Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gerberga (filla de Guillem el Sant)

Índex Gerberga (filla de Guillem el Sant)

Gerberga (755?-834) fou filla de Guillem I de Tolosa i de Cunegunda d'Austràsia, per línia materna era per tant neta de Carloman I, rei dels francs.

23 les relacions: Berà I, Bernat de Septimània, Bota (recipient), Carloman I, Chalon-sur-Saône, Comtat d'Empúries, Cunegunda d'Austràsia, Francs, Gaucelm, Gòtia, Guerra civil franca, Guillem I de Tolosa, Jaume Sobrequés i Callicó, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Rosselló, Lotari I, Monja, Pena de mort, Raimon d'Abadal i Calderó, Saona, Septimània, 755, 834.

Berà I

Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Berà I · Veure més »

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Bernat de Septimània · Veure més »

Bota (recipient)

Barrils de whisky Jack Daniels Barril de vi de fusta. bot de pell Una botaFins a la reforma ortogràfica de 2016 (IEC) - 2018 (AVL) la paraula «bota» amb aquest significat portava accent diacrític (bota).

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Bota (recipient) · Veure més »

Carloman I

Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Carloman I · Veure més »

Chalon-sur-Saône

Chalon-sur-Saône és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Chalon-sur-Saône · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Comtat d'Empúries · Veure més »

Cunegunda d'Austràsia

Cunegunda (vers 771, morta després del 822) fou una princesa carolíngia filla de Carloman I rei dels Francs, i de la princesa d'origen franc Gerberga.

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Cunegunda d'Austràsia · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Francs · Veure més »

Gaucelm

Gaucelm o Gauzhelm (796 - Chalon-sur-Saône, França, 834) fou comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (ca. 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Gaucelm · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Gòtia · Veure més »

Guerra civil franca

La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Guerra civil franca · Veure més »

Guillem I de Tolosa

Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Guillem I de Tolosa · Veure més »

Jaume Sobrequés i Callicó

Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 26 de juliol de 1943) és un historiador i polític català, fill del també historiador Santiago Sobrequés i Vidal.

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Jaume Sobrequés i Callicó · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Rosselló

Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Lotari I · Veure més »

Monja

''La Religieuse'' (Henriette Browne, 1859) Una monja és una religiosa que ha fet els vots els quals la lliguen a un dels ordes que l'Església Catòlica té sancionats i que ha recorregut un procés d'iniciació i d'acceptació.

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Monja · Veure més »

Pena de mort

Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Pena de mort · Veure més »

Raimon d'Abadal i Calderó

Raimon d'Abadal i Calderó (Vic, 7 de gener de 1862 — Rupià, 1945), també conegut com a Ramon d'Abadal i Calderó, va ser un polític catalanista conservador de la Lliga Regionalista i un reconegut advocat català.

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Raimon d'Abadal i Calderó · Veure més »

Saona

El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Saona · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і Septimània · Veure més »

755

Sense descripció.

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і 755 · Veure més »

834

El 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Gerberga (filla de Guillem el Sant) і 834 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »