59 les relacions: Alemanya, Amplificador d'àudio, Asteroide, Astrofísica, Bad Muskau, Balança (instrument), Berlín, Bombeta elèctrica, Electroacústica, Electroquímica, Entropia, Equació de Nernst, Ernest Rutherford, Estat federat alemany, Físic, Física, Fotoquímica, Freimut Börngen, Graz, Infraroig, Itri, Leipzig, Matèria, Matemàtiques, Max Planck, Piano elèctric, Polònia, Prússia, Premi Nobel de Química, Pressió osmòtica, Químic, Química, Química de l'estat sòlid, Química física, Saxònia, Temperatura, Tercer principi de la termodinàmica, Termodinàmica, Universitat Georg-August de Göttingen, Würzburg, Zúric, Zero absolut, Zirconi, 10 de novembre, 18 de novembre, 1864, 1891, 1895, 1897, 1905, ..., 1913, 1920, 1921, 1922, 1933, 1941, 1992, 25 de juny, 26 de setembre. Ampliar l'índex (9 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Alemanya · Veure més »
Amplificador d'àudio
Amplificador d'àudio estereo fabricat per Unitra dataarxiu.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Amplificador d'àudio · Veure més »
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Asteroide · Veure més »
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova. L'astrofísica és la branca de la física que estudia l'Univers i els cossos que conté, com ara els estels i les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galàxies, els forats negres, els púlsars, les estrelles de neutrons i el medi interestel·lar en general.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Astrofísica · Veure més »
Bad Muskau
Bad Muskau (alt sòrab: Mužakow) és una ciutat alemanya que pertany a l'estat de Saxònia.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Bad Muskau · Veure més »
Balança (instrument)
Balança de precisió per al pesatge de plata i d'or a l'Arxiu Històric i Museu de Mineria a Pachuca, Mèxic Una balança (del llatí bis, «2 vegades», i lanx, «plat, safata») és un instrument de mesura que serveix per a avaluar el pes o la massa d'un objecte.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Balança (instrument) · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Berlín · Veure més »
Bombeta elèctrica
Bombeta d'incandescència Una bombeta d'incandescència produeix un llum format per una ampolla de vidre, a l'interior del qual hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Bombeta elèctrica · Veure més »
Electroacústica
L'electroacústica és la part de l'acústica que s'ocupa de l'estudi, anàlisi, disseny de dispositius que converteixen energia elèctrica en acústica i viceversa, així com dels seus components associats.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Electroacústica · Veure més »
Electroquímica
reacció redox genera electricitat L'electroquímica és la branca conjunta de la química i física que estudia els efectes dels fenòmens electromagnètics sobre l'estructura de la matèria i la conversió d'aquesta en energia elèctrica.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Electroquímica · Veure més »
Entropia
Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Entropia · Veure més »
Equació de Nernst
L'equació de Nernst, desenvolupada pel químic i físic alemany Walther Hermann Nernst, s'utilitza per calcular el potencial de reducció d'un elèctrode quan les condicions no són les estàndard (concentració 1 M, pressió d'1 atm, temperatura de 298 K).
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Equació de Nernst · Veure més »
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Ernest Rutherford · Veure més »
Estat federat alemany
Alemanya és una república federal composta de 16 estats, anomenats Länder en alemany, en singular Land.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Estat federat alemany · Veure més »
Físic
Una física en 2015 Físic és el nom comú que se'ls dona als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Físic · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Física · Veure més »
Fotoquímica
La fotoquímica és l'estudi de les transformacions químiques provocades o catalitzades per l'emissió o absorció de llum visible o radiació ultra violeta.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Fotoquímica · Veure més »
Freimut Börngen
va ser un astrònom alemany.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Freimut Börngen · Veure més »
Graz
Graz (en eslovè Gradec) és una ciutat estatutària i la segona d'Àustria en població, amb 256.586 habitants (2009), i la capital de l'estat d'Estíria.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Graz · Veure més »
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Infraroig · Veure més »
Itri
L'itri és l'element químic de símbol Y i nombre atòmic 39.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Itri · Veure més »
Leipzig
(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Leipzig · Veure més »
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Matèria · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Matemàtiques · Veure més »
Max Planck
fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Max Planck · Veure més »
Piano elèctric
Un piano NeoBechstein, possiblement el primer piano elèctric del món (1929). Detall de l'interior d'un piano NeoBechstein. date.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Piano elèctric · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Polònia · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Prússia · Veure més »
Premi Nobel de Química
Jacobus van 't Hoff, primer guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1901. El Premi Nobel de Química (en suec: Nobelpriset i kemi) és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment d'ençà del 1901 i és el premi més prestigiós que s'atorga en l'apartat de química.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Premi Nobel de Química · Veure més »
Pressió osmòtica
Pressió osmòtica. En blau cel es representen les molècules de dissolvent i en vermell les de solut. La dissolució més concentrada és la hipertònica i la dissolució diluïda (o el dissolvent sol) la hipotònica. La pressió osmòtica és la diferència de pressions que hi ha entre els dos costats d'una membrana semipermeable que separa dues dissolucions de concentracions diferents quan el sistema assoleix l'equilibri.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Pressió osmòtica · Veure més »
Químic
Químic treballant a un laboratori. Un químic és un científic especialitzat en química, estudia la composició de les substàncies i els canvis que experimenten.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Químic · Veure més »
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Química · Veure més »
Química de l'estat sòlid
La química de l'estat sòlid és l'estudi dels materials sòlids, siguin de base molecular, metàl·lica, cristal·lina o ceràmica de l'estat sòlid inorgànic.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Química de l'estat sòlid · Veure més »
Química física
La química física o la fisicoquímica és una branca de la química que estudia els conceptes de la química des d'un punt de vista físic.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Química física · Veure més »
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Saxònia · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Temperatura · Veure més »
Tercer principi de la termodinàmica
El tercer principi de la termodinàmica, de vegades anomenat teorema de Nernst, relaciona l'entropia i la temperatura d'un sistema físic.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Tercer principi de la termodinàmica · Veure més »
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998. pàg. 55. Institut d'Estudis Catalans. i δύναμις, dynamis, que significa "força") és la branca de la física i la química que estudia els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Termodinàmica · Veure més »
Universitat Georg-August de Göttingen
Universitat de Göttingen La Universitat de Göttingen (Georg-August-Universität Göttingen, o Geòrgia Augusta) va ser fundada l'any 1734 per Jordi II, príncep elector de Hannover i rei de la Gran Bretanya.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Universitat Georg-August de Göttingen · Veure més »
Würzburg
Würzburg és una ciutat alemanya a la ribera del riu Main.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Würzburg · Veure més »
Zúric
Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Zúric · Veure més »
Zero absolut
El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) i se situa a –273,15 °C per sota del punt triple de l'aigua.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Zero absolut · Veure més »
Zirconi
El zirconi és un element químic de nombre atòmic 40 situat en el grup 4 de la taula periòdica dels elements.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і Zirconi · Veure més »
10 de novembre
El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і 10 de novembre · Veure més »
18 de novembre
El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і 18 de novembre · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і 1864 · Veure més »
1891
;Països Catalans.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і 1891 · Veure més »
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і 1895 · Veure més »
1897
barceloní del Fort Pienc.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і 1897 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і 1905 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і 1913 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і 1920 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і 1921 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і 1922 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і 1933 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і 1941 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і 1992 · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і 25 de juny · Veure més »
26 de setembre
El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Walther Hermann Nernst і 26 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Hermann Nernst, Walther Nernst.