxa de la Llibertat · Veure més »

Mas de Sant Pere

El Mas de Sant Pere és una masia del municipi de Biosca (Segarra) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Mas de Sant Pere · Veure més »

Mascaró

* Mascaró (arquitectura).

Nou!!: Solsona і Mascaró · Veure més »

Massamagrell

Massamagrell és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Solsona і Massamagrell · Veure més »

Mercats de bolets dels Països Catalans

Els bolets a l'engròs apareixen als diferents mercats de bolets especialitzats dels Països Catalans segons quin sigui el moment de més abundor.

Nou!!: Solsona і Mercats de bolets dels Països Catalans · Veure més »

Merceria Joani Riera

La Merceria Joani Riera va ser un antiga merceria a la ciutat de Solsona, regentada per Joana Riera i Tarradellas (coneguda més endavant com la Juani del Solterra).

Nou!!: Solsona і Merceria Joani Riera · Veure més »

Miguel de los Santos de San Pedro

Miguel de los Santos de San Pedro (Quintanadíez de la Vega, ? - Madrid, 4 de març de 1633) fou bisbe de Solsona, virrei de Catalunya i President del Consell de Castella.

Nou!!: Solsona і Miguel de los Santos de San Pedro · Veure més »

Miquel Agelet i Besa

Miquel Agelet i Besa (Lleida, 1845 - 1915) fou un polític i advocat català, comte de Vinatesa des de 1912 i pare de Josep Agelet i Garrell i de Jaume Agelet i Garriga, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració espanyola.

Nou!!: Solsona і Miquel Agelet i Besa · Veure més »

Miquel Masip i González

fou un religiós claretià.

Nou!!: Solsona і Miquel Masip i González · Veure més »

Miquel Moncadas i Noguera

Miquel Moncadas i Noguera (Muro, 19 de setembre de 1921 – Solsona, 1989), bisbe i teòleg mallorquí, va ser bisbe de Menorca i de Solsona.

Nou!!: Solsona і Miquel Moncadas i Noguera · Veure més »

Miquel Peix i Crespí

Miquel Peix i Crespí (Vinyoles d'Orís, 1927 - Sabadell, 18 de juliol de 2007) fou un sacerdot, professor i escriptor català.

Nou!!: Solsona і Miquel Peix i Crespí · Veure més »

Miquelet

Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.

Nou!!: Solsona і Miquelet · Veure més »

Miravé

Miravé és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Miravé · Veure més »

Miravella

Miravella, o Miravelles, és un petit enclavament del terme municipal d'Olius a dins del de Solsona, a la comarca del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Miravella · Veure més »

Mireia Canals i Botines

Mireia Canals i Botines (Barcelona, 1969) és una filòloga, escriptora i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la IX i X legislatures.

Nou!!: Solsona і Mireia Canals i Botines · Veure més »

Missioneres Filles del Cor de Maria

Les Missioneres Filles del Cor de Maria són una congregació religiosa de germanes, institut de perfecció femení fundat per Maria Güell i Puig en 1899, dedicada a l'assistència als malalts i els necessitats i l'educació dels joves.

Nou!!: Solsona і Missioneres Filles del Cor de Maria · Veure més »

Molí de Buida-sacs

El Molí de Buida-sacs és un monument protegit com a Patrimoni Arquitectònic Català del municipi de Clariana de Cardener (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Molí de Buida-sacs · Veure més »

Molí fariner Moscavera

El Molí fariner Moscavera és una obra de Navès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Molí fariner Moscavera · Veure més »

Moneda catalana

pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.

Nou!!: Solsona і Moneda catalana · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Gualter

Santa Maria de Gualter és un monestir de l'art medieval català a l'entrada del poble de Gualter, capital del municipi de la Baronia de Rialb (la Noguera).

Nou!!: Solsona і Monestir de Santa Maria de Gualter · Veure més »

Montepio Conductors

El Montepio de Conductors de Sant Cristòfol Manresa Berga és una entitat mutualista de previsió social, sense afany de lucre, fundada el 14 de març 1930 que dona serveis d'assistència jurídica, reclamació de danys i defensa jurídica en cas d'accident de circulació.

Nou!!: Solsona і Montepio Conductors · Veure més »

Motocròs Ciutat de Manresa

El Motocròs Ciutat de Manresa, conegut també simplement com a Motocròs de Manresa, fou una competició de motocròs que es disputà anualment entre 1959 i 1970 a Manresa o alguna població de la rodalia.

Nou!!: Solsona і Motocròs Ciutat de Manresa · Veure més »

Mulassa de Solsona

La Mulassa és un element del folkore de Solsona.

Nou!!: Solsona і Mulassa de Solsona · Veure més »

Muntanya de Taravil

La muntanya de Taravil o Travil és una serra a cavall dels termes municipals de Navès (Solsonès) i de Capolat (Berguedà) que té una elevació màxima de 1.526 msnm.

Nou!!: Solsona і Muntanya de Taravil · Veure més »

Muntanyà (l'Espunyola)

Muntanyà és una masia al sud-oest del terme municipal de l'Espunyola (el Berguedà) prop del límit municipal entre aquest i els de Montclar i Montmajor.

Nou!!: Solsona і Muntanyà (l'Espunyola) · Veure més »

Museu del Patronat de la Vall de Lord

El Museu del Patronat de la Vall de Lord és un edifici del municipi de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Museu del Patronat de la Vall de Lord · Veure més »

Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona és un museu d'art i arqueologia que es troba a Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Museu Diocesà i Comarcal de Solsona · Veure més »

Nans de Solsona

Els Nans són uns dels elements del folkore de Solsona.

Nou!!: Solsona і Nans de Solsona · Veure més »

Necròpolis de Cal Banyes

La necròpolis de Cal Banyes és un jaciment arqueològic situat a Súria (Bages).

Nou!!: Solsona і Necròpolis de Cal Banyes · Veure més »

Nevada a Catalunya del 2010

La nevada del 8 de març del 2010 a un parc infantil de Castellar del Vallès Barcelona el 9 de març de 2010 vista des de Badalona Fornells de la Selva (Girona) el dia 9 de març al matí La nevada a Catalunya del 7 i 8 de març del 2010 va afectar principalment les comarques de la província de Girona, l'interior de la província de Barcelona, la de Lleida i el nord de la de Tarragona.

Nou!!: Solsona і Nevada a Catalunya del 2010 · Veure més »

Nit literària de Santa Llúcia

Muriel Casals a l'edició que es va fer a les Terres de l'Ebre La Nit de Santa Llúcia o Festa de les Lletres Catalanes és considerada la vetllada literària més important en llengua catalana.

Nou!!: Solsona і Nit literària de Santa Llúcia · Veure més »

Obra del Cançoner Popular de Catalunya

LObra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) va ser una institució dirigida per Francesc Pujol, de l'Orfeó Català, i creada amb l'objectiu de promoure la cerca i recollida de literatura i música popular dels Països Catalans.

Nou!!: Solsona і Obra del Cançoner Popular de Catalunya · Veure més »

Ogern

Ogern és un nucli de població del municipi de Bassella, a l'Alt Urgell situat a la dreta de la Ribera Salada a 489 m d'alt.

Nou!!: Solsona і Ogern · Veure més »

Oliana

Oliana és una vila i municipi de Catalunya, situat a la part sud de la comarca de l'Alt Urgell, que s'estén entre l'esquerra del riu Segre, entre la serra de Turp i el congost dels Espluvins.

Nou!!: Solsona і Oliana · Veure més »

Olius

Olius és un municipi i poble de la comarca del Solsonès, amb capital al nucli del Pi de Sant Just.

Nou!!: Solsona і Olius · Veure més »

Orfeó Nova Solsona

LOrfeó Nova Solsona és una entitat artística i musical dedicada a la música coral i activitats musicals de la ciutat de Solsona.

Nou!!: Solsona і Orfeó Nova Solsona · Veure més »

Oriol Canals Boix

Oriol Canals (1975-2014) fou un músic i animador infantil barceloní, també conegut com a Oriol Foll en la faceta de cantautor i membre del grup de música Kumbes del Mambo, entre altres conjunts.

Nou!!: Solsona і Oriol Canals Boix · Veure més »

Ossos de Solsona

Els Ossos són uns dels elements del folkore de Solsona.

Nou!!: Solsona і Ossos de Solsona · Veure més »

Palau Llobera

El Palau Llobera (també conegut com a Palau d'En Llobera, els Dominics o el Seminari Vell) és un edifici d'estil gòtic de la primera meitat del, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Palau Llobera · Veure més »

Pallarès

* Català pallarès, varietat dialectal constitutiva del català al Pallars.

Nou!!: Solsona і Pallarès · Veure més »

Pallarès de Baix

Pallarès de Baix és una masia del municipi d'Olius inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Pallarès de Baix · Veure més »

Pallarès de Dalt

Pallarès de Dalt és una masia del municipi d'Olius inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Pallarès de Dalt · Veure més »

Pampa (Castellar de la Ribera)

El terme municipal de Castellar Pampa (a vegades també apareix escrit Pampe) és una entitat de població del municipi de Castellar de la Ribera que el 2005 tenia censats 10 habitants.

Nou!!: Solsona і Pampa (Castellar de la Ribera) · Veure més »

Partida de Sant Pere Màrtir

La partida de Sant Pere Màrtir és una de les quatre partides en què està dividit el vinyet de Solsona.

Nou!!: Solsona і Partida de Sant Pere Màrtir · Veure més »

Partit judicial

Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.

Nou!!: Solsona і Partit judicial · Veure més »

Partits judicials de Catalunya

Catalunya, actualment es divideix en 49 partits judicials.

Nou!!: Solsona і Partits judicials de Catalunya · Veure més »

Pasqual Farràs

Pasqual Farràs (Solsona, 1959) és un professor i escriptor català.

Nou!!: Solsona і Pasqual Farràs · Veure més »

Pèl·let (combustible)

El pèl·let (més sovint dit en plural: pèl·lets) o granulat de fusta és un tipus de combustible granulat aglomerat a base de biomassa, produït a partir de residus forestals, de residus de la indústria de la fusta i de l'agroalimentària, així com de plantes anuals cultivades per a la bioenergia.

Nou!!: Solsona і Pèl·let (combustible) · Veure més »

Pell de Serp

Pell de Serp és un grup de música rock en català format a Solsona l'any 2006 originalment fundat per quatre exmembres del grup Les Pellofes Radioactives.

Nou!!: Solsona і Pell de Serp · Veure més »

Pep Divins i Aynés

Pep Divins i Aynés (Llobera, 1951) és un pastor i poeta català.

Nou!!: Solsona і Pep Divins i Aynés · Veure més »

Peramola

Peramola és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Urgell, a la Província de Lleida.

Nou!!: Solsona і Peramola · Veure més »

Pere Milà i Camps

Pere Milà i Camps (Barcelona, 25 de juny de 1873 - 22 de febrer de 1940)Huertas Claveria, Josep Maria, Article, a "La Pedrera Educació".

Nou!!: Solsona і Pere Milà i Camps · Veure més »

Pere Montanyà i d'Abad

Pere Montanyà i d'Abad (Solsona, Solsonès, 1850 - 1900) va ésser un propietari i escrivà del jutjat que fou nomenat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

Nou!!: Solsona і Pere Montanyà i d'Abad · Veure més »

Pere Ollé i Asencio

és un ex-pilot de trial català que destacà en competicions estatals durant les dècades del 1970 i 1980.

Nou!!: Solsona і Pere Ollé i Asencio · Veure més »

Pere Rafart i Arza

Pere Rafart i Arza, (14 d'abril de 1989, Solsona) és un il·lusionista solsoní, guanyador del premi Memorial Ascanio i del Congrés Màgic Nacional l'any 2017.

Nou!!: Solsona і Pere Rafart i Arza · Veure més »

Pere Santamaria i Solé

Pere Santamaria i Solé (Torà de Riubregós, 22 de setembre de 1909 - Gironella, 23 de juliol de 1936) fou un mossèn, vicari de la parròquia de Santa Eulàlia de Gironella quan fou mort i esdevingué màrtir durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Solsona і Pere Santamaria i Solé · Veure més »

Philippe de Cabanes

Philippe de Cabanes, senyor de Luttange (1699 - Madrid, 1780) fou un militar d'origen francès al servei del rei d'Espanya.

Nou!!: Solsona і Philippe de Cabanes · Veure més »

Pilar Massana i Llorens

Pilar Massana i Llorens (Solsona, 1951) és una treballadora social, escriptora i política catalana.

Nou!!: Solsona і Pilar Massana i Llorens · Veure més »

Pinell (poble de Pinell de Solsonès)

Mapa del municipi de Pinell de Solsonès amb les seves entitats de població i els municipis limítrofs. Pinell de Solsonès o, simplement, Pinell (denominació aquesta que va ser oficial fins al 1985) és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Pinell (poble de Pinell de Solsonès) · Veure més »

Pla territorial general de Catalunya

Terres de l'Ebre El Pla territorial general de Catalunya (PTGC) és l'instrument bàsic d'ordenació del territori de Catalunya, la seva planificació i definició de polítiques específiques de desenvolupament i reequilibri territorial.

Nou!!: Solsona і Pla territorial general de Catalunya · Veure més »

Plaça Major (Solsona)

La Plaça Major és un conjunt monumental que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Plaça Major (Solsona) · Veure més »

Places i diades castelleres

la Mercè del 2009. Pilar de 5 dels Castellers de la Sagrada Família. Plaça del Mercadal de Reus. data.

Nou!!: Solsona і Places i diades castelleres · Veure més »

Pol Figueras López

Pol Figueras López (La Selva del Camp, 21 de març de 1998) és un jugador de bàsquet català, que actualment milita a les files del Monbus Obradoiro de la Lliga ACB.

Nou!!: Solsona і Pol Figueras López · Veure més »

Pont de Buida-sacs

El Pont de Buida-sacs o Pont de Clariana és un monument protegit com a Patrimoni Arquitectònic Català del municipi de Clariana de Cardener (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Pont de Buida-sacs · Veure més »

Pont de la Frau

El pont de la Frau, o pont de l'Afrau, és un aqüeducte de Lladurs (Solsonès) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Pont de la Frau · Veure més »

Pont de Sant Joan (Cardona)

Pont de Sant Joan és un monument que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la vila de Cardona (Bages).

Nou!!: Solsona і Pont de Sant Joan (Cardona) · Veure més »

Pont de Solsona

El Pont de Solsona és un pont que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Pont de Solsona · Veure més »

Pont del Clop

El pont del Clop és un pont que es troba a 613 m d'altitud, a la carretera de Solsona a Montpol, dins el terme municipal de Lladurs i que permet travessar la Ribera Salada.

