Taula de continguts
92 les relacions: Ahlat, Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí, Al-Kàmil ibn al-Àdil, Alep, Alpi I, Alta Mesopotàmia, Aq Qoyunlu, Aq-Súnqur al-Bursuqí, Arzen (ciutat), Şanlıurfa, Barkyaruq, Comtat d'Edessa, Damasc, Danixmendites, Dhàhir-ad-Din Tughtikín, Dinastia aiúbida, Dinastia jalayírida, Diyarbakır, Egipte, Enciclopèdia de l'Islam, Erzincan, Eufrates, Geòrgia, Hülegü, Heskîf, Il-kanat, Ilghazi I, Ilghazi II, Imad-ad-Din Zengi I, Inàlida, Iraq, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jerusalem, Kara Arslan, Khabur, Kharpurt, Khwarizm, Kilij Arslan I, Konya, Malatya, Mamelucs, Manbij, Mardin, Màlik-Xah I, Mossul, Nisànida, Nur al-Dawla Balak, Nur-ad-Din, Nur-ad-Din Muhàmmad, Ortuk, ... Ampliar l'índex (42 més) »
- Beilicats d'Anatòlia
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Veure Ortúkides і Ahlat
Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí
Al-Àfdal Abu-l-Qàssim Xahanxah ibn Badr al-Jamalí, més conegut com a al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí o al-Àfdal Xahanxah (Acre, 1066 - el Caire, 1121), fou un visir fatimita.
Veure Ortúkides і Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí
Al-Kàmil ibn al-Àdil
Al-Màlik al-Kàmil Abu-l-Maali Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn al-Àdil, més conegut simplement com al-Kàmil ibn al-Àdil o al-Kàmil (vers 1177/1180-1238) fou sultà aiúbida d'Egipte (1218-1238) i Damasc (1237-1238).
Veure Ortúkides і Al-Kàmil ibn al-Àdil
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Veure Ortúkides і Alep
Alpi I
Nadjm al-Din Alpi fou un emir ortúkida de Mardin i Mayyafarikin.
Veure Ortúkides і Alpi I
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Veure Ortúkides і Alta Mesopotàmia
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Veure Ortúkides і Aq Qoyunlu
Aq-Súnqur al-Bursuqí
Qassim-ad-Dawla Sayf-ad-Din Abu-Saïd Aq-Súnqur al-Bursuqí, més conegut simplement com a Aq-Súnqur al-Bursuqí (? - 1127), fou atabeg de Mossul.
Veure Ortúkides і Aq-Súnqur al-Bursuqí
Arzen (ciutat)
Arzen (àrab Arzan, armeni Ardzen o Arzn, siríac Arzon) fou una ciutat de l'Àsia Menor a la riba del riu Arzan Su (clàssic Nikephorion, modern Garzan Su), afluent del Tigris, i prop d'un llac de nom també Arzen o Arzan, i al costat de Mayyafarikin.
Veure Ortúkides і Arzen (ciutat)
Şanlıurfa
Şanlıurfa (‘Urfa la Gloriosa’, en turc), sovint simplement Urfa, nom que es fa servir en el llenguatge diari, és una ciutat de Turquia, al lloc de l'antiga Edessa.
Veure Ortúkides і Şanlıurfa
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Veure Ortúkides і Barkyaruq
Comtat d'Edessa
El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Veure Ortúkides і Comtat d'Edessa
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Ortúkides і Damasc
Danixmendites
La dinastia danixmendita o danixmèndida o dels danixmèndides o danixmendites fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del i fins al.
Veure Ortúkides і Danixmendites
Dhàhir-ad-Din Tughtikín
Abu-Mansur Dhàhir-ad-Din Tughtikín fou atabeg de Duqaq ibn Tútuix, seljúcida de Damasc, i fundador de la dinastia búrida.
Veure Ortúkides і Dhàhir-ad-Din Tughtikín
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Veure Ortúkides і Dinastia aiúbida
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Veure Ortúkides і Dinastia jalayírida
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Veure Ortúkides і Diyarbakır
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Ortúkides і Egipte
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Veure Ortúkides і Enciclopèdia de l'Islam
Erzincan
Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.
Veure Ortúkides і Erzincan
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Veure Ortúkides і Eufrates
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Ortúkides і Geòrgia
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Veure Ortúkides і Hülegü
Heskîf
Heskîf (en turc i oficialment: Hasankeyf, en grec antic Kiphas; en llatí: Cepha; en arameu i àrab: Hisn Kayfa; en kurd: Heskîf) és una ciutat i districte de Turquia a la vora del Tigris a la província de Batman.
Veure Ortúkides і Heskîf
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Ortúkides і Il-kanat
Ilghazi I
Ilghazi (I) Najm-ad-Din (? - 3 de novembre de 1122) fou emir ortúquida, fill d'Ortuk.
Veure Ortúkides і Ilghazi I
Ilghazi II
Qutb-ad-Din Ilghazi II fou emir ortúquida de Mardin i Mayyafarikin (1176-1184), fill de Najm-ad-Din Alpi I. La seva mare era una princesa germana de l'emir turc d'Akhlat Sukman II, que va exercir sobre Ilghazi una notable influència.
Veure Ortúkides і Ilghazi II
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Veure Ortúkides і Imad-ad-Din Zengi I
Inàlida
La dinastia Inàlida o dels Inàlides o İnaloğulları fou una nissaga fundada pel cap turcman Inal que es va apoderar d'Amida al Diyar Bakr i s'hi va fer independent el 1096 en el marc de les lluites entre els successors del sultà seljúcida Malik Shah.
Veure Ortúkides і Inàlida
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Veure Ortúkides і Iraq
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Veure Ortúkides і Jalal-ad-Din Mangubertí
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Veure Ortúkides і Jerusalem
Kara Arslan
Moneda encunyada per Kara Arslan. Kara Arslan fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i Khartpert, successor del seu pare Rukn al-Dawla Daud el 1144.
Veure Ortúkides і Kara Arslan
Khabur
El riu Khabur, també conegut com a Habor o Habur, és un riu de Síria, afluent del riu Eufrates, on desaigua, a Karkisiyya, més avall de la ciutat de Deir ez-Zor.
Veure Ortúkides і Khabur
Kharpurt
Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.
Veure Ortúkides і Kharpurt
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Veure Ortúkides і Khwarizm
Kilij Arslan I
Àsia Menor el 1097 Àsia Menor el 1101 Kilij Arslan I (els croats l'anomenaven Sulayman o Solimà com al seu pare) fou soldà seljúcida de l'Àsia Menor (Anatòlia) o Rum.
Veure Ortúkides і Kilij Arslan I
Konya
Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.
Veure Ortúkides і Konya
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Veure Ortúkides і Malatya
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Veure Ortúkides і Mamelucs
Manbij
Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).
Veure Ortúkides і Manbij
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin.
Veure Ortúkides і Mardin
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Veure Ortúkides і Màlik-Xah I
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Veure Ortúkides і Mossul
Nisànida
La dinastia Nisànida (o dels Nisànides o dels Banu Nisan) fou una rica família local d'Amida (Diyarbekir) que va governar a la ciutat al sota sobirania (esdevinguda nominal) dels inàlides.
Veure Ortúkides і Nisànida
Nur al-Dawla Balak
Nur al-Dawla Balak ibn Bahram ibn Ortuk fou un dels emirs ortúquides i destacat militar.
Veure Ortúkides і Nur al-Dawla Balak
Nur-ad-Din
* Nur-ad-Din Mahmud, destacat emir zengita de Síria (Alep i Damasc) i Mossul (1146-1174), fill de Zengi.
Veure Ortúkides і Nur-ad-Din
Nur-ad-Din Muhàmmad
Nur-ad-Din Muhàmmad (1175? - juny de 1185) fou emir ortúquida de Hisn Kayfa i Khartpert i més tard també emir d'Amida.
Veure Ortúkides і Nur-ad-Din Muhàmmad
Ortuk
Ortuk ibn Ekseb (Artuk, Urtuk) fou un cap de la tribu de turcmans dels döger, ancestre de la dinastia ortúkida.
Veure Ortúkides і Ortuk
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Veure Ortúkides і Palestina
Plural
El plural és un nombre gramatical que designa diversos individus (de quantitat indeterminada).
Veure Ortúkides і Plural
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Veure Ortúkides і Principat d'Antioquia
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Veure Ortúkides і Qara Qoyunlu
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Veure Ortúkides і Qara Yússuf
Rukn al-Dawla Daud
Dàüd Rukn-ad-Dawla (m. el 1144) fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i després de Khartpert.
Veure Ortúkides і Rukn al-Dawla Daud
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Veure Ortúkides і Saladí
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Ortúkides і Síria
Siirt
Siirt és una ciutat del sud-est de Turquia, capital de la província homònima.
Veure Ortúkides і Siirt
Silvan
Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.
Veure Ortúkides і Silvan
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Veure Ortúkides і Soldanat de Rum
Sukman I
Suqman (I) ibn Àrtuq Muín-ad-Din fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i Mardin.
Veure Ortúkides і Sukman I
Suruç
Suruç o Saruç (anteriorment transcrit com Saruj o Sarudj de l'àrab surūj سروج que vol dir "sella de muntar", en ortografia turca moderna escrit Suruç, abans pronunciat com a Sıruğ; siríac: ܣܪܘܓ, Sĕrûḡ; nom clàssic Batnan o Batnae, en siríac ܒܛܢܢ, Baṭnān, en grec Βατναι, Batnai i en llatí Batnae) és una ciutat i un districte rural de la província de Şanlıurfa a Turquia, a la plana propera a la frontera de Síria, en l'antic Diyar Mudar, situada a 46 km de la ciutat de Şanlıurfa a la ruta entre Biredjik i Urfa (Şanlıurfa).
Veure Ortúkides і Suruç
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Ortúkides і Tabriz
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Ortúkides і Tamerlà
Tútuix I
Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix (I) ibn Alp Arslan, més conegut habitualment com a Tútuix I, fou un sultà seljúcida de Síria (a Alep i nord de Síria del 1086 al 1087 i del 1094 al 1095, a Damasc de 1079 a 1095).
Veure Ortúkides і Tútuix I
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Veure Ortúkides і Tigris
Timurtash
* Timurtaix Coban, príncep cobànida, segon fill de l'amir Coban.
Veure Ortúkides і Timurtash
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Veure Ortúkides і Trebisonda
Turcmans
Els turcmans és un terme col·lectiu que designa als pobles turcs nòmades de l'Àsia Central.
Veure Ortúkides і Turcmans
Zengita
La dinastia zengita o dels zengites fou una nissaga musulmana d'atabegs que va governar a Mossul, Alep, Damasc, Sinjar i al-Jazira, l'origen de la qual fou Imad-ad-Din Zengi I, sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.
Veure Ortúkides і Zengita
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Ortúkides і 1095
1108
;Països Catalans.
Veure Ortúkides і 1108
1110
El 1110 (MCX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Ortúkides і 1110
1113
El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Ortúkides і 1113
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Veure Ortúkides і 1122
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Ortúkides і 1123
1124
El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Ortúkides і 1124
1127
El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Ortúkides і 1127
1128
El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Ortúkides і 1128
1144
El 1144 (MCXLIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Ortúkides і 1144
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Veure Ortúkides і 1146
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Ortúkides і 1163
1183
El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Ortúkides і 1183
1184
Països Catalans.
Veure Ortúkides і 1184
12 d'agost
El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Ortúkides і 12 d'agost
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Ortúkides і 1208
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Veure Ortúkides і 1225
1229
;Països Catalans.
Veure Ortúkides і 1229
1334
El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Ortúkides і 1334
1406
;Països catalans;Resta del món.
Veure Ortúkides і 1406
1409
; Països Catalans.
Veure Ortúkides і 1409
Vegeu també
Beilicats d'Anatòlia
- Àixraf Oghullari
- Çoban-oğlu
- Beilicat d'Erzincan
- Beilicat de Çubukoğulları
- Beilicat de Dilmaç
- Beilicat de Hamit-oğlu
- Beilicat de Ladik
- Beilicat dels germiyànides
- Beilicat dels karàsides
- Beilicat dels karamànides
- Beilicat dels saruhànides
- Beilicats d'Anatòlia
- Beilicats de Canik
- Burhan al-Din
- Campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia
- Danixmendites
- Dhu l-Kadr
- Dinastia Candar
- Eretnaoğulları
- Inàlida
- Mendeixia
- Mengücekoğulları
- Ortúkides
- Pervanèides
- Sahipataoğulları
- Saltúquides
- Tekeoğulları
- Xah-i Arman
També conegut com Artukid, Artuklu, Artúkida, Artúkides, Artúqides, Artúquida, Artúquides, Ortòkida, Ortòkides, Ortúkida, Ortúquida, Ortúquides, Urtúkida, Urtúkides, Urtúquida, Urtúquides.