Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de les guerres russo-turques

Índex Història de les guerres russo-turques

Les guerres russo-turques (o guerres otomano-russes) van ser una sèrie de dotze guerres lliurades entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà entre els segles  i. Va ser una de les sèries més llargues de conflictes militars de la història europea.Dowling T. C. Russia at War: From the Mongol Conquest to Afghanistan, Chechnya, and Beyond. ABC-CLIO. 2014. Excepte la Guerra de 1710–11 i la Guerra de Crimea, que sovint es tracta d’un fet independent, els conflictes van acabar desastrosament per a un Imperi Otomà en plena estagnació; al revés, van mostrar l'ascendència de Rússia com a potència europea després dels esforços de modernització de Pere el Gran a principis del. Durant aquestes guerres, l'Imperi Otomà es debilita gradualment i el seu territori es reduí gradualment a les zones costaneres de la mar Negra, en benefici de Rússia. L'esforç de la guerra i la derrota, va dur l'estat otomà a la decadència: es convertí en «el malalt d'Europa».

179 les relacions: ABC-Clio, Abdülâziz, Ahmet III, Aleksandr Suvórov, Aleksei Grigórievitx Orlov, Anapa, Anatòlia, Armènia, Armènia occidental, Armenis, Astracan, Azerbaidjan, Azov (Rostov), Óblast de Kars, Bakhtxissarai, Balcans, Balta, Banat, Batalla d'Erzurum, Batalla de Çeşme, Batalla de Navarino, Batalla de Poltava, Batalla de Rymnik, Batalla de Sarighamish, Batalla naval de Sinope, Bílhorod-Dnistrovski, Bòsfor, Bòsnia, Bòsnia i Hercegovina, Bei, Belgrad, Bender, Benjamin Disraeli, Bessaràbia, Bilohirsk, Bulgària, Campanya de Pèrsia, Campanya del Caucas, Campanyes d'Azov, Carles XII de Suècia, Caterina II de Rússia, Caucas, Caucas del Nord, Comuna de Bakú, Confederació de Bar, Confederació de Polònia i Lituània, Congrés de Berlín, Daguestan, Danubi, Dictadura de la Càspia Central, ..., Dniéper, Edirne, Erzincan, Erzurum, Església Ortodoxa, Eslavofilisme, Estanislau I de Polònia, Estat client, Fiódor Fiódorovitx Uixakov, Flota del Bàltic, Flota del Mar Negre, Frederic August II de Saxònia (elector), Front oriental (Primera Guerra Mundial), Geòrgia, Genísser, Gran Guerra del Nord, Gran Guerra Turca, Grècia, Guerra d'independència de Grècia, Guerra de Crimea, Guerra de Successió de Polònia, Guerra finlandesa, Guerra russo-persa (1804-1813), Guerra russo-polonesa (1654-1667), Guerra russo-turca (1568-1570), Guerra russo-turca (1676-1681), Guerra russo-turca (1686-1700), Guerra russo-turca (1710-1711), Guerra russo-turca (1735-1739), Guerra russo-turca (1768-1774), Guerra russo-turca (1787-1792), Guerra russo-turca (1806-1812), Guerra russo-turca (1828-1829), Guerra russo-turca (1877-1878), Guerra turco-persa (1730-1736), Guerres Habsburg-Otomanes, Gyula Andrássy, Hercegovina, Hetmanat cosac, Història d'Europa, Història de Bòsnia i Hercegovina, Iași, Imperi Austrohongarès, Imperi Otomà, Imperi Qajar, Imperi Rus, Imperi Safàvida, Imperi Suec, Iran, Ismaïl Enver Paixà, Istanbul, Ivan IV de Rússia, Ivan Mazepa, Jeni-Kale, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Kabardino-Balkària, Kanat de Crimea, Kars, Kertx, Khotín, Kinburun, Llista de kans de Crimea, Mar d'Azov, Mar de Màrmara, Mar Negra, Marge dret d'Ucraïna, Marge esquerre d'Ucraïna, Mariúpol, Marina otomana, Mikhaïl Kutúzov, Moldàvia, Montenegro, Mustafà III, Nàdir-Xah Afxar, New York Herald, Nikolai Iudénitx, Oltènia, Otto von Bismarck, Otxàkiv, País dels Battak, Pau de Passarowitz, Pere I de Rússia, Peter Lacy, Prússia, Primer Imperi Francès, Primer ministre del Regne Unit, Primera Guerra Mundial, Principats danubians, Quarta Coalició, Regió d'Anatòlia Oriental, Regne de Sardenya, República Democràtica d'Armènia, República Democràtica de l'Azerbaidjan, Revolta d'abril, Revolució Russa, Romania, Santa Lliga (1684), Sava, Sèrbia, Selim II, Selim III, Serralada dels Balcans, Setge de Plevna, Suècia, Subcontinent indi, Taganrog, Tàtars de Crimea, Tractat d'Adrianòpolis (1829), Tractat de Belgrad, Tractat de Brest-Litovsk, Tractat de Bucarest (1812), Tractat de Gueórguievsk, Tractat de Karlowitz, Tractat de Küčük Kaynardja, Tractat de Niš, Tractat de París (1856), Tractat de Santo Stefano, Tractat de Turkmantxai, Tractat del Prut, Transcaucàsia, Triple Entesa, Turquia, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Valàquia, Vassallatge, William Ewart Gladstone, Xipre, Zaporoges. Ampliar l'índex (129 més) »

ABC-Clio

ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і ABC-Clio · Veure més »

Abdülâziz

Abdülâziz (Istanbul, 9 de febrer de 1830 – 4 de juny de 1876) va ser soldà de l'Imperi Otomà, regnant entre el 25 de juny de 1861 i el 30 de maig de 1876.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Abdülâziz · Veure més »

Ahmet III

Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Ahmet III · Veure més »

Aleksandr Suvórov

, nom complet amb patronímic Aleksandr Vassílievitx Suvórov, Алекса́ндр Васи́льевич Суво́ров Comte Suvórov de Rimnik, Príncep d'Itàlia, Comte del Sant Imperi Romà (граф Рымникский, князь Италийский) fou el quart i darrer (exceptuant Stalin) Generalíssim Rus.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Aleksandr Suvórov · Veure més »

Aleksei Grigórievitx Orlov

El comte (des de 1762) Aleksei Grigórievitx Orlov-Txesmenski, Алексе́й Григо́рьевич Орло́в-Чесменский ( –) fou un militar i estadista rus, que va gaudir de gran protagonisme durant el regnat de Caterina la Gran.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Aleksei Grigórievitx Orlov · Veure més »

Anapa

Anapa (Анапа) és una ciutat de Rússia, antic port de la tribu natkhuai dels circassians i avui dins el territori de Krasnodar.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Anapa · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Anatòlia · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Armènia · Veure més »

Armènia occidental

XVII, unes dècades després de la seva conquesta pels otomans, dins de les fronteres actuals de Turquia:State Committee of the Real Estate Cadastre of the Republic of Armenia (2007). Significativa presència armènia (major com més vermell) LArmènia occidental (en armeni occidental: Արեւմտեան Հայաստան, Arevmdian Hayasdan) és un terme utilitzat per referir-se a les parts orientals de Turquia (antic Imperi Otomà) que van formar part de la històrica pàtria dels armenis.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Armènia occidental · Veure més »

Armenis

Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX). La seva població actual es calcula en uns 8-10 milions d'habitants. Fins al setembre del 2023, els armenis també van ser la majoria de la població de la República d'Artsakh. La religió majoritària dels armenis és el cristianisme, i és la primera nació que la va abraçar oficialment (vers l'any 301); practiquen una branca pròpia d'aquesta religió, l'Església Apostòlica Armènia i la religió i les seves institucions tenen un paper rellevant en les seves comunitats. Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Haik. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hitites. Haurien arribat a Armènia cap al. Els armenis parlen deu dialectes diferents, intercomprensibles: l'armeni oriental és usat a Armènia, al Caucas i a l'Iran, i l'armeni occidental s'usa a la resta del món. Situats entre Europa i l'Àsia, la nació armènia és posseidora d'una cultura única que ha perdurat al llarg dels temps. La dansa i música armènies són de les més antigues del món, i encara són practicades avui en dia. La seva cuina, tan antiga com el seu poble, és una rica combinació de diversos ingredients i aromes provinents de l'Altiplà d'Armènia.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Armenis · Veure més »

Astracan

Astracan (rus: А́страхань, Àstrakhan; tàtar: Ästerxan) és la ciutat més gran del sud de la Rússia europea i és la capital de la província homònima.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Astracan · Veure més »

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Azerbaidjan · Veure més »

Azov (Rostov)

Azov - Азов - és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Azov (Rostov) · Veure més »

Óblast de Kars

Lóblast de Kars (rus Карсская область, Kàrsskaia óblast) fou una divisió administrativa de Rússia que va existir entre 1878 i 1917 (juridícament més tard).

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Óblast de Kars · Veure més »

Bakhtxissarai

El Hansarai o Palau del Khan a Bakhtxissarai. El Hansarai i pont d'entrada. Bakhtxissarai o Bakhtxé Sarai (literalment ‘el Palau dels Jardins' o ‘la Ciutat Jardí’) és una ciutat de Crimea.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Bakhtxissarai · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Balcans · Veure més »

Balta

Vista de l'illa Balta (Baltey en nòrdic anticAnderson, Joseph (Ed.) (1893) Orkneyinga Saga.) és una illa deshabitada d'Escòcia, forma part de l'arxipèlag de les Shetland.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Balta · Veure més »

Banat

Localització del Banat a Europa Mapa del Banat amb les principals ciutats El Banat (romanès: Banat, serbi: Банат, Banat, hongarès: Bánát o Bánság, alemany: Banat, eslovac: Banát, búlgar: Банат, Banat) és una regió geogràfica i històrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres països: la part oriental a Romania (comtats de Timiş, Caraş-Severin, Arad, i Mehedinţi), la part occidental a Sèrbia (el Banat Serbi, majoritàriament inclos a la regió de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Sèrbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrád).

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Banat · Veure més »

Batalla d'Erzurum

Lofensiva d'Erzurum (en rus: Эрзурумское сражение, Erzurumskoe srazhenie; en turc: Erzurum Taarruzu) o batalla d'Erzurum (en turc: Erzurum Muharebesi) va ser una important ofensiva d'hivern de l'Exèrcit Imperial Rus de la Campanya del Caucas, durant la Primera Guerra Mundial, que va portar a la presa de la ciutat estratègica d'Erzurum.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Batalla d'Erzurum · Veure més »

Batalla de Çeşme

La batalla naval de Çeşme va tenir lloc els dies 5–7 de juliol de 1770 durant la guerra russo-turca (1768–1774) a prop i a la badia de Çeşme, a la zona compresa entre la punta occidental d'Anatòlia i l'illa de Quios, que fou escenari de diverses batalles navals passades entre l'Imperi Otomà i la República de Venècia.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Batalla de Çeşme · Veure més »

Batalla de Navarino

La batalla de Navarino va ser una batalla naval lliurada en 1827, durant la Guerra d'independència de Grècia, a Navarino (avui Pylos).

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Batalla de Navarino · Veure més »

Batalla de Poltava

La batalla de Poltava va ser una batalla entre els exèrcits del tsar Pere I de Rússia i Carles XII de Suècia, el 27 de juny (8 de juliol de 1709 en calendari julià), és una de les més famoses batalles de la Gran Guerra del Nord.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Batalla de Poltava · Veure més »

Batalla de Rymnik

La Batalla de Râmnic (22 de setembre del 1789) va tenir lloc a Valàquia, a prop de Râmnicu Sărat, durant la Guerra russo-turca.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Batalla de Rymnik · Veure més »

Batalla de Sarighamish

La batalla de Sarighamish (en armeni: Սարիղամիշի ճակատամարտ, Sarighamishi chakatamart; en rus: Сражение при Сарыкамыше; en turc: Sarıkamış Harekatı) va ser un enfrontament entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial que es va lliurar entre el 22 de desembre de 1914 fins al 17 de gener de 1915 com a part de la Campanya del Caucas.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Batalla de Sarighamish · Veure més »

Batalla naval de Sinope

Vladimir Kosov. Batalla de Sinop. La batalla de Sinope fou una batalla naval que va tenir lloc el 30 de novembre de 1853, dins del port de Sinope, al nord de Turquia, durant la Guerra de Crimea (1853-1855).

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Batalla naval de Sinope · Veure més »

Bílhorod-Dnistrovski

Interior de la fortalesa de Bílhorod-Dnistrovskyi Bílhorod-Dnistrovski (ucraïnès: Бі́лгород-Дністро́вський, transliterat Bílhorod-Dnistrovskyi, moldau (romanès): Cetatea Albă; grec antic: Tyras; llatí: Album Castrum; a partir del s. XVI, sovint coneguda pel nom d'origen turc d'Аккерман o Akkerman) és una ciutat d'Ucraïna, a la dreta de l'estuari/ria del Dnièster, a prop de la mar Negra i de Moldàvia, a l'óblast d'Odessa a les regions històriques de Bessaràbia i Budjak.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Bílhorod-Dnistrovski · Veure més »

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Bòsfor · Veure més »

Bòsnia

Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Bòsnia · Veure més »

Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

Bei

obra.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Bei · Veure més »

Belgrad

Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Belgrad · Veure més »

Bender

Fortalesa de Bendery. Cementiri a Bendery. Bender o Bendery,, Monitorul Oficial al Republicii Moldova, no.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Bender · Veure més »

Benjamin Disraeli

Benjamin Disraeli KG, FRS, PC (Londres, 21 desembre 1804 - 19 d'abril de 1881, Curzon Street, Londres), conegut també com a comte de Beaconsfield o lord Beaconsfield, va ser un polític, escriptor i aristòcrata britànic, que va exercir dues vegades com primer ministre del Regne Unit, va ser líder de la Molt Lleial Oposició de Sa Majestat i tres vegades ministre d'Hisenda del Regne Unit.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Benjamin Disraeli · Veure més »

Bessaràbia

Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Bessaràbia · Veure més »

Bilohirsk

Bilohirsk (en ucraïnès Білогірськ; en tàtar de Crimea: Qarasuvbazar, Karasubazar; en rus: Белогорск, Belogorsk; grec antic: Mavron Kastron; nom que li donaren els genovesos: Maurocastro) és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna, ocupada per Rússia però considerada part íntegra d'Ucraïna per la comunitat internacional.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Bilohirsk · Veure més »

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Bulgària · Veure més »

Campanya de Pèrsia

La campanya de Pèrsia (o invasió de Pèrsia) va ser una sèrie d'enfrontaments a la regió iraniana de l'Azerbaidjan que van implicar les forces de l'Imperi Otomà contra les de l'Imperi Britànic i l'Imperi Rus, i també van implicar elements de la població persa local, que van començar el desembre de 1914 i van acabar amb l'armistici de Mudros el 30 d'octubre de 1918, com a part del teatre de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Campanya de Pèrsia · Veure més »

Campanya del Caucas

El front del Caucas o Campanya del Caucas són els termes utilitzats per la historiografia per descriure els combats entre l'Exèrcit rus i l'Exèrcit otomà en l'àmbit de la Primera Guerra Mundial a la regió del Caucas, territori que tant l'Imperi Rus (membre dels Aliats) com l'Imperi Otomà (membre de les Potències Centrals) desitjaven controlar de cara a la postguerra.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Campanya del Caucas · Veure més »

Campanyes d'Azov

Les Campanyes d'Azov - Азо́вские похо́ды - foren dues campanyes militars russes desenvolupades el 1695 i 1696 durant la Guerra russo-turca de 1686-1700, encapçalada per Pere el Gran amb l'objectiu de capturar la fortificació otomana d'Azov (amb una guarnició de 7.000 homes), que bloquejava l'accés rus al Mar d'Azov i a la Mar Negra.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Campanyes d'Azov · Veure més »

Carles XII de Suècia

, anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Carles XII de Suècia · Veure més »

Caterina II de Rússia

, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Caterina II de Rússia · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Caucas · Veure més »

Caucas del Nord

Regió del Caucas del Nord Situació dins de Rússia El Caucas del Nord, de vegades anomenat Ciscaucàsia, és la denominació de la zona nord de la regió del Caucas, entre Europa i l'Àsia.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Caucas del Nord · Veure més »

Comuna de Bakú

La Comuna de Bakú va ser un govern que crearen els comunistes de l'Azerbaidjan, rebel·lats el 15 de novembre de 1917, establert formalment a Bakú el 8 de maig de 1918.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Comuna de Bakú · Veure més »

Confederació de Bar

La Confederació de Bar, va ser un aixecament dels patriotes polonesos contra la ingerència russa a Polònia l'any 1768 reunits a la ciutat de Bar i al mateix temps contra el Rei Estanislau August Poniatowski i els reformadors polonesos que volien limitar el poder de la noblesa.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Confederació de Bar · Veure més »

Confederació de Polònia i Lituània

La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »

Congrés de Berlín

Congrés de Berlín, representació artística d'Anton von Werner El Congrés de Berlín de 1878 fou una assemblea diplomàtica dels representants de diversos estats europeus sota la presidència d'Otto von Bismarck, Canceller d'Alemanya amb el propòsit de reorganitzar la zona dels Balcans després de la derrota de l'Imperi Otomà a la Guerra russo-turca (1877-1878).

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Congrés de Berlín · Veure més »

Daguestan

El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Daguestan · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Danubi · Veure més »

Dictadura de la Càspia Central

La Dictadura de la Càspia Central (en rus: Диктатура Центрокаспия, Diktatura Tsentrokaspiya) (en àzeri: Sentrokaspi Diktaturası) fou un govern menxevic que va existir de l'agost del 1918 al setembre de 1918 a l'Azerbaidjan.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Dictadura de la Càspia Central · Veure més »

Dniéper

El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Dniéper · Veure més »

Edirne

Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Edirne · Veure més »

Erzincan

Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Erzincan · Veure més »

Erzurum

Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Erzurum · Veure més »

Església Ortodoxa

LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Església Ortodoxa · Veure més »

Eslavofilisme

Aleksei Khomiakov Ivan Kiréievski Leslavofília o eslavofilismefou una corrent literari i religiós del pensament social i filosòfic de Rússia, que va prendre forma durant els anys trenta i quaranta del segle XIX,amb l'objectiu de revelar la identitat de Rússia, les seves típiques diferències amb Occident.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Eslavofilisme · Veure més »

Estanislau I de Polònia

Estanislau Leszczyński (en polonès Stanisław Leszczyński), conegut com a Estanislau I de Polònia (Lviv, actualment Ucraïna, 20 d'octubre de 1677 - Lunéville, 23 de febrer de 1766), fou rei de Polònia del 1704 al 1709 i del 1733 al 1736 amb el nom d'Estanislau I. Va presidir la República de les Dues Nacions i va ser Gran Duc de Lituània.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Estanislau I de Polònia · Veure més »

Estat client

Un estat client és un estat controlat en l'àmbit econòmic, polític o militar per un altre estat més poderós en assumptes internacionals.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Estat client · Veure més »

Fiódor Fiódorovitx Uixakov

Tomba d'Uixakov en l'abadia de Sanaksar. Fiódor Fiódorovitx Uixakov, (Фёдор Фёдорович Ушако́в) (24 de febrer de 1745, Buranovo - 14 octubre del 1817, gubèrnia de Tambov) fou el més connotat comandant naval i almirall rus del.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Fiódor Fiódorovitx Uixakov · Veure més »

Flota del Bàltic

La Flota del Bàltic Dues Vegades Bandera Roja (rus: Дважды Краснознамённый Балтийский флот) va ser la Flota del mar Bàltic, primer pertanyent a la Marina Imperial Russa, després a la Marina Soviètica i actualment a la Marina Russa.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Flota del Bàltic · Veure més »

Flota del Mar Negre

La Flota del Mar Negre (Черноморский флот Txernomorski flot) és una gran subunitat estratègica que depèn de l'Armada Russa, que opera al mar Negre i en el Mar Mediterrani des de finals del.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Flota del Mar Negre · Veure més »

Frederic August II de Saxònia (elector)

L'elector '''Frederic August I de Saxònia''' i rei August II de Polònia Frederic August II de Saxònia (Dresden, 1696 - 1763) fou Elector de Saxònia des de 1733 i fins a 1763 i Rei de Polònia des de 1734 i fins a 1763.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Frederic August II de Saxònia (elector) · Veure més »

Front oriental (Primera Guerra Mundial)

El front oriental fou el teatre d'operacions de la Primera Guerra Mundial que es desenvolupà a terme a l'est d'Europa, bàsicament a les zones frontereres entre l'imperi Alemany, l'imperi Austrohongarès, l'imperi Rus i el Regne de Romania.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Front oriental (Primera Guerra Mundial) · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Geòrgia · Veure més »

Genísser

Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Genísser · Veure més »

Gran Guerra del Nord

La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Gran Guerra del Nord · Veure més »

Gran Guerra Turca

La Gran Guerra Turca (en alemany: Der Große Türkenkrieg; en turc: Kutsal İttifak Savaşları) és el nom pel qual es coneixen els conflictes que van enfrontar a l'Imperi Otomà i els seus aliats els tàrtars de Crimea durant gran part del contra el Sacre Imperi Romanogermànic, la Confederació de Polònia i Lituània, la República de Venècia i el Tsarat Rus.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Gran Guerra Turca · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Grècia · Veure més »

Guerra d'independència de Grècia

La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »

Guerra de Crimea

La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Guerra de Crimea · Veure més »

Guerra de Successió de Polònia

La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui succeiria a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Guerra de Successió de Polònia · Veure més »

Guerra finlandesa

La Guerra finlandesa (suec: Finska kriget, finès: Suomen sota Русско-шведская война 1808-1809) es va lliurar entre Suècia i Rússia del febrer de 1808 al setembre de 1809.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Guerra finlandesa · Veure més »

Guerra russo-persa (1804-1813)

La Guerra russo-persa de 1804-1813, una de les moltes guerres entre l'Imperi persa i la Rússia Imperial, va començar, de la mateixa manera que molts altres conflictes, com una disputa territorial.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Guerra russo-persa (1804-1813) · Veure més »

Guerra russo-polonesa (1654-1667)

Confederació de Polònia i Lituània in 1648 Guerra russo-polonesa 1654–1667 La Guerra russo-polonesa de 1654–1667, també anomenada Guerra dels Tretze Anys, Primera Guerra del Nord, o fins i tot Guerra per Ucraïna, fou un conflicte important entre el Tsarat de Rússia i la Confederació de Polònia i Lituània.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Guerra russo-polonesa (1654-1667) · Veure més »

Guerra russo-turca (1568-1570)

La guerra russo-turca (1568-1570) o campanya de Don-Volga-Astracan de 1569 (referida en fonts otomanes com a Expedició d'Astracan) va ser una guerra entre el Tsarat Rus i l'Imperi Otomà pel Kanat d'Astracan.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Guerra russo-turca (1568-1570) · Veure més »

Guerra russo-turca (1676-1681)

La Guerra russo-turca de 1676 a 1681 va ser una guerra entre el Tsarat rus i l'Imperi otomà, causada per l'expansionisme turc a la segona meitat del.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Guerra russo-turca (1676-1681) · Veure més »

Guerra russo-turca (1686-1700)

La guerra russo-turca de 1686-1700 va ser un dels teatres de la Gran Guerra Turca a la fi del per fer retrocedir l'Imperi Otomà.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Guerra russo-turca (1686-1700) · Veure més »

Guerra russo-turca (1710-1711)

La Campanya del Prut o Guerra russo-turca fou l'intent rus, liderat per Pere el Gran i Borís Xeremétev, de conquerir Moldàvia, amb l'ajuda del Príncep Moldau Dimitrie Cantemir, a l'Imperi Otomà el 1711.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Guerra russo-turca (1710-1711) · Veure més »

Guerra russo-turca (1735-1739)

La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Guerra russo-turca (1735-1739) · Veure més »

Guerra russo-turca (1768-1774)

La guerra russo-turca de 1768-1774 va ser un conflicte decisiu que va establir el control rus de facto sobre el sud d'Ucraïna, fins llavors dominada per l'Imperi Otomà a través del seu estat titella, el Kanat de Crimea.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Guerra russo-turca (1768-1774) · Veure més »

Guerra russo-turca (1787-1792)

La Guerra Russo-turca de 1787-1792 fou a causa de l'intent frustrat de l'Imperi Otomà per reconquerir territoris cedits a Rússia en el curs de l'anterior Guerra russo-turca (1768-1774).

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Guerra russo-turca (1787-1792) · Veure més »

Guerra russo-turca (1806-1812)

La guerra russo-turca (1806-1812) va ser una de les moltes guerres que van tenir lloc entre l'imperi Rus i l'Imperi Otomà.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Guerra russo-turca (1806-1812) · Veure més »

Guerra russo-turca (1828-1829)

La Guerra Russo-Turca de 1828-1829 va ser un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà a partir de la lluita grega per la independència.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Guerra russo-turca (1828-1829) · Veure més »

Guerra russo-turca (1877-1878)

La Guerra russo-turca de 1877-1878 també coneguda com la Guerra d'Orient, va tenir els seus orígens en la voluntat russa d'aconseguir un accés a la Mar Mediterrània i alliberar els pobles eslaus dels Balcans de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Guerra russo-turca (1877-1878) · Veure més »

Guerra turco-persa (1730-1736)

La guerra turco-persa de 1730-1736 (جنگ ایران و عثمانی (۱۷۳۰-۱۷۳۵), 1730-1736 Osmanlı-İran Savaşı) fou un conflicte militar l'Imperi safávida i l'Imperi Otomà entre 1730 i 1735/1736.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Guerra turco-persa (1730-1736) · Veure més »

Guerres Habsburg-Otomanes

Les guerres austro-turques o guerres Hasburg-Otomanes són el conjunt de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Otomà als Habsburg d'Àustria i Espanya.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Guerres Habsburg-Otomanes · Veure més »

Gyula Andrássy

Gyula, comte Andrássy de Csík-Szent-Király i de Kraszna-Horka, en hongarès Csíkszentkirályi és Krasznahorkai Gróf Andrássy Gyula (Kassa, actualment Košice, Eslovàquia, 3 de març de 1823 – Volosca, actualment Opatija, Croàcia, 18 de febrer de 1890), va ser un polític hongarès, considerat un dels pares de la pàtria.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Gyula Andrássy · Veure més »

Hercegovina

Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar)'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Hercegovina (Херцеговина/Hercegovina) és una regió històrica dels Alps Dinàrics que en l'actualitat ocupa la meitat meridional de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Hercegovina · Veure més »

Hetmanat cosac

LHetmanat cosac (Гетьма́нщина Hetmànsxina), oficialment conegut com la Host de Zaporíjia (Військо Запорозьке Viïsko Zaporozke; Exercitus Zaporoviensis) fou un estat cosac ucraïnès a la regió d'Ucraïna central entre 1648 i 1764 (tot i que el seu sistema administratiu-judicial va persistir fins al 1782).

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Hetmanat cosac · Veure més »

Història d'Europa

La història d'Europa es refereix al conjunt de successos relatius al continent europeu, des que va ser poblat pels primers éssers humans fins avui dia.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Història d'Europa · Veure més »

Història de Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina Vista panoràmica de Mostar Bòsnia i Hercegovina ha estat un país compost per pobles il·liris i governat per diferents ens d'Europa i dels Balcans.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Història de Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

Iași

Iași és una ciutat de Romania.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Iași · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Qajar

LImperi Qajar també conegut com la Pèrsia Qajar, va ser un imperi iranià governat per la dinastia Qajar, que era d'origen turc,Cyrus Ghani.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Imperi Qajar · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Imperi Rus · Veure més »

Imperi Safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Imperi Safàvida · Veure més »

Imperi Suec

L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721. En suec, el període és anomenat stormaktstiden, traduït literalment "l'era de la gran potència". Després de la mort de Gustau II Adolf el 1632, l'imperi fou, durant llargs períodes, controlats per part de l'alta noblesa, la més prominent de les quals fou la família Oxenstierna, actuant com a tutors de monarques menors d'edat. Els interessos de l'alta noblesa contrastaven amb la política d'uniformitat tradicional de la monarquia sueca que promovia una igualtat d'estatus entre els diferents estats (noblesa, clergat, burgesos i camperols). En els territoris adquirits durant els períodes de govern de facto nobiliari, la servitud no fou abolida, i la noblesa s'apropià de terres de la corona. La Gran Reducció de 1680 posà final a aquestes tendències i obligà al retorn de les terres al patrimoni reial. La servitud, no obstant això, romangué amb força a molts dels territoris adquirits al Sacre Imperi Romanogermànic i a l'Estònia Sueca, on l'aplicació de la uniformitat política fou obstaculitzada pels tractats signats durant la seva annexió. Després de les victòries a la Guerra dels Trenta Anys, el clímax de la stormaktstiden s'aconseguí durant la Segona Guerra del Nord, quan el principal adversari dels suecs, Dinamarca, fou neutralitzada en el Tractat de Roskilde de 1658. No obstant això, en el curs posterior de la guerra, així com en la Guerra d'Escània, Suècia només pogué mantenir el seu imperi gràcies al suport del seu màxim aliat, el Regne de França. Carles XI de Suècia consolidà l'imperi i assegurà un període de pau, abans que el Tsarat Rus, Electorat de Saxònia i Dinamarca-Noruega efectuessin un atac conjunt contra el seu successor, Carles XII. Després d'un seguit de victòries inicials sueques, Carles va aconseguir assegurar per darrer cop l'imperi amb el Tractat de Traventhal (1700) i el Tractat d'Altranstädt (1706), després de la batalla de Poltava (1709) portà la stormaktstiden sueca a un abrupte final. Expansió de l'Imperi suec entre 1560 i 1815.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Imperi Suec · Veure més »

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Iran · Veure més »

Ismaïl Enver Paixà

Ismaïl Enver (Istanbul, 22 de novembre de 1881 – 4 d'agost de 1922) conegut generalment com a Enver Paixà o Enver Bey, fou un militar i polític turc cap dels Joves Turcs que van fer la revolució de 1908 i van dirigir l'Imperi fins al 1918.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Ismaïl Enver Paixà · Veure més »

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Istanbul · Veure més »

Ivan IV de Rússia

, nascut Ivan Vassílievitx, fou Tsar de Rússia (1547-1584).

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Ivan IV de Rússia · Veure més »

Ivan Mazepa

Ivan Stepànovitx Mazepa (Іва́н Степа́нович Мазе́па, Ива́н Степа́нович Мазе́па, polonès Jan Mazepa Kołodyński - 20 de març del 1639 - 2 d'octubre del 1709), fou un ataman cosac de l'hetmanat del marge esquerre d'Ucraïna, des del 1687 al 1708.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Ivan Mazepa · Veure més »

Jeni-Kale

Jeni-kale. Torre del sud-oest. Jeni-kale. El Mur del nord. Jeni-Kale (turc Yenikale; ucraïnes Єні-Кале; rus Ени-Кале; tàtar Yeñi Qale, també pronunciat com Jenikale i Eni-Kale) és una fortalesa construïda pels turcs otomans el 1699–1706 i situada a la part nord-est de Kertx, Rússia, llavors Kanat de Crimea.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Jeni-Kale · Veure més »

Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Kabardino-Balkària

Kabardino-Balkària, oficialment la República de Kabardino-Balkària, és una república de Rússia situada al nord del Caucas.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Kabardino-Balkària · Veure més »

Kanat de Crimea

El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Kanat de Crimea · Veure més »

Kars

Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Kars · Veure més »

Kertx

Kertx (en i en Керч) - és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Kertx · Veure més »

Khotín

Khotín (en ucraïnès: Хоти́н, transcrit: Khotýn; en hebreu: חוטין; en polonès: Chocim; en romanès Hotin; en turc del període Otomà: Khotin; en turc modern: Hotin, en rus: Хоти́н, transcrit: Khotín) és una ciutat a l'óblast de Txernivtsí a l'oest d'Ucraïna, capital del districte (raion) de Khotýn i al sud-oest de Kàmianets-Podilski.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Khotín · Veure més »

Kinburun

Kinburun, Kin-Burun o Kinburn (rus i Кінбурн, Kinburn; Kılburun) és un cap de la desembocadura del Dnièper, a la costa de la mar Negra, a Ucraïna.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Kinburun · Veure més »

Llista de kans de Crimea

La següent és una llista cronològica dels kans del Kanat de Crimea de la dinastia Giray.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Llista de kans de Crimea · Veure més »

Mar d'Azov

La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Mar d'Azov · Veure més »

Mar de Màrmara

La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Mar de Màrmara · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Mar Negra · Veure més »

Marge dret d'Ucraïna

250px El Marge dret d'Ucraïna (Правобережна Україна Pravoberejna Ukrayina; Правобережная Украина Pravoberejnaya Ukraina; polonès Ukraina Prawobrzeżna), és el nom històric que rep el marge dret (Oest) del riu Dniéper, corresponent a les actuals Óblast de Volínia, Rivne, Vínnitsia, Jitòmir, Kirovohrad i Kíiv, així com parts de l'óblast de Txerkassi i de l'Óblast de Ternòpil.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Marge dret d'Ucraïna · Veure més »

Marge esquerre d'Ucraïna

Marge esquerre d'Ucraïna (groc). El Marge esquerre d'Ucraïna és el nom històric de les zones d'Ucraïna a l'esquerra (est) del riu Dniéper, que inclou les actuals Óblast de Txerníhiv, Poltava i Sumi, així com les parts orientals de Kíiv i Txerkassy.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Marge esquerre d'Ucraïna · Veure més »

Mariúpol

Mariúpol (en ucraïnès Маріуполь, en rus Мариуполь) és una ciutat portuària del sud-est d'Ucraïna a tocar del Mar d'Azov.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Mariúpol · Veure més »

Marina otomana

Bandera naval otomana entre ca. 1793 i el 1923 La marina otomana (turc otomà: دوننماى همايون; turc: Osmanlı Donanması) fou fundada a principis del després que l'Imperi Otomà arribés a la mar el 1323 amb la presa de Prenet, ubicació de les primeres drassanes otomanes i nucli de la futura marina.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Marina otomana · Veure més »

Mikhaïl Kutúzov

nom complet amb patronímic Mikhaïl Il·lariónovitx Golenísxev-Kutúzov, fou un mariscal de camp rus, conegut també com a Príncep Smolenski.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Mikhaïl Kutúzov · Veure més »

Moldàvia

Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Moldàvia · Veure més »

Montenegro

Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Montenegro · Veure més »

Mustafà III

Mustafa III (28 de gener de 1717 - 21 de gener de 1774) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1757 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Mustafà III · Veure més »

Nàdir-Xah Afxar

fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »

New York Herald

Portada del diari El New York Herald era un diari de gran tirada, editat a New York entre 1835 i 1924.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і New York Herald · Veure més »

Nikolai Iudénitx

Nikolai Nikolàievitx Iudénitx (en rus Hиколай Николаевич Юденич) (Moscou, 18 de juliol de 1862 - Saint-Laurent-du-Var, 5 d'octubre de 1933) fou un militar rus, un dels generals russos més cèlebres durant la Primera Guerra Mundial i, amb posterioritat, un dels líders de l'Exèrcit Blanc durant la Guerra Civil Russa (1918-1921).

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Nikolai Iudénitx · Veure més »

Oltènia

Mapa de Romania amb Oltènia assenyalada Oltènia (Petita Valàquia en antigues versions, amb els noms en llatí Wallachia Minor, Wallachia Alutana, Wallachia Caesarea usats entre 1718 i 1739) és una regió històrica i geogràfica de Romania.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Oltènia · Veure més »

Otto von Bismarck

Otto Eduard Leopold von Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, 1 d'abril de 1815; Friedrichsruh, 30 de juliol de 1898), va ser un estadista i polític prussià i després alemany.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Otto von Bismarck · Veure més »

Otxàkiv

Església de Sant Nicolau, a Otxàkiv Escut Otxàkiv (en Очаків, en Очаков Otxàkov, en tàtar de Crimea i turc Özi o Özü, en romanès Oceakiv) és una ciutat de l'óblast de Mikolaiv al sud d'Ucraïna, capital del raion (districte) d'Otxàkivsky, i al mateix temps formen (exclusivament la ciutat) un raion de l'óblast.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Otxàkiv · Veure més »

País dels Battak

Tres guerrers Battak a l'illa de Sumatra, pels voltants de la dècada del 1870. El nom de Battak fa referència a una ètnia d'Indonèsia de més de 4 milions de persones que viuen a la província de Sumatra del Nord.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і País dels Battak · Veure més »

Pau de Passarowitz

La Pau de Passarowitz (pel nom alemany de la ciutat sèrbia de Požarevac, on se signà el 1718) fou un tractat entre l'Imperi Otomà i Àustria, al que es va afegir la República de Venècia, que tancava la Guerra austro-turca (1716-1718).

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Pau de Passarowitz · Veure més »

Pere I de Rússia

Pere I el Gran o Pere Alekséievitx Romànov (Moscou, 9 de juny de 1672 - Sant Petersburg, 8 de febrer de 1725) fou un tsar de Rússia (1682-1725).

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Pere I de Rússia · Veure més »

Peter Lacy

El Comte Peter de Lacy, Peter von Lacy, Peadar de Lása o Pyotr Petrovich Lacy, com va ser conegut a Rússia (en rus: Пётр Петрович Ласси) (Killeady al costat de Limerick, Irlanda, 26 de setembre de 1678 - Riga, Letònia, 19 d'abril de 1751), va ser un dels més famosos comandants de la Rússia imperial abans de Rumyantsev i Suvórov.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Peter Lacy · Veure més »

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Prússia · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Primer Imperi Francès · Veure més »

Primer ministre del Regne Unit

El primer ministre del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (PMRUGBIN) (Prime Minister of the United Kingdom, en anglès; Prif Weinidogion i Deyrnas Unedig, en gal·lès; Prìomhairean na Breatainne, en gaèlic escocès) és el cap de Govern del Regne Unit.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Primer ministre del Regne Unit · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Principats danubians

Els principats danubians a mitjan segle XIX Principats danubians fou el nom amb què durant el hom referia als dos principats romanesos, Valàquia i Moldàvia, sota sobirania otomana cada vegada més limitada per les potències.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Principats danubians · Veure més »

Quarta Coalició

La Quarta Coalició va ser una aliança organitzada contra l'Imperi Francès de Napoleó entre els anys 1806 i 1807.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Quarta Coalició · Veure més »

Regió d'Anatòlia Oriental

La Regió d'Anatòlia Oriental (Doğu Anadolu Bölgesi) és una de les 7 regions geogràfiques de Turquia.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Regió d'Anatòlia Oriental · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Regne de Sardenya · Veure més »

República Democràtica d'Armènia

La República Democràtica d'Armènia (1918-1920) fou el primer estat modern establert a l'actual Armènia.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і República Democràtica d'Armènia · Veure més »

República Democràtica de l'Azerbaidjan

La República Democràtica de l'Azerbaidjan (Azərbaycan Xalq Cümhuriyyəti, آذربایجان جومهوریتی) fou el primer estat modern proclamat a l'Azerbaidjan.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і República Democràtica de l'Azerbaidjan · Veure més »

Revolta d'abril

La Sublevació d'abril (a búlgar Априлско въстание, Aprilsko vastanie), va ser una insurrecció organitzada pels búlgars de l'Imperi Otomà entre abril i maig de 1876, després de l'inici de la revolta d'Herzegovina, i que va tenir com a resultat, indirectament, la independència de Bulgària a 1878.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Revolta d'abril · Veure més »

Revolució Russa

La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Revolució Russa · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Romania · Veure més »

Santa Lliga (1684)

La Santa Lliga fou una aliança contra l'Imperi Otomà entre els Habsburg, la Confederació de Polònia i Lituània, Rússia i la república de Venècia que es va formar el 5 de març de 1684 a Linz.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Santa Lliga (1684) · Veure més »

Sava

El Sava és un gran riu navegable afluent del Danubi que flueix per les actuals Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Sava · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Sèrbia · Veure més »

Selim II

Selim II (Istanbul, 30 de maig de 1524 – Istanbul, 13 de desembre de 1574) va ser soldà de l'Imperi Otomà del 1566 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Selim II · Veure més »

Selim III

Selim III (Istanbul 24 de desembre de 1761 – Istanbul 28 de juliol de 1808) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1789 fins al 1807.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Selim III · Veure més »

Serralada dels Balcans

La serralada de Stara Planina, als Balcans centrals. La serralada dels Balcans és un conjunt de cadenes muntanyoses que s'estenen des de la mar Adriàtica fins a la mar Negra i que dona nom a la península Balcànica, també coneguda simplement com els Balcans.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Serralada dels Balcans · Veure més »

Setge de Plevna

El setge de Plevna - Осада Плевны; Plevne Savunması; Asediu Plevnei; Обсада на Плевен - fou un enfrontament important entre l'exèrcit combinat de l'Imperi Rus, el Regne de Romania i l'Imperi Otomà.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Setge de Plevna · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Suècia · Veure més »

Subcontinent indi

Imatge per satèl'lit del subcontinent indi El subcontinent indi, conegut al Pakistan, Indo-Pak subcontinent, o sigui, el subcontinent indo-pakistanès, és una porció de l'Àsia, al sud de l'Himàlaia.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Subcontinent indi · Veure més »

Taganrog

Taganrog (en rus:Таганро́г) és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Taganrog · Veure més »

Tàtars de Crimea

Els tàtars de Crimea són una ètnia de parla turquesa (tàtar de Crimea) i de religió musulmana sunnita; eren uns 269.000 segons el darrer cens soviètic del 1989, primer en el que apareixien separats de la resta de tàtars, però segons altres fonts sobrepassen els 500.000 individus.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Tàtars de Crimea · Veure més »

Tractat d'Adrianòpolis (1829)

El Tractat d'Edirne o Adrianòpolis (14 de setembre de 1829) va ser un acord de pau pel qual es posava fi a la Guerra russo-turca, en la qual Rússia havia aconseguit importants victòries en el Caucas i els Balcans.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Tractat d'Adrianòpolis (1829) · Veure més »

Tractat de Belgrad

El Tractat de Belgrad va ser el tractat segellat el 18 de setembre de 1739, en Belgrad, Sèrbia, per l'Imperi Otomà d'una banda, i pels Habsburg de l'altre.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Tractat de Belgrad · Veure més »

Tractat de Brest-Litovsk

El tractat de Brest-Litovsk va ser un tractat de pau que es va signar el 3 de març de 1918 a Brest-Litovsk, (ara Brest) entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Tractat de Brest-Litovsk · Veure més »

Tractat de Bucarest (1812)

El Tractat de Bucarest és un tractat internacional signat el 28 de maig de 1812 a la ciutat de Bucarest entre l'Imperi Otomà i l'imperi Rus, que va posar fi a la Guerra russo-otomana.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Tractat de Bucarest (1812) · Veure més »

Tractat de Gueórguievsk

Medalla commemorativa del Tractat, de 1790. El Tractat de Gueórguievsk (en rus, Георгиевский трактат, en georgià: გეორგიევსკის ტრაქტატი) va ser un tractat bilateral signat entre l'Imperi Rus i el regne georgià oriental de Kartli-Kakhètia el 24 de juliol de 1783.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Tractat de Gueórguievsk · Veure més »

Tractat de Karlowitz

Europa el 1648 abans del tractat Europa el 1700 després del tractat Polònia abans del tractat Polònia després del tractat El Tractat de Karlowitz o Karlovci fou un acord de pau signat el 26 de gener de 1699 a la ciutat de Sremski Karlovci (serbi: Сремски Карловци, croat: Srijemski Karlovci, alemany: Karlowitz o Carlowitz, turc: Karlofça, hongarès: Karlóca), a l'actual Sèrbia (província de Voivodina) que va posar fi a la Gran Guerra Turca o Guerra Austrootomana de 1683-1697 en la qual els otomans van ser finalment derrotats.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Tractat de Karlowitz · Veure més »

Tractat de Küčük Kaynardja

Ubicació de la signatura del tractat. El Tractat de Küçük Kaynarca (Küçük Kaynarca Antlaşması, també lletrejat Kuchuk Kainarji) va ser signat el 21 de juliol de 1774 a Küçük Kaynarca, Dobrudja (en l'actualitat, Kainardja a la Província de Silistra, Bulgària) entre l'Imperi Rus, representat pel mariscal de camp Piotr Rumiàntsev, i l'Imperi Otomà després de la derrota d'aquest últim en la Guerra russo-turca (1768-1774).

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Tractat de Küčük Kaynardja · Veure més »

Tractat de Niš

El Tractat de Niš, és una convenció signada el 3 d'octubre de 1739 a Niš, entre l'Imperi Otomà i la Rússia imperial, que especifica les estipulacions del tractat de Belgrad, posant fi a la guerra russo-turca de 1735-1739.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Tractat de Niš · Veure més »

Tractat de París (1856)

El tractat de París de 1856 va donar per finalitzada la Guerra de Crimea, on l'Imperi Rus es va enfrontar contra l'Imperi Otomà, França, Regne Unit i el Regne de Sardenya.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Tractat de París (1856) · Veure més »

Tractat de Santo Stefano

El Tractat de Santo Stefano (3 de març de 1878) és l'acord que va imposar Rússia a l'Imperi Otomà després de la seva victòria en la guerra russo-turca de 1877.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Tractat de Santo Stefano · Veure més »

Tractat de Turkmantxai

El tractat de Turkmantxai (Rus: Туркманчайский договор, Persa: عهدنامه ترکمنچای) fou un acord de pau negociat a Turkmantxai, al Caucas, al final de la guerra russopersa del 1826-1828 (amb derrota persa), pel qual els qajars (la dinastia persa) reconeixien la sobirania russa sobre els kanats de Nakhitxevan, Erevan i Talish amb les regions d'Ordubad i Mughan, establint el riu Aras (Araxes) com a frontera entre l'Imperi Rus i Pèrsia confirmant les disposicions del tractat de Gulistan.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Tractat de Turkmantxai · Veure més »

Tractat del Prut

El Tractat del Prut fou signat als bancs del riu Prut, entre l'Imperi Otomà i el Tsarat Rus, el 21 de juliol de 1711, i acabà la Campanya del Prut.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Tractat del Prut · Veure més »

Transcaucàsia

Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Transcaucàsia · Veure més »

Triple Entesa

Aliances militars europees el 1914, abans de la Primera Guerra Mundial Aliances militars europees durant la Primera Guerra mundial, 1914-1918 La Triple Entesa o Triple Entente (del francès entente, 'amistat, comprensió, acord') va ser l'entesa que va unir l'Imperi Rus, la Tercera República Francesa i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, després de la signatura de l'Entente Cordiale anglofrancesa de 1904 i de l'Entente anglorussa del 31 d'agost de 1907.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Triple Entesa · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Turquia · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Ucraïna · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Valàquia

Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Valàquia · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Vassallatge · Veure més »

William Ewart Gladstone

William Ewart Gladstone William Ewart Gladstone FRS (Liverpool, 29 de desembre de 1809 † Hawarden, 19 de maig de 1898) fou un polític liberal britànic, primer com a diputat al Parlament i després ocupant diversos càrrecs del govern de Sa Majestat; líder del Partit Liberal (de 1866 a 1875 i de 1880 a 1894), va ser Primer Ministre del Regne Unit en quatre ocasions: de 1868 a 1874, del 1880 al 1885, el 1886, i de 1892 a 1894.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і William Ewart Gladstone · Veure més »

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Xipre · Veure més »

Zaporoges

Els cosacs zaporoges escrivint una carta al Sultà de Turquia Els Zaporoges foren una branca de cosacs establerts el segle XVI a Zaporòjia, prop de les cascades del Dnièper, fet del qual deriva el seu nom (zaporoges, "més enllà de les cascades del Dnièper").

Nou!!: Història de les guerres russo-turques і Zaporoges · Veure més »

Redirigeix aquí:

Guerra Russo-turca, Guerra Russoturca, Guerra russo-turca, Guerra russoturca, Guerres Russo-Turques, Guerres russo-turques, Guerres russoturques.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »