Taula de continguts
59 les relacions: Acceleració, Aleksander Wolszczan, Anglès, Antony Hewish, Camp gravitatori, Camp magnètic, Constel·lació de la Vela, Constel·lació del Centaure, Densitat, Electró, Equació, Equació de Tolman–Oppenheimer–Volkoff, Espiral, Estrella binària, Estrella de neutrons, Evolució estel·lar, Far, Forat negre, Força centrífuga, Freqüència, Fritz Zwicky, Gravetat, Hidrogen, Jocelyn Bell, Línia equatorial, Llum col·limada, Massa, Moviment circular, Nebulosa del Cranc, Neutrí, Neutró, Observatori de raigs X Chandra, Ona gravitacional, Púlsar del Cranc, Planeta extrasolar, Pol geogràfic, Pols còsmica, Premi Nobel de Física, Protó, PSR B1257+12, PSR B1913+16, Radi (geometria), Radiació electromagnètica, Radiació gamma, Radiació X, Radiotelescopi, Raigs còsmics d'energia ultra alta, Ràdio, Rellotge, Rellotge atòmic, ... Ampliar l'índex (9 més) »
- Púlsars
- Radioastronomia
Acceleració
En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.
Veure Púlsar і Acceleració
Aleksander Wolszczan
Aleksander Wolszczan, (Szczecinek, Polònia, 29 d'abril de 1946) és un astrònom polonès.
Veure Púlsar і Aleksander Wolszczan
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Púlsar і Anglès
Antony Hewish
va ser un astrònom anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1974 juntament amb Martin Ryle, esdevenint els primers astrònoms a aconseguir-ho, pels seus treballs sobre radioastronomia i els púlsars.
Veure Púlsar і Antony Hewish
Camp gravitatori
Una de les aplicacions del càlcul del camp gravitatori és l'estimació de les trajectòries que mantenen els planetes quan orbiten al voltant d'una estrella En física, el camp gravitatori és un camp de força vectorial que descriu l'acceleració de la gravetat en una regió de l'espai.
Veure Púlsar і Camp gravitatori
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Veure Púlsar і Camp magnètic
Constel·lació de la Vela
La Vela (Vela) és una de les quatre constel·lacions en què es va dividir la gegantina constel·lació coneguda com el Vaixell d'Argos quan la Unió Astronòmica Internacional definí les 88 constel·lacions.
Veure Púlsar і Constel·lació de la Vela
Constel·lació del Centaure
El Centaure (Centaurus) era una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions modernes.
Veure Púlsar і Constel·lació del Centaure
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Púlsar і Densitat
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Púlsar і Electró
Equació
date.
Veure Púlsar і Equació
Equació de Tolman–Oppenheimer–Volkoff
En astrofísica, l'equació de Tolman–Oppenheimer–Volkoff (TOV) limita l'estructura d'un cos esfèricament simètric de material isotròpic que es troba en equilibri gravitatori estàtic, segons el model de la relativitat general.
Veure Púlsar і Equació de Tolman–Oppenheimer–Volkoff
Espiral
Tall de la closca d'un nautilus que mostra les cambres disposades seguint aproximadament una espiral logarítmica. En matemàtiques, una espiral és una corba que parteix d'un punt anomenat centre, i que se'n va allunyant progressivament a mesura que gira al voltant del punt.
Veure Púlsar і Espiral
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Veure Púlsar і Estrella binària
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Veure Púlsar і Estrella de neutrons
Evolució estel·lar
En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.
Veure Púlsar і Evolució estel·lar
Far
Far de punta Moscarté, a l'Illa d'Eivissa Far de la fi del món a Ushuaia, Argentina El Far de Pilsum (Krummhörn, Alemanya) El far consisteix en una edificació en forma de torre amb un aparell lluminós a la part més alta que emet senyals de llum, per mitjà d'un conjunt de llums i lents en un interval de temps determinat.
Veure Púlsar і Far
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Veure Púlsar і Forat negre
Força centrífuga
La força centrífuga és una força inercial (forces també anomenades "fictícies" o "pseudoforces") que tendeix a allunyar els objectes del seu centre de rotació quan segueixen un moviment circular.
Veure Púlsar і Força centrífuga
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Veure Púlsar і Freqüència
Fritz Zwicky
va ser un astrònom i físic suís emigrat als EUA.
Veure Púlsar і Fritz Zwicky
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Púlsar і Gravetat
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Púlsar і Hidrogen
Jocelyn Bell
Dame Susan Jocelyn Bell Burnell nascuda a Belfast com Susan Jocelyn Bell, el 15 de juliol de 1943, és una astrofísica nord-irlandesa que, com a estudiant de postgrau, va descobrir la primera radiosenyal d'un púlsar el 1967.
Veure Púlsar і Jocelyn Bell
Línia equatorial
Mapamundi amb la línia de l'equador La línia equatorial, línia equinoccial o equador (del llatí aequātōris: 'igualador') és una línia imaginària que fa la volta a un planeta (o a qualsevol altre cos celeste) equidistant dels dos pols.
Veure Púlsar і Línia equatorial
Llum col·limada
A la imatge inferior, la llum ha estat col·limada. Es denomina llum col·limada a la llum amb els raigs paral·lels entre si, el que es pot aconseguir de diferents formes, sent la més senzilla fent-la incidir en un mirall còncau des d'una font situada al focus.
Veure Púlsar і Llum col·limada
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Púlsar і Massa
Moviment circular
Esquema d'un moviment circular A cinemàtica, un moviment circular és un model de moviment en el pla, on el cos que es mou té una trajectòria circular al voltant d'un centre o eix de gir.
Veure Púlsar і Moviment circular
Nebulosa del Cranc
La nebulosa del Cranc (coneguda igualment com a M1, NGC 1952, Taurus A i Taurus X-1) és un romanent de supernova de tipus nebulosa de vent de púlsar.
Veure Púlsar і Nebulosa del Cranc
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Veure Púlsar і Neutrí
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Veure Púlsar і Neutró
Observatori de raigs X Chandra
L'observatori de raigs X Chandra és un satèl·lit artificial llançat per la NASA el 23 de juliol de 1999.
Veure Púlsar і Observatori de raigs X Chandra
Ona gravitacional
Representació de l'ona gravitacional generada per dues estrelles de neutrons en òrbita recíproca. En física, les ones gravitacionals són definides com a deformacions de l'espaitemps, creades per l'acceleració d'una massa en aquest, que es propaguen en forma d'ones a la velocitat de la llum.
Veure Púlsar і Ona gravitacional
Púlsar del Cranc
El púlsar del Cranc (PSR B0531+21 o PSR J0534+2200) és una estrella de neutrons relativament jove, descoberta l'any 1969; està situada a la nebulosa del Cranc.
Veure Púlsar і Púlsar del Cranc
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Veure Púlsar і Planeta extrasolar
Pol geogràfic
pol nord d’inaccessibilitat (84 ° 03’N, 174 ° 51’W) (4). Diagrama que mostra l'esfera celeste amb eclíptica i equinoccis Un pol geogràfic és qualsevol dels dos punts fixes a la superfície d'un cos en rotació o planeta, a noranta graus de l'equador, basant-se en l'eix de rotació sobre el qual gira el cos.
Veure Púlsar і Pol geogràfic
Pols còsmica
Partícula de pols còsmica Núvol interestel·lar NGC 604. La pols còsmica és un tipus de pols composta per partícules en l'espai on hi ha algunes molècules de 0,1 fins a 100 micres de grandària.
Veure Púlsar і Pols còsmica
Premi Nobel de Física
Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.
Veure Púlsar і Premi Nobel de Física
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Púlsar і Protó
PSR B1257+12
PSR B1257+12, prèviament designat PSR 1257+12, alternativament designat PSR J1300+1240, també anomenat Lich, és un púlsar situat a 2.300 anys llum del Sol a la constel·lació de la Verge.
Veure Púlsar і PSR B1257+12
PSR B1913+16
PSR B1913+16 (també conegut com a J1915+1606) és un púlsar en un sistema estel·lar binari, en òrbita amb un altre estel al voltant d'un centre de massa.
Veure Púlsar і PSR B1913+16
Radi (geometria)
Imatge d'un cercle amb la seva circumferència, el seu radi i el seu diàmetre En geometria clàssica, el radi d'un cercle o esfera és qualsevol segment lineal que va del centre a la circumferència.
Veure Púlsar і Radi (geometria)
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Púlsar і Radiació electromagnètica
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Veure Púlsar і Radiació gamma
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Púlsar і Radiació X
Radiotelescopi
El radiotelescopi Parkes de 64 metres a New South Wales, Austràlia (el més gran dels dos) Un radiotelescopi capta ones emeses per fonts de ràdio, generalment a través d'una gran antena parabòlica o un conjunt d'elles, a diferència d'un telescopi ordinari, que produeix imatges en llum visible.
Veure Púlsar і Radiotelescopi
Raigs còsmics d'energia ultra alta
En física d'astropartícules, un raig còsmic d'energia ultra alta (UHECR per les sigles en anglès) és un raig còsmic amb una energia cinètica més gran de 1×1018 eV, molt més gran que la massa en repòs i les energies típiques dels raigs còsmics habituals.
Veure Púlsar і Raigs còsmics d'energia ultra alta
Ràdio
receptor de ràdio clàssic Emissora de ràdio. La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible.
Veure Púlsar і Ràdio
Rellotge
Un rellotge (del llatí horologium) és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps.
Veure Púlsar і Rellotge
Rellotge atòmic
Rellotge atòmic comercial de cesi, utilitzat per donar el temps legal a França els anys 80, i com a referència per al rellotge parlant, exposat a l'observatori de París. S'anomena rellotge atòmic a aquell rellotge que es basa en la freqüència d'una vibració atòmica.
Veure Púlsar і Rellotge atòmic
Robert Oppenheimer
fou un físic estatunidenc, director del Projecte Manhattan per al desenvolupament de la bomba atòmica, dut a terme durant la Segona Guerra Mundial en el Laboratori Nacional de Los Alamos a Nou Mèxic.
Veure Púlsar і Robert Oppenheimer
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Púlsar і Sol
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Veure Púlsar і Supernova
Telescopi espacial Hubble
El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.
Veure Púlsar і Telescopi espacial Hubble
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Púlsar і Terra
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Veure Púlsar і Unitat astronòmica
Walter Baade
Wilhelm Heinrich Walter Baade (Schrottinghausen, Alemanya, 24 de març de 1893 - 25 de juny de 1960) va ser un astrònom alemany que va emigrar als Estats Units l'any 1931.
Veure Púlsar і Walter Baade
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Veure Púlsar і Xina
1974
;Països Catalans.
Veure Púlsar і 1974
Vegeu també
Púlsars
- AE d'Aquari
- Geminga
- Nebulosa de vent de púlsar
- Púlsar
- Púlsar binari
- PSR B1620-26
- PSR B1913+16
- PSR J0537-6910
- Planeta de púlsar
- Vela X-1
- X de Perseu
Radioastronomia
- Índex espectral
- Màser astrofísic
- NANOGrav
- Púlsar
- Púlsar binari
- Quàsar
- Ràfega ràpida de ràdio
- Radiació còsmica de fons
- Radioastronomia
- Síntesi d'obertura
- SETI
- Unió túnel superconductora
- Very Long Baseline Interferometry
- Xarxa de l'Espai Profund
També conegut com Estel variable polsant, Púlsars.