Taula de continguts
47 les relacions: Aquileia, Àustria, Caneva, Capital, Caríntia, Cividale del Friuli, Ducat de Caríntia, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Estíria, Fagagna, Friül, Furlà, Gemona del Friuli, Llatí, Llengua oficial, Marano Lagunare, Mastino II della Scala, Meduna di Livenza, Monfalcone, Napoleó Bonaparte, Parabiago, Parlament de patrie, Portogruaro, Província de Milà, Regió d'Ístria, República de Venècia, Sacile, Sacre Imperi Romanogermànic, San Daniele del Friuli, San Vito al Tagliamento, Tolmezzo, Tractat de Campo Formio, Trieste, Udine, Venzone, 1077, 11 de juny, 1231, 1251, 1412, 1420, 1445, 1797, 1805, 3 d'abril, 6 de juliol, 7 de juny.
- Possessions de la República de Venècia
- Vèneto
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Veure Pàtria del Friül і Aquileia
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Pàtria del Friül і Àustria
Caneva
Caneva (friülà Cjanive di Sacîl) és un municipi italià, dins de la província de Pordenone.
Veure Pàtria del Friül і Caneva
Capital
En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.
Veure Pàtria del Friül і Capital
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Veure Pàtria del Friül і Caríntia
Cividale del Friuli
Cividale del Friuli (friülà Cividât, eslovè Čedad, alemany Östrich) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Pàtria del Friül і Cividale del Friuli
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Veure Pàtria del Friül і Ducat de Caríntia
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Veure Pàtria del Friül і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Estíria
Estíria (en alemany Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.
Veure Pàtria del Friül і Estíria
Fagagna
Fagagna (friülà Feagne) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Pàtria del Friül і Fagagna
Friül
El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.
Veure Pàtria del Friül і Friül
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Veure Pàtria del Friül і Furlà
Gemona del Friuli
Gemona del Friuli (friülà Glemone) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Pàtria del Friül і Gemona del Friuli
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Pàtria del Friül і Llatí
Llengua oficial
La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.
Veure Pàtria del Friül і Llengua oficial
Marano Lagunare
Marano Lagunare (friülà Maran) és un municipi italià, dins de la província d'Udine, a la regió de la Bassa Friülana.
Veure Pàtria del Friül і Marano Lagunare
Mastino II della Scala
Mastino II della Scala fou fill d'Alboí I della Scala.
Veure Pàtria del Friül і Mastino II della Scala
Meduna di Livenza
Meduna di Livenza (vènet Meduna de Łivensa) és un municipi italià, dins de la província de Treviso.
Veure Pàtria del Friül і Meduna di Livenza
Monfalcone
Monfalcone (en friülà, Monfalcon, en eslovè, Tržič) és un municipi italià, situat a la regió del Friül – Venècia Júlia i a la província de Gorizia.
Veure Pàtria del Friül і Monfalcone
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Pàtria del Friül і Napoleó Bonaparte
Parabiago
Parabiago és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la ciutat metropolitana de Milà.
Veure Pàtria del Friül і Parabiago
Parlament de patrie
El parlament de Patrie dal Friûl fou una institució parlamentària friülana nascuda sota el Patriarcat d'Aquileia i que fou convocat per darrer cop el 1805.
Veure Pàtria del Friül і Parlament de patrie
Portogruaro
Portogruaro (friülès Puart; vènet Portò) és un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la ciutat metropolitana de Venècia.
Veure Pàtria del Friül і Portogruaro
Província de Milà
La província de Milà és una antiga província de la regió de la Llombardia a Itàlia.
Veure Pàtria del Friül і Província de Milà
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Veure Pàtria del Friül і Regió d'Ístria
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Pàtria del Friül і República de Venècia
Sacile
Sacile (friülà Sacîl) és un municipi italià, dins de la província de Pordenone.
Veure Pàtria del Friül і Sacile
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Pàtria del Friül і Sacre Imperi Romanogermànic
San Daniele del Friuli
San Daniele del Friuli (friülà San Denêl) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Pàtria del Friül і San Daniele del Friuli
San Vito al Tagliamento
San Vito al Tagliamento (friülà San Vît dal Tiliment) és un municipi italià, dins de la província de Pordenone.
Veure Pàtria del Friül і San Vito al Tagliamento
Tolmezzo
Tolmezzo (friülà Tumieç) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Pàtria del Friül і Tolmezzo
Tractat de Campo Formio
El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.
Veure Pàtria del Friül і Tractat de Campo Formio
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Veure Pàtria del Friül і Trieste
Udine
Udine (en llatí Utinum, en furlà Udin, en eslovè Videm, en alemany Weiden) és una ciutat de 96.678 habitants, capital històrica de la regió geogràfica del Friül, a Itàlia, entre els Alps i el Mar Adriàtic, a 20 km de la frontera eslovena.
Veure Pàtria del Friül і Udine
Venzone
Venzone (friülà Vençon eslovè Pušja Ves) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Pàtria del Friül і Venzone
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Pàtria del Friül і 1077
11 de juny
L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Pàtria del Friül і 11 de juny
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Veure Pàtria del Friül і 1231
1251
1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.
Veure Pàtria del Friül і 1251
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Pàtria del Friül і 1412
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Pàtria del Friül і 1420
1445
Països Catalans.
Veure Pàtria del Friül і 1445
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Pàtria del Friül і 1797
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Pàtria del Friül і 1805
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Veure Pàtria del Friül і 3 d'abril
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Pàtria del Friül і 6 de juliol
7 de juny
El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Pàtria del Friül і 7 de juny
Vegeu també
Possessions de la República de Venècia
- Òtranto
- Šibenik
- Alónnissos
- Anticitera
- Bèrgam
- Belluno (municipi)
- Bríndisi
- Brescia
- Cefalònia
- Citera
- Corfú
- Cremona
- Creta
- Dubrovnik
- Ducat de Naxos
- Durrës
- Esciros
- Este (Pàdua)
- Eubea
- Feltre (Itàlia)
- Feodòssia
- Friül
- Illa de Zacint
- Illes Jòniques
- Imotski
- Kotor
- Lemnos
- Mola di Bari
- Monopoli (ciutat italiana)
- Oderzo
- Pàdua
- Pàtria del Friül
- Patres
- Peloponès
- Península de Gal·lípoli
- Rovigo
- Samotràcia
- Split
- Trani
- Treviso
- Trogir
- Verona
- Vicenza
- Vittorio Veneto
- Zadar
Vèneto
- Montasio
- Pàtria del Friül
- Signore delle cime
- Vèneto