Obrir a Google MapsTaula de continguts
66 les relacions: Alboí, Alemany, Aquileia, Arquitectura longobarda, Berenguer I d'Itàlia, Carlemany, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carns, Celtes, Colònia romana, Comune, Congrés de Viena, Corno di Rosazzo, Dinastia dels Habsburg, Duc, Edat del ferro, Eslovè, Friül, Furlà, Gisulf I de Friül, Guerra Austroprussiana, Huns, Idrija, Imperi Austríac, Imperi Romà d'Orient, Itàlia, Juli Cèsar, Kobarid, Longobards, Luitprand, Marca del Friül, Moimacco, Municipi romà, Napoleó Bonaparte, Neolític, Paleolític, Patriarcat d'Aquileia, Premariacco, Prepotto, Primera Guerra Mundial, Província d'Udine, Regne d'Itàlia (1861-1946), Renaixement, República de Venècia, Sacre Imperi Romanogermànic, San Pietro al Natisone, Soča, Tolmin, Torreano, Tractat de Campo Formio, ... Ampliar l'índex (16 més) »
Alboí
"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare, Alduí.
Veure Cividale del Friuli і Alboí
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Cividale del Friuli і Alemany
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Veure Cividale del Friuli і Aquileia
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i.
Veure Cividale del Friuli і Arquitectura longobarda
Berenguer I d'Itàlia
Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).
Veure Cividale del Friuli і Berenguer I d'Itàlia
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Cividale del Friuli і Carlemany
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Veure Cividale del Friuli і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carns
Els carns (llatí Carni) eren una tribu celta alpina que vivia entre el Vèneto i la Nòrica i entre Rètia i Ístria.
Veure Cividale del Friuli і Carns
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Veure Cividale del Friuli і Celtes
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Veure Cividale del Friuli і Colònia romana
Comune
El comune (els comuni en plural), a Itàlia, és la divisió administrativa bàsica, tant de províncies com de regions, i el seu equivalent a Catalunya seria el municipi.
Veure Cividale del Friuli і Comune
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Veure Cividale del Friuli і Congrés de Viena
Corno di Rosazzo
Corno di Rosazzo (friülà Cuar di Rosacis, eslovè Koren) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Cividale del Friuli і Corno di Rosazzo
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Cividale del Friuli і Dinastia dels Habsburg
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Veure Cividale del Friuli і Duc
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Veure Cividale del Friuli і Edat del ferro
Eslovè
L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.
Veure Cividale del Friuli і Eslovè
Friül
El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.
Veure Cividale del Friuli і Friül
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Veure Cividale del Friuli і Furlà
Gisulf I de Friül
Gisulf I fou un duc de Friül, el primer o el segon segons les interpretacions dels historiadors.
Veure Cividale del Friuli і Gisulf I de Friül
Guerra Austroprussiana
La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.
Veure Cividale del Friuli і Guerra Austroprussiana
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Cividale del Friuli і Huns
Idrija
Idrija és un petit poblet i municipi amb al mateix nom, a Eslovènia.
Veure Cividale del Friuli і Idrija
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Cividale del Friuli і Imperi Austríac
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Cividale del Friuli і Imperi Romà d'Orient
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Cividale del Friuli і Itàlia
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Cividale del Friuli і Juli Cèsar
Kobarid
Kobarid (en italià: Caporetto) és una ciutat i municipi de la part alta de la vall del Soča (italià: Isonzo), a l'oest d'Eslovènia, prop de la frontera amb Itàlia.
Veure Cividale del Friuli і Kobarid
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Cividale del Friuli і Longobards
Luitprand
Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744.
Veure Cividale del Friuli і Luitprand
Marca del Friül
La Marca del Friül va ser una marca fronterera carolíngia com a defensa contra els hongaresos durant els segles i que substituí al Ducat de Friül, a l'actual Llombardia.
Veure Cividale del Friuli і Marca del Friül
Moimacco
Moimacco (friülà Muimans) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Cividale del Friuli і Moimacco
Municipi romà
Un municipi romà (en llatí municipium) era el nom que prenia cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania.
Veure Cividale del Friuli і Municipi romà
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Cividale del Friuli і Napoleó Bonaparte
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Veure Cividale del Friuli і Neolític
Paleolític
El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.
Veure Cividale del Friuli і Paleolític
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Cividale del Friuli і Patriarcat d'Aquileia
Premariacco
Premariacco (friülà Premariâs) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Cividale del Friuli і Premariacco
Prepotto
Prepotto (friülà Prepot, eslovè Prapotno) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Cividale del Friuli і Prepotto
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Cividale del Friuli і Primera Guerra Mundial
Província d'Udine
La província d'Udine (furlà Provincie di Udin) és una província que forma part de la regió de Friül-Venècia Júlia dins d'Itàlia.
Veure Cividale del Friuli і Província d'Udine
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Veure Cividale del Friuli і Regne d'Itàlia (1861-1946)
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Cividale del Friuli і Renaixement
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Cividale del Friuli і República de Venècia
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Cividale del Friuli і Sacre Imperi Romanogermànic
San Pietro al Natisone
San Pietro al Natisone (friülà San Pieri dai Sclavons, eslovè Špietar) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Cividale del Friuli і San Pietro al Natisone
Soča
El Soča (en eslovè), Lusinç (en furlà) o Isonzo (en italià) és un riu del nord d'Itàlia, al Friül, que neix a Eslovènia.
Veure Cividale del Friuli і Soča
Tolmin
Tolmin (en italià Tolmino, en friülà Tulmin en alemany Tolmein) és una petita ciutat i municipi amb el mateix nom, d'Eslovènia.
Veure Cividale del Friuli і Tolmin
Torreano
Torreano (friülà Torean, eslovè Tavorjana) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Cividale del Friuli і Torreano
Tractat de Campo Formio
El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.
Veure Cividale del Friuli і Tractat de Campo Formio
Udine
Udine (en llatí Utinum, en furlà Udin, en eslovè Videm, en alemany Weiden) és una ciutat de 96.678 habitants, capital històrica de la regió geogràfica del Friül, a Itàlia, entre els Alps i el Mar Adriàtic, a 20 km de la frontera eslovena.
Veure Cividale del Friuli і Udine
Vènets
Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.
Veure Cividale del Friuli і Vènets
Zuglio
Zuglio (friülà Zui) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Cividale del Friuli і Zuglio
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Veure Cividale del Friuli і 1238
1419
;Països Catalans.
Veure Cividale del Friuli і 1419
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Cividale del Friuli і 1453
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Cividale del Friuli і 1797
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Cividale del Friuli і 1815
1866
;Països Catalans.
Veure Cividale del Friuli і 1866
730
El 730 (DCCXXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Cividale del Friuli і 730
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Cividale del Friuli і 737
739
El 739 (DCCXXXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Cividale del Friuli і 739
740
El 740 (DCCXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Cividale del Friuli і 740
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Cividale del Friuli і 744
888
;Països catalans.
Veure Cividale del Friuli і 888
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Cividale del Friuli і 924
També conegut com Cividale.