Taula de continguts
22 les relacions: Berà I, Bernat de Septimània, Bota (recipient), Carloman I, Chalon-sur-Saône, Comtat d'Empúries, Cunegunda d'Austràsia, Francs, Gaucelm, Gòtia, Guerra civil franca, Guillem I de Tolosa, Jaume Sobrequés i Callicó, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Rosselló, Lotari I, Monja, Pena de mort, Raimon d'Abadal i Calderó, Saona, Septimània, 834.
Berà I
Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Berà I
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Bernat de Septimània
Bota (recipient)
Barrils de whisky Jack Daniels Barril de vi de fusta. bot de pell Una botaFins a la reforma ortogràfica de 2016 (IEC) - 2018 (AVL) la paraula «bota» amb aquest significat portava accent diacrític (bota).
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Bota (recipient)
Carloman I
Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Carloman I
Chalon-sur-Saône
Chalon-sur-Saône és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Chalon-sur-Saône
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Comtat d'Empúries
Cunegunda d'Austràsia
Cunegunda (vers 771, morta després del 822) fou una princesa carolíngia filla de Carloman I rei dels Francs, i de la princesa d'origen franc Gerberga.
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Cunegunda d'Austràsia
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Francs
Gaucelm
Gaucelm o Gauzhelm (796 - Chalon-sur-Saône, França, 834) fou comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (ca. 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Gaucelm
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Gòtia
Guerra civil franca
La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Guerra civil franca
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Guillem I de Tolosa
Jaume Sobrequés i Callicó
Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 26 de juliol de 1943) és un historiador i polític català, fill del també historiador Santiago Sobrequés i Vidal.
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Jaume Sobrequés i Callicó
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Llista de comtes de Barcelona
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Llista de comtes de Rosselló
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Lotari I
Monja
''La Religieuse'' (Henriette Browne, 1859) Una monja és una religiosa que ha fet els vots els quals la lliguen a un dels ordes que l'Església Catòlica té sancionats i que ha recorregut un procés d'iniciació i d'acceptació.
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Monja
Pena de mort
Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Pena de mort
Raimon d'Abadal i Calderó
Raimon d'Abadal i Calderó (Vic, 7 de gener de 1862 — Rupià, 1945), també conegut com a Ramon d'Abadal i Calderó, va ser un polític catalanista conservador de la Lliga Regionalista i un reconegut advocat català.
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Raimon d'Abadal i Calderó
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Saona
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Septimània
834
El 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Gerberga (filla de Guillem el Sant) і 834