Nou!!: Solsona і Pont del Clop · Veure més »

Pont del Llop

El Pont del Llop o Pont de Castelló o Pont de Castellonet és un pont que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Navès (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Pont del Llop · Veure més »

Pont dels Frares

El Pont dels Frares és un aqüeducte que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Pont dels Frares · Veure més »

Ponts

Ponts és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central.

Nou!!: Solsona і Ponts · Veure més »

Portal de Graells

El Portal de Graells o Portal de Santa Maria és un dels portals d'accés que hi havia a la muralla que envoltava la vila de Cardona.

Nou!!: Solsona і Portal de Graells · Veure més »

Portal de Sant Climenç

El Portal de Sant Climenç és un portal del nucli de Sant Climenç, al municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Portal de Sant Climenç · Veure més »

Porxos de Cal Santantoni

Els Porxos de Cal Santantoni és una construcció que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Porxos de Cal Santantoni · Veure més »

Porxos del carrer del Castell

Els Porxos del carrer del Castell és una obra de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Porxos del carrer del Castell · Veure més »

Postils

Postils és una casa pairal de Navès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Postils · Veure més »

Pou de gel de Solsona

El Pou de gel és una obra de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Pou de gel de Solsona · Veure més »

Prades (la Molsosa)

Prades és una de les tres entitats de població del municipi de La Molsosa (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Prades (la Molsosa) · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: Solsona і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Nou!!: Solsona і Primera Guerra Carlina · Veure més »

Província de Lleida

La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.

Nou!!: Solsona і Província de Lleida · Veure més »

Pubilla (folklore)

Pubilles a Ulldecona. Proclamació d'una pubilla a Solsona Representants del pubillatge El pubillatge, o la Pubilla i l'Hereu, és una tradició folklòrica que es practica des de mitjans del segle XX en municipis de Catalunya i que consisteix en nomenar durant un any un/a o més joves representants de la vila a nivell cultural, normalment en el marc de les festes majors.

Nou!!: Solsona і Pubilla (folklore) · Veure més »

Puit

Puit és una masia de Pinell de Solsonès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Puit · Veure més »

Pujada a Montserrat

La Pujada a Montserrat, coneguda també com a Pujada en costa a Montserrat (en castellà, Carrera en cuesta a Montserrat), fou una pujada de muntanya que es disputà entre 1924 i 1980, de manera discontínua, dins el terme municipal de Monistrol de Montserrat, Bages.

Nou!!: Solsona і Pujada a Montserrat · Veure més »

Pullassu

El Pullassu és l'acte que dona el tret de sortida al Carnaval de Terra Endins a la vila de Torelló.

Nou!!: Solsona і Pullassu · Veure més »

Raül Garrigasait i Colomés

Raül Garrigasait i Colomés (Solsona, 15 desembre de 1979) és un filòleg clàssic, escriptor, traductor i editor català.

Nou!!: Solsona і Raül Garrigasait i Colomés · Veure més »

Rafael Domènech

Rafael Domènech fou un compositor català actiu en la ciutat de Solsona (Solsonès) durant el 1880.

Nou!!: Solsona і Rafael Domènech · Veure més »

Rafael Tristany i Parera

Rafael Tristany i Parera (Ardèvol, Solsonès, 16 de maig del 1814 - Lorda, Gascunya, 17 de juny del 1899), comte d'Avinyó, fou un dels principals cabdills carlins a Catalunya durant la Segona Guerra Carlina i el cap de l'exèrcit carlí del Principat durant la Tercera.

Nou!!: Solsona і Rafael Tristany i Parera · Veure més »

Ramon Cabrera i Grinyó

Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Virginia Water, Surrey, Regne Unit, 24 de maig de 1877) fou el comandant en cap de les forces carlines a la zona del Maestrat durant la primera guerra carlina i de Catalunya durant la segona.

Nou!!: Solsona і Ramon Cabrera i Grinyó · Veure més »

Ramon Cardona i Colell

Ramon Cardona i Colell (Solsona, 1965) és un arqueòleg i escriptor català.

Nou!!: Solsona і Ramon Cardona i Colell · Veure més »

Ramon Cots i Escrigas

Ramon Cots i Escrigas (1857-1933) va ser un metge rural que va néixer a la casa pairal de Les Cots a Sant Joan de Montdarn, al municipi de Viver i Serrateix (Berguedà).

Nou!!: Solsona і Ramon Cots i Escrigas · Veure més »

Ramon d'Usall

Ramon d'Usall va ser el trenta-quatrè bisbe de Girona (1179-1196).

Nou!!: Solsona і Ramon d'Usall · Veure més »

Ramon de Meer i Kindelán

Ramon de Meer i Kindelán, baró de Meer, (Barcelona, 11 de gener de 1787 - Madrid, 5 de novembre de 1869), fou un militar espanyol d'origen flamenc.

Nou!!: Solsona і Ramon de Meer i Kindelán · Veure més »

Ramon Folc IV de Cardona

Ramon Folc IV de Cardona (1180-23 d'agost de 1241) fou vescomte de Cardona (1227-1241).

Nou!!: Solsona і Ramon Folc IV de Cardona · Veure més »

Ramon Gualdo i Montanyà

Ramon Gualdo i Montanyà (setembre de 1931, Solsona - 31 de març de 2022, Solsona) fou un conegut habitant de la ciutat de Solsona, escriptor i reconegut actor amateur, activista cultural, així com col·laborador en la recuperació del Carnaval de Solsona, sent-ne escriptor i lector del sermó ja des de la seva recuperació l'any 1971.

Nou!!: Solsona і Ramon Gualdo i Montanyà · Veure més »

Ramon Illa i Salvia

fou un religiós claretià.

Nou!!: Solsona і Ramon Illa i Salvia · Veure més »

Ramon Llumà i Guitart

, industrial i polític català, va ser alcalde de Solsona (1979-2003), president del Consell Comarcal del Solsonès (1987-1992) i diputat al Parlament de Catalunya (1999-2003).

Nou!!: Solsona і Ramon Llumà i Guitart · Veure més »

Ramon Montaner i Viladrich

Ramon Montaner i Viladrich (Solsona, 1974) és un empresari i polític català, actualment primer tinent d'alcalde de Solsona així com regidor de Desenvolupament Local, Medi Ambient i Parcs i Jardins.

Nou!!: Solsona і Ramon Montaner i Viladrich · Veure més »

Ramon Nicolau i Carreño

Ramon Nicolau i Carreño (Tàrrega, 23 de gener de 1849 -31 de maig de 1916), també conegut com a “capellà de Cal Postes”, fou regent d'església de la Mercè de Tàrrega (Lleida).

Nou!!: Solsona і Ramon Nicolau i Carreño · Veure més »

Ramon Novich i Rabionet

fou un religiós claretià.

Nou!!: Solsona і Ramon Novich i Rabionet · Veure més »

Ramon Peiró i Victori

Ramon Peiró i Victori, O.P. (Aiguafreda, Vallès Oriental, 7 de març de 1891 - Barcelona, 21 d'agost de 1936) va ser un frare dominic català mort durant la persecució religiosa de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Solsona і Ramon Peiró i Victori · Veure més »

Ramon Pujol i Llanes

Ramon Pujol i Llanes (Solsona, 1882 - 1949), segons les fonts Ramon Pujol i Llanas, prevere, organista i compositor català, professor de piano, i organista titular de la catedral de Solsona.

Nou!!: Solsona і Ramon Pujol i Llanes · Veure més »

Ramon Riu i Cabanes

Ramon Riu i Cabanes (Solsona, 17 de juny de 1852 — la Seu d'Urgell, 27 de desembre de 1901), fou bisbe català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra i va ser administrador apostòlic de Solsona.

Nou!!: Solsona і Ramon Riu i Cabanes · Veure més »

Ramon Riu i Vendrell

Ramon Riu i Vendrell (Solsona, s. XIX - dècada de 1940) fou un polític català, president de la Diputació de Lleida.

Nou!!: Solsona і Ramon Riu i Vendrell · Veure més »

Ramon Utgés i d'Eixelà

Ramon Utgés i d'Eixelà (Solsona, 11 de novembre de 1771 - ? segle XIX. Fou catedràtic de Decrets a la Universitat de Cervera així com advocat de la Reial Audiència de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Ramon Utgés i d'Eixelà · Veure més »

Ramon Valls i Pujol

Ramon Valls i Pujol (Solsona, 23 de setembre del 1911 – 2 de juny del 1981) va ser un escriptor solsoní.

Nou!!: Solsona і Ramon Valls i Pujol · Veure més »

Ramon-Àngel Davins i Aynés

Ramon-Àngel Davins i Aynés (Solsona, 9 d'agost de 1953) és un pintor solsoní, conegut també amb el sobrenom de Pinxo.

Nou!!: Solsona і Ramon-Àngel Davins i Aynés · Veure més »

Rasa d'Encies

La rasa d'Encies és un afluent per l'esquerra de la riera de Canalda.

Nou!!: Solsona і Rasa d'Encies · Veure més »

Rasa de Cal Grill

La Rasa de Cal Grill és un torrent afluent per l'esquerra del Riu Negre, al Solsonès.

Nou!!: Solsona і Rasa de Cal Grill · Veure més »

Rasa de Capdevila

La Rasa de Capdevila és un torrent afluent per la dreta del Cardener que fa el seu curs pels termes municipals de Lladurs i de Navès.

Nou!!: Solsona і Rasa de Capdevila · Veure més »

Rasa de Comajuncosa

La Rasa de Comajuncosa és un afluent per l'esquerra de la Ribera del Llissó (conca del Cardener), al Solsonès.

Nou!!: Solsona і Rasa de Comajuncosa · Veure més »

Rasa de Fontferrera

La rasa de Fontferrera és un afluent per l'esquerra de la Riera de Canalda.

Nou!!: Solsona і Rasa de Fontferrera · Veure més »

Rasa de les Comes

La Rasa de les Comes és un afluent per l'esquerra del Riu Negre, al Solsonès.

Nou!!: Solsona і Rasa de les Comes · Veure més »

Rasa de les Valls (Cardener)

La Rasa de les Valls és un torrent afluent per la dreta del Cardener que fa tot el seu recorregut per la Vall de Lord.

Nou!!: Solsona і Rasa de les Valls (Cardener) · Veure més »

Rasa de Masnou

La Rasa de Masnou és un afluent per la dreta del barranc de Pallarès, al Solsonès.

Nou!!: Solsona і Rasa de Masnou · Veure més »

Rasa de Rotgers

La Rasa de Rotgers (escrit també Rasa de Rotxés) és un afluent per l'esquerra del Riu Negre, al Solsonès.

Nou!!: Solsona і Rasa de Rotgers · Veure més »

Rasa de Solsona

La Rasa de Solsona és un torrent afluent per l'esquerra del Riu Negre, al Solsonès.

Nou!!: Solsona і Rasa de Solsona · Veure més »

Rasa del Puit (Pinell de Solsonès)

La Rasa del Puit, que en el tram inicial (fins a la confluència amb la Rasa de les Cots) rep el nom de la Rasa del Feixó, és un torrent que en confluir amb la Rasa de Torrent, dona lloc al naixement de la Riera de Sallent i que realitza tot el seu recorregut pel terme municipal de Pinell de Solsonès.

Nou!!: Solsona і Rasa del Puit (Pinell de Solsonès) · Veure més »

Ràtzies de 897 i 898

Les ràtzies de 897 i 898 foren dues campanyes de Llop Ibn Muhammad contra el comtat de Barcelona que provocaren la mort de Guifré el Pilós i el despoblament del Vallès.

Nou!!: Solsona і Ràtzies de 897 i 898 · Veure més »

Recinte murat de Solsona

El Recinte murat de Solsona forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Recinte murat de Solsona · Veure més »

Registre de Museus de Catalunya

El Registre de Museus de Catalunya és el catàleg oficial de tots els museus del país.

Nou!!: Solsona і Registre de Museus de Catalunya · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Solsona і Religió · Veure més »

Resultats de les consultes sobre la independència de Catalunya

Resultats de les consultes A continuació es detallen els resultats de les consultes sobre la independència de Catalunya que es van celebrar en diverses onades entre el 2009 i el 2011.

Nou!!: Solsona і Resultats de les consultes sobre la independència de Catalunya · Veure més »

Riard

Riard o Riart és una masia situada al poble de Lladurs, al municipi del mateix nom, al Solsonès, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Riard · Veure més »

Ribera del Llissó

La Ribera del Llissó és un afluent per la dreta del Cardener, al Solsonès que en la part superior del seu curs (fins a la confluència amb la Rasa de Comajuncosa) és coneguda també amb el nom de Rasa de Moriscots.

Nou!!: Solsona і Ribera del Llissó · Veure més »

Riu Negre (Solsonès)

El Riu Negre, antigament conegut amb la denominació de Riner, és un riu del Solsonès, afluent per la dreta del Cardener.

Nou!!: Solsona і Riu Negre (Solsonès) · Veure més »

Roger

Roger és un nom propi masculí comú en català, també estès en països de parla anglesa o francesa.

Nou!!: Solsona і Roger · Veure més »

Roger Mas

Roger Mas i Solé (Solsona, 1975) és un cantautor català.

Nou!!: Solsona і Roger Mas · Veure més »

Romà Salas i Casafont

Romà Salas i Casafont (Solsona), fou un empresari i polític català, regidor de l'Ajuntament de Solsona des del 1983, durant la seva 2a legislatura, fins l'1 de desembre de 2002, amb una curta època entre l'inici de la 3a legislatura i el 30 de març de 1989.

Nou!!: Solsona і Romà Salas i Casafont · Veure més »

Salvador Pigem i Serra

fou un religiós claretià.

Nou!!: Solsona і Salvador Pigem i Serra · Veure més »

Salvi Nofrarias i Bellvehí

Salvi Nofrarias i Bellvehí (1945, Solsona - 21 de febrer de 2021) fou un professor i polític català, regidor de l'Ajuntament de Solsona entre els els anys 2003 i 2015, com a membre de la formació d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Salvi Nofrarias i Bellvehí · Veure més »

Sangrà

Sangrà és una masia de Pinell de Solsonès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Sangrà · Veure més »

Sanmiquel

Sanmiquel és una masia d'Olius inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Sanmiquel · Veure més »

Sant Agustí d'Isanta

Sant Agustí d'Isanta és una església romànica del municipi de Lladurs, a la comarca del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Sant Agustí d'Isanta · Veure més »

Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers

Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers més conegut a la comarca com Monestir de Cellers és un monument del municipi de Torà (Solsonès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Solsona і Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers · Veure més »

Sant Climenç (Pinell de Solsonès)

Sant Climenç és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Sant Climenç (Pinell de Solsonès) · Veure més »

Sant Climent de l'Espunyola

Sant Climent de l'Espunyola és l'església parroquial de l'Espunyola (Berguedà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Sant Climent de l'Espunyola · Veure més »

Sant Cristòfol de Busa

Sant Cristòfol de Busa és l'església parroquial del nucli de Busa que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Navès (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Sant Cristòfol de Busa · Veure més »

Sant Ermengol de Madrona

Sant Ermengol de Madrona és una església de Pinell de Solsonès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Sant Ermengol de Madrona · Veure més »

Sant Ermengol de Madrona (vell)

Sant Ermengol de Madrona és una església romànica de Pinell de Solsonès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Sant Ermengol de Madrona (vell) · Veure més »

Sant Isidre de Falou

Sant Isidre de Falou és una capella de la masia de Falou del municipi de Llobera (Solsonès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Sant Isidre de Falou · Veure més »

Sant Jaume de la Boixadera dels Bancs

Sant Jaume de la Boixadera dels Bancs, o Sant Jaume dels Bancs, és una església de culte catòlic situada a l'enclavament de Comaposada, a la parròquia de Correà, al municipi de Montmajor, el Berguedà, al límit territorial amb Navès, a prop de la riera de Tentellatge.

Nou!!: Solsona і Sant Jaume de la Boixadera dels Bancs · Veure més »

Sant Jaume de Peà

Sant Jaume de Peà o Sant Jaume de Pià és l'església parroquial del nucli de Peà que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Navès (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Sant Jaume de Peà · Veure més »

Sant Joan de Puig-redon

Sant Joan de Puig-redon és l'església de l'antiga parròquia del disseminat nucli de Puig-redon, al municipi de Torà (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Sant Joan de Puig-redon · Veure més »

Sant Llorenç de Morunys

Sant Llorenç de Morunys (històricament Sant Llorenç de Lord o Sant Llorenç dels Piteus) és una vila i municipi situat al nord de la comarca del Solsonès, al bell mig de la vall de Lord.

Nou!!: Solsona і Sant Llorenç de Morunys · Veure més »

Sant Martí de Cambrils

Sant Martí de Cambrils és l'església parroquial del nucli de Cambrils, al municipi d'Odèn (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Sant Martí de Cambrils · Veure més »

Sant Martí de les Serres

Sant Martí de les Serres és una església que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Navès (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Sant Martí de les Serres · Veure més »

Sant Martí de Salomons

Sant Martí de Salomons és una església del municipi de Torà (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Sant Martí de Salomons · Veure més »

Sant Martí de Tentellatge

Sant Martí de Tentellatge és l'església parroquial de la caseria de Tentellatge que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Navès (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Sant Martí de Tentellatge · Veure més »

Sant Martí de Torroella

Sant Martí de Torroella és un poble del municipi de Sant Joan de Vilatorrada al Bages.

Nou!!: Solsona і Sant Martí de Torroella · Veure més »

Sant Miquel de Marcinyac

Sant Miquel de Marcinyac o Sant Miquel de Marsenyac és una església que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Navès (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Sant Miquel de Marcinyac · Veure més »

Sant Miquel de Pinell

Sant Miquel de Pinell és l'església parroquial del nucli de Pinell, al municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Sant Miquel de Pinell · Veure més »

Sant Miquel de Vilanova dels Torrents

Sant Miquel de Vilanova dels Torrents és una església romànica de Lladurs (Solsonès), que forma part de la diòcesi de Solsona.

Nou!!: Solsona і Sant Miquel de Vilanova dels Torrents · Veure més »

Sant patró

Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.

Nou!!: Solsona і Sant patró · Veure més »

Sant Pere de Llobera

Sant Pere de Llobera és l'església parroquial de Llobera, a la comarca del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Sant Pere de Llobera · Veure més »

Sant Pere de Vallferosa

Sant Pere de Vallferosa és una església prop del nucli de Vallferosa al municipi de Torà, a la comarca del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Sant Pere de Vallferosa · Veure més »

Sant Pere Màrtir (Solsona)

Sant Pere Màrtir és una ermita situada al parc de la Mare de la Font, al costat de la carretera C-26 i sobre la confluència de la rasa de Masnou amb el barranc de Pallarès.

Nou!!: Solsona і Sant Pere Màrtir (Solsona) · Veure més »

Sant Pere Màrtir de Peracamps

Sant Pere Màrtir de Peracamps és l'església parroquial de Peracamps, al municipi de Llobera (Solsonès), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Sant Pere Màrtir de Peracamps · Veure més »

Sant Pere Sasserra

Sant Pere Sasserra és una església romànica del municipi de Biosca, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Solsona і Sant Pere Sasserra · Veure més »

Sant Quirze de la Coma

Sant Quirze de la Coma és una església romànica del municipi de Llobera, a la comarca del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Sant Quirze de la Coma · Veure més »

Sant Sadurní de Montmajor

Lesglésia de Sant Sadurní de Montmajor és l'església principal del nucli de Montmajor, al Berguedà.

Nou!!: Solsona і Sant Sadurní de Montmajor · Veure més »

Sant Salvador de Balaguer

L'església de Sant Salvador era un temple sota l'advocació de la Transfiguració de Jesucrist situat a la ciutat de Balaguer.

Nou!!: Solsona і Sant Salvador de Balaguer · Veure més »

Sant Salvador de Brics

Sant Salvador de Brics és l'església parroquial de Brics, en el municipi d'Olius (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Sant Salvador de Brics · Veure més »

Sant Salvador de Golorons

Sant Salvador de Golorons és la capella de la masia de Golorons, al municipi de Clariana de Cardener (Solsonès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Sant Salvador de Golorons · Veure més »

Sant Salvador de Toló (església)

Façana meridional de l'església parroquial L'església parroquial de Sant Salvador de Toló és l'església principal de l'antic terme de Sant Salvador de Toló.

Nou!!: Solsona і Sant Salvador de Toló (església) · Veure més »

Sant Serni de Besora

Sant Serni de Besora és l'església parroquial del nucli disseminat de Besora que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Navès (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Sant Serni de Besora · Veure més »

Sant Serni de la Llena

Sant Serni de la Llena és l'església romànica de la parròquia de La Llena, entitat de població del municipi de Lladurs, a la comarca del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Sant Serni de la Llena · Veure més »

Sant Tirs de Pinell

Sant Tirs de Pinell és la capella de la masia homònima del municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Sant Tirs de Pinell · Veure més »

Santa Àgata (Clariana de Cardener)

Santa Àgata és una església al municipi de Clariana de Cardener (Solsonès) que data del i que forma part de la diòcesi de Solsona.

Nou!!: Solsona і Santa Àgata (Clariana de Cardener) · Veure més »

Santa Eugènia de la Móra Comdal

Santa Eugènia de la Móra Comdal és l'església parroquial del nucli despoblat de la Móra Comdal, del municipi d'Odèn (Solsonès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Santa Eugènia de la Móra Comdal · Veure més »

Santa Eulàlia de Timoneda

Santa Eulàlia de Timoneda és l'església romànica de Timoneda, entitat de població del municipi de Lladurs, a la comarca del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Santa Eulàlia de Timoneda · Veure més »

Santa Llúcia de Solsona

Santa Llúcia de Solsona és una capella de Solsona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Solsona і Santa Llúcia de Solsona · Veure més »

Santa Magdalena de Cal Setó

Santa Magdalena de Cal Setó és una església de Pinell de Solsonès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Santa Magdalena de Cal Setó · Veure més »

Santa Magdalena del Sàlzer

Santa Magdalena del Sàlzer és l'església del nucli del Sàlzer, al municipi d'Odèn (Solsonès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Santa Magdalena del Sàlzer · Veure més »

Santa Maria d'Ossea

Santa Maria d'Ossea és una edificació religiosa que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Navès (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Santa Maria d'Ossea · Veure més »

Santa Maria de Casalets

Santa Maria de Casalets o Santa Maria de la Cluella, és una capella que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Santa Maria de Casalets · Veure més »

Santa Maria de Gerri

El monestir de Santa Maria de Gerri està situat a la vila de Gerri de la Sal, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic municipi de Gerri de la Sal.

Nou!!: Solsona і Santa Maria de Gerri · Veure més »

Santa Maria de Montraveta

Santa Maria de Montraveta és una església romànica del municipi de Llobera, a la comarca del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Santa Maria de Montraveta · Veure més »

Santa Maria de Peracamps

Santa Maria de Peracamps fou una església del nucli de Peracamps, al municipi de Llobera (Solsonès), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Santa Maria de Peracamps · Veure més »

Santa Maria de Vallferosa

Santa Maria de Vallferosa, coneguda també com a Santa Maria de Sasserra, és l'església parroquial del nucli disseminat de Vallferosa, al terme de Torà (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Santa Maria de Vallferosa · Veure més »

Santa Maria del Puit

Santa Maria del Puit o Mare de Déu del Remei és una església de Pinell de Solsonès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Santa Maria del Puit · Veure més »

Santuari del Miracle

El santuari del Miracle és un centre religiós dedicat a la Mare de Déu del Miracle, situat a la banda de ponent del municipi de Riner, al Solsonès.

Nou!!: Solsona і Santuari del Miracle · Veure més »

Sara Alarcón i Postils

Sara Alarcón i Postils (Solsona, 1982), política catalana, és l'actual presidenta del Consell Comarcal del Solsonès des de 2015.

Nou!!: Solsona і Sara Alarcón i Postils · Veure més »

Sastreria Colilles

La Sastreria Colilles va ser un antiga sastreria a la ciutat de Solsona.

Nou!!: Solsona і Sastreria Colilles · Veure més »

Sebastià Baixet

Sebastià Baixet (Bellpuig, Lleida, s. XIX) fou un organista, eclesiàstic i prevere en la Seu d'Urgell.

Nou!!: Solsona і Sebastià Baixet · Veure més »

Sebastià Riera i Coromina

fou un religiós claretià.

Nou!!: Solsona і Sebastià Riera i Coromina · Veure més »

Segona guerra carlina

La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.

Nou!!: Solsona і Segona guerra carlina · Veure més »

Seguici popular

El seguici popular és l'element definidor de l'apartat patrimonial de les celebracions populars i tradicionals del cicle del Corpus Christi i de les Festes Majors als Països Catalans.

Nou!!: Solsona і Seguici popular · Veure més »

Seguici Tradicional de Vila-seca

El Seguici Tradicional de Vila-seca el forma el conjunt d'elements festius que participen en les cercaviles de Festa Major d'aquest municipi del Tarragonès.

Nou!!: Solsona і Seguici Tradicional de Vila-seca · Veure més »

Seminari Diocesà de Solsona

El Seminari Diocesà de Solsona, és una edificació que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Seminari Diocesà de Solsona · Veure més »

Sender Europeu E7

El Sender Europeu E7 és un Sender Europeu de Gran Recorregut que comença a les Illes Canàries, i dins el continent europeu passa pel nucli de Monfortinho, al municipi portuguès de Idanha-a-Nova, i continua per Espanya, Catalunya, Andorra, França, Mònaco, França, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Hongria i Romania.

Nou!!: Solsona і Sender Europeu E7 · Veure més »

Senders del 1714

Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), amb el suport de la Generalitat de Catalunya que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàatics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714).

Nou!!: Solsona і Senders del 1714 · Veure més »

Seró

Seró és un poble del municipi noguerenc d'Artesa de Segre, al Segre Mitjà.

Nou!!: Solsona і Seró · Veure més »

Serra de Busa

La serra de Busa és una de les serres del Prepirineu situada al sud de la serra dels Bastets, a la comarca del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Serra de Busa · Veure més »

Serrat de Sant Bartomeu

El Serrat de Sant Bartomeu és una muntanya de 869 metres que es troba entre els municipis de Solsona i d'Olius, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Serrat de Sant Bartomeu · Veure més »

Setge de Barcelona (1651-1652)

El Setge de Barcelona d'agost 1651 a octubre de 1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, que posà punt final al conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l'obediència del rei castellà.

Nou!!: Solsona і Setge de Barcelona (1651-1652) · Veure més »

Setge de Cardona (1713)

El setge de Cardona es lliurà l'octubre de 1713 enfrontant les tropes borbòniques contra les tropes catalanes durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Solsona і Setge de Cardona (1713) · Veure més »

Setge de Figueres

El setge de Figueres va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.

Nou!!: Solsona і Setge de Figueres · Veure més »

Setge de Làrida (884)

El 883 o 884 els musulmans es van sentir amenaçats per l'expansió de Guifré el Pilós, que va voler establir la frontera en els rius Llobregat i Segre, amb posicions al Bages (Cardona per exemple), a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord (i algunes aprisions a la Vall de Cervelló al sud del riu Llobregat), i repoblant els territoris, construint i consolidant esglésies i monestirs, al voltant dels que es fixava la població.

Nou!!: Solsona і Setge de Làrida (884) · Veure més »

Setge de Roses (1645)

El setge de Roses fou una operació militar de la Guerra dels Segadors mantinguda entre el 2 d'abril i el 29 de maig de 1645 per l'exèrcit de Lluís XIV, rei de França i comte de Barcelona, sobre la vila de Roses (Alt Empordà), fidel a Felip IV de Castella, que va acabar amb l'ocupació francesa de la plaça forta.

Nou!!: Solsona і Setge de Roses (1645) · Veure més »

Setge de Solsona

El setge de Solsona fou un episodi de la Primera Guerra Carlina ocorregut entre el 20 d'abril i el 2 de maig de 1837 a la ciutat i voltants de Solsona entre les forces del capitost carlí Benet Tristany i les forces liberals que custodiaven la vila, així com les tropes liberals del baró de Meer i el seu lloctinent Niubó, que acudiren a socórrer-la.

Nou!!: Solsona і Setge de Solsona · Veure més »

Setge de Tarragona (1811)

El setge de Tarragona fou un episodi militar de la Guerra del Francès que va enfrontar l'exèrcit francès, comandats pel mariscal Suchet, amb els espanyols, sota les ordres del general Juan Senén de Contreras y de Torres, governador militar de la ciutat.

Nou!!: Solsona і Setge de Tarragona (1811) · Veure més »

Setmana Catalana de 2004

La Setmana Catalana de 2004, va ser la 41a edició de la Setmana Catalana de Ciclisme.

Nou!!: Solsona і Setmana Catalana de 2004 · Veure més »

Sisè (moneda)

Sisè de Frederic III de Nàpols, 1496-1501. Lluís XIV respectivament. Reversos dels sisens anteriors Un sisè és una moneda catalana de coure encunyada durant la Guerra dels Segadors a diferents localitats de Catalunya, com Tàrrega, Girona, Solsona, Barcelona, Manresa, Sanaüja, Valls, Vic o Vilafranca del Penedès.

Nou!!: Solsona і Sisè (moneda) · Veure més »

Socarrats (Torà)

Socarrats és una masia del municipi de Torà (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Socarrats (Torà) · Veure més »

Solsona (desambiguació)

* Toponímia.

Nou!!: Solsona і Solsona (desambiguació) · Veure més »

Solsonès

El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.

Nou!!: Solsona і Solsonès · Veure més »

Solsoní

El solsoní és un parlar o subdialecte de transició entre el dialecte central i el dialecte nord-occidental, emprat pels habitants de la ciutat de Solsona i els d'alguns pobles limítrofs, com els d'Olius o de Llobera.

Nou!!: Solsona і Solsoní · Veure més »

Sorba

Sorba és un poble i una parròquia del municipi de Montmajor (Berguedà), al SW del terme, en bona part envoltat dels municipis de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a la vora esquerra del riu de l'aigua d'Ora.

Nou!!: Solsona і Sorba · Veure més »

Taller Casserras

El Taller Casserras és un taller de construcció de gegants fundat per l'escultor Manel Casserras i Boix a Solsona.

Nou!!: Solsona і Taller Casserras · Veure més »

Tarroja de Segarra

Tarroja de Segarra és un municipi de la comarca de la Segarra.

Nou!!: Solsona і Tarroja de Segarra · Veure més »

Taurus Group

Taurus Group, abans coneguda com a Taurus SA, és una empresa catalana fabricant de petits electrodomèstics, situada a Oliana (l'Alt Urgell).

Nou!!: Solsona і Taurus Group · Veure més »

Tòfol Nano

El Tòfol Nano és un dels gegants que forma part del bestiari del Carnaval de Solsona, construït l'any 1983 pel mestre geganter Manel Casserras i Boix.

Nou!!: Solsona і Tòfol Nano · Veure més »

Telegrafia òptica

Telègraf òptic de Claude Chappe a Litermont prop de Nalbach, Alemanya. La telegrafia òptica va ser el primer sistema telegràfic de la història i usava senyals a distància.

Nou!!: Solsona і Telegrafia òptica · Veure més »

Televisió de Solsona

Televisió de Solsona és un canal de televisió privat amb seu a Solsona, que pertany a l'empresa Axioma SCP.

Nou!!: Solsona і Televisió de Solsona · Veure més »

Temps sideri

242x242px El temps sideri local o l'hora sidèria local és l'angle horari que forma el punt Àries amb el meridià de l'observador.

Nou!!: Solsona і Temps sideri · Veure més »

Teresa Casserras i Moreno

Teresa Casserras i Moreno, també coneguda com a Sessa, és una constructora d'imatgeria festiva que s'encarrega del Taller Casserras de Solsona des de l'any 2015.

Nou!!: Solsona і Teresa Casserras i Moreno · Veure més »

Terme (Pinell de Solsonès)

Terme és una masia de Pinell de Solsonès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Terme (Pinell de Solsonès) · Veure més »

Terrissa

Fabricació d'una peça de terrissa amb el torn Atuell del període Jōmon (Japó) considerat el més antic del món. La terrissa, anomenada cantereria a molts indrets del País Valencià i les Terres de l'Ebre, és l'objecte o conjunt d'objectes, tals com olles, càntirs, gerres, perols, cassoles o tests, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.

Nou!!: Solsona і Terrissa · Veure més »

Tiurana

Tiurana és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà.

Nou!!: Solsona і Tiurana · Veure més »

Tomàs Boix i Soler

Tomàs Boix i Soler (Solsona, 13 de desembre del 1886 - Solsona, 21 d'agost del 1951) va ser un pintor paisatgista català, considerat com un dels pioners en cultivar el pleinairisme a la Catalunya central, especialment als territoris del Solsonès i l'Alt Urgell.

Nou!!: Solsona і Tomàs Boix i Soler · Veure més »

Tomàs Bou

Tomàs Bou (Solsona, 1785 - Solsona, 1840 aprox.) fou un escriptor i teòleg català, religiós dominic, que ensenyà teologia a la Universitat de Cervera i lector de filosofia a la Solsona.

Nou!!: Solsona і Tomàs Bou · Veure més »

Tomàs Capdevila i Miró

fou un religiós claretià.

Nou!!: Solsona і Tomàs Capdevila i Miró · Veure més »

Torà

Torà és una vila i municipi situat al centre sud de la comarca administrativa del Solsonès; limitant al nord amb Llobera, a l'est amb Pinós i La Molsosa, i a l'oest amb Biosca.

Nou!!: Solsona і Torà · Veure més »

Torre de Peracamps

La Torre de Peracamps o Castell de Peracamps és una torre del municipi de Llobera, al Solsonès.

Nou!!: Solsona і Torre de Peracamps · Veure més »

Torre de Vallferosa

La torre de Vallferosa és una torre de guaita que es troba al lloc de Vallferosa, pertanyent l'actual municipi de Torà, a la comarca del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Torre de Vallferosa · Veure més »

Torrent de Cal Sastre

El Torrent de Cal Sastre és un afluent per la dreta del Barranc de Ribalta que, al seu torn, ho és del Riu Negre, tots ells al Solsonès.

Nou!!: Solsona і Torrent de Cal Sastre · Veure més »

Torrent de la Vila

El torrent de la Vila és un afluent per la dreta de la Ribera Salada de 10,7 km de llargada.

Nou!!: Solsona і Torrent de la Vila · Veure més »

Torrent dels Llops

El torrent dels Llops és un afluent per la dreta de la Ribera Salada de 3,1 km de llargada que neix a 650 m d'altitud a 320 m al SW de la masia de Comardons.

Nou!!: Solsona і Torrent dels Llops · Veure més »

Torrenteller (Lladurs)

Torrenteller és una masia del municipi de Lladurs, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Torrenteller (Lladurs) · Veure més »

Torxa olímpica dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992

La Torxa olímpica dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 és una torxa que es va fer servir durant els jocs celebrats a la ciutat de Barcelona el 1992.

Nou!!: Solsona і Torxa olímpica dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Trabucaires de Solsona

Els Trabucaires de Solsona són un grup de trabucaires que donen relleu a les festes amb trabucades de salva.

Nou!!: Solsona і Trabucaires de Solsona · Veure més »

Transport públic de Lleida

El transport públic de Lleida és la agrupació dels transports interns de la província de Lleida i això inclou els autobusos interurbans, Rodalies de Catalunya, FGC, i els vols de l'aeroport de Lleida-Alguaire.

Nou!!: Solsona і Transport públic de Lleida · Veure més »

Transports Galtanegra

Transports Galtanegra va ser una empresa d'autobusos que va tenir servei gran part del segle XX quan l'empresa Hispano Manresana va tancar.

Nou!!: Solsona і Transports Galtanegra · Veure més »

Tuixent

Tuixent versió 4, actualitzacions fins al maig de 2008.

Nou!!: Solsona і Tuixent · Veure més »

Tuixent - la Vansa

Tuixent - la Vansa és una estació d'esquí nòrdic, també conegut com a esquí de fons, que es troba al Pla de l'Arp, al vessant de l'Alt Urgell del massís del Port del Comte, dins els municipis de La Vansa i Fórnols i de Josa i Tuixén. L'estació i les pistes es troben al sud de la serra del Cadí, motiu pel qual l'accés des de la Seu d'Urgell és una mica complicat i amb un traçat sinuós.

Nou!!: Solsona і Tuixent - la Vansa · Veure més »

Turó de la Rovira (Barcelona)

El Turó de la Rovira és una muntanya de 262 msnm que s'eleva sobre el Pla de Barcelona.

Nou!!: Solsona і Turó de la Rovira (Barcelona) · Veure més »

Universitat de Cervera

La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.

Nou!!: Solsona і Universitat de Cervera · Veure més »

Universitat de Solsona

La Universitat Literària de Solsona va ser una institució d'ensenyament superior de Catalunya radicada a la ciutat de Solsona, que va funcionar entre 1620 i 1717.

Nou!!: Solsona і Universitat de Solsona · Veure més »

Valentí Comellas i Santamaria

Valentí Comellas i Santamaria (Casserres, 5 de juny de 1861 - Solsona, 19 de març de 1945), bisbe català, va ser administrador apostòlic (1919-33) i bisbe (1933-45) de Solsona i senador a les Corts espanyoles l'any 1923.

Nou!!: Solsona і Valentí Comellas i Santamaria · Veure més »

Vall de la Valiella

La vall de la Valiella (dita també el Clot de la Valiella) és una petita vall lateral de la vall del Cardener a la Vall de Lord.

Nou!!: Solsona і Vall de la Valiella · Veure més »

Vall de Lord

La Vall de Lord és la zona nord-oriental de la comarca del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Vall de Lord · Veure més »

Vallferosa

Vallferosa és una entitat de població del terme municipal de Torà (Segarra), al qual s'integrà l'any 1968 amb l'antic municipi de Llanera.

Nou!!: Solsona і Vallferosa · Veure més »

Valls de Torroella

Valls de Torroella és un poble de Sant Mateu de Bages (Bages), al nord-est del terme municipal, de 347 habitants (2015), el qual es va originar a partir de la creació de la Colònia Valls, per part de la família d'industrials Valls.

Nou!!: Solsona і Valls de Torroella · Veure més »

Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat)

La Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna, conegudes com a vedrunes (a partir d'això, modernament, la congregació ha pres com a "nom breu" el de Vedruna), és una congregació religiosa adscrita a la família carmelitana fundada per santa Joaquima de Vedruna en 1826 i dedicada a la cura dels malalts i a l'educació de les nenes d'extracció humil.

Nou!!: Solsona і Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat) · Veure més »

Vicent Enrique i Tarancón

Estàtua de Tarancón a Borriana Vicent Enrique i Tarancón (Borriana, Plana Baixa, 14 de maig de 1907 - València, 28 de novembre de 1994), fou un cardenal valencià reconegut pel seu rellevant paper conciliador durant la transició espanyola al capdavant de la Conferència Episcopal Espanyola.

Nou!!: Solsona і Vicent Enrique i Tarancón · Veure més »

Vilafranca de Joval

Vilafranca de Joval és una masia que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Clariana de Cardener (Solsonès).

Nou!!: Solsona і Vilafranca de Joval · Veure més »

Vilanova d'Isanta (Lladurs)

Vilanova d'Isanta és una masia del municipi de Lladurs a la comarca catalana del Solsonès, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Vilanova d'Isanta (Lladurs) · Veure més »

Vilatobà

Vilatobà és una masia situada al municipi de Castellar de la Ribera, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Solsona і Vilatobà · Veure més »

Vinyet de Solsona

El vinyet de Solsona és el territori rural del terme municipal de Solsona.

Nou!!: Solsona і Vinyet de Solsona · Veure més »

Volta a Catalunya (motociclisme)

La Volta a Catalunya en motocicleta, coneguda també com a Volta Motociclista a Catalunya, fou un ral·li motociclista que es disputà a Catalunya des del 1916 fins a finals del.

Nou!!: Solsona і Volta a Catalunya (motociclisme) · Veure més »

Volta a Catalunya de 1986

La Volta a Catalunya de 1986 va ser 66a edició de la Volta Ciclista a Catalunya.

Nou!!: Solsona і Volta a Catalunya de 1986 · Veure més »

Volta a Catalunya de 1989

La Volta a Catalunya de 1989 va ser 69a edició de la Volta Ciclista a Catalunya.

Nou!!: Solsona і Volta a Catalunya de 1989 · Veure més »

Volta a Catalunya de 2014

La Volta a Catalunya de 2014 va ser la 94a edició de la Volta a Catalunya.

Nou!!: Solsona і Volta a Catalunya de 2014 · Veure més »

Xarpell

Xarpell o Xerpell de la Costa és una masia de Pinell de Solsonès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Solsona і Xarpell · Veure més »

Xavier Jounou i Bajo

Xavier Jounou i Bajo (Solsona, 1 d'abril del 1959 - 13 de gener del 2010), pagès i polític català, va ser alcalde de Solsona (2007-2010).

Nou!!: Solsona і Xavier Jounou i Bajo · Veure més »

Zona vulnerable per nitrats

Eutrofització al riu Potomac (EUA) Una zona vulnerable en relació a la contaminació de l'aigua per nitrats és una àrea d'un territori identificada com a potencial contaminant de masses d'aigua ja contaminades per nitrats, o que ho estaran si no s'apliquen mesures preventives.

Nou!!: Solsona і Zona vulnerable per nitrats · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Solsona і 1 d'octubre · Veure més »

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Solsona і 13 de desembre · Veure més »

14 de novembre

El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Solsona і 14 de novembre · Veure més »

146a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 146a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Solsona і 146a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

15 de desembre

El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Solsona і 15 de desembre · Veure més »

1565

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Solsona і 1565 · Veure més »

1594

Llinda d'una casa de Santa Pau.

Nou!!: Solsona і 1594 · Veure més »

1681

Sense descripció.

Nou!!: Solsona і 1681 · Veure més »

1768

;Països Catalans.

Nou!!: Solsona і 1768 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Solsona і 1839 · Veure més »

2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Solsona і 2 de juny · Veure més »

2015

L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.

Nou!!: Solsona і 2015 · Veure més »

21 d'agost

El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Solsona і 21 d'agost · Veure més »

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Solsona і 22 de gener · Veure més »

30 d'abril

El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Solsona і 30 d'abril · Veure més »

4 de gener

El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Solsona і 4 de gener · Veure més »

7 de 6

El 7 de 6 és un castell de 6 pisos d'alçada i 7 persones per pis.

Nou!!: Solsona і 7 de 6 · Veure més »

7a etapa del Tour de França de 2009

La 7a etapa del Tour de França de 2009 es disputà el divendres 10 de juliol sobre un recorregut de 224 quilòmetres entre Barcelona i l'estació d'esquí d'Arcalís, al Principat d'Andorra, sent aquesta la primera etapa de muntanya de la present edició del Tour.

Nou!!: Solsona і 7a etapa del Tour de França de 2009 · Veure més »

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Solsona і 8 de setembre · Veure més »

9 d'agost

El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Solsona і 9 d'agost · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cal Bepis, Cal Cisteller (Solsona), Cal Coix (Solsona), Cal Felip (Solsona), Cal Llucianet, Cal Quatre, Cal Sastre Quel, Cal Soca, Cal Titarro, Cal Trinxet de la Costa, Cal Xacó, Can Mascaró (Solsona), Escanyaruc, La Ribereta (Solsona), Pallarès Vell, Solsonina, Torre dels Ametllers.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant