Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ljubljana

Índex Ljubljana

Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.

300 les relacions: Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts, Aeroport, Aiguamoll, Ajuntament, Al·luvió, Alemany, Alemanya, Alfabet, Alps, Alps Dinàrics, Alps Julians, Antiga Roma, Argonauta, Arquitectura barroca, Arquitectura del Renaixement, Arquitectura gòtica, Arquitectura neoclàssica, Arquitectura romànica, Ateisme, Atur, Škofja Loka, Òpera, Àtila, Àustria, Balcans, Banc (empresa), Baró, Barroc, Bíblia, Brezovica (Žilina), British Council, Carniola (regió eslovena), Carretera, Carst, Castell de Ljubljana, Catecisme, Catedral, Catolicisme, Còlquida, Cúpula, Celtes, Ciril i Metodi, Clima atlàntic, Comerç, Companyia de Jesús, Construcció, Creu llatina, Croats, Croàcia, Cultura, ..., Danubi, Dècada del 1930, Dècada del 1960, Dècada del 1990, Diòcesi, Dinastia dels Habsburg, Drac, Ducat de Caríntia, Ducat de Carniola, Edat mitjana, Educació, Emona, Encarnació de Crist, Escala de Richter, Església de Sant Jaume, Església de Sant Pere, Església Ortodoxa, Eslovè, Eslovènia, Espanya, Estat, Euro, Europa Central, Europa de l'Est, Europa Occidental, Exèrcit romà, Família franciscana, Fòrum, Ferrocarril, Finances, France Prešeren, Francesc Xavier, Francesco Borromini, Francesco Pollini, Francs, Fritz Pregl, Funicular, Gabriela Wietrowetz, Gino Tagliapietra, Goethe-Institut, Gratacel, Graz, Hèrcules, Hongria, Huns, Ig, Il·líria, Il·liris, Imperi Austrohongarès, Imperi Habsburg, Imperi Otomà, Imperi Romà, Incunable, Indústria, Indústria alimentària, Indústria farmacèutica, Institut Cervantes, Islam, Italià, Itàlia, Iugoslàvia, Jàson, Jurij Vega, Klagenfurt, Kranj, Le Corbusier, Ljubljanica, Llac, Longobards, Magiar, Mar Adriàtica, Mar Egea, Marca de Carniola, Mesozoic, Metres sobre el nivell del mar, Milan Vidmar, Modernisme, Napoleó Bonaparte, Necròpolis, Neoclassicisme, Nova York, Orde del Cister, Orde Teutònic, Ostrogots, Ottokar II, Paleozoic, Pannònia, Partisans (Iugoslàvia), Petroquímica, Piràmide de població, Placa eurasiàtica, Població econòmicament activa, Primer Imperi Francès, Primera Guerra Mundial, Producte interior brut, Protestantisme, Províncies Il·líriques, Quaternari, Regne d'Il·líria, Regne d'Itàlia (1861–1946), Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Regne Unit, Renaixement, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Socialista d'Eslovènia, Riu Krka, Rodolf I, Rodolf I d'Alemanya, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Salzburg, Sanitat, Sant Florià, Sant Joan Baptista (desambiguació), Santa Aliança, Sava, Secessió de Viena, Sector terciari, Segle III aC, Segle IV, Segle V, Segle VI, Segle XI, Segle XIII, Segle XIX, Segle XV, Segle XVI, Segle XVII, Segle XVIII, Segle XX, Segle XX aC, Segona Guerra Mundial, Serbis, Tercer Reich, Terratrèmol, Transport, Triàsic, Trieste, Trnovo, Turisme, Unió Europea, Universitat de Ljubljana, Vaixell, Vènets, Venècia, Viena, Vodice, 1144, 1146, 1220, 1233, 1262, 1270, 1278, 1335, 1361, 1461, 1469, 1485, 1491, 1495, 1511, 1550, 1597, 1613, 1615, 1628, 1630, 1646, 1660, 1667, 1670, 1672, 1701, 1706, 1714, 1715, 1717, 1718, 1719, 1726, 1729, 1733, 1743, 1747, 1748, 1749, 1751, 1752, 1753, 1755, 1773, 1781, 1783, 1786, 1790, 1797, 1809, 1810, 1813, 1815, 1816, 1819, 1821, 1836, 1839, 1841, 1842, 1848, 1849, 1854, 1857, 1869, 1873, 1895, 1900, 1901, 1902, 1903, 1905, 1906, 1907, 1915, 1918, 1919, 1920, 1921, 1929, 1931, 1932, 1933, 1935, 1936, 1938, 1940, 1941, 1943, 1954, 1955, 1957, 1959, 1963, 1985, 1991, 1996, 2003, 2004, 2007, 2008, 452. Ampliar l'índex (250 més) »

Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts

Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts (SASA) (eslovè Slovenska akademija znanosti in umetnosti, SAZU) és l'acadèmia nacional d'Eslovènia, que desenvolupa la ciència i les arts i aplega els principals científics i artistes eslovens, membres de l'Acadèmia.

Nou!!: Ljubljana і Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts · Veure més »

Aeroport

Washington, EUA) Un aeroport és una àrea definida de terra o aigua destinada totalment o parcialment a l'arribada, sortida i moviment en superfície d'aeronaus.

Nou!!: Ljubljana і Aeroport · Veure més »

Aiguamoll

Aiguamolls de l'Empordà Cano d'Alginet, en 1949. Actualment camp de fruiters En geografia, un aiguamoll, aiguamoix, maresma/maresme, marenda, mareny, marjal, mullera o patamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, typha (bova) i altres plantes herbàcies (a vegades, amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.

Nou!!: Ljubljana і Aiguamoll · Veure més »

Ajuntament

Ajuntament d'Elda Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) és la institució local que té per funció el govern i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.

Nou!!: Ljubljana і Ajuntament · Veure més »

Al·luvió

Secció d'al·luvió a la mina Blue Ribbon a Alaska Al·luvió (del llatí, alluvius, del verb alluere, 'fregar'), aiguadeix o aigualleix és un sòl o sediment solt, sense consolidar (és a dir sense cementar dins d'una roca sòlida), erosionat, dipositat, i tornat a formar per l'aigua en un lloc que no sigui el mar.

Nou!!: Ljubljana і Al·luvió · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Ljubljana і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Ljubljana і Alemanya · Veure més »

Alfabet

àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.

Nou!!: Ljubljana і Alfabet · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Ljubljana і Alps · Veure més »

Alps Dinàrics

Els Alps Dinàrics o Dinàrides (italià: Alpi Dinariche; croat i serbi: Dinaridi o Dinarsko gorje/Динариди o Динарско горје; eslovè: Dinarsko gorstvo) forma una serralada al sud d'Europa, que comprèn àrees d'Eslovènia, Croàcia, Bòsnia-Herzegovina, Sèrbia, Montenegro, Kosovo i Albània.

Nou!!: Ljubljana і Alps Dinàrics · Veure més »

Alps Julians

Els Alps julians (eslovè: Julijske Alpe; italià: Alpi Giulie) són una serralada que forma part dels Alps que s'estenen des de nord-est d'Itàlia fins a Eslovènia, on s'alcen fins als 2.864 metres en el puig Triglav.

Nou!!: Ljubljana і Alps Julians · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Ljubljana і Antiga Roma · Veure més »

Argonauta

''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (del grec: Αργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.

Nou!!: Ljubljana і Argonauta · Veure més »

Arquitectura barroca

Stift Melk, Wachau, Àustria L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del segle XVII fins a dos terços del segle XVIII.

Nou!!: Ljubljana і Arquitectura barroca · Veure més »

Arquitectura del Renaixement

Interior de la cúpula de la Catedral de ''Santa Maria dei Fiori''. La Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al període artístic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, XV i XVI.

Nou!!: Ljubljana і Arquitectura del Renaixement · Veure més »

Arquitectura gòtica

Edifici gòtic vist pel darrere Larquitectura gòtica s'inclou dins del moviment cultural conegut com a art gòtic que, al seu torn, sorgeix en un context més ample, anomenat renaixement del segle XII.

Nou!!: Ljubljana і Arquitectura gòtica · Veure més »

Arquitectura neoclàssica

L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjan segle XVIII, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.

Nou!!: Ljubljana і Arquitectura neoclàssica · Veure més »

Arquitectura romànica

Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Ljubljana і Arquitectura romànica · Veure més »

Ateisme

Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.

Nou!!: Ljubljana і Ateisme · Veure més »

Atur

Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% En economia, una persona està a l'atur o desocupació si està sense feina, disponible per treballar i cerca ocupació.

Nou!!: Ljubljana і Atur · Veure més »

Škofja Loka

Škofja Loka és una ciutat i un municipi d'Eslovènia amb una població de 23.000 habitants.

Nou!!: Ljubljana і Škofja Loka · Veure més »

Òpera

''Lady Macbeth de Mtsensk'', 2014 L'òpera és una art escènica amb text dramàtic que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral i que pot tenir una posada en escena més o menys teatral.

Nou!!: Ljubljana і Òpera · Veure més »

Àtila

Àtila (406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del segle V. Va bastir l'imperi més gran del seu temps, que s'estenia des de l'Europa Central fins al Mar Negre, i des del Danubi al Mar Bàltic.

Nou!!: Ljubljana і Àtila · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Ljubljana і Àustria · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'usa per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Ljubljana і Balcans · Veure més »

Banc (empresa)

Un banc és una entitat financera de crèdit que utilitza els fons dipositats per empreses i particulars per tal de prestar-los a altres empreses i particulars, a canvi d'un percentatge de benefici.

Nou!!: Ljubljana і Banc (empresa) · Veure més »

Baró

Corona de '''baró'''. Baró (en femení baronessa) és un títol nobiliari de rang inferior al de vescomte (o, on no n'hi ha, al de comte).

Nou!!: Ljubljana і Baró · Veure més »

Barroc

El barroc, a més d'un període artístic, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques des del 1600 fins a 1700, aproximadament.

Nou!!: Ljubljana і Barroc · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Ljubljana і Bíblia · Veure més »

Brezovica (Žilina)

Brezovica és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: Ljubljana і Brezovica (Žilina) · Veure més »

British Council

El British Council és un institut cultural, una institució publica la missió de la qual és difondre el coneixement de la llengua anglesa i la seva cultura mitjançant la formació i altres activitats educatives.

Nou!!: Ljubljana і British Council · Veure més »

Carniola (regió eslovena)

La Carniola —Kranjska, Krain — és una regió d'Eslovènia al voltant de la capital eslovena Ljubljana.

Nou!!: Ljubljana і Carniola (regió eslovena) · Veure més »

Carretera

Carretera actual a Niigata, Japó Una carretera o ruta (els dos termes respectivament a banda i banda de la frontera política essent manlleus per als termes desusats estrada i via) és una via de comunicació destinada a facilitar el desplaçament de vehicles amb rodes entre poblats.

Nou!!: Ljubljana і Carretera · Veure més »

Carst

Costes del Garraf: exemple de paisatge càrstic Paisatge de la regió de Kras Estalagmita Rascler Estalactites El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades.

Nou!!: Ljubljana і Carst · Veure més »

Castell de Ljubljana

El Castell vist des de la Plaça del Congrés (''Kongresni Trg''). La plaça del castell, amb Ljubljana al fons, des de la torre del castell. Castell de Ljubljana (en eslovè: Ljubljanski Grad) és un castell medieval dalt del turó del Castell a Ljubljana, Eslovènia.

Nou!!: Ljubljana і Castell de Ljubljana · Veure més »

Catecisme

Còdex Manesse, fol. 292v, "El Mestre de Escola de Eßlingen" (''Der Schulmeister von Eßlingen'') Un catecisme (κατηχητικός en grec) és un resum o exposició d'una doctrina, tot i que el terme és utilitzat tradicionalment en referència a la doctrina cristiana.

Nou!!: Ljubljana і Catecisme · Veure més »

Catedral

Catedral de Tarragona Una catedral o seu episcopal és una església cristiana que té la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.

Nou!!: Ljubljana і Catedral · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Ljubljana і Catolicisme · Veure més »

Còlquida

Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al segle IX aC.

Nou!!: Ljubljana і Còlquida · Veure més »

Cúpula

Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat superior del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.

Nou!!: Ljubljana і Cúpula · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Ljubljana і Celtes · Veure més »

Ciril i Metodi

Els sants Ciril (nascut Constantí anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.

Nou!!: Ljubljana і Ciril i Metodi · Veure més »

Clima atlàntic

Clima atlàntic El clima atlàntic o clima oceànic és un tipus de clima que pertany a la zona temperada, que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits.

Nou!!: Ljubljana і Clima atlàntic · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activats de compravenda de béns o serveis, ja sigui pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Ljubljana і Comerç · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic fundat el 1540 per Íñigo de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Ljubljana і Companyia de Jesús · Veure més »

Construcció

Construcció d'un edifici Construcció prefabricada La construcció és l'art o tècnica de construir, és a dir, de fer o realitzar i portar a bon terme les obres d'un edifici o de fer i portar a bon terme la realització d'una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.

Nou!!: Ljubljana і Construcció · Veure més »

Creu llatina

Creu llatina Planta de la Catedral de Santiago de Compostel·la. La creu llatina és una creu formada per dos segments de diferent llargada que es creuen en angle recte, on el segment menor creu el més llarg en una proporció de tres quarts.

Nou!!: Ljubljana і Creu llatina · Veure més »

Croats

Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Ljubljana і Croats · Veure més »

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Nou!!: Ljubljana і Croàcia · Veure més »

Cultura

Art de l'antic Egipte La cultura és la creació i realització de valors, normes i béns materials per l'ésser humà.

Nou!!: Ljubljana і Cultura · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Ljubljana і Danubi · Veure més »

Dècada del 1930

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і Dècada del 1930 · Veure més »

Dècada del 1960

La dècada de 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Nou!!: Ljubljana і Dècada del 1960 · Veure més »

Dècada del 1990

La dècada de 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.

Nou!!: Ljubljana і Dècada del 1990 · Veure més »

Diòcesi

Una diòcesi és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Nou!!: Ljubljana і Diòcesi · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Ljubljana і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Drac

'''Drac''' de la cascada del parc de la Ciutadella (Barcelona) El drac (del llatí draco, i aquest del grec δρακον, "víbora" o "serp") és un animal mitològic que apareix en diverses formes en bastants cultures de tot el món, amb diferents simbolismes associats.

Nou!!: Ljubljana і Drac · Veure més »

Ducat de Caríntia

El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia. Va formar part del Sacre Imperi Romanogermànic entre el 976 (quan la Marca de Caríntia fou erigida en ducat i separada del ducat de Baviera) i la dissolució de l'imperi el 1806 i després de la unió entre Àustria i Hongria fins a la seva separació el 1918. Des del Tractat de Saint-Germain-en-Laye el 1919 i el plebiscit de l'octubre de 1920, la major part del ducat forma part de l'estat austríac de la Caríntia, un petita part del sud-est (la Caríntia eslovena i la comunitat de Jezersko) es va afegir al nou Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, mentre que la Val Canale amb la municipalitat de Tarvisio era cedida al Regne d'Itàlia.

Nou!!: Ljubljana і Ducat de Caríntia · Veure més »

Ducat de Carniola

escut El ducat de Carniola (eslovè: Vojvodina Kranjska, alemany: Herzogtum Krain) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic establert el 1364, anteriorment anomenat marcgraviat o marca de Carniola.

Nou!!: Ljubljana і Ducat de Carniola · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Ljubljana і Edat mitjana · Veure més »

Educació

Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. Leducació és el procés pel qual la societat transmet, de manera deliberada, organitzada i sistemàtica, els seus coneixements acumulats, aptituds i valors a les noves generacions.

Nou!!: Ljubljana і Educació · Veure més »

Emona

Emona o Aemona fou una ciutat de Panònia a la vora del riu Save, avui anomenada Ljubljana i abans Laibach.

Nou!!: Ljubljana і Emona · Veure més »

Encarnació de Crist

Trinitat ocupa la columna central, per Fridolin Leiber, s. XIX LEncarnació és la creença cristiana que Jesucrist, la segona persona de la Santíssima Trinitat, també conegut com el Fill de Déu o con el Verb esdevingué carn en ser concebut a les entranyes d'una dóna, la Verge Maria, també anomenada la Teotokos.

Nou!!: Ljubljana і Encarnació de Crist · Veure més »

Escala de Richter

Lescala sismològica de Richter, també coneguda com a escala de magnitud local (M_L) és una escala logarítmica de base 10 arbitrària que assigna un nombre per quantificar l'efecte d'un terratrèmol.

Nou!!: Ljubljana і Escala de Richter · Veure més »

Església de Sant Jaume

;a Catalunya.

Nou!!: Ljubljana і Església de Sant Jaume · Veure més »

Església de Sant Pere

* Andorra: Sant Pere d'Aixirivall, església romànica al poble d'Aixirivall, al comú de Sant Julià de Lòria.

Nou!!: Ljubljana і Església de Sant Pere · Veure més »

Església Ortodoxa

Patriarca de Constantinoble i Patriarca Ecumènic Bartomeu I, ''primus inter pares''. L'Església Ortodoxa és una de les tres grans denominacions del cristianisme, el cos dels cristians que, com l'Església Catòlica, declaren l'autoritat eclesiàstica per virtut de la successió apostòlica.

Nou!!: Ljubljana і Església Ortodoxa · Veure més »

Eslovè

L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.

Nou!!: Ljubljana і Eslovè · Veure més »

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Ljubljana і Eslovènia · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Ljubljana і Espanya · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Ljubljana і Estat · Veure més »

Euro

LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol:€) és la unitat monetària de dinou dels vint-i-vuit estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).

Nou!!: Ljubljana і Euro · Veure més »

Europa Central

L'Europa Central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.

Nou!!: Ljubljana і Europa Central · Veure més »

Europa de l'Est

En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Nou!!: Ljubljana і Europa de l'Est · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa Occidental Europa - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'Occidental i una altra d'Oriental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Nou!!: Ljubljana і Europa Occidental · Veure més »

Exèrcit romà

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: Ljubljana і Exèrcit romà · Veure més »

Família franciscana

Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma). S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.

Nou!!: Ljubljana і Família franciscana · Veure més »

Fòrum

Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.

Nou!!: Ljubljana і Fòrum · Veure més »

Ferrocarril

Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula sobre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.

Nou!!: Ljubljana і Ferrocarril · Veure més »

Finances

Dollar dels Estats Units. Wall Street, el centre de les finances dels Estats Units. Les finances (del llatí finis, "acabar") són les activitats relacionades amb els fluxos de capital i diner entre individus, empreses, o Estats.

Nou!!: Ljubljana і Finances · Veure més »

France Prešeren

France Prešeren (3 de desembre de 1800 - 8 de febrer de 1849) fou un poeta eslovè.

Nou!!: Ljubljana і France Prešeren · Veure més »

Francesc Xavier

Francisco de Jaso y Azpilicueta, més conegut com a Francesc Xavier, Francesc de Javier o Francés de Jaso (7 d'abril de 1506 – 3 de desembre de 1552) fou un religiós i missioner navarrès de la Companyia de Jesús nascut al Castell de Javier que feia frontera amb Aragó, situat al costat de l'actual poble de Xabier i va morir a l'illa de Sanxon (Xina).

Nou!!: Ljubljana і Francesc Xavier · Veure més »

Francesco Borromini

Francesco Borromini, malnom de Francesco Castelli (Bissone, Ticino, Antiga Confederació Suïssa, 25 de setembre 1599 – Roma, Estats Pontificis, 3 d'agost 1667) era un prominent i influent arquitecte barroc de Roma.

Nou!!: Ljubljana і Francesco Borromini · Veure més »

Francesco Pollini

Francesco Pollini (Ljubljana, 1763 - Milà, 1846) fou un pianista i compositor italià.

Nou!!: Ljubljana і Francesco Pollini · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Ljubljana і Francs · Veure més »

Fritz Pregl

Fritz Pregl o Friderik Pregl (Ljubljana, Imperi austrohongarès 1869 - Graz, Àustria 1930) fou un químic i professor universitari austríac guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1923.

Nou!!: Ljubljana і Fritz Pregl · Veure més »

Funicular

Vagó de Funicular Vagó de Funicular Un funicular és un remuntador constituït per 2 combois (cabines o grups de cabines) que circulen sobre rails i són estirades per un cable tractor.

Nou!!: Ljubljana і Funicular · Veure més »

Gabriela Wietrowetz

Gabriela Wietrowetz (Laibach, avui Ljubljana capital d'Eslovènia, 13 de gener de 1866 - 6 d'abril de 1937) fou una concertista de violí austríaca.

Nou!!: Ljubljana і Gabriela Wietrowetz · Veure més »

Gino Tagliapietra

Gino Tagliapietra (Ljubljana, 30 de maig de 1887 – Venècia, 8 d'agost de 1954) fou un pianista, professor de composició i compositor italià.

Nou!!: Ljubljana і Gino Tagliapietra · Veure més »

Goethe-Institut

El Goethe-Institut és un institut cultural, una institució pública alemanya la missió de la qual és difondre el coneixement de la llengua alemanya i la seva cultura.

Nou!!: Ljubljana і Goethe-Institut · Veure més »

Gratacel

Burj Khalifa, 828m (2007) The Empire State a Nova York Un gratacel o tocanúvols (adaptació de l'anglès skyscraper) és un edifici de molts pisos o plantes.

Nou!!: Ljubljana і Gratacel · Veure més »

Graz

Graz (en eslovè Gradec) és una ciutat estatutària i la segona d'Àustria en població, amb 256.586 habitants (2009), i la capital de l'estat d'Estíria.

Nou!!: Ljubljana і Graz · Veure més »

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Nou!!: Ljubljana і Hèrcules · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Ljubljana і Hongria · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del segle IV dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Ljubljana і Huns · Veure més »

Ig

El dígraf en català s’usa per representar el so de la consonant prepalatal africada a final de paraula, per exemple bateig, Puigmal.

Nou!!: Ljubljana і Ig · Veure més »

Il·líria

Il·líria fou una regió, província romana i regne de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Nou!!: Ljubljana і Il·líria · Veure més »

Il·liris

Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.

Nou!!: Ljubljana і Il·liris · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb lAusgleich o Compromís austrohongarès.

Nou!!: Ljubljana і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Imperi Habsburg

La monarquia o imperi Habsburg —Habsburgermonarchie en alemany—, de vegades citat també com la Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és una denominació no oficial entre els historiadors dels països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la casa d'Habsburg fins al 1780 i després per la branca successora dels Habsburg-Lorena fins al 1918.

Nou!!: Ljubljana і Imperi Habsburg · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Ljubljana і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Ljubljana і Imperi Romà · Veure més »

Incunable

Tirant lo Blanc Un incunable és un llibre, un full, o una imatge impresa - no manuscrit - aparegut al segle XV, des de la data d'invenció de la impremta fins al 31 de desembre de 1500.

Nou!!: Ljubljana і Incunable · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Ljubljana і Indústria · Veure més »

Indústria alimentària

L'elaboració de l'oli d'oliva, gravat de J. Amman del segle XVI. La indústria alimentària o indústria agroalimentària és la part de la indústria encarregada de l'elaboració, transformació, preparació, conservació i envasat dels aliments de consum humà i animal.

Nou!!: Ljubljana і Indústria alimentària · Veure més »

Indústria farmacèutica

Fàrmacs dosificats, comprimits i càpsules. La indústria farmacèutica és el sector dedicat al desenvolupament, la fabricació i la preparació de productes químics utilitzats per prevenir o tractar malalties.

Nou!!: Ljubljana і Indústria farmacèutica · Veure més »

Institut Cervantes

Institut Cervantes és una institució cultural pública creada el 1991, depenent del Ministeri d'Afers exteriors d'Espanya.

Nou!!: Ljubljana і Institut Cervantes · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Ljubljana і Islam · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Ljubljana і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Ljubljana і Itàlia · Veure més »

Iugoslàvia

IugoslàviaAquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com a Iugoslàvia, que, en essència, i a més d'una denominació de caràcter cultural i geogràfic, es refereix al país del sud d'Europa la història del qual abasta des del 1918 fins al 2003.

Nou!!: Ljubljana і Iugoslàvia · Veure més »

Jàson

Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea.

Nou!!: Ljubljana і Jàson · Veure més »

Jurij Vega

Jurij Vega o Veha (1754-1802), més conegut pel seu nom en alemany Georg von Vega, fou un matemàtic i militar eslovè.

Nou!!: Ljubljana і Jurij Vega · Veure més »

Klagenfurt

Klagenfurt (eslovè Celôvec, pronunciat: Tselovets, forma llarga eslovè: Celôvec ób Vŕbskem jézeru; forma llarga alemany: Klagenfurt am Wörthersee, "Klagenfurt al llac de Wörter" o "de Vŕbsko") és una ciutat austríaca situada al sud del país, en l'estat de Caríntia.

Nou!!: Ljubljana і Klagenfurt · Veure més »

Kranj

Arcades i font de l'arquitecte Joze Plecnik Kranj (alemany: Krainburg) és la quarta ciutat més gran d'Eslovènia, aproximadament a 20 km cap al nord de Ljubljana amb una població de 51.225 habitants (2002).

Nou!!: Ljubljana і Kranj · Veure més »

Le Corbusier

Vil·la Weissenhof-Siedlung a Stuttgart (Alemanya) construïda l'any 1927. Edifici Hight Court a Chandigarh (Índia, 1952) Vil·la ''Le Lac'' a Corseaux (Suïssa) l' any 1923. francs suïssos. Centre Le Corbusier a Zuric (Suïssa) Museu Nacional d'Art Occidental a Tòquio (Japó). Monument dissenyat per Le Corbusier a Chandigarh (Índia) Centre Le Corbusier a Zuric (Suïssa) Charles-Édouard Jeanneret-Gris (La Chaux-de-Fonds, Suïssa, 6 d'octubre de 1887 - Roquebrune-Cap-Martin, França, 27 d'agost de 1965), més conegut pel pseudònim Le Corbusier, fou un arquitecte, urbanista, decorador i pintor de nacionalitat suïssa i naturalitzat francès.

Nou!!: Ljubljana і Le Corbusier · Veure més »

Ljubljanica

El Ljubljanica és un riu d'Eslovènia al centre d'Europa.

Nou!!: Ljubljana і Ljubljanica · Veure més »

Llac

Bariloche (Argentina) Llac als Pirineus del Bearn Un llac o estany és una acumulació d'aigua, situada en una depressió a terra ferma.

Nou!!: Ljubljana і Llac · Veure més »

Longobards

Els longobards (longobardi, grec: Λαγγοβάρδοι, o Λογγοβάρδοι, i també Λαγγοβάρδαι i Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones d'Itàlia com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Ljubljana і Longobards · Veure més »

Magiar

Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al segle IX el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.

Nou!!: Ljubljana і Magiar · Veure més »

Mar Adriàtica

La mar Adriàtica, o el mar Adriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.

Nou!!: Ljubljana і Mar Adriàtica · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Ljubljana і Mar Egea · Veure més »

Marca de Carniola

Marca de Carniola (''Mark Krain'') al segle X. La capital era Krainburg/Kranj, que després fou Laibach/Ljubljana La marca o marcgraviat de Carniola (en eslovè Kranjska krajina; en alemany Mark Krain) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic predecessora del ducat de Carniola; correspon a bona part de la moderna Eslovènia.

Nou!!: Ljubljana і Marca de Carniola · Veure més »

Mesozoic

El Mesozoic és una de les tres eres que conformen l'eó Fanerozoic.

Nou!!: Ljubljana і Mesozoic · Veure més »

Metres sobre el nivell del mar

El metre per sobre del nivell del mar (msnm) és una unitat de mesura estàndard del sistema mètric per a descriure l'elevació d'una localització del planeta Terra respecte del nivell mitjà del mar.

Nou!!: Ljubljana і Metres sobre el nivell del mar · Veure més »

Milan Vidmar

Milan Vidmar (Ljubljana, Àustria-Hongria, 22 de juny de 1885 - Ljubljana, Iugoslàvia, 9 d'octubre de 1962) va ser un enginyer electrònic, jugador i teòric dels escacs, filòsof i escriptor eslovè.

Nou!!: Ljubljana і Milan Vidmar · Veure més »

Modernisme

Palau de la ''Sezession'' a Viena. El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX.

Nou!!: Ljubljana і Modernisme · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Ljubljana і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Necròpolis

Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.

Nou!!: Ljubljana і Necròpolis · Veure més »

Neoclassicisme

Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Nou!!: Ljubljana і Neoclassicisme · Veure més »

Nova York

Nova York (en anglès i oficialment New York City) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.

Nou!!: Ljubljana і Nova York · Veure més »

Orde del Cister

L'orde del Cister (terme criticat), orde del Cistell o orde de Cîteaux (en llatí: Ordo Cisterciensis) és un orde monàstic de la família benedictina, fundat el 1098 a l'abadia de Cîteaux (Borgonya) per sant Robert de Molesme (mort el 1110) com a reforma de l'Orde de Sant Benet i per seguir la Regla de sant Benet amb el rigor i el carisma originaris.

Nou!!: Ljubljana і Orde del Cister · Veure més »

Orde Teutònic

L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.

Nou!!: Ljubljana і Orde Teutònic · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Ljubljana і Ostrogots · Veure més »

Ottokar II

Recreació artística de la fisonomia feta al segle XVIII Přemysl Otakar II (generalment escrit Ottokar II o Přemysl Ottokar II) (vers 1233 – 26 d'agost de 1278), el rei de ferro i or, fou rei de Bohèmia (1253–1278).

Nou!!: Ljubljana і Ottokar II · Veure més »

Paleozoic

El Paleozoic és una divisió major de l'escala dels temps geològics, una de les quatre eres geològiques.

Nou!!: Ljubljana і Paleozoic · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia fou una regió del centre d'Europa al sud i oest del Danubi que la limitava pel nord i est.

Nou!!: Ljubljana і Pannònia · Veure més »

Partisans (Iugoslàvia)

Els partisans iugoslaus van ser la principal força de resistència contra les potències de l'Eix als Balcans durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Ljubljana і Partisans (Iugoslàvia) · Veure més »

Petroquímica

La petroquímica és un conjunt de tècniques que tenen per objecte l'obtenció de productes químics per síntesi de productes derivats del petroli.

Nou!!: Ljubljana і Petroquímica · Veure més »

Piràmide de població

Piràmide de població d'Espanya (2007) Una piràmide de població és la gràfica que representa l'estructura segons sexe i edat d'una població.

Nou!!: Ljubljana і Piràmide de població · Veure més »

Placa eurasiàtica

La placa eurasiàtica és una placa tectònica continental que inclou tota Euràsia, amb l'excepció del subcontinent indi, la península Aràbiga, i la part de Sibèria a l'est de la serralada Verkhoiansk.

Nou!!: Ljubljana і Placa eurasiàtica · Veure més »

Població econòmicament activa

La població activa és un terme de l'economia que s'usa per descriure, dins de l'univers de població general però delimitat, el subconjunt de persones amb la capacitat i el desig de treballar.

Nou!!: Ljubljana і Població econòmicament activa · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Ljubljana і Primer Imperi Francès · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Ljubljana і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Producte interior brut

Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.

Nou!!: Ljubljana і Producte interior brut · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església Catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Ljubljana і Protestantisme · Veure més »

Províncies Il·líriques

Les Províncies Il·líriques, van ser una entitat política que va existir durant les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: Ljubljana і Províncies Il·líriques · Veure més »

Quaternari

El Quaternari és el període geològic que va des del final de l'època del Pliocè (fa uns 5 milions d'anys) fins al present.

Nou!!: Ljubljana і Quaternari · Veure més »

Regne d'Il·líria

El Regne d'Il·líria va ser una unitat administrativa de l'Imperi austríac des de 1816 fins a 1849.

Nou!!: Ljubljana і Regne d'Il·líria · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861–1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Ljubljana і Regne d'Itàlia (1861–1946) · Veure més »

Regne dels Serbis, Croats i Eslovens

El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.

Nou!!: Ljubljana і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Ljubljana і Regne Unit · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el.

Nou!!: Ljubljana і Renaixement · Veure més »

República Federal Socialista de Iugoslàvia

La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.

Nou!!: Ljubljana і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Veure més »

República Socialista d'Eslovènia

La República Socialista d'Eslovènia (en eslovè: Socialistična republika Slovenija) fou un estat socialista integrant de la República Federal Socialista de Iugoslàvia des de 1944 fins a 1991, el predecessor de la moderna Eslovènia.

Nou!!: Ljubljana і República Socialista d'Eslovènia · Veure més »

Riu Krka

El riu Krka és un riu d'Eslovènia, amb una longitud d'uns 111 quilòmetres; és un afluent directe del riu Sava, prop de Brežice.

Nou!!: Ljubljana і Riu Krka · Veure més »

Rodolf I

* Rodolf I de Borgonya (~859 - 911), duc de Borgonya Transjurana (876 -888) i després rei (888-911).

Nou!!: Ljubljana і Rodolf I · Veure més »

Rodolf I d'Alemanya

Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.

Nou!!: Ljubljana і Rodolf I d'Alemanya · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Ljubljana і Roma · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Ljubljana і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Salzburg

és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.

Nou!!: Ljubljana і Salzburg · Veure més »

Sanitat

S'entén per Sanitat el conjunt de serveis encaminats a preservar i protegir la salut dels ciutadans.

Nou!!: Ljubljana і Sanitat · Veure més »

Sant Florià

Sant Florià de Lorch (Florianus) (mort ca. 304) és un sant cristià, màrtir, la festivitat del qual se celebra el 4 de maig.

Nou!!: Ljubljana і Sant Florià · Veure més »

Sant Joan Baptista (desambiguació)

* Hagiografies.

Nou!!: Ljubljana і Sant Joan Baptista (desambiguació) · Veure més »

Santa Aliança

Imperi Rus La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals.

Nou!!: Ljubljana і Santa Aliança · Veure més »

Sava

El Sava és un gran riu navegable afluent del Danubi que flueix per les actuals Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia.

Nou!!: Ljubljana і Sava · Veure més »

Secessió de Viena

Detall del Pavelló de la ''Sezession'' La Secessió de Viena, Sezession o Sezessionsstil, forma part del moviment anomenat Art Nouveau que a Catalunya es va denominar modernisme.

Nou!!: Ljubljana і Secessió de Viena · Veure més »

Sector terciari

Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).

Nou!!: Ljubljana і Sector terciari · Veure més »

Segle III aC

El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.

Nou!!: Ljubljana і Segle III aC · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Ljubljana і Segle IV · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Ljubljana і Segle V · Veure més »

Segle VI

El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.

Nou!!: Ljubljana і Segle VI · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Ljubljana і Segle XI · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Ljubljana і Segle XIII · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Ljubljana і Segle XIX · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Ljubljana і Segle XV · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Ljubljana і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Ljubljana і Segle XVII · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Ljubljana і Segle XVIII · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Ljubljana і Segle XX · Veure més »

Segle XX aC

El segle XX aC és un període de la història antiga en què multitud de civilitzacions competeixen pels espais més rics en recursos naturals i en què cada poble desenvolupa la seva cultura autòctona.

Nou!!: Ljubljana і Segle XX aC · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Ljubljana і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Serbis

Els serbis (en serbi: Srbi, en ciríl·lic: Срби) són un poble eslau del sud que viuen principalment a Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina i, en una menor mesura, a Croàcia.

Nou!!: Ljubljana і Serbis · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich és el nom que rebé el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme.

Nou!!: Ljubljana і Tercer Reich · Veure més »

Terratrèmol

dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec "σεισμός", tremolor) o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).

Nou!!: Ljubljana і Terratrèmol · Veure més »

Transport

El port de Barcelona representa un dels majors eixos de transport del Mediterrani. El transport és el moviment de gent i béns d'un lloc a un altre.

Nou!!: Ljubljana і Transport · Veure més »

Triàsic

El Triàsic és el primer període geològic del Mesozoic.

Nou!!: Ljubljana і Triàsic · Veure més »

Trieste

Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste i, localment, Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada en el nord d'Itàlia, als marges del Mar Adriàtic i gairebé a la frontera amb Eslovènia.

Nou!!: Ljubljana і Trieste · Veure més »

Trnovo

Trnovo és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: Ljubljana і Trnovo · Veure més »

Turisme

200x200px Turisme és un recorregut o travessia, generalment a peu, que té un o més fins, que poden ser: científics, culturals, esportius, educatius, militars, recreatius o turístics amb fins recreatius i esportius a zones naturals o rurals.

Nou!!: Ljubljana і Turisme · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa.

Nou!!: Ljubljana і Unió Europea · Veure més »

Universitat de Ljubljana

La Universitat de Ljubljana (en eslovè Univerza v Ljubljani) és la més antiga i la més important universitat d'Eslovènia amb aproximadament 63.000 estudiants.

Nou!!: Ljubljana і Universitat de Ljubljana · Veure més »

Vaixell

Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.

Nou!!: Ljubljana і Vaixell · Veure més »

Vènets

Els vènets de l'edat antiga, o paleo-vènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'imperi) a la província de Venetia.

Nou!!: Ljubljana і Vènets · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venessia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Ljubljana і Venècia · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Ljubljana і Viena · Veure més »

Vodice

Vodice és una ciutat del comtat de Šibenik-Knin, a Croàcia.

Nou!!: Ljubljana і Vodice · Veure més »

1144

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і 1144 · Veure més »

1146

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і 1146 · Veure més »

1220

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і 1220 · Veure més »

1233

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і 1233 · Veure més »

1262

L'any 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Ljubljana і 1262 · Veure més »

1270

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і 1270 · Veure més »

1278

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і 1278 · Veure més »

1335

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і 1335 · Veure més »

1361

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і 1361 · Veure més »

1461

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1461 · Veure més »

1469

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і 1469 · Veure més »

1485

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1485 · Veure més »

1491

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і 1491 · Veure més »

1495

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і 1495 · Veure més »

1511

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1511 · Veure més »

1550

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і 1550 · Veure més »

1597

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і 1597 · Veure més »

1613

Miquel III Romànov.

Nou!!: Ljubljana і 1613 · Veure més »

1615

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і 1615 · Veure més »

1628

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ljubljana і 1628 · Veure més »

1630

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1630 · Veure més »

1646

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1646 · Veure més »

1660

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ljubljana і 1660 · Veure més »

1667

Categoria:Dècada del 1660.

Nou!!: Ljubljana і 1667 · Veure més »

1670

Categoria:Dècada del 1670 Categoria:Anys del segle XVII.

Nou!!: Ljubljana і 1670 · Veure més »

1672

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і 1672 · Veure més »

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Ljubljana і 1701 · Veure més »

1706

;Països catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1706 · Veure més »

1714

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1714 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1715 · Veure més »

1717

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1717 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Ljubljana і 1718 · Veure més »

1719

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1719 · Veure més »

1726

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ljubljana і 1726 · Veure més »

1729

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Ljubljana і 1729 · Veure més »

1733

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і 1733 · Veure més »

1743

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ljubljana і 1743 · Veure més »

1747

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ljubljana і 1747 · Veure més »

1748

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ljubljana і 1748 · Veure més »

1749

Llinda d'una casa de Besalú.

Nou!!: Ljubljana і 1749 · Veure més »

1751

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1751 · Veure més »

1752

1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.

Nou!!: Ljubljana і 1752 · Veure més »

1753

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1753 · Veure més »

1755

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Ljubljana і 1755 · Veure més »

1773

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і 1773 · Veure més »

1781

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Ljubljana і 1781 · Veure més »

1783

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ljubljana і 1783 · Veure més »

1786

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ljubljana і 1786 · Veure més »

1790

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і 1790 · Veure més »

1797

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ljubljana і 1797 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1809 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1810 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ljubljana і 1813 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Ljubljana і 1815 · Veure més »

1816

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Ljubljana і 1816 · Veure més »

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ljubljana і 1819 · Veure més »

1821

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1821 · Veure més »

1836

Llinda d’una casa del carrer del Pont Vell de BesalúPlaca commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de '''1836'''.;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1836 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1839 · Veure més »

1841

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і 1841 · Veure més »

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Nou!!: Ljubljana і 1842 · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1848 · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ljubljana і 1849 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1854 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1857 · Veure més »

1869

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1869 · Veure més »

1873

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1873 · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Ljubljana і 1895 · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1900 · Veure més »

1901

209x209px;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1901 · Veure més »

1902

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1902 · Veure més »

1903

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1903 · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: Ljubljana і 1905 · Veure més »

1906

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1906 · Veure més »

1907

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1907 · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1915 · Veure més »

1918

font al carrer Cucurulla de Barcelona.

Nou!!: Ljubljana і 1918 · Veure més »

1919

Llinda d'un edifici del carrer Major d'Olot.

Nou!!: Ljubljana і 1919 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Ljubljana і 1920 · Veure més »

1921

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і 1921 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1929 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1931 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1932 · Veure més »

1933

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1933 · Veure més »

1935

Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Ljubljana і 1935 · Veure més »

1936

;Països Catalans: Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Ljubljana і 1936 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1938 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1940 · Veure més »

1941

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ljubljana і 1941 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1943 · Veure més »

1954

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1954 · Veure més »

1955

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1955 · Veure més »

1957

colònia africana que aconsegueix la independència.

Nou!!: Ljubljana і 1957 · Veure més »

1959

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1959 · Veure més »

1963

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1963 · Veure més »

1985

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1985 · Veure més »

1991

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1991 · Veure més »

1996

;Països Catalans.

Nou!!: Ljubljana і 1996 · Veure més »

2003

;Espanya.

Nou!!: Ljubljana і 2003 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Ljubljana і 2004 · Veure més »

2007

; Gener.

Nou!!: Ljubljana і 2007 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 és un any bixest començat en dimarts en el calendari gregorià.

Nou!!: Ljubljana і 2008 · Veure més »

452

L'any 452 (CDLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a les darreries de l'edat antiga.

Nou!!: Ljubljana і 452 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »