Taula de continguts
23 les relacions: Aigua, Aperitiu, Català, Cigró, Dacsa, Darreries, Fajol, Farina, Farinetes, Fregida, Garrotxa, Gastronomia d'Occitània, Gastronomia de la Vall d'Aran, Gastronomia dels Països Catalans, Gastronomia mediterrània, Generalitat de Catalunya, Jaume Fàbrega i Colom, Josep Lladonosa i Giró, Llet, Pebre, Puré, Sucre, Vall d'Aran.
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Hariat і Aigua
Aperitiu
Martini blanc. L'aperitiu o vermut és una menja lleugera que es pot fer abans d'un àpat, habitualment el sopar o, en dies festius, el dinar.
Veure Hariat і Aperitiu
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Hariat і Català
Cigró
Cicer arietinum Els cigrons, ciurons, bolet d’ou, bolet de bou, cep, ceperó, molleró, siureny, siuró, surenc o sureny (Cicer arietinum), i localment ceirons, són les llavors d'una planta de la família de les lleguminoses o fabaceae.
Veure Hariat і Cigró
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Veure Hariat і Dacsa
Darreries
Algunes darreries dolces. Les darreries, les postres o el llevant de taula o fi de taula (en català medieval) són, a la nostra cultura, una peça de fruita o un dolç que es menja per a acabar un dinar o un sopar.
Veure Hariat і Darreries
Fajol
El fajol, blat cairut, blat negre, cairat, cairut, fajol ver, milloc, blat moruno, faiol, blat negre, blat moro o blat sarraí es refereix a un grup de plantes de la família de les poligonàcies, que no són cereals, però tenen característiques químiques similars i se'n fa el mateix ús tot i que no tenen gluten; és el que s'anomena un pseudocereal.
Veure Hariat і Fajol
Farina
Espigues de blat i farina Kinako, farina de soia La farina és el producte que s'obté de la molta del gra de cereal o d'altres aliments rics en midó.
Veure Hariat і Farina
Farinetes
Farinetes,FÀBREGA, Jaume: Totes les sopes pàgs.
Veure Hariat і Farinetes
Fregida
Patates fregides Una croqueta Peix fregit Bunyols de bacallà Bunyols dolços La fregida és una tècnica de cocció a la qual l'aliment se submergeix en un recipient ple de greix a elevada temperatura i es cou en aquest, mentre se li continua aplicant calor, usualment al fogó.
Veure Hariat і Fregida
Garrotxa
La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.
Veure Hariat і Garrotxa
Gastronomia d'Occitània
La gastronomia d'Occitània o cuina occitana fa part de la cuina mediterrània però desenvolupa trets específics que l'allunya de la cuina catalana o italiana.
Veure Hariat і Gastronomia d'Occitània
Gastronomia de la Vall d'Aran
La cuina de la Vall d'Aran tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina aranesa.
Veure Hariat і Gastronomia de la Vall d'Aran
Gastronomia dels Països Catalans
La cuina catalana s'emmarca dins la cuina mediterrània i n'és un exemple típic.
Veure Hariat і Gastronomia dels Països Catalans
Gastronomia mediterrània
Amanida típica grega Per gastronomia mediterrànea s'entén el conjunt de plats típics i métodes de preparació que trobem a la Conca del Mediterrani, sobre tot al sud d'Europa.
Veure Hariat і Gastronomia mediterrània
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Hariat і Generalitat de Catalunya
Jaume Fàbrega i Colom
Jaume Fàbrega i Colom (Vilavenut, Pla de l'Estany, 1948) és un doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona.
Veure Hariat і Jaume Fàbrega i Colom
Josep Lladonosa i Giró
és un cuiner català de renom.
Veure Hariat і Josep Lladonosa i Giró
Llet
La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.
Veure Hariat і Llet
Pebre
Grans de pebre El pebre negre o bo, dit també piment, és una espècia de gust coent.
Veure Hariat і Pebre
Puré
Puré de patates Puré de coliflor Puré de cigrons Puré d'albergínia Un puré és una recepta culinària preparada a partir de llegums, verdures, fruites o carn o peix, trinxats fins a obtenir una pasta fina, homogènia i espessa.
Veure Hariat і Puré
Sucre
Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.
Veure Hariat і Sucre
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Veure Hariat і Vall d'Aran