Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gastronomia de la Vall d'Aran

Índex Gastronomia de la Vall d'Aran

La cuina de la Vall d'Aran tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina aranesa.

69 les relacions: Andito, Andorra, Anyell, Aranyoner, Ànecs, Bolet, Bou, Bunyol (gastronomia), Caça, Cama-sec, Carn, Catalunya, Ceba, Cep (bolet), Civet, Col, Conill, Crema aranesa, Crema cremada, Crostada, Dacsa, Denominació d'origen protegida, Dieta atlàntica, Dieta continental, Dieta mediterrània, Embotit, Escudella i carn d'olla, Esteatosi hepàtica, Farcellets de col, Farinetes, Fines herbes, Formatge, Freginat, Fruita del bosc, Garona, Garrotxa, Gascunya, Gastronomia d'Occitània, Gastronomia de Gascunya, Hariat, Isard pirinenc, Les, Licor de cassís, Llebre, Llonganissa, Mel, Noguer, Occitània, Olla aranesa, Orelletes, ..., Ovella, Paltruc, Pastanaga, Patatera, Paté, Pirineus, Porc, Ratafia, Rovelló, Sanganhèta, Senglar, Sofregit, Sopa d'all, Truita de riu, Vall d'Aran, Vedella, Vi calent, Viella, Xoriç. Ampliar l'índex (19 més) »

Andito

Els anditos són uns embotits típics de la Vall d'Aran, i és un dels primers productes obtinguts de la matança del porc i està feta a partir de carn del cap, cotnes (codenes), cors, ronyons (arnells), freixura (corada) i sang.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Andito · Veure més »

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Andorra · Veure més »

Anyell

Anyell o xai L'anyell, xai, corder, be o sacaio (en alguerès) és l'exemplar jove, de menys d'un any, de qualsevol espècie del gènere Ovis, en especial de Ovis aries, l'ovella domèstica amb un pes d'entre 5,5 i 25 kg.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Anyell · Veure més »

Aranyoner

Laranyoner (Prunus spinosa) és un arbust de fulla caduca de la família de les rosàcies.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Aranyoner · Veure més »

Ànecs

Lànec o ànet és el nom comú que reben un bon nombre d'espècies d'ocells de la família dels anàtids (Anatidae).

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Ànecs · Veure més »

Bolet

Bolet ''Amanita muscaria'' Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Bolet · Veure més »

Bou

Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Bou · Veure més »

Bunyol (gastronomia)

Un bunyol o brunyol és una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment amb, possiblement, algun altre ingredient), fregida en oli.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Bunyol (gastronomia) · Veure més »

Caça

faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Caça · Veure més »

Cama-sec

El cama-sec (Marasmius oreades, del grec marasmós, «extremament prim», i Oreiádes, «nimfes de les muntanyes») és un bolet que té la carn molt minsa i forma grans erols en els prats.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Cama-sec · Veure més »

Carn

Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Carn · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Catalunya · Veure més »

Ceba

La ceba (Allium cepa) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Ceba · Veure més »

Cep (bolet)

El cep o buixó (Boletus edulis, del llatí boletus: bolet) és a la majoria de països europeus el bolet per excel·lència.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Cep (bolet) · Veure més »

Civet

Un civet és un tipus d'estofat que es fa habitualment amb animals de caça amb ceba i sang, de vegades lligada amb vi.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Civet · Veure més »

Col

La col (en llatí: brassica) és la planta tipus que dona nom a la família Brassicaceae.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Col · Veure més »

Conill

Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Conill · Veure més »

Crema aranesa

La crema aranesa són unes postres típiques de la Vall d'Aran que consisteixen en un plat de crema perfumada amb vainilla i a la qual es posen per damunt les clares batudes i ensucrades.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Crema aranesa · Veure més »

Crema cremada

La crema cremada, crema casolana, crema de Sant Josep o crema catalana (o simplement crema) –en altres llengües crema catalana o crème catalane– són unes darreries típiques i tradicionals de la cuina catalana.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Crema cremada · Veure més »

Crostada

La crostada és una pasta de full tradicional estesa al llarg dels Pirineus i que des de l'època medieval forma part de la seva cuina popular d'oest a est d'aquests, tant en el vessant nord com al sud.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Crostada · Veure més »

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Dacsa · Veure més »

Denominació d'origen protegida

Logotip europeu de Denominació d'origen protegida Una denominació d'origen protegida (DOP) és, segons la reglamentació de la Unió Europea, la indicació geogràfica d'una regió, localitat o país, que designa un producte agrícola o alimentari originari del lloc en qüestió, la qualitat o característiques del qual són degudes exclusivament o essencialment al medi geogràfic on es produeix compresos els factors naturals i els factors humans.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Denominació d'origen protegida · Veure més »

Dieta atlàntica

Carn de bou Mantega La dieta atlàntica és la dieta pròpia de les cultures europees banyades per l'oceà Atlàntic, que es troben en algunes zones de Portugal, Espanya, França, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos, Dinamarca, Noruega, Regne Unit i Islàndia.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Dieta atlàntica · Veure més »

Dieta continental

La dieta continental, a Europa, es considera que és, de manera molt general, el tipus de menjar que correspon a l'interior del continent, fora de les influències de la dieta mediterrània, a la costa sud, i de l'atlàntica, al nord.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Dieta continental · Veure més »

Dieta mediterrània

Pa Sardines (peix blau) Vi negre Dieta mediterrània és un terme que designa un tipus de dieta que des de fa segles pauta tradicionalment l'alimentació dels països banyats per la Mediterrània i que es basa en el consum de verdures, llegums, fruites, peix, i d'oli d'oliva com a greix (àcids grassos) essencials, també inclou sovint el vi.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Dieta mediterrània · Veure més »

Embotit

Un embotit o farcit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Embotit · Veure més »

Escudella i carn d'olla

L'escudella i carn d'olla és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia catalana.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Escudella i carn d'olla · Veure més »

Esteatosi hepàtica

L'esteatosi hepàtica, també coneguda com a lipoïdosi hepàtica, és una condició patològica potencialment reversible amb vacúols de triacilglicerols de mida diversa que s'acumulen en les cèl·lules del fetge a través del procés d'esteatosi (emmagatzematge excessiu de greix).

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Esteatosi hepàtica · Veure més »

Farcellets de col

Els caulets o col farcida són una mena de mandonguilles de carn picada envoltades amb fulles de col, que es couen a la cassola en un sofregit i se serveixen com a plat o com a acompanyament, en especial de carns de caça.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Farcellets de col · Veure més »

Farinetes

Farinetes,FÀBREGA, Jaume: Totes les sopes pàgs.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Farinetes · Veure més »

Fines herbes

Fines herbes Les fines herbes en gastronomia són un assortiment d'herbes aromàtiques combinades i molt ben picades amb què s'adoben certs menjars.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Fines herbes · Veure més »

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Formatge · Veure més »

Freginat

El freginat o fregit (i hereginat a la (Vall d'AranLa cuina del país dels càtars, pàg. 118) és un plat de la cuina catalana i occitana que es fa amb menuts de xai o moltó. És un plat d'origen medieval, que ja surt al Llibre de Sent Soví. Els plats a base de menuts són molt habituals a la cuina catalana i occitana, n'hi ha que es fan amb altres animals (ocells, porc, etc.) però els d'anyell són "els més estimats tant a Occitània com als Països Catalans".

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Freginat · Veure més »

Fruita del bosc

Diverses fruites de bosc L'expressió popular fruites del bosc s'utilitza per a designar un conjunt de diferents fruites petites i comestibles, usualment de colors foscos (vermells, grana, blavosos, morat, negre) que tradicionalment no es cultivaven sinó que es collien en arbustos silvestres.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Fruita del bosc · Veure més »

Garona

La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Garona · Veure més »

Garrotxa

La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Garrotxa · Veure més »

Gascunya

Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Gascunya · Veure més »

Gastronomia d'Occitània

La gastronomia d'Occitània o cuina occitana fa part de la cuina mediterrània però desenvolupa trets específics que l'allunya de la cuina catalana o italiana.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Gastronomia d'Occitània · Veure més »

Gastronomia de Gascunya

Una cuixa confitada d'ànec amb mesclum (amanida verda) Pollastre estofat amb molt vi (''coq au vin'') La cuina gascona és la cuina tradicional de Gascunya, que forma part de la cuina occitana en el seu vessant atlàntic, i per la qual cosa utilitza greix animal i no oli d'oliva.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Gastronomia de Gascunya · Veure més »

Hariat

El hariat de milhòcLa cuina tradicional catalana, pàg.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Hariat · Veure més »

Isard pirinenc

Isard (conegut com a sarrio a l'Aragó). Jacetània. Pirineu d'Osca Lisard (Rupicapra pyrenaica) (en aragonés: sarrio, chizardo, ixarzo o ixarso, en asturià: robecu, robezu, en castellà: rebeco, en èuscar: Pirinioetako sarrio, en occità aranès i occità general: isard, sarri, craba per la femella, en francès: chamois des Pyrénées, isard, i en italià: camoscio, camoscio pirenaico o camoscio dei Pirenei), de vegades anomenat isard pirinenc per distingir-lo de l'isard alpí (R. rupicapra), és un bòvid freqüent als Pirineus.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Isard pirinenc · Veure més »

Les

Les és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al marge del riu Garona.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Les · Veure més »

Licor de cassís

El cassís és un licor tradicional de baixa graduació alcohòlica (16%) i típic d'Occitània i del pirineu.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Licor de cassís · Veure més »

Llebre

Les llebres (Lepus) són un gènere d'animals de l'ordre dels lagomorfs i dins la família dels lepòrids.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Llebre · Veure més »

Llonganissa

Safata de fuet La llonganissa és una varietat de salsitxa, és un embotit llarg, farcit de carn de porc picada.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Llonganissa · Veure més »

Mel

La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Mel · Veure més »

Noguer

Una noguera, noguer o anouer (Val., Alta Segarra) és un gènere de plantes amb flor de la família Juglandaceae.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Noguer · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Occitània · Veure més »

Olla aranesa

L'olla aranesa (ola aranesa, dita a tort òlha aranesa, en occità) és una ollada d'escudella amb carn d'olla típica de la Vall d'Aran.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Olla aranesa · Veure més »

Orelletes

Les orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Orelletes · Veure més »

Ovella

Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Ovella · Veure més »

Paltruc

Un paltruc (poltruc, peltruc, poltrú) o bull o donegal és la botifarra cuita més gruixuda.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Paltruc · Veure més »

Pastanaga

La pastanaga (del llatí pastināca), safanòria (de l’àrab isfanāríya), carrota (en darrer terme de l'antic grec καρῶτον, karôton) o carlota (Daucus carota subsp. Sativus) és una arrel comestible, generalment de color taronja, tot i que hi ha cultius de color porpra, negre, vermell, blanc i groc.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Pastanaga · Veure més »

Patatera

La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Patatera · Veure més »

Paté

Assortiment de patés El paté és una preparació cuita a partir de diferents productes d'origen carni que solem menjar acompanyat de pa, en el qual es pot untar o posar un tros a sobre, sense aixafar-lo ni estendre'l.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Paté · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Pirineus · Veure més »

Porc

El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Porc · Veure més »

Ratafia

La ratafia és una beguda alcohòlica macerada dolça que es pren generalment com a digestiu.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Ratafia · Veure més »

Rovelló

Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalanaEl rovelló, esclata-sang, pebràs, pinenc, pinenca o paratge (Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius 'que té llet' i sanguifluus 'que raja sang') és un bolet de la família de les russulàcies, dels més apreciats gastronòmicament a les illes Balears, Catalunya i el País Valencià.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Rovelló · Veure més »

Sanganhèta

La sanganhèta és un plat tradicional de la cuina aranesa a base de sang quallada de porc o d'anyell, fregida amb all i julivert, "a l'estil aranès",La cuina dels càtars, pàg.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Sanganhèta · Veure més »

Senglar

El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Senglar · Veure més »

Sofregit

El mot sofregit, sofrit o sofregida, segons localitats, serveix per anomenar la salsa base de molts plats de cullera.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Sofregit · Veure més »

Sopa d'all

La sopa d'all és una sopa senzilla que es menja a tota la península Ibèrica i gran part d'Occitània.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Sopa d'all · Veure més »

Truita de riu

La truita és el nom comú donat diverses espècies de peixos de muntanya que pertanyen a la família Salmonidae.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Truita de riu · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Vall d'Aran · Veure més »

Vedella

Vedella La vedella és una vaca, i el vedell un bou, que no ha assolit la maturitat sexual «o té més d'un any».

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Vedella · Veure més »

Vi calent

miniatura El vi calent és una preparació de vi, habitualment negre, amb diferents espècies, com ara canyella, clau, nou moscada o sucre.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Vi calent · Veure més »

Viella

Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Viella · Veure més »

Xoriç

El xoriç és una llonganissa molt prima, feta especialment de llom de porc.

Nou!!: Gastronomia de la Vall d'Aran і Xoriç · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cuina aranesa, Cuina de la Vall d'Aran.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »