Taula de continguts
35 les relacions: Acreció, Any llum, Astronomia de raigs X, Astronomy and Astrophysics, Astrophysical Journal, Binària d'alta massa emissora de raigs X, Binària de raigs X, Binària eclipsant, Catàleg General d'Estrelles Variables, Constel·lació, Constel·lació de la Vela, Designació d'estrella variable, Eclipsi, Estel, Estrella de neutrons, Estrella supergegant, Magnitud aparent, Massa solar, Moment angular, Parsec, Púlsar, Període de rotació, Període orbital, Radiació X, Satèl·lit artificial, Segon, SIMBAD, Sistema binari (astronomia), Sol, Supergegant blau, Tipus espectral, Uhuru, Variable Alfa Cygni, Vent solar, 1971.
Acreció
En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.
Veure Vela X-1 і Acreció
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Vela X-1 і Any llum
Astronomia de raigs X
Absorció dels raigs X a l'atmosfera terrestre. Els raigs X comencen a ~0,008 nm i s'estenen a l'espectre electromagnètic fins a ~8 nm, sobre els quals l'atmosfera de la Terra és opaca. L'astronomia de raigs X és una branca de l'astronomia que s'encarrega de l'estudi de l'emissió de raigs X dels cossos celestes.
Veure Vela X-1 і Astronomia de raigs X
Astronomy and Astrophysics
Astronomy and Astrophysics és una revista científica preavaluada per experts que inclou l'astronomia i l'astrofísica observacional i instrumental.
Veure Vela X-1 і Astronomy and Astrophysics
Astrophysical Journal
The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.
Veure Vela X-1 і Astrophysical Journal
Binària d'alta massa emissora de raigs X
Les binàries de raigs X d'alta massa són un tipus de binàries de raigs X que es componen d'una estrella de la seqüència principal de massa molt més gran que la del Sol, normalment una estrella Be o una supergegant blava, i una altra que és un objecte compacte, ja sigui un forat negre o un estel de neutrons.
Veure Vela X-1 і Binària d'alta massa emissora de raigs X
Binària de raigs X
Les estrelles binàries de raigs X són una classe de sistema binari que són molt lluminoses en raigs x (10 33 - 10 39 erg/s).
Veure Vela X-1 і Binària de raigs X
Binària eclipsant
Les estrelles binàries eclipsants són aquelles en què les seves òrbites estan alineades amb la nostra de tal manera que, periòdicament, l'una passa per davant de l'altra.
Veure Vela X-1 і Binària eclipsant
Catàleg General d'Estrelles Variables
El Catàleg General d'Estrelles Variables (GCVS segons les seves sigles en anglès) és una llista d'estrelles variables.
Veure Vela X-1 і Catàleg General d'Estrelles Variables
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Veure Vela X-1 і Constel·lació
Constel·lació de la Vela
La Vela (Vela) és una de les quatre constel·lacions en què es va dividir la gegantina constel·lació coneguda com el Vaixell d'Argos quan la Unió Astronòmica Internacional definí les 88 constel·lacions.
Veure Vela X-1 і Constel·lació de la Vela
Designació d'estrella variable
Les estrelles variables es denominen segons una variant de la designació de Bayer o Flamsteed (a saber, un identificador -lletra grega o nombre- seguit del genitiu llatí de la constel·lació a la qual pertany).
Veure Vela X-1 і Designació d'estrella variable
Eclipsi
Fotografia de la corona solar durant l'eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi o eclipse és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.
Veure Vela X-1 і Eclipsi
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Vela X-1 і Estel
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Veure Vela X-1 і Estrella de neutrons
Estrella supergegant
En astronomia, una estrella supergegant és un tipus d'estrella molt voluminosa, devers 10 a 50 masses solars.
Veure Vela X-1 і Estrella supergegant
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure Vela X-1 і Magnitud aparent
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Veure Vela X-1 і Massa solar
Moment angular
Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.
Veure Vela X-1 і Moment angular
Parsec
El parsec (abreviat pc) és una unitat de longitud usada en astronomia.
Veure Vela X-1 і Parsec
Púlsar
Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau).
Veure Vela X-1 і Púlsar
Període de rotació
En astronomia, el període de rotació és el temps que tarda un cos celeste a completar una revolució sobre si mateix (al voltant del seu propi eix).
Veure Vela X-1 і Període de rotació
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Veure Vela X-1 і Període orbital
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Vela X-1 і Radiació X
Satèl·lit artificial
Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'ésser humà i llançat a l'espai que amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.
Veure Vela X-1 і Satèl·lit artificial
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Veure Vela X-1 і Segon
SIMBAD
SIMBAD (the Set of Identifications, Measurements, and Bibliography for Astronomical Data) és una base de dades astronòmica d'objectes situats fora del sistema solar.
Veure Vela X-1 і SIMBAD
Sistema binari (astronomia)
En astronomia, un sistema binari és un terme que s'utilitza per a referir-se a dos objectes celestes que es troben tan pròxims entre si que estan lligats per la seva força gravitatòria, orbitant al voltant del seu centre de masses comú.
Veure Vela X-1 і Sistema binari (astronomia)
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Vela X-1 і Sol
Supergegant blau
Mides relatives d'estrelles, des de les nanes vermelles, passant per les nanes grogues com el Sol, les gegants blaves, fins a un supergegant blau Els supergegants blaus són estels de gran grandària en els quals els processos de fusió nuclear es desenvolupen a tal ritme que l'hidrogen es consumeix en quantitats ingents, cosa que els converteix en els estels més actius de tots els que es coneixen.
Veure Vela X-1 і Supergegant blau
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Veure Vela X-1 і Tipus espectral
Uhuru
Uhuru va ser el primer satèl·lit artificial llançat específicament per a l'astronomia de raigs X. També es coneix com el X-ray Explorer Satellite, SAS-A (per a "Small Astronomy Satellite" A, sent la primera de la sèrie SAS de tres naus espacials), SAS 1, o Explorer 42.
Veure Vela X-1 і Uhuru
Variable Alfa Cygni
Les variables Alfa Cygni són estrelles variables que exhibeixen pulsacions no radials.
Veure Vela X-1 і Variable Alfa Cygni
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Veure Vela X-1 і Vent solar
1971
;Països Catalans.
Veure Vela X-1 і 1971