Taula de continguts
148 les relacions: Adrià II, Albània, Alexandre (emperador romà d'Orient), Alfabet ciríl·lic, Ann Arbor, Antic eslau, Antiga Roma, Arianisme, Asparukh Khan, Àsia Central, Àtila, Balcans, Batalla de Clídion, Batalla de Pliska, Batalla de Versinícia, Bòsnia, Búlgar, Bessaràbia, Bogomilisme, Budapest, Bulgària, Bulgària del Volga, Camp de batalla, Carpats, Caucas, Cavaller de Màdara, Ceràmica, Ciril i Metodi, Climent d'Ocrida, Constantinoble, Crimea, Cristianisme, Croats, Cumans, Danubi, Dardània (província romana), Dàcia, Dècada del 670, Dnièster, Dniéper, Dobrudja, Durrës, Edat mitjana, Edirne, Epir (regió històrica), Escítia Menor, Església Ortodoxa, Església Ortodoxa Búlgara, Eslau eclesiàstic, Eslaus, ... Ampliar l'índex (98 més) »
Adrià II
Adrià II (Roma, 792 – 14 de desembre de 872) fou Papa de Roma des del 867 fins al 872.
Veure Primer Imperi Búlgar і Adrià II
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Veure Primer Imperi Búlgar і Albània
Alexandre (emperador romà d'Orient)
Alexandre va ser emperador romà d'Orient del 912 al 913.
Veure Primer Imperi Búlgar і Alexandre (emperador romà d'Orient)
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Veure Primer Imperi Búlgar і Alfabet ciríl·lic
Ann Arbor
Ann Arbor és una ciutat estatunidenca localitzada en l'estat de Michigan al comtat de Washtenaw.
Veure Primer Imperi Búlgar і Ann Arbor
Antic eslau
L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic, va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Tessalònica, i emprada al pels germans romans d'Orient Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits.
Veure Primer Imperi Búlgar і Antic eslau
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Primer Imperi Búlgar і Antiga Roma
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Veure Primer Imperi Búlgar і Arianisme
Asparukh Khan
Asparukh Khanas fou sobirà dels protobúlgars i fundador de l'estat búlgar medieval.
Veure Primer Imperi Búlgar і Asparukh Khan
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Veure Primer Imperi Búlgar і Àsia Central
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Veure Primer Imperi Búlgar і Àtila
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Primer Imperi Búlgar і Balcans
Batalla de Clídion
La batalla de Clídion, coneguda igualment com a batalla de Belassitsa, fou un enfrontament que es produí prop de Kliutx (al sud-oest de l'actual Bulgària) el 29 de juliol del 1014 entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Primer Imperi Búlgar і Batalla de Clídion
Batalla de Pliska
La batalla de Pliska o batalla del pas de Vàrbitsa, битката при Върбишкия проход, va tenir lloc el 26 de juliol del 811, entre les tropes búlgares, liderades pel kan Krum, i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Primer Imperi Búlgar і Batalla de Pliska
Batalla de Versinícia
La batalla de Versinícia va tenir lloc el 22 de juny del 813, prop de la ciutat del mateix nom (actual Edirne, a la Turquia Europea).
Veure Primer Imperi Búlgar і Batalla de Versinícia
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Veure Primer Imperi Búlgar і Bòsnia
Búlgar
El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.
Veure Primer Imperi Búlgar і Búlgar
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Veure Primer Imperi Búlgar і Bessaràbia
Bogomilisme
Estela amb simbologia dels bogomils a Radimlja, Bòsnia-Hercegovina El bogomilisme és una heretgia medieval que defensava un dualisme estricte i la manca d'autoritat de l'Església, fruit del diable.
Veure Primer Imperi Búlgar і Bogomilisme
Budapest
Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.
Veure Primer Imperi Búlgar і Budapest
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Veure Primer Imperi Búlgar і Bulgària
Bulgària del Volga
La Bulgària del Volga, també anomenada Bulgària del Kama o Bolgar, va ser un estat que va existir entre els segles VIII i XIII als voltants la confluència dels rius Volga i Kama, dins l'actual Rússia.
Veure Primer Imperi Búlgar і Bulgària del Volga
Camp de batalla
Camp de batalla és el lloc on dos exèrcits lliuren una batalla o un combat.
Veure Primer Imperi Búlgar і Camp de batalla
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Veure Primer Imperi Búlgar і Carpats
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Primer Imperi Búlgar і Caucas
Cavaller de Màdara
El Cavaller de Màdara és un gran relleu de l'alta edat mitjana tallat a la roca de l'altiplà de Màdara, a l'est de la ciutat de Xumen, al nord-est de Bulgària, a prop de la població de Màdara.
Veure Primer Imperi Búlgar і Cavaller de Màdara
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Veure Primer Imperi Búlgar і Ceràmica
Ciril i Metodi
Ciril el Filòsof (nascut Constantí i anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi de Tessalònica (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.
Veure Primer Imperi Búlgar і Ciril i Metodi
Climent d'Ocrida
Climent d'Ocrida, Климє́нтъ Охрїдьскъ (ca. 840 - 916) fou un erudit i escriptor eslau, primer arquebisbe d'Ocrida.
Veure Primer Imperi Búlgar і Climent d'Ocrida
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Primer Imperi Búlgar і Constantinoble
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Veure Primer Imperi Búlgar і Crimea
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Primer Imperi Búlgar і Cristianisme
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Veure Primer Imperi Búlgar і Croats
Cumans
Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.
Veure Primer Imperi Búlgar і Cumans
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Primer Imperi Búlgar і Danubi
Dardània (província romana)
Dardània (Dardania) va ser una província romana creada per Dioclecià quan va reorganitzar l'Imperi cap a l'any 294.
Veure Primer Imperi Búlgar і Dardània (província romana)
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Veure Primer Imperi Búlgar і Dàcia
Dècada del 670
La dècada del 670 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 670 fins al 31 de desembre del 679.
Veure Primer Imperi Búlgar і Dècada del 670
Dnièster
El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dniestr; en Τύρας, Tyras, derivat d'un mot escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.
Veure Primer Imperi Búlgar і Dnièster
Dniéper
El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.
Veure Primer Imperi Búlgar і Dniéper
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Veure Primer Imperi Búlgar і Dobrudja
Durrës
Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.
Veure Primer Imperi Búlgar і Durrës
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Primer Imperi Búlgar і Edat mitjana
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Veure Primer Imperi Búlgar і Edirne
Epir (regió històrica)
La regió de l'Epir p. 69.
Veure Primer Imperi Búlgar і Epir (regió històrica)
Escítia Menor
Colonies gregues i ciutats de l'imperi a Escítia Escítia Menor (en llatí Scythia Minor, en grec antic Μικρά Σκυθία ' Mikrá Skythia') va ser una antiga regió situada al sud de la boca del Danubi que l'envoltava per l'oest i pel nord, a l'est de la costa de la mar Negra.
Veure Primer Imperi Búlgar і Escítia Menor
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Veure Primer Imperi Búlgar і Església Ortodoxa
Església Ortodoxa Búlgara
L'Església Ortodoxa Búlgara (Българска православна църква, Bàlgarska pravoslavna tsarkva), és una de les esglésies ortodoxes autocèfales.
Veure Primer Imperi Búlgar і Església Ortodoxa Búlgara
Eslau eclesiàstic
Exemple de l'eslau eclesiàstic rus L'eslau eclesiàstic (en búlgar: църковнославянски език; en belarús: царкоўнаславянская мова; en rus: церковнославянский язык; en ucraïnès: церковнослов'янська мова) és com es coneix l'idioma litúrgic de l'Església Ortodoxa búlgara, russa, sèrbia i altres esglésies ortodoxes eslaves.
Veure Primer Imperi Búlgar і Eslau eclesiàstic
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Veure Primer Imperi Búlgar і Eslaus
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Primer Imperi Búlgar і Expansió de l'islam
Getes
Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).
Veure Primer Imperi Búlgar і Getes
Glagolític
Taula inscrita amb l'alfabet glagolític El glagolític o glagolitsa és el més antic dels alfabets eslaus que es coneixen.
Veure Primer Imperi Búlgar і Glagolític
Gran Bulgària
Gran Bulgària segons el Tractat de San Stefano. irredemptistes als Balcans en 1912, amb a « Gran Bulgària ». Gran Bulgària és un terme que identifica el territori associat amb un estat històric, i amb un moviment irredemptista modern del nacionalisme búlgar, que inclouria la major part de la Macedònia històrica, Tràcia i Mèsia.
Veure Primer Imperi Búlgar і Gran Bulgària
Gran Moràvia
Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del.
Veure Primer Imperi Búlgar і Gran Moràvia
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Primer Imperi Búlgar і Grec
Grec medieval
El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Primer Imperi Búlgar і Grec medieval
Guerres romano-búlgares
Les guerres romano-búlgares o guerres búlgaro-bizantines van ser una sèrie de conflictes armats entre romans d'Orient i búlgars.
Veure Primer Imperi Búlgar і Guerres romano-búlgares
Haemimontus
Haemimontus era el nom que es va donar al a una província romana de l'antiga regió de Tràcia que va prendre el nom del mont Hemus (Haemus).
Veure Primer Imperi Búlgar і Haemimontus
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Primer Imperi Búlgar і Huns
Idhadj
Idhadj o Malamir fou una antiga vila de l'Iran a la riba d'un afluent del Dudjayl o Karun al Luristan del sud.
Veure Primer Imperi Búlgar і Idhadj
Imperi Búlgar
El kan Omurtag (814-831) Ivan Alexandre (1331-1371) L'Imperi Búlgar (búlgar: Българско царство,Balgarsko Tsarstvo), és un terme utilitzat per descriure dos períodes en la història medieval de Bulgària, en ell els búlgars van actuar com un factor clau en el poder regional a Europa en general i al sud-est, en particular, sovint rivals de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Primer Imperi Búlgar і Imperi Búlgar
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Primer Imperi Búlgar і Imperi Romà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Primer Imperi Búlgar і Imperi Romà d'Orient
Ivan Ladislau de Bulgària
Ivan Ladislau (eslau eclesiàstic: Їѡаннъ Владиславъ; Иван Владислав) fou emperador (tsar) de Bulgària entre agost o setembre del 1015 i febrer del 1018.
Veure Primer Imperi Búlgar і Ivan Ladislau de Bulgària
Joan Damascè
Joan de Damasc o Joan Damascè (Ioannes Damascenus) va ser un monjo, sacerdot i apologeta cristià.
Veure Primer Imperi Búlgar і Joan Damascè
Joan I Tsimiscés
Joan I Tsimiscés (Ioannis Tzimiskís) fou un destacat general i emperador romà d'Orient del 969 al 976.
Veure Primer Imperi Búlgar і Joan I Tsimiscés
Justinià II Rinotmet
Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.
Veure Primer Imperi Búlgar і Justinià II Rinotmet
Kan
Kan, en català medieval ca o can, és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.
Veure Primer Imperi Búlgar і Kan
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Veure Primer Imperi Búlgar і Khàzars
Kniaz
Alexis I de Rússia) Kniaz o Knez (en rus: князь; en polonès: kniaź; en francès: knèze) (en plural: kniazos, kniazes o knezos) és una paraula eslava que designa un títol nobiliari.
Veure Primer Imperi Búlgar і Kniaz
Krum
Krum (en búlgar: Крум, grec Κρούμος, Kroumos) va ser kan de Bulgària del 802 fin a la seva mort el 814.
Veure Primer Imperi Búlgar і Krum
Literatura búlgara
La literatura búlgara és la literatura escrita en búlgar des del moment de la seva aparició com a llengua literària fins a l'actualitat.
Veure Primer Imperi Búlgar і Literatura búlgara
Lleó V l'Armeni
Lleó V, dit l'Armeni (en grec,, Leon, 775 – 26 de desembre del 820), va ser un general que es va proclamar emperador romà d'Orient i va regnar entre 813 i 820.
Veure Primer Imperi Búlgar і Lleó V l'Armeni
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Veure Primer Imperi Búlgar і Llengües eslaves
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Veure Primer Imperi Búlgar і Llengües indoeuropees
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Veure Primer Imperi Búlgar і Lluís el Pietós
Macedònia (província romana)
La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.
Veure Primer Imperi Búlgar і Macedònia (província romana)
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Veure Primer Imperi Búlgar і Macedònia (regió)
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Veure Primer Imperi Búlgar і Magiars
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Veure Primer Imperi Búlgar і Mar Adriàtica
Mar d'Azov
La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.
Veure Primer Imperi Búlgar і Mar d'Azov
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Veure Primer Imperi Búlgar і Mar Egea
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Primer Imperi Búlgar і Mar Negra
Màdara (Bulgària)
Màdara (en búlgar: Мадара) és un poble al nord-est de Bulgària; forma part del municipi de Shumen, a la província de Shumen.
Veure Primer Imperi Búlgar і Màdara (Bulgària)
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Veure Primer Imperi Búlgar і Mèsia
Mèsia (regió)
Mèsia Mèsia (en serbi: Мачва, en hongarès: Macsó) és una regió geogràfica de Sèrbia, situada majoritàriament al nord-oest de la Sèrbia central.
Veure Primer Imperi Búlgar і Mèsia (regió)
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Veure Primer Imperi Búlgar і Monarquia absoluta
Naüm d'Ocrida
Naüm d'Ocrida o de Preslav (Bulgària?, ca. 830 - Ocrida, actual Macedònia del Nord, 23 de desembre de 910) fou un eclesiàstic, escriptor i erudit eslau.
Veure Primer Imperi Búlgar і Naüm d'Ocrida
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Primer Imperi Búlgar і Nau (arquitectura)
Necròpolis
Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.
Veure Primer Imperi Búlgar і Necròpolis
Novi Pazar
Novi Pazar (Serbi: Нови Пазар, Turc: Yeni Bazar, que vol dir 'Nou Mercat') és una ciutat i municipalitat al sud-oest de Sèrbia, districte de Raška.
Veure Primer Imperi Búlgar і Novi Pazar
Okhrida
Okhrida o Ocrida (macedònic: Ohrid) és una ciutat del sud-oest de Macedònia del Nord, a la riba del llac homònim.
Veure Primer Imperi Búlgar і Okhrida
Omurtag
Omurtag (búlgar Омуртаг, fins al 1934 Othman Pazar, en turc modern Osman Pazar) és una ciutat del nord-est de Bulgària, a la província de Targovishte.
Veure Primer Imperi Búlgar і Omurtag
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Veure Primer Imperi Búlgar і Pannònia
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Veure Primer Imperi Búlgar і Patriarca de Constantinoble
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Veure Primer Imperi Búlgar і Peloponès
Perun
Il·lustració de 1998 de Perun per Maximilián Presniakov. En la mitologia eslava, Perun (Perun o Parom en eslovac) és el déu suprem del panteó, déu del tro i del llamp.
Veure Primer Imperi Búlgar і Perun
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Veure Primer Imperi Búlgar і Petxenegs
Plòvdiv
Plòvdiv és una ciutat de Bulgària, capital de la província de Plòvdiv.
Veure Primer Imperi Búlgar і Plòvdiv
Pliska
Pliska (eslau eclesiàstic: Пльсковъ, romanitzat Plĭskovŭ) és el nom de la primera capital del Primer Imperi Búlgar i d'una petita ciutat situada a 20 km al nord-est de la capital provincial, Xumen.
Veure Primer Imperi Búlgar і Pliska
Pobles turquesos
Els pobles turquesos del nord i el centre d'Euràsia són pobles que parlen llengües de la família turquesa, i que comparteixen diversos trets històrics i culturals en diferents graus.
Veure Primer Imperi Búlgar і Pobles turquesos
Preslav
Entrada a la ciutat Preslav fou una ciutat de Bulgària, capital del Primer Imperi Búlgar des de l'any 893 fins al 972.
Veure Primer Imperi Búlgar і Preslav
Ròdope (província romana)
Ròdope (en Rhodope, en Ῥοδόπη) va ser una província romana formada l'any 294 quan Dioclecià va reorganitzar l'Imperi.
Veure Primer Imperi Búlgar і Ròdope (província romana)
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Veure Primer Imperi Búlgar і Regne d'Hongria
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Veure Primer Imperi Búlgar і Regne Franc
República de Moldàvia
La República de Moldàvia (Republica Moldova en romanès) és un estat sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucraïna pel nord, l'est i el sud.
Veure Primer Imperi Búlgar і República de Moldàvia
Riu Morava
El Morava (en llatí Marus Flumen, en txec i eslovac Morava, en alemany March, en hongarès Morva, en polonès Morawa) és un riu de l'Europa Central.
Veure Primer Imperi Búlgar і Riu Morava
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Primer Imperi Búlgar і Roma
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.
Veure Primer Imperi Búlgar і Romania
Romà I Lecapè
Romà I Lecapè (en grec:, Romanós I Lekapinós;Documentat igualment com a Λακαπηνός (Lakapinós). ca. 870 – 15 de juny del 948) fou emperador romà d'Orient entre el 920 i el seu derrocament el 16 de desembre del 944.
Veure Primer Imperi Búlgar і Romà I Lecapè
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Veure Primer Imperi Búlgar і Rus de Kíev
Samuel de Bulgària
Samuel de Bulgària fou un dels emperadors de l'Imperi Búlgar, que va regnar des de 997 i fins al 6 octubre de 1014 després de la Batalla de Clídion.
Veure Primer Imperi Búlgar і Samuel de Bulgària
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Veure Primer Imperi Búlgar і Sèrbia
Segle X
El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.
Veure Primer Imperi Búlgar і Segle X
Segon Imperi Búlgar
El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422).
Veure Primer Imperi Búlgar і Segon Imperi Búlgar
Serbis
Els serbis (en serbi: Srbi, en ciríl·lic: Срби) són un poble eslau del sud que viuen principalment a Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina i, en una menor mesura, a Croàcia.
Veure Primer Imperi Búlgar і Serbis
Setge de Constantinoble (717-718)
El segón setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Romà d'Orient durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.
Veure Primer Imperi Búlgar і Setge de Constantinoble (717-718)
Simeó I el Gran
El tsar Simeó el Gran enmig dels erudits. Simeó I el Gran (Симеон I Велики., trans. Simeon I Veliki antic búlgar, Сѷмєѡнъ А҃ Вєликъ; 864 / 865 - 27 maig de 927), Kan dels búlgars (893-927).
Veure Primer Imperi Búlgar і Simeó I el Gran
Skopje
Skopje (Скопје; antigament també Escòpia) és la capital i la ciutat més gran de la República de Macedònia del Nord.
Veure Primer Imperi Búlgar і Skopje
Sofia
La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.
Veure Primer Imperi Búlgar і Sofia
Sviatoslav I de Kíev
Sviatoslav I de Kíev, en antic eslau oriental, Святослав (942 - 972) va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev, i de vegades es va aliar amb els petxenegs i magiars (hongaresos).
Veure Primer Imperi Búlgar і Sviatoslav I de Kíev
Tatra
Els cims més alts dels Tatra, amb el mont Gerlachovský a l'esquerra Els Tatra o Tatres (en polonès i eslovac Tatry) és un grup muntanyós que forma una serralada entre la frontera de Polònia i Eslovàquia.
Veure Primer Imperi Búlgar і Tatra
Tervel
Tervel fou rei de Bulgària entre els anys 700 i 721.
Veure Primer Imperi Búlgar і Tervel
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Veure Primer Imperi Búlgar і Tessalònica
Torn de terrissaire
Torn de peu a La Bisbal (Girona) Terrisser català treballant amb un torn elèctric marca Forns (fabricat a Badalona), al seu taller de Vallvidrera, als anys 70 Un torn de terrissaire és una màquina molt simple utilitzada per donar forma arrodonida a la terrissa i ceràmica.
Veure Primer Imperi Búlgar і Torn de terrissaire
Tracis
Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.
Veure Primer Imperi Búlgar і Tracis
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Primer Imperi Búlgar і Tràcia
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Veure Primer Imperi Búlgar і Tsar
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Primer Imperi Búlgar і Ucraïna
Universitat de Michigan
La Universitat de Michigan (UM, U-M, UMich o bé U of M) és una universitat pública dels Estats Units que està situada a l'estat de Michigan.
Veure Primer Imperi Búlgar і Universitat de Michigan
Varna (Bulgària)
Varna (en Варна) és la ciutat més gran de la costa búlgara de la Mar Negra i la tercera del país després de Sofia i Plòvdiv, amb una població de 334.870 habitants (cens del 2011); és la capital de la província de Varna i de la municipalitat de Varna.
Veure Primer Imperi Búlgar і Varna (Bulgària)
Vidin
Vidin és una ciutat al nord-oest de Bulgària.
Veure Primer Imperi Búlgar і Vidin
Xumen
Pati de la mesquita de Tombul La fortalesa Avinguda de l'Escola Militar Xumen (búlgar Шумен, també escrit com a Shumen, Shoumen o Šumen, turc Şumnu) és la desena ciutat més gran de Bulgària i capital de la província de Xumen.
Veure Primer Imperi Búlgar і Xumen
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Veure Primer Imperi Búlgar і Zoroastrisme
20 d'agost
El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Primer Imperi Búlgar і 20 d'agost
632
El 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.
Veure Primer Imperi Búlgar і 632
705
El 705 (DCCV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Primer Imperi Búlgar і 705
717
El 717 (DCCXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Primer Imperi Búlgar і 717
745
El 745 (DCCXLV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Primer Imperi Búlgar і 745
753
El 753 (DCCLIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Primer Imperi Búlgar і 753
775
El 775 (DCCLXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Primer Imperi Búlgar і 775
809
El 809 (DCCCIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Primer Imperi Búlgar і 809
864
El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Primer Imperi Búlgar і 864
865
El 865 (DCCCLXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Primer Imperi Búlgar і 865
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Primer Imperi Búlgar і 870
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Primer Imperi Búlgar і 924
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Primer Imperi Búlgar і 944