Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Alemanya, Aureol, Bòsnia i Hercegovina, Budapest, Comtat d'Osijek-Baranja, Constanci II, Croàcia, Danubi, Drava, Eslavònia, Eslovàquia, Eslovènia, Hadrià, Hongria, Ingenu, Kosovo, Lausana, Magnenci, Maribor, Mohács, Mursa Major, Neolític, Nitra, Pécs, Pforzheim, Ploiești, Prizreni, Romania, Suïssa, Tuzla, Vukovar, 1 de febrer, 1196, 131, 1353, 1472, 1526, 1532, 1541, 1543, 1566, 1664, 1685, 1687, 1692, 1698, 1712, 1721, 1786, 1809, ..., 1991, 1995, 260, 29 de setembre, 351, 8 d'agost. Ampliar l'índex (6 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Osijek і Alemanya · Veure més »
Aureol
Aurèol (en llatí Aureolus) va ser un usurpador del tron imperial romà cap a l'any 268.
Nou!!: Osijek і Aureol · Veure més »
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Nou!!: Osijek і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Budapest
Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.
Nou!!: Osijek і Budapest · Veure més »
Comtat d'Osijek-Baranja
El Comtat d'Osijek-Baranja (croat: Osječko-baranjska županija) és un comtat de Croàcia, localitzat al nord d'Eslavònia i Baranja.
Nou!!: Osijek і Comtat d'Osijek-Baranja · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: Osijek і Constanci II · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Osijek і Croàcia · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Osijek і Danubi · Veure més »
Drava
El Drava o Drave (alemany: Drau, eslovè, croat i italià: Drava, hongarès: Dráva) és un riu del sud de l'Europa Central.
Nou!!: Osijek і Drava · Veure més »
Eslavònia
Mapa d'Eslavònia Eslavònia (en croat: Slavonija) és una regió geogràfica i històrica a la Croàcia oriental.
Nou!!: Osijek і Eslavònia · Veure més »
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Nou!!: Osijek і Eslovàquia · Veure més »
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Osijek і Eslovènia · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Osijek і Hadrià · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Osijek і Hongria · Veure més »
Ingenu
Ingenu (en llatí Ingenuus) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió relaciona a la Història Augusta.
Nou!!: Osijek і Ingenu · Veure més »
Kosovo
Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.
Nou!!: Osijek і Kosovo · Veure més »
Lausana
Vista aèria de Lausana Lausana (Lausanne en francès, Losena en francoprovençal) és una ciutat i comuna de Suïssa.
Nou!!: Osijek і Lausana · Veure més »
Magnenci
referències religioses. Flavi Màxim Magnenci o Flavi Popili Magnenci (Flavius Maximus Magnentius o Flavius Popilius Magnentius) fou emperador romà del 350 al 353.
Nou!!: Osijek і Magnenci · Veure més »
Maribor
Maribor (en alemany: Marburg an der Drau) és una ciutat d'Eslovènia.
Nou!!: Osijek і Maribor · Veure més »
Mohács
Mohács (en croata i bunjevac Mohač, serbi Мохач, alemany Mohatsch, turc Mihaç abans Mihač, també Mohaç o Mohač) és una ciutat d'Hongria situada a la riba dreta del Danubi, al comtat de Baranya.
Nou!!: Osijek і Mohács · Veure més »
Mursa Major
Mursa o Mursia (Μοῦρσα, Μουρσία), també anomenada Mursa Major per distingir-la de Mursella (Mersella) o Mursa Minor, fou una colònia romana a la baixa Panònia (Aelia Mursa).
Nou!!: Osijek і Mursa Major · Veure més »
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Nou!!: Osijek і Neolític · Veure més »
Nitra
Nitra és una ciutat de l'oest d'Eslovàquia que es troba al peu de la muntanya Zobor i s'estén al llarg del riu Nitra.
Nou!!: Osijek і Nitra · Veure més »
Pécs
Pécs (eslovac: Päťkostolie, croat: Pečuh, alemany: Fünfkirchen, serbi: Печуј, Pečuj, turc: Peçuy, llatí: Quinque Ecclesiae) és una ciutat autònoma d'Hongria a uns 200 km al sud de Budapest.
Nou!!: Osijek і Pécs · Veure més »
Pforzheim
Pforzheim és una ciutat alemanya situada a l'estat federat de Baden-Württemberg.
Nou!!: Osijek і Pforzheim · Veure més »
Ploiești
Ploiești és la tercera ciutat més grossa de la regió de Muntènia a Romania.
Nou!!: Osijek і Ploiești · Veure més »
Prizreni
Prizreni o Prizren (Prizreni, Призрен) és una ciutat històrica al sud de Kosovo.
Nou!!: Osijek і Prizreni · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Osijek і Romania · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Osijek і Suïssa · Veure més »
Tuzla
Tuzla és una ciutat i un municipi de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Osijek і Tuzla · Veure més »
Vukovar
Vukovar (en serbi: Вуковар, en hongarès: Vukovár, en alemany: Wukowar) és una ciutat de l'est de Croàcia.
Nou!!: Osijek і Vukovar · Veure més »
1 de febrer
El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Osijek і 1 de febrer · Veure més »
1196
Països Catalans.
Nou!!: Osijek і 1196 · Veure més »
131
Sense descripció.
Nou!!: Osijek і 131 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Osijek і 1353 · Veure més »
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Nou!!: Osijek і 1472 · Veure més »
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Nou!!: Osijek і 1526 · Veure més »
1532
Sense descripció.
Nou!!: Osijek і 1532 · Veure més »
1541
El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Osijek і 1541 · Veure més »
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Nou!!: Osijek і 1543 · Veure més »
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Osijek і 1566 · Veure més »
1664
Sense descripció.
Nou!!: Osijek і 1664 · Veure més »
1685
Sense descripció.
Nou!!: Osijek і 1685 · Veure més »
1687
; Països Catalans.
Nou!!: Osijek і 1687 · Veure més »
1692
Sense descripció.
Nou!!: Osijek і 1692 · Veure més »
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Nou!!: Osijek і 1698 · Veure més »
1712
;Països Catalans.
Nou!!: Osijek і 1712 · Veure més »
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Nou!!: Osijek і 1721 · Veure més »
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Osijek і 1786 · Veure més »
1809
;Països Catalans.
Nou!!: Osijek і 1809 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Osijek і 1991 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Osijek і 1995 · Veure més »
260
Sense descripció.
Nou!!: Osijek і 260 · Veure més »
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Osijek і 29 de setembre · Veure més »
351
Sense descripció.
Nou!!: Osijek і 351 · Veure més »
8 d'agost
El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Osijek і 8 d'agost · Veure més »
