Taula de continguts
30 les relacions: Antiga Roma, Antoní Pius, Asini Quadrat (historiador), Claudi, Dis Pater, Dona a l'antiga Roma, Equirria, Equus October, Espuri Virgini Tricost Celiomontà, Felip l'Àrab, Festes romanes, Gai Ateu Capitó (jurista), Gai Norbà Flac (cònsol 24 aC), Gai Peteli Libó Visol (cònsol 346 aC), Gens Virgínia, Horaci, Imperi Romà, Inferi, Jocs romans, Luci Cassi Hemina, Ludi taurii, Marc Juli Filip, Maximià, Naumàquia, Plutó (mitologia), Prosèrpina, Regió de Líbia, Religió a l'antiga Roma, Suovitaurílies, Tàcit.
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Jocs Seculars і Antiga Roma
Antoní Pius
Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.
Veure Jocs Seculars і Antoní Pius
Asini Quadrat (historiador)
Asini Quadrat (en llatí Asinius Quadratus), possiblement Gai Asini Quadrat, va ser un historiador romà en llengua grega que va viure a la meitat del, en temps dels emperadors Felip l'Àrab i Marc Juli Filip.
Veure Jocs Seculars і Asini Quadrat (historiador)
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Veure Jocs Seculars і Claudi
Dis Pater
Dis Pater era un déu romà relacionat amb del món subterrani, identificat des de molt antic amb el déu grec Plutó.
Veure Jocs Seculars і Dis Pater
Dona a l'antiga Roma
p.
Veure Jocs Seculars і Dona a l'antiga Roma
Equirria
Soldat roma a cavall LEquirria (de vegades escrit Ecurria) era una festivitat celebrada dues vegades a l'any a l'antiga Roma en honor del déu Mart, el 24 de febrer i el 14 de març.
Veure Jocs Seculars і Equirria
Equus October
Moneda amb Mart i un cavall embridat (Cosa (Ansedònia), Etrúria, 273-250 aC) A la religió a l'antiga Roma, el cavall d'octubre (en llatí Equus October) era un sacrifici d'un cavall dedicat a Mart que es duia a terme el 15 d'octubre, coincidint amb el final de la temporada agrícola i militar.
Veure Jocs Seculars і Equus October
Espuri Virgini Tricost Celiomontà
Espuri Virgini Tricost Celiomontà (Spurius Verginius A. f. A. n. Tricostus Cæliomontanus) va ser un magistrat romà.
Veure Jocs Seculars і Espuri Virgini Tricost Celiomontà
Felip l'Àrab
Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.
Veure Jocs Seculars і Felip l'Àrab
Festes romanes
Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.
Veure Jocs Seculars і Festes romanes
Gai Ateu Capitó (jurista)
Gai Ateu Capitó (Gaius Ateius C. f. Capito) va ser un jurista romà expert en dret civil i religiós.
Veure Jocs Seculars і Gai Ateu Capitó (jurista)
Gai Norbà Flac (cònsol 24 aC)
Gai Norbà Flac (en llatí Caius Norbanus Flaccus) va ser un magistrat romà que va viure a l'època d'August.
Veure Jocs Seculars і Gai Norbà Flac (cònsol 24 aC)
Gai Peteli Libó Visol (cònsol 346 aC)
Gai Peteli Libó Visol (en Caius Poetelius C. F. Q. N. Libo Visolus) va ser un magistrat romà.
Veure Jocs Seculars і Gai Peteli Libó Visol (cònsol 346 aC)
Gens Virgínia
La gens Virgínia (en Verginia o Virginia) va ser una gens romana que en els temps antics va estar dividida en dues branques, una de patrícia i una de plebea.
Veure Jocs Seculars і Gens Virgínia
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Veure Jocs Seculars і Horaci
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Jocs Seculars і Imperi Romà
Inferi
''La boca de l'Orc'', als jardins de Bomarzo, representació de l'entrada al món subterrani on habitaven els ''di inferi''. Inferi fou el nom emprat pels romans per referir-se als déus de l'inframón enfront dels déus celestials (Superi).
Veure Jocs Seculars і Inferi
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Veure Jocs Seculars і Jocs romans
Luci Cassi Hemina
Luci Cassi Hemina (en llatí Lucius Cassius Hemina) va ser un historiador i annalista romà que va viure al.
Veure Jocs Seculars і Luci Cassi Hemina
Ludi taurii
Els Ludi Taurii (també escrit: Ludi Taurei o més rarament Taurilia) van ser un dels jocs romans que se celebraven a l'antiguitat en honor dels dii inferi, els déus del món subterrani.
Veure Jocs Seculars і Ludi taurii
Marc Juli Filip
Marc Juli Filip o Marc Juli Sever Filip (o Felip) (en llatí Marcus Iulius Severus Filipus) era fill de l'emperador Filip l'Àrab (Filip I).
Veure Jocs Seculars і Marc Juli Filip
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Veure Jocs Seculars і Maximià
Naumàquia
Gravat que representa una naumàquia Naumàquia (en llatí: Naumachia) és el nom que tenien les representacions de combats navals que es feien a l'antiga Roma per diversió.
Veure Jocs Seculars і Naumàquia
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Veure Jocs Seculars і Plutó (mitologia)
Prosèrpina
En la mitologia romana, Prosèrpina (Prōserpĭna, adaptació del grec Περσεφόνη, Persephonē, per via de l'etrusc, influïda potser pel llatí prōserpĕre, 'emergir') era la deessa dels Inferns, esposa de Plutó i filla Ceresi Júpiter.
Veure Jocs Seculars і Prosèrpina
Regió de Líbia
L'antiga regió de Líbia (en llatí Libia, en grec Λιβύη), era el nom que s'aplicava pels primers geògrafs a la zona del nord d'Àfrica situada entre Egipte i Etiòpia d'un costat i l'Atlàntic de l'altra.
Veure Jocs Seculars і Regió de Líbia
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Veure Jocs Seculars і Religió a l'antiga Roma
Suovitaurílies
Suovitaurílies, (Museu del Louvre). En aquest relleu, es poden veure els animals que anaven a ser sacrificats, el sacerdot (flamen) i els col·laboradors que porten una corona de llorers, planta sagrada relacionada amb el déu Júpiter. Les suovitaurílies (en llatí: suovetaurilia) eren un ritual de purificació i de caràcter apotropaic, consistent en el sacrifici d'uns animals determinats, el qual va formar part de les pràctiques religioses de l'antiga Roma, però que també es va fer en altes cultures antigues com ara la grega.
Veure Jocs Seculars і Suovitaurílies
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Veure Jocs Seculars і Tàcit
També conegut com Ludi Saeculares.