Accés més ràpid que el navegador!
119 les relacions: Abat Oliba, Almogàver, Anglaterra, Aragó, Artilleria de Catalunya, Atenes, Àustria, Barcelona, Barri de la Ribera, Batalla d'Almansa, Batalló del Principat, Braç (concepte social), Cadastre, Cardona, Carles II de Castella, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Catalunya, Ceret, Ciutadella (arquitectura), Companyia de Galceran de Cartellà, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Coronela de Barcelona, Corpus de Sang, Corts Catalanes, Croades, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Ducat de Neopàtria, Esquadres de Catalunya, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, França, Francesc de Cabanyes, Francesc de Mostarós i Bosser, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Generalitat, Gran Aliança, Gran Enciclopèdia Catalana, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Història del dret català, Infanteria, James Fitz-James Stuart, Jaume el Conqueridor, Josep d'Ardena, Josep de Margarit i de Biure, ..., Josep Moragues i Mas, Josep Plantí, Llista de comtes de Barcelona, Lluís XIII de França, Maquis, Marina de guerra catalana, Maulets (1705), Múrcia, Miquelet, País Valencià, Pacte de Ceret, Palma, Pau Claris i Casademunt, Pau i Treva de Déu, Pirateria marítima, Pitiüses, Portal de Mar, President de la Generalitat de Catalunya, Quints, Regiment de la Ciutat de Barcelona, Regiment de la Diputació del General de Catalunya, Regiment de Nostra Senyora del Roser, Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, Regiment Pirinenc Núm. 1, República Catalana, Revolta dels Barretines, Rosselló, Sagramental, Sarraïns, Sàpiens, Setge de Barcelona (1705), Setge de Barcelona (1706), Setge de Puigcerdà (1654), Sometent, Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs, Toluges, Tractat d'Utrecht, Tractat de Gènova, Tractat dels Pirineus, Unió d'armes, Universitat de Cervera, Vallespir, 1027, 11 de juliol, 11 de setembre, 1257, 1618, 1621, 1640, 1641, 1648, 1659, 1687, 17 de maig, 1700, 1701, 1702, 1705, 1706, 1707, 1711, 1713, 1714, 1715, 1716, 18 de setembre, 25 d'abril, 3 d'octubre, 5 de juliol. Ampliar l'índex (69 més) »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Nou!!: Història militar de Catalunya і Abat Oliba · Veure més »
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Almogàver · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Anglaterra · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Aragó · Veure més »
Artilleria de Catalunya
L'Artilleria de Catalunya fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya durant la Guerra de Successió.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Artilleria de Catalunya · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Atenes · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Àustria · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Barcelona · Veure més »
Barri de la Ribera
Carrer dels Agullers a la Ribera La Ribera és un nucli del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Barri de la Ribera · Veure més »
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Batalla d'Almansa · Veure més »
Batalló del Principat
El Batalló del Principat fou un batalló de tropes regulars catalanes que va lluitar en la Guerra dels Segadors, aixecat d'acord amb l'usatge princeps namque.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Batalló del Principat · Veure més »
Braç (concepte social)
Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Braç (concepte social) · Veure més »
Cadastre
El cadastre o la recana (del grec κατάστιχον, registre) immobiliari és un registre administratiu dependent de l'Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Cadastre · Veure més »
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Cardona · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Carles II de Castella · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Història militar de Catalunya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Castella · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Catalunya · Veure més »
Ceret
Picasso, Pierre Brune i Eudaldo a la dècada del 1950 a Ceret Ceret (en francès, Céret) és la vila capital del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Ceret · Veure més »
Ciutadella (arquitectura)
Portal de la ciutadella de Roses Una ciutadella és una fortalesa construïda per tal de protegir una ciutat, de vegades amb un castell al mig.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Ciutadella (arquitectura) · Veure més »
Companyia de Galceran de Cartellà
La Companyia de Galceran de Cartellà fou una companyia de tropes regulars catalanes que va lluitar en la guerra dels trenta anys.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Companyia de Galceran de Cartellà · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Constitucions catalanes · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Corona d'Aragó · Veure més »
Coronela de Barcelona
La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Coronela de Barcelona · Veure més »
Corpus de Sang
El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
Nou!!: Història militar de Catalunya і Corpus de Sang · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Corts Catalanes · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Croades · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Dinastia borbònica · Veure més »
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Ducat de Neopàtria · Veure més »
Esquadres de Catalunya
Les Esquadres de Catalunya fou una organització radicada a Catalunya que desenvolupava funcions paramilitars i de policia.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Esquadres de Catalunya · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Història militar de Catalunya і Felip IV de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Felip V d'Espanya · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Història militar de Catalunya і França · Veure més »
Francesc de Cabanyes
Francesc de Cabanyes, nascut a Badalona, creà el cos dels Miquelets el 1640 durant la Guerra dels Segadors per ordre de Pau Claris amb l'objectiu de frenar la invasió castellana de Felip IV amb el nom de Companyia d'Almogàvers.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Francesc de Cabanyes · Veure més »
Francesc de Mostarós i Bosser
Francesc de Mostarós i Bosser (Barcelona, - Barcelona, juny de 1652) fou un militar català.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Francesc de Mostarós i Bosser · Veure més »
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »
Generalitat
La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Generalitat · Veure més »
Gran Aliança
La Gran Aliança era una coalició europea, que van formar, en diverses èpoques Àustria, Bavària, Brandenburg, Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic, el Palatinat electoral del Rhin, Portugal, Saxònia, Espanya, Suècia, i les Províncies Unides Holandeses.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Gran Aliança · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Guerra del Francès · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Guerra dels Segadors · Veure més »
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Història del dret català · Veure més »
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Infanteria · Veure més »
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Història militar de Catalunya і James Fitz-James Stuart · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Història militar de Catalunya і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Josep d'Ardena
Josep d'Ardena i de Sabastida (Darnius, 1611 - Rosselló, 1677) fou un militar i polític català.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Josep d'Ardena · Veure més »
Josep de Margarit i de Biure
Josep de Margarit i de Biure (la Bisbal d'Empordà, 10 de febrer de 1602 – castell de Sant Martí de Toques, 17 de juliol de 1685), marquès d'Aguilar, va ser governador de Catalunya i cap de les milícies de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Josep de Margarit i de Biure · Veure més »
Josep Moragues i Mas
Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Josep Moragues i Mas · Veure més »
Josep Plantí
Josep Plantí i Mateu (Barcelona, 1681 - Milà, Itàlia, 12 de març de 1743) fou un jurista català.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Josep Plantí · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: Història militar de Catalunya і Lluís XIII de França · Veure més »
Maquis
el mural sencer Els maquis van ser els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Maquis · Veure més »
Marina de guerra catalana
Galera catalana de l'almirall Galceran de Requesens i Joan de Soler. Vegeu que remolca la seva barca de panescalm. * La xurma és amb terçols, amb tres remers a cada banc cadascun amb el seu rem. Hi ha una separació palesa dels rems en grups de tres.*El nombre de rems i la proporció de les figures no són correctes. Galiota d'estil català (galera petita). Icona de Sant Joan Crisòstom de Kímolos. La marina de guerra catalana –amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)– a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la Mediterrània des dels seus orígens fins a Ferran el Catòlic.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Marina de guerra catalana · Veure més »
Maulets (1705)
Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Maulets (1705) · Veure més »
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Múrcia · Veure més »
Miquelet
Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Miquelet · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Història militar de Catalunya і País Valencià · Veure més »
Pacte de Ceret
El Pacte de Ceret fou un tractat entre el Principat de Catalunya i el Regne de França.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Pacte de Ceret · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Palma · Veure més »
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Pau Claris i Casademunt · Veure més »
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Pau i Treva de Déu · Veure més »
Pirateria marítima
Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima —o pirateria— és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Pirateria marítima · Veure més »
Pitiüses
Localització de les Pitiüses respecte a les Illes Balears Municipis de les Pitiüses Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Pitiüses · Veure més »
Portal de Mar
Fotografia del Portal de Mar construït per Josep Massanès i Mestres El Portal de Mar era un dels deu portals del segon recinte emmurallat de Barcelona.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Portal de Mar · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Història militar de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Quints
Els quints eren uns impostos que corresponien a la cinquena part dels ingressos de cada poble o ciutat que s'havien de pagar a la corona.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Quints · Veure més »
Regiment de la Ciutat de Barcelona
El Regiment de la Ciutat de Barcelona fou una unitat militar de l'Exèrcit Reial de Carles III (1705-1713) i posteriorment enquadrat en l'Exèrcit de Catalunya (1713-1714) durant la Guerra de Successió.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Regiment de la Ciutat de Barcelona · Veure més »
Regiment de la Diputació del General de Catalunya
El Regiment de la Diputació del General fou una unitat militar del Reials Exèrcits de Carles III durant la Guerra de Successió Espanyola (1705-1713) i de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra dels Catalans (1713-1714).
Nou!!: Història militar de Catalunya і Regiment de la Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Regiment de Nostra Senyora del Roser
El Regiment de Nostra Senyora del Roser fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya durant la Guerra de Successió.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Regiment de Nostra Senyora del Roser · Veure més »
Regiment de Reials Guàrdies Catalanes
El Regiment de Reials Guàrdies Catalanes fou una unitat militar d'elit de l'Exèrcit Regular Austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Regiment de Reials Guàrdies Catalanes · Veure més »
Regiment Pirinenc Núm. 1
El Regiment Pirinenc Núm.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Regiment Pirinenc Núm. 1 · Veure més »
República Catalana
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.
Nou!!: Història militar de Catalunya і República Catalana · Veure més »
Revolta dels Barretines
Cartell institucional advertint sobre la Revolta La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir una especial intensitat a Osona, el Lluçanès, el Bages i el Vallès; però que va arribar també al Baix Llobregat, el Penedès, la Segarra, l'Urgell i fins i tot a la Marina.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Revolta dels Barretines · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Rosselló · Veure més »
Sagramental
El Sagramental era una organització paramilitar fonamentada en la germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament, i, per això, anomenada Sagramental a Catalunya des del 1257 com a mínim.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Sagramental · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Sarraïns · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Sàpiens · Veure més »
Setge de Barcelona (1705)
El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Setge de Barcelona (1705) · Veure més »
Setge de Barcelona (1706)
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »
Setge de Puigcerdà (1654)
El Setge de Puigcerdà fou una maniobra de l'exèrcit francès que posà setge a Puigcerdà el 13 d'octubre de 1654.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Setge de Puigcerdà (1654) · Veure més »
Sometent
El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Sometent · Veure més »
Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs
El Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs fou una unitat militar aixecada a la ciutat de Barcelona en diverses ocasions pel mestre de camp Francesc Granollachs i de Millás durant el per lluitar en favor de la casa d'Àustria.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs · Veure més »
Toluges
Toluges (en francès Toulouges) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 8.544 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Toluges · Veure més »
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Tractat d'Utrecht · Veure més »
Tractat de Gènova
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Tractat de Gènova · Veure més »
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Tractat dels Pirineus · Veure més »
Unió d'armes
Unió d'Armes del comte-duc d'Olivares 1626 Retrat de Gaspar de Guzmán y Pimentel, comte-duc d'Olivares La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella i III d'Aragó, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Unió d'armes · Veure més »
Universitat de Cervera
La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Universitat de Cervera · Veure més »
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Nou!!: Història militar de Catalunya і Vallespir · Veure més »
1027
Sense descripció.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 1027 · Veure més »
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 11 de juliol · Veure més »
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 11 de setembre · Veure més »
1257
Sense descripció.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 1257 · Veure més »
1618
Sense descripció.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 1618 · Veure més »
1621
Sense descripció.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 1621 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 1640 · Veure més »
1641
;Països Catalans.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 1641 · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 1648 · Veure més »
1659
;Països Catalans.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 1659 · Veure més »
1687
; Països Catalans.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 1687 · Veure més »
17 de maig
El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 17 de maig · Veure més »
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 1700 · Veure més »
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 1701 · Veure més »
1702
;Món.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 1702 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 1705 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 1706 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 1707 · Veure més »
1711
;Països catalans.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 1711 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 1713 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 1714 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 1715 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 1716 · Veure més »
18 de setembre
El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 18 de setembre · Veure més »
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 25 d'abril · Veure més »
3 d'octubre
El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 3 d'octubre · Veure més »
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història militar de Catalunya і 5 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
Història Militar de Catalunya.
