Accés més ràpid que el navegador!
89 les relacions: İslâm III Giray, Batalla de Poltava, Baturin, Bila Tserkva, Bohdan Khmelnitski, Boiar, Carles XII de Suècia, Caterina II de Rússia, Confederació de Polònia i Lituània, Cosacs, Dniéper, Edat moderna, Encyclopædia Britannica, Esclavitud a l'Imperi Otomà, Escrivà, Església Ortodoxa, Eslau eclesiàstic, Estanislau I de Polònia, Estat coixí, Estratocràcia, Gran Ducat de Lituània, Gran Guerra del Nord, Guerra russo-polonesa (1654-1667), Hàdiatx, Hetman, Historiografia, Hlúkhiv, Imperi Otomà, Imperi Rus, Imperi Suec, Ivan Mazepa, Joan II Casimir Vasa, Kàniv, Kíiv, Kòrsun-Xevtxènkivski, Konotop, Marge dret d'Ucraïna, Marge esquerre d'Ucraïna, Metropolità, Moscou, Nijin, Pere I de Rússia, Pereiàslav, Petita Rússia, Piotr Rumiàntsev, Polonès, Prikaz, Protectorat, Rebel·lió de Khmelnitski, Regne de Polònia, ..., Rus, Rutènia, Sanjaq, Setge de Viena (1683), Sitx, Sublim Porta, Szlachta, Tàtars de Crimea, Toronto, Tractat d'Andrússovo, Tractat de Bútxatx, Tractat de Hàdiatx, Tractat de Karlowitz, Tractat de Pau Eterna, Tractat de Pereiàslav, Tsarat Rus, Txihirín, Ucraïna Slobodà, Ucraïnès, Ucraïnesos, Voivodat, Volínia, Zaporòjia, Zaporoges, Zbàraj, 1651, 1654, 1657, 1659, 1660, 1663, 1665, 1667, 1672, 1674, 1686, 28 de setembre, 30 de gener, 8 de gener. Ampliar l'índex (39 més) »
İslâm III Giray
İslâm III Giray (1604 – 10 de juliol 1654) fou kan de Crimea (1644-1654) germà i successor de Mehmed IV Giray.
Nou!!: Hetmanat cosac і İslâm III Giray · Veure més »
Batalla de Poltava
La batalla de Poltava va ser una batalla entre els exèrcits del tsar Pere I de Rússia i Carles XII de Suècia, el 27 de juny (8 de juliol de 1709 en calendari julià), és una de les més famoses batalles de la Gran Guerra del Nord.
Nou!!: Hetmanat cosac і Batalla de Poltava · Veure més »
Baturin
Baturin (en ucraïnès i en rus Батурин) és una ciutat de la província de Txerníhiv, Ucraïna, es troba a la riba del riu Seim.
Nou!!: Hetmanat cosac і Baturin · Veure més »
Bila Tserkva
Bila Tserkva (Бiла Церква, o "Església Blanca", Белая Церковь, Bélaia Tsérkov) és una ciutat al riu Ros a la Província de Kíiv a Ucraïna central, a una vuitantena de km al sud de la capital nacional, Kíiv.
Nou!!: Hetmanat cosac і Bila Tserkva · Veure més »
Bohdan Khmelnitski
Bohdan Khmelnitski (Богдан Хмельницький; Богда́н Хмельни́цкий, Bogdan Khmelnitski; polonès Bohdan Zenobi Chmielnicki), nascut cap al 1595 i mort el 6 d'agost del 1657, va ser ataman dels cosacs d'Ucraïna en el moment de l'aixecament del 1648 contra la noblesa polonesa i els seus servidors jueus, que ell va organitzar i que hom coneix amb el nom de rebel·lió de Khmelnitski.
Nou!!: Hetmanat cosac і Bohdan Khmelnitski · Veure més »
Boiar
XVII Boiars russos Boiar (en rus: боя́рин (sing.) i боя́ре (pl.)) és el títol dels nobles terratinents eslaus, que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbi, búlgar i romanès (inclosa Moldàvia).
Nou!!: Hetmanat cosac і Boiar · Veure més »
Carles XII de Suècia
, anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718.
Nou!!: Hetmanat cosac і Carles XII de Suècia · Veure més »
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Nou!!: Hetmanat cosac і Caterina II de Rússia · Veure més »
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Nou!!: Hetmanat cosac і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »
Cosacs
Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.
Nou!!: Hetmanat cosac і Cosacs · Veure més »
Dniéper
El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.
Nou!!: Hetmanat cosac і Dniéper · Veure més »
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Nou!!: Hetmanat cosac і Edat moderna · Veure més »
Encyclopædia Britannica
Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.
Nou!!: Hetmanat cosac і Encyclopædia Britannica · Veure més »
Esclavitud a l'Imperi Otomà
Otomans amb esclaus cristians en un gravat de 1608 publicat al relat d'un viatge de Salomon Schweigger el 1578. L'esclavitud a l'Imperi Otomà era legal i era una part important de l'economia i la societat de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Hetmanat cosac і Esclavitud a l'Imperi Otomà · Veure més »
Escrivà
Es deia escrivà a qui per ofici públic tenia l'autoritat per redactar o autentificar, és a dir, donar fe de les escriptures i altres actes o contractes fets públics davant seu.
Nou!!: Hetmanat cosac і Escrivà · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Hetmanat cosac і Església Ortodoxa · Veure més »
Eslau eclesiàstic
Exemple de l'eslau eclesiàstic rus L'eslau eclesiàstic (en búlgar: църковнославянски език; en belarús: царкоўнаславянская мова; en rus: церковнославянский язык; en ucraïnès: церковнослов'янська мова) és com es coneix l'idioma litúrgic de l'Església Ortodoxa búlgara, russa, sèrbia i altres esglésies ortodoxes eslaves.
Nou!!: Hetmanat cosac і Eslau eclesiàstic · Veure més »
Estanislau I de Polònia
Estanislau Leszczyński (en polonès Stanisław Leszczyński), conegut com a Estanislau I de Polònia (Lviv, actualment Ucraïna, 20 d'octubre de 1677 - Lunéville, 23 de febrer de 1766), fou rei de Polònia del 1704 al 1709 i del 1733 al 1736 amb el nom d'Estanislau I. Va presidir la República de les Dues Nacions i va ser Gran Duc de Lituània.
Nou!!: Hetmanat cosac і Estanislau I de Polònia · Veure més »
Estat coixí
En geopolítica, un estat coixí és un país situat entre dues grans potències previsiblement hostils, i que, per la seva pròpia existència, es creu que pot prevenir el conflicte entre aquestes.
Nou!!: Hetmanat cosac і Estat coixí · Veure més »
Estratocràcia
Una estratocràcia (dels termes στρατός, stratos, "exèrcit" i κράτος, kratos, "domini", "poder") és una forma de govern encapçalada per dirigents militars.
Nou!!: Hetmanat cosac і Estratocràcia · Veure més »
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Nou!!: Hetmanat cosac і Gran Ducat de Lituània · Veure més »
Gran Guerra del Nord
La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.
Nou!!: Hetmanat cosac і Gran Guerra del Nord · Veure més »
Guerra russo-polonesa (1654-1667)
Confederació de Polònia i Lituània in 1648 Guerra russo-polonesa 1654–1667 La Guerra russo-polonesa de 1654–1667, també anomenada Guerra dels Tretze Anys, Primera Guerra del Nord, o fins i tot Guerra per Ucraïna, fou un conflicte important entre el Tsarat de Rússia i la Confederació de Polònia i Lituània.
Nou!!: Hetmanat cosac і Guerra russo-polonesa (1654-1667) · Veure més »
Hàdiatx
Hàdiatx (en ucraïnès: Гáдяч) és una localitat d'importància regional significativa, situada en l'Oblast de Poltava (província), a la part central oriental d'Ucraïna.
Nou!!: Hetmanat cosac і Hàdiatx · Veure més »
Hetman
Jan Amor Tarnowski per Marcello Bacciarelli, 1781 Hetman (гетьман, het'man) és un títol polític d'Europa Central i de l'Est, assignat històricament als comandants militars.
Nou!!: Hetmanat cosac і Hetman · Veure més »
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Nou!!: Hetmanat cosac і Historiografia · Veure més »
Hlúkhiv
Hlúkhiv (en ucraïnès Глухів, en rus Глухов) és una ciutat de la província de Sumi, Ucraïna.
Nou!!: Hetmanat cosac і Hlúkhiv · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Hetmanat cosac і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Hetmanat cosac і Imperi Rus · Veure més »
Imperi Suec
L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721. En suec, el període és anomenat stormaktstiden, traduït literalment "l'era de la gran potència". Després de la mort de Gustau II Adolf el 1632, l'imperi fou, durant llargs períodes, controlats per part de l'alta noblesa, la més prominent de les quals fou la família Oxenstierna, actuant com a tutors de monarques menors d'edat. Els interessos de l'alta noblesa contrastaven amb la política d'uniformitat tradicional de la monarquia sueca que promovia una igualtat d'estatus entre els diferents estats (noblesa, clergat, burgesos i camperols). En els territoris adquirits durant els períodes de govern de facto nobiliari, la servitud no fou abolida, i la noblesa s'apropià de terres de la corona. La Gran Reducció de 1680 posà final a aquestes tendències i obligà al retorn de les terres al patrimoni reial. La servitud, no obstant això, romangué amb força a molts dels territoris adquirits al Sacre Imperi Romanogermànic i a l'Estònia Sueca, on l'aplicació de la uniformitat política fou obstaculitzada pels tractats signats durant la seva annexió. Després de les victòries a la Guerra dels Trenta Anys, el clímax de la stormaktstiden s'aconseguí durant la Segona Guerra del Nord, quan el principal adversari dels suecs, Dinamarca, fou neutralitzada en el Tractat de Roskilde de 1658. No obstant això, en el curs posterior de la guerra, així com en la Guerra d'Escània, Suècia només pogué mantenir el seu imperi gràcies al suport del seu màxim aliat, el Regne de França. Carles XI de Suècia consolidà l'imperi i assegurà un període de pau, abans que el Tsarat Rus, Electorat de Saxònia i Dinamarca-Noruega efectuessin un atac conjunt contra el seu successor, Carles XII. Després d'un seguit de victòries inicials sueques, Carles va aconseguir assegurar per darrer cop l'imperi amb el Tractat de Traventhal (1700) i el Tractat d'Altranstädt (1706), després de la batalla de Poltava (1709) portà la stormaktstiden sueca a un abrupte final. Expansió de l'Imperi suec entre 1560 i 1815.
Nou!!: Hetmanat cosac і Imperi Suec · Veure més »
Ivan Mazepa
Ivan Stepànovitx Mazepa (Іва́н Степа́нович Мазе́па, Ива́н Степа́нович Мазе́па, polonès Jan Mazepa Kołodyński - 20 de març del 1639 - 2 d'octubre del 1709), fou un ataman cosac de l'hetmanat del marge esquerre d'Ucraïna, des del 1687 al 1708.
Nou!!: Hetmanat cosac і Ivan Mazepa · Veure més »
Joan II Casimir Vasa
, també conegut com a Joan II Casimir de Polònia o Casimir V, fou un rei de la Confederació de Polònia i Lituània (1648 - 1668).
Nou!!: Hetmanat cosac і Joan II Casimir Vasa · Veure més »
Kàniv
Kàniv (en, IPA: ) ciutat situada al raion de Txerkassi, província de Txerkassi al centre d'Ucraïna.
Nou!!: Hetmanat cosac і Kàniv · Veure més »
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Nou!!: Hetmanat cosac і Kíiv · Veure més »
Kòrsun-Xevtxènkivski
Kòrsun-Xevtxènkivski (Ко́рсунь-Шевче́нківський, transliterat Korsun'-Shevchenkivs'kyi; polonès Korsuń Szewczenkowski) és una ciutat situada a l'óblast de Txerkassi (província), a la part central d'Ucraïna.
Nou!!: Hetmanat cosac і Kòrsun-Xevtxènkivski · Veure més »
Konotop
Konotop (Конотоп) és una ciutat del nord-est d'Ucraïna dins la província de Sumi.
Nou!!: Hetmanat cosac і Konotop · Veure més »
Marge dret d'Ucraïna
250px El Marge dret d'Ucraïna (Правобережна Україна Pravoberejna Ukrayina; Правобережная Украина Pravoberejnaya Ukraina; polonès Ukraina Prawobrzeżna), és el nom històric que rep el marge dret (Oest) del riu Dniéper, corresponent a les actuals Óblast de Volínia, Rivne, Vínnitsia, Jitòmir, Kirovohrad i Kíiv, així com parts de l'óblast de Txerkassi i de l'Óblast de Ternòpil.
Nou!!: Hetmanat cosac і Marge dret d'Ucraïna · Veure més »
Marge esquerre d'Ucraïna
Marge esquerre d'Ucraïna (groc). El Marge esquerre d'Ucraïna és el nom històric de les zones d'Ucraïna a l'esquerra (est) del riu Dniéper, que inclou les actuals Óblast de Txerníhiv, Poltava i Sumi, així com les parts orientals de Kíiv i Txerkassy.
Nou!!: Hetmanat cosac і Marge esquerre d'Ucraïna · Veure més »
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Nou!!: Hetmanat cosac і Metropolità · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Hetmanat cosac і Moscou · Veure més »
Nijin
Nijin (en ucraïnès: Ніжин) és una ciutat situada en la Província de Txerníhiv, a Ucraïna.
Nou!!: Hetmanat cosac і Nijin · Veure més »
Pere I de Rússia
Pere I el Gran o Pere Alekséievitx Romànov (Moscou, 9 de juny de 1672 - Sant Petersburg, 8 de febrer de 1725) fou un tsar de Rússia (1682-1725).
Nou!!: Hetmanat cosac і Pere I de Rússia · Veure més »
Pereiàslav
Pereiàslav (Переяслав, Переяслав) és una ciutat de l'Óblast de Kíiv, a Ucraïna.
Nou!!: Hetmanat cosac і Pereiàslav · Veure més »
Petita Rússia
Fronteres d'Ucraïna autònoma segons la directiva Del Govern Provisional De Rússia 1917/08/04 (destacats en vermell). Correspon a Les fronteres històriques D'Ucraïna (Russia Menor). Petita Rússia (Малоросія, Malorossia; Малороссия, Malorossia), Petita Rus (Мала Русь, Mala Rus; Малая Русь, Malaia Rus) o Rússia Menor (del Μικρὰ Ῥωσία, Mikrà Rossia), és un nom aplicat a parts de l'actual territori d'Ucraïna, abans del, i temps de l'Imperi Rus i fins i tot abans.
Nou!!: Hetmanat cosac і Petita Rússia · Veure més »
Piotr Rumiàntsev
, fou un comandant i teòric militar rus, fill del general Aleksandr Rumiàntsev (1725-1796).
Nou!!: Hetmanat cosac і Piotr Rumiàntsev · Veure més »
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Nou!!: Hetmanat cosac і Polonès · Veure més »
Prikaz
Pintura d'un prikaz a Moscou. Un prikaz (en rus приказ), en plural prikazi, era una oficina del Gran Ducat de Moscou i de l'Imperi Rus durant els segles XV al.
Nou!!: Hetmanat cosac і Prikaz · Veure més »
Protectorat
El protectorat és un règim d'ocupació d'un estat per un altre.
Nou!!: Hetmanat cosac і Protectorat · Veure més »
Rebel·lió de Khmelnitski
La Rebel·lió de Khmelnitski (també coneguda com a Rebel·lió de Khmel'nyts'kyi/Chmielnicki) fou una rebel·lió dels cosacs d'Ucraïna entre els anys 1648-1657 que va esdevenir una guerra d'alliberament ucraïnesa de Polònia.
Nou!!: Hetmanat cosac і Rebel·lió de Khmelnitski · Veure més »
Regne de Polònia
El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.
Nou!!: Hetmanat cosac і Regne de Polònia · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Hetmanat cosac і Rus · Veure més »
Rutènia
Rutènia Rutènia és un territori de l'est d'Europa que fou habitat pels pobles eslaus orientals, i també pels diversos estats que hi van existir en el passat.
Nou!!: Hetmanat cosac і Rutènia · Veure més »
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Hetmanat cosac і Sanjaq · Veure més »
Setge de Viena (1683)
La Batalla de Kahlenberg, o Segon Setge de Viena, va tenir lloc a Viena el 12 de setembre de 1683.
Nou!!: Hetmanat cosac і Setge de Viena (1683) · Veure més »
Sitx
Una sitx (Січ) és el centre administratiu i militar dels cosacs i sobretot dels cosacs de Zaporíjia.
Nou!!: Hetmanat cosac і Sitx · Veure més »
Sublim Porta
La Sublim Porta a l'època de l'Imperi Otomà. La Sublim Porta el 2006. La Sublim Porta (de l'àrab, 'porta' i de l'àrab, 'alt') era el departament i residència del gran visir otomà, originalment anomenat Paixà Kapusu o Vezir Kapusu (de kapu, 'porta' en turc).
Nou!!: Hetmanat cosac і Sublim Porta · Veure més »
Szlachta
''Szlachcic'' del segle XVII Szlachta (IPA era el nom de la noblesa al Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània. La unió de tots dos països va formar la Confederació de Polònia i Lituània. La szlachta va sorgir a l'Edat Mitjana la qual va existir a través del temps, inclosos el i principis del XX. Tradicionalment, els seus membres eren propietaris de les terres, en general en forma de latifundis. La szlachta va gaudir de substancials i quasi exclusius privilegis polítics fins al repartiment de Polònia ja quasi al. Les distincions de la noblesa van ser oficialment abolides per la Constitució de Polònia de març de 1921, encara que parcialment restablertes per la Constitució de 1935. Mentrestant la qualitat de membre de la szlachta roman estant reivindicada en alguns cercles de la societat polonesa, dins i fora del país. En dir d'autors com Piotr Paweł Bajer i Czesław Miłosz, la «noblesa» posseïa la seva pròpia cultura, la seva pròpia escala de valors i el seu propi estil de vida.«Sent tan nombrosa, el conjunt de les seves formes de ser i actuar van influir àmpliament a la resta de la societat que es va impregnar de moltes d'elles. Alguns aspectes de la seva influència cultural poden veure's també a la Polònia actual».
Nou!!: Hetmanat cosac і Szlachta · Veure més »
Tàtars de Crimea
Els tàtars de Crimea són una ètnia de parla turquesa (tàtar de Crimea) i de religió musulmana sunnita; eren uns 269.000 segons el darrer cens soviètic del 1989, primer en el que apareixien separats de la resta de tàtars, però segons altres fonts sobrepassen els 500.000 individus.
Nou!!: Hetmanat cosac і Tàtars de Crimea · Veure més »
Toronto
Toronto és la ciutat més gran del Canadà i la capital de la província d'Ontàrio.
Nou!!: Hetmanat cosac і Toronto · Veure més »
Tractat d'Andrússovo
El Tractat d'Andrússovo (en polonès Rozejm andruszowski, en rus Андрусовское перемирие, en ucraïnès Андрусівське перемир'я) va ser una treva de tretze anys i mig, firmada en 1667 entre el Gran Ducat de Moscou i la Confederació de Polònia i Lituània, que estaven en guerra des de 1654 als territoris de les actuals Ucraïna i Belarús.
Nou!!: Hetmanat cosac і Tractat d'Andrússovo · Veure més »
Tractat de Bútxatx
La Confederació de Polònia-Lituània entre 1672–1676 El tractat de Bútxatx es va signar el 18 d'octubre de 1672 a Buczacz (ara Bútxatx, a Ucraïna) entre la Confederació de Polònia-Lituània, aleshores sota el regnat de Miquel Korybut Wiśniowiecki, i l'Imperi Otomà.
Nou!!: Hetmanat cosac і Tractat de Bútxatx · Veure més »
Tractat de Hàdiatx
República polono-lituana-rutena (1658) El tractat de Hàdiatx (en polonès: Ugoda hadziacka), va ser un tractat signat el 16 de setembre de 1658, a Hàdiatx (Hadziacz, Hadiacz, Гадяч) entre la Confederació de Polònia i Lituània representats per S. Bieniewski i K. Jewłaszewski, i els cosacs representats per l'ataman Ivan Vihovski i el starxinà (sztarszna, els majors) Iuri Nemiritx, arquitecte del tractat, i Pavlò Tetèria.
Nou!!: Hetmanat cosac і Tractat de Hàdiatx · Veure més »
Tractat de Karlowitz
Europa el 1648 abans del tractat Europa el 1700 després del tractat Polònia abans del tractat Polònia després del tractat El Tractat de Karlowitz o Karlovci fou un acord de pau signat el 26 de gener de 1699 a la ciutat de Sremski Karlovci (serbi: Сремски Карловци, croat: Srijemski Karlovci, alemany: Karlowitz o Carlowitz, turc: Karlofça, hongarès: Karlóca), a l'actual Sèrbia (província de Voivodina) que va posar fi a la Gran Guerra Turca o Guerra Austrootomana de 1683-1697 en la qual els otomans van ser finalment derrotats.
Nou!!: Hetmanat cosac і Tractat de Karlowitz · Veure més »
Tractat de Pau Eterna
El Tractat de Pau Eterna de 1686 (en polonès: Pokój wieczysty o Pokój Grzymułtowskiego, en rus:Вечный мир, en lituà: Amžinoji taika) va ser un tractat entre Rússia i la Confederació de Polònia i Lituània, signat per: el voivoda de Poznań Krzysztof Grzymułtowski i el canceller (kanclerz) de Lituània Marcjan Ogiński, i el príncep rus Vassili Golitsin el 6 de maig de 1686 a Moscou.
Nou!!: Hetmanat cosac і Tractat de Pau Eterna · Veure més »
Tractat de Pereiàslav
El Tractat de Pereiàslav o la Rada de Pereiàslav (Переяславская рада) es va realitzar en 1654 a la ciutat ucraïnesa de Pereiàslav, i en ell hi van intervenir, d'una banda, els cosacs de la comunitat de Zaporòjia i el Tsar Aleix I de Moscòvia, de l'altra, després de la Rebel·lió de Khmelnitski.
Nou!!: Hetmanat cosac і Tractat de Pereiàslav · Veure més »
Tsarat Rus
El Tsarat Rus, Ру́сское ца́рство, Rússkoie tsarstvo o Tsarat de Rússia, Росси́йское ца́рство Rossíiskoie tsarstvo Rússia, Россия Rossia o també Tsarat de Moscou, Моско́вское ца́рство Moskóvskoie tsarstvo és el nom oficial de l'estat rus des de la presa del títol de tsar per Ivan IV el 1547 i la fundació de l'Imperi Rus per Pere I el Gran el 1721.
Nou!!: Hetmanat cosac і Tsarat Rus · Veure més »
Txihirín
Txihirín (Чигири́н, pronunciació AFI tʃɪɦɪˈrɪn) és una ciutat situada al districte de Txerkassi de la província de Txerkassi de la Ucraïna central.
Nou!!: Hetmanat cosac і Txihirín · Veure més »
Ucraïna Slobodà
Ucraïna Slobodà o Slobozhànxina (taronja). miniatura Ucraïna Slobodà (Слобiдська Україна, ''Slobidskà Ukraïna'', ''Slobids'ka Ukrayina''.; Слободскáя Украина, ''Slobodskàia Ukraïna''.) o Slobojànsxina (en ucraïnès, Слобожáнщина, Slobojànxyna; en rus, Слобожáнщина, Slobojànxina; prové d'un dels tipus d'assentament anomenat slobodà) fou una regió històrica que es va desenvolupar i va florir en els segles XVII i XVIII a la frontera sud-oest del Tsarat Rus.
Nou!!: Hetmanat cosac і Ucraïna Slobodà · Veure més »
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Nou!!: Hetmanat cosac і Ucraïnès · Veure més »
Ucraïnesos
Els ucraïnesos (en ucraïnès: українці, transliterat amb el sistema internacional: ukrajintsi, transcrit al català: ukraïntsi) són un grup ètnic eslau oriental d'Ucraïna.
Nou!!: Hetmanat cosac і Ucraïnesos · Veure més »
Voivodat
Els voivodats de Polònia segons la reorganització administrativa del 1999 Pomerània Occidental - oficina a Szczecin Un voivodat (en ucraïnès: воєводство, transcrit: voievodstvo; en romanès voievodat; en polonès województwo; en serbi vojvodina (војводина), vojvodstvo (војводство) o vojvodovina (војводовина); en hongarès vajdaság; en lituà vaivadija) és una unitat geogràfica administrava que es remunta a l'edat mitjana, existent històricament a Ucraïna, Romania, Hongria, Polònia, Lituània, Letònia, Rússia i Sèrbia, governada per un voivoda (voivode, wojewoda).
Nou!!: Hetmanat cosac і Voivodat · Veure més »
Volínia
El Castell de Lutsk, seu dels prínceps medievals de Volínia. Volínia o Volín (en ucraïnès: Воли́нь, Volín) comprèn la històrica regió de l'oest d'Ucraïna localitzada entre els rius Prípiat i Buh Occidental, forma part de la regió històrica ucraïnesa de la Políssia (Полісся).
Nou!!: Hetmanat cosac і Volínia · Veure més »
Zaporòjia
Zaporòjia (Запорожжя transcrit Zaporòjia,Запорожье transcrit Zaporoje, polonès Zaporoże o Dzikie Pola (Terres Salvatges o Estepes Salvatges), és una regió històrica situada al voltant del riu Dniéper, després dels ràpids del Dniéper (porohy, poroża) d'on deriva el seu nom, a l'actual Ucraïna. Així doncs, la traducció del nom vindria a dir territori més enllà dels ràpids. Durant els segles i va ser un territori cosac semiindependent, amb centre a la Sitx de Zaporíjia. Correspon en l'actualitat a les actuals óblasti ucraïneses de Dnipropetrovsk, la major part de Zaporíjia i Kirovohrad, així com algunes parts de les óblasti de Kherson i Donetsk Categoria:Història d'Ucraïna Categoria:Regions històriques Categoria:Geografia històrica de Polònia Categoria:Geografia històrica de Rússia.
Nou!!: Hetmanat cosac і Zaporòjia · Veure més »
Zaporoges
Els cosacs zaporoges escrivint una carta al Sultà de Turquia Els Zaporoges foren una branca de cosacs establerts el segle XVI a Zaporòjia, prop de les cascades del Dnièper, fet del qual deriva el seu nom (zaporoges, "més enllà de les cascades del Dnièper").
Nou!!: Hetmanat cosac і Zaporoges · Veure més »
Zbàraj
Zbàraj (en ucraïnès i; en polonès: Zbaraż) és una ciutat de l'oblast de Ternópil, a Ucraïna, i el centre administratiu del raion de Zbàraj.
Nou!!: Hetmanat cosac і Zbàraj · Veure més »
1651
Sense descripció.
Nou!!: Hetmanat cosac і 1651 · Veure més »
1654
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Hetmanat cosac і 1654 · Veure més »
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Nou!!: Hetmanat cosac і 1657 · Veure més »
1659
;Països Catalans.
Nou!!: Hetmanat cosac і 1659 · Veure més »
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Hetmanat cosac і 1660 · Veure més »
1663
Sense descripció.
Nou!!: Hetmanat cosac і 1663 · Veure més »
1665
Sense descripció.
Nou!!: Hetmanat cosac і 1665 · Veure més »
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Nou!!: Hetmanat cosac і 1667 · Veure més »
1672
Sense descripció.
Nou!!: Hetmanat cosac і 1672 · Veure més »
1674
Sense descripció.
Nou!!: Hetmanat cosac і 1674 · Veure més »
1686
; Països Catalans.
Nou!!: Hetmanat cosac і 1686 · Veure més »
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Hetmanat cosac і 28 de setembre · Veure més »
30 de gener
El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Hetmanat cosac і 30 de gener · Veure més »
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Hetmanat cosac і 8 de gener · Veure més »
