Taula de continguts
24 les relacions: Antiga Roma, August, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Cònsol romà, Dictadura, Edat mitjana, Etruscs, Europa, Feu, Feudalisme, Imperi, Imperi Romà, Llatí, Noblesa, Papa Martí IV, Poder executiu, Poder judicial, Poder legislatiu, Poder públic, Pretor, Revolució Francesa, Roma, Sacerdotium, Studium (sacerdoci).
- Filosofia del dret
- Filosofia política
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Imperium і Antiga Roma
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Imperium і August
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Imperium і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Imperium і Cònsol romà
Dictadura
date.
Veure Imperium і Dictadura
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Imperium і Edat mitjana
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Veure Imperium і Etruscs
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Imperium і Europa
Feu
Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.
Veure Imperium і Feu
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Imperium і Feudalisme
Imperi
Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.
Veure Imperium і Imperi
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Imperium і Imperi Romà
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Imperium і Llatí
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Veure Imperium і Noblesa
Papa Martí IV
Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.
Veure Imperium і Papa Martí IV
Poder executiu
Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.
Veure Imperium і Poder executiu
Poder judicial
El poder judicial és un poder estatal on hi ha tots els jutges i magistrats, que tenen l'encàrrec d'administrar justícia en nom del rei, en casos de monarquia, una justíca que segons la Constitució emana del poble.
Veure Imperium і Poder judicial
Poder legislatiu
243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).
Veure Imperium і Poder legislatiu
Poder públic
Representants dels poders públics estatal, autonòmic i d'una ciutat, acompanyats d'unes falleres Els poders públics són el conjunt d'autoritats que dirigeixen l'administració pública d'un estat i que tenen poder per aplicar les lleis al seu territori.
Veure Imperium і Poder públic
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Veure Imperium і Pretor
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Imperium і Revolució Francesa
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Imperium і Roma
Sacerdotium
El sacerdotium, juntament amb lImperium i el studium on es va assentar la cultura llatina a partir de l'edat mitjana.
Veure Imperium і Sacerdotium
Studium (sacerdoci)
studium era un dels tres pilars juntament amb l'imperium i el sacerdotium on es va assentar la cultura llatina a partir de l'edat mitjana.
Veure Imperium і Studium (sacerdoci)
Vegeu també
Filosofia del dret
- Ètica de les virtuts
- Auctoritas
- Autoritat
- Burocràcia
- Ciència del Dret
- Ciències del Dret
- Constitucionalisme
- Dret penal de l'enemic
- Dret positiu
- Drets humans
- Estat d'excepció
- Estat de dret
- Filosofia del dret
- Habeas corpus
- Homo sacer
- Igualtat de justícia sota la llei
- Imperi de la llei
- Imperium
- Independència judicial
- Interregne
- Justícia
- Les Lleis
- Llei orgànica
- Llibertat d'expressió
- Llibertat de pensament
- Monarcòmacs
- Naturalització
- Norma jurídica
- Obligacions
- Ordre públic
- Pacte de Roerich
- Positivisme
- Regla d'Or
- Separació de poders
- Sociologia política
- Tortura
- Ussul al-fiqh
Filosofia política
- Biopoder
- Centrisme radical
- Cosmopolitisme
- Crèdit social
- Dret diví dels reis
- Economia mixta
- Emperador
- Escola de Frankfurt
- Escola dels diplomàtics
- Estat d'excepció
- Exclusió social
- Führerprinzip
- Filosofia política
- Gerencialisme
- Governança
- Imperium
- Interregne
- L'Home nou
- Llibertat d'expressió
- Llibertat de pensament
- Llibertat econòmica
- Meritocràcia
- Particularisme
- Pau comuna
- Plutocràcia
- Qu'est-ce qu'une nation?
- Redistribució de la riquesa
- Republicanisme
- Secularisme
- Sinecisme
- Socialdemocràcia
- Socialisme autogestionari
- Socialisme d'estat
- Teologia política
- Tercera via (política)
- Totalitarisme
- Voluntat general