Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Hugobert de Baviera

Índex Hugobert de Baviera

Hugobert, Hugbert, Hucbert o Hukbert fou un duc de Baviera de la dinastia dels agilolfings (725 - 736).

18 les relacions: Austràsia, Bisbat de Freising, Bonifaci de Fulda, Carles Martell, Comte palatí, Corbinià de Freising, Dinastia Agilolfinga, Dinastia merovíngia, Ducat de Baviera, Grimoald de Baviera, Hugobert, Irmina d'Oeren, Odiló de Baviera, Rècia, Teodó II de Baviera, Teodebert de Baviera, Teodoric IV (rei dels francs), Turgòvia.

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Nou!!: Hugobert de Baviera і Austràsia · Veure més »

Bisbat de Freising

Catedral Orgue Palau arquebisbal (Palau Holnstein) Escut de l'arxidiòcesi El bisbat de Freising fou una jurisdicció eclesiàstica del Sacre Imperi, origen de la moderna Arxidiòcesi de Múnic i Freising (alemany: Erzbistum München und Freising, llatí: Archidioecesis Monacensis et Frisingensis) que és una jurisdicció eclesiàstica o diòcesi de l'Església Catòlica Romana a Baviera, Alemanya.

Nou!!: Hugobert de Baviera і Bisbat de Freising · Veure més »

Bonifaci de Fulda

Bonifaci (en llatí: Bonifacius; en alemany: Bonifatius; 672 - 5 de juny del 754), anomenat també l'apòstol dels alemanys, nascut Winfrid o Wynfrith a Crediton, Devon, Anglaterra, fou un missioner, sant i màrtir, que propagava el cristianisme en l'Imperi Franc durant el.

Nou!!: Hugobert de Baviera і Bonifaci de Fulda · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).

Nou!!: Hugobert de Baviera і Carles Martell · Veure més »

Comte palatí

Comte palatí (en llatí: Comes palatinus; en alemany: Pfalzgraf) és un títol de noblesa originat al comes romà, que amb la caiguda de l'imperi Romà d'Occident s'adaptà als regnes germànics.

Nou!!: Hugobert de Baviera і Comte palatí · Veure més »

Corbinià de Freising

Corbinià de Freising (Châtres, Illa de França, ca. 680 - Freising, 8 de setembre de 730) era un monjo i bisbe de Freising.

Nou!!: Hugobert de Baviera і Corbinià de Freising · Veure més »

Dinastia Agilolfinga

El Agilolfings (dinastia Agilolfinga o dels Agilòlfides) foren els membres de la primera nissaga de Baviera.

Nou!!: Hugobert de Baviera і Dinastia Agilolfinga · Veure més »

Dinastia merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: Hugobert de Baviera і Dinastia merovíngia · Veure més »

Ducat de Baviera

El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: Hugobert de Baviera і Ducat de Baviera · Veure més »

Grimoald de Baviera

Grimoald de Baviera, anomenat també Grimuald, Grimald, Grimwald (+ 725), va ser duc de Baviera de la dinastia dels agilolfings des del 715 fins a la seva mort, en un principi amb menors atribucions que el seu pare Teodó II de Baviera, cap suprem del ducat dividit entre els seus quatre fills, els germans de Grimoald, Teodebert, Tedoald i Tassiló II; vers el 719 la mort dels seus tres germans li va permetre unificar Baviera sota el seu govern.

Nou!!: Hugobert de Baviera і Grimoald de Baviera · Veure més »

Hugobert

Hugobert fou senescal de Clodoveu III (el 693), comte del palau de Khildebert IV (el (697) i mort posteriorment. Estava probablement casat amb Irmina d'Oeren o amb una de les seves germanes i els seus descendents són anomenats els Hugobèrtides. Era el pare de Plectruda, esposa del majordom de palau Pipí d'Héristal. En la mesura que fos l'espòs d'Irmina d'Œren seria igualment el pare de.

Nou!!: Hugobert de Baviera і Hugobert · Veure més »

Irmina d'Oeren

Irmina d'Oeren (?- morta entre 704 i 710), fou la cofundadora, junt amb Sant Willibrord i la benefactora de l'abadia d'Echternach el 697.

Nou!!: Hugobert de Baviera і Irmina d'Oeren · Veure més »

Odiló de Baviera

Odiló de Baviera (? - 18 de gener del 748) fou duc de Baviera vers 737 fins a la seva mort el 748; era membre de la família dels agilolfings.

Nou!!: Hugobert de Baviera і Odiló de Baviera · Veure més »

Rècia

Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Hugobert de Baviera і Rècia · Veure més »

Teodó II de Baviera

Teodó II de Baviera (+ desembre de 716 o 717) fou duc de Baviera, fill d'Agilof de Baviera i net de Garibald II de Baviera.

Nou!!: Hugobert de Baviera і Teodó II de Baviera · Veure més »

Teodebert de Baviera

Teodebert I de Baviera, també Teodbert, Teudebert o Todpert (685 - 719), fou duc de Baviera de la dinastía dels agilolfings des del 702 fins a la seva mort, però supeditat fins al 716/717 al seu pare Teodó II de Baviera i a partir del 711 més o menys compartint el poder amb el seu germà Teodald i després també Grimoald i Tassiló.

Nou!!: Hugobert de Baviera і Teodebert de Baviera · Veure més »

Teodoric IV (rei dels francs)

Teodoric IV (? – 737) va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des de l'any 721 fins a la seva mort.

Nou!!: Hugobert de Baviera і Teodoric IV (rei dels francs) · Veure més »

Turgòvia

Turgòvia (alemany Thurgau, francès Thurgovie, italià Turgovia, romanx Turgovia) és un cantó de Suïssa septentrional.

Nou!!: Hugobert de Baviera і Turgòvia · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »