Accés més ràpid que el navegador!
187 les relacions: Adolf Hitler, Albània, Alemanya, Alexandre I de Bulgària, Alexandre I de Iugoslàvia, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Antiga Grècia, Asparukh Khan, Assassinat de Sarajevo, Ústaixa, Àsia Central, Àtila, Baixi bozuq, Balcans, Barcelona, Bòsnia i Hercegovina, Búlgars, Beglerbegi, Belgrad, Boiko Boríssov, Bucarest, Bulgària, Bulgària del Volga, Capitalisme, Cèsar (títol), Celtes, Cersobleptes I, Circassians, Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària, Ciutat, Congrés de Berlín, Constantí IV Pogonat, Cristianisme, Croàcia, Cultura de Varna, Cultura de Vinča, Danubi, Dobrudja, Edat del bronze, Edirne, Eleccions legislatives búlgares de 1990, Eleccions legislatives búlgares de 1991, Eleccions legislatives búlgares de 1994, Eleccions legislatives búlgares de 1997, Eleccions legislatives búlgares de 2001, Eleccions legislatives búlgares de 2005, Eleccions legislatives búlgares de 2009, Eneolític, Església Ortodoxa Búlgara, Eslau eclesiàstic, ..., Eslaus, Estalinisme, Estat socialista, Exèrcit Roig, Ferran de Bulgària, Filip II de Macedònia, Francesc Ferran d'Àustria, Front oriental (Primera Guerra Mundial), Gènova, Gots, Grècia, Guerra d'independència de Grècia, Guerra russo-turca (1768-1774), Guerra russo-turca (1828-1829), Guerra russo-turca (1877-1878), Hongria, Huns, Imperi Búlgar, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Islam, Iugoslaus, Ivan II Assèn de Bulgària, Jéliu Jélev, Kan, Krum, Liberalisme, Macedònia (regió), Magiars, Mar Adriàtica, Mar Egea, Mar Negra, Marsella, Mèsia, Mesèmbria, Mikhaïl Gorbatxov, Mil·lenni IV aC, Moldàvia, Moviment Nacional per l'Estabilitat i el Progrés, Moviment pels Drets i les Llibertats, Nacionalisme, Neolític, Nikòpol, Olint, Organització Interna Revolucionària de Macedònia, Pannònia, Partició de l'Imperi Otomà, Partit Comunista Búlgar, Partit Socialista Búlgar, Patriarca de Constantinoble, Perestroika, Petar Stoiànov, Petxenegs, Plòvdiv, Pomacs, Pomòrie, Potències Centrals, President de Bulgària, Primer Imperi Búlgar, Primer ministre de Bulgària, Primera Guerra Balcànica, Protectorat, Protoindoeuropeus, Ròdope, Regne dels odrisis, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Popular de Bulgària, Revolta d'abril, Ritu bizantí, Riu Kama, Riu Morava, Romania, Rumèlia, Sanjaq, Sarajevo, Sèrbia, Segon Imperi Búlgar, Segona Guerra Balcànica, Segona Guerra Mundial, Serguei Staníxev, Serralada dels Balcans, Silistra, Simeó I el Gran, Simeó II de Bulgària, Sofia, Sozòpolis, Sultà, Tàtars de Crimea, Tòdor Jívkov, Tercer Reich, Tracis, Tractat d'Adrianòpolis (1829), Tractat de Bucarest (1913), Tractat de Craiova, Tractat de Küčük Kaynardja, Tractat de Londres (1913), Tractat de Neuilly, Tractat de Santo Stefano, Transsilvània, Tràcia, Triple Entesa, Tsar, Unió de Forces Democràtiques, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Valàquia, Varna (Bulgària), Venècia, Vidin, Volga, William Ewart Gladstone, 1018, 1185, 1218, 1241, 1396, 15 de setembre, 16 de setembre, 1919, 1923, 1935, 1940, 1944, 1946, 1947, 27 de novembre, 28 d'octubre, 359, 5 de setembre, 681, 7 de setembre, 852, 889, 893, 9 de setembre, 927. Ampliar l'índex (137 més) »
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Nou!!: Història de Bulgària і Adolf Hitler · Veure més »
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Nou!!: Història de Bulgària і Albània · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Història de Bulgària і Alemanya · Veure més »
Alexandre I de Bulgària
Alexandre Josep de Battenberg (5 d'abril de 1857 - 17 de novembre de 1893) va ser el primer príncep (kniaz) de la moderna Bulgària, i regnà des del 29 d'abril de 1879 fins al 7 de setembre de 1886.
Nou!!: Història de Bulgària і Alexandre I de Bulgària · Veure més »
Alexandre I de Iugoslàvia
El rei Alexandre I de Iugoslàvia (en serbi:Краљ Александар I Карађорђевић, Kralj Aleksandar I Karađorđević), (16 de desembre de 1888-9 d'octubre de 1934), de la dinastia Karađorđević, va ser el primer rei del Regne de Iugoslàvia (1929–1934) i de l'anomenat Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1921–1929).
Nou!!: Història de Bulgària і Alexandre I de Iugoslàvia · Veure més »
Aliats de la Segona Guerra Mundial
Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.
Nou!!: Història de Bulgària і Aliats de la Segona Guerra Mundial · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Història de Bulgària і Antiga Grècia · Veure més »
Asparukh Khan
Asparukh Khanas fou sobirà dels protobúlgars i fundador de l'estat búlgar medieval.
Nou!!: Història de Bulgària і Asparukh Khan · Veure més »
Assassinat de Sarajevo
Sortida des de l'Ajuntament, cinc minuts abans de l'assassinat El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu presumpte a la Corona d'Àustria.
Nou!!: Història de Bulgària і Assassinat de Sarajevo · Veure més »
Ústaixa
Bandera ústaixa durant l'Estat independent de Croàcia Ústaixa fou un partit polític de Croàcia fundat el 1929 per Ante Pavelić, de caràcter feixista.
Nou!!: Història de Bulgària і Ústaixa · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Història de Bulgària і Àsia Central · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Història de Bulgària і Àtila · Veure més »
Baixi bozuq
Baixi bozuq (Başı bozuk) és una paraula turca que vol dir "independent" o "sense cap".
Nou!!: Història de Bulgària і Baixi bozuq · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Història de Bulgària і Balcans · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Història de Bulgària і Barcelona · Veure més »
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Nou!!: Història de Bulgària і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Búlgars
Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional, encara que els seus orígens són heterogenis i no sols eslaus.
Nou!!: Història de Bulgària і Búlgars · Veure més »
Beglerbegi
Beglerbegi o beylerbeyi fou un títol turc equivalent a bei de beis, i assimilat a comandant de comandants.
Nou!!: Història de Bulgària і Beglerbegi · Veure més »
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Nou!!: Història de Bulgària і Belgrad · Veure més »
Boiko Boríssov
Boiko Metódiev Boríssov (búlgar Бойко Методиев Борисов) (Bankia, Bulgària, 13 de juny de 1959) és un polític búlgar, actual Primer Ministre de Bulgària.
Nou!!: Història de Bulgària і Boiko Boríssov · Veure més »
Bucarest
Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
Nou!!: Història de Bulgària і Bucarest · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Història de Bulgària і Bulgària · Veure més »
Bulgària del Volga
La Bulgària del Volga, també anomenada Bulgària del Kama o Bolgar, va ser un estat que va existir entre els segles VIII i XIII als voltants la confluència dels rius Volga i Kama, dins l'actual Rússia.
Nou!!: Història de Bulgària і Bulgària del Volga · Veure més »
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Nou!!: Història de Bulgària і Capitalisme · Veure més »
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Història de Bulgària і Cèsar (títol) · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Història de Bulgària і Celtes · Veure més »
Cersobleptes I
Cersobleptes I (en grec antic Κερσοβλέπτης) va ser rei dels odrisis.
Nou!!: Història de Bulgària і Cersobleptes I · Veure més »
Circassians
Els circassians són un poble originari de Circàssia, una regió del nord del Caucas.
Nou!!: Història de Bulgària і Circassians · Veure més »
Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària
Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària (Граждани за европейско развитие на България, Gràjdani za Evropeisko Razvítie na Balgària GERB) és un partit polític de Bulgària de centredreta fundat el 2006.
Nou!!: Història de Bulgària і Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Història de Bulgària і Ciutat · Veure més »
Congrés de Berlín
Congrés de Berlín, representació artística d'Anton von Werner El Congrés de Berlín de 1878 fou una assemblea diplomàtica dels representants de diversos estats europeus sota la presidència d'Otto von Bismarck, Canceller d'Alemanya amb el propòsit de reorganitzar la zona dels Balcans després de la derrota de l'Imperi Otomà a la Guerra russo-turca (1877-1878).
Nou!!: Història de Bulgària і Congrés de Berlín · Veure més »
Constantí IV Pogonat
Constantí IV Pogonat (en llatí Flavius Constantinus) de sobrenom Pogonatos (Pogonatus) o Barbatos (Barbatus) fou emperador romà d'Orient del 668 al 685.
Nou!!: Història de Bulgària і Constantí IV Pogonat · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Història de Bulgària і Cristianisme · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Història de Bulgària і Croàcia · Veure més »
Cultura de Varna
La cultura de Varna pertany al final del calcolític del nord-est de Bulgària.
Nou!!: Història de Bulgària і Cultura de Varna · Veure més »
Cultura de Vinča
4000 aC La cultura de Vinča va ser una cultura primitiva d'Europa (entre el 6è i 7è mil·lenni aC), que es va difondre al llarg del Danubi, ocupant la major part de l'actual Sèrbia, i parts de Romania, Bulgària i Macedònia.
Nou!!: Història de Bulgària і Cultura de Vinča · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Història de Bulgària і Danubi · Veure més »
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Nou!!: Història de Bulgària і Dobrudja · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Història de Bulgària і Edat del bronze · Veure més »
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Nou!!: Història de Bulgària і Edirne · Veure més »
Eleccions legislatives búlgares de 1990
Les eleccions legislatives búlgares de 1990 se celebraren el 10 i el 17 de juny de 1990 i foren les primeres eleccions democràtiques celebrades a Bulgària des de l'establiment del règim comunista.
Nou!!: Història de Bulgària і Eleccions legislatives búlgares de 1990 · Veure més »
Eleccions legislatives búlgares de 1991
Les eleccions legislatives búlgares de 1991 se celebraren el 17 de desembre de 1991 per a renovar els 240 membres de l'Assemblea Nacional de Bulgària.
Nou!!: Història de Bulgària і Eleccions legislatives búlgares de 1991 · Veure més »
Eleccions legislatives búlgares de 1994
Les eleccions legislatives búlgares de 1994 se celebraren el 17 de desembre de 1994 per a renovar els 240 membres de l'Assemblea Nacional de Bulgària.
Nou!!: Història de Bulgària і Eleccions legislatives búlgares de 1994 · Veure més »
Eleccions legislatives búlgares de 1997
Les eleccions legislatives búlgares de 1997 se celebraren el 23 d'abril de 1997 per a renovar els 240 membres de l'Assemblea Nacional de Bulgària.
Nou!!: Història de Bulgària і Eleccions legislatives búlgares de 1997 · Veure més »
Eleccions legislatives búlgares de 2001
Les eleccions legislatives búlgares de 2001 se celebraren el 17 de juny de 2001 per a renovar els 240 membres de l'Assemblea Nacional de Bulgària.
Nou!!: Història de Bulgària і Eleccions legislatives búlgares de 2001 · Veure més »
Eleccions legislatives búlgares de 2005
Resultats de les eleccions per constituències Les eleccions legislatives búlgares de 2005 se celebraren el 25 de juny de 2005 a Bulgària per a renovar els 240 membres de l'Assemblea Nacional de Bulgària.
Nou!!: Història de Bulgària і Eleccions legislatives búlgares de 2005 · Veure més »
Eleccions legislatives búlgares de 2009
Resultats de les eleccions per constituències Les eleccions legislatives búlgares de 2009 se celebraren el 5 de juliol de 2009 per a renovar els 240 membres de l'Assemblea Nacional de Bulgària.
Nou!!: Història de Bulgària і Eleccions legislatives búlgares de 2009 · Veure més »
Eneolític
Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.
Nou!!: Història de Bulgària і Eneolític · Veure més »
Església Ortodoxa Búlgara
L'Església Ortodoxa Búlgara (Българска православна църква, Bàlgarska pravoslavna tsarkva), és una de les esglésies ortodoxes autocèfales.
Nou!!: Història de Bulgària і Església Ortodoxa Búlgara · Veure més »
Eslau eclesiàstic
Exemple de l'eslau eclesiàstic rus L'eslau eclesiàstic (en búlgar: църковнославянски език; en belarús: царкоўнаславянская мова; en rus: церковнославянский язык; en ucraïnès: церковнослов'янська мова) és com es coneix l'idioma litúrgic de l'Església Ortodoxa búlgara, russa, sèrbia i altres esglésies ortodoxes eslaves.
Nou!!: Història de Bulgària і Eslau eclesiàstic · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Història de Bulgària і Eslaus · Veure més »
Estalinisme
Ióssif Stalin. Estalinisme és un terme emprat per a referir-se al sistema polític aplicat per Ióssif Stalin a la Unió Soviètica, com també per la resta dels corrents i dirigents polítics que van adoptar models afins en altres estats satèl·lits.
Nou!!: Història de Bulgària і Estalinisme · Veure més »
Estat socialista
Un estat socialista es aquell estat que es proclama pertanyent al socialisme, com a sistema econòmic i social, incloent la propietat estatal o cooperativa dels mitjans de producció i del sòl, si bé van existir grans diferències de concepte entre estats caracteritzats per si mateixos com socialistes, els quals, per raons geopolítiques (o en el cas de la Unió Soviètica de lluites pel poder), van acabar per adoptar en la seua gran majoria el sistema conegut com a socialisme a un sol país, segons les idees i pràctiques polítiques defensades per Stalin i altres seguidors.
Nou!!: Història de Bulgària і Estat socialista · Veure més »
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Nou!!: Història de Bulgària і Exèrcit Roig · Veure més »
Ferran de Bulgària
Ferran de Bulgària (Viena, 26 de febrer de 1861 - Bürglaß-Schlösschen, Coburg, 10 de setembre de 1948) fou príncep de Saxònia-Coburg Gotha i duc a Saxònia nascut amb el tractament d'altesa sereníssima arribà a ocupar el tron de Bulgària després del cop d'estat prorús en contra del príncep Alexandre de Battenberg.
Nou!!: Història de Bulgària і Ferran de Bulgària · Veure més »
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Nou!!: Història de Bulgària і Filip II de Macedònia · Veure més »
Francesc Ferran d'Àustria
L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).
Nou!!: Història de Bulgària і Francesc Ferran d'Àustria · Veure més »
Front oriental (Primera Guerra Mundial)
El front oriental fou el teatre d'operacions de la Primera Guerra Mundial que es desenvolupà a terme a l'est d'Europa, bàsicament a les zones frontereres entre l'imperi Alemany, l'imperi Austrohongarès, l'imperi Rus i el Regne de Romania.
Nou!!: Història de Bulgària і Front oriental (Primera Guerra Mundial) · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Història de Bulgària і Gènova · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Història de Bulgària і Gots · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Història de Bulgària і Grècia · Veure més »
Guerra d'independència de Grècia
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.
Nou!!: Història de Bulgària і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »
Guerra russo-turca (1768-1774)
La guerra russo-turca de 1768-1774 va ser un conflicte decisiu que va establir el control rus de facto sobre el sud d'Ucraïna, fins llavors dominada per l'Imperi Otomà a través del seu estat titella, el Kanat de Crimea.
Nou!!: Història de Bulgària і Guerra russo-turca (1768-1774) · Veure més »
Guerra russo-turca (1828-1829)
La Guerra Russo-Turca de 1828-1829 va ser un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà a partir de la lluita grega per la independència.
Nou!!: Història de Bulgària і Guerra russo-turca (1828-1829) · Veure més »
Guerra russo-turca (1877-1878)
La Guerra russo-turca de 1877-1878 també coneguda com la Guerra d'Orient, va tenir els seus orígens en la voluntat russa d'aconseguir un accés a la Mar Mediterrània i alliberar els pobles eslaus dels Balcans de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Història de Bulgària і Guerra russo-turca (1877-1878) · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Història de Bulgària і Hongria · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Història de Bulgària і Huns · Veure més »
Imperi Búlgar
El kan Omurtag (814-831) Ivan Alexandre (1331-1371) L'Imperi Búlgar (búlgar: Българско царство,Balgarsko Tsarstvo), és un terme utilitzat per descriure dos períodes en la història medieval de Bulgària, en ell els búlgars van actuar com un factor clau en el poder regional a Europa en general i al sud-est, en particular, sovint rivals de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Història de Bulgària і Imperi Búlgar · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Història de Bulgària і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Història de Bulgària і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Història de Bulgària і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Història de Bulgària і Islam · Veure més »
Iugoslaus
Iugoslaus (serbocroat: Jugoslaveni / Југославени, Jugosloveni / Југословени; macedoni: Југословени; eslovè: Jugoslovani) és una designació originalment dissenyada per referir-se a un poble eslau meridional unit.
Nou!!: Història de Bulgària і Iugoslaus · Veure més »
Ivan II Assèn de Bulgària
Ivan II Assèn de Bulgària (en búlgar Иван Асен II) fou un emperador del Segon Imperi Búlgar, que regnà entre el 1218 i el 24 de juny de 1241 i des de 1235 com a patriarca.
Nou!!: Història de Bulgària і Ivan II Assèn de Bulgària · Veure més »
Jéliu Jélev
Jéliu Mítev Jéliev (búlgar: Желю Митев Желев) (3 de març de 1935-30 de gener de 2015, habitualment transcrit Zhelyu Zhelev) fou un polític búlgar i ex dissident que va ser el primer elegit democràticament President de Bulgària des de 1990 fins al 1997.
Nou!!: Història de Bulgària і Jéliu Jélev · Veure més »
Kan
Kan, en català medieval ca o can, és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.
Nou!!: Història de Bulgària і Kan · Veure més »
Krum
Krum (en búlgar: Крум, grec Κρούμος, Kroumos) va ser kan de Bulgària del 802 fin a la seva mort el 814.
Nou!!: Història de Bulgària і Krum · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Història de Bulgària і Liberalisme · Veure més »
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Nou!!: Història de Bulgària і Macedònia (regió) · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Història de Bulgària і Magiars · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Història de Bulgària і Mar Adriàtica · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Història de Bulgària і Mar Egea · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Història de Bulgària і Mar Negra · Veure més »
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Història de Bulgària і Marsella · Veure més »
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Nou!!: Història de Bulgària і Mèsia · Veure més »
Mesèmbria
Mesèmbria (Mesembria) fou una important ciutat grega de la costa tràcia de l'Euxí, al peu de la serralada d'Hemos, prop de la Mèsia.
Nou!!: Història de Bulgària і Mesèmbria · Veure més »
Mikhaïl Gorbatxov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.
Nou!!: Història de Bulgària і Mikhaïl Gorbatxov · Veure més »
Mil·lenni IV aC
El mil·lenni aC va abastar els anys que van del 4000 aC fins al 3001 aC.
Nou!!: Història de Bulgària і Mil·lenni IV aC · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Història de Bulgària і Moldàvia · Veure més »
Moviment Nacional per l'Estabilitat i el Progrés
El Moviment Nacional per a l'Estabilitat i el Progrés (en búlgar Национално движение за стабилност и възход o Nacionalno dviženie za stabilnost i văzhod) és un partit polític búlgar liderat per Simeó de Saxònia-Coburg Gotha (Simeó Borisov Saxkoburggotski o Simeó II), antic rei d'aquest país destronat el 1946.
Nou!!: Història de Bulgària і Moviment Nacional per l'Estabilitat i el Progrés · Veure més »
Moviment pels Drets i les Llibertats
El Moviment pels Drets i les Llibertats (búlgar Движение за права и свободи, Dvizhenie za prava i svobodi, turc Hak ve Özgürlükler Hareketi) és un partit polític centrista dels turcs de Bulgària.
Nou!!: Història de Bulgària і Moviment pels Drets i les Llibertats · Veure més »
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Nou!!: Història de Bulgària і Nacionalisme · Veure més »
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Nou!!: Història de Bulgària і Neolític · Veure més »
Nikòpol
Nikòpol (Nikopolis) és una ciutat del nord de Bulgària a la província de Plèven a la riba dreta del Danubi i a uns 4 km del lloc on el riu Osam desaigua al Danubi.
Nou!!: Història de Bulgària і Nikòpol · Veure més »
Olint
Olint (Olynthus, en Ὄλυνθος) fou una ciutat del golf Toronaic, entre la península de Pal·lene i la de Sitònia.
Nou!!: Història de Bulgària і Olint · Veure més »
Organització Interna Revolucionària de Macedònia
L'Organització Revolucionària Interna de Macedònia (VRMO), (en búlgar: Вътрешна Македоно-одринска революционна организация, Vatreixna Makedono-Odrinska Revoliutsionna Organizàtsia), era el nom d'un moviment revolucionari búlgar d'alliberament nacional en els territoris otomans d'Europa, que operà al canvi del al.
Nou!!: Història de Bulgària і Organització Interna Revolucionària de Macedònia · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Història de Bulgària і Pannònia · Veure més »
Partició de l'Imperi Otomà
La partició de l'Imperi Otomà (30 d'octubre de 1918 - Abolició del sultanat otomà 1 de novembre de 1922) fou un esdeveniment polític que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Història de Bulgària і Partició de l'Imperi Otomà · Veure més »
Partit Comunista Búlgar
El Partit Comunista Búlgar fou un partit comunista de Bulgària, que fou el partit dominant de 1945 a 1990.
Nou!!: Història de Bulgària і Partit Comunista Búlgar · Veure més »
Partit Socialista Búlgar
El Partit Socialista Búlgar (búlgar: Българска социалистическа партия o Balgarska Socialisticeska Partija) és un partit polític de Bulgària, successor del Partit Comunista Búlgar.
Nou!!: Història de Bulgària і Partit Socialista Búlgar · Veure més »
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Nou!!: Història de Bulgària і Patriarca de Constantinoble · Veure més »
Perestroika
Segell soviètic del 1988, dedicat a la Perestroika. перестро́йка; "reconstrucció", "reestructuració", és un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991.
Nou!!: Història de Bulgària і Perestroika · Veure més »
Petar Stoiànov
Petar Stefànov Stoiànov (búlgar, Петър Стефанов Стоянов) (25 de maig de 1952) va ser el President de Bulgària des de 1997 fins al 2002.
Nou!!: Història de Bulgària і Petar Stoiànov · Veure més »
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Nou!!: Història de Bulgària і Petxenegs · Veure més »
Plòvdiv
Plòvdiv és una ciutat de Bulgària, capital de la província de Plòvdiv.
Nou!!: Història de Bulgària і Plòvdiv · Veure més »
Pomacs
Els pomacs (búlgar Помаци, grec Πομάκοι, turc Pomaklar) són un grup nadiu de població eslava musulmana a algunes parts de Bulgària, Turquia, Grècia, Macedònia del Nord, Albània i Kosovo.
Nou!!: Història de Bulgària і Pomacs · Veure més »
Pomòrie
Vista aèria de Pomòrie Pomòrie (Поморие), a l'antiguitat i fins a 1934 coneguda com a Anquíalos (Anchialus; en Анхиало, Anhialo; Ahyolu; en protobúlgar, Tuthom) és una població i complex turístic costaner del sud-est de Bulgària, situat en una estreta península rocosa a la badia de Burgàs, a la part sud de la costa búlgara de la mar Negra.
Nou!!: Història de Bulgària і Pomòrie · Veure més »
Potències Centrals
Aliats en gris i els neutrals en groc. Aliats i llurs colònies són en verd, les Potències Centrals i llurs colònies en taronja, i els neutrals en gris. Les Potències Centrals foren les nacions d'Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà, i Bulgària, que lluitaren contra els Aliats durant la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Història de Bulgària і Potències Centrals · Veure més »
President de Bulgària
El President de Bulgària (búlgar: Президент на България) és el cap d'estat de Bulgària.
Nou!!: Història de Bulgària і President de Bulgària · Veure més »
Primer Imperi Búlgar
Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.
Nou!!: Història de Bulgària і Primer Imperi Búlgar · Veure més »
Primer ministre de Bulgària
El Primer Ministre de la República de Bulgària és el cap de govern d'aquest país.
Nou!!: Història de Bulgària і Primer ministre de Bulgària · Veure més »
Primera Guerra Balcànica
La Primera Guerra Balcànica va ser un conflicte armat entre l'Imperi Otomà i els països que conformaven la Lliga Balcànica (Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària).
Nou!!: Història de Bulgària і Primera Guerra Balcànica · Veure més »
Protectorat
El protectorat és un règim d'ocupació d'un estat per un altre.
Nou!!: Història de Bulgària і Protectorat · Veure més »
Protoindoeuropeus
Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.
Nou!!: Història de Bulgària і Protoindoeuropeus · Veure més »
Ròdope
El massís del Ròdope (Ῥοδόπη; Родопи, Rodopi; Rodoplar; Rhodope) és una serralada muntanyosa de la regió de Tràcia que fa frontera entre Grècia i Bulgària.
Nou!!: Història de Bulgària і Ròdope · Veure més »
Regne dels odrisis
El Regne dels odrisis fou un regne traci que va exercir el poder sobre la major part de Tràcia i sobre la majoria de tribus tràcies.
Nou!!: Història de Bulgària і Regne dels odrisis · Veure més »
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Nou!!: Història de Bulgària і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Nou!!: Història de Bulgària і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Veure més »
República Popular de Bulgària
La República Popular de Bulgària (en búlgar, Народна република България; transcrit del ciríl·lic, Narodna republika Bŭlgariya) fou l'Estat socialista que s'implantà en aquest país de l'Europa Oriental des de les Eleccions legislatives búlgares de 1946 un cop acabada la Segona Guerra Mundial i 1990 (amb la caiguda del Bloc de l'Est).
Nou!!: Història de Bulgària і República Popular de Bulgària · Veure més »
Revolta d'abril
La Sublevació d'abril (a búlgar Априлско въстание, Aprilsko vastanie), va ser una insurrecció organitzada pels búlgars de l'Imperi Otomà entre abril i maig de 1876, després de l'inici de la revolta d'Herzegovina, i que va tenir com a resultat, indirectament, la independència de Bulgària a 1878.
Nou!!: Història de Bulgària і Revolta d'abril · Veure més »
Ritu bizantí
Un iconostasi separa el santuari de la nau a les esglésies de ritu grec. Es mostra una part de l'iconostasi de sis columnes de la catedral d'Uglich. A l'esquerra hi ha la Porta del Diaca i a la dreta la Porta Santa. El ritu bizantí, també conegut com a ritu grec, ritu de Constantinoble o ritu constantinopolità, és el ritu litúrgic utilitzat actualment per l'Església ortodoxa oriental i algunes Esglésies catòliques orientals.
Nou!!: Història de Bulgària і Ritu bizantí · Veure més »
Riu Kama
El Kama o Txulman (en tàtar: Чулман o Çulman, Txulman; en baixkir i rus: Кама, Kama; en udmurt i komi: Кам, Kam) és un gran riu de la Rússia europea i el principal afluent del Volga; de fet, és més gran que el Volga en el moment de la seva confluència.
Nou!!: Història de Bulgària і Riu Kama · Veure més »
Riu Morava
El Morava (en llatí Marus Flumen, en txec i eslovac Morava, en alemany March, en hongarès Morva, en polonès Morawa) és un riu de l'Europa Central.
Nou!!: Història de Bulgària і Riu Morava · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Història de Bulgària і Romania · Veure més »
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Nou!!: Història de Bulgària і Rumèlia · Veure més »
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Història de Bulgària і Sanjaq · Veure més »
Sarajevo
Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Història de Bulgària і Sarajevo · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Història de Bulgària і Sèrbia · Veure més »
Segon Imperi Búlgar
El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422).
Nou!!: Història de Bulgària і Segon Imperi Búlgar · Veure més »
Segona Guerra Balcànica
La Segona Guerra Balcànica va ser un breu conflicte bèl·lic que va enfrontar, l'estiu de 1913, Bulgària amb els seus antics aliats de la Lliga Balcànica (Romania i l'Imperi otomà) i del qual en va sortir derrotada.
Nou!!: Història de Bulgària і Segona Guerra Balcànica · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Història de Bulgària і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Serguei Staníxev
Serguei Staníxev Serguei Dmítrievitx Staníxev (en búlgar Сергей Дмитриевич Станишев) (5 de maig de 1966) és un polític búlgar que ocupà el càrrec de primer ministre de Bulgària i president del Partit Socialista Búlgar (BSP).
Nou!!: Història de Bulgària і Serguei Staníxev · Veure més »
Serralada dels Balcans
La serralada de Stara Planina, als Balcans centrals. La serralada dels Balcans és un conjunt de cadenes muntanyoses que s'estenen des de la mar Adriàtica fins a la mar Negra i que dona nom a la península Balcànica, també coneguda simplement com els Balcans.
Nou!!: Història de Bulgària і Serralada dels Balcans · Veure més »
Silistra
Silistra (en búlgar Силистра), antigament Doróstolon (grec: Δορόστολον) és una ciutat portuària del nord-est de Bulgària, a la riba sud del Danubi que estableix la frontera natural amb Romania.
Nou!!: Història de Bulgària і Silistra · Veure més »
Simeó I el Gran
El tsar Simeó el Gran enmig dels erudits. Simeó I el Gran (Симеон I Велики., trans. Simeon I Veliki antic búlgar, Сѷмєѡнъ А҃ Вєликъ; 864 / 865 - 27 maig de 927), Kan dels búlgars (893-927).
Nou!!: Història de Bulgària і Simeó I el Gran · Veure més »
Simeó II de Bulgària
Simeó Borisov Sakskoburggotski (en búlgar: Симеон Борисов Сакскобургготски) o Simeó de Saxònia-Coburg-Gotha, anomenat també Simeó de Bulgària o Simeó II de Bulgària, és un polític búlgar i antic tsar o rei d'aquesta nació balcànica, nascut a Sofia el 16 de juny de 1937.
Nou!!: Història de Bulgària і Simeó II de Bulgària · Veure més »
Sofia
La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.
Nou!!: Història de Bulgària і Sofia · Veure més »
Sozòpolis
Sozòpolis (Sozopolis, Σωζόπολις) fou una ciutat de Pisídia al nord de Termessos, en una plana rodejada de muntanyes.
Nou!!: Història de Bulgària і Sozòpolis · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Història de Bulgària і Sultà · Veure més »
Tàtars de Crimea
Els tàtars de Crimea són una ètnia de parla turquesa (tàtar de Crimea) i de religió musulmana sunnita; eren uns 269.000 segons el darrer cens soviètic del 1989, primer en el que apareixien separats de la resta de tàtars, però segons altres fonts sobrepassen els 500.000 individus.
Nou!!: Història de Bulgària і Tàtars de Crimea · Veure més »
Tòdor Jívkov
Tòdor Hrístov Jívkov, Toдор Xpиcтoв Живков, pronunciació AFI ˈtɔdɔr ˈxristɔf ˈʒifkɔf, habitualment transcrit Todor Zhivkov - 7 de setembre de 1911 - 5 d'agost de 1998) fou un polític búlgar. Neix en una família camperola pobra de Pravetz. En la seva joventut, "Tato" (com també se'l coneixia), es trasllada a Sofia buscant feina i aquí s'afilia al Komsomol, dins l'ala juvenil del Partit Comunista Búlgar el 1932. Va anar escalant llocs dins del partit, des d'on va tenir una activa participació en el moviment de resistència antinazi (Exèrcit Insurgent d'Alliberament Popular). Va ingressar al Politburó el 1951 i va ser elegit secretari general del PCB el 4 març de 1954, i fou el líder més jove dels països de l'Europa oriental. El 1962, va ser nomenat president del govern de Bulgària i el 1971 va passar a ocupar la Prefectura de l'estat. El 1965 va resistir un intent colpista perpetrat per oficials de l'exèrcit i opositors del seu govern, del qual en va sortir victoriós; això el va convertir en el dirigent dels països de l'Europa oriental que més anys va durar en el seu càrrec, però el 10 de novembre del 1989, en temps d'agitació política a tota l'Europa socialista,després d'un cop d'estat definitiu, és destituït i expulsat del PCB. A l'any següent, seria detingut i processat per abús de poder i malversació de fons públics; se li va imposar una pena de 7 anys. El gener del 1994, Jívkov rebutja un indult ofert i a causa de la falta de contundència de les proves en contra, el Tribunal Suprem el va absoldre dels càrrecs el febrer de 1996. El 5 d'agost del 1998 Jívkov moria a causa d'una pneumònia. Des de principi de la dècada dels 50, el sector industrial búlgar va créixer ràpidament; la majoria dels actuals complexos industrials d'aquesta nació balcànica, com el de Kremikovtsi o Txervena Mogila van ser construïts en el seu temps. La primera i única planta nuclear, a Kozloduy, va ser construïda el 1970, els 6 reactors que la componen van ser acabats en menys de 5 anys. Des de 1975, el país va tenir grans avenços en alta tecnologia com l'exploració espacial i els ordinadors. El 10 abril de 1979, Bulgària va llançar Gueorgui Ivanov, el seu primer cosmonauta a l'espai exterior (afavorit pel programa soviètic Intercosmo). En la dècada dels 80, comença la construcció massiva d'ordinadors marca "Pravets" d'ús domèstic, i Bulgària fou el primer país del món a fabricar-los. Des de 1989, l'eficiència industrial i productiva búlgara va caure dràsticament. Sota el seu règim, Bulgària es va identificar sempre per ser el país ideològicament més afí i lleial a la Unió Soviètica; el 31 maig de 1977, rep el nomenament d'heroi de la Unió Soviètica, màxima condecoració que l'URSS atorgava. El seu llibre més important és El triomf del socialisme a Bulgària. Al llarg del seu període de poder, Tòdor Jívkov i els seus mals modals el va convertir en el blanc de moltes burles acerbes i acudits en els mitjans urbans de Bulgària. El DS temia que la policia secreta perseguís els qui li havien fet acudits polítics. El seu sobrenom era "bai Toix" (aproximadament, "el vell oncle Toix"), o de tant en tant (i posterior) "Tato" (una paraula dialectal per a "pare" o "Pop"). Markov explica una història de com un dibuixant retrata Jívkov en un diari popular i modifica la seva signatura perquè s'assembli a un porc, però no van perseguir-lo. Encara que un grapat de dissidents satírics com Radoi Ralin gaudien d'una certa rellevància popular, molts d'altres van ser declarats culpables de "calúmnies" o de "vandalisme" per atrevir-se a ridiculitzar l'autoritat. Jívkov sobreviu a la ruptura sinosoviètica, a la caiguda de Khrusxov a la darreria de 1964, i a un intent de cop d'estat estalinista-maoista el 1965; la mort de la seva filla Liudmila Jívkova es produí el 1981 i també la mort de Bréjnev el 1982. Si bé la política econòmica de Jívkov va ser un gran èxit, el seu col·lapse després de la seva caiguda fa que sigui qüestionable que l'economia estigués realment desenvolupada. El veredicte més eloqüent sobre la regla Jívkov i les seves conseqüències és el "problema demogràfic". La seva política musulmana va produir un efecte diametralment oposat al que ell pretenia. Categoria:Primers ministres de Bulgària Categoria:Comunistes búlgars Categoria:Guerra Freda Categoria:Herois de la Unió Soviètica Categoria:Dobles Orde de Lenin Categoria:Dictadors comunistes Categoria:Receptors de l'Orde Olímpic d'or Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor Categoria:Orde de José Martí Categoria:Morts a Sofia Categoria:Gran Creu de l'orde Polònia Restituta.
Nou!!: Història de Bulgària і Tòdor Jívkov · Veure més »
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Nou!!: Història de Bulgària і Tercer Reich · Veure més »
Tracis
Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.
Nou!!: Història de Bulgària і Tracis · Veure més »
Tractat d'Adrianòpolis (1829)
El Tractat d'Edirne o Adrianòpolis (14 de setembre de 1829) va ser un acord de pau pel qual es posava fi a la Guerra russo-turca, en la qual Rússia havia aconseguit importants victòries en el Caucas i els Balcans.
Nou!!: Història de Bulgària і Tractat d'Adrianòpolis (1829) · Veure més »
Tractat de Bucarest (1913)
El Tractat de Bucarest fou un tractat de pau signat el 10 d'agost de 1913 al Palau Cantacuzino de Bucarest que va posar fi a la Segona Guerra Balcànica.
Nou!!: Història de Bulgària і Tractat de Bucarest (1913) · Veure més »
Tractat de Craiova
Repartiment de la Dobrudja pel Tractat de Craiova, 1940 El Tractat de Craiova fou signat el 7 de setembre de 1940 entre Romania i Bulgària.
Nou!!: Història de Bulgària і Tractat de Craiova · Veure més »
Tractat de Küčük Kaynardja
Ubicació de la signatura del tractat. El Tractat de Küçük Kaynarca (Küçük Kaynarca Antlaşması, també lletrejat Kuchuk Kainarji) va ser signat el 21 de juliol de 1774 a Küçük Kaynarca, Dobrudja (en l'actualitat, Kainardja a la Província de Silistra, Bulgària) entre l'Imperi Rus, representat pel mariscal de camp Piotr Rumiàntsev, i l'Imperi Otomà després de la derrota d'aquest últim en la Guerra russo-turca (1768-1774).
Nou!!: Història de Bulgària і Tractat de Küčük Kaynardja · Veure més »
Tractat de Londres (1913)
El tractat de Londres de 1913 va ser un acord signat el 30 de maig d'aquest any per concloure amb la configuració territorials ocorreguts a la península dels Balcans a conseqüència de la Primera Guerra dels Balcans.
Nou!!: Història de Bulgària і Tractat de Londres (1913) · Veure més »
Tractat de Neuilly
El Tractat de Neuilly-sur-Seine fou firmat a la ciutat de Neuilly-sur-Seine, als afores de París, el dia 27 de novembre de 1919 entre els representants de Bulgària i de les potències vencedores de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Història de Bulgària і Tractat de Neuilly · Veure més »
Tractat de Santo Stefano
El Tractat de Santo Stefano (3 de març de 1878) és l'acord que va imposar Rússia a l'Imperi Otomà després de la seva victòria en la guerra russo-turca de 1877.
Nou!!: Història de Bulgària і Tractat de Santo Stefano · Veure més »
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Nou!!: Història de Bulgària і Transsilvània · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Història de Bulgària і Tràcia · Veure més »
Triple Entesa
Aliances militars europees el 1914, abans de la Primera Guerra Mundial Aliances militars europees durant la Primera Guerra mundial, 1914-1918 La Triple Entesa o Triple Entente (del francès entente, 'amistat, comprensió, acord') va ser l'entesa que va unir l'Imperi Rus, la Tercera República Francesa i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, després de la signatura de l'Entente Cordiale anglofrancesa de 1904 i de l'Entente anglorussa del 31 d'agost de 1907.
Nou!!: Història de Bulgària і Triple Entesa · Veure més »
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Nou!!: Història de Bulgària і Tsar · Veure més »
Unió de Forces Democràtiques
La Unió de Forces Democràtiques (búlgar Съюз на демократичните сили o Săjuz na Demokratičnite Sili, SDS) és un partit polític de Bulgària, fundat el desembre de 1989 de la unió d'onze organitzacions polítiques d'oposició al govern comunista.
Nou!!: Història de Bulgària і Unió de Forces Democràtiques · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Història de Bulgària і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Història de Bulgària і Valàquia · Veure més »
Varna (Bulgària)
Varna (en Варна) és la ciutat més gran de la costa búlgara de la Mar Negra i la tercera del país després de Sofia i Plòvdiv, amb una població de 334.870 habitants (cens del 2011); és la capital de la província de Varna i de la municipalitat de Varna.
Nou!!: Història de Bulgària і Varna (Bulgària) · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Història de Bulgària і Venècia · Veure més »
Vidin
Vidin és una ciutat al nord-oest de Bulgària.
Nou!!: Història de Bulgària і Vidin · Veure més »
Volga
El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.
Nou!!: Història de Bulgària і Volga · Veure més »
William Ewart Gladstone
William Ewart Gladstone William Ewart Gladstone FRS (Liverpool, 29 de desembre de 1809 † Hawarden, 19 de maig de 1898) fou un polític liberal britànic, primer com a diputat al Parlament i després ocupant diversos càrrecs del govern de Sa Majestat; líder del Partit Liberal (de 1866 a 1875 i de 1880 a 1894), va ser Primer Ministre del Regne Unit en quatre ocasions: de 1868 a 1874, del 1880 al 1885, el 1886, i de 1892 a 1894.
Nou!!: Història de Bulgària і William Ewart Gladstone · Veure més »
1018
Sense descripció.
Nou!!: Història de Bulgària і 1018 · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Història de Bulgària і 1185 · Veure més »
1218
Sense descripció.
Nou!!: Història de Bulgària і 1218 · Veure més »
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Història de Bulgària і 1241 · Veure més »
1396
Sense descripció.
Nou!!: Història de Bulgària і 1396 · Veure més »
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Bulgària і 15 de setembre · Veure més »
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Bulgària і 16 de setembre · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Història de Bulgària і 1919 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Bulgària і 1923 · Veure més »
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Història de Bulgària і 1935 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Bulgària і 1940 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Història de Bulgària і 1944 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Bulgària і 1946 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Bulgària і 1947 · Veure més »
27 de novembre
El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Bulgària і 27 de novembre · Veure més »
28 d'octubre
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Bulgària і 28 d'octubre · Veure més »
359
En l'Imperi romà l'any va ser anomenat com "el del consulat d'Eusebi i Hipati" o, menys comunament, com el 1112 Ab urbe condita.
Nou!!: Història de Bulgària і 359 · Veure més »
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Bulgària і 5 de setembre · Veure més »
681
Sense descripció.
Nou!!: Història de Bulgària і 681 · Veure més »
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Bulgària і 7 de setembre · Veure més »
852
Sense descripció.
Nou!!: Història de Bulgària і 852 · Veure més »
889
Sense descripció.
Nou!!: Història de Bulgària і 889 · Veure més »
893
Sense descripció.
Nou!!: Història de Bulgària і 893 · Veure més »
9 de setembre
El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Bulgària і 9 de setembre · Veure més »
927
Sense descripció.
Nou!!: Història de Bulgària і 927 · Veure més »
