Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Vala de Corbie

Índex Vala de Corbie

Vala o Wala de vegades Walacho (vers 772 - Abadia de Bobbio, 31 d'agost del 836, fou un comte carolingi i després abat; membre de la família carolíngia, era fill del comte Bernat (fill de Carles Martell) amb la seva segona esposa, una dona saxona el nom de la qual no es coneix. Hauria pres part a la revolta de Pipí el Geperut el 791 i es va haver d'exiliar però va recuperar el favor de Carlemany algun temps després i fou un dels consellers més escoltats després de la coronació imperial de l'any 800. Va participar com a general en diverses campanyes contra els saxons; el 812 va derrotar a una flota pirata musulmana; fou nomenat comte palatí de Saxònia en data desconeguda, i després, el 812 comte palatí a Itàlia, al costat del seu germà Adalard de Corbie, regent del regne d'Itàlia en nom de Bernat d'Italia, fill de Pipí d'Itàlia (el segon fill de Carlemany que havia mort el 810). Les relacions familiars s'observen en detall en el següent quadre: El 814, segurament al morir la seva esposa o forçat a fer-ho per Lluís el Pietós després de la mort de Carlemany, es va fer monjo. Lluís el va enviar desterrat, junt amb el seu germà Adalard de Corbie, a un monestir fundat per sant Filibert a l'illa de Noirmoutier. El 821, a la mort de Benet d'Aniana, va recuperar el favor de l'emperador i va esdevenir el principal conseller de l'hereu Lotari I; es va formar un partit a la cort organitzat entorn de l'emperadriu Judit de Baviera (que a partir del 823 va defensar els drets del seu fill Carles, el futur Carles el Calb), i Vala, defensor dels drets de Lotari, va dirigir el partit oposat. El 822, amb el seu germà Adalard, va fundar l'abadia de Corbie, llatí Corbeia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.

47 les relacions: Abadia de Corbie, Abat, Adalard de Corbie, Benet d'Aniana, Berà I, Bernat d'Itàlia, Bernat de Septimània, Bobbio, Carlemany, Carles el Calb, Carles Martell, Dinastia carolíngia, Guillem I de Tolosa, Höxter, Itàlia, Judit de Baviera, Lluís el Pietós, Lotari I, Pascasi Radbert, Pierre Riché, Pipí d'Itàlia, Pipí el Geperut, Pipí I el Breu, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Romil·la, Rotruda (esposa de Carles Martell), Saxònia, Saxons, Weser, Wormsgau, 31 d'agost, 772, 791, 800, 804, 810, 812, 814, 821, 822, 826, 829, 830, 833, 834, 835, 836.

Abadia de Corbie

L'abadia de Corbie és un monestir benedictí situat a Corbie.

Nou!!: Vala de Corbie і Abadia de Corbie · Veure més »

Abat

Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.

Nou!!: Vala de Corbie і Abat · Veure més »

Adalard de Corbie

Adalard (també Adalhard o Adelard, Alard en francès) (Soissons?, vers 752 - Abadia de Corbie, Picardia, 2 de gener de 826) fou un comte carolingi i després abat de Corbie.

Nou!!: Vala de Corbie і Adalard de Corbie · Veure més »

Benet d'Aniana

Benet d'Aniana (Comtat de Magalona, Septimània, vers 750 - Kornelimünster, Renània, 11 de febrer del 821) fou monjo benedictí, abat reformador de l'orde, d'origen got.

Nou!!: Vala de Corbie і Benet d'Aniana · Veure més »

Berà I

Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).

Nou!!: Vala de Corbie і Berà I · Veure més »

Bernat d'Itàlia

Bernat d'Itàlia (vers 797 – 17 d'abril de 818).

Nou!!: Vala de Corbie і Bernat d'Itàlia · Veure més »

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Nou!!: Vala de Corbie і Bernat de Septimània · Veure més »

Bobbio

Bobbio (Bòbi en dialecte del lloc, Bêubbi en llengua ligur, Bobium en llatí) és una ciutat de 3.724 habitants a la província de Piacenza, situada a la Val Trebbia.

Nou!!: Vala de Corbie і Bobbio · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Vala de Corbie і Carlemany · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Vala de Corbie і Carles el Calb · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).

Nou!!: Vala de Corbie і Carles Martell · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Nou!!: Vala de Corbie і Dinastia carolíngia · Veure més »

Guillem I de Tolosa

Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).

Nou!!: Vala de Corbie і Guillem I de Tolosa · Veure més »

Höxter

Höxter és una ciutat d'Alemanya, la capital del districte de Höxter, al Land de Rin del Nord-Westfàlia, a la regió de Westfàlia-Lippe.

Nou!!: Vala de Corbie і Höxter · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Vala de Corbie і Itàlia · Veure més »

Judit de Baviera

Judit de Baviera o Judit de Welf (nascuda vers 805, morta a Tours el 19 d'abril del 843), fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.

Nou!!: Vala de Corbie і Judit de Baviera · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Vala de Corbie і Lluís el Pietós · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Vala de Corbie і Lotari I · Veure més »

Pascasi Radbert

Pascasi Radbert (Soissons, Aisne, Picardia, ca. 792 - Corbie, 26 d'abril de 865) fou un monjo benedictí, abat de l'Abadia de Corbie i important autor eclesiàstic.

Nou!!: Vala de Corbie і Pascasi Radbert · Veure més »

Pierre Riché

va ser un historiador francès, especialista en el període carolingi i l'any mil.

Nou!!: Vala de Corbie і Pierre Riché · Veure més »

Pipí d'Itàlia

Pipí (abril de 773 – 8 de juliol de 810) era fill de Carlemany i Rei d'Itàlia (781-810) sota l'autoritat de son pare.

Nou!!: Vala de Corbie і Pipí d'Itàlia · Veure més »

Pipí el Geperut

Pipí el Geperut (Pépin le Bossu en francès, Pepijn de Gebochelde en neerlandès), nascut vers el 770, mort el 811, fou un aristòcrata franc de la família carolíngia, fill considerat com il·legítim de Carlemany.

Nou!!: Vala de Corbie і Pipí el Geperut · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Vala de Corbie і Pipí I el Breu · Veure més »

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Vala de Corbie і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »

Romil·la

Romil·la fou la primera comtessa consort de Barcelona, esposa del comte Berà.

Nou!!: Vala de Corbie і Romil·la · Veure més »

Rotruda (esposa de Carles Martell)

Rotruda, Crotuda, Chrodtrudis o Ruadtrud († 724) fou la primera esposa de Carles Martell (v. 690 † 741), majordom de palau d'Austràsia i de Nèustria.

Nou!!: Vala de Corbie і Rotruda (esposa de Carles Martell) · Veure més »

Saxònia

L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.

Nou!!: Vala de Corbie і Saxònia · Veure més »

Saxons

Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.

Nou!!: Vala de Corbie і Saxons · Veure més »

Weser

El Weser o en baix alemany Werser és un riu al nord-oest d'Alemanya.

Nou!!: Vala de Corbie і Weser · Veure més »

Wormsgau

El Wormsgau o pagus wormatiensi fou per un temps a l'edat mitjana un comtat centrat a la vila de Worms que es va estendre cap al llarg del Rin en direcció nord i va incloure fins a Coblenza i al començament del segle IX també li va pertànyer Magúncia i Boppard però foren perdudes vers 825.

Nou!!: Vala de Corbie і Wormsgau · Veure més »

31 d'agost

El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vala de Corbie і 31 d'agost · Veure més »

772

Sense descripció.

Nou!!: Vala de Corbie і 772 · Veure més »

791

El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Vala de Corbie і 791 · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Vala de Corbie і 800 · Veure més »

804

Sense descripció.

Nou!!: Vala de Corbie і 804 · Veure més »

810

El 810 (DCCCX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Vala de Corbie і 810 · Veure més »

812

L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.

Nou!!: Vala de Corbie і 812 · Veure més »

814

El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Vala de Corbie і 814 · Veure més »

821

El 821 (DCCCXXI en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Vala de Corbie і 821 · Veure més »

822

El 822 (DCCCXXII en numeració romana) fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Vala de Corbie і 822 · Veure més »

826

Sense descripció.

Nou!!: Vala de Corbie і 826 · Veure més »

829

El 829 (DCCCXXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Vala de Corbie і 829 · Veure més »

830

El 830 (DCCCXXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Vala de Corbie і 830 · Veure més »

833

Sense descripció.

Nou!!: Vala de Corbie і 833 · Veure més »

834

El 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Vala de Corbie і 834 · Veure més »

835

Sense descripció.

Nou!!: Vala de Corbie і 835 · Veure més »

836

El 836 (DCCCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Vala de Corbie і 836 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »