Taula de continguts
57 les relacions: Alemany, Alfons X de Castella, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbat de Trèveris, Berlín, Brandenburg, Butlla d'or de 1356, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa de Luxemburg, Casa de Wessex, Colònia (Alemanya), Dinastia dels Habsburg, Dinastia sàlica, Dresden, Duc, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Ducat de Saxònia, Ducats arrel, Electorat del Palatinat, Felip de Suàbia, Francs, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic V del Palatinat, Hannover, Heidelberg, Hessen-Kassel, Hohenstaufen, Llatí, Llista de ducs de Baviera, Llista de monarques de Bohèmia, Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic, Magúncia, Mannheim, Marcgraviat de Baden, Marcgraviat de Brandenburg, Múnic, Papa Urbà IV, Pau de Westfàlia, Praga, Ratisbona, Regne de Hannover, Ricard de Cornualla, Sacre Imperi Romanogermànic, Salzburg, Tractat de Lunéville, Trèveris, Württemberg, Wittelsbach, ... Ampliar l'índex (7 més) »
- Prínceps electors
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Príncep elector і Alemany
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Veure Príncep elector і Alfons X de Castella
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia.
Veure Príncep elector і Arquebisbat de Colònia
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Veure Príncep elector і Arquebisbat de Magúncia
Arquebisbat de Trèveris
LArquebisbat de Trèveris (Erzbistum Trier) o Electorat de Trèveris (Kurfürstentum Trier o Kurtrier) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica romana al Regne de Germània, que va existir des de temps dels carolingis fins al final del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Príncep elector і Arquebisbat de Trèveris
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Veure Príncep elector і Berlín
Brandenburg
Brandenburg (baix sòrab Bramborska, alt sòrab Braniborska, baix alemany Bramborg/Brannenborg) és un dels 16 estats federats (Bundesland) d'Alemanya.
Veure Príncep elector і Brandenburg
Butlla d'or de 1356
Primera pàgina de la butlla d'or del rei de Bohèmia, ÖNB, Cod.338. daurat annexat al decret. La Butlla d'Or (bulla aurea), també anomenada butlla d'or de NurembergEncyclopædia Universalis, artículo Allemagne médiévale o butlla d'or de Metz, és un text essencial del Sacre Imperi Romà.
Veure Príncep elector і Butlla d'or de 1356
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Veure Príncep elector і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Príncep elector і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Casa de Luxemburg
Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.
Veure Príncep elector і Casa de Luxemburg
Casa de Wessex
El casal de Wessex fou la dinastia saxona que va governar el regne de Wessex, situat al sud-oest de l'illa de la Gran Bretanya, i que finalment unificaria tots els regnes anglosaxons sota el seu poder.
Veure Príncep elector і Casa de Wessex
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Veure Príncep elector і Colònia (Alemanya)
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Príncep elector і Dinastia dels Habsburg
Dinastia sàlica
La Dinastia sàlica va ser una nissaga de quatre reis germànics que regnaren durant l'alta edat mitjana (1024-1125), també comeguda com a Dinastia Francònia pels orígens de la família i el seu paper com a ducs de Francònia.
Veure Príncep elector і Dinastia sàlica
Dresden
Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.
Veure Príncep elector і Dresden
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Veure Príncep elector і Duc
Ducat de Brunsvic-Lüneburg
Armes dels Ducs de Braunschweig-Lüneburg. El Ducat de Brunsvic-Lüneburg (en alemany, Herzogtum Braunschweig-Lüneburg) històricament va ser un estat del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'edat mitjana fins a principis de l'era contemporània.
Veure Príncep elector і Ducat de Brunsvic-Lüneburg
Ducat de Saxònia
El Ducat de Saxònia era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Veure Príncep elector і Ducat de Saxònia
Ducats arrel
Els ducats arrels (de l'alemany Stammesherzogtum, literalment "ducat tribal") foren territoris que van constituir el Regne Franc Oriental, o el futur Regne d'Alemanya.
Veure Príncep elector і Ducats arrel
Electorat del Palatinat
El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.
Veure Príncep elector і Electorat del Palatinat
Felip de Suàbia
Felip de Suàbia (1177 – 21 de juny de 1208) va ser rei d'Alemanya i duc de Suàbia, rival de l'emperador Otó IV.
Veure Príncep elector і Felip de Suàbia
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Príncep elector і Francs
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Veure Príncep elector і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic V del Palatinat
Frederic V del Palatinat (Amberg, Alt Palatinat, 26 d'agost de 1596 - Magúncia, 1632) fou elector palatí des de 1610 i fins a la seva mort l'any 1632.
Veure Príncep elector і Frederic V del Palatinat
Hannover
Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.
Veure Príncep elector і Hannover
Heidelberg
Heidelberg és una ciutat d'Alemanya situada a la vall del Neckar, al nord-oest del land (estat federat) de Baden-Württemberg.
Veure Príncep elector і Heidelberg
Hessen-Kassel
El landgraviat de Hessen-Kassel va ser un antic estat independent del Sacre Imperi Romanogermànic, situat a l'actual Alemanya.
Veure Príncep elector і Hessen-Kassel
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Veure Príncep elector і Hohenstaufen
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Príncep elector і Llatí
Llista de ducs de Baviera
Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.
Veure Príncep elector і Llista de ducs de Baviera
Llista de monarques de Bohèmia
Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.
Veure Príncep elector і Llista de monarques de Bohèmia
Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic
Lotari de Supplinburg (vers 1075 - Breitenwang, Tirol, 4 de desembre de 1137), dit "el Saxó", fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic com a Lotari II (o Lotari III) des de 1133 fins a la seva mort, el 1137.
Veure Príncep elector і Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Veure Príncep elector і Magúncia
Mannheim
Mannheim és una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Baden-Württemberg.
Veure Príncep elector і Mannheim
Marcgraviat de Baden
El marcgraviat de Baden (alemany: Markgrafschaft Baden) fou un estat històric del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Príncep elector і Marcgraviat de Baden
Marcgraviat de Brandenburg
Escut d'armes El Marcgraviat de Brandenburg - Markgrafschaft Brandenburg - va ser un dels principals principats del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1157 fins a 1806.
Veure Príncep elector і Marcgraviat de Brandenburg
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Veure Príncep elector і Múnic
Papa Urbà IV
Urbà IV (nom de bateig Jacques Pantaléon de Court-Palais) (Troyes, 1195 - Perusa, 2 de desembre de 1264) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1261 al 1264.
Veure Príncep elector і Papa Urbà IV
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Veure Príncep elector і Pau de Westfàlia
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Veure Príncep elector і Praga
Ratisbona
Ratisbona (en alemany Regensburg) és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, Alemanya, que l'any 2007 tenia 151.000 habitants.
Veure Príncep elector і Ratisbona
Regne de Hannover
El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles i. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.
Veure Príncep elector і Regne de Hannover
Ricard de Cornualla
Ricard (5 de gener de 1209 – 2 d'abril de 1272), segon fill de Joan Plantagenet, va ser Comte de Poitiers nominal (1225–1243), Earl o Comte de Cornualla (des del 1225), i Rei d'Alemanya (des del 1257).
Veure Príncep elector і Ricard de Cornualla
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Príncep elector і Sacre Imperi Romanogermànic
Salzburg
és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.
Veure Príncep elector і Salzburg
Tractat de Lunéville
El Tractat de Lunéville es va signar el 9 de febrer de 1801 a Lunéville entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic per José Bonaparte i Luis, Comte de Cobentzel, respectivament.
Veure Príncep elector і Tractat de Lunéville
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Veure Príncep elector і Trèveris
Württemberg
Württemberg, antigament conegut com a Wirtemberg, va ser un estat al sud-oest de l'actual Alemanya i que ocupava la major part de l'actual land de Baden-Württemberg.
Veure Príncep elector і Württemberg
Wittelsbach
Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.
Veure Príncep elector і Wittelsbach
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Príncep elector і 1152
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Príncep elector і 1417
1720
;Països Catalans:;Món.
Veure Príncep elector і 1720
1740
;Països Catalans.
Veure Príncep elector і 1740
1801
;Països Catalans.
Veure Príncep elector і 1801
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Príncep elector і 1803
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Príncep elector і 1806
Vegeu també
Prínceps electors
- Carles Frederic I de Baden
- Frederic I de Württemberg
- Príncep elector
També conegut com Elector Imperial, Príncep-elector, Prínceps electors.