Taula de continguts
64 les relacions: Abwehr, Adolf Hitler, Alexandre I de Iugoslàvia, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Antisemitisme, Autoritarisme, Benito Mussolini, Bihać, Bloomington (Indiana), Budapest, Cambridge, Capitalisme, College Station (Texas), Comunisme, Corporativisme, Croats, Democràcia parlamentària, Dinastia Karađorđević, Draža Mihailović, Eslaus meridionals, Feixisme, Francmaçoneria, Gendarmeria, Gestapo, Govern mundial, Govern titella, Hercegovina, Hermann Göring, Individualisme, Invasió de Iugoslàvia, Jueus, Ljubljana, Llei marcial, Lliga de Comunistes de Iugoslàvia, Luftwaffe, Madison (Wisconsin), Mania, Marsella, Múnic, Milan Nedić, Milan Stojadinović, Nazisme, Nikolaj Velimirović, Osijek, Pacte Tripartit, Partisans (Iugoslàvia), Període d'entreguerres, Potències de l'Eix, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Schutzstaffel, ... Ampliar l'índex (14 més) »
Abwehr
Servei de ràdio Secret OKW (Afers Exteriors / Oficina de Defensa) LAbwehr fou una organització d'intel·ligència militar (recopilació d'informació) alemanya entre 1921-44.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Abwehr
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Adolf Hitler
Alexandre I de Iugoslàvia
El rei Alexandre I de Iugoslàvia (en serbi:Краљ Александар I Карађорђевић, Kralj Aleksandar I Karađorđević), (16 de desembre de 1888-9 d'octubre de 1934), de la dinastia Karađorđević, va ser el primer rei del Regne de Iugoslàvia (1929–1934) i de l'anomenat Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1921–1929).
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Alexandre I de Iugoslàvia
Aliats de la Segona Guerra Mundial
Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Aliats de la Segona Guerra Mundial
Antisemitisme
L'antisemitisme és l'hostilitat o el prejudici cap als jueus com a grup religiós, ètnic o racial, el qual es manifesta com a odi cap a un individu, o com a persecució institucionalitzada i violenta.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Antisemitisme
Autoritarisme
Lautoritarisme descriu una forma de govern caracteritzada per l'obediència estricta a l'autoritat de l'Estat el qual manté el control social per mitjà de polítiques opressives.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Autoritarisme
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Benito Mussolini
Bihać
Bihać és una ciutat situada al nord-oest de Bòsnia i Hercegovina que tenia 61.035 habitants el 2007.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Bihać
Bloomington (Indiana)
Bloomington és una població dels Estats Units a l'estat d'Indiana.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Bloomington (Indiana)
Budapest
Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Budapest
Cambridge
Cambridge és una antiga ciutat universitària anglesa i la capital del comtat de Cambridgeshire.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Cambridge
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Capitalisme
College Station (Texas)
College Station és una població dels Estats Units a l'estat de Texas.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і College Station (Texas)
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Comunisme
Corporativisme
El corporativisme és la doctrina política i social que propugna la intervenció de l'Estat en la solució dels conflictes d'ordre professional, mitjançant la creació de corporacions professionals que agrupen treballadors i empresaris.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Corporativisme
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Croats
Democràcia parlamentària
Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Democràcia parlamentària
Dinastia Karađorđević
La dinastia Karađorđević (Karađorđevići / Карађорђевићи) és una dinastia sèrbia, fundada per Karađorđe Petrović, el Veliki Vožd ("Gran Líder") de Sèrbia a principis del durant el Primer Aixecament Serbi. La dinastia, relativament breu, va tenir el suport de l'Imperi Rus i s'oposava a la dinastia Obrenović, propera a Àustria-Hongria.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Dinastia Karađorđević
Draža Mihailović
Dragoljub Draža Mihailović (Ivanjica, Regne de Sèrbia, 27 d'abril de 1893 - Lisičiji Potok, 17 de juliol de 1947) fou un destacat general serbi que fundà i dirigí les guerrilles txètnik durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Draža Mihailović
Eslaus meridionals
Estats en què les llengües eslaves meridionals són oficials Els eslaus meridionals o sud-eslaus són la ramificació del sud dels pobles eslaus que viuen a la península Balcànica: Bulgària i els estats de l'antiga Iugoslàvia.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Eslaus meridionals
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Feixisme
Francmaçoneria
miniatura compàs, símbol oficial de la '''francmaçoneria''' La francmaçoneria (en francès, franc-maçonnerie i en anglès, free-masonry) o maçoneria és una societat secreta d'àmbit internacional i d'orientació filantròpica i humanista, formada per agrupacions anomenades tallers o lògies.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Francmaçoneria
Gendarmeria
Gendarmeria és un nom genèric per designar una força de policia amb organització militar present a alguns països.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Gendarmeria
Gestapo
La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat), coneguda amb l'acrònim Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanya nazi.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Gestapo
Govern mundial
El govern mundial és la unió de tots els pobles de la Terra sota un únic poder polític o govern unificat.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Govern mundial
Govern titella
Govern titella i règim titella és un estat independent de jure però de fet totalment dependent d'un poder extern i sotmès a les seves ordres.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Govern titella
Hercegovina
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar)'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Hercegovina (Херцеговина/Hercegovina) és una regió històrica dels Alps Dinàrics que en l'actualitat ocupa la meitat meridional de Bòsnia i Hercegovina.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Hercegovina
Hermann Göring
Hermann Wilhelm Göring (o Goering; - Rosenheim, Baviera, 12 de gener de 1893 – Nuremberg, 15 d'octubre de 1946) fou un polític alemany, heroi de l'aviació a la Primera Guerra Mundial i un líder destacat del NSDAP.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Hermann Göring
Individualisme
L'individualisme és una teoria o doctrina que determina que l'única realitat és la pròpia de l'individu i en aquesta realitat regeixen les normes que li són pròpies.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Individualisme
Invasió de Iugoslàvia
La Invasió de Iugoslàvia (nom en clau: Directiva 25), també coneguda com a Guerra d'Abril (hongarès:Travanjski rat; serbi: Aprilski rat; eslovè: aprilska vojna) va ser l'atac de l'Eix contra el Regne de Iugoslàvia el 6 d'abril de 1941, durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Invasió de Iugoslàvia
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Jueus
Ljubljana
Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Ljubljana
Llei marcial
Llei marcial a Egipte. Tancs egipcis utilitzats en un punt de control prop de la plaça Tahrir durant la revolució egípcia de 2011. La llei marcial (del llatí martiālis, de Mart) és una situació d'excepció en l'aplicació de les normes legals ordinàries d'un estat, normalment regulat a la seva constitució, en la qual s'atorguen facultats extraordinàries a les forces armades o a la policia pel que fa a l'administració de justícia i el manteniment de l'ordre públic.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Llei marcial
Lliga de Comunistes de Iugoslàvia
La Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia (en croat Savez komunista Jugoslavije), abans de 1952 Partit Comunista de Iugoslàvia (Komunistička partija Jugoslavije), fou el principal partit comunista a Iugoslàvia.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Lliga de Comunistes de Iugoslàvia
Luftwaffe
La Luftwaffe va ser la branca de la guerra aèria de la Wehrmacht durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Luftwaffe
Madison (Wisconsin)
Seu del govern de Wisconsin, a Madison. Madison és la capital de l'estat de Wisconsin als Estats Units d'Amèrica, i ja ho havia estat del Territori de Wisconsin entre els anys 1838 i 1848). En el cens de l'any 2000 tenia una població de 208.054 habitants, essent la segona ciutat més poblada de l'estat.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Madison (Wisconsin)
Mania
La mania és una condició mèdica severa caracteritzada per un estat d'ànim i una energia extremadament elevats, i patrons de pensament anormals.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Mania
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Marsella
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Múnic
Milan Nedić
Milan Nedić (en serbi: Милан Недић) (2 de setembre de 1877-4 de febrer de 1946) va ser un polític i militar serbi, cap de l'Estat Major de l'exèrcit iugoslau, Ministre de Guerra del Govern del Regne de Iugoslàvia i Primer Ministre del Govern de Salvació Nacional establert pels nazis a Sèrbia durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Milan Nedić
Milan Stojadinović
Milan Stojadinović (en serbi: Милан Стојадиновић) (4 d'agost de 1888-26 d'octubre de 1961), fou un polític serbi del Regne de Iugoslàvia, del qual fou ministre de finances en diverses ocasions, i primer ministre entre el 1935 i 1939.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Milan Stojadinović
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Nazisme
Nikolaj Velimirović
Nikolaj Velimirović o Nicolau d'Ohrid i Žiča (Lelić, Valjevo, Sèrbia, 4 de gener de 1881 (23 de desembre de 1880 en calendari julià) - South Canaan, Pennsilvània, EUA, 18 de març de 1956 (5 de març)) fou un bisbe ortodox d'Ohrid i de Žiča, teòleg i orador, conegut com a El nou Crisòstom.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Nikolaj Velimirović
Osijek
Osijek (Mursa, llatí Essec, hongarès Eszék, alemany Esseg, turc Ösek) és la quarta ciutat de Croàcia, i és la capital del comtat d'Osijek-Baranja i la ciutat més gran de la regió d'Eslavònia.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Osijek
Pacte Tripartit
El Pacte Tripartit també anomenat Pacte de les potències de l'Eix és un pacte de cooperació militar que es va signar a Berlín el 27 de setembre del 1940 entre l'Alemanya nazi, el regne d'Itàlia feixista i l'imperi del Japó.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Pacte Tripartit
Partisans (Iugoslàvia)
Els partisans iugoslaus van ser la principal força de resistència contra les potències de l'Eix als Balcans durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Partisans (Iugoslàvia)
Període d'entreguerres
Europa política en el període d'entreguerres El període d'entreguerres (1918-1939) cobreix els anys transcorreguts entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra mundial, especialment en el context d'Europa o la cultura occidental.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Període d'entreguerres
Potències de l'Eix
Països neutrals URSS Les Potències de l'Eix eren els estats oposats als Aliats durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Potències de l'Eix
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
Schutzstaffel
Les Schutzstaffel (SS; també estilitzat com Runic "↯↯", amb runes Armanen; pronunciació alemanya: "Esquadró de protecció") va ser una important organització paramilitar sota Adolf Hitler i el Partit Nazi a l'Alemanya nazi, i més tard per tota l'Europa ocupada per Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Schutzstaffel
Seattle
Seattle (|) és la ciutat més gran de l'estat de Washington, al nord-oest dels Estats Units d'Amèrica, i la més gran de la costa oest al nord de San Francisco.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Seattle
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Segona Guerra Mundial
Serbis
Els serbis (en serbi: Srbi, en ciríl·lic: Срби) són un poble eslau del sud que viuen principalment a Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina i, en una menor mesura, a Croàcia.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Serbis
Serbocroat
Àrea on es parla el serbocroat El terme serbocroat es va fer servir durant la major part del per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Serbocroat
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Tercer Reich
Toronto
Toronto és la ciutat més gran del Canadà i la capital de la província d'Ontàrio.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Toronto
Txètniks
Els txètniks (en serbi Четници, četnici en alfabet llatí) eren els membres d'una guerrilla nacionalista i monàrquica sèrbia que el va combatre la dominació otomana.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Txètniks
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Vladko Maček
Vladko Maček (20 de juny de 1879-15 de maig de 1964), fou un dels polítics més destacats de la Croàcia de la primera meitat del.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Vladko Maček
Voivodina
Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Voivodina
Volksdeutsche
Etapes de l'assentament oriental alemany, 700–1400 El terme Volksdeutsche (literalment, 'pertanyent al poble alemany') va ser utilitzat durant el Tercer Reich per designar persones d'origen alemany.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Volksdeutsche
Wehrmacht
Wehrmacht (en alemany, 'Força de Defensa") és el nom que es va donar a les forces armades alemanyes entre els anys 1935 i 1945.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Wehrmacht
Xenofòbia
Adhesiu de Noua Dreaptă a una paperera Cluj-Napoca que diu «Romania per als romanesos! Fora els immigrants del país!».La xenofòbia (del grec fobos, "por", i xenos, "forasters" o "estrangers") és l'animadversió cap a persones o cultures diferents, o considerades com a estrangeres.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Xenofòbia
Zrenjanin
Zrenjanin (ciríl·lic Зрењанин, romanès Becicherecu Mare, hongarès Nagybecskerek, Großbetschkerek) és una ciutat a Sèrbia, situada a la vora del riu Begej, a 47 quilòmetres de Novi Sad, a la província de Voivodina.
Veure Moviment Nacional Iugoslau і Zrenjanin
També conegut com Moviment Nacional Iuguslau.