Accés més ràpid que el navegador!
69 les relacions: Alemanya, Algorisme, Andrew Wiles, Aritmètica, Aritmètica modular, Bernard Frenicle de Bessy, Binomi de Newton, Carl Friedrich Gauß, Clau (criptografia), Coeficient binomial, Condició necessària i suficient, Confidencialitat, Congruència, Conjectura, Criptografia, Criteri de divisibilitat, Demostració, Demostració (matemàtiques), Demostració per inducció, Disquisitiones arithmeticae, Divisibilitat, Endomorfisme de Frobenius, Factorial, Fracció, Funció de Carmichael, Funció φ d'Euler, Gottfried Wilhelm Leibniz, Hipòtesi, Joseph Needham, Kurt Hensel, Lògica, Leonhard Euler, Marin Mersenne, Matemàtic, Matemàtica xinesa, Matemàtiques, Nombre compost, Nombre de Fermat, Nombre natural, Nombre primer, Nombre pseudoprimer, Nombres coprimers, Nombres de Carmichael, Petit teorema de Fermat, Pierre de Fermat, Potenciació, Pseudocodi, Quod erat demonstrandum, RSA, Si i només si, ..., Sun Zi (matemàtic), Teorema, Teorema d'Euler, Teorema fonamental de l'aritmètica, Teoria de nombres, Teoria de nombres algebraics, Test de primalitat, Test de primalitat de Fermat, Test de primalitat de Miller-Rabin, Test de primalitat de Solovay-Strassen, Xifratge, 1636, 1640, 1683, 1736, 18 d'octubre, 1801, 1872, 1995. Ampliar l'índex (19 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Alemanya · Veure més »
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Algorisme · Veure més »
Andrew Wiles
Sir Andrew John Wiles (Cambridge, Anglaterra, 11 d'abril de 1953) és un matemàtic britànic.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Andrew Wiles · Veure més »
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Aritmètica · Veure més »
Aritmètica modular
Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Aritmètica modular · Veure més »
Bernard Frenicle de Bessy
Bernard Frenicle de Bessy va ser un matemàtic aficionat francès del.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Bernard Frenicle de Bessy · Veure més »
Binomi de Newton
Visualització de l'expansió fins a la quarta potència del binomi El Binomi de Newton o teorema del binomi és una fórmula que serveix per a calcular la potència n d'un binomi (a+b).
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Binomi de Newton · Veure més »
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Carl Friedrich Gauß · Veure més »
Clau (criptografia)
En criptografia, una clau és una informació, relativament curta, que permet xifrar i desxifrar informació utilitzant un determinat algorisme.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Clau (criptografia) · Veure més »
Coeficient binomial
En matemàtiques, un coeficient binomial és qualsevol dels coeficients dels termes del polinomi que resulta de desenvolupar el binomi de Newton, és a dir del desenvolupament de (x+y)^n.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Coeficient binomial · Veure més »
Condició necessària i suficient
A l'entorn de la lògica, ser Condició necessària i suficient descriu la relació que mantenen dues proposicions o estat de les coses, si una és condicionant de l'altra.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Condició necessària i suficient · Veure més »
Confidencialitat
Confidencialitat és la propietat de la informació, per la qual es garanteix que està accessible únicament al personal autoritzat a accedir a aquesta informació.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Confidencialitat · Veure més »
Congruència
Sense descripció.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Congruència · Veure més »
Conjectura
La part real (vermella) i la part imaginària (blava) de la funció zeta de Riemann al llarg de la línia crítica Re (s).
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Conjectura · Veure més »
Criptografia
Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Criptografia · Veure més »
Criteri de divisibilitat
Un criteri de divisibilitat és un algorisme que aprofita la informació que dona el fet de tenir un nombre escrit en un sistema de numeració posicional en una determinada base per decidir si és o no divisible entre un altre sense necessitat de calcular la divisió per a comprovar si el residu és zero o no.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Criteri de divisibilitat · Veure més »
Demostració
Una demostració és un argument rigorós que parteix d'unes premisses que es consideren proposicions acceptades, i tot usant regles correctes d'inferència, arriba a una conclusió.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Demostració · Veure més »
Demostració (matemàtiques)
En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Demostració (matemàtiques) · Veure més »
Demostració per inducció
date.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Demostració per inducció · Veure més »
Disquisitiones arithmeticae
Disquisitiones arithmeticae és un llibre de teoria de nombres escrit per l'alemany Carl Friedrich Gauss en llatí el 1798, quan tenia 21 anys i publicat el 1801.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Disquisitiones arithmeticae · Veure més »
Divisibilitat
La Divisibilitat és la part de l'aritmètica que estudia les condicions que han de satisfer els nombres naturals per poder estar continguts en altres.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Divisibilitat · Veure més »
Endomorfisme de Frobenius
En àlgebra commutativa i teoria de cossos l'endomorfisme de Frobenius és un endomorfisme d'anells de característica un nombre primer.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Endomorfisme de Frobenius · Veure més »
Factorial
En matemàtiques, el factorial d'un enter no negatiu n, denotat per n! (en alguns llibres antics es pot trobar denotat per \beginn\\ \hline\end), és el producte de tots els nombres enters positius inferiors o iguals a n. Per exemple, El valor de 0! és 1, d'acord amb la convenció d'un producte buit.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Factorial · Veure més »
Fracció
Cinc vuitens de pastís de poma Una fracció (o fraccionari) (del llatí fractus, 'trencat') representa una part d'un tot o, d'una manera més general, qualsevol nombre de parts iguals.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Fracció · Veure més »
Funció de Carmichael
En teoria de nombres, la funció de Carmichael d'un nombre natural n, notada \lambda(n) es defineix com l'enter positiu més petit m tal que per a tot enter a que és al mateix temps coprimer amb i més petit que n. En altres paraules, en més termes algebraics, defineix l'exponent del grup multiplicatiu de residus mòdul n. Els primers 26 valors de \lambda(n) per n.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Funció de Carmichael · Veure més »
Funció φ d'Euler
consulta.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Funció φ d'Euler · Veure més »
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »
Hipòtesi
òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Hipòtesi · Veure més »
Joseph Needham
Noel Joseph Terence Montgomery Needham CH FRS, FBA (Londres, 9 de desembre de 1900 - Cambridge, 24 de març de 1995), també conegut com a Li Yuese (xinès tradicional 李約瑟, simplificat 李约瑟, pinyin Lǐ Yuēsè Wade-Giles Li Yüeh-Sê) va ser un bioquímic britànic, però fou més conegut en la seva faceta d'historiador preeminent de la ciència i la tecnologia a la Xina.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Joseph Needham · Veure més »
Kurt Hensel
va ser un matemàtic alemany, conegut per haver descrit per primera vegada els nombres ''p''-àdics.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Kurt Hensel · Veure més »
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Lògica · Veure més »
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Leonhard Euler · Veure més »
Marin Mersenne
Marin Mersenne (Oizé, País del Loira, 8 de setembre del 1588 - París, 1 de setembre del 1648), va ser un filòsof francès del, membre de l'orde dels Mínims, que va estudiar diversos camps de la teologia, les matemàtiques i la teoria musical.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Marin Mersenne · Veure més »
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Matemàtic · Veure més »
Matemàtica xinesa
Demostració visual per al teorema de Pitàgores de costats de longitud (3, 4, 5) donada per Zhou Bi Suan Jing 500-200 a. C. Sistema numèric tal com es produeix en inscripcions oraculars sobre os. La matemàtica xinesa és la matemàtica desenvolupada al llarg de la història de la Xina.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Matemàtica xinesa · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Matemàtiques · Veure més »
Nombre compost
Un nombre compost és un nombre natural que té més de dos divisors o bé aquell que essent natural i major que 1 no és primer.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Nombre compost · Veure més »
Nombre de Fermat
Un nombre de Fermat, anomenat així en honor de Pierre de Fermat, qui fou el primer a estudiar aquest nombres, és un nombre natural de la forma: on n és natural.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Nombre de Fermat · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Nombre natural · Veure més »
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Nombre primer · Veure més »
Nombre pseudoprimer
Els nombres pseudoprimers són els que no essent primers, verifiquen el test de primalitat de base b: Siguin a un nombre enter i p un altre nombre enter no primer.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Nombre pseudoprimer · Veure més »
Nombres coprimers
Dos nombres enters són coprimers si el seu màxim comú divisor és 1 (\mathrm(a, b).
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Nombres coprimers · Veure més »
Nombres de Carmichael
Els nombres de Carmichael són els nombres enters no primers que compleixen la congruència de Fermat.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Nombres de Carmichael · Veure més »
Petit teorema de Fermat
Pierre de Fermat. El petit teorema de Fermat és un dels teoremes clàssics de teoria de nombres relacionat amb la divisibilitat.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Petit teorema de Fermat · Veure més »
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Pierre de Fermat · Veure més »
Potenciació
base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Potenciació · Veure més »
Pseudocodi
Dins el marc de les ciències de la computació i l'anàlisi numèrica, el pseudocodi (o fals llenguatge) és una descripció a molt alt nivell de l'estructura d'un programa.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Pseudocodi · Veure més »
Quod erat demonstrandum
Quod erat demonstrandum o la seva abreviació Q.E.D. és una locució llatina que significa: "tal com volíem veure", "tal com es volia demostrar".
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Quod erat demonstrandum · Veure més »
RSA
En criptografia, l'RSA és un algorisme de xifratge de clau pública.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і RSA · Veure més »
Si i només si
Símbols lògicsper a representarsii.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Si i només si · Veure més »
Sun Zi (matemàtic)
Sun Zi (o Sun Tzu) (孙子) va ser un matemàtic xinès del o V dC.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Sun Zi (matemàtic) · Veure més »
Teorema
editor.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Teorema · Veure més »
Teorema d'Euler
En matemàtiques, i en particular en aritmètica modular, el teorema d'Euler és un teorema, anomenat així en honor del matemàtic suís Leonhard Euler, que estableix que Aquest teorema és una generalització del petit teorema de Fermat (que no tracta més que el cas on n és un nombre primer), i al seu torn és una cas particular del teorema de Carmichaël.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Teorema d'Euler · Veure més »
Teorema fonamental de l'aritmètica
El teorema fonamental de l'aritmètica afirma que Aquesta expressió d'un enter com a producte de nombres primers s'anomena factorització.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Teorema fonamental de l'aritmètica · Veure més »
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Teoria de nombres · Veure més »
Teoria de nombres algebraics
Portada de la primera edició de Disquisitiones arithmeticae, una de les obres originàries de la teoria de nombres algebraics moderna La teoria dels nombres algebraics és una branca de la teoria de nombres en què el concepte de nombre s'estén al de nombres algebraics, que són les arrels dels polinomis no nuls amb coeficients racionals.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Teoria de nombres algebraics · Veure més »
Test de primalitat
El 39è nombre primer de Mersenne. La qüestió de determinar si un nombre donat n és primer es coneix com el problema de la primalitat.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Test de primalitat · Veure més »
Test de primalitat de Fermat
El test de primalitat de Fermat és un algorisme aleatori per a determinar si un nombre és un nombre primer probable.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Test de primalitat de Fermat · Veure més »
Test de primalitat de Miller-Rabin
El test de primalitat de Miller-Rabin o test de primalitat de Rabin-Miller és un test de primalitat, és a dir un algorisme que determina si un nombre donat és un nombre primer probable, De forma similar al test de primalitat de Fermat i el test de primalitat de Solovay-Strassen.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Test de primalitat de Miller-Rabin · Veure més »
Test de primalitat de Solovay-Strassen
El test de primalitat de Solovay-Strassen, que va ser desenvolupat per Robert M. Solovay i Volker Strassen, és un algorisme aleatori per a determinar si un nombre és un nombre compost o és un nombre primer probable.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Test de primalitat de Solovay-Strassen · Veure més »
Xifratge
Exemple de xifratge utilitzant el xifrat de Vernam. En criptografia el xifratge, de vegades anomenat encriptatge, és el procediment gràcies al qual s'escriu un missatge emprant un codi secret o xifra de forma que la comprensió del missatge sigui impossible o, si més no difícil, a tota persona que no tingui la clau secreta per desxifrar-lo.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і Xifratge · Veure més »
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і 1636 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і 1640 · Veure més »
1683
Sense descripció.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і 1683 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і 1736 · Veure més »
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і 18 d'octubre · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і 1801 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і 1872 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Petit teorema de Fermat і 1995 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Conjectura xinesa, Hipòtesi xinesa, Petit Teorema de Fermat.
