Taula de continguts
46 les relacions: Administració provincial romana, Amazics, Antiga Roma, August, Àfrica (província romana), Àsia (província romana), Cavaller romà, Cònsol romà, Claudi, Comes, Comicis romans, Constantí I el Gran, Diòcesi, Dioclecià, Dominat, Dret romà, Dux bellorum, Egipte (província romana), Emperador romà, Governador general, Imperi Romà, Imperium, Legat (antiga Roma), Legió romana, Lictor, Llatí, Mestre dels soldats, Notitia Dignitatum, Pena de mort, Prefecte, Pretor, Principat (Roma), Procònsol, Procurator, Promagistrat, Propretor, Província, Província senatorial, Qüestor, Rector, República Romana, Roma, Senat Romà, Tetrarquia, Tropes auxiliars romanes, Vicarius.
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Governador romà і Administració provincial romana
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Veure Governador romà і Amazics
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Governador romà і Antiga Roma
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Governador romà і August
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Governador romà і Àfrica (província romana)
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Veure Governador romà і Àsia (província romana)
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Veure Governador romà і Cavaller romà
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Governador romà і Cònsol romà
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Veure Governador romà і Claudi
Comes
Comes (en plural comites) era un rang romà que inicialment equivalia a 'company' per distingir-lo de socius ('soci').
Veure Governador romà і Comes
Comicis romans
Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.
Veure Governador romà і Comicis romans
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Governador romà і Constantí I el Gran
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Governador romà і Diòcesi
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Governador romà і Dioclecià
Dominat
El Dominat és com es coneix a la segona fase de govern de l'Imperi Romà, després del Principat.
Veure Governador romà і Dominat
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Veure Governador romà і Dret romà
Dux bellorum
Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.
Veure Governador romà і Dux bellorum
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Veure Governador romà і Egipte (província romana)
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Veure Governador romà і Emperador romà
Governador general
Un governador general és el representant reial d'un monarca en un o més territoris independents.
Veure Governador romà і Governador general
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Governador romà і Imperi Romà
Imperium
Imperium és un terme llatí (imperĭum) que es tradueix com a "domini" i el significat modern del qual és poder públic.
Veure Governador romà і Imperium
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Veure Governador romà і Legat (antiga Roma)
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Veure Governador romà і Legió romana
Lictor
Els lictors, paraula derivada del llatí ligare (lligar), eren uns oficials públics o heralds que durant el període de la República i Imperi romans, s'encarregaven d'escortar magistrats i altres alts càrrecs.
Veure Governador romà і Lictor
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Governador romà і Llatí
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Veure Governador romà і Mestre dels soldats
Notitia Dignitatum
La Notitia Dignitatum és un document de l'Imperi Romà procedent de la Cancelleria Reial que dona detalls de l'administració de l'Imperi, tant de la cort com a nivell provincial.
Veure Governador romà і Notitia Dignitatum
Pena de mort
Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.
Veure Governador romà і Pena de mort
Prefecte
Prefecte francès.
Veure Governador romà і Prefecte
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Veure Governador romà і Pretor
Principat (Roma)
El Principat és el nom que rep el sistema polític vigent durant el primer període de l'Imperi Romà, estenent-se des del regne de Cèsar August (27 aC) fins a la mort d'Alexandre Sever l'any 235, quan es va iniciar el període conegut amb el nom d'Anarquia militar.
Veure Governador romà і Principat (Roma)
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Veure Governador romà і Procònsol
Procurator
Procurator (en català Procurador) era la persona que a l'antiga Roma portava els negocis d'una altra per encàrrec d'aquesta.
Veure Governador romà і Procurator
Promagistrat
Un promagistrat és una persona que actua amb l'autoritat i capacitat d'un magistrat, però sense ocupar un càrrec magisterial.
Veure Governador romà і Promagistrat
Propretor
El propretor (en llatí pro praetore) era una magistratura a l'antiga Roma.
Veure Governador romà і Propretor
Província
romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.
Veure Governador romà і Província
Província senatorial
L'Imperi Romà l'any 117. En color rosat, les províncies senatorials. Una província senatorial (en llatí, provincia populi Romani, "província del poble romà") era una província durant el Principat on el Senat hi tenia el dret de designar el governador (procònsol).
Veure Governador romà і Província senatorial
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Veure Governador romà і Qüestor
Rector
El Rector o Rector magnificus (del seu nom en llatí) és la màxima autoritat acadèmica i representant d'una universitat.
Veure Governador romà і Rector
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Governador romà і República Romana
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Governador romà і Roma
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Governador romà і Senat Romà
Tetrarquia
esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.
Veure Governador romà і Tetrarquia
Tropes auxiliars romanes
Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.
Veure Governador romà і Tropes auxiliars romanes
Vicarius
Originalment, a l'antiga Roma, el càrrec de Vicarius era un equivalent al de virrei.
Veure Governador romà і Vicarius