Taula de continguts
20 les relacions: Bany maria, Bûche de Noël, Braç de gitano, Cacau en pols, Crema de mantega, Crema de pastisseria, Darreries, Fruita, Gastronomia d'Itàlia, Gastronomia de França, Gènova, Licor, Massa (aliment), Melindro, Nata muntada, Pa de pessic, Pastís de Savoia, Pastís Sacher, Rent químic, Xocolata.
Bany maria
xocolata fonent-se al bany maria El bany maria és una tècnica utilitzada a la indústria (farmacèutica, cosmètica, d'aliments i conserves), en laboratoris de química i a la cuina per conferir temperatura uniforme a una substància líquida o sòlida o per escalfar-la lentament, submergint el recipient que la conté en un altre més gran amb aigua que es porta a, o està en ebullició.
Veure Genovesa і Bany maria
Bûche de Noël
"Bûches de Noël" contemporànies. Bûche de Noël ("tronc de Nadal") són unes darreries tradicionals servides per Nadal a França, Bèlgica, Quebec, Líban i altres països poblats de francòfons cristians com ara el Regne Unit.
Veure Genovesa і Bûche de Noël
Braç de gitano
Braç de gitano de crema Tall prim d'un braç de gitano de la Xina Braç de gitano El braç de gitano és un pastís de forma cilíndrica farcit tradicionalment amb crema més espessaBraç de gitano a La cuina tradicional catalana, pàg.
Veure Genovesa і Braç de gitano
Cacau en pols
El cacau en pols és la part del cacau desproveïda de la seva mantega. El cacau en pols s'elabora per mitjà de la reducció de la mantega mitjançant l'ús de premses hidràuliques i dissolvents alimentaris especials, que solen ser àlcalis, fins a aconseguir una textura polsegosa.
Veure Genovesa і Cacau en pols
Crema de mantega
Un bol de crema de mantega. La crema de mantega és una crema composta per mantega pomada, ous (rovell, blanc o sencer segons les receptes), sucre i, de vegades, llet.
Veure Genovesa і Crema de mantega
Crema de pastisseria
Crema de pastisseria amb una bola de Berlín. La crema de pastisseria, o simplement crema, és una emulsió dolça de consistència mitjanament espessa, de color groc o groguenc, sovint present a alguns productes de pastisseria.
Veure Genovesa і Crema de pastisseria
Darreries
Algunes darreries dolces. Les darreries, les postres o el llevant de taula o fi de taula (en català medieval) són, a la nostra cultura, una peça de fruita o un dolç que es menja per a acabar un dinar o un sopar.
Veure Genovesa і Darreries
Fruita
Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.
Veure Genovesa і Fruita
Gastronomia d'Itàlia
La cuina d'Itàlia és extremadament variada.
Veure Genovesa і Gastronomia d'Itàlia
Gastronomia de França
La gastronomia de França, entesa com la gastronomia tradicional de l'Estat Francès, és una de les cuines més difícils de classificar, ja que no es tracta d'una veritable cuina única associada a una sola gastronomia sinó, com ocorre a la cuina espanyola, d'un concepte artificial creat per raons polítiques, teòricament a partir d'elements de diverses cuines regionals que componen l'Estat.
Veure Genovesa і Gastronomia de França
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Veure Genovesa і Gènova
Licor
Un licor és una beguda alcohòlica generalment dolça, amb un contingut mínim de sucre de 100 grams per litre.
Veure Genovesa і Licor
Massa (aliment)
Massa. En el domini alimentari, una massa és el resultat de barrejar farina amb aigua o llet, i és la base de l'elaboració del pa, de la pasta, de la tortilla americana, de l'empanada, de la galeta i de molts pastissos.
Veure Genovesa і Massa (aliment)
Melindro
Un melindro és una pasta petita i allargada en forma de dit amb les puntes arrodonides, una mica tova i esponjosa, però amb una certa rigiditat.
Veure Genovesa і Melindro
Nata muntada
Nata muntada La crema batuda o nata muntada és nata, sovint edulcorada, després d'haver estat batuda escumant-la amb aire.
Veure Genovesa і Nata muntada
Pa de pessic
Pa de pessic de xocolata El pa de pessic, bescuit (com es diu al País Valencià i a altres llocs) o pa d'En Pou (com s'anomena a Mallorca) és un tipus de coca de pasta fina, lleugera i esponjosa, feta de farina, ous, sucre i amb freqüència rent.
Veure Genovesa і Pa de pessic
Pastís de Savoia
El pastís o bescuit de Savoia és un pastís d'origen savoià, elaborat al S. XIV per al comte Amadeu VI de Savoia que va rebre l'emperador.
Veure Genovesa і Pastís de Savoia
Pastís Sacher
Un pastís sacher o, de vegades, simplement, sacher, (en alemany, Sachertorte) és un pastís austríac rodó, a base de pa de pessic de xocolata untat amb melmelada d'albercoc i cobert de xocolata sòlida.
Veure Genovesa і Pastís Sacher
Rent químic
Rent químic El llevat, rent, lleute químic o la llevadura química és la mescla química d'un àcid no tòxic (com el cítric o el tartàric) i un carbonat o hidrogencarbonat per a donar esponjositat a una massa.
Veure Genovesa і Rent químic
Xocolata
La xocolata o el xocolate és un producte alimentari que s'obté a partir d'una barreja elaborada per pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre polvoritzat.
Veure Genovesa і Xocolata