Obrir a Google MapsTaula de continguts
236 les relacions: Abbottabad, Afganistan, Afridi, Agència de Khyber, Akbar, Al-Qaida, Alexandre el Gran, Amb, Attock, Aurangzeb, Awans, Àhmad Xah Durrani, Àrees Tribals Administrades Federalment (Pakistan), Baber, Bactriana, Badakhxan, Bahlul Xah Lodi, Bajaur, Balban, Balutxi, Bannu, Barakzai, Batalla de Panipat (1526), Benarés, Caixmir, Chandragupta Maurya, Chitral, Cràter d'Orèstia, Darí, Darios el Gran, Delhi, Demetri I de Bactriana, Dera Ismail Khan, Deradjat, Dir, Districte d'Abbottabad, Districte d'Haripur, Districte d'Upper Dir, Districte de Bannu, Districte de Buner, Districte de Dera Ismail Khan, Districte de Hazara, Districte de Kohat, Districte de Kohistan (Pakistan), Districte de Lower Dir, Districte de Malakand, Districte de Peshawar, Districte de Swat, Divisió d'Hazara, Divisió de Malakand, ... Ampliar l'índex (186 més) »
- Geografia històrica del Pakistan
- Línia Durand
- Províncies del Pakistan
Abbottabad
Abbottabad (ایبٹ آباد) és una ciutat del Pakistan, capital del districte d'Abbottabad i del tehsil (subdivisió) d'Abbottabad.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Abbottabad
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Afganistan
Afridi
Afridi (o Apridi) és una tribu de paixtus o patans a la Frontera del Nord-oest al sud del pas del Khyber.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Afridi
Agència de Khyber
Agència del Khyber (Khyber Agency, fins a 1947 Khyber Political Agency) és una divisió administrativa dels Territoris Tribals d'Administració Federal (FATA o TTAF) al Pakistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Agència de Khyber
Akbar
Jalal-ud-Din Muhammad Akbar, també conegut com a rei dels reis Akbar-e-Azam o Akbar el Gran (14 d'octubre del 1542 – 27 d'octubre del 1605), fou el tercer emperador mogol.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Akbar
Al-Qaida
Al-Qaida o al-Qaeda (literalment ‘la Base’, també traduïble com ‘el Fonament’ o ‘el Mètode’) és una organització fonamentalista islàmica (o més aviat una xarxa d'organitzacions d'aquesta mena) d'abast mundial.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Al-Qaida
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Alexandre el Gran
Amb
Amb (o Tanawal) fou un principat del Panjab al districte d'Hazara separat del territori de les tribus pathans (paixtus) pel riu Indus.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Amb
Attock
Attock o Atak (en urdú: اٹک) és una ciutat del Pakistan capital del Districte d'Attock (i del tehsil d'Attock), al nord-oest del Panjab, a 80 km de Rāwalpind i 100 de Peshawar i a la vora de l'Indus prop del lloc on hi desaigua el riu Kabul.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Attock
Aurangzeb
Abu l-Mudhaffar Muhammad Muhyi l-Din Awrangzib Alamgir Badxah i-Ghazi, conegut com a Aurangzeb (Dhod, a Malwa, 24 d'octubre de 1618 - Dècan, 2 de març del 1707) fou emperador mogol de Delhi.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Aurangzeb
Awans
Awans (en való Awan) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Awans
Àhmad Xah Durrani
Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani i és considerat com el govern fundacional de l'estat-nació modern d'Afganistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Àhmad Xah Durrani
Àrees Tribals Administrades Federalment (Pakistan)
Les Àrees Tribals Administrades Federalment són zones del Pakistan administrades fora de les quatre províncies.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Àrees Tribals Administrades Federalment (Pakistan)
Baber
Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Baber
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Bactriana
Badakhxan
El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Badakhxan
Bahlul Xah Lodi
Bahlul Xah Lodi (Bahlul Shah Lodi, abans de regnar Bahlul Khan Lodi) (vers 1406/1412-1489) fou un sultà musulmà de Delhi, fundador de la dinastia afganesa dels Lodis.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Bahlul Xah Lodi
Bajaur
Mapa (en la part en blau, a l'extrem nord) Bajaur o Bajur o Bajour (urdú: باجوڑ) és una regió (agència) del Pakistan (equivalent als districtes en altres províncies), a les Àrees Tribals d'Administració Federal, la més petita de les subdivisions de l'àrea.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Bajaur
Balban
Ghiyath al-Din Balban (1200 – 1287) (urdú غیاث الدین بلبن) fou sultà de Delhi del 1266 al 1287.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Balban
Balutxi
El balutxi és una llengua parlada al Balutxistan, que inclou parts de l'Afganistan, el Pakistan i l'Iran.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Balutxi
Bannu
Bannu (urdú بنوں; persa بنو o Bana o (localment) Bani Gul és la capital del districte de Bannu al Pakistan, Província de la Frontera del Nord-oest. Els habitants són especialment la tribu dels banizees (Banisee, Bani Zee, Bani Zai) i parlen paixtu, ja que el 99% són ètnics paixtus.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Bannu
Barakzai
La dinastia Barakzai va governar l'Afganistan de fet des del 1815, quan diversos germans van dominar la major part del país, i després d'un breu restabliment dels Durrani (1839-1842) es va establir fermament el 1842.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Barakzai
Batalla de Panipat (1526)
La batalla de Panipat de 1526 va tenir lloc a l'actual nord de l'Índia i es va caracteritzar per ser una de les primeres batalles, al continent Indi, en què es van emprar armes de foc, pólvora i artilleria.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Batalla de Panipat (1526)
Benarés
''Ghats'' i edificis a la vora del Ganges. Benarés (hindi: बनारस; urdú: بنارس, Banāras), coneguda igualment com a Varanasi (sànscrit: वाराणसी Vārāṇasī) o Kashi (hindi: काशी; urdú: کاشی), és una ciutat del nord de l'Índia situada a la riba del Ganges i centre de les tradicions de pelegrinatge, la mort i el dol en el món hindú.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Benarés
Caixmir
El Caixmir (en caixmiri Kashmir) és un territori dividit entre l'Índia i Pakistan, que amdós se'n disputen la titularitat, mentre que la Xina també n'ocupa un tros.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Caixmir
Chandragupta Maurya
Chandragupta Maurya va ser el fundador i primer rei de l'imperi Maurya.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Chandragupta Maurya
Chitral
Chitral fou un estat indígena a l'actual Pakistan, a la regió del Balawaristan, que va existir fins al 1969.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Chitral
Cràter d'Orèstia
Cràter (Craterus, Kraterós Κρατερός), fou un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Cràter d'Orèstia
Darí
Dari és el nom que els habitants de l'Afganistan donen a la llengua persa, que a més ha anat evolucionant independentment del persa.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Darí
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Darios el Gran
Delhi
Delhi (hindi: दिल्ली, urdú: دیلی, panjabi: ਦਿੱਲੀ, IPA:; en hindi Dil·li i a l'Atles Català de 1385, Delli, és a dir, Del·li) és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Delhi
Demetri I de Bactriana
Demetrius, qualificat com "ANIKETOS", "Invencible", Museu Britànic Demetri I de Bactriana o Demetri Anicet (Demetrius Aniketos l'Invencible, Δη?ητριος, persa; دیمتریوس بلخی) (vers 222 aC-170 aC) fou rei de Bactriana, fill d'Eutidem I.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Demetri I de Bactriana
Dera Ismail Khan
Dera Ismail Khan urdú: ډیرہ اسماعیل خان) és una ciutat i municipi de la Província de la Frontera del Nord-oest, capital del districte de Dera Ismail Khan i del tehsil de Dera Ismail Khan. La seva població el 1901 era de 31.737 persones, el 1998 era de 90.357 habitants i estimada el 2006 de 102.999 habitants.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Dera Ismail Khan
Deradjat
Derajat és una regió del modern Pakistan situada entre el riu Indus a l'est i les muntanyes Sulayman a l'oest, amb els districtes de Dera Ismail Khan i Dera Ghazi Khan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Deradjat
Dir
* Dir (grup humà), confederació de clans de Somàlia.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Dir
Districte d'Abbottabad
El districte d'Abbottabad és una divisió administrativa del Pakistan a la província de la Frontera del Nord-oest, amb capital a la ciutat del mateix nom.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Districte d'Abbottabad
Districte d'Haripur
El districte d'Haripur (urdú: ہری پور) és una divisió administrativa del Pakistan a la Província de la Frontera del Nord-oest.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Districte d'Haripur
Districte d'Upper Dir
El districte d'Upper Dir és una divisió administrativa del Pakistan a la província de la Frontera del Nord-oest.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Districte d'Upper Dir
Districte de Bannu
El districte de Bannu és un dels 24 districte de la Província de la Frontera del Nord-oest.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Districte de Bannu
Districte de Buner
El districte de Buner és una divisió administrativa de la Província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Districte de Buner
Districte de Dera Ismail Khan
Dera Ismail Khan (urdú ډیرہ اسماعیل خان) és un districte de la Província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan, amb capital a Dera Ismail Khan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Districte de Dera Ismail Khan
Districte de Hazara
El districte d'Hazara fou un antic districte de l'Índia Britànica a la Província de la Frontera del Nord-oest avui al Pakistan, i única part d'aquesta província a l'est del riu Indus.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Districte de Hazara
Districte de Kohat
El districte de Kohat és un districte de Pakistan a la Província de la Frontera del Nord-oest amb capital a Kohat.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Districte de Kohat
Districte de Kohistan (Pakistan)
El districte de Kohistan (کوہستان, en persa "Terra de muntanyes") és una divisió administrativa de la Província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan amb una superfície de 7.492 km² i població de 472.570 habitants (cens del 1998).
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Districte de Kohistan (Pakistan)
Districte de Lower Dir
El districte de Lower Dir és una divisió administrativa de la província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Districte de Lower Dir
Districte de Malakand
El Districte de Malakand (paixtu مالاکند) és una divisió administrativa del Pakistan a la Província de la Frontera del Nord-oest.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Districte de Malakand
Districte de Peshawar
El districte de Peshawar (پشاور Peshaawar) és una divisió administrativa del Pakistan amb capital a Peshawar (پشاور Peshaawar) amb una superfície de 1.257 km², i una població de 2.019.118; administrativament la forma un sol tehsil (Peshawar).
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Districte de Peshawar
Districte de Swat
Swat, conegut popularment com la vall de Swat, és un districte administratiu de la província de Khyber Pakhtunkhwa, al Pakistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Districte de Swat
Divisió d'Hazara
La divisió d'Hazara fou una antiga entitat administrativa del Pakistan, amb capital a Abbotabad, que va existir fins a l'agost del 2000 quan les divisions com entitats de segon nivell (després de les províncies) foren abolides, i els districtes, fins aleshores entitats de tercer nivell,, van passar a ser de segon nivell.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Divisió d'Hazara
Divisió de Malakand
La divisió de Malakand (en verd) al nord del Pakistan La divisió de Malakand fou l'entitat administrativa que va substituir l'agència de Malakand el 1970 i va durar fins a l'abolició de les divisions el 2000.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Divisió de Malakand
Divisió de Peshawar
La divisió de Peshawar fou una antiga entitat administrativa inicialment del Panjab i des de 1902 de la Província de la Frontera del Nord-oest.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Divisió de Peshawar
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Escites
Eucràtides I de Bactriana
Eucràtides I de Bactriana (Eucratides, Εὐκρατίδης, persa: اروکرت) fou rei de Bactriana vers el 170 aC fins al 145 aC.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Eucràtides I de Bactriana
Filip (sàtrapa de l'Índia)
Filip (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος), fill de Macates, fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Filip (sàtrapa de l'Índia)
Gandhara
Gandhāra (avesta: Vaēkərəta; persa antic: Para-upari-sena; bactrià: Paropamisadae, hel·lenitzat com Paropamisos; grec antic: Caspatyrus) és un terme regional per l'est i sud-est de l'Afganistan i el centre-oest del Pakistan en l'antiguitat, que va donar nom a la ciutat de Kandahar i que estava formada per tota la vall fins a Jalalabad a l'est i Tàxila al nord.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Gandhara
Gandomak
* Gandomak, població de l'Afganistan entre Kabul i Peshawar.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Gandomak
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Gaznèvides
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Gazni
Ghilzai
Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Ghilzai
Ghiyath al-Din Muhàmmad
Ghiyath al-Din Muhàmmad (abans del regnat Xams al-Din Muhàmmad) fou sultà gúrida de la família xansabànida del Ghur.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Ghiyath al-Din Muhàmmad
Gilgit-Baltistan
Gilgit-Baltistan (Urdu: شمالی علاقہ جات, Balti: རྒྱལ་སྐྱིད་ སྦལྟི་ཡུལ།) (de vegades Territoris del Nord) són la part més septentrional de la zona del Caixmir administrada pel Pakistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Gilgit-Baltistan
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Gran Khorasan
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Grècia
Gujars
Els gujars (gujjars o gurjjars o gurjars, singular gujar o gujjar o gurjar o gurjjar, hindi: गुज्जर o गुर्जर urdú: گجر o گُرجر) són una nació de l'Índia originats en una antiga tribu.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Gujars
Haripur (ciutat del Pakistan)
Haripur (en urdú ہری پور) és una ciutat de Pakistan a la Província de la Frontera del Nord-oest, capital del districte d'Haripur, a 65 km d'Islamabad i 35 km d'Abbottabad, en un altiplà a la vora del riu Dor.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Haripur (ciutat del Pakistan)
Hazares
Els hazares (persa: هزاره), són un poble de parla persa que viu al centre de l'Afganistan (en la regió anomenada Hazarajat) i (com a refugiats) al sud-oest del Pakistan (a la zona de Queta) i a l'Iran.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Hazares
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Heftalites
Hindko
Lhindko és una llengua indoirànica de la branca indoària.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Hindko
Hindu Kush
L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Hindu Kush
Humayun
Nasir-ud-din Muhammad Humayun (Kabul, 6 de març de 1508 - Delhi, 20 de gener de 1556), va ser el segon emperador mogol regnant entre els anys 1530 i 1540 i altre cop del 1555 al 1556.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Humayun
Huvixka
Huviška o Huvishka, transliteració en català Huvixka, fou un rei/emperador de la dinastia dels grans Kuixans (Kushan), successor de Kaniška I el Gran (amb un breu regnat enmig de Vsixka/Vsihka o Vsiška); es suposa que no era fill de Kanishka sinó probablement un germà menor.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Huvixka
Iltutmix
Xams-ad-Din Iltutmix ibn Ilam-Khan al-Qutbí (1211 - 1236) fou sultà de Delhi de la primera dinastia esclava o mameluca.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Iltutmix
Imperi Durrani
LImperi Durrani fou un imperi que s'estenia des de l'Altiplà del Tibet fins a les costes del Balutxistan i que comprenia els actuals països de l'Afganistan, el Pakistan i part de l'Iran i el Turkmenistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Imperi Durrani
Imperi Kuixan
L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Imperi Kuixan
Imperi Màuria
L'Imperi Màuria, o Maurya (322-185 aC), va ser un gran imperi polític i militar de l'antiga Índia creat per Chandragupta Maurya.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Imperi Màuria
Imperi Mogol
L'imperi mogol fou un imperi turc-musulmà que dominà una gran part del subcontinent indi entre els anys 1527 i 1707.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Imperi Mogol
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Imperi Sassànida
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Imperi Selèucida
Indus
El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Indus
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Ismaïlisme
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Jalal-ad-Din Mangubertí
Jhanda
Jhanda fou un estat tributari protegit de l'Índia britànica, un jagir a la Província de la Frontera del Nord-oest, actualment al Pakistan, governat per un jagirdar de la tribu paixtu dels Yusafzai.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Jhanda
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Kabul
Kalam
El kalam és la disciplina o ciència islàmica que recerca el coneixement teològic a través de la dialèctica, és a dir, utilitzant el debat i l'argumentació propis a la filosofia.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Kalam
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Kanat de Txagatai
Kanixka I
Imperi Kuixan Kanixka I fou rei/emperador dels kuixana (Imperi Kuixan) que va governar en una data incerta entre el 78 i el 127, entre el 127 i el 147 o entre el 227 i el 255), i va afavorir l'expansió del budisme i l'art grecobudista de Gandhara (impulsat per Menandre I rei grec de Bactriana) en el qual Buda, abans representat simbòlicament per una roda, una petjada dels peus, etc., agafava el rostre dels déus grecs, especialment Apol·lo.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Kanixka I
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Khwarizm
Khyber Pakhtunkhwa
El Khyber-Pakhtunkhwa, antigament anomenat la Província de la Frontera del Nord-oest (North-West Frontier Province, coneguda també com a NWFP, urdú śhumāl maġribī sarhadī sūbha شمال مغربی سرحدی صوبہ) és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Khyber Pakhtunkhwa
Kohat
Kohat (paixtu کوهاټ) és una ciutat no municipi del Pakistan a la Província de la Frontera del Nord-oest.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Kohat
Kurram
* Riu Kurram, riu a la zona fronterera entre Afganistan i Pakistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Kurram
Lahore
Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Lahore
Línia Durand
La Línia Durand (en vermell) forma la frontera entre els dos països La Línia Durand, en anglès: Durand Line, en paixtu:د ډیورنډ کرښه, és la frontera de 2.250 km entre Afganistan i Pakistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Línia Durand
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Mahmud de Ghazna
Mahsuds
Mahsuds o singular Mahsud (Pashto: مهسود، محسود، مسعود، مسید, també Masood, Mahsood, Masud o Maseed) és una tribu paixtu del centre del Waziristan del Sud a lés Àrees Tribals d'Administració Federal, Pakistan; una part dels seus membres viuen a l'Afganistan a Loogar, Wardak, Ghazni, Kunduz, Baghlan i altres províncies.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Mahsuds
Malakand
* Pas de Malakand, coll de muntanya a Pakistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Malakand
Malakand (fort)
Malakand és una població del Pakistan a la Província de la Frontera del Nord-oest, capital del districte de Malakand.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Malakand (fort)
Malwa
Aspecte de l'altiplà de Malwa Baati, àpat típic de la zona de Malwa Malwa és una antiga regió de l'Índia bàsicament formada per les terres de l'altiplà de Malwa amb 19.788 km² a Madhya Pradesh, amb capitals tradicionals a Ujjain i Indore.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Malwa
Mihirakula
fou un del més importants emperadors huns heftalites, l'imperi dels quals s'estenia pels territoris del present Afganistan, Pakistan i India del nord i central.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Mihirakula
Mohmand
Mohmand (paixtu مومند, també Momand) és una subtribu dels paixtus sarbans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Mohmand
Muhammad Ayub Khan
Muhammad Ayub Khan (Haripur, Raj Britànic, 14 de maig de 1907 - Islamabad, Pakistan, 19 d'abril de 1974) militar i polític, va ser el segon President del Pakistan, i va governar entre 1958 i 1969.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Muhammad Ayub Khan
Mullagori
Mullagori és una tribu de la Província de la Frontera del Nord-oest del Pakistan, al nord del Pas de Khyber i al sud del territori dels Mohmand dels quals, igual que les tribus Safi i Shilmani, són dependents.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Mullagori
Multan
Multan (urdú ملتان) és una ciutat del Panjab (Pakistan) capital del districte de Multan i del tehsil de Multan i fins al 2000 de la divisió de Multan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Multan
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Nàdir-Xah Afxar
Orakzais
Orakzai (paixtu اورکزی) és una tribu paixtu que viu bàsicament al Pakistan, al districte de Kohat i a l'Agència d'Orakzai de les Àrees Tribals d'Administració Federal (FATA) dins la NWFP.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Orakzais
Paixtu
El paixtu és la llengua autòctona del poble Paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45,5 milions de parlants, documentada des del.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Paixtu
Paixtunistan
Paixtunistan (farsi: پشتونستان) o Pakhtunistan (farsi: پختونستان), és el nom que els nacionalistes paixtuns donen al seu territori ètnic dins Pakistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Paixtunistan
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Pakistan
Pakistan Occidental
Pakistan Occidental va ser el nom popular ―i el nom oficial (entre 1955 i 1970)― de la part oest del Domini del Pakistan fins a 1971, data en la qual Pakistan Oriental va esdevenir independent i va adoptar el nom de Bangladesh.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Pakistan Occidental
Pakistan Oriental
Pakistan Oriental (en bengalí: পূর্ব পাকিস্তান Purbo Pakistan, i en urdu: مشرقی پاکستان Mashriqi Pakistan) va ser una província de Pakistan que va existir entre 1955 i 1971.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Pakistan Oriental
Panjab
Regió del Panjab i les fronteres actuals El Panjab (en panjabi: ਪੰਜਾਬ o پنجاب) és una regió geogràfica i històrica d'Àsia, constituïda per territoris als estats actuals del Pakistan i l'Índia, on formen bàsicament la província pakistanesa del Panjab i l'estat del Panjab, si bé també cal considerar dins la regió algunes zones de l'estat d'Haryana i del d'Himachal Pradesh a l'Índia, i de la província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan, així com territoris del sud de Caixmir.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Panjab
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Parts
Pas de Khyber
El pas de Khyber o pas de Khaibar és un llarg pas sinuós de cinquanta-vuit quilòmetres entre les muntanyes de Safed Koh i Kachmund, que formen part de l'Hindu Kush.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Pas de Khyber
Peshawar
Peshawar (hindko پِسور; urdú: پشاور; paixtu: پښور) és una ciutat del Pakistan que al darrer cens (1998) tenia 910.807 habitants (més 68.740 de Peshawar Cantonment i 3.269 de Peshawar University) i una superfície de 86 km²; l'àrea urbana té prop d'un milió i mig d'habitants, a l'entorn d'1.400.000 habitants; la població el 1881 era de 79.982, el 1891 de 54.191 i el 1901 de 95.147 habitants (21.804 als cantonments).
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Peshawar
Piri
Piri o Piritegin (Piri Takin, Piritagin, Piri Tegin) fou sultà de Gazni vassall dels samànides.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Piri
Porus
* Porus (astronomia), alteració en la superfície del Sol que precedeix a la formació d'una taca solar.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Porus
President del Pakistan
El President del Pakistan (urdú: صدرِ پاکستان, romanitzat: s̤adr-i Pākiṣṭān), oficialment president de la República Islàmica del Pakistan, és el cap d'Estat cerimonial de Pakistan i el comandant en cap de les Forces Armades de Pakistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і President del Pakistan
Primera Guerra Sikh
La Primera Guerra Sikh o Anglosikh fou un conflicte armat que va enfrontar a l'Estat Sikh de Lahore i la Companyia Britànica de les Índies Orientals entre 1845 i 1846.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Primera Guerra Sikh
Principat de Swat
El principat de Swat fou un estat tributari protegit establert el 1849 al nord de la Província de la Frontera del Nord-oest, format per la vall del riu Swat) habitada per swatis. Fou abolit el 28 de juliol del 1969. Administrativament estava dividit en Swat Kohistan (Swat muntanyós) entre el Swat superior i Ain; i el Swat propi subdividit en Alt o Bar Swat i Baix o Kuz Swat.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Principat de Swat
Província de Ghur
Ghur o Ghor, també apareix com a Gur o Gor, en persa Ghowr, és una regió muntanyosa de l'Afganistan on neixen l'Hari Rud, el Murghab i el Farah Rud.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Província de Ghur
Província de Laghman
Laghman és una de les 34 províncies de l'Afganistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Província de Laghman
Província pakistanesa del Balutxistan
Província pakistanesa del Balutxistan La província pakistanesa del Balutxistan (1947-1955) fou una divisió administrativa pakistanesa que va existir entre la independència el 1947 i el 1955, any en què les províncies foren abolides i es van formar dues províncies: Pakistan Occidental i Pakistan Oriental.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Província pakistanesa del Balutxistan
Ranjit Singh
Tron de Ranjit Singh. Ranjit Singh (1801- 1839), conegut com el lleó del Panjab, va ser un maharajà i fundador de la confederació sikh del Panjab (Índia).
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Ranjit Singh
Riu Jhelum
El Jhelum (en झेलम, Jhelam; en جہلم, Jhilum), a l'antiguitat anomenat Hidaspes (Hydaspes) és el més occidental dels cinc rius que donen nom al Panjab (Índia).
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Riu Jhelum
Riu Kabul
Pont sobre el riu Kabul El riu Kabul, conegut en època clàssica com Cophes, és un riu que creua terres a l'Afganistan i al Pakistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Riu Kabul
Riu Swat
Conca del Indus amb el Swat Mapa que mostra els noms dels rius segons els rig vedes i la zona de cultura del Swat El riu Swat (en urdú: دریائے سوات) és un riu de la Província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Riu Swat
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Samarcanda
Sebüktigin
Abu-Mansur Sebüktigin o, senzillament, Sebüktigin (Barskon, 942 - Balkh, 997) fou un sultà de la dinastia yamínida de Gazni, coneguda com a gaznèvida.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Sebüktigin
Segona guerra anglo-afganesa
La Segona guerra anglo-afganesa (1878-1880) va ser un conflicte armat entre l'Afganistan i la Gran Bretanya que tenia l'objectiu de refermar la influència britànica a la zona en detriment de Rússia.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Segona guerra anglo-afganesa
Seraiki
Els seraiki o saraiki seraiki سرائیکی قوم), també coneguts com a multanis, són una nació de la República Islàmica del Pakistan, formada per uns vint-i-cinc milions de persones. Parlen la llengua seraiki, que amb l'hindko i el potwari, forma part de la branca lahnda de les llengües indoàries.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Seraiki
Sialkot
Sialkot (urdú سیالکوٹ) és una ciutat del Panjab (Pakistan) capital del districte de Sialkot, a uns 125 km al nord-oest de Lahore.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Sialkot
Sind
La província pakistanesa del Sind -des de 1990 oficialment Sindh en transcripció a l'anglès- (Sindhi: سنڌ) és el territori on viuen majoritàriament els sindis (el poble sindi) i administrativament és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Sind
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Sunnisme
Tadjik
El tadjik (Тоҷикӣ) és una forma estandarditzada del persa que és llengua oficial al Tadjikistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Tadjik
Talibà
Bandera dels talibans amb la ''xahada'' Talibà és un mot d'origen paixtu (ṭālibān, plural en paixtu de l'àrab, ṭālib) que significa «estudiant», referint-se específicament en aquest cas a un «estudiant de religió».
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Talibà
Tank
Tank és un grup britànic de Heavy metal, creat el 1980 per Algy Ward, un ex-membre de The Damned.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Tank
Tanoli
Els tanolis (urdu: تنولی) també anomenats tanaoli, taniwal tanol, tol, tholi, tahola, tarnoli, tanwalis són una tribu de hazares.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Tanoli
Tàxila
Tàxila (urdú: ٹیکسلا, تاکشیلا) és un tehsil del districte de Rawalpindi, a la província del Punjab del Pakistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Tàxila
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Timúrides
Tirah
Tirah (paixtu: تیراہ) és una regió del Pakistan a les agències de Kurram i Khyber de les Àrees Tribals d'Administració Federal.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Tirah
Tocaris
Pintura dels antics tocaris Els tokharis o tocaris (dits pels hindús: qushana; les antigues fonts xineses els anomenen yuezhi, llatí tocharii) foren un poble de Bactriana i part de Sogdiana, formaven una confederació tribal del Kansu a la Xina.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Tocaris
Toramana
Toramana fou un governant del Heftalites, limperi dels quals va governar part de l'Índia a finals del i primers del.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Toramana
Uch
Uch o Uchch (apareix també com Uchh) o "Lloc Alt", modernament Uch Sharif (.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Uch
Universitat Bacha Khan
La Universitat Bacha Khan és una universitat pública del Pakistan situada a la ciutat de Charsadda, a Khyber Pakhtunkhwa.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Universitat Bacha Khan
Urdú
L'urdú és una llengua indoiraniana parlada principalment a l'Índia i al Pakistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Urdú
Vall de Kabul
La vall de Kabul és una vall formada per la conca del riu Kabul.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Vall de Kabul
Vall de Kurram
Vall de Kurram La vall de Kurram és un territori d'importància històrica, formada pel riu Kurram i les muntanyes a cada costat, i que bàsicament forma actualment l'agència de Kurram a les Àrees Tribals d'Administració Federal al Pakistan.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Vall de Kurram
Vall del Swat
La vall del Swat són les terres de la conca del riu Swat, districte de Swat al Pakistan, a la província del Khyber Pakhtunkhwa (nom que des del 19 d'abril de 2010 porta l'antiga Província de la Frontera del Nord-oest (North-West Frontier Province, NWFP). El riu baixa des de l'Hindu Kush i creua tot el districte de Swat seguint cap a altres districtes (desaigua al riu Kabul).
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Vall del Swat
Vasudeva I
Moneda d'or de Vasudeva I o II. '''Davant:''' Vasudeva amb un gran elm,i portant un ceptre, fent una ofrena en un altar; la llegenda és en grec amb una lletra kuixan (la Ϸ equivalent a "sh"): ϷΑΟΝΑΝΟϷΑΟ ΒΑΖΟΔΗΟ ΚΟϷΑΝΟ ("Shaonanoshao Bazodeo Koshano"): "rei de reis, Vasudeva el Kuixan".
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Vasudeva I
Wayhind
Wayhind fou una vila medieval del nord-oest de l'Índia.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Wayhind
Xerxes I de Pèrsia
cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Xerxes I de Pèrsia
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Xiisme
Xinjiang
Xinjiang (tr; en), oficialment la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang (tr; en) és una regió autònoma de la República Popular de la Xina.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Xinjiang
Yahya Khan
va ser un polític i general pakistanès.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Yahya Khan
Yusufzais
Yusufzai és una confederació de tribus paixtus principalment a la Província de la Frontera del Nord-oest, incloent-hi els districtes de Peshawar, Dir, Swat, Chitral, Mardan, Malakand, Swabi, Buner i Shangla amb les valls de Panjkora, Dir, Bashkar, Swat i Buner.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і Yusufzais
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1 d'agost
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1 de desembre
10 de juny
El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 10 de juny
1025
El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1025
12 de novembre
El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 12 de novembre
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 12 de setembre
1224
Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1224
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 14 de setembre
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1451
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 15 d'agost
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1519
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1526
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1552
1556
;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1556
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1585
1586
;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1586
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1587
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1593
1620
;Països Catalans:;Món.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1620
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1627
1630
;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1630
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1660
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1667
1673
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1673
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1738
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1747
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 18 d'octubre
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1818
1834
;Països catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1834
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1836
1837
;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1837
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1838
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1842
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1849
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1850
1857
;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1857
1859
;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1859
1860
;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1860
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1861
1863
;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1863
1868
;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1868
1877
; Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1877
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1879
1881
;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1881
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1884
1886
;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1886
1888
;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1888
1891
;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1891
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1892
1893
;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1893
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1894
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1895
1897
barceloní del Fort Pienc.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1897
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1898
1900
;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1900
1901
209x209px;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1901
1902
;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1902
1903
;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1903
1908
;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1908
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1955
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1969
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 1970
20 de desembre
El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 20 de desembre
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 2000
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 2001
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 2008
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 2010
21 d'octubre
El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 21 d'octubre
21 de maig
El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 21 de maig
22 de maig
El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 22 de maig
230
El 230 (CCXXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 230
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 26 d'abril
26 de juliol
El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 26 de juliol
29 de març
El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 29 de març
655
;Països Catalans:;Món.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 655
683
El 683 (DCLXXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 683
7 d'agost
El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 7 d'agost
700
El 700 (DCC) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 700
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 870
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 902
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 977
988
;Països Catalans.
Veure Khyber Pakhtunkhwa і 988
Vegeu també
Geografia històrica del Pakistan
- Khyber Pakhtunkhwa
- Satagídia
Línia Durand
- Àrees Tribals Administrades Federalment (Pakistan)
- Abd al-Rahman Khan
- Khyber Pakhtunkhwa
- Línia Durand
- Paixtunistan
- Tractat Angloafganès (1919)
Províncies del Pakistan
- Balutxistan Oriental
- Khyber Pakhtunkhwa
- Panjab (Pakistan)
- Sind
També conegut com Frontera del Nord-oest, Khyber Pakhtunkhwa Province, Khyber-Pakhtunkhwa, NWFP, Província de Khyber Pakhtunkhwa, Província de la Frontera del Nord-Oest.
, Divisió de Peshawar, Escites, Eucràtides I de Bactriana, Filip (sàtrapa de l'Índia), Gandhara, Gandomak, Gaznèvides, Gazni, Ghilzai, Ghiyath al-Din Muhàmmad, Gilgit-Baltistan, Gran Khorasan, Grècia, Gujars, Haripur (ciutat del Pakistan), Hazares, Heftalites, Hindko, Hindu Kush, Humayun, Huvixka, Iltutmix, Imperi Durrani, Imperi Kuixan, Imperi Màuria, Imperi Mogol, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Indus, Ismaïlisme, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jhanda, Kabul, Kalam, Kanat de Txagatai, Kanixka I, Khwarizm, Khyber Pakhtunkhwa, Kohat, Kurram, Lahore, Línia Durand, Mahmud de Ghazna, Mahsuds, Malakand, Malakand (fort), Malwa, Mihirakula, Mohmand, Muhammad Ayub Khan, Mullagori, Multan, Nàdir-Xah Afxar, Orakzais, Paixtu, Paixtunistan, Pakistan, Pakistan Occidental, Pakistan Oriental, Panjab, Parts, Pas de Khyber, Peshawar, Piri, Porus, President del Pakistan, Primera Guerra Sikh, Principat de Swat, Província de Ghur, Província de Laghman, Província pakistanesa del Balutxistan, Ranjit Singh, Riu Jhelum, Riu Kabul, Riu Swat, Samarcanda, Sebüktigin, Segona guerra anglo-afganesa, Seraiki, Sialkot, Sind, Sunnisme, Tadjik, Talibà, Tank, Tanoli, Tàxila, Timúrides, Tirah, Tocaris, Toramana, Uch, Universitat Bacha Khan, Urdú, Vall de Kabul, Vall de Kurram, Vall del Swat, Vasudeva I, Wayhind, Xerxes I de Pèrsia, Xiisme, Xinjiang, Yahya Khan, Yusufzais, 1 d'agost, 1 de desembre, 10 de juny, 1025, 12 de novembre, 12 de setembre, 1224, 14 de setembre, 1451, 15 d'agost, 1519, 1526, 1552, 1556, 1585, 1586, 1587, 1593, 1620, 1627, 1630, 1660, 1667, 1673, 1738, 1747, 18 d'octubre, 1818, 1834, 1836, 1837, 1838, 1842, 1849, 1850, 1857, 1859, 1860, 1861, 1863, 1868, 1877, 1879, 1881, 1884, 1886, 1888, 1891, 1892, 1893, 1894, 1895, 1897, 1898, 1900, 1901, 1902, 1903, 1908, 1955, 1969, 1970, 20 de desembre, 2000, 2001, 2008, 2010, 21 d'octubre, 21 de maig, 22 de maig, 230, 26 d'abril, 26 de juliol, 29 de març, 655, 683, 7 d'agost, 700, 870, 902, 977, 988.