Taula de continguts
106 les relacions: ABC-Clio, Al-Kàmil ibn al-Àdil, Alfons el Cast, Amadeu IV de Savoia, Ancona, Anticrist, Aquisgrà, Úmbria, Batalla de Bouvines, Beatriu I de Borgonya, Benevent, Betlem, Casa de Welf, Castel del Monte, Càpua, Cinquena Croada, Como (ciutat d'Itàlia), Comtat d'Anjou, Concili de Lió I, Conrad IV d'Alemanya, Constança d'Aragó i de Castella, Constança I de Sicília, Corleone, Croades, De arte venandi cum avibus, Dinastia aiúbida, Disenteria, Ducat de Spoleto, Ducat de Suàbia, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric VII d'Alemanya, Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Enzo rei de Sardenya, Escatologia, Escola Siciliana, Estats Pontificis, Ezzelino da Romano, Faenza, Família franciscana, Felip de Suàbia, Forlì, Frankfurt del Main, Fraticels, Gènova, Güelfs i gibel·lins, Gran Mestre de l'Orde Teutònic, Gregori IX, Grottaferrata, Hauteville, Hohenstaufen, ... Ampliar l'índex (56 més) »
- Ducs de Suàbia
- Escola siciliana
- Morts de disenteria
- Participants cristians en la Cinquena Croada
- Participants cristians en la Sisena Croada
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і ABC-Clio
Al-Kàmil ibn al-Àdil
Al-Màlik al-Kàmil Abu-l-Maali Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn al-Àdil, més conegut simplement com al-Kàmil ibn al-Àdil o al-Kàmil (vers 1177/1180-1238) fou sultà aiúbida d'Egipte (1218-1238) i Damasc (1237-1238).
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Al-Kàmil ibn al-Àdil
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Alfons el Cast
Amadeu IV de Savoia
Escut d'armes de la Dinastia Savoia. Amadeu IV de Savoia (Montmélian, Savoia 1197 - íd. 1253) fou el comte de Savoia entre 1233 i 1253.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Amadeu IV de Savoia
Ancona
Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ancona
Anticrist
Anticrist i el diable. Fragment del fresc ''Predicació de l'Anticrist'' (c.1501) a la catedral d'Orvieto Lanticrist és, segons la Bíblia, el concepte oposat a Crist i un personatge perseguidor del cristianisme, el qual ha d'aparèixer poc abans de la fi del món.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Anticrist
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Aquisgrà
Úmbria
L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Úmbria
Batalla de Bouvines
Cavallers lluitant Victòria del Rei Felip II de França a Bouvines, per Vincent de Beauvais Ferran de Flandes i Renald de Boulogne conduïts com presoners a Paris La Batalla de Bouvines, va tenir lloc el 27 de juliol de 1214, i va representar el final de la Guerra Anglonormanda (1202–14).
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Bouvines
Beatriu I de Borgonya