Taula de continguts
44 les relacions: Abd al-Rahman Khan, Afzal Khan, Azam Khan, Bukharà, Chitral, Dost Muhàmmad, Emirat d'Herat, Emirat de Kandahar, Gazni, Ghilzai, Hazarajat, Herat, Hindu Kush, Kabul, Kafir, Kafiristan, Kandahar, Khivà, Kohistan, Kunduz, Mashad, Muhammad Yakub Khan, Nuristan, Pas de Khyber, Pèrsia, Presidència de Bengala, Raj Britànic, Samarcanda, Segona guerra anglo-afganesa, Taixkent, Turquestan, Turquestan Rus, Waziristan, Xir Ali Khan, Zamindawar, 1 d'agost, 1863, 1866, 1867, 1878, 1880, 1883, 1896, 31 de juliol.
Abd al-Rahman Khan
Abd al-Rahman Khan (1844-1901) fou emir de l'Afganistan, fill d'Afdal Khan (el fill gran de Dost Muhammad Khan, fundador de la dinastia Barakzay. El 1853 era al Turquestan Afganès on el seu pare era governador de Balkh i va participar en les operacions que van portar a establir la sobirania afganesa sobre Kataghan, Badakhshan i Derwaz.
Veure Emirat de Kabul і Abd al-Rahman Khan
Afzal Khan
Muhammad Afzal Khan o Muhammad Afdal Khan (1811-1867) fou emir de l'Afganistan.
Veure Emirat de Kabul і Afzal Khan
Azam Khan
Muhammad Azam Khan (Kabul, 1820 - Shahrud, 1869) fou el cinquè fill de l'emir Dost Muhammad Khan i el tercer emir de la línia de governants muhammadzay de l'Afganistan.
Veure Emirat de Kabul і Azam Khan
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Veure Emirat de Kabul і Bukharà
Chitral
Chitral fou un estat indígena a l'actual Pakistan, a la regió del Balawaristan, que va existir fins al 1969.
Veure Emirat de Kabul і Chitral
Dost Muhàmmad
Dost Mohammad Khan (23 de desembre de 1793 - 9 de juny de 1863) fou un sobirà afganès, vintè fill del Sardār Payinda o Pāyenda Khan (cap del clan Bārakzay), que va governar Afganistan del 1826 al 1863 i va fundar la dinastia Barakzay.
Veure Emirat de Kabul і Dost Muhàmmad
Emirat d'Herat
L'emirat d'Herat fou un estat controlat per afganesos i reclamat pels perses, que va existir als segles i i fou breument domini britànic.
Veure Emirat de Kabul і Emirat d'Herat
Emirat de Kandahar
L'emirat de Kandahar fou un efímer emirat afganès paixtu que va existir uns anys al, ocupant la part sud-est de l'Afganistan.
Veure Emirat de Kabul і Emirat de Kandahar
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Veure Emirat de Kabul і Gazni
Ghilzai
Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.
Veure Emirat de Kabul і Ghilzai
Hazarajat
Hazarajat Bandera de la nació hazara (sector turcofil) Bandera del Partit Hizb-i-Wahdat Hazarajat o Hazaristan (hindko/urduہزارہ, paixtu هزاره) és una regió del centre de l'Afganistan habitada pels hazares.
Veure Emirat de Kabul і Hazarajat
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Emirat de Kabul і Herat
Hindu Kush
L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.
Veure Emirat de Kabul і Hindu Kush
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Veure Emirat de Kabul і Kabul
Kafir
* Kafir, nom donar pels bòers als negres, de què va derivar cafre.
Veure Emirat de Kabul і Kafir
Kafiristan
Kafiristan (en farsi: کافرستان, traduït com «país dels infidels») fou una regió muntanyosa de l'Hindu Kush al nord-est de l'Afganistan, que correspon a grans trets a la moderna província de Nuristan a l'Afganistan.
Veure Emirat de Kabul і Kafiristan
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Veure Emirat de Kabul і Kandahar
Khivà
Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.
Veure Emirat de Kabul і Khivà
Kohistan
* Afganistan.
Veure Emirat de Kabul і Kohistan
Kunduz
Kunduz, també esmentada com a Kundûz, Qonduz, Qondûz, Konduz, Kondûz, Kondoz o Qhunduz, és una ciutat del nord de l'Afganistan, capital de la província de Kunduz i del districte de Kunduz.
Veure Emirat de Kabul і Kunduz
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Veure Emirat de Kabul і Mashad
Muhammad Yakub Khan
Muhammad Yakub Khan (1849 – 15 de novembre de 1923) va ser l'Emir de l'Afganistan del 21 de febrer al 12 d'octubre de 1879.
Veure Emirat de Kabul і Muhammad Yakub Khan
Nuristan
La Nuristan (Nurestan, Nuristān o Nooristan, paixtu: نورستان) és una província de l'Afganistan al sud de les valls de l'Hindu Kush amb capital a Parun.
Veure Emirat de Kabul і Nuristan
Pas de Khyber
El pas de Khyber o pas de Khaibar és un llarg pas sinuós de cinquanta-vuit quilòmetres entre les muntanyes de Safed Koh i Kachmund, que formen part de l'Hindu Kush.
Veure Emirat de Kabul і Pas de Khyber
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Emirat de Kabul і Pèrsia
Presidència de Bengala
Presidència de Bengala en la seva màxima extensió (1858) La presidència de Bengala fou una gran divisió de l'Índia Britànica.
Veure Emirat de Kabul і Presidència de Bengala
Raj Britànic
El Raj Britànic (anglès: British Raj; "rāj" significa literalment regne en Indostànic) es refereix principalment al domini britànic del Subcontinent indi entre 1858 i 1947; també pot referir-se al període de domini, i fins i tot a la regió sota el mandat.
Veure Emirat de Kabul і Raj Britànic
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Veure Emirat de Kabul і Samarcanda
Segona guerra anglo-afganesa
La Segona guerra anglo-afganesa (1878-1880) va ser un conflicte armat entre l'Afganistan i la Gran Bretanya que tenia l'objectiu de refermar la influència britànica a la zona en detriment de Rússia.
Veure Emirat de Kabul і Segona guerra anglo-afganesa
Taixkent
Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.
Veure Emirat de Kabul і Taixkent
Turquestan
El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia Central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.
Veure Emirat de Kabul і Turquestan
Turquestan Rus
El Turquestan Occidental, Turquestan Rus o simplement Turquestan fou un territori imperial de la Rússia tsarista, que estava format per territoris conquerits a l'Àsia central (l'Àsia central russa) en el que avui dia són les repúbliques del Kazakhstan, l'Uzbekistan, el Kirguizstan, el Tadjikistan i el Turkmenistan, i del qual depenien els kanats vassalls de Kokand, Khivà i Bukharà.
Veure Emirat de Kabul і Turquestan Rus
Waziristan
Waziristan al Pakistan El Waziristan (‘País dels waziris’) és una regió muntanyosa del nord-oest del Pakistan, fronterera amb l'Afganistan, d'una superfície d'11.585 km² i que es troba dins de la divisió administrativa anomenada Àrees Tribals d'Administració Federal.
Veure Emirat de Kabul і Waziristan
Xir Ali Khan
Xir Ali Khan fou kan de Kokand (1842-1845) fill d'Alim Khan.
Veure Emirat de Kabul і Xir Ali Khan
Zamindawar
Zamindàwar és el nom que a l'època preislàmica es donava al modern Afganistan oriental, equivalent a l'àrab Bilad al-Dawar emprat a vegades a l'edat mitjana.
Veure Emirat de Kabul і Zamindawar
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Veure Emirat de Kabul і 1 d'agost
1863
;Països Catalans.
Veure Emirat de Kabul і 1863
1866
;Països Catalans.
Veure Emirat de Kabul і 1866
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Emirat de Kabul і 1867
1878
;Països Catalans.
Veure Emirat de Kabul і 1878
1880
;Països Catalans.
Veure Emirat de Kabul і 1880
1883
;Països Catalans.
Veure Emirat de Kabul і 1883
1896
;Països Catalans.
Veure Emirat de Kabul і 1896
31 de juliol
El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.
Veure Emirat de Kabul і 31 de juliol