Obrir a Google MapsTaula de continguts
28 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abu-Mussa al-Aixarí, Ahwaz, Al-Mahdí (abbàssida), Al-Mansur (abbàssida), Atabegs de Luristan, Bakhtiar, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Elam, Harun ar-Raixid, Ibn Battuta, Imperi Sassànida, Iran, Isfahan, Ishpabadh, Karun, Khuzestan, Kirman, Lur-i Buzurg, Nihawand, Província de Fars, Província de Lorestan, Zanj, 1155, 1327, 1423, 883.
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Veure Idhadj і Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abu-Mussa al-Aixarí
Abd-Al·lah ibn Qays ibn Salim, més conegut com a Abu-Mussa al-Aixarí (Iemen, 614Encyclopaedia of Islam. Second Edition, Brill Publishers, Leiden, s.v. «(al-)Aʿarī, Abū Mūsā». - la Meca?, vers 662) fou un company del profeta Muhàmmad i un general i governador musulmà.
Veure Idhadj і Abu-Mussa al-Aixarí
Ahwaz
Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.
Veure Idhadj і Ahwaz
Al-Mahdí (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mahdí, més conegut simplement pel seu làqab al-Mahdí (Bagdad, 3 d'agost de 744 - Idhadj, 24 de juliol de 785), fou califa abbàssida de Bagdad (775-786).
Veure Idhadj і Al-Mahdí (abbàssida)
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Veure Idhadj і Al-Mansur (abbàssida)
Atabegs de Luristan
Els atabegs de Luristan foren unes dinasties que van governar el Luristan als segles XII a XV/XVI.
Veure Idhadj і Atabegs de Luristan
Bakhtiar
* Izz al-Dawla Bakhtiar, sultà buwàyhida.
Veure Idhadj і Bakhtiar
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Veure Idhadj і Buwàyhides
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Idhadj і Califat Abbàssida
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Veure Idhadj і Elam
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Veure Idhadj і Harun ar-Raixid
Ibn Battuta
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.
Veure Idhadj і Ibn Battuta
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Idhadj і Imperi Sassànida
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Idhadj і Iran
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Idhadj і Isfahan
Ishpabadh
Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.
Veure Idhadj і Ishpabadh
Karun
* Birket Qarun, llac d'Egipte.
Veure Idhadj і Karun
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Veure Idhadj і Khuzestan
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Veure Idhadj і Kirman
Lur-i Buzurg
Els atabegs del Gran Luristan o Lur-i Burzurg, foren una dinastia de sobirans amb títol d'atabegs que va governar a part del territori del Luristan entre 1115 i 1424 amb capital a Idadj o Idhadj (més tard Malamir, moderna Ida).
Veure Idhadj і Lur-i Buzurg
Nihawand
Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.
Veure Idhadj і Nihawand
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Idhadj і Província de Fars
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Veure Idhadj і Província de Lorestan
Zanj
Zanj (o, ‘negres’, nom d'unitat:, pl.) fou el nom utilitzat pels geògrafs àrabs per a referir-se alhora a una porció de l'Àfrica oriental i als seus habitants.
Veure Idhadj і Zanj
1155
El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Idhadj і 1155
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Veure Idhadj і 1327
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Idhadj і 1423
883
El 883 (DCCCLXXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Idhadj і 883
També conegut com Malamir.