Taula de continguts
26 les relacions: Abaqa, Abu Said Bahadur Khan, Afyonkarahisar, Akşehir, Amir Coban, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, Anatòlia, Àixraf Oghullari, Bei, Beilicat de Hamit-oğlu, Beilicat dels germiyànides, Beilicats d'Anatòlia, Beyşehir, Denizli, Dinastia bahrita, Il-kanat, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Kaykhusraw III, Kütahya, Pervâne, René Grousset, Soldanat de Rum, Timurtaix Coban, Turcmans, Visir.
- Beilicats d'Anatòlia
Abaqa
Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.
Veure Sahipataoğulları і Abaqa
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Veure Sahipataoğulları і Abu Said Bahadur Khan
Afyonkarahisar
Afyonkarahisar (nom oficial) o amb el seu nom anterior, més curt i més comù Afyon, antigament Nicòpolis, és una ciutat de Turquia, capital de la Província d'Afyonkarahisar.
Veure Sahipataoğulları і Afyonkarahisar
Akşehir
Akşehir és una ciutat de Turquia a Anatòlia Central, cap d'un districte de la província de Konya.
Veure Sahipataoğulları і Akşehir
Amir Coban
Amir Coban o Čoban (امیر چوپان سلدوز) fou un amir o cap militar mongol, que va exercir gran influència al kanat mongol de Pèrsia (Il-kan).
Veure Sahipataoğulları і Amir Coban
An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun
Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341).
Veure Sahipataoğulları і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Sahipataoğulları і Anatòlia
Àixraf Oghullari
Àixraf Oghullari fou una família turca que va rebre l'encàrrec dels seljúcides de controlar les "marques militars" o zones de frontera, al.
Veure Sahipataoğulları і Àixraf Oghullari
Bei
obra.
Veure Sahipataoğulları і Bei
Beilicat de Hamit-oğlu
El beilicat de Hamit-oğlu o Hamid-Oghlu (també anomenat Hamitoğulları) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1300 i 1391 i tenia per capital la ciutat de Eğirdir, a l'actual Turquia.
Veure Sahipataoğulları і Beilicat de Hamit-oğlu
Beilicat dels germiyànides
El beilicat dels germiyànides (també anomenat Kermiyān, Germiyan, Germiyanoğulları o beilicat de Cesa) va ser un dels beilicats d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat de Kütahya, a l'actual Turquia.
Veure Sahipataoğulları і Beilicat dels germiyànides
Beilicats d'Anatòlia
XV Els beilicats d'Anatòlia foren els petits emirats turcs governats per beis tot al llarg d'Anatòlia.
Veure Sahipataoğulları і Beilicats d'Anatòlia
Beyşehir
Beyşehir (grafia oficial en turc; de vegades apareix com a Beyshehir, Beyshehri o Beyşehri) és una ciutat de Turquia a la província de Konya a la regió d'Anatòlia Central.
Veure Sahipataoğulları і Beyşehir
Denizli
Denizli és una ciutat de Turquia a la vall del riu Büyük Menderes, capital de la província de Denizli, a la regió de l'Egeu, sud-oest del país.
Veure Sahipataoğulları і Denizli
Dinastia bahrita
La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389.
Veure Sahipataoğulları і Dinastia bahrita
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Sahipataoğulları і Il-kanat
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Sahipataoğulları і Imperi Romà d'Orient
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Sahipataoğulları і Imperi Seljúcida
Kaykhusraw III
Ghiyath al-Din Kaykhusraw III (àrab i persa: غياث الدين كيخسرو بن قلج ارسلان, Ghīyāth al-Dīn Kaykhusraw bin Qilij Arslān; turc: Gıyaseddin Keyhüsrev) fou sultà de Rum del 1265 al 1284.
Veure Sahipataoğulları і Kaykhusraw III
Kütahya
Kütahya és una ciutat de la part occidental de Turquia.
Veure Sahipataoğulları і Kütahya
Pervâne
Entrada de l'escola teològica «Gök Medrese» a Tokat, construïda cap a 1270. Muin al-Din Sulayman o en turc Muineddin Süleyman, conegut com a Pervâne (Pervaneh) o Parwâna (Parwana) fou un dels més influents visir del Soldanat de Rum.
Veure Sahipataoğulları і Pervâne
René Grousset
René Grousset (Aubais, 5 de setembre de 1885 - París, 12 de setembre de 1952) va ser un historiador francès, especialista en Àsia i membre de l'Acadèmia Francesa.
Veure Sahipataoğulları і René Grousset
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Veure Sahipataoğulları і Soldanat de Rum
Timurtaix Coban
Timurtaix Coban (mort 1328; també apareix com Temürtas o Timür-Tash) fou un príncep cobànida, segon fill de l'amir Coban.
Veure Sahipataoğulları і Timurtaix Coban
Turcmans
Els turcmans és un terme col·lectiu que designa als pobles turcs nòmades de l'Àsia Central.
Veure Sahipataoğulları і Turcmans
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Veure Sahipataoğulları і Visir
Vegeu també
Beilicats d'Anatòlia
- Àixraf Oghullari
- Çoban-oğlu
- Beilicat d'Erzincan
- Beilicat de Çubukoğulları
- Beilicat de Dilmaç
- Beilicat de Hamit-oğlu
- Beilicat de Ladik
- Beilicat dels germiyànides
- Beilicat dels karàsides
- Beilicat dels karamànides
- Beilicat dels saruhànides
- Beilicats d'Anatòlia
- Beilicats de Canik
- Burhan al-Din
- Campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia
- Danixmendites
- Dhu l-Kadr
- Dinastia Candar
- Eretnaoğulları
- Inàlida
- Mendeixia
- Mengücekoğulları
- Ortúkides
- Pervanèides
- Sahipataoğulları
- Saltúquides
- Tekeoğulları
- Xah-i Arman
També conegut com Sahibata-oghlu, Sâhipata-oğlu, Sâhipataoğullari.