Taula de continguts
60 les relacions: Alemany, Andrea Amati, Anglès, Antonín Dvořák, Antonio Stradivari, Antonio Vivaldi, Arquet, Augmentatiu, Ave Maria (Gounod), Baríton (instrument), Barroc, Batedor, Benedetto Marcello, Caixa de ressonància, Cavall, Claviller, Contrabaix, Cordal, Diminutiu, Felix Mendelssohn, Francès, Francesco Geminiani, Fusta, Gabriel Fauré, Gaspar Cassadó i Moreu, Georg Philipp Telemann, Giovanni Battista Sammartini, Harmònic, Història de la música, Hornbostel-Sachs, Instrument de corda, Instrument de corda fregada, Italià, Johann Sebastian Bach, Johannes Brahms, Lira da braccio, Llatí medieval, Lutier, Ogg, Orquestra, Pau Casals i Defilló, Pica (música), Pont (música), Rabec, Rebab, Robert Schumann, Romanticisme musical, Segle XIX, Segle XVII, Segle XVIII, ... Ampliar l'índex (10 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Violoncel і Alemany
Andrea Amati
Aquest violí, que ara es troba al Metropolitan Museum of Art, pot haver format part d'un conjunt realitzat per al matrimoni de Felip II d'Espanya amb Elisabet de Valois el 1559, cosa que el convertiria en un dels primers violins coneguts existents. era un luthier de Cremona, Itàlia.
Veure Violoncel і Andrea Amati
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Violoncel і Anglès
Antonín Dvořák
Antonín Leopold Dvořák (Nelahozeves, 8 de setembre de 1841 - Praga, 1 de maig de 1904) fou un compositor bohemi del Romanticisme, que emprà els llenguatges de la música tradicional de Moràvia i del seu país natal, Bohèmia.
Veure Violoncel і Antonín Dvořák
Antonio Stradivari
Antonio Stradivari en una estàtua a Cremona Antonio Giacomo Stradivari (Cremona, Itàlia, 1644 - Cremona, 18 de desembre de 1737) va ser el més prominent lutier italià.
Veure Violoncel і Antonio Stradivari
Antonio Vivaldi
Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març del 1678-Viena, 28 de juliol del 1741) va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc.
Veure Violoncel і Antonio Vivaldi
Arquet
Detall de la mà d'un violoncel·lista passant l'arc L'arquet o arc és una vara –normalment aproximadament cilíndrica– de fusta als extrems de la qual s'han subjectat unes cerres o algun altre material que tingui prou adherència per fer vibrar les cordes quan es freguen.
Veure Violoncel і Arquet
Augmentatiu
Un augmentatiu és una paraula derivada d'una arrel que indica que és el mateix, però «de mida gran».
Veure Violoncel і Augmentatiu
Ave Maria (Gounod)
L'Ave Maria de Bach-Gounod és una composició sobre el text llatí Avemaria publicat originalment en 1853 com la Méditation sur le Premier Prélude de Piano de S. Bach.
Veure Violoncel і Ave Maria (Gounod)
Baríton (instrument)
El baríton, conegut amb altres noms com barydon, paradon, paridon, pariton, viola paradon, viola di bordoni, viola di bardone, viola di bordon, és un instrument musical semblant a la viola de gamba, que sobretot es va emprar des de final del fins al principi del, en un moment en què la viola d'arc ja estava en declivi.
Veure Violoncel і Baríton (instrument)
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Veure Violoncel і Barroc
Batedor
Batedor de violí, sense trasts El batedor -anomenat, també, diapasó- és una peça de fusta que va encolada a la part superior del coll dels instruments de corda de la família dels llaüts, és a dir, que estan dotats d'una caixa de ressonància i un coll al final del qual hi ha un claviller on s'estaquen les cordes.
Veure Violoncel і Batedor
Benedetto Marcello
Benedetto Marcello (Venècia, 31 de juliol de 1686 – Brescia, 24 de juliol de 1739) va ser un escriptor, advocat, magistrat, mestre i compositor italià.
Veure Violoncel і Benedetto Marcello
Caixa de ressonància
Detall de la part central de la caixa de ressonància d'un violoncel, amb el final del batedor, el pont i el cordal En els instruments de corda la caixa de ressonància és aquella part de l'instrument que consisteix en una cavitat o caixa, i que té per funció principal amplificar el so.
Veure Violoncel і Caixa de ressonància
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Veure Violoncel і Cavall
Claviller
Claviller de violí, en una imatge retocada. Claviller de baix elèctric. Dibuix esquemàtic que mostra claviellers plans, rectes i formant angle amb el coll. El claviller està situat al cap dels instruments, al final del mànec en un instrument de corda, ja sigui fregada o pinçada.
Veure Violoncel і Claviller
Contrabaix
Un contrabaix és un instrument de corda fregada.
Veure Violoncel і Contrabaix
Cordal
Detall del cordal d'un violí amb una flor de lis. El cordal és, en els instruments de corda fregada, una peça en la qual se subjecten les cordes, la qual, al seu torn se subjecta a la part inferior de l'instrument.
Veure Violoncel і Cordal
Diminutiu
Un diminutiu és un mot derivat que dona un significat de més petit, generalment fet amb un sufix afegit al mot primitiu.
Veure Violoncel і Diminutiu
Felix Mendelssohn
Jakob Ludwig Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburg, 3 de febrer de 1809 – Leipzig, 4 de novembre de 1847) fou un compositor alemany, pianista i director d'orquestra del primer període romàntic.
Veure Violoncel і Felix Mendelssohn
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Violoncel і Francès
Francesco Geminiani
Francesco Xaverio Geminiani (Lucca, 5 de desembre de 1687 – Dublín, 17 de setembre de 1762) fou un violinista i compositor italià.
Veure Violoncel і Francesco Geminiani
Fusta
Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.
Veure Violoncel і Fusta
Gabriel Fauré
Gabriel Urbain Fauré (Pàmies, França, 12 de maig de 1845 - París, 4 de novembre de 1924) va ser un compositor, pedagog, organista i pianista francès.
Veure Violoncel і Gabriel Fauré
Gaspar Cassadó i Moreu
Gaspar Cassadó i Moreu Gaspar Cassadó i Moreu (Barcelona, 5 d'octubre de 1897Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. – Madrid, 24 de desembre de 1966) fou un violoncel·lista i compositor català.
Veure Violoncel і Gaspar Cassadó i Moreu
Georg Philipp Telemann
Georg Philipp Telemann (Magdeburg, 14 de març de 1681 - Hamburg, 25 de juny de 1767) fou un compositor alemany.
Veure Violoncel і Georg Philipp Telemann
Giovanni Battista Sammartini
Giovanni Battista Sammartini (Milà, ca. 1701 - 15 de gener de 1775) va ser un compositor, organista, mestre de cor i mestre de música italià del barroc i del classicisme.
Veure Violoncel і Giovanni Battista Sammartini
Harmònic
Els harmònics es poden utilitzar per les mates, la música… nodes d'una corda vibrant són harmònics 250x250px Un harmònic és qualsevol membre d'una sèrie harmònica.
Veure Violoncel і Harmònic
Història de la música
La història de la música és tant l'estudi de l'evolució que la música ha sofert al llarg dels temps, com —també— el conjunt de processos que aquesta evolució ha comportat.
Veure Violoncel і Història de la música
Hornbostel-Sachs
Hornbostel-Sachs o Sachs-Hornbostel és un sistema per a la classificació dels instruments musicals dissenyat per Erich Moritz von Hornbostel i Curt Sachs que fou publicat per primera vegada l'any 1914 al Zeitschrift für Ethnologie.
Veure Violoncel і Hornbostel-Sachs
Instrument de corda
Detall d'un cello Els instruments de corda o instruments cordòfons són, de la Classificació de Sachs-Hornbostel, instruments musicals que produeixen el so quan l'instrumentista fa vibrar unes cordes tibades entre dos punts fixats en l'instrument, les quals cordes transmeten aquesta vibració a una taula harmònica, que és la part superior de la caixa de ressonància, generalment de fusta (o bé, en el cas dels instruments de corda elèctricament amplificats, a unes pastilles electromagnètiques connectades a un amplificador i uns altaveus).
Veure Violoncel і Instrument de corda
Instrument de corda fregada
Sarinda. Un instrument de corda fregada és instrument de corda en què el so s'obté fent lliscar un arquet sobre les cordes per fer-les vibrar.
Veure Violoncel і Instrument de corda fregada
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Violoncel і Italià
Johann Sebastian Bach
fou un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics.
Veure Violoncel і Johann Sebastian Bach
Johannes Brahms
Johannes Brahms (Hamburg, Alemanya, 7 de maig de 1833 - Viena, Àustria, 3 d'abril de 1897) va ser un dels compositors alemanys més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà.
Veure Violoncel і Johannes Brahms
Lira da braccio
La lira da braccio (o lyra de bracio) Michael Praetorius.
Veure Violoncel і Lira da braccio
Llatí medieval
El llatí medieval fou la forma del llatí emprada a l'edat mitjana, primerament com a idioma per a l'ensenyament i com a llengua litúrgica de l'Església Catòlica medieval, però també com a llengua de ciència, literatura, lleis i administració.
Veure Violoncel і Llatí medieval
Lutier
Un lutier (o luthier) o en la nomenclatura històrica, violer, és un artesà que fabrica, repara i restaura els instruments de música de corda pinçada o fregada tals com els violins, violes, violoncels, violes d'amor, guitarres, etc.
Veure Violoncel і Lutier
Ogg
Ogg és un format de contenidor multimèdia desenvolupat per la Fundació Xiph.org i és el format nadiu per als còdecs multimèdia que també desenvolupa la mateixa fundació.
Veure Violoncel і Ogg
Orquestra
Una orquestra és un conjunt instrumental.
Veure Violoncel і Orquestra
Pau Casals i Defilló
Suite núm. 1 de J.S. Bach. Preludi Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 – San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.
Veure Violoncel і Pau Casals i Defilló
Pica (música)
Detall de la part inferior del violoncel on es pot observar la pica Rabab indonesi amb la seva pica La pica és el component d'un violoncel o contrabaix que fa contacte amb el terra per suportar el pes de l'instrument.
Veure Violoncel і Pica (música)
Pont (música)
En la forma sonata i segons la terminologia clàssica, avui ja menys emprada, el pont és un passatge de transició entre els dos grups temàtics que compleix una doble funció: de transició del caràcter del primer grup cap al segon i de modulació de la tonalitat principal cap a la del segon grup.
Veure Violoncel і Pont (música)
Rabec
El rabec és un instrument de corda fregada normalment amb el fons o darrere de la caixa de ressonància arrodonit i un perfil que des del coll fins a la caixa va augmentant gradualment.
Veure Violoncel і Rabec
Rebab
El rebab, de l'àrab, és un instrument de corda, aparegut per primer cop a l'Afganistan, a tot tardar al, i que es difongué a través de les rutes comercials islàmiques fins a l'Àndalus i parts de l'Europa de l'Est, passant per tot el territori islàmic actual, i per l'Est fins a la Xina.
Veure Violoncel і Rebab
Robert Schumann
Robert Alexander Schumann (8 de juny de 1810 – 29 de juliol de 1856) va ser un compositor i pianista romàntic alemany i també escriptor que fundà una revista musical.
Veure Violoncel і Robert Schumann
Romanticisme musical
El romanticisme musical correspon aproximadament a la música occidental composta al llarg del a Alemanya.
Veure Violoncel і Romanticisme musical
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Veure Violoncel і Segle XIX
Segle XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.
Veure Violoncel і Segle XVII
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Veure Violoncel і Segle XVIII
Stradivarius
Palau Reial, Madrid XIX. Un Stradivarius (o Stradivari) és un instrument de corda construït per un membre de la família italiana Stradivari.
Veure Violoncel і Stradivarius
Taula harmònica
Taula harmònica d'un ud, amb tres rosetes decorades i altre treball de marqueteria La taula harmònica és aquella superfície que -en els instruments cordòfons- rep l'energia de vibració de les cordes i la transmet a l'aire, augmentant la sonoritat de l'instrument (cal recordar que hi ha instruments amb una corda única).
Veure Violoncel і Taula harmònica
Veu
L'espectrograma de la veu humana revela que és rica en contingut harmònic. La veu és el so emès per l'ésser humà quan parla, crida, canta, etc.
Veure Violoncel і Veu
Vibració
Amplitud de vibracions en la carrosseria d'un cotxe, originades en les irregularitats del paviment. Una de les possibles formes de vibració d'un tambor circular. Es denomina vibració a la propagació d'ones elàstiques que produeix deformacions i tensions sobre un medi continu (o posició d'equilibri).
Veure Violoncel і Vibració
Viola
La viola és un instrument de corda.
Veure Violoncel і Viola
Viola d'amor
La viola d'amor és un instrument musical de corda fregada característic del període barroc (música barroca), inclòs en la família de les violes, que es toca en la mateixa postura que el violí i/o la viola.
Veure Violoncel і Viola d'amor
Viola d'arc
La viola d'arc o viola de gamba és qualsevol dels instruments d'una família d'instruments de corda fregada amb trasts desenvolupats al segle XV i que van ser molt utilitzats –tant en qualitat d'instruments melòdics com polifònics al Renaixement –sobretot formant part de conjunts, a voltes només integrats per violes de gamba, a voltes amb altres instruments i veus- i al Barroc, època en què va destacar especialment com a instrument solista i com a integrant del baix continu.
Veure Violoncel і Viola d'arc
Viola da braccio
Fragment del retaule de l'altar d'Issenheim -obra de Grünewald- on es pot apreciar una viola d'arc a primer terme i una viola da braccio al fons. Àngel tocant una viola da braccio al retaule titulat ''Sacra conversazione'', pintat per Giovanni Bellini per a l'església de San Zaccaria, de Venècia.
Veure Violoncel і Viola da braccio
Violí
El violí (etimologia: de l'italià Violino, diminutiu de viola) és un instrument de corda fregada que té quatre cordes i és el més agut de la seva família.
Veure Violoncel і Violí
Violó
Violó és una denominació de tipus força genèric que s'aplica a diversos instruments de corda fregada de grans dimensions.
Veure Violoncel і Violó
També conegut com Cello, Celo, Violoncels, Violoncel·lista.