Taula de continguts
24 les relacions: Adalbert I d'Alsàcia, Adela de Pfalzel, Berta de Laon, Berta de Prüm, Bisbat d'Autun, Bisbat de Lieja, Clodoveu III, Dècada del 690, Eticó I, Guillèmides, Hubert de Lieja, Hugobèrtides, Hugobert de Baviera, Irmina d'Oeren, Khildebert III, Llista de ducs de Baviera, Llogari, Pipí d'Héristal, Pipí I el Breu, Plectruda, Senescal, Sigebert III, Teodebert de Baviera, 697.
- Majordoms merovingis
Adalbert I d'Alsàcia
Adalbert I (nascut a Obernai cap al 665 i mort a Koenigshoffen, Estrasburg, el 722) fou duc d'Alsàcia de 690 à 722.
Veure Hugobert і Adalbert I d'Alsàcia
Adela de Pfalzel
Adela o Adela de Pfalzel (660?, 675? - Trèveris, 24 de desembre de 734) fou la fundadora i la primera abadessa del monestir de Pfalzel, prop de Trèveris a Renània, Alemanya.
Veure Hugobert і Adela de Pfalzel
Berta de Laon
Berta de Laon o Bertrada de Laon, tradicionalment anomenada Berta del Peu Gran, nascuda cap al 720, morta el 12 de juliol del 783 a Choisy prop de Compiègne, fou una aristòcrata franca de l'època carolíngia, esposa de Pipí I el Breu i mare de Carlemany.
Veure Hugobert і Berta de Laon
Berta de Prüm
Berta de Prüm o Bertrada de Prüm o Bertrade l'Antiga fou una dama franca coneguda per diversos actes.
Veure Hugobert і Berta de Prüm
Bisbat d'Autun
Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Veure Hugobert і Bisbat d'Autun
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Veure Hugobert і Bisbat de Lieja
Clodoveu III
Clodoveu III fou rei dels Francs d'Austràsia del 675 al 676.
Veure Hugobert і Clodoveu III
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Veure Hugobert і Dècada del 690
Eticó I
Eticó o Adalric I (nascut cap al 645 i mort el 690) fou duc d'Alsàcia de 662 à 690.
Veure Hugobert і Eticó I
Guillèmides
Els Guillèmides, Guilhemides o Wilhelmides fou un llinatge de la noblesa franca dels segles VIII a X, proper dels carolingis, sorgit a Autun i estès cap a Gòtia, Aquitània i pel Llenguadoc.
Veure Hugobert і Guillèmides
Hubert de Lieja
Hubert de Lieja (nascut vers 655 a Tolosa i mort al 30 de maig de 727 a Tervuren al ducat de Brabant) era bisbe de Maastricht i de Lieja de 705 a 727). És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa. No hi gaire fonts fiables contemporanis que permetin triar entre fets i llegenda.
Veure Hugobert і Hubert de Lieja
Hugobèrtides
Els Hugobertides foren un llinatge de la noblesa franca descendents d'Hugobert.
Veure Hugobert і Hugobèrtides
Hugobert de Baviera
Hugobert, Hugbert, Hucbert o Hukbert fou un duc de Baviera de la dinastia dels agilolfings (725 - 736).
Veure Hugobert і Hugobert de Baviera
Irmina d'Oeren
Irmina d'Oeren (?- morta entre 704 i 710), fou la cofundadora, junt amb Sant Willibrord i la benefactora de l'abadia d'Echternach el 697.
Veure Hugobert і Irmina d'Oeren
Khildebert III
Khildebert III, anomenat el Just (francès: le Juste) (vers 683 – 23 d'abril de 711, va ser rei dels francs des del 695 fins a la seva mort. Apareix també com Khildebert IV (sent el III Khildebert l'Adoptat). Fill de Teodoric III (rei dels francs) i de Clotilde, va succeir el seu germà gran Clodoveu IV a la seva mort.
Veure Hugobert і Khildebert III
Llista de ducs de Baviera
Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.
Veure Hugobert і Llista de ducs de Baviera
Llogari
Llogari (en francès modern Léger, en llatí Leodegarius (Austràsia, ca. 615 - Autun, 2 d'octubre del 678) fou un bisbe franc d'Autun. És venerat com a sant i màrtir per diverses confessions cristianes, amb festivitat el 2 d'octubre. Martiri de sant Leodegari, en una bíblia de ca.
Veure Hugobert і Llogari
Pipí d'Héristal
Pipí d'Héristal o Herstal (Herstal, c. 635/45 – Jupille, (actualment a Bèlgica), 16 de desembre de 714), de vegades conegut com a Pipí II o Pipí el Jove, fou un majordom de palau d'Austràsia, des de 680 fins a la seva mort, i de Nèustria i Borgonya des de 687 fins a 695.
Veure Hugobert і Pipí d'Héristal
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Veure Hugobert і Pipí I el Breu
Plectruda
Plectruda o Plectrudis (nascuda cap a 650 i morta després 717), filla d'Hugobert, senescal de Clodoveu III, i probablement d'Irmina d'Oeren fou l'esposa de Pipí d'Héristal, majordom del palau d'Austràsia.
Veure Hugobert і Plectruda
Senescal
El senescal o dàpifer era l'oficial major de palau de la majoria de corts feudals d'Europa a l'edat mitjana.
Veure Hugobert і Senescal
Sigebert III
Sigebert III —Sighiberto— (vers 630-vers 658) va ser rei merovingi d'Austràsia des que amb tan sols quatre anys el seu pare Dagobert I l'instaurés com a monarca, el 634.
Veure Hugobert і Sigebert III
Teodebert de Baviera
Teodebert I de Baviera, també Teodbert, Teudebert o Todpert (685 - 719), fou duc de Baviera de la dinastía dels agilolfings des del 702 fins a la seva mort, però supeditat fins al 716/717 al seu pare Teodó II de Baviera i a partir del 711 més o menys compartint el poder amb el seu germà Teodald i després també Grimoald i Tassiló.
Veure Hugobert і Teodebert de Baviera
697
El 697 (DCXCVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Hugobert і 697
Vegeu també
Majordoms merovingis
- Adalgisel
- Bercari
- Carles Martell
- Carloman (fill de Carles Martell)
- Drogó (fill de Carloman)
- Ebroí
- Ega (majordom)
- Erquinoald
- Flacoald
- Gislemar
- Grimoald I
- Grimoald II
- Hugobert
- Leudesi
- Majordom de palau
- Mummolí
- Nordebert
- Parteni (patrici)
- Pipí I el Breu
- Pipí d'Héristal
- Pipí de Landen
- Ragenfrid
- Teodebald (majordom de palau)
- Waldelè
- Warattó
- Warnacari II