Kabul

Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.

Obrir a Google Maps Usa IA

Taula de continguts

1. 533 les relacions: Abd al-Aziz ibn Nadr Muhammad, Abd al-Aziz Khan, Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan, Abd al-Qoddus, Abd al-Rahman ibn Soyundj, Abd al-Razzak Mirza, Abd Al·lah ibn Iskandar, Abd Allah ibn Qazaghan, Abd-Al·lah Khan Uzbek, Abd-ar-Rahman ibn Samura, Abdul Ghani Baradar, Abdul Qader Bedil, Abdul Rahim Hatef, Abdul·là Abdul·là, Abu Ali Lawik al-Anuk, Abu l-Khayr, Abu-Hanifa an-Numan, Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là, Abu-Saïd (timúrida), Accident del Iak-42 a Turquia, Aerolínia, Aeroport Internacional Hamid Karzai, Afganistan, Afghan Independent Human Rights Commission, Afghanistan Research and Evaluation Unit, Afridi, Afzal Khan, Agència de Mohmand, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Agnès Rotger i Dunyó, Agra, Ahirwal, Ahmad Zahir, Ahmed Gailani, Akbar, Akhtar Mansur, Al Jazeera, Al-Fadl ibn Sahl ibn Zadhanfarukh, Alema Alema, Alexandria d'Oxiana, Alfabet fenici, Alighiero Boetti, Aliya Kazimy, Alka Sadat, Allahyar Khan Qeliči, Alptegin, Amena Karimyan, Amplitud tèrmica, Anahita Ratebzad, Anas Haqqani, ... Ampliar l'índex (483 més) » « Shrink índex

Abd al-Aziz ibn Nadr Muhammad

Abd al-Aziz ibn Nadr Muhammad (mort vers 1681) fou un kan de la dinastia timúrida uzbeka branca dels toghay (djanides o astrakhànides) que va governar a Bukharà del 1647 al 1680.

Veure Kabul і Abd al-Aziz ibn Nadr Muhammad

Abd al-Aziz Khan

Sayyid Abd al-Aziz Khan fou kan de Bukharà, fill i successor de Nadir Muhammad (Nadhr Muhammad ibn Din Muhammad) el 1645.

Veure Kabul і Abd al-Aziz Khan

Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan

Abd-al-Aziz Sultan ibn Ubayd-Al·lah Khan (1511 /1514 - 1552) fou kan xibànida de Bukharà i kakhan dels uzbeks.

Veure Kabul і Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan

Abd al-Qoddus

Abd al-Qoddus ibn Sultan Muhammad ibn Sultan Payanda Muhammadzay Sardar (1840-1928), anomenat Sagasi, fou un polític i militar afganès del i començament del XX.

Veure Kabul і Abd al-Qoddus

Abd al-Rahman ibn Soyundj

Abd al-Rahman ibn Soyundj fou un general uzbek de la tribu d'Usun (Oysun) i principal figura de Balkh a la primera meitat del.

Veure Kabul і Abd al-Rahman ibn Soyundj

Abd al-Razzak Mirza

Abd al-Razzak Mirza fou príncep timúrida de Kabul.

Veure Kabul і Abd al-Razzak Mirza

Abd Al·lah ibn Iskandar

Abd-Al·lah (II) ibn Iskandar ibn Janibeg o Abd-Al·lah Khan (1532/1533-1598) fou un kan uzbek dels xibànides del Kanat de Bukharà.

Veure Kabul і Abd Al·lah ibn Iskandar

Abd Allah ibn Qazaghan

Abd Allah ibn Qazaghan (+ vers 1359) fou cap dels karaunes (1358–1359), fill de l'amir Qazaghan.

Veure Kabul і Abd Allah ibn Qazaghan

Abd-Al·lah Khan Uzbek

Abd-Al·lah Khan Uzbek fou un noble i general mogol del que va governar breument a Malwa.

Veure Kabul і Abd-Al·lah Khan Uzbek

Abd-ar-Rahman ibn Samura

Abu-Saïd Abd-ar-Rahman ibn Sàmura ibn Habib ibn Abd-Xams ibn Abd-Manaf ibn Qussayy ibn Kilab al-Quraxí al-Abxamí, més conegut simplement com a Abd-ar-Rahman ibn Sàmura (mort en 670), fou un general àrab musulmà que va establir el govern islàmic a Sistan.

Veure Kabul і Abd-ar-Rahman ibn Samura

Abdul Ghani Baradar

Abdul Ghani Baradar (Weetmak, 29 de setembre de 1968), també anomenat Germà Mul·là, és un líder talibà, cofundador dels talibans a l'Afganistan.

Veure Kabul і Abdul Ghani Baradar

Abdul Qader Bedil

, nom complet Abul Ma'āni Mirzā Abdul-Qāder Bedil o Mawlānā Abul Ma'āni Abdul Qader Bedil, fou un famós poeta i sufí nascut a Azimabad (avui Patna, Índia), la seva família va pertànyer a la tribu barles a Balkh (Afganistan).

Veure Kabul і Abdul Qader Bedil

Abdul Rahim Hatef

Abdul Rahim Hatef (Kandahar, 7 de juliol de 1926 - Alphen aan den Rijn, 19 de agost de 2013) fou un polític afganès.

Veure Kabul і Abdul Rahim Hatef

Abdul·là Abdul·là

Abdul·là Abdul·là, també transcrit Abdullah Abdullah, (Kabul, 1961) és un polític afganès, ministre d'Afers Exteriors de l'Afganistan entre l'any 2001 i 2006.

Veure Kabul і Abdul·là Abdul·là

Abu Ali Lawik al-Anuk

Abu Ali Lawik al-Anuk fou un príncep de la dinastia Shahi de Zabulistan o Gazni.

Veure Kabul і Abu Ali Lawik al-Anuk

Abu l-Khayr

Abu-l-Khayr (1412-1468) fou kan dels uzbeks (özbegs) de la dinastia xibànida, descendent de Xiban, el fill petit de Jotxi.

Veure Kabul і Abu l-Khayr

Abu-Hanifa an-Numan

An-Numan ibn Thàbit ibn Zuta, més conegut per la seva kunya Abu-Hanifa (en àrab) o, abreujadament, com a Abu-Hanifa an-Numan (Kufa, Iraq, c. 699 - Bagdad, 18 de juny de 767), fou un teòleg i legislador religiós persa,Pakatchi, Ahmad and Umar, Suheyl, "Abū Ḥanīfa", in: Encyclopaedia Islamica, Editors-in-Chief: Wilferd Madelung and, Farhad Daftary.

Veure Kabul і Abu-Hanifa an-Numan

Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là

Abu-l-Ghazi Ubayd-Al·lah fou kagan dels uzbeks xibànides (1533 -1540) i kan de Bukharà (de facto 1504 -1510 i 1510-1533).

Veure Kabul і Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là

Abu-Saïd (timúrida)

Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.

Veure Kabul і Abu-Saïd (timúrida)

Accident del Iak-42 a Turquia

El vol 4230 d'UM Airlines es va estavellar a Turquia, a la muntanya Pilav (40°48′24.77″N 39°39′21.86″I / 40.8068806, 39.6560722), prop de l'aeroport de Trebisonda el 26 de maig de 2003 amb 75 persones a bord.

Veure Kabul і Accident del Iak-42 a Turquia

Aerolínia

Un Airbus A380 d'Emirates Una aerolínia, línia aèria o companyia aèria és una organització que es dedica al transport aeri de passatgers o de càrrega per avió.

Veure Kabul і Aerolínia

Aeroport Internacional Hamid Karzai

LAeroport Internacional Hamid Karzai) està situat a 5 quilòmetres del centre de la ciutat de Kabul a l'Afganistan. Serveix com un dels principals aeroports internacionals de la nació i com una de les majors bases militars, capaç d'albergar més de cent aeronaus.

Veure Kabul і Aeroport Internacional Hamid Karzai

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Veure Kabul і Afganistan

Afghan Independent Human Rights Commission

Afghan Independent Human Rights Commission (o Comissió de Drets Humana Independent afganesa) (AIHRC), en llengua dari anomenada کمیسیون مستقل حقوق بشر افغانستان, i en llengua paixtu د افغانستان د بشري حقونو خپلواک کميسيون, és una institució de drets humana nacional de l'Afganistan, dedicada a la promoció, protecció, i control del respecte pels drets humans i la investigació d'abusos contra els drets humans.

Veure Kabul і Afghan Independent Human Rights Commission

Afghanistan Research and Evaluation Unit

LAfghanistan Research and Evaluation Unit (AREU) és una organització de recerca amb base a Kabul, Afganistan.

Veure Kabul і Afghanistan Research and Evaluation Unit

Afridi

Afridi (o Apridi) és una tribu de paixtus o patans a la Frontera del Nord-oest al sud del pas del Khyber.

Veure Kabul і Afridi

Afzal Khan

Muhammad Afzal Khan o Muhammad Afdal Khan (1811-1867) fou emir de l'Afganistan.

Veure Kabul і Afzal Khan

Agència de Mohmand

L'agència de Mohmand (Paixtu: مومند) és una divisió administrativa idèntica a un districte, a les Àrees Tribals d'Administració Federal al nord de l'agència del Khyber.

Veure Kabul і Agència de Mohmand

Agha Muhàmmad Khan Qajar

Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.

Veure Kabul і Agha Muhàmmad Khan Qajar

Agnès Rotger i Dunyó

Agnès Rotger i Dunyó (Badalona, 1973) és una periodista i escriptora catalana que ha col·laborat amb diversos publicacions.

Veure Kabul і Agnès Rotger i Dunyó

Agra

tomba d'Itimad-Ud-Daulah, a Agra. Vista del Taj Mahal. El Fort d'Agra El palau Diwan-i-Am Carrer Major d'Agra el 1858 Agra (en hindi: आगरा, en urdú: آگرا) és una ciutat situada a les ribes del riu Yamuna, a l'estat d'Uttar Pradesh, a l'Índia.

Veure Kabul і Agra

Ahirwal

Ahirwal fou un antic principat de l'Índia Britànica, situat al modern estat de Haryana, a la part sud, principalment al districte de Rewari.

Veure Kabul і Ahirwal

Ahmad Zahir

Ahmad Zahir (Kabul, 14 de juny de 1946 - Túnel de Salang, 14 de juny de 1979) fou un cantant afganès.

Veure Kabul і Ahmad Zahir

Ahmed Gailani

Sayyid Ahmed Gailani (Districte de Surkh-Rōd, Afganistan, 1932 - Kabul, 20 de gener de 2017), va ser el líder (Pir) de l'ordre sufí Qadiriyya a l'Afganistan, i el fundador del Front Islàmic Nacional de l'Afganistan (Mahaz-i-Milli Islami ye Afghanistan), partit associat amb els mujahidins que van dirigir la guerra contra la Unió Soviètica en el decenni de 1980.

Veure Kabul і Ahmed Gailani

Akbar

Jalal-ud-Din Muhammad Akbar, també conegut com a rei dels reis Akbar-e-Azam o Akbar el Gran (14 d'octubre del 1542 – 27 d'octubre del 1605), fou el tercer emperador mogol.

Veure Kabul і Akbar

Akhtar Mansur

El mul·là Akhtar Muhàmmad Mansur (districte de Maywand, Afganistan, c. 1968 - Ahmad Wal, Balutxistan Oriental, 21 de maig de 2016) fou el líder del grup talibà, nomenat públicament el 30 de juliol de 2015 com a successor de Mohammad Omar.

Veure Kabul і Akhtar Mansur

Al Jazeera

Al Jazeera (literalment ‘l'Illa’ o ‘la Península’, en al·lusió a la península Aràbiga) és un canal de televisió per satèl·lit de llengua àrab, és el principal canal de notícies del món àrab.

Veure Kabul і Al Jazeera

Al-Fadl ibn Sahl ibn Zadhanfarukh

Al-Fadl ibn Sahl ibn Zadhanfarukh (mort el 818) fou un visir abbàssida al servei d'Al-Mamun.

Veure Kabul і Al-Fadl ibn Sahl ibn Zadhanfarukh

Alema Alema

Alema Alema (Kabul, 1964), sovint coneguda com Doctora Alema, és una doctora en filosofia, analista de conflictes, activista feminista i política afganesa.

Veure Kabul і Alema Alema

Alexandria d'Oxiana

Alexandria d'Oxiana o Alexandria de l'Oxus fou una ciutat fundada el per Alexandre el Gran durant la seva ruta cap a l'Índia.

Veure Kabul і Alexandria d'Oxiana

Alfabet fenici

Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.

Veure Kabul і Alfabet fenici

Alighiero Boetti

Alighiero Fabrizio Boetti conegut com a Alighiero e Boetti (Torí, 16 de desembre de 1940 - Roma, 24 de febrer de 1994) va ser un artista conceptual italià, considerat membre del moviment artístic Arte Povera.

Veure Kabul і Alighiero Boetti

Aliya Kazimy

Aliya Kazimy és una professora universitària de Mazar-e Xarif, al nord d'Afganistan.

Veure Kabul і Aliya Kazimy

Alka Sadat

Alka Sadat (en persa, الکا سادات) (Herat, 1988) és una productora de documentals i directora de cinema afganesa.

Veure Kabul і Alka Sadat

Allahyar Khan Qeliči

Allahyar Khan Qeliči (1735/1736- després del 1802) fou kan dels Qelīča, un petita tribu del nord de Khurasan i governant de Sabzawar al començament del.

Veure Kabul і Allahyar Khan Qeliči

Alptegin

Alptegin (Alp Tigin, Alp Tegin, Alp Takin, paraula turca que vol dir "Príncep heroi") (mort 963) fou el fundador de fet de la dinastia gaznèvida.

Veure Kabul і Alptegin

Amena Karimyan

Amena Karimyan és una astrònoma afganesa guanyadora del premi de la Unió Astronòmica Internacional al Concurs Internacional d'astronomia i astrofísica al juliol de 2021 i també inclosa a la llista de les 100 dones més influents del món segons la BBC del mateix any.

Veure Kabul і Amena Karimyan

Amplitud tèrmica

Temperatures mensuals mitjanes màximes, mínimes i amplitud registrades a Campinas, Brasil, entre gener de 2001 i juliol de 2006 Amplitud tèrmica, oscil·lació tèrmica o rang de temperatura és l'oscil·lació entre els valors mínims i màxims de temperatura observats en un sistema com és el cas de la temperatura atmosfèrica en una localitat determinada.

Veure Kabul і Amplitud tèrmica

Anahita Ratebzad

Anahita Ratebzad (Guldara, província de Kabul, Regne de l'Afganistan, octubre de 1931 − Dortmund, 7 de setembre de 2014) va ser una política afganesa de l'antic Partit Democràtic Popular de l'Afganistan (PDPA) i ministra del govern de la República Democràtica de l'Afganistan.

Veure Kabul і Anahita Ratebzad

Anas Haqqani

Anas Haqqani (AFI) (nascut c. 1994) és un polític afganès d'ètnia paixtu, membre de la xarxa Haqqani, part del moviment taliban.

Veure Kabul і Anas Haqqani

Annemarie Schwarzenbach

va ser una doctora en filosofia, arqueòloga, periodista, fotògrafa i novel·lista suïssa, coneguda sobretot per la seva faceta d'escriptora de viatges.

Veure Kabul і Annemarie Schwarzenbach

Antíoc III

Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.

Veure Kabul і Antíoc III

Arhanq

Arhanq (Arheng) fou el nom d'una regió situada al sud del riu Oxus (àrab Jihun, modern Amudarià) que s'estenia entre el riu fins a més enllà de Baghlan, en total uns 150 km en diagonal, fent frontera amb el Badakhxan en tota la part oriental mentre pel sud i oest limitava amb Balkh i el Bakelan.

Veure Kabul і Arhanq

Arquebisbat de Bombai

Seu de l'arxiepiscopat de Bombai, al costat de la catedral del Sant Nom Larquebisbat de Bombai (hindi: मुंबई के सूबा; llatí: Archidioecesis Bombayensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a l'Índia.

Veure Kabul і Arquebisbat de Bombai

Art de l'Índia

s L'art de l'Índia es caracteritza principalment per ser un reflex de la complexa societat índia, multiètnica i multicultural; tanmateix, l'art de l'Índia té un caràcter principalment religiós i ha servit com a mitjà de transmissió d'idees per part de les diverses religions que han format l'Índia al llarg de la seva història: hinduisme, budisme, islam, cristianisme, etc.

Veure Kabul і Art de l'Índia

Asaf Khan

Abu-l-Hàssan Asaf (en persa: عبدل حسان اصف خان) fou el segon fill d'Itimad ad-Dawla Ghiyath ad-Din, que era wakil-i kul de l'emperador mogol Jahangir.

Veure Kabul і Asaf Khan

Aschiana

Afghanistan's Children - A New Approach (ASCHIANA) (اشیانه Ašiyānā, que significa "el niu") és una organització no governamental de l'Afganistan, que ha proporcionat serveis, suport i programes de treball a nens del carrer i les seves famílies des del 1995.

Veure Kabul і Aschiana

Assassinat de Farkhunda Malikzada

L'assassinat de Farkhunda Malikzada (en persa: فرخنده), una dona afganesa de 27 anys, va ocórrer a Kabul el 19 de març de 2015.

Veure Kabul і Assassinat de Farkhunda Malikzada

Atemptat contra l'Hotel Intercontinental Kabul de 2018

Latemptat contra l'Hotel Intercontinental Kabul de 2018 va ser un atemptat perpetrat des de la nit del 20 de gener fins a la matinada del 21 de gener de 2018 contra l'Hotel Intercontinental a la ciutat de Kabul, capital de l'Afganistan, perpetrat per una organització insurgent de talibans.

Veure Kabul і Atemptat contra l'Hotel Intercontinental Kabul de 2018

Atemptat de Kabul de juliol de 2016

Latemptat de Kabul fou un atac suïcida esdevingut a Kabul, capital de l'Afganistan, el 20 de juny de 2016.

Veure Kabul і Atemptat de Kabul de juliol de 2016

Atemptat de la Universitat de Kabul de 2019

El 19 de juliol de 2019, va explotar un cotxe bomba davant de la Universitat de Kabul, a la capital de l'Afganistan, Kabul, quan estudiants estaven esperant per fer un examen de dret.

Veure Kabul і Atemptat de la Universitat de Kabul de 2019

Atemptat de la Universitat de Kabul de 2020

El 2 de novembre de 2020, tres homes armats van irrompre al campus de la Universitat de Kabul a la capital de l'Afganistan, Kabul, matant a 32 persones i ferint a altres 50, la majoria els quals estudiants.

Veure Kabul і Atemptat de la Universitat de Kabul de 2020

Atemptats a l'aeroport de Kabul del 2021

El 26 d'agost de 2021, dos atemptats (un atac suïcida i una explosió) van tenir lloc en l'Aeroport Internacional Hamid Karzai de Kabul, l'Afganistan, que va provocar un balanç provisional de 85 morts i més de 150 ferits.

Veure Kabul і Atemptats a l'aeroport de Kabul del 2021

Atemptats contra les ambaixades estatunidenques de Kenya i Tanzània

Els atemptats contra les ambaixades estatunidenques de Kenya i Tanzània foren uns atacs ocorreguts el 7 d'agost del 1998 que provocaren més de dos centenars de morts per les explosions, gairebé simultànies, de dos camions bomba a dues ambaixades estatunidenques a ciutats de l'Àfrica Oriental, la de Dar es Salaam (Tanzània) i l'altra a Nairobi (Kenya).

Veure Kabul і Atemptats contra les ambaixades estatunidenques de Kenya i Tanzània

Atiq Rahimi

Atic Rahimi (Kabul, Afganistan 23 de febrer de 1962) escriptor i realitzador afganès que escriu en persa i francès.

Veure Kabul і Atiq Rahimi

Attock

Attock o Atak (en urdú: اٹک) és una ciutat del Pakistan capital del Districte d'Attock (i del tehsil d'Attock), al nord-oest del Panjab, a 80 km de Rāwalpind i 100 de Peshawar i a la vora de l'Indus prop del lloc on hi desaigua el riu Kabul.

Veure Kabul і Attock

Ayman al-Zawahirí

Àyman Muhàmmad Rabí az-Zawahirí (el Caire, 19 de juny de 1951 - Kabul, 31 de juliol de 2022), conegut generalment com Al-Zawahirí, va ser un teòleg islàmic egipci i el líder oficial d'Al-Qaida des del 16 de juny del 2011.

Veure Kabul і Ayman al-Zawahirí

Ayyub Khan

Ayyub Khan (mort 1914) fou emir de l'Afganistan a Herat i Kandahar.

Veure Kabul і Ayyub Khan

Azad Khan Afgan

fou governant de part de Pèrsia en lluita amb altres generals i pretedents al tron, a la mort de Nadir Shah (1747).

Veure Kabul і Azad Khan Afgan

Azam Khan

Muhammad Azam Khan (Kabul, 1820 - Shahrud, 1869) fou el cinquè fill de l'emir Dost Muhammad Khan i el tercer emir de la línia de governants muhammadzay de l'Afganistan.

Veure Kabul і Azam Khan

Azerbaijan Airlines

Azerbaijan Airlines AZAL (en àzeri: Azərbaycan Hava Yolları) és l'aerolínia nacional de l'ex república soviètica de l'Azerbaidjan amb base a Bakú.

Veure Kabul і Azerbaijan Airlines

Azra Jafari

Azra Jafari (en persa (dari):عذرا جعفری) és una política afganesa d'ètnia hazara, que fou designada pel president Hamid Karzai alcaldessa de Nili, la capital de la Província de Daykundi el desembre de 2008, esdevenint així la primera alcaldessa a l'Afganistan.

Veure Kabul і Azra Jafari

Ètnies de l'Afganistan

Mapa de l'Agència Central d'Intel·ligència que mostra el territori de l'assentament de grups i subgrups ètnics a l'Afganistan el 2005 L'Afganistan és una societat multiètnica i majoritàriament tribal.

Veure Kabul і Ètnies de l'Afganistan

Àhmad Xah Durrani

Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani i és considerat com el govern fundacional de l'estat-nació modern d'Afganistan.

Veure Kabul і Àhmad Xah Durrani

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Veure Kabul і Àsia

Baber

Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.

Veure Kabul і Baber

Babrak Karmal

Babrak Karmal (Kabul, 6 de gener de 1929 - Moscou, 1 de desembre o 3 de desembre de 1996) fou un polític afganès, membre fundador del Partit Democràtic Popular de l'Afganistan marxista-leninista.

Veure Kabul і Babrak Karmal

Babur ibn Baysunkur

Abu l-Kasim Babur ibn Baysunkur ibn Xa-Rukh (transliterat també com Abu'l-Qasem Mirza Babor bin Baysonqor bin Sahrok), conegut simplement com a Babur Ibn Baysunkur (1422- 22 de març de 1457) fou sultà timúrida de Khorasan (Herat), fill de Baysunkur, net de Xah-Rukh, i besnet de Tamerlà.

Veure Kabul і Babur ibn Baysunkur

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Veure Kabul і Bactriana

Badakhxan

El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.

Veure Kabul і Badakhxan

Badghis

Badghis (بادغیس) és una província i abans un districte (de la província d'Herat) del nord-oest de l'Afganistan.

Veure Kabul і Badghis

Badi al-Zaman

Badi' al-Zaman — en farsi بدیع الزمانd — (?- Istanbul, 1517) fou un sultà timúrida d'Herat que va governar de 1506 al 1507.

Veure Kabul і Badi al-Zaman

Baghlan

Baghlan (Paixtu/persa: بغلان - Baġlān) és una ciutat de l'Afganistan, a la província de Baghlan, a la qual dona nom i de la que és la principal ciutat però no la capital.

Veure Kabul і Baghlan

Bagram

Bagram (grec Alexandria del Caucas, medieval Kapisa) és una ciutat de l'Afganistan a la província de Parwan a uns 60 km al nord de Kabul i prop de Charikar.

Veure Kabul і Bagram

Bahawalpur

Escut Fronteres de Bahawalpur dins del Pakistan el 1947 El Nawab Muhammad Bahawal Khan Abbasi V Bahadur de Bahawalpur vers el 1882. L'estat de Bahawalpur fou un antic principat de l'Índia Britànica, avui al Pakistan, amb una superfície de 42,564 km² estès durant uns 480 km a l'esquerra dels rius Sutlej, Pandjnad i Indus, amb una profunditat mitjana de 65 km.

Veure Kabul і Bahawalpur

Bahlul Barles

Bahlul Barles fou un amir de Xah Rukh i amir al-umara de Qaydu ibn Pir Muhammad.

Veure Kabul і Bahlul Barles

Bakelan

Bakelan fou una regió de l'Àsia central en el modern Afganistan, que s'estenia de nord-oest a sud-est entre el riu Jihun (Amudarià) i Andarab.

Veure Kabul і Bakelan

Bamian

Bamian o Bamiyan (Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.

Veure Kabul і Bamian

Banow

Banow o Banu és la capital del districte d'Andarab a l'Afganistan.

Veure Kabul і Banow

Barmak Akram

Barmak Akram (برمک اکرم) (Kabul, 1966) és un cineasta afganès.

Veure Kabul і Barmak Akram

Basira Paigham

Basira Paigham és una activista afganesa que lluita pels drets LGTBQ+ a l'Afganistan.

Veure Kabul і Basira Paigham

Batalla de Panipat (1526)

La batalla de Panipat de 1526 va tenir lloc a l'actual nord de l'Índia i es va caracteritzar per ser una de les primeres batalles, al continent Indi, en què es van emprar armes de foc, pólvora i artilleria.

Veure Kabul і Batalla de Panipat (1526)

Bayazid Jalayir

Bayazid Jalayir o Bayazid Beg (+1361) fou un amir o beg del tuman dels jalayirs a Transoxiana.

Veure Kabul і Bayazid Jalayir

Bàssora

Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.

Veure Kabul і Bàssora

Bòbila

Esquema de forn túnelminiatura Una bòbila, bòvila o mòbila en algunes comarques, és un forn destinat a la fàbrica de peces de terrissa per a la construcció: totxos, maons o teules, una activitat industrial molt antiga.

Veure Kabul і Bòbila

Bengala

Bengala és una regió d'Àsia actualment repartida entre Índia i Bangladesh.

Veure Kabul і Bengala

Bento de Góis

Bento de Góis, també anomenat Bento de Goes,"Bento de Goes", a: Bento de Goës;Gallagher (trans.) (1953), p. 499-500.

Veure Kabul і Bento de Góis

Bikaner

Bikaner fou un estat de la Rajputana al nord de l'agència, amb una superfície de 60.375 km², el segon més gran dels estats rajputs.

Veure Kabul і Bikaner

Bisud

Els bisud o besud són una tribu d'origen mongol turquitzada, establerta a la regió de Kabul (on encara viuen avui dia).

Veure Kabul і Bisud

Bixkek

Bixkek (Бишкек) és la capital del Kirguizstan.

Veure Kabul і Bixkek

Brigada de Comandos Afganesos

La Brigada de Comandos Afganesos, és part de l'Exèrcit Nacional Afganès i va ser creada a partir d'un batalló d'infanteria ja existent.

Veure Kabul і Brigada de Comandos Afganesos

Budes de Bamian

Els Budes de Bamian (Bamian o Bamiyan) eren unes estàtues monumentals de Buda considerades una meravella del món; actualment, però, ja no existeixen.

Veure Kabul і Budes de Bamian

Burhanuddin Rabbani

Burhanuddin Rabbani (Província de Badakhxan, 20 de setembre del 1940 - Kabul, 20 de setembre del 2011) fou president de l'Afganistan del 1992 al 1996, i un cop més després de la caiguda del govern talibà a la Guerra contra el terrorisme, entre novembre i desembre del 2001, quan cedí el poder a Hamid Karzai, designat per la Conferència Internacional sobre Afganistan.

Veure Kabul і Burhanuddin Rabbani

Burka Band

Burka Band (o Blue Burqa Band) és una banda de rock indie exclusivament femenina de Kabul, Afganistan, que va començar a actuar el 2002.

Veure Kabul і Burka Band

Bust (Sistan)

Bust fou una ciutat de Sistan (Sidjistan) avui unes ruïnes al sud de l'Afganistan, a la vora del riu Helmand, prop de la seva confluència amb l'Arghandab.

Veure Kabul і Bust (Sistan)

Buyan Suldus

Buyan Suldus (+ 1362) fou cap de la tribu turcomongola dels suldus a la meitat del i va dominar el kanat de Txagatai per un temps vers 1358-1359.

Veure Kabul і Buyan Suldus

Caiguda de Kabul (2021)

La caiguda de Kabul, també anomenada setge o rendició de Kabul, o la caiguda de l'Afganistan, va començar el 15 d'agost de 2021, quan les forces talibanes van entrar a Kabul, la capital de l'Afganistan.

Veure Kabul і Caiguda de Kabul (2021)

Campanya de Tamerlà a l'Índia

La campanya a l'Índia de Tamerlà fou una expedició militar per sotmetre el sultanat de Delhi i altres regnes, que va durar un any, entre la sortida a l'abril de 1398 i la tornada a l'abril de 1399.

Veure Kabul і Campanya de Tamerlà a l'Índia

Carina Perelli

és una uruguaiana que és experta internacional en temes relacionats amb eleccions, constitucions, governança, seguretat i defensa.

Veure Kabul і Carina Perelli

Chabname Zariab

Chabname Zariab (Kabul, 1982) és una escriptora, guionista i directora de cinema afganesa.

Veure Kabul і Chabname Zariab

Chékéba Hachemi

Chékéba Hachemi, (Kabul, 20 de maig de 1974) és una escriptora feminista.

Veure Kabul і Chékéba Hachemi

Chitral

Chitral fou un estat indígena a l'actual Pakistan, a la regió del Balawaristan, que va existir fins al 1969.

Veure Kabul і Chitral

Cigró

Cicer arietinum Els cigrons, ciurons, bolet d’ou, bolet de bou, cep, ceperó, molleró, siureny, siuró, surenc o sureny (Cicer arietinum), i localment ceirons, són les llavors d'una planta de la família de les lleguminoses o fabaceae.

Veure Kabul і Cigró

Colonització grega

Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.

Veure Kabul і Colonització grega

Conquesta aquemènida de la vall de l'Indus

La conquesta aquemènida de la vall de l'Indus es refereix a la conquesta i ocupació militar aquemènida dels territoris de les regions nord-occidentals del subcontinent indi, entre els segles VI i IV aC.

Veure Kabul і Conquesta aquemènida de la vall de l'Indus

Conquesta del Zamindawar i guerra amb els Nekudaris (desembre 1383-gener 1384)

La conquesta del Zamindawar i la guerra amb els Nekudaris fou un conflicte militar que es va desenvolupar a la regió de Bust i Kandahar el desembre de 1383 i gener de 1384 Procedent de Zaranj, Timur va avançar a l'est cap a Bust.

Veure Kabul і Conquesta del Zamindawar i guerra amb els Nekudaris (desembre 1383-gener 1384)

Cultura de l'Afganistan

La cultura de l'Afganistan ha persistit més de tres mil·lennis, tenint els seus inicis en l'Imperi Aquemènida, el 500 AC.

Veure Kabul і Cultura de l'Afganistan

Darí

Dari és el nom que els habitants de l'Afganistan donen a la llengua persa, que a més ha anat evolucionant independentment del persa.

Veure Kabul і Darí

Darios el Gran

Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Veure Kabul і Darios el Gran

Daudpota

Els daudpotes o dawudpotes (singular daudpota o dawudpota) foren una branca tribal, rival de la branca dels Kalhores (singular Kalhora) en el govern del Sind.

Veure Kabul і Daudpota

Daur (Pakistan)

Daur és una vall de Pakistan a l'Agència de Nothern Waziristan, actualment a les Àrees Tribals d'Administració Federal (ATAF).

Veure Kabul і Daur (Pakistan)

Deborah Lyons

va ser l'ambaixadora del Canadà a Israel.

Veure Kabul і Deborah Lyons

Deh Sabz

Deh Sabz és un districte de l'Afganistan a la província de Kabul, al nord-est de la ciutat de Kabul.

Veure Kabul і Deh Sabz

Deradjat

Derajat és una regió del modern Pakistan situada entre el riu Indus a l'est i les muntanyes Sulayman a l'oest, amb els districtes de Dera Ismail Khan i Dera Ghazi Khan.

Veure Kabul і Deradjat

Diàspora afganesa

La diàspora afganesa o els immigrants afganesos són ciutadans de l'Afganistan que han immigrat a altres països, o persones d'origen afganès que han nascut fora de l'Afganistan.

Veure Kabul і Diàspora afganesa

Dilxad Agha (esposa d'Amir Husayn)

Dilxad Agha (Dilshad Agha, Delshad Agha), fou una princesa de Transoxiana, primerament esposa d'Amir Husayn i després de l'amir Apardi de Xibarghan.

Veure Kabul і Dilxad Agha (esposa d'Amir Husayn)

Dinastia Anuixtigínida

La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.

Veure Kabul і Dinastia Anuixtigínida

Dinastia Arghun

La dinastia Arghun fou una dinastia d'origen mongol,Davies, p. 627Bosworth, "New Islamic Dynasties," p. 329 que va governar sobre part de l'Afganistan als segles XV i XVI i al Sind al.

Veure Kabul і Dinastia Arghun

Dinastia dels Sayyids

La dinastia dels Sayyids o Dinastia Sayyid fou una nissaga que va governar el sultanat de Delhi, formada només per quatre sobirans.

Veure Kabul і Dinastia dels Sayyids

Dinastia Kart

La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.

Veure Kabul і Dinastia Kart

Dinastia Lodi

Els lodis foren una dinastia afganesa de l'Índia.

Veure Kabul і Dinastia Lodi

Districte d'Agra

El districte d'Agra és una divisió administrativa de l'estat d'Uttar Pradesh, a la divisió d'Agra, amb capital a la històrica ciutat d'Agra.

Veure Kabul і Districte d'Agra

Districte d'Attock

El districte d'Attock (urdú: اٹک) és una divisió administrativa del Panjab al Pakistan.

Veure Kabul і Districte d'Attock

Districte d'Aybak

El districte d'Aybak és un districte de l'Afganistan a la província de Samangan.

Veure Kabul і Districte d'Aybak

Districte de Dera Ismail Khan

Dera Ismail Khan (urdú ډیرہ اسماعیل خان) és un districte de la Província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan, amb capital a Dera Ismail Khan.

Veure Kabul і Districte de Dera Ismail Khan

Districte de Hazara

El districte d'Hazara fou un antic districte de l'Índia Britànica a la Província de la Frontera del Nord-oest avui al Pakistan, i única part d'aquesta província a l'est del riu Indus.

Veure Kabul і Districte de Hazara

Districte de Kohat

El districte de Kohat és un districte de Pakistan a la Província de la Frontera del Nord-oest amb capital a Kohat.

Veure Kabul і Districte de Kohat

Districte de Loralai

El districte de Loralai és una divisió administrativa de la Província pakistanesa de Balutxistan.

Veure Kabul і Districte de Loralai

Districte de Multan

El districte de Multan (en urdú ضلع ملتان) és una divisió administrativa del Panjab (Pakistan).

Veure Kabul і Districte de Multan

Districte de Peshawar

El districte de Peshawar (پشاور Peshaawar) és una divisió administrativa del Pakistan amb capital a Peshawar (پشاور Peshaawar) amb una superfície de 1.257 km², i una població de 2.019.118; administrativament la forma un sol tehsil (Peshawar).

Veure Kabul і Districte de Peshawar

Districte de Pishin

El districte de Pishin (paixtu: پشین) és una divisió administrativa del Pakistan, a la província del Balutxistan.

Veure Kabul і Districte de Pishin

Districte de Quetta

El districte de Quetta (paixtu کوټه) és una divisió administrativa del Pakistan al Balutxistan.

Veure Kabul і Districte de Quetta

Districte de Quetta-Pishin

El districte de Quetta-Pishin fou una antiga divisió administrativa de l'Índia Britànica (1883-1947) i del Pakistan (1947-1975) amb una superfície de 13.279 km² i una població de 78.662 el 1891 i de 114.087 el 1901.

Veure Kabul і Districte de Quetta-Pishin

Districte de Shahpur

El districte de Shahpur (urdú شاه پور) fou una antiga divisió de l'Índia Britànica al Panjab, i després del Pakistan, província de Panjab (1947-1960).

Veure Kabul і Districte de Shahpur

Districte de Sukkur

El districte de Sukkur (urdu: ضلع سکھر) és una divisió administrativa de la província de Sind al Pakistan amb capital a Sukkur.

Veure Kabul і Districte de Sukkur

Districtes de l'Afganistan

Districtes de l'Afganistan Això és una llista dels districtes de l'Afganistan, coneguts com wuleswali. Aquestes són unitats administratives de nivell secundari, un nivell per sota de les províncies.

Veure Kabul і Districtes de l'Afganistan

Documenta

"Stadtverwaldung" de Joseph Beuys, documenta 7 ''Die Fremden'' de Thomas Schütte DOCUMENTA IX documenta (amb una d minúscula) és un dels certàmens d'art contemporani més important del món que se celebra cada 4 anys a la ciutat de Kassel.

Veure Kabul і Documenta

Documenta 13

Un tren anunciant l'esdeveniment a Kassel La documenta (13) és la trezena edició de la documenta, l'exposició d'art contemporani més important del món.

Veure Kabul і Documenta 13

Dones a l'Afganistan

Les dones de l'Afganistan són dones nascudes, que viuen o provenen de l'Afganistan.

Veure Kabul і Dones a l'Afganistan

Dones en l'agricultura de l'Afganistan

350x350px Les dones en l'agricultura de l'Afganistan representen aproximadament la mitat de la mà d'obra, sent la seua situació fortament determinades per factors culturals.

Veure Kabul і Dones en l'agricultura de l'Afganistan

Dost Muhàmmad

Dost Mohammad Khan (23 de desembre de 1793 - 9 de juny de 1863) fou un sobirà afganès, vintè fill del Sardār Payinda o Pāyenda Khan (cap del clan Bārakzay), que va governar Afganistan del 1826 al 1863 i va fundar la dinastia Barakzay.

Veure Kabul і Dost Muhàmmad

Duixanbe

Duixanbe (en tadjik: Душанбе; abans Diuixambe i Stalinabad), amb una població de 524.000 habitants, és la capital del Tadjikistan.

Veure Kabul і Duixanbe

El caçador d'estels

El caçador d'estels (en anglès The Kite Runner), publicada en 2003, és la primera novel·la de l'escriptor estatunidenc d'origen afganès Khaled Hosseini.

Veure Kabul і El caçador d'estels

Eleccions presidencials de l'Afganistan de 2009

Les eleccions presidencials de l'Afganistan de 2009 foren les segones eleccions presidencials democràtiques sota la Constitució de 2003 i es realitzaren el dijous 20 d'agost.

Veure Kabul і Eleccions presidencials de l'Afganistan de 2009

Eleccions presidencials de l'Afganistan de 2019

Les eleccions presidencials de l'Afganistan de 2019 foren les quartes eleccions presidencials democràtiques sota la Constitució de 2003, després de la caiguda del règim talibà el 2001, i es realitzaren el dissabte 28 de setembre.

Veure Kabul і Eleccions presidencials de l'Afganistan de 2019

Ella Maillart

Ella Maillart (Ginebra, 20 de febrer de 1903 - Chandolin, 27 de març de 1997) va ser escriptora, reportera, viatgera, fotògrafa, etnògrafa i va destacar en literatura de viatges del.

Veure Kabul і Ella Maillart

Els genets

Els genets (títol original en anglès: The Horsemen) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Frankenheimer del 1971, adaptació de la novel·la The Horsemen de Joseph Kessel.

Veure Kabul і Els genets

Emirat de Gazni

L'emirat de Gazni fou un estat que va existir breument del 1879 al 1880 a l'entorn de la ciutat de Gazni, durant la segona guerra angloafganesa.

Veure Kabul і Emirat de Gazni

Emirat de Kabul

L'emirat de Kabul va existir per uns anys al, ocupant part de l'Afganistan amb exclusió del país hazara (aleshores independent), el Waziristan, el Kafiristan i altres territoris del nord i est (territoris tribals o independents) i de les zones del nord-oest (amb centre a Herat) i sud-est (amb centre a Kandahar) que formaven l'emirat de Kandahar i l'emirat d'Herat.

Veure Kabul і Emirat de Kabul

Emirat de Kandahar

L'emirat de Kandahar fou un efímer emirat afganès paixtu que va existir uns anys al, ocupant la part sud-est de l'Afganistan.

Veure Kabul і Emirat de Kandahar

Estadi de la Federació de Futbol d'Afganistan

LEstadi de la Federació de Futbol de l'Afganistan és un estadi de futbol localitzat a la ciutat de Kabul, la capital del país asiàtic de l'Afganistan i la seu per a tots els clubs de la nova Primera divisió de l'Afganistan.

Veure Kabul і Estadi de la Federació de Futbol d'Afganistan

Estat de Jaipur

Escut de Jaipur. Jaipur a l'Imperial Gazetteer of India. L'Estat de Jaipur fou un estat de l'Agència de Rajputana, residència de Jaipur.

Veure Kabul і Estat de Jaipur

Exèrcit britànic

LExèrcit Britànic és l'Exèrcit de terra de les Forces armades del Regne Unit.

Veure Kabul і Exèrcit britànic

Exèrcit de l'Afganistan

LExèrcit Nacional Afganès (AFNA) és la branca terrestre de les Forces Armades de l'Afganistan, actualment entrenades per les Forces de la Coalició per ocupar-se posteriorment de les operacions en territori afganès.

Veure Kabul і Exèrcit de l'Afganistan

Exèrcit Roig

Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.

Veure Kabul і Exèrcit Roig

Exònim

Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.

Veure Kabul і Exònim

Expansió de l'islam

Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Kabul і Expansió de l'islam

Explosió a l'Aeroport de Kabul del 2023

L'explosió a l'Aeroport de Kabul del 2023 va ser un atemptat suïcida en forma d'esclat produït el 1r de gener del 2023 a l'aeroport militar de Kabul, a uns 200 metres de l'Aeroport Internacional Hamid Karzai.

Veure Kabul і Explosió a l'Aeroport de Kabul del 2023

Extermini dels Muzaffàrides (1393)

L'extermini dels muzaffàrides fou un ordre conscient dictada per Tamerlà que va comportar la mort de tots els prínceps d'aquesta dinastia, vell i joves, fins i tot infants, exceptuant els que havien estat cegats.

Veure Kabul і Extermini dels Muzaffàrides (1393)

Fahim Dashti

Fahim Dashti (Afganistan, c. 1973 - vall del Panjshir, 4 o 5 de setembre de 2021) va ser un periodista, polític i militar afganès d'ètnia tadjik.

Veure Kabul і Fahim Dashti

Farzana Wahidy

és una fotògrafa documental i fotoperiodista afganesa que ha retratat moltes dones i nenes del país.

Veure Kabul і Farzana Wahidy

Fatima Amiri

és una de les supervivents d'un atac suïcida a un centre d'ensenyament de Kabul, Afganistan, que va tenir lloc el 30 de setembre del 2022.

Veure Kabul і Fatima Amiri

Fatima Aziz

Fatima Aziz (Dari: فاطمه عزیز; Pashto: فاطمهٔ عزيز; Kunduz, 1973 - 12 de març de 2021) va ser una metgessa i política afganesa.

Veure Kabul і Fatima Aziz

Fatima Sultani

Fatima Sultani, es una alpinista afganesa que va neixer al 2002 a Kabul i que es considera la dona mes jove en pujar el cim del Noshaq.

Veure Kabul і Fatima Sultani

Faysal Shayesteh

Faysal Shayesteh (Kabul, 10 de juny de 1991) és un futbolista afganès que juga en la demarcació de migcampista.

Veure Kabul і Faysal Shayesteh

FINCA Afghanistan

FINCA Afghanistan és una organització sense ànim de lucre de microfinances i una filial de FINCA International.

Veure Kabul і FINCA Afghanistan

Fort de Bala Hisar

El fort de Bala Hisar és una fortalesa de Peshawar al Pakistan.

Veure Kabul і Fort de Bala Hisar

Fort de Lahore

El fort de Lahore —en urdú شاہی قلعہ—, anomenat també ciutadella de Shahi Qila, és una fortificació que es troba a la ciutat de Lahore, a la provincia del Panjab, al Pakistan.

Veure Kabul і Fort de Lahore

Fort Vermell

El fort de Delhi, ubicat a la ciutat índia de Delhi, és conegut també com a fort Vermell o Lal Qila (en hindi) pel color de la pedra sorrenca amb què es va construir.

Veure Kabul і Fort Vermell

Frederick Roberts

El Mariscal de Camp Frederick Sleigh Roberts, 1r Comte Roberts, Bt, VC KG KP GCB OM GCSI GCIE KStJ PC (Cawnpore, 30 de setembre de 1832 – Saint-Omer, 14 de novembre de 1914) va ser un distingit militar britànic d'orígens indis, que s'anomenà a si mateix sempre com a anglo-irlandès, que va ser un dels comandants de més èxit durant l'època victoriana.

Veure Kabul і Frederick Roberts

Freshta Karim

Freshta Karim és una activista afganesa pels drets dels infants i presentadora de televisió.

Veure Kabul і Freshta Karim

Frontera entre l'Afganistan i el Pakistan

La frontera entre l'Afganistan i el Pakistan és una línia de 2.670 kilòmetres que separa l'Afganistan del Pakistan.

Veure Kabul і Frontera entre l'Afganistan i el Pakistan

Gainesville (Florida)

Gainesville és una població del Comtat d'Alachua (Florida) als Estats Units d'Amèrica.

Veure Kabul і Gainesville (Florida)

Gandhara

Gandhāra (avesta: Vaēkərəta; persa antic: Para-upari-sena; bactrià: Paropamisadae, hel·lenitzat com Paropamisos; grec antic: Caspatyrus) és un terme regional per l'est i sud-est de l'Afganistan i el centre-oest del Pakistan en l'antiguitat, que va donar nom a la ciutat de Kandahar i que estava formada per tota la vall fins a Jalalabad a l'est i Tàxila al nord.

Veure Kabul і Gandhara

Gandomak

* Gandomak, població de l'Afganistan entre Kabul i Peshawar.

Veure Kabul і Gandomak

Gardez

Gardez o Gardiz és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Paktia.

Veure Kabul і Gardez

Gaznèvides

Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.

Veure Kabul і Gaznèvides

Gazni

Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).

Veure Kabul і Gazni

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.

Veure Kabul і Genguis Khan

Ghilzai

Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.

Veure Kabul і Ghilzai

Ghiyath-ad-Din Tughluq

Ghazi Màlik, anomenat Ghiyath-ad-Din Tughluq o Tughluq-Xah (mort 1325), fou el fundador i primer sultà de la dinastia tughlúquida.

Veure Kabul і Ghiyath-ad-Din Tughluq

Gihadisme

ofensiva global contra el terrorisme gihadista.http://www.timesonline.co.uk/tol/comment/faith/article2409833.ece Our followers ‘must live in peace until strong enough to wage jihad' -Times Online Profeta Mahoma.El gihadisme —pronunciat amb h aspirada— és un neologisme occidental utilitzat per denominar a les branques més violentes i radicals dins de l'islamisme polític, estant caracteritzades per la freqüent i brutal utilització del terrorisme, en nom d'una suposada gihad, en la qual els seus seguidors criden a una «guerra santa» en el nom de Déu.

Veure Kabul і Gihadisme

Go Back to Where You Came From

Go Back to Where You Came From és una sèrie de documentals australians, guanyadora de múltiples premis, que pretén provocar debat sobre l'assumpte de la immigració.

Veure Kabul і Go Back to Where You Came From

Goler

Goler o Guler o Haripur fou un estat tributari protegit del tipus jagir al districte de Kangra, tahsil de Dera, al Panjab al territori de l'estat actual d'Himachal Pradesh.

Veure Kabul і Goler

Gondofares I

Moneda de Gondofares I. Museu Britànic. Gondofares I fou el primer rei del Regne Indopart, que governà en el període 21-47.

Veure Kabul і Gondofares I

Govern en l'exili

Un govern en l'exili és un grup polític que diu ser el govern legítim d'un país, però per diverses raons, no pot exercir el seu poder legal, i a més resideix en un país estranger o àrea exterior.

Veure Kabul і Govern en l'exili

Gran Joc

El Gran Joc és el nom que els britànics van denominar la rivalitat estratègica que van mantenir amb els russos a Àsia Central durant el i principis del.

Veure Kabul і Gran Joc

Grecobudisme

El grecobudisme és el sincretisme cultural entre l'època hel·lenística i el budisme, que es va desenvolupar durant 800 anys a l'Àsia del Sud, en el territori que avui dia ocupen els estats de l'Afganistan i Pakistan, des del fins al.

Veure Kabul і Grecobudisme

Guerra afgano-soviètica

La guerra afgano-soviètica o invasió soviètica de l'Afganistan va ser el conflicte bèl·lic esdevingut a l'Afganistan entre 1979 i 1989.

Veure Kabul і Guerra afgano-soviètica

Guerra anglo-persa

La Guerra Anglopersa de 1856-1857 fou un conflicte armat entre Pèrsia i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.

Veure Kabul і Guerra anglo-persa

Guerra de l'Afganistan

La guerra de l'Afganistan (també anomenada pel comandament americà "Operació Llibertat Duradora") esclatà com una resposta dels Estats Units als atemptats de l'11 de setembre de 2001.

Veure Kabul і Guerra de l'Afganistan

Guillermo Cervera

Guillermo Cervera (Madrid, 1968) és un fotoperiodista independent amb més de 18 anys d'experiència en la documentació dels conflictes armats i els problemes socials per a la premsa internacional.

Veure Kabul і Guillermo Cervera

Gurdwara Karte Parwan de Kabul

La Gurdwara Karte Parwan de Kabul (en hindi: काबुल के गुरुद्वारा) es troba en el barri de Karte Parwan a Kabul, Afganistan i és una de les principals gurdwares de la regió.

Veure Kabul і Gurdwara Karte Parwan de Kabul

Habiba Sarabi

Habiba Sarabi (nascuda el 1956), metgessa hematòloga i política, és una destacada reformista de la reconstrucció posttalibà a l'Afganistan.

Veure Kabul і Habiba Sarabi

Hafizullah Qadami

Hafizullah Qadami (Kabul, 20 de febrer del 1985) és un futbolista afganès que juga al club Ferozi F.C. de davanter.

Veure Kabul і Hafizullah Qadami

Haibatullah Akhundzada

Hibatullah Akhundzada (nascut en 1961) és l'emir (líder polític i militar) dels talibans, un moviment polític i fonamentalista islàmic que des d'agost de 2021 governa de facto Afganistan.

Veure Kabul і Haibatullah Akhundzada

Hamid Karzai

Hamid o Hamed Karzai (Karz, 1957) és un polític afganès d'ètnia paixtu, president de l'Afganistan des del 7 de desembre de 2004 fins al 29 de setembre de 2014.

Veure Kabul і Hamid Karzai

Hava, Maryam, Ayesha

Hava, Maryam, Ayesha és una pel·lícula dramàtica afganesa del 2019 dirigida per Sahraa Karimi.

Veure Kabul і Hava, Maryam, Ayesha

Haydar Mirza

Muhàmmad Mirza Haydar conegut com a Haydar Mirza (1499/1500-1551) fou un historiador persa mongol.

Veure Kabul і Haydar Mirza

Hazarajat

Hazarajat Bandera de la nació hazara (sector turcofil) Bandera del Partit Hizb-i-Wahdat Hazarajat o Hazaristan (hindko/urduہزارہ, paixtu هزاره) és una regió del centre de l'Afganistan habitada pels hazares.

Veure Kabul і Hazarajat

Heftalites

Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.

Veure Kabul і Heftalites

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Veure Kabul і Herat

Hindu Kush

L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.

Veure Kabul і Hindu Kush

Hinduixàhida

La dinastia hinduixàhida o dels hinduixàhides fou una nissaga que va governar a Kabul i Panjab.

Veure Kabul і Hinduixàhida

Hissor

Hissor (tadjik Ҳисор, abans Hisar o Hissar, rus Gissar Гиссар) és una ciutat de l'occident del Tadjikistan a uns 15 km a l'oest de Duixanbe.

Veure Kabul і Hissor

Història de l'Afganistan

talibans el 21 de març de 2001. La situació geogràfica de l'Afganistan l'ha convertit en lloc de trobada d'imperis i civilitzacions, així com en encreuament d'importants rutes comercials com la Ruta de la Seda.

Veure Kabul і Història de l'Afganistan

Història de l'Iran

-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.

Veure Kabul і Història de l'Iran

Història del Pakistan

Un mapa on es perfilen els llocs històrics del Pakistan Es considera que els primers habitants coneguts de l'actual regió del Pakistan van ser els soanians (Homo erectus), que s'instal·laren a la vall de Soan i Riwat fa gairebé 2 milions d'anys.

Veure Kabul і Història del Pakistan

Història del Panjab

La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.

Veure Kabul і Història del Panjab

Història del Rajasthan

La història del Rajasthan comença amb la civilització de la vall de l'Indus que es va estendre per part de l'estat actual, i Kalibangan, al districte d'Hanumangarh, que fou un centre destacat d'aquesta cultura.

Veure Kabul і Història del Rajasthan

Història del Sind

El Sind és una regió històrica sotmesa a múltiples dominacions al llarg de la seva història, el territori de la qual correspon a grans trets amb la moderna província pakistanesa del Sind.

Veure Kabul і Història del Sind

Hivern al Karabagh (1403-1404)

Timur va passar el hivern del 1403 al 1404 al Karabagh.

Veure Kabul і Hivern al Karabagh (1403-1404)

Hoda Khamosh

és una periodista i una poeta afganesa, però també defensora dels drets de les dones.

Veure Kabul і Hoda Khamosh

Homeira Qaderi

Homeira Qaderi (en paixtu: حمیرا قادری; Kabul, 1980) és una educadora, professora universitària i activista feminista  afganesa.

Veure Kabul і Homeira Qaderi

Horia Mosadiq

Horia Mosadiq és una activista pels drets humans afganesa, politòloga i periodista.

Veure Kabul і Horia Mosadiq

Hotel Intercontinental Kabul

L'Intercontinental (en anglès: Inter-Continental Hotel, també conegut com l'Inter-Con) és un hotel de cinc estrelles situat en el barri de Kārte Parwān, en l'oest de Kabul, la capital de l'Afganistan.

Veure Kabul і Hotel Intercontinental Kabul

Hugh Trenchard

El Mariscal de la Reial Força Aèria Hugh Montague Trenchard, 1r Vescomte Trenchard GCB OM GCVO DSO, (3 de febrer de 1873 – 10 de febrer de 1956) va ser un oficial britànic instrumental en l'establiment de la Reial Força Aèria.

Veure Kabul і Hugh Trenchard

Humayun

Nasir-ud-din Muhammad Humayun (Kabul, 6 de març de 1508 - Delhi, 20 de gener de 1556), va ser el segon emperador mogol regnant entre els anys 1530 i 1540 i altre cop del 1555 al 1556.

Veure Kabul і Humayun

Humira Saqib

Humira Saqib (Kabul, 1980) és una periodista afganesa.

Veure Kabul і Humira Saqib

Ibn al-Àixath

Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn al-Àixath al-Kindí, més conegut senzillament com a Ibn al-Àixath (?, - Aracòsia, 704), fou un general omeia descendent d'una família noble dels kinda d'Hadramaut, net d'al-Àixath i fill de Muhàmmad ibn al-Àixath, un personatge notable però de segon nivell.

Veure Kabul і Ibn al-Àixath

Ibrahim ibn Ala al-Dawla

Ibrahim ibn Ala al-Dawla (mort el 1459) fou sultà timúrida de Khorasan (Herat).

Veure Kabul і Ibrahim ibn Ala al-Dawla

Ibrahim Lodi

Ibrahïm Lodi (+ 1526) fou el darrer sultà de la dinastia Lodi de Delhi.

Veure Kabul і Ibrahim Lodi

Ibrahim Sultan

Abu l-Fatah Ibrahim Sultan o Sultan Ibrahim ibn Xah Rukh (26 d'agost de 1394 - Xiraz, 3 de maig de 1435) fou un príncep timúrida, segon fill de Xah Rukh i net de Tamerlà, de nom complet de naixement Abu l-Fath Mirza Ibrahim Sultan Bahadur.

Veure Kabul і Ibrahim Sultan

Ilbars Khan III

Ilbars Khan III fou kan de Khivà vers 1732-1740.

Veure Kabul і Ilbars Khan III

Imam Kuli Khan ibn Din Muhammad

Imam Kuli Khan ibn Din Muhammad fou kan de Bukharà (1611-1650).

Veure Kabul і Imam Kuli Khan ibn Din Muhammad

Imperi Anuixtigínida

L'Imperi Anuixtigínida (conegut també com Imperi Khwarizm) va ser un imperi musulmà sunnita turco-persa que va governar grans parts de l'actual Àsia Central, Afganistan i l'Iran (regió del Khwarizm) en el període aproximat de 1077 a 1231, primer com a vassalls de l'Imperi seljúcida, i de Kara-khitai (dinastia Liao occidental), i més tard com a governants independents, fins a la conquesta mongola al segle XIII.

Veure Kabul і Imperi Anuixtigínida

Imperi Durrani

LImperi Durrani fou un imperi que s'estenia des de l'Altiplà del Tibet fins a les costes del Balutxistan i que comprenia els actuals països de l'Afganistan, el Pakistan i part de l'Iran i el Turkmenistan.

Veure Kabul і Imperi Durrani

Imperi Kuixan

L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.

Veure Kabul і Imperi Kuixan

Imperi Mogol

L'imperi mogol fou un imperi turc-musulmà que dominà una gran part del subcontinent indi entre els anys 1527 i 1707.

Veure Kabul і Imperi Mogol

Imperi Mongol

L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.

Veure Kabul і Imperi Mongol

Imperi Sunga

s). Actualment apropiat pel Museu Guimet (París). s). s). s). s). s). s). LImperi Sunga (o Imperi shunga) va controlar el nord, centre i est de l'Índia entre els anys 180 aC al 73 aC.

Veure Kabul і Imperi Sunga

Imperi Tibetà

LImperi Tibetà (Tibetà: བོད་ཆེན་པོ, Wylie: bod chen po, lit. 'Gran Tibet'; xinès: 吐蕃; pinyin: Tǔbō / Tǔfān) va ser un imperi centrat a l'altiplà tibetà, i format com a resultat de l'expansió imperial sota la dinastia Yarlung encapçalada pel seu 33è rei, Songsten Gampo al.

Veure Kabul і Imperi Tibetà

Indo-Sassànides

Kushan anteriors. Coin of the Indo-Sassanid ''kushansha'' Varhran I (early 4th century). a l'anvers el rei Vahhran amb vestits propis de la vall de l'Indo, i al revers un brau irania i a vegades un altar zorostrià El Indo-Sassànides, Kuixano-Sassànides o Kuixanxas foren una branca dels perses sassànides que establiren el seu govern al subcontinent indi nord-occidental durant els segles  i a costa del decadent Imperi Kuixan.

Veure Kabul і Indo-Sassànides

Ingrid Reichel

Ingrid Reichel (n. el 1961 a Sankt Pölten, Baixa Àustria) és una artista, pintora i assagista austríaca.

Veure Kabul і Ingrid Reichel

Iskandar ibn Úmar Xaykh

Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.

Veure Kabul і Iskandar ibn Úmar Xaykh

Istalif

Istalif és una vila de la província de Kabul, a l'Afganistan, a uns 28 km al nord-oest de Kabul a 1.693 m d'altitud.

Veure Kabul і Istalif

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Veure Kabul і Istanbul

Ivoris de Bagram

Els ivoris de Bagram són una sèrie de més de mil incrustacions decoratives, tallades en vori i os, i anteriorment unides a mobles de fusta, trobades en excavacions del 1930 a Bagram, Afganistan.

Veure Kabul і Ivoris de Bagram

Jahan Xah Bahadur

Jahan Xah, Jahan Shah, Jahan Shah Bahadur, Jahan Shah Jaku o Jahan Xah Barles- (+ 1405) fou un amir mongol de Transoxiana, que va servir primer sota Amir Husayn i després sota Tamerlà.

Veure Kabul і Jahan Xah Bahadur

Jahangir

Nur-ud-Din Salim Jahangir (Fatehpur Sikri, 20 de setembre de 1569(calendari gregorià) - Rajauri, 8 de novembre de 1627(calendari gregorià)) fou emperador de l'Imperi Mogol del 1605 al 1627. Jahangir vol dir ‘Conqueridor del Món’ en persa i Nur-ad-Din vol dir ‘Llum de la Fe’ en àrab.

Veure Kabul і Jahangir

Jahangir Mirza

Jahangir Mirza (~1585- ~1507) fou un príncep timúrida d'Andijan.

Veure Kabul і Jahangir Mirza

Jaitpur

Jaitpur a un mapa de l'Imperial Gazetteer of India Jaitpur fou un estat tributari protegit a l'Índia central.

Veure Kabul і Jaitpur

Jaku Barles

Jaku Barles - a vegades escrit també com Cheku Barles - (+ hivern del 1383 al 1384) fou un amir dels Barles, lleial personal de Tamerlà.

Veure Kabul і Jaku Barles

Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.

Veure Kabul і Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalalabad

Jalalabad (o) és una ciutat de l'Afganistan a la confluència del riu Kabul i el riu Kunar, capital de la província Nangarhar.

Veure Kabul і Jalalabad

Jalaluddin Haqqani

Mawlawi Jalaluddin Haqqani (Paktiyā, Afganistan, 1939 - 3 de setembre de 2018) va ser un militar mujahidí afganès, fundador i líder de la Xarxa Haqqani, un grup insurgent que lluita en les guerres de guerrilles contra les forces de l'OTAN dirigides pels EUA, i contra el govern de l'Afganistan.

Veure Kabul і Jalaluddin Haqqani

Jamal-ad-Din al-Afghaní

Jamal-ad-Din al-Afghaní (sayyid Jamāl ad-Dīn al-Afghānī), conegut també com a Jamal-ad-Din Assadabadí (sayyid Jamāl ad-Dīn Asadābādī) o simplement com a al-Afghaní (Assadabad, Iran, 1838/39 - Constantinoble, 9 de març de 1897), va ser un teòleg musulmà i activista polític, influent principalment a l'Orient Mitjà, l'Àsia del sud i Europa.

Veure Kabul і Jamal-ad-Din al-Afghaní

Jammu

Jammu és una ciutat del nord-oest de l'Índia, capital de la divisió de Jammu i del districte de Jammu, i que també es converteix en la capital de l'estat de Jammu i Caixmir durant l'hivern; té una població aproximada de 378,431 habitants (2001).

Veure Kabul і Jammu

Janibeg Sultan

Janibeg Sultan (Janibeg ibn Kwaja Muhammad o Khoja Muhammad) fou regent del kanat dels uzbeks.

Veure Kabul і Janibeg Sultan

Jardí mogol

Els Jardins de Shalimar, a Lahore, Pakistan, són uns dels jardins més famosos de tota l'etapa mogol El jardí mogol és un grup de jardins construïts per l'imperi Mogol en un estil arquitectònic d'origen persa.

Veure Kabul і Jardí mogol

Jordi Llompart i Mallorquès

Jordi Llompart i Mallorquès (Barcelona, 11 d'octubre de 1962) és un periodista, cineasta i escriptor català que ha dirigit i presentat programes de ràdio i televisió.

Veure Kabul і Jordi Llompart i Mallorquès

Julio Fuentes Serrano

va ser un reporter de guerra espanyol assassinat mentre cobria la Guerra de l'Afganistan de 2001.

Veure Kabul і Julio Fuentes Serrano

Kabul (desambiguació)

* Geografia.

Veure Kabul і Kabul (desambiguació)

Kabuli pilav

El Kabuli pilav (en persa darí, قابلی پلاو), és un plat afganès d'arròs pilaf barrejat amb panses, pastanagues i xai.

Veure Kabul і Kabuli pilav

Kabulistan

Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.

Veure Kabul і Kabulistan

Kafiristan

Kafiristan (en farsi: کافرستان, traduït com «país dels infidels») fou una regió muntanyosa de l'Hindu Kush al nord-est de l'Afganistan, que correspon a grans trets a la moderna província de Nuristan a l'Afganistan.

Veure Kabul і Kafiristan

Kalash

Kalash, kalās o kalasha, denominació d'una ètnia que habita entre els actuals límits septentrionals del Pakistan, en les valls de Rukmu, Mumret i Biriut corresponents a la serralada de l'Hindu Kush.

Veure Kabul і Kalash

Kalat (ciutat)

Kalat o Qalat també Kelat i Khelat (urdú: قلات) és una ciutat del Pakistan capital del districte de Kalat, província del Balutxistan.

Veure Kabul і Kalat (ciutat)

Kalhora

La dinastia Kalhora (o dels kalhores) fou una nissaga que va governar al Sind (Pakistan) del 1701 al 1783.

Veure Kabul і Kalhora

Kanat de Balkh

El kanat de Balkh fou un kanat uzbek que va existir entre el i el centrat a la ciutat de Balkh.

Veure Kabul і Kanat de Balkh

Kanat de Bukharà

El Kanat de Bukharà fou un estat de l'Àsia Central durant els segles  i, i continuat sota emirs al i fins al 1920.

Veure Kabul і Kanat de Bukharà

Kanat de Kunduz

El Kanat de Kunduz (una corrupció de Kohnehdiz, "El Castell Vell") fou un estat uzbek que va existir del 1649 al 1888.

Veure Kabul і Kanat de Kunduz

Kanat de Txagatai

El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.

Veure Kabul і Kanat de Txagatai

Kandahar

Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.

Veure Kabul і Kandahar

Kanixka I

Imperi Kuixan Kanixka I fou rei/emperador dels kuixana (Imperi Kuixan) que va governar en una data incerta entre el 78 i el 127, entre el 127 i el 147 o entre el 227 i el 255), i va afavorir l'expansió del budisme i l'art grecobudista de Gandhara (impulsat per Menandre I rei grec de Bactriana) en el qual Buda, abans representat simbòlicament per una roda, una petjada dels peus, etc., agafava el rostre dels déus grecs, especialment Apol·lo.

Veure Kabul і Kanixka I

Karatshar

Karatshar fou un príncep timúrida, fill de Suyurghatmish, net de Xah-Rukh i besnet de Tamerlà.

Veure Kabul і Karatshar

Karnal

Karnal (hindi करनाल) és una ciutat i municipalitat de l'estat d'Haryana, capital del districte de Karnal, a 123 km al nord de Delhi i 126 al sud de Chandigarh, a la riba de l'antic llit del Jumna (a uns 12 km del riu en el curs actual).

Veure Kabul і Karnal

KGB

El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991.

Veure Kabul і KGB

Khairpur

Khairpur fou un estat tributari protegit al Sind, abans de la presidència de Bombai, amb una superfície de 15.669 km².

Veure Kabul і Khairpur

Khaled Hosseini

és un novel·lista i metge afganès que viu als Estats Units des dels quinze anys.

Veure Kabul і Khaled Hosseini

Khalida Popal

Khalida Popal (Kabul, Afganistan, 21 de maig de 1987) és una jugadora de futbol i feminista afgana.

Veure Kabul і Khalida Popal

Khalilullah Khalili

Khalilullah Khalili (Kabul 1907-1987) va ser el poeta més destacat de l'Afganistan al segle XX, així com un destacat historiador, professor universitari, diplomàtic i confident reial.

Veure Kabul і Khalilullah Khalili

Khatak

Khatak és una tribu paixtu dels districtes pakistanesos de Kohat i Peshawar a la Província de la Frontera del Nord-oest.

Veure Kabul і Khatak

Khorasan (província del Califat)

Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.

Veure Kabul і Khorasan (província del Califat)

Khulm

Khulm és una població de l'Afganistan antigament anomenada Tashkurgan o Tash-Kurgan, a la província de Balkh, al nord del país a uns 55 km a l'est de Mazar-i Sharif.

Veure Kabul і Khulm

Khushal Khan Khattak

Khushal Khan Khattak (Akora, 1613 - Tirah, 19 de febrer de 1689) fou un destacat poeta, guerrer i cap tribal dels khatak.

Veure Kabul і Khushal Khan Khattak

Khusraw Xah

Khusraw Xah (apareix com a Khosro, Khusro o Khusrau Shah) fou un amir dels timúrides de Samarcanda, un turc dels quiptxaqs.

Veure Kabul і Khusraw Xah

Khyber Pakhtunkhwa

El Khyber-Pakhtunkhwa, antigament anomenat la Província de la Frontera del Nord-oest (North-West Frontier Province, coneguda també com a NWFP, urdú śhumāl maġribī sarhadī sūbha شمال مغربی سرحدی صوبہ) és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.

Veure Kabul і Khyber Pakhtunkhwa

Kidarites

Àsia el 400, amb les terres kidarites i els seus veíns. Els kidarites (Xinès: Ki-To-Lo) foren una dinastia que podria ser yuezhi o bé del clan "Ki", probablement originanda a partir del poble Uar.

Veure Kabul і Kidarites

Kilij Ali Beg

Kilik Ali Beg fou atalik de Khulm sota sobirania afganesa des d'una data desconeguda cap al final del fins a la seva mort el 1817.

Veure Kabul і Kilij Ali Beg

Kizilbaix

Kizilbaix (cap vermell) són diversos grups o sectes a Turquia, entre les quals la principal és la dels alevis.

Veure Kabul і Kizilbaix

Kotxkunju

Kotxkunju o Kutxkuntxi, tercer kan de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan, era el fill d'Abu l-Khayr, fundador de la dinastia, i de Rabia Bégüm, filla d'Ulugh Beg.

Veure Kabul і Kotxkunju

Kuh-e Bandaka

Kuh-e Bandaka o Kohe Bandaka, Koh-i Bandaka, Bandako, o incorrectament Koh-i-BandakorRobin Hartshorne, "Bandako", American Alpine Journal, 1966.

Veure Kabul і Kuh-e Bandaka

Kunduz

Kunduz, també esmentada com a Kundûz, Qonduz, Qondûz, Konduz, Kondûz, Kondoz o Qhunduz, és una ciutat del nord de l'Afganistan, capital de la província de Kunduz i del districte de Kunduz.

Veure Kabul і Kunduz

Lahore

Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).

Veure Kabul і Lahore

Laila Haidari

és una activista pels drets humans i restauradora afganesa.

Veure Kabul і Laila Haidari

Learning to Skateboard in a Warzone (If You're a Girl)

Learning to Skateboard in a Warzone (if you're a girl) (en català: Aprendre a patinar en una zona de guerra (si ets una noia)) és un curtmetratge documental britànic del 2019 dirigit per Carol Dysinger i produït per Elena Andreicheva.

Veure Kabul і Learning to Skateboard in a Warzone (If You're a Girl)

Leena Alam

és una actriu de cinema, televisió i teatre afganesa.

Veure Kabul і Leena Alam

Llengües de l'Afganistan

L'Afganistan és un estat multilingüe en el qual els dos idiomes més parlats, el paixtu i el darí, tenen caràcter d'oficials.

Veure Kabul і Llengües de l'Afganistan

Llengües oguz

Salar Les llengües oguz o llengües turqueses sud-occidentals són una de les sis principals branques en les quals es divideixen les llengües turqueses.

Veure Kabul і Llengües oguz

Lliga afganesa de futbol

La Lliga de Futbol de l'Afganistan és la competició futbolística més important a l'Afganistan.

Veure Kabul і Lliga afganesa de futbol

Llista d'estats sobirans i territoris dependents d'Àsia

miniatura Aquesta és un llista d'estats sobirans i territoris dependents a Àsia.

Veure Kabul і Llista d'estats sobirans i territoris dependents d'Àsia

Llista de biblioteques nacionals i estatals

Estats Units d'Amèrica. Biblioteca del Congrés dels Estats Units, Thomas Jefferson Building Les biblioteques nacionals són creades pels governs dels estats i nacions per servir com a dipòsit d'informació rellevant dels països als quals donen servei.

Veure Kabul і Llista de biblioteques nacionals i estatals

Llista de capitals d'estats independents

Vet aquí una llista de les capitals d'estats independents del món, ordenades alfabèticament, amb l'estat al qual corresponen indicat al costat de cadascuna.

Veure Kabul і Llista de capitals d'estats independents

Llista de ciutats d'Afganistan

Vista aèria de Kabul, capital i ciutat més gran de l'Afganistan. Vista aèria de Kandahar, la segona ciutat més gran de l'Afganistan. Vista aèria de Herat, la tercera ciutat més gran de l'Afganistan. Vista aèria de Mazar-i-Sharif, la quarta ciutat més gran de l'Afganistan.

Veure Kabul і Llista de ciutats d'Afganistan

Llista de gentilicis

En aquesta llista de gentilicis es donen les formes de gentilici en català de les comarques de Catalunya i dels estats i capitals del món.

Veure Kabul і Llista de gentilicis

Llista de peixos de l'Afganistan

''Alburnoides bipunctatus'' ''Ctenopharyngodon idella'' ''Hypophthalmichthys molitrix'' ''Leuciscus idus'' ''Gobio gobio'' ''Gambusia holbrooki'' ''Channa gachua'' ''Aspius aspius'' ''Amblypharyngodon mola'' ''Rita rita'' ''Puntius conchonius'' ''Pelecus cultratus'' ''Oryzias latipes'' Truita arc de Sant Martí (''Oncorhynchus mykiss'') ''Ompok bimaculatus'' ''Wallago attu'' ''Tor putitora'' ''Sander lucioperca'' Aquesta llista de peixos de l'Afganistan -incompleta- inclou 127 espècies de peixos que es poden trobar a l'Afganistan ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.

Veure Kabul і Llista de peixos de l'Afganistan

Mah Chuchak Begum

Mah Cuchak Begun —en ماہ چوچک بیگم— va ser emperadriu de l'Imperi Mogol, com a segona esposa de l'emperador Humayun.

Veure Kabul і Mah Chuchak Begum

Mahabat Khan

Mahabat Khan — محابت خان en — (? - 1634) fou un general mogol.

Veure Kabul і Mahabat Khan

Mahbouba Seraj

Mahbouba Seraj, també escrit com a Mahbooba Seraj (Kabul, 1948), és una periodista afganesa i activista pels drets de les dones.

Veure Kabul і Mahbouba Seraj

Man Singh

Man Singh (21 de desembre de 1550-1615) fou maharajà d'Amber (Jaipur) i general de l'exèrcit mogol sota Akbar, governant diverses províncies de l'imperi.

Veure Kabul і Man Singh

Mankera

Mankera és una ciutat, capital del tahsil de Mankera al districte de Bhakkar, al Panjab (Pakistan).

Veure Kabul і Mankera

Mariam Ghani

Mariam Ghani és una artista, cineasta, escriptora i professora resident a Brooklyn.

Veure Kabul і Mariam Ghani

Mary Akrami

Mary Akrami és directora del Centre de Desenvolupament d'Habilitats de les Dones Afganeses des de l'any 1999, creat durant el seu exili al Pakistan.

Veure Kabul і Mary Akrami

Massouda Jalal

Massouda Jalal (Gulbahar, 7 de gener de 1962) és una metgessa pediatra i política de l'Afganistan.

Veure Kabul і Massouda Jalal

Masud Sultan Mirza

Masud Sultan Mirza fou un príncep timúrida, fill de Sultan Mahmud Mirza i de Khanzada Begum (filla del mir de Tirmidh o Termez).

Veure Kabul і Masud Sultan Mirza

Mazar-e Xarif

La gran mesquita blava de '''Mazar-e Xarif''' Mazar-e Xarif és la quarta ciutat més gran de l'Afganistan, amb uns 300.600 habitants (estimació de l'any 2006).

Veure Kabul і Mazar-e Xarif

Medalla de l'Afganistan

Revers de la medalla La Medalla de l'Afganistan (anglès: Afghanistan Medal), sancionada el 19 de març de 1881, va ser concedida als membres dels exèrcits britànic i indi que van servir a l'Afganistan entre 1878 i 1880 durant la Segona Guerra de l'Afganistan, la primera guerra va ser de 1839 a 1842.

Veure Kabul і Medalla de l'Afganistan

Medalla de la Defensa de Kelat-I-Ghilzie

La Medalla Kelat-I-Ghilzie (anglès: Medal for the Defence of Kelat-I-Ghilzie) és una medalla de campanya emesa per la Companyia Britànica de les Índies Orientals, als defensors del fort de Kelat-I-Ghilzie durant la Primera guerra anglo-afganesa.

Veure Kabul і Medalla de la Defensa de Kelat-I-Ghilzie

Medicina de l'antic Iran

Alguns dels primers registres de la història de la medicina de l'antic Iran es poden trobar l'Avesta, la col·lecció principal dels texts sagrats del zoroastrisme. La Medicina de l'antic Iran  la seva pràctica i el seu estudi a Pèrsia té una història llarga i prolífica.

Veure Kabul і Medicina de l'antic Iran

Menandre I

Menandre I o Menandre I Sòter (també esmentat com Menandre de Bactriana i a les fonts índies com Milinda) (Menander) fou rei indogrec (sembla que mai va governar a tota Bactriana) vers 150 aC a 135 aC.

Veure Kabul і Menandre I

Meridià 69 a l'est

El meridià 69 a l'est de Greenwich és una línia de longitud que s'estén des del Pol Nord travessant l'oceà Àrtic, Àsia, l'oceà Índic, l'oceà Antàrtic i l'Antàrtida fins al Pol Sud.

Veure Kabul і Meridià 69 a l'est

Mesquita Abdul Rahman

La mesquita d'Abdul Rahman, també coneguda com la Gran Mesquita de Kabul, és una de les mesquites més grans de l'Afganistan.

Veure Kabul і Mesquita Abdul Rahman

Miguel Courtois

Miguel Courtois-Paternina (París, 1960) és un director de cinema hispano-francès.

Veure Kabul і Miguel Courtois

Mikhaïl Ievstàfiev

Mikhaïl Aleksàndrovitx Ievstàfiev (en rus: Михаи́л Алекса́ндрович Евста́фьев; nascut a Moscou el 1963) és un artista, fotògraf i escriptor rus.

Veure Kabul і Mikhaïl Ievstàfiev

Mina Walking

Mina Walking és una pel·lícula dramàtica canadenc-afganesa del 2015 escrita i dirigida per Yosef Baraki.

Veure Kabul і Mina Walking

Mir Nasr Allah Bahadur Khan

Mir Nasr Allah Bahadur Khan fou emir de Bukharà de 1826 a 1860.

Veure Kabul і Mir Nasr Allah Bahadur Khan

Mirza Askari

Mirza Askari (1516 -1558, entre la Meca i Damasc) fou un príncep mogol, tercer fill (sense comptar els morts joves) de Baber, germà de Mirza Kamran i germanastre d'Humayun i de Mirza Hindal.

Veure Kabul і Mirza Askari

Mirzes

Els mirzes fou una família o nissaga d'origen timúrida que va operar al segle XVI provocant turbulències a l'Imperi Mogol sota Akbar el Gran.

Veure Kabul і Mirzes

Mirzes del Badakhxan

La dinastia dels mirzes de Badakhxan fou una nissaga local d'origen timúrida que va governar per més d'un segle al Badakhxan.

Veure Kabul і Mirzes del Badakhxan

Missió d'Assistència de les Nacions Unides a l'Afganistan

La Missió d'Assistència de les Nacions Unides a l'Afganistan (coneguda també com a UNAMA per les sigles en anglès de United Nations Assistance Mission in Afghanistan) és una missió política de l'Organització de les Nacions Unides creada a petició del govern de l'Afganistan per ajudar al poble afganès en l'assentament d'unes bases per a la pau i el desenvolupament.

Veure Kabul і Missió d'Assistència de les Nacions Unides a l'Afganistan

Missió de Bons Oficis de les Nacions Unides a l'Afganistan i Pakistan

La Missió de Bons Oficis de les Nacions Unides a l'Afganistan i Pakistan (UNGOMAP) va ser una missió de pau de les Nacions Unides establerta el 15 de maig de 1988 mitjançant la Resolució 622 a proposta del Secretari General de les Nacions Unides que havia requerit una missió de suport al Representant Especial del Secretari General Diego Cordovez Zegers que es trobava a la regió.

Veure Kabul і Missió de Bons Oficis de les Nacions Unides a l'Afganistan i Pakistan

Mohammad Najibullah

Najibullah condecorant a un soldat Mohammed Najibullah Ahmadzaï (Gardez, Afganistan, 6 d'agost de 1947 - Kabul, 27 de setembre de 1996) fou el quart i últim president de la República Democràtica de l'Afganistan.

Veure Kabul і Mohammad Najibullah

Mohammad Omar

El mul·là Mohammad Omar (Nodeh, prop de Kandahar, 1959 – 23 d'abril de 2013), més conegut com el Mul·là Omar, va ser el líder dels talibans de l'Afganistan i el dirigent de facto d'aquest país entre els anys 1996 i 2001, amb el títol oficial de Cap del Consell Suprem.

Veure Kabul і Mohammad Omar

Mohammed Zahir Shah

Mohammed Zahir Shah el 1963. Mohammed Zahir, assegut a la dreta de la imatge, a la presa de possessió del president Hamid Karzai, el 7 de desembre de 2004. Mohammed Zahir Shah (Kabul, 15 d'octubre de 1914 – Kabul, 23 de juliol de 2007) fou el darrer rei de l'Afganistan, que va regnar des del 1933 fins que fou deposat per un cop d'estat el 1973.

Veure Kabul і Mohammed Zahir Shah

Mohsen Makhmalbaf

Mohsen Makhmalbaf (en persa محسن مخملباف; Teheran, Iran, 29 de maig de 1957) és un realitzador de cinema, escriptor, guionista, productor de cinema i activista a favor dels drets humans iranià.

Veure Kabul і Mohsen Makhmalbaf

Mort per tortura

Mort per tortura és una mort precedida per la tortura de la víctima.

Veure Kabul і Mort per tortura

Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona

La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona és un festival de cinema que se celebra a Barcelona des de l'any 1993.

Veure Kabul і Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona

Mubàixir Bahadur

Mubàixir Bahadur (Mubashir Bahadur) fou un emir turcomongol de Tamerlà a cavall entre els segles  i, mort el 1410.

Veure Kabul і Mubàixir Bahadur

Muhammad Ait Kutmur

Shaikh Muhammad Ait Kutmur (segle XIV) fou un amir (general) de Tamerlà.

Veure Kabul і Muhammad Ait Kutmur

Muhammad Dawud Khan

Muhammad Dawud Khan o Mohammad Daud Khan fou primer ministre de l'Afganistan (1953-1963) i després el primer president del país després de la proclamació de la República Democràtica de l'Afganistan.

Veure Kabul і Muhammad Dawud Khan

Muhàmmad Alim Khan

Sàyyid Muhàmmad Alim Khan (3 de gener de 1880– 28 d'abril de 1944) fou el darrer emir de Bukharà de la dinastia Mangit.

Veure Kabul і Muhàmmad Alim Khan

Muhàmmad Murad Beg

Muhàmmad Murad Beg fou mir del Kanat de Kunduz i sobirà de la regió de l'Oxus en una data desconeguda prop del 1812 (anterior a aquest any) i fins vers el 1841 (entre 1840 i 1842 segons les fonts).

Veure Kabul і Muhàmmad Murad Beg

Muhàmmad Xah de Delhi

Muhammad Shah Nàssir-ad-Din Muhàmmad-Xah ibn Jahan-Xah ibn Xah Alam I (7 d'agost de 1702-16 d'abril de 1747), de malnom Rawsgab Akhtar (Estrella Brillant) fou emperador mogol de Delhi.

Veure Kabul і Muhàmmad Xah de Delhi

Muhàmmad Xaibani

Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.

Veure Kabul і Muhàmmad Xaibani

Murad Bakhsh

Murad Bakhsh Muhammad Murad Bakhsh (28 de setembre de 1624 - 14 de desembre de 1661) fou un príncep mogol, quart fill de Xa Jahan, sent la seva mare Mumtaz Mahal.

Veure Kabul і Murad Bakhsh

Museu de Kabul

El Museu de Kabul és el nom popular del Museu Nacional de l'Afganistan, a la ciutat de Kabul, capital de l'Afganistan.

Veure Kabul і Museu de Kabul

Muzaffarabad

Muzaffarabad — مُظفٌر آباد en pahari — és una ciutat sota administració del Pakistan, a la part de Caixmir sota control del Pakistan anomenada Azad Kashmir (Caixmir Lliure) de la que és la capital.

Veure Kabul і Muzaffarabad

Muzàffar al-Din Bahadur Khan

Muzàffar al-Din Bahadur Khan fou emir de Bukharà (estrictament emir del Kanat de Bukharà, de fet emir/kan de l'emirat de Bukharà) del 1860 al 1885.

Veure Kabul і Muzàffar al-Din Bahadur Khan

Nabha

Escut Nabha fou un estat tributari protegit un dels anomenats estats phulkians al grup d'estat del Cis-Sutlej sota el govern del Panjab.

Veure Kabul і Nabha

Nadhr Muhàmmad ibn Din Muhàmmad

Nadhr o Nazr (a vegades Nàdir o Nasr) Muhàmmad ibn Din Muhàmmad ibn Djani Muhàmmad ibn Yar Muhàmmad (Khargird, Khurasan, 1591/1592 - Simnan 19 de juny de 1651) fou el cinquè gran kan uzbek de Transoxiana i Balkh de la família djànida o astrakhànida.

Veure Kabul і Nadhr Muhàmmad ibn Din Muhàmmad

Nadia Ghulam

Nadia Ghulam (Kabul, Afganistan, 4 de juny de 1985) és una escriptora afganesa.

Veure Kabul і Nadia Ghulam

Nancy Dupree

Nancy Hatch Dupree (Cooperstown, Nova York; - Kabul (Afganistan)) va ser la directora del Centre de l'Afganistan a la Universitat de Kabul a Afganistan i autora de cinc llibres que va compilar mentre estudiava la història de l'Afganistan de 1962 fins a finals de1970.

Veure Kabul і Nancy Dupree

Nargis Taraki

Nargis Taraki (Gazni, Afganistan, 24 de maig de 1997) és una activista afganesa.

Veure Kabul і Nargis Taraki

Nasir Mirza

Nasir Mirza (mort el 1515) fou un príncep timúrida, germà petit de Baber.

Veure Kabul і Nasir Mirza

Nasrin Husseini

Nasrin Husseini és una veterinària afganesa graduada a la Facultat de Veterinària de Kabul que s'ha especialitzat en animals de granja i la millora de la productivitat dels aliments que se'n deriven.

Veure Kabul і Nasrin Husseini

Nasrin Oryakhil

Nasrin Oryakhil (Kabul, 1964) és una ministra, ginecòloga i obstetrícia afganesa.

Veure Kabul і Nasrin Oryakhil

National Geographic Society

Animació amb el logotip. La National Geographic Society (en català: Societat Geogràfica Nacional) és una organització que té com a objectiu avançar cap al coneixement general de la geografia i el món entre el públic general.

Veure Kabul і National Geographic Society

Nàdir-Xah Afxar

fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Veure Kabul і Nàdir-Xah Afxar

Negin Khpalwak

és una directora d'orquestra que dirigeix "Zohra", la primera orquestra femenina de l'Institut Nacional de la Música de l'Afganistan.

Veure Kabul і Negin Khpalwak

Niloxen de Macedònia

Niloxen (en Niloxenus), fill de Sàtir, fou un general macedoni amic d'Alexandre el Gran.

Veure Kabul і Niloxen de Macedònia

Ofensiva talibana de 2021 a l'Afganistan

Lofensiva militar dels talibans i llurs grups militants aliats contra el govern de l'Afganistan i llurs aliats va començar el 1r de maig de 2021, coincidint amb la retirada de la majoria de les tropes dels Estats Units d'Amèrica de l'Afganistan.

Veure Kabul і Ofensiva talibana de 2021 a l'Afganistan

Operació Cicló

Un mujahidí dispara un míssil terra-aire SA-7 el 1988, durant la Guerra afganosoviètica. LOperació Cicló va ser el criptònim del programa de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) estatunidenca per a reclutar fonamentalistes islàmics (després coneguts com a mujahidins) contra el govern de la República Democràtica de l'Afganistan (1978-1992) i l'Exèrcit Roig (1979-1989).

Veure Kabul і Operació Cicló

Operació Tempesta-333

LOperació Tempesta-333 (en rus: Операция Шторм-333) va ser el nom en clau de l'operació de tropes especials de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) que el 27 de desembre de 1979 va matar el dictador afganès Hafizullah Amín i a 800 guàrdies d'elit al palau Tajbeg, a 16 km de Kabul.

Veure Kabul і Operació Tempesta-333

Organització Islàmica de la Dawa de l'Afganistan

LOrganització Islàmica de la Dawa de l'Afganistan és un partit polític de l'Afganistan dirigit per Abdul Rasul Sayyaf.

Veure Kabul і Organització Islàmica de la Dawa de l'Afganistan

Ormuz Kuixanxa

Ormuz Kuixanxa (Hormozd Kušānšāh) fou un príncep sassànida que va governar la regió anomenada Kušān, al nord-est de l'imperi, que havia estat la terra dels kuixans.

Veure Kabul і Ormuz Kuixanxa

Ortospana

Ortospana (grec: Ὀρτόσπανα) o Cabura (grec: Κάβουρα) regat pel Cofèn un afluent de l'Indus, fou una antiga ciutat de Bactriana que correspon probablement a la moderna Kabul.

Veure Kabul і Ortospana

Ovis ammon polii

El carner de Marco Polo o ovella de Marco Polo (Ovis ammon polii) és una subespècie de Ovis ammon que habita a les muntanyes del Pamir; la seva àrea de distribució és Tadjikistan, Kirguizstan i Xina. La denominació d'argalí de Marco Polo es deu al fet que aquest explorador va ser el primer occidental que el va descriure, el 1273.

Veure Kabul і Ovis ammon polii

Paco Elvira

Paco Elvira (Barcelona, 30 d'octubre de 1948 - Massís del Garraf, 30 de març de 2013) va ser un fotoperiodista català.

Veure Kabul і Paco Elvira

Paixtunistan

Paixtunistan (farsi: پشتونستان) o Pakhtunistan (farsi: پختونستان), és el nom que els nacionalistes paixtuns donen al seu territori ètnic dins Pakistan.

Veure Kabul і Paixtunistan

Paixtus

Els paixtus, coneguts històricament com a afganesos, són un grup ètnic iranià originari de l'Àsia Central i meridional.

Veure Kabul і Paixtus

Palau Darul Aman

El palau Darul Aman (‘habitada per la pau’ o, en un doble sentit, ‘habitada per Aman’) és un palau situat a uns 16 quilòmetres al sud-oest del centre de Kabul, l'Afganistan.

Veure Kabul і Palau Darul Aman

Panjshir

El Panjshir, Panjsheer o Panjsher (en persa: دره پنجشير - Dara-ye Panjšēr; literalment vall dels cinc lleons, o Panjshir Rud, riu dels cinc lleons) és un riu de l'Afganistan.

Veure Kabul і Panjshir

Paradise Sorouri

Paradise Sorouri (Isfahan, 1989) és una cantant afganesa, considerada com la primera rapera de l'Afganistan després de publicar la cançó «Faryad-e Zan» ("Crit de dona").

Veure Kabul і Paradise Sorouri

Pargietes

Pargietes (llatí: pargyetae, grec pargyetai) fou un poble de les muntanyes Paropamisus (Hindu Kush), al sud-oest de Kabul, esmentat per Ptolemeu.

Veure Kabul і Pargietes

Paropamisades

Els paropamisades (en llatí paropamisadae, en grec antic Παροπαμισάδαι) era el nom col·lectiu d'un grup de petites tribus que vivien a les muntanyes Paropamisus (Hindu Kush).

Veure Kabul і Paropamisades

Partit Solidari de l'Afganistan

El Partit Solidari de l'Afganistan (PSA), en dari حزب همبستگی افغانستان, és un partit democràtic que va ser fundat el 17 d'abril de 2004 a Kabul sota el lideratge d'enginyer Abdul Khaleq Nemat, i és un dels cent partits registrats en el marc del Ministeri de Justícia d'Afganistán.

Veure Kabul і Partit Solidari de l'Afganistan

Pas de Khyber

El pas de Khyber o pas de Khaibar és un llarg pas sinuós de cinquanta-vuit quilòmetres entre les muntanyes de Safed Koh i Kachmund, que formen part de l'Hindu Kush.

Veure Kabul і Pas de Khyber

Pas de Salang

El pas de Salang (Persa: كتل سالنگ Kotal-e Sālang) és una collada de 3878 metres de l'Afganistan, el major pas que connecta Kabul amb la part nord del país.

Veure Kabul і Pas de Salang

Patiala

Patiala fou un estat tributari protegit, el principal dels estats phulkians al Panjab.

Veure Kabul і Patiala

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Veure Kabul і Pèrsia

Persèpolis

Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.

Veure Kabul і Persèpolis

Peshawar

Peshawar (hindko پِسور; urdú: پشاور; paixtu: پښور) és una ciutat del Pakistan que al darrer cens (1998) tenia 910.807 habitants (més 68.740 de Peshawar Cantonment i 3.269 de Peshawar University) i una superfície de 86 km²; l'àrea urbana té prop d'un milió i mig d'habitants, a l'entorn d'1.400.000 habitants; la població el 1881 era de 79.982, el 1891 de 54.191 i el 1901 de 95.147 habitants (21.804 als cantonments).

Veure Kabul і Peshawar

Pete Buttigieg

Peter Paul Montgomery Buttigieg (pronunciació en anglès: /ˈbuːtəˌdʒɛdʒ/; South Bend (Indiana), 19 de gener de 1982) és un polític americà i exoficial de la Reserva de la Marina dels EUA que va ser alcalde de South Bend, Indiana entre 2012 i 2020.

Veure Kabul і Pete Buttigieg

Peter Greste

Peter Greste (Sydney, 1 de desembre de 1965) és un periodista i corresponsal letó-australià.

Veure Kabul і Peter Greste

Peucolau

Moneda de Peucolau. Peucolau Sòter Dikaios fou un rei indogrec que va governar a l'àrea de Gandhara vers el 90 aC.

Veure Kabul і Peucolau

Pir Muhàmmad I

Pir Muhàmmad I fou kan de Bukharà (vers 1528-1566) i kagan dels uzbeks (1556-1561), i temporalment kan de Bukharà (1552-1553).

Veure Kabul і Pir Muhàmmad I

Pir Muhàmmad ibn Jahangir

Pir Muhammad ibn Jahangir (1376 - 1407) fou un príncep timúrida, fill de Jahangir i net de Tamerlà.

Veure Kabul і Pir Muhàmmad ibn Jahangir

Presó Pul-e-Charkhi

La Presó Pul-e-Charkhi, també coneguda com el Centre d'Internament Nacional Afganès, és la presó més gran de l'Afganistan.

Veure Kabul і Presó Pul-e-Charkhi

Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm

El primer conflicte de Tamerlà amb Khwarizm fou el primer enfrontament militar entre Tamerlà, senyor de Transoxiana o Txagatai, i la dinastia sufita de Khwarizm encapçalada per Husayn Sufi ibn Yanghadai, el governant de Khwarizm.

Veure Kabul і Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm

Primera guerra anglo-afganesa

La Primera guerra anglo-afganesa (1838-1842) fou un conflicte entre el sobirà barakzay de Kabul i Kandahar i la Gran Bretanya.

Veure Kabul і Primera guerra anglo-afganesa

Principat de Swat

El principat de Swat fou un estat tributari protegit establert el 1849 al nord de la Província de la Frontera del Nord-oest, format per la vall del riu Swat) habitada per swatis. Fou abolit el 28 de juliol del 1969. Administrativament estava dividit en Swat Kohistan (Swat muntanyós) entre el Swat superior i Ain; i el Swat propi subdividit en Alt o Bar Swat i Baix o Kuz Swat.

Veure Kabul і Principat de Swat

Protectorat de l'Afganistan

L'Afganistan va estar sota protectorat de facto de la Gran Bretanya de 1880 a 1919.

Veure Kabul і Protectorat de l'Afganistan

Província de Daykundi

La província de Daykundi o Deykandi (persa: دایکندی) també Daikondi, Dāykondī o Daikundi és una divisió administrativa de l'Afganistan amb capital a Nili, a 320 km de Kabul, en el país hazara, territori anomenat Hazaradjat (Hazaristan).

Veure Kabul і Província de Daykundi

Província de Kabul

Districtes La província de Kabul és una divisió administrativa de l'Afganistan, una de les diverses províncies que formen l'estat.

Veure Kabul і Província de Kabul

Província de Kapisa

La província de Kapisa o Kâpîssâ, (persa/paixtu: کاپيسا) és una divisió administrativa de l'Afganistan al nord-est del país.

Veure Kabul і Província de Kapisa

Província de Laghman

Laghman és una de les 34 províncies de l'Afganistan.

Veure Kabul і Província de Laghman

Província de Panjshir

Vall del Pandjshir, 2006 Panjshir o Panjsher (persa/paixtu پنجشیر, literalment "cinc lleons"), és una divisió administrativa de l'Afganistan amb capital a Bazarak.

Veure Kabul і Província de Panjshir

Província de Parwan

La província de Parwan (Parwān, persa i paixtu: پروان) o Parvān és una divisió administrativa de l'Afganistan a les muntanyes de l'Hindu Kush,Richard Nelson Frye (1999).

Veure Kabul і Província de Parwan

Províncies de l'Afganistan

500px L'Afganistan té com a divisió administrativa primària el wilayat o província de les que n'hi ha 34.

Veure Kabul і Províncies de l'Afganistan

Províncies del Nord-oest

Províncies del Nord-oest (North- Western Provinces) fou una divisió administrativa o província de l'Índia Britànica, a la que des de 1877 va estar agregada administrativament el comissionat d'Oudh i el 1901 va agafar el nom de Províncies Unides d'Agra i Oudh.

Veure Kabul і Províncies del Nord-oest

Pulad Bugha

Pulad Bugha (segle XIV) fou un amir mongol turquitzat al servei d'Amir Husayn i després de Tamerlà.

Veure Kabul і Pulad Bugha

Qaydu

* Kaidu Khan (1230-1301), kan ogodeïda rival de Kubilai Khan.

Veure Kabul і Qaydu

Qaydu ibn Pir Muhammad

Qaydu ibn Pir Muhammad fou un príncep timúrida, fill de Pir Muhammad ibn Jahangir, net de Jahangir i besnet de Tamerlà.

Veure Kabul і Qaydu ibn Pir Muhammad

Qazaghan

Qazaghan (+ 1358) fou amir dels karaunes (vers 1345 – 1358) i governant efectiu del kanat de Txagatai (1346–1358).

Veure Kabul і Qazaghan

Rāwalpindi

Rawalpindi — راولپنڈی localment s'anomena Pindi— és una ciutat del Pakistan, a la plana de Potwar, a la riba del rierol Leh, i propera a la capital del país, Islamabad.

Veure Kabul і Rāwalpindi

Refugiats afganesos

Els refugiats afganesos són ciutadans de l'Afganistan que van abandonar el seu país com a resultat de les contínues guerres que ha sofert el país a partir de la guerra afganosoviètica, la guerra civil afganesa, la guerra de l'Afganistan (2001-present) o persecució tant política com religiosa.

Veure Kabul і Refugiats afganesos

Regne de Mysore

Mysore —en kannada ಮೈಸೂರು IAST Maisūru— fou un antic principat (1399 - 1947) que fou integrat a de l'Índia Britànica, que forma actualment part de l'estat de Karnataka.

Veure Kabul і Regne de Mysore

Regne Indo-Part

El regne Indo-Part (a vegades esmentat com dinastia gondofàrida) fou un govern de l'Àsia Central dirigit per diversos reis, amb autoritat sobre part de l'Afganistan, el Pakistan i Índia, durant o una mica abans del segle I. Per una gran part de la seva història, els reis principals gondofàrides consideraven Tàxila (a la província de Punjab avui al Pakistan) com la seva residència, però durant els seus darrers anys d'existència la capital fou canviada entre Kabul i Peshawar.

Veure Kabul і Regne Indo-Part

Relacions entre l'Emirat Islàmic de l'Afganistan i els Estats Units d'Amèrica

Les relacions entre l'Emirat Islàmic de l'Afganistan i els Estats Units d'Amèrica van començar, tot i que de forma no oficial, el 15 d'agost de 2021, després que els taliban tornessin al poder i volguessin restablir l'Emirat Islàmic després de la caiguda de Kabul (2021).

Veure Kabul і Relacions entre l'Emirat Islàmic de l'Afganistan i els Estats Units d'Amèrica

Resolució 1214 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1214 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 8 de desembre de 1998.

Veure Kabul і Resolució 1214 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1378 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1378 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 14 de novembre de 2001.

Veure Kabul і Resolució 1378 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1386 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1386 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 20 de desembre de 2001.

Veure Kabul і Resolució 1386 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1413 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1413 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 23 de maig de 2002.

Veure Kabul і Resolució 1413 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1444 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1444 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 27 de novembre de 2002.

Veure Kabul і Resolució 1444 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1510 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1510 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 13 d'octubre de 2003.

Veure Kabul і Resolució 1510 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1536 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1536 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 26 de març de 2004.

Veure Kabul і Resolució 1536 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1563 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1563 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 17 de setembre de 2004.

Veure Kabul і Resolució 1563 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1623 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1623 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 13 de setembre de 2005.

Veure Kabul і Resolució 1623 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1943 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1943 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat el 13 d'octubre de 2010, va acordar prorrogar el mandat de la Força Internacional d'Assistència i de Seguretat (ISAF) a l'Afganistan un any més fins al 13 d'octubre de 2010 d'acord amb el que autoritzen les resolucions 1386 (2001) i 1510 (2003).

Veure Kabul і Resolució 1943 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Retorn a Samarcanda (1404)

Tamerlà va retornar a Samarcanda de la campanya dels Set Anys l'estiu del 1404.

Veure Kabul і Retorn a Samarcanda (1404)

Revolució de Saur

La Revolució de Saur va ser una revolució comunista ocorreguda a l'Afganistan el 27 d'abril de 1978, dirigida pel Partit Democràtic Popular de l'Afganistan contra el mandat del president Muhammad Dawud Khan.

Veure Kabul і Revolució de Saur

Revolutionary Association of the Women of Afghanistan

Revolutionary Association of the Women of Afghanistan (RAWA) o Associació Revolucionària de les Dones de l'Afganistan (Persa:جمعیت انقلابی زنان افغانستان, Jamiʿa-e Enqelābi-ye Zanān-e Afghāniuān, Pashto:د افغانستان د ښڅو انقلابی جمعیت) és una organització de dones a Kabul (Afganistan), que promou els drets de les dones i la democràcia secular.

Veure Kabul і Revolutionary Association of the Women of Afghanistan

Riu Helmand

LHelmand (també Helmend, Helmund, Hilmand, Hirmand; paixtu: هیرمند, هلمند Hīrmand, Helmand, llatí clàssic: Erymandrus, a l'Avesta Haetumat, a lHudu al-Alam: Hidhmand) és el riu més llarg de l'Afganistan amb una longitud de 1.150 km.

Veure Kabul і Riu Helmand

Riu Kabul

Pont sobre el riu Kabul El riu Kabul, conegut en època clàssica com Cophes, és un riu que creua terres a l'Afganistan i al Pakistan.

Veure Kabul і Riu Kabul

Rohullah Nikpai

(en dari: روح‌الله نیکپا) és un practicant de taekwondo afganès, ja retirat, que va competir entre finals de la dècada del 2000 i començaments de la del 2010.

Veure Kabul і Rohullah Nikpai

Roya Sadat

Roya Sadat (Herat, 1981) és una productora i directora de cinema afganesa.

Veure Kabul і Roya Sadat

Rugbi a l'Afganistan

Equip de rugbi afganès El rugbi a l'Afganistan és un esport relativament nou, més es creix en popularitat.

Veure Kabul і Rugbi a l'Afganistan

Ruta de la seda

La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.

Veure Kabul і Ruta de la seda

Saeeda Etebari

Saeeda Etebari és una dissenyadora de joies afganesa.

Veure Kabul і Saeeda Etebari

Safàrides

La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.

Veure Kabul і Safàrides

Safed Koh

Spin Ghar és una serralada muntanyosa de l'Afganistan que separa la vall de Kabul de la vall de Kurram i Afridi Tirah i forma la divisió natural entre Afganistan i Pakistan.

Veure Kabul і Safed Koh

Sahar Fetrat

Sahar Fetrat (Afganistan, 1996) és una activista feminista, guionista i realitzadora de documentals.

Veure Kabul і Sahar Fetrat

Samànides

X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).

Veure Kabul і Samànides

Sardhana (zamindari)

El zamindari de Sardhana fou un important estat tributari protegit del districte de Meerut amb 73 km² i uns ingressos d'1,3 lakhs, que tenia capital a Sardhana (ciutat).

Veure Kabul і Sardhana (zamindari)

Sarts

XX (entre 1905 i 1915). Sart és el nom donat a certs habitants instal·lats a l'Àsia Central que ha tingut significats diferents a través dels segles.

Veure Kabul і Sarts

Satrapia de Gandhara

Gandhara fou una satrapia de l'imperi Persa aquemènida, equivalent a la part sud-oriental de l'Afganistan, incloent-hi Kabul i l'oest del Pakistan (amb Peshawar).

Veure Kabul і Satrapia de Gandhara

Sayyid Ahmad Brelwi

Sayyid Ahmad Brelwi (Bareilly 28 de novembre de 1786 - Balakot 6 de maig de 1831) fou un reformador religiós i cap guerriller de l'Índia musulmana al Yaghistan.

Veure Kabul і Sayyid Ahmad Brelwi

Sebastian Moran

El coronel Sebastian "Basher" Moran és un personatge de ficció de les històries escrites per Arthur Conan Doyle.

Veure Kabul і Sebastian Moran

Segona guerra anglo-afganesa

La Segona guerra anglo-afganesa (1878-1880) va ser un conflicte armat entre l'Afganistan i la Gran Bretanya que tenia l'objectiu de refermar la influència britànica a la zona en detriment de Rússia.

Veure Kabul і Segona guerra anglo-afganesa

Segona Guerra Sikh

La segona Guerra Sikh (o Anglo-sikh) fou un conflicte armat que va enfrontar a l'estat sikh de Lahore i la Companyia Britànica de les Índies Orientals entre 1848 i 1849.

Veure Kabul і Segona Guerra Sikh

Shabana Basij-Rasikh

Shabana Basij-Rasikh (Shabana Basij-Rasikh; 1990, Kabul) és una educadora, humanitària, i defensora dels drets de les dones afganesa.

Veure Kabul і Shabana Basij-Rasikh

Shabnam Mobarez

Shabnam Mobarez (Kabul, Afganistan, 27 d'agost de 1995) és una jugadora de futbol afgana, capitana de la selecció femenina de l'Afganistan entre 2016 i 2018.

Veure Kabul і Shabnam Mobarez

Shafiqa Habibi

és una periodista, presentadora de televisió, i activista política d'Afganistan.

Veure Kabul і Shafiqa Habibi

Shahrbanoo Sadat

Shahrbanoo Sadat (en persa, شهربانو سادات) (Teheran, 1990), és una guionista, directora de cinema i cineasta afganesa.

Veure Kabul і Shahrbanoo Sadat

Shamsia Hassani

coneguda amb el sobrenom de Shamsia, és una grafitera afganesa i professora adjunta d'escultura a la Universitat de Kabul.

Veure Kabul і Shamsia Hassani

Shir Khan Bandar

Shērkhān Bandar (Paixtu/Dari: شېرخان بندر) és una ciutat fronterera afganesa i un port sec situat a la frontera entre l'Afganistan i Tadjikistan.

Veure Kabul і Shir Khan Bandar

Shukria Barakzai

Shukria Barakzai és una política afganesa paixtu, periodista i feminista islàmica.

Veure Kabul і Shukria Barakzai

Shutar Gardan

Shutar Gardan és una collada o pas de muntanya a l'Afganistan i el Pakistan que divideix les valls de Kuram i Logar.

Veure Kabul і Shutar Gardan

Siba Shakib

Secular de 2014 sobre els drets de les dones, religió i tradició Siba Shakib (Teheran, 31 de desembre de 1969) és una periodista, escriptora i directora iraniana.

Veure Kabul і Siba Shakib

Sibghatullah Mojaddedi

Sibghatullah Mojaddedi (Kabul, 21 d'abril de 1925 - 11 de febrer de 2019) fou un professor, polític i líder mujahidí afganès.

Veure Kabul і Sibghatullah Mojaddedi

Sidi Ali Reis

Sidi Ali Reis - en turc Seydi Ali Reis - conegut com a Katibi Rum (Istanbul, ~1498-gener de 1563) fou un mariner, administrador, poeta i escriptor otomà.

Veure Kabul і Sidi Ali Reis

Silverback Cargo Freighters

Silverback Cargo Freighters va ser una aerolínia de càrrega amb base a Kigali, Ruanda.

Veure Kabul і Silverback Cargo Freighters

Sima Samar

Sima Samar (en ر, Jaghori, província de Gazni, 3 de febrer de 1957) és una metgessa, defensora dels drets humans i de la dona, activista i treballadora social en fòrums nacionals i internacionals, que treballà en el Ministeri d'Afers de la Dona de l'Afganistan des de desembre del 2001 fins al 2003.

Veure Kabul і Sima Samar

Sima Wali

fou una de les principals defensores dels drets humans afganesos del món, activista internacional per les llibertats i l'apoderament dels refugiats i la població de desplaçats interns.

Veure Kabul і Sima Wali

Sirajuddin Haqqani

Sirajuddin Haqqani (AFI: ), també conegut com a Siraj Haqqani i «Khalifa», (nascut entre 1973 i 1980) és un polític i militar afganès d'ètnia paixtu, ministre de l'Interior de l'Afganistan des de 2021 i un dels dos adjunts del comandant suprem talibà, mawlawi Haibatullah Akhundzada.

Veure Kabul і Sirajuddin Haqqani

Sirhind

Sirhind és una ciutat i consell municipal del Panjab (Índia) al districte de Fatehgarh Sahib.

Veure Kabul і Sirhind

Soyurgatmix ibn Xah Rukh

Soyurgatmix ibn Xah Rukh o Soyurgatmix Mirza (el nom apareix escrit de diverses formes: Soyurgatmix/Soyurgatmish, Suyurgatmix/Suyurgatmish, Soyurghatmix/Soyughatmish, Suyurghatmix/Suyurghatmish, Syorgatmix/Syorgatmish, Syorghatmix/Syorghatmish) (1399-17 de novembre de 1426), fou un príncep timúrida, fill de Xah Rukh El 1413 quan el seu pare va marxar al Mazanderan per iniciar a l'any següent una campanya contra Kara Yusuf Kara Koyunlu, va deixar a Soyurgatmix com a governador delegat a Herat.

Veure Kabul і Soyurgatmix ibn Xah Rukh

Subah

Subah o suba és una província de l'antic Imperi Mogol.

Veure Kabul і Subah

Suhaila Seddiqi

Suhaila Siddiq (escrit també Sediqqi; Kabul, 11 de març de 1949 – 4 de desembre de 2020), sovint anomenada general Suhaila, fou una política afganesa.

Veure Kabul і Suhaila Seddiqi

Sultan Husayn Mirza

Sultan Husayn Mirza fou un príncep timúrida per via femenina.

Veure Kabul і Sultan Husayn Mirza

Sultan Masud Mirza

Sultan Masud Mirza fou un príncep timúrida, fill de Suyurghatmish, net de Xah-Rukh i besnet de Tamerlà.

Veure Kabul і Sultan Masud Mirza

Sultanat de Delhi

El sultanat de Delhi fou un antic estat musulmà de l'Índia que tenia la ciutat de Delhi per capital.

Veure Kabul і Sultanat de Delhi

Suport Decidit

La Missió de Suport Decidit o Operació Suport Decidit és una missió d'entrenament, assessoria i assistència dirigida per l'OTAN que consisteix en més de 16.000 tropes de 41 països a l'Afganistan, que va començar l'1 de gener de 2015.

Veure Kabul і Suport Decidit

Sushmita Banerjee

Sushmita Banerjee (també coneguda amb el nom de Sushmita Bandhopadhyay (en bengalí, সুস্মিতা বন্দ্যোপাধ্যায়) i Sayeda Kamala) (Calcuta, 1963/1964 - Província de Paktika, 4/5 de setembre 2013), va ser un escriptora i activista de l'Índia.

Veure Kabul і Sushmita Banerjee

Talakan del Tukharistan

Talakan del Tukharistan (Talakan del Badakhxan o Badakhshan) fou una antiga població del Tukharistan a la riba del modern Khanabad, antic riu Talakan, esmentat pels Hudud al-Alam (que la citen com Tarakan i Tayakan) com la ciutat més oriental de la província al límit amb Badakhxan, en la ruta cap a Kish.

Veure Kabul і Talakan del Tukharistan

Talibà

Bandera dels talibans amb la ''xahada'' Talibà és un mot d'origen paixtu (ṭālibān, plural en paixtu de l'àrab, ṭālib) que significa «estudiant», referint-se específicament en aquest cas a un «estudiant de religió».

Veure Kabul і Talibà

Talukan

Moneda encunyada a Taloqan sota Ala al-Din Muhammad II de Khwarizm (1200-1220) Talukan o Tāloqān (enpersa تالقان, també transcrit com Tāleqān o Tāluqān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Takhar i del districte del mateix nom el qual tenia uns 196.000 habitants el 2006.

Veure Kabul і Talukan

Tamana Zaryab Paryani

Tamana Zaryab Paryani (Afganistan, 1997) és una periodista i youtuber que lluita pels drets de les dones afganeses.

Veure Kabul і Tamana Zaryab Paryani

Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Veure Kabul і Tamerlà

Tanbur

Els termes tanbur, tanbūr, tanbura, tambur, tambura o tanboor es poden referir a diversos instruments de mànec llarg, cordòfons amb orígens a Mesopotàmia, Àsia del sud o Central.

Veure Kabul і Tanbur

Túnel de Salang

interior El túnel de Salang (Persa: تونل سالنگ Tūnel-e Sālang) és una obra d'enginyeria de la província de Parwan a l'Afganistan, feta pels soviètics entre 1957 i 1964 i que escurça el trajecte entre Kabul i el nord del país creuant les muntanyes de l'Hindu Kush per la zona del pas de Salang.

Veure Kabul і Túnel de Salang

Tercera guerra anglo-afganesa

La Tercera guerra anglo-afganesa (1919) fou un conflicte armat entre Afganistan i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda que va durar un mes del 4 de maig de 1919 al 3 de juny de 1919.

Veure Kabul і Tercera guerra anglo-afganesa

The Breadwinner

The Breadwinner és una pel·lícula dramàtica d'animació per a adults de 2017 de l'estudi d'animació irlandès Cartoon Saloon dirigida per Nora Twomey i produïda executivament per Mimi Polk Gitlin i Angelina Jolie.

Veure Kabul і The Breadwinner

Tillia tepe

Tillia tepe, Tilia tepe, Tillya tepe, o Tillā tapa ('el túmul d'or», o 'el pujol d'or') és un jaciment arqueològic afganés de la província de Jowzjān, a prop de Xibarghan.

Veure Kabul і Tillia tepe

Timúrides

Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.

Veure Kabul і Timúrides

Timothy Leary

fou un psicòleg i escriptor nord-americà, famós per la promoció que va fer de les drogues psicodèliques.

Veure Kabul і Timothy Leary

Tina Kaidanow

Tina S. Kaidanow (1965) és una diplomàtica estatunidenca, que ocupa interinament el càrrec de subsecretària d'Estat per a Assumptes Políticomilitars.

Veure Kabul і Tina Kaidanow

Tirah

Tirah (paixtu: تیراہ) és una regió del Pakistan a les agències de Kurram i Khyber de les Àrees Tribals d'Administració Federal.

Veure Kabul і Tirah

Tirich Mir

Val de Chitral, amb el Tirich Mir al fons El Tirich Mir (khowar) (també anomenada Terich Mir, Terichmir i Turch Mir) és, amb 7.708 msnm, la muntanya més alta de la gran serralada de l'Hindu Kush.

Veure Kabul і Tirich Mir

Tocaris

Pintura dels antics tocaris Els tokharis o tocaris (dits pels hindús: qushana; les antigues fonts xineses els anomenen yuezhi, llatí tocharii) foren un poble de Bactriana i part de Sogdiana, formaven una confederació tribal del Kansu a la Xina.

Veure Kabul і Tocaris

Tractat Angloafganès (1919)

Tractat anglo-afganès del 1921, fou un conveni entre la Gran Bretanya i Afganistan que liquidava definitivament la Tercera Guerra Angloafganesa de 1919 aturada ja amb el tractat d'alto el foc de 3 de juny de 1919 i el tractat de Rawalpindi de 8 d'agost de 1919.

Veure Kabul і Tractat Angloafganès (1919)

Tractat angloafganès del 1905

El Tractat anglo-afganès del 1905 fou un conveni signat el 1905 entre la Gran Bretanya i Afganistan que posava els afers exteriors afganesos en mans dels britànics.

Veure Kabul і Tractat angloafganès del 1905

Tractat de Gandamak

Sir Louis Cavagnari el 26 de maig de 1879 El Tractat de Gandamak va posar fi oficialment a la primera fase de la Segona guerra angloafganesa el 1879.

Veure Kabul і Tractat de Gandamak

Transafrik International

Transafrik International és un línia aèria de càrrega amb seu a Angola.

Veure Kabul і Transafrik International

Tresor de l'Oxus

Peix buit d'or. És possible que fos un recipient per a oli o perfum, encara que té un ganxo sobre l'aleta per a penjar-lo; hi ha, doncs, la possibilitat que formés part d'un penjoll El tresor de l'Oxus és una col·lecció de 170 objectes de metal·lúrgia en argent i or que daten de la dinastia ''aquemènida'', casa reial que va governar l'Imperi persa des del 550 aC al 330 aC.

Veure Kabul і Tresor de l'Oxus

Trini Cornellana Puigarnau

és una alpinista i metgessa catalana resident a Oiartzun.

Veure Kabul і Trini Cornellana Puigarnau

Txagatai Khan

Kanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.

Veure Kabul і Txagatai Khan

Txulpan Mulk

Txulpan Mulk (Txelpan Mulk) fou una princesa i emperadriu de Transoxiana, esposa de Tamerlà i filla de l'amir jat (mogol) Hajji Beg Irkanut (oncle de l'amir Ankatura).

Veure Kabul і Txulpan Mulk

Ulugh Beg II

Ulugh Beg II o Ulugh Beg Mirza ibn Abu Saïd fou un príncep timúrida que va governar a Kabul i el Zabulistan.

Veure Kabul і Ulugh Beg II

Umar Xaïkh Mirza

Umar Xaïkh Mirza (Samarcanda el 1456 - Akhsi, 8 de juny de 1494) fou un príncep timúrida que va governar a la vall de Ferganà, amb capital a Andijan i governant també a Marghilan, Osh, Khudjand, Isfara, Akhsi i Kasan.

Veure Kabul і Umar Xaïkh Mirza

Unió Islàmica dels Mujahidins Afganesos

La Unió Islàmica dels Mujahidins Afganesos o Unitat Islàmica dels Mujahidins Afganesos, també coneguda com l'Aliança dels Set Partits Mujahidins, va ser una aliança formada el 1988 pels set partits mujahidins afganesos que van lluitar contra les forces de la República Democràtica de l'Afganistan recolzades per la Unió Soviètica en la guerra afganosoviètica.

Veure Kabul і Unió Islàmica dels Mujahidins Afganesos

Universitat de Kabul

La Universitat de Kabul és una universitat pública afganesa situada a la capital, Kabul.

Veure Kabul і Universitat de Kabul

Ustadhsis

Ustadhsis fou el nom del cap d'un moviment religiós del a Badghis.

Veure Kabul і Ustadhsis

Vall de Kabul

La vall de Kabul és una vall formada per la conca del riu Kabul.

Veure Kabul і Vall de Kabul

Vall de Kurram

Vall de Kurram La vall de Kurram és un territori d'importància històrica, formada pel riu Kurram i les muntanyes a cada costat, i que bàsicament forma actualment l'agència de Kurram a les Àrees Tribals d'Administració Federal al Pakistan.

Veure Kabul і Vall de Kurram

Vall del Panjshir

La vall del Panjshir (també escrita Panjsheer o Panjsher; paixtu/darí: – Dare-ye Panjšir; literalment, vall dels Cinc Lleons) és una vall del nord de l'Afganistan, es troba a 150 quilòmetres al nord de Kabul, prop de la serralada Hindu Kush.

Veure Kabul і Vall del Panjshir

VDV

Les VDV (ВДВ) o Vozduixno-desantnie voiska (Возду́шно-деса́нтные войска, en català "tropes aerotransportades") són un cos militar rus i, anteriorment, soviètic.

Veure Kabul і VDV

Vivana

Vivana va ser sàtrapa d'Aracòsia al darrer quart del.

Veure Kabul і Vivana

Wajma (An Afghan Love Story)

Wajma (An Afghan Love Story) és una pel·lícula dramàtica afganesa del 2013 escrita i dirigida per Barmak Akram.

Veure Kabul і Wajma (An Afghan Love Story)

When Pomegranates Howl

When Pomegranates Howl és una pel·lícula dramàtica afganesa-australiana del 2020 escrita i dirigida per la directora iraniana Granaz Moussavi.

Veure Kabul і When Pomegranates Howl

Where in the World Is Carmen Sandiego? Deluxe

Where in the World Is Carmen Sandiego? Deluxe, la segona versió de Where in the World Is Carmen Sandiego?, és un videojoc educatiu publicat el 1992 i presentava animacions addicionals i una interfície millorada respecte a la versió de 1985.

Veure Kabul і Where in the World Is Carmen Sandiego? Deluxe

Xah Màlik (amir)

Ghiyath al-Din Xah Màlik o Shah Malik, també esmentat per Yazdi com Màlik Xah (Malik Shah) i pel matla-assadein com Xah Mulk, fou un amir de Tamerlà i de Xah Rukh, governador un anys per al menys dues vegades de Khwarizm, que va operar al inicis del.

Veure Kabul і Xah Màlik (amir)

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Veure Kabul і Xah Rukh (timúrida)

Xaikh Ali Bahadur

Xaikh Ali Bahadur fou un amir de Tamerlà, un dels poc d'origen àrab que va tenir.

Veure Kabul і Xaikh Ali Bahadur

Xer-Xah Surí

Farid-ad-Din Xer-Xah Surí (Sasaram, 1486 – Kalinjar, 22 de maig de 1545), conegut amb el nom de Xer Khan ("el rei lleó"), va ser un poderós governant a l'Índia.

Veure Kabul і Xer-Xah Surí

Xir Ali

Gran Joc. Xir Ali (1823-1879) fou emir de l'Afganistan del 1863 al 1869 (excepte entre 1866 i 1868).

Veure Kabul і Xir Ali

Young Women for Change

Young Women for Change (YWC) és una organització sense ànim de lucre fundada l'abril de 2011 que vetlla pels drets de la dona a Kabul, Afganistan basada en el treball de voluntaris.

Veure Kabul і Young Women for Change

Yusufzais

Yusufzai és una confederació de tribus paixtus principalment a la Província de la Frontera del Nord-oest, incloent-hi els districtes de Peshawar, Dir, Swat, Chitral, Mardan, Malakand, Swabi, Buner i Shangla amb les valls de Panjkora, Dir, Bashkar, Swat i Buner.

Veure Kabul і Yusufzais

Zablon Simintov

Zablon Simintov (en hebreu: זבולון סימן-טוב, darí/paixtu: زابلون سیمینتوف; nascut el 1959; també romanitzat Zebulon Simentov, Zabolon Simentov, Zabolon Simantov) és un comerciant de catifes i restaurador afganès que es creu que és l'últim jueu que queda a l'Afganistan.

Veure Kabul і Zablon Simintov

Zahra Joya

és una periodista hazara de l'Afganistan.

Veure Kabul і Zahra Joya

Zarifa Ghafari

Zarifa Ghafari (Kabul, 1992) és una activista i política feminista afganesa d'ètnia paixtu.

Veure Kabul і Zarifa Ghafari

Zohib Islam Amiri

Zohib Islam Amiri (Kabul, Afganistan, 2 de febrer de 1987) és un futbolista afganès.

Veure Kabul і Zohib Islam Amiri

Zoològic de Kabul

El Zoològic de Kabul es troba a la ciutat de Kabul, Afganistan, al costat de la riba del riu.

Veure Kabul і Zoològic de Kabul

Zuhal Atmar

Zuhal Atmar és una emprenedora afganesa, fundadora, propietària i presidenta de l'empresa Gul-Mursal, una empresa i fàbrica de reciclatge de residus de paper, que és el primer centre de reciclatge de paper de l'Afganistan, dirigit per dones, i ubicat a Kabul des de l'any 2016.

Veure Kabul і Zuhal Atmar

10 de setembre

El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Kabul і 10 de setembre

1879

199x199px;Països Catalans.

Veure Kabul і 1879

1943

;Països Catalans.

Veure Kabul і 1943

1946

;Països Catalans.

Veure Kabul і 1946

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Veure Kabul і 1979

1985

1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Veure Kabul і 1985

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Veure Kabul і 1996

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Veure Kabul і 2007

2015 a l'Afganistan

A continuació, es detallen els esdeveniments que van succeir durant l'any 2015 a l'Afganistan.

Veure Kabul і 2015 a l'Afganistan

2017

El 2017 fou un any normal començat en diumenge.

Veure Kabul і 2017

2021

L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià.

Veure Kabul і 2021

21 de febrer

El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Kabul і 21 de febrer

23 de febrer

El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Kabul і 23 de febrer

26 d'octubre

El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.

Veure Kabul і 26 d'octubre

27 de desembre

El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Kabul і 27 de desembre

38a temporada de 30 minuts

La trenta-vuitena temporada del programa de reportatges 30 minuts de TV3 va tenir 35 episodis, 34 dels quals originals i un reemès.

Veure Kabul і 38a temporada de 30 minuts

4 de juny

El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Kabul і 4 de juny

664

s).

Veure Kabul і 664

També conegut com Kābul, Ortespanum.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat