Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Abd al-Rahman Khan, Afzal Khan, Azam Khan, Bukharà, Chitral, Dost Muhàmmad, Emirat d'Herat, Emirat de Kandahar, Gazni, Ghilzai, Hazarajat, Herat, Hindu Kush, Kabul, Kafir, Kafiristan, Kandahar, Khivà, Kohistan, Kunduz, Mashad, Muhammad Yakub Khan, Nuristan, Pas de Khyber, Pèrsia, Presidència de Bengala, Raj Britànic, Samarcanda, Segona guerra anglo-afganesa, Taixkent, Turquestan, Turquestan Rus, Waziristan, Xir Ali Khan, Zamindawar, 1 d'agost, 1863, 1866, 1867, 1878, 1880, 1883, 1896, 31 de juliol.
Abd al-Rahman Khan
Abd al-Rahman Khan (1844-1901) fou emir de l'Afganistan, fill d'Afdal Khan (el fill gran de Dost Muhammad Khan, fundador de la dinastia Barakzay. El 1853 era al Turquestan Afganès on el seu pare era governador de Balkh i va participar en les operacions que van portar a establir la sobirania afganesa sobre Kataghan, Badakhshan i Derwaz. Quan va morir Dost Muhammad (1863) va deixar el tron al seu fill Shir Ali Khan, excloent als dos germans grans d'aquest, Afdal Khan i Azam Khan, el que va portar a una guerra civil que va durar cinc anys. Afdal Khan va obtenir alguns èxits inicials però finalment fou derrotat i empresonat. Abd al-Rahman va fugir a Bukharà. El 1866 aprofitant que Shir Ali era a Kandahar es va apoderar de Kabul mercès a la traïció del general Rafik Khan, que es va girar contra Shir Ali. Afdal Khan fou alliberat i proclamat emir. Shir Ali fou derrotat a Kilat-i Ghilzay el 1867 i va perdre Kandahar. Poc després va morir Afdal i Abd al-Rahman (que tenia ambicions al tron) va sostenir les reclamacions del seu oncle Azam Khan, però les forces d'aquest i d'Abd al-Rahman associades, foren derrotades per Shir Ali (i els seus fill Yakub Khan i Zana Khan) prop de Gazni. Shir Ali va recuperar el poder, i Abd al-Rahman va haver de fugir primer a Waziristan i després a Pèrsia. Allí va anar a Mashad i va creuar el desert de Karakum en direcció de Khivà i Samarcanda. Va arribar a Taixkent on fou rebut pel governador rus del Turquestan, general Kaufmann, al que va demanar ajut, però li fou refusat, tot i que se li va donar una pensió i se li va permetre residir a Samarcanda on va restar 11 anys fins que Shir Ali fou derrotat pels britànics a la Segona guerra angloafganesa (1878-1880). Shir Ali va fugir i va morir i el seu successor, el seu fill Muhammad Yakub Khan, no va aconseguir mantenir el control de les tribus; el resident britànic Cavagnari fou assassinat i Yakub fou exiliat a l'Índia Britànica quedant el tron vacant. Davant l'expansió russa els britànics volien establir un Afganistan fort i amic que fes de tampó entre els dominis russos a Turquestan i els britànics a l'Índia. El tron fou ofert a Abd al-Rahman (juliol de 1880) en determinades condicions que deixaven notable influència als britànics, condicions acceptades per Abd al-Rahman a la conferència de Zimma el 31 de juliol i 1 d'agost de 1880. El 1883 el marques de Ripon va renovar les garanties britàniques i va concedir un subsidi anual a l'emir per pagar a les seves tropes i per les despeses de protecció de la frontera del nord-oest (de l'Índia Britànica). El 1886 va aplanar la revolta de les tribus ghilzay; el 1888 fou sufocada la rebel·lió d'Ishak Khan, fill d'Azam Khan. El 1891 va enviar les seves tropes a Hazarajat, un país independent enclavat a l'Afganistan, que pagava tribut a l'emir a canvi del lliure comerç, i que fou ocupat totalment el 1893. El Kafiristan, a l'oest de Chitral, poblat per tribus kafir que no eren musulmanes, fou annexionat el 1896, i els kafirs esdevingueren musulmans. La delimitació de fronteres fou un dels aspectes principals del seu regne. El 1887 es va produir l'incident de Pandjih que va estar a punt de provocar la guerra entre Rússia i Gran Bretanya, però el 1888 una comissió anglorussa va estudiar les fronteres del nord del país; el darrer conflicte amb els russos va quedar arranjat el 1895 per l'acord del Pamir que fixava el límit del territori de l'Afganistan en aquesta regió. L'emir volia incloure en Afganistan els territoris habitats pels paixtus, cosa a la qual s'oposava Gran Bretanya, però finalment es va arribar a l'acord Duran del 1893 que establia una marca fronterera en la qual ni l'emir ni el govern britànic podrien intervenir de cap manera. Va morir el 1901 i el va succeir el seu fill Habib Allah Khan.
Nou!!: Emirat de Kabul і Abd al-Rahman Khan · Veure més »
Afzal Khan
Muhammad Afzal Khan o Muhammad Afdal Khan (1811-1867) fou emir de l'Afganistan.
Nou!!: Emirat de Kabul і Afzal Khan · Veure més »
Azam Khan
Muhammad Azam Khan (Kabul, 1820 - Shahrud, 1869) fou el cinquè fill de l'emir Dost Muhammad Khan i el tercer emir de la línia de governants muhammadzay de l'Afganistan.
Nou!!: Emirat de Kabul і Azam Khan · Veure més »
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Nou!!: Emirat de Kabul і Bukharà · Veure més »
Chitral
Chitral fou un estat indígena a l'actual Pakistan, a la regió del Balawaristan, que va existir fins al 1969.
Nou!!: Emirat de Kabul і Chitral · Veure més »
Dost Muhàmmad
Dost Mohammad Khan (23 de desembre de 1793 - 9 de juny de 1863) fou un sobirà afganès, vintè fill del Sardār Payinda o Pāyenda Khan (cap del clan Bārakzay), que va governar Afganistan del 1826 al 1863 i va fundar la dinastia Barakzay.
Nou!!: Emirat de Kabul і Dost Muhàmmad · Veure més »
Emirat d'Herat
L'emirat d'Herat fou un estat controlat per afganesos i reclamat pels perses, que va existir als segles i i fou breument domini britànic.
Nou!!: Emirat de Kabul і Emirat d'Herat · Veure més »
Emirat de Kandahar
L'emirat de Kandahar fou un efímer emirat afganès paixtu que va existir uns anys al, ocupant la part sud-est de l'Afganistan.
Nou!!: Emirat de Kabul і Emirat de Kandahar · Veure més »
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Nou!!: Emirat de Kabul і Gazni · Veure més »
Ghilzai
Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.
Nou!!: Emirat de Kabul і Ghilzai · Veure més »
Hazarajat
Hazarajat Bandera de la nació hazara (sector turcofil) Bandera del Partit Hizb-i-Wahdat Hazarajat o Hazaristan (hindko/urduہزارہ, paixtu هزاره) és una regió del centre de l'Afganistan habitada pels hazares.
Nou!!: Emirat de Kabul і Hazarajat · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Emirat de Kabul і Herat · Veure més »
Hindu Kush
L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.
Nou!!: Emirat de Kabul і Hindu Kush · Veure més »
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Nou!!: Emirat de Kabul і Kabul · Veure més »
Kafir
* Kafir, nom donar pels bòers als negres, de què va derivar cafre.
Nou!!: Emirat de Kabul і Kafir · Veure més »
Kafiristan
Kafiristan (en farsi: کافرستان, traduït com «país dels infidels») fou una regió muntanyosa de l'Hindu Kush al nord-est de l'Afganistan, que correspon a grans trets a la moderna província de Nuristan a l'Afganistan.
Nou!!: Emirat de Kabul і Kafiristan · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: Emirat de Kabul і Kandahar · Veure més »
Khivà
Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.
Nou!!: Emirat de Kabul і Khivà · Veure més »
Kohistan
* Afganistan.
Nou!!: Emirat de Kabul і Kohistan · Veure més »
Kunduz
Kunduz, també esmentada com a Kundûz, Qonduz, Qondûz, Konduz, Kondûz, Kondoz o Qhunduz, és una ciutat del nord de l'Afganistan, capital de la província de Kunduz i del districte de Kunduz.
Nou!!: Emirat de Kabul і Kunduz · Veure més »
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Nou!!: Emirat de Kabul і Mashad · Veure més »
Muhammad Yakub Khan
Muhammad Yakub Khan (1849 – 15 de novembre de 1923) va ser l'Emir de l'Afganistan del 21 de febrer al 12 d'octubre de 1879.
Nou!!: Emirat de Kabul і Muhammad Yakub Khan · Veure més »
Nuristan
La Nuristan (Nurestan, Nuristān o Nooristan, paixtu: نورستان) és una província de l'Afganistan al sud de les valls de l'Hindu Kush amb capital a Parun.
Nou!!: Emirat de Kabul і Nuristan · Veure més »
Pas de Khyber
El pas de Khyber o pas de Khaibar és un llarg pas sinuós de cinquanta-vuit quilòmetres entre les muntanyes de Safed Koh i Kachmund, que formen part de l'Hindu Kush.
Nou!!: Emirat de Kabul і Pas de Khyber · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Emirat de Kabul і Pèrsia · Veure més »
Presidència de Bengala
Presidència de Bengala en la seva màxima extensió (1858) La presidència de Bengala fou una gran divisió de l'Índia Britànica.
Nou!!: Emirat de Kabul і Presidència de Bengala · Veure més »
Raj Britànic
El Raj Britànic (anglès: British Raj; "rāj" significa literalment regne en Indostànic) es refereix principalment al domini britànic del Subcontinent indi entre 1858 i 1947; també pot referir-se al període de domini, i fins i tot a la regió sota el mandat.
Nou!!: Emirat de Kabul і Raj Britànic · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Emirat de Kabul і Samarcanda · Veure més »
Segona guerra anglo-afganesa
La Segona guerra anglo-afganesa (1878-1880) va ser un conflicte armat entre l'Afganistan i la Gran Bretanya que tenia l'objectiu de refermar la influència britànica a la zona en detriment de Rússia.
Nou!!: Emirat de Kabul і Segona guerra anglo-afganesa · Veure més »
Taixkent
Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.
Nou!!: Emirat de Kabul і Taixkent · Veure més »
Turquestan
El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia Central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.
Nou!!: Emirat de Kabul і Turquestan · Veure més »
Turquestan Rus
El Turquestan Occidental, Turquestan Rus o simplement Turquestan fou un territori imperial de la Rússia tsarista, que estava format per territoris conquerits a l'Àsia central (l'Àsia central russa) en el que avui dia són les repúbliques del Kazakhstan, l'Uzbekistan, el Kirguizstan, el Tadjikistan i el Turkmenistan, i del qual depenien els kanats vassalls de Kokand, Khivà i Bukharà.
Nou!!: Emirat de Kabul і Turquestan Rus · Veure més »
Waziristan
Waziristan al Pakistan El Waziristan (‘País dels waziris’) és una regió muntanyosa del nord-oest del Pakistan, fronterera amb l'Afganistan, d'una superfície d'11.585 km² i que es troba dins de la divisió administrativa anomenada Àrees Tribals d'Administració Federal.
Nou!!: Emirat de Kabul і Waziristan · Veure més »
Xir Ali Khan
Xir Ali Khan fou kan de Kokand (1842-1845) fill d'Alim Khan.
Nou!!: Emirat de Kabul і Xir Ali Khan · Veure més »
Zamindawar
Zamindàwar és el nom que a l'època preislàmica es donava al modern Afganistan oriental, equivalent a l'àrab Bilad al-Dawar emprat a vegades a l'edat mitjana.
Nou!!: Emirat de Kabul і Zamindawar · Veure més »
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Emirat de Kabul і 1 d'agost · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Emirat de Kabul і 1863 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Emirat de Kabul і 1866 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Emirat de Kabul і 1867 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Emirat de Kabul і 1878 · Veure més »
1880
;Països Catalans.
Nou!!: Emirat de Kabul і 1880 · Veure més »
1883
;Països Catalans.
Nou!!: Emirat de Kabul і 1883 · Veure més »
1896
;Països Catalans.
Nou!!: Emirat de Kabul і 1896 · Veure més »
31 de juliol
El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Emirat de Kabul і 31 de juliol · Veure més »
