Taula de continguts
67 les relacions: Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt, Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, Ademar de Narbona, Alexandre II (papa), Aliscans, Alvèrnia, Barcelona, Batalla de l'Orbieu, Berà I, Berenguer del Velai, Bernat de Septimània, Bigó, Borgonya, Campins, Cançó de Guillem, Carlemany, Carles Martell, Carloman I, Cerdanya, Cilici, Comtat d'Autun, Comtat de Barcelona, Comtat de Conflent, Comtat de Rasès, Comtat de Tolosa, Conflent, Conquesta de Barxiluna, Corsó de Tolosa, Cunegunda d'Austràsia, Ducat d'Aquitània, Erau, Església Catòlica Romana, Gaucelm, Gòtia, Gerberga (filla de Guillem el Sant), Girona, Guercino, Guitburga, La Prise d’Orange, Le Charroi de Nîmes, Li coronemenz Looïs, Llista de comtes de Tolosa, Llista de reis de França, Lluís el Pietós, Lodeva, Missi dominici, Paladí, Pirineus, Pregària cristiana, Rasès, ... Ampliar l'índex (17 més) »
- Comtes de Tolosa
- Sants morts al segle IX
Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt
La important abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt - Sant Guilhèm dau Desèrt, Saint Guilhem le Désert - és també coneguda com a abadia de Gel·lona.
Veure Guillem I de Tolosa і Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt
Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith
Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith fou un general de l'emirat de Qúrtuba a les ordres de l'emir Hixam I. El 792 va comandar un exèrcit que va atacar Àlaba.
Veure Guillem I de Tolosa і Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith
Ademar de Narbona
Ademar era un noble franc, comte de Narbona ja l'any 800, probablement nomenat poc abans per Guillem I el Sant de Tolosa.
Veure Guillem I de Tolosa і Ademar de Narbona
Alexandre II (papa)
Alexandre II, nom que Anselm da Baggio (Milà, ? – Roma, 21 d'abril de 1073) va triar quan va ser elegit papa de l'Església catòlica del 1061 al 1073.
Veure Guillem I de Tolosa і Alexandre II (papa)
Aliscans
Aliscans és una cançó de gesta francesa del cicle de Guillem.
Veure Guillem I de Tolosa і Aliscans
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Veure Guillem I de Tolosa і Alvèrnia
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Guillem I de Tolosa і Barcelona
Batalla de l'Orbieu
La batalla de l'Orbieu (batalla de l'Orbiu o de l'Orbion) fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a Septimània el 793 tradicionalment a la vora de l'Orbieu prop de l'abadia de la Grassa, però probablement en realitat al lloc de Viladanha (aleshores Vallis Aquitanica) en la ruta ordinària entre Narbona i Carcassona al punt on passa l'Orbieu, ja que el camí per l'abadia de la Grassa era més llarg i més difícil i tallat per moltes muntanyes.
Veure Guillem I de Tolosa і Batalla de l'Orbieu
Berà I
Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).
Veure Guillem I de Tolosa і Berà I
Berenguer del Velai
Berenguer fou comte del Velai en dates incertes vers el 820.
Veure Guillem I de Tolosa і Berenguer del Velai
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Veure Guillem I de Tolosa і Bernat de Septimània
Bigó
Bigó (755 - 28 d'octubre de 816) fou Comte de Tolosa i duc d'Aquitània (806 - 816) i comte de París (815 - 816).
Veure Guillem I de Tolosa і Bigó
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Guillem I de Tolosa і Borgonya
Campins
Campins és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Veure Guillem I de Tolosa і Campins
Cançó de Guillem
La Chançun de Guillelme o Chançun de Willame (títol, reconstruït, en francès antic; en català, La cançó de Guillem) és una cançó de gesta francesa de la primera meitat del que tracta de les gestes de Guillem i el seu nebot Vivien, en la batalla de l'Archamp; pertany al cicle de Guillem.
Veure Guillem I de Tolosa і Cançó de Guillem
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Guillem I de Tolosa і Carlemany
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Veure Guillem I de Tolosa і Carles Martell
Carloman I
Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.
Veure Guillem I de Tolosa і Carloman I
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Veure Guillem I de Tolosa і Cerdanya
Cilici
miniatura Cilici de ferro de la segona meitat del segle XIXMuseu Soler Blasco (Xàbia) Un cilici és una camisa aspra, cinyell de cerres o de cadenetes de ferro amb garfins, portats damunt la pell.
Veure Guillem I de Tolosa і Cilici
Comtat d'Autun
El comtat d'Autun era un comtat feudal del Regne dels Francs i després del Regne de França que ja s'esmenta abans de Carlemany (finals del s. VII) fins al 960 quan fou unit al ducat de Borgonya.
Veure Guillem I de Tolosa і Comtat d'Autun
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Guillem I de Tolosa і Comtat de Barcelona
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Guillem I de Tolosa і Comtat de Conflent
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Veure Guillem I de Tolosa і Comtat de Rasès
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Veure Guillem I de Tolosa і Comtat de Tolosa
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Veure Guillem I de Tolosa і Conflent
Conquesta de Barxiluna
La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.
Veure Guillem I de Tolosa і Conquesta de Barxiluna
Corsó de Tolosa
Corsó (Chorson) fou el primer comte carolingi de Tolosa (778 – 789 o 790).
Veure Guillem I de Tolosa і Corsó de Tolosa
Cunegunda d'Austràsia
Cunegunda (vers 771, morta després del 822) fou una princesa carolíngia filla de Carloman I rei dels Francs, i de la princesa d'origen franc Gerberga.
Veure Guillem I de Tolosa і Cunegunda d'Austràsia
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Veure Guillem I de Tolosa і Ducat d'Aquitània
Erau
L'Erau (34) (en occità: Erau o Eraur i en francès: Hérault) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Veure Guillem I de Tolosa і Erau
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Guillem I de Tolosa і Església Catòlica Romana
Gaucelm
Gaucelm o Gauzhelm (796 - Chalon-sur-Saône, França, 834) fou comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (ca. 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).
Veure Guillem I de Tolosa і Gaucelm
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Veure Guillem I de Tolosa і Gòtia
Gerberga (filla de Guillem el Sant)
Gerberga (755?-834) fou filla de Guillem I de Tolosa i de Cunegunda d'Austràsia, per línia materna era per tant neta de Carloman I, rei dels francs.
Veure Guillem I de Tolosa і Gerberga (filla de Guillem el Sant)
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Guillem I de Tolosa і Girona
Guercino
''Et in Arcadia ego'', Oli sobre tela, 82 cm—91 cm, Galleria Nazionale d'Arte Antica, Roma Giovanni Francesco Barbieri (8 de febrer de 1591 — 9 de desembre de 1666), més conegut amb el sobrenom Guercino o Il Guercino, va ser un pintor barroc italià nascut en la regió d'Emilia, encara que va viure i va pintar també a Roma i Bolonya.
Veure Guillem I de Tolosa і Guercino
Guitburga
Guitburga (Guitburga d'Herbauges, Witburga d'Hornbach) fou una princesa carolíngia, esposa de Guillem I de Tolosa.
Veure Guillem I de Tolosa і Guitburga
La Prise d’Orange
La prise d'Orange (en cat. La presa d'Orange o La conquesta d'Orange) és una cançó de gesta francesa del cicle de Guillem.
Veure Guillem I de Tolosa і La Prise d’Orange
Le Charroi de Nîmes
Le charroi de Nîmes (en cat. els carros de Nimes o el comboi de carros de Nimes) és una cançó de gesta francesa del cicle de Guillem que narra la conquesta de Nimes per part de Guillem.
Veure Guillem I de Tolosa і Le Charroi de Nîmes
Li coronemenz Looïs
Li coronemenz Looïs (títol en francès antic; en català, La coronació de Lluís) és una cançó de gesta francesa de la primera meitat del que tracta de la pujada al tron de Lluís el Pietós amb l'ajuda de Guillem i de les gestes de Guillem a Itàlia; pertany al cicle de Guillem.
Veure Guillem I de Tolosa і Li coronemenz Looïs
Llista de comtes de Tolosa
Escut d'Armes dels comtes de Tolosa Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.
Veure Guillem I de Tolosa і Llista de comtes de Tolosa
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Veure Guillem I de Tolosa і Llista de reis de França
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Veure Guillem I de Tolosa і Lluís el Pietós
Lodeva
Lodeva (Lodeva en occità; Lodève en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc situada al nord del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània, a l'estat francès.
Veure Guillem I de Tolosa і Lodeva
Missi dominici
Els missi dominici, (llatí) o enviats del príncep (rei), eren comissaris reials de l'Imperi Carolingi encarregats en general de mantenir en l'obediència a les autoritats locals (i als nobles de vegades) en un territori determinat.
Veure Guillem I de Tolosa і Missi dominici
Paladí
Mort de Rotllan (manuscrit il·lustrat) Els paladins eren els dotze millors cavallers de Carlemany, també anomenats els dotze pars, i representen l'ideal de l'honor guerrer medieval.
Veure Guillem I de Tolosa і Paladí
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Guillem I de Tolosa і Pirineus
Pregària cristiana
Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.
Veure Guillem I de Tolosa і Pregària cristiana
Rasès
El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.
Veure Guillem I de Tolosa і Rasès
Romil·la
Romil·la fou la primera comtessa consort de Barcelona, esposa del comte Berà.
Veure Guillem I de Tolosa і Romil·la
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Guillem I de Tolosa і Rosselló
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Veure Guillem I de Tolosa і Septimània
Simon Vouet
Detall de Apol·lo i les muses de Simon Vouet. Simon Vouet (París, 9 de gener de 1590 - París, 30 de juny de 1649) Fou un pintor francès d'estil barroc.
Veure Guillem I de Tolosa і Simon Vouet
Thionville
Thionville (en alemany Diedenhofen, en luxemburguès Diedennuewen) és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Veure Guillem I de Tolosa і Thionville
Vala de Corbie
Vala o Wala de vegades Walacho (vers 772 - Abadia de Bobbio, 31 d'agost del 836, fou un comte carolingi i després abat; membre de la família carolíngia, era fill del comte Bernat (fill de Carles Martell) amb la seva segona esposa, una dona saxona el nom de la qual no es coneix.
Veure Guillem I de Tolosa і Vala de Corbie
Wormsgau
El Wormsgau o pagus wormatiensi fou per un temps a l'edat mitjana un comtat centrat a la vila de Worms que es va estendre cap al llarg del Rin en direcció nord i va incloure fins a Coblenza i al començament del segle IX també li va pertànyer Magúncia i Boppard però foren perdudes vers 825.
Veure Guillem I de Tolosa і Wormsgau
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Guillem I de Tolosa і 15 de desembre
1568
;Països Catalans.
Veure Guillem I de Tolosa і 1568
1679
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guillem I de Tolosa і 1679
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Guillem I de Tolosa і 28 de maig
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Guillem I de Tolosa і 29 de juny
791
El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Guillem I de Tolosa і 791
793
Iberia i Regne Franc dels Carolingis.
Veure Guillem I de Tolosa і 793
812
L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.
Veure Guillem I de Tolosa і 812
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Guillem I de Tolosa і 820
834
El 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Guillem I de Tolosa і 834
Vegeu també
Comtes de Tolosa
- Alfons Jordà
- Alfons de Poitiers
- Berenguer de Tolosa
- Bernat II de Tolosa
- Bernat de Septimània
- Bertran de Sant Gèli
- Bigó
- Comtat de Tolosa
- Corsó de Tolosa
- Ermengol de Roergue
- Eudes I d'Aquitània
- Felipa Matilde de Tolosa
- Frèdol de Tolosa
- Guerí de Provença
- Guillem I de Tolosa
- Guillem III de Tolosa
- Guillem IV de Tolosa
- Guillem de Septimània
- Hug de Tolosa
- Joana I de Tolosa
- Llista de comtes de Tolosa
- Lluís Alexandre de Borbó
- Odó I de Tolosa
- Ponç II de Tolosa
- Ramon (IV) de Tolosa
- Ramon I de Tolosa
- Ramon II de Tolosa
- Ramon III de Tolosa
- Ramon IV de Tolosa
- Ramon V de Tolosa
- Ramon VI de Tolosa
- Ramon VII de Tolosa
- Simó IV de Montfort
- Teodoric I d'Autun
Sants morts al segle IX
- Adrià III
- Aixot I d'Ibèria
- Alderic de Le Mans
- Anscari de Bremen
- Atanàsia d'Egina
- Blathmac
- Borís I de Bulgària
- Cassiana de Constantinoble
- Catello de Castellammare
- Ciril i Metodi
- Coloma de Còrdova
- Ebba
- Edmund el Màrtir
- Elies el Jove
- Enravota de Bulgària
- Esteve I (patriarca de Constantinoble)
- Eulogi de Còrdova
- Foci I de Constantinoble
- Guillem I de Tolosa
- Hunger d'Utrecht
- Ignasi I
- Josep Estudita
- Josep Himnògraf
- Laura de Còrdova
- Llàtzer el Pintor
- Lleó III (papa)
- Metodi I de Constantinoble
- Nicèfor I de Constantinoble
- Nunilona i Alòdia
- Papa Lleó IV
- Papa Nicolau I
- Papa Pasqual I
- Pere del Mont Atos
- Raban Maur
- Ricarda de Suàbia
- Salomó de Bretanya
- Sergi Nicetiata
- Tarasi
- Teòfanes el Confessor
- Teodard de Narbona
- Teodor Estudita
- Wigstan
També conegut com Guillem I el Sant, Guillem I el Sant de Tolosa, Guillem d'Aurenja, Guillem de Gellona, Guillem de Gel·lona, Guillem de Tolosa, Guillem el Sant, Sant Guillem d'Aquitània, Sant Guillem de Tolosa.