Taula de continguts
49 les relacions: Al-Hàkim (fatimita), Arc de Sant Martí, Aristòtil, Asteroide, Astrònom, Astronomia, Averrois, Òptica, Àrabs, Bàssora, Buwàyhides, Califat Fatimita, Cambra fosca, Christiaan Huygens, Claudi Ptolemeu, Cristal·lí, Edat d'or de l'islam, Edat mitjana, Egipte, El Caire, Euclides, Físic, Francis Bacon, Galileo Galilei, Hipòtesi, Història del mètode científic, Iraq, Isaac Newton, Johannes Kepler, Lent, Llatí, Llibre d'òptica, Lluna, Matemàtic, Matemàtiques, Mètode científic, Mirall, Nil, Reflexió, Refracció, René Descartes, Retina, Roger Bacon, Saïd al-Andalusí, Sol, UNESCO, Vista, Xiisme, 1040.
- Musulmans
- Persones de Bàssora
Al-Hàkim (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).
Veure Ibn al-Hàytham і Al-Hàkim (fatimita)
Arc de Sant Martí
291x291px El peu de l'arc de Sant Martí L'arc de Sant Martí o arc del cel (i literàriament iris) és un fenomen meteorològic òptic produït per la reflexió, refracció i dispersió de la llum causada per gotes d'aigua en suspensió a la troposfera que resulta en l'aparició al cel de l'espectre de la llum visible, interpretat per l'ull humà com els colors vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat.
Veure Ibn al-Hàytham і Arc de Sant Martí
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Ibn al-Hàytham і Aristòtil
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Veure Ibn al-Hàytham і Asteroide
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Ibn al-Hàytham і Astrònom
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Ibn al-Hàytham і Astronomia
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Veure Ibn al-Hàytham і Averrois
Òptica
Funcionament d'uns binocles '''1''' - Objective '''2-3''' - Porro prisms '''4''' Eyepiece L'òptica és la part de la física que estudia el comportament de la llum d'ençà que és generada per una font lluminosa fins que és detectada pels detectors de llum.
Veure Ibn al-Hàytham і Òptica
Àrabs
Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.
Veure Ibn al-Hàytham і Àrabs
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Veure Ibn al-Hàytham і Bàssora
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Veure Ibn al-Hàytham і Buwàyhides
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Ibn al-Hàytham і Califat Fatimita
Cambra fosca
L'estudi fotogràfic portàtil de William Barton Micklethwaite, pare de FW Micklethwaite, a Irlanda. El procés del col·lodió humit requeria que la imatge fos revelada mentre la placa estava encara mullada, el procés posterior també requeria foscor, pel que van merèixer aquest nom de cambres fosques.
Veure Ibn al-Hàytham і Cambra fosca
Christiaan Huygens
Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.
Veure Ibn al-Hàytham і Christiaan Huygens
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Ibn al-Hàytham і Claudi Ptolemeu
Cristal·lí
El cristal·lí és un component de l'ull amb forma de lent biconvexa que està situat rere l'iris i davant de l'humor vitri.
Veure Ibn al-Hàytham і Cristal·lí
Edat d'or de l'islam
Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.
Veure Ibn al-Hàytham і Edat d'or de l'islam
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Ibn al-Hàytham і Edat mitjana
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Ibn al-Hàytham і Egipte
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Veure Ibn al-Hàytham і El Caire
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Veure Ibn al-Hàytham і Euclides
Físic
Una física en 2015 Físic és el nom comú que se'ls dona als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques.
Veure Ibn al-Hàytham і Físic
Francis Bacon
Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 – Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626), va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès.
Veure Ibn al-Hàytham і Francis Bacon
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Ibn al-Hàytham і Galileo Galilei
Hipòtesi
òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.
Veure Ibn al-Hàytham і Hipòtesi
Història del mètode científic
Representació virtual de l'experiment de Galileu, que va deixar caure des de dalt de la Torre inclinada de Pisa una bala de canó i una altra d'escopeta, per demostrar que totes dues queien a la mateixa velocitat La història del mètode científic és la història de la metodologia de la recerca científica, que és diferent de la història de la ciència.
Veure Ibn al-Hàytham і Història del mètode científic
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Veure Ibn al-Hàytham і Iraq
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Ibn al-Hàytham і Isaac Newton
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Veure Ibn al-Hàytham і Johannes Kepler
Lent
Lent Una lent és un dispositiu, tradicionalment en vidre, destinat a fer convergir o divergir la llum; en altres paraules, és un sistema òptic, format per un medi o un objecte, que concentra o dispersa raigs de llum.
Veure Ibn al-Hàytham і Lent
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Ibn al-Hàytham і Llatí
Llibre d'òptica
Portada del text en llatí ''Opticae Thesaurus'', que inclou el ''Llibre d'òptica'' dIbn al-Tàrafa, mostrant l'arc de Sant Martí, l'ús d'espills parabòlics per incendiar vaixells, la distorsió de les imatges causada per la refracció en l'aigua, i altres efectes òptics El Llibre d'òptica (o) és un tractat en set volums sobre òptica i sobre altres camps del saber, escrit per l'estudiós medieval Ibn al-Tàrafa (965– c.1040).
Veure Ibn al-Hàytham і Llibre d'òptica
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Ibn al-Hàytham і Lluna
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Veure Ibn al-Hàytham і Matemàtic
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Ibn al-Hàytham і Matemàtiques
Mètode científic
El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.
Veure Ibn al-Hàytham і Mètode científic
Mirall
Un càntir reflectit en un '''espill'''. Mirall egipci. Louvre. Reflexió dels raigs de llum en un mirall pla. Esquema d'inversió de la imatge. Esquema d'un reflector. Un mirall (del llatí vulgar miraculum, i aquest del verb llatí miror, meravellar-se, admirar) o espill (del llatí speculum, mirall) és un cos opac, amb una superfície llisa i polida, capaç de reflectir regularment la llum que rep.
Veure Ibn al-Hàytham і Mirall
Nil
Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.
Veure Ibn al-Hàytham і Nil
Reflexió
Reflexió del mont Hood sobre el llac Mirror d'Oregon (Estats Units) La reflexió és el canvi de la direcció o del sentit de propagació d'un front d'ona en una interfície (superfície de separació) entre dos medis diferents de tal manera que el front d'ona retorna cap al medi en el qual s'havia originat.
Veure Ibn al-Hàytham і Reflexió
Refracció
La refracció és el procés pel qual, quan una ona de llum incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació.
Veure Ibn al-Hàytham і Refracció
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Veure Ibn al-Hàytham і René Descartes
Retina
La retina és la membrana fotosensible de l'ull i forma la capa més interna de la cúpula òptica.
Veure Ibn al-Hàytham і Retina
Roger Bacon
Roger Bacon (Ilchester, comtat de Somerset, v. 1220 - Oxford, 11 de juny de 1292) fou un filòsof, teòleg i reconegut científic anglès; va estudiar teologia a Oxford, i fou deixeble de Robert Grosseteste i d'Adam Marsh, i més tard es va traslladar a París.
Veure Ibn al-Hàytham і Roger Bacon
Saïd al-Andalusí
Sàïd al-Andalussí —en àrab صاعد الأندلسي, Ṣāʿid al-Andalusī— (Almeria, 1029 - Toledo, juliol de 1070), de nom complet Abu-l‐Qàssim Sàïd ibn Àhmad ibn Abd-ar‐Rahman at‐Taghlibí al-Andalussí i també conegut com a as-Sàïd i com a Sàïd at-Tulaytulí (‘Sàïd de Toledo’) va ser un jurista i científic andalusí del.
Veure Ibn al-Hàytham і Saïd al-Andalusí
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Ibn al-Hàytham і Sol
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Ibn al-Hàytham і UNESCO
Vista
Moviment dels ulls durant els dos primers segons de percebre una imatge La vista és el sentit que permet percebre la llum de l'exterior i interpretar-la per a obtenir informació sobre la mida, la forma, el color, la distància, la posició i el moviment del que es trobi en el camp de visió.
Veure Ibn al-Hàytham і Vista
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Veure Ibn al-Hàytham і Xiisme
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Ibn al-Hàytham і 1040
Vegeu també
Musulmans
- Averrois
- Ibn al-Hàytham
- Món islàmic
- Musulmà
Persones de Bàssora
- Àhmad ibn Abi-Duad
- Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa
- Abdul-Latif Ali al-Mayah
- Abu-Abd-Al·lah al-Baridí
- Abu-Ubayda Màmar ibn al-Muthanna
- Abu-l-Hàssan al-Aixarí
- Al-Harirí (poeta)
- Al-Jàhidh
- Al-Madaïní
- Germans de la Puresa
- Ibn al-Hàytham
- Khazal Khan
- Paul Méfano
- Qutayba ibn Múslim
- Rabi'a al-'Adawiyya
- Raixid-ad-Din Sinan
- Seta Hagopian
També conegut com Abū 'Alī al-Hasan ibn al-Haytam, Al-Hàytham, Alhacén, Alhazen, Ibn al-Haytam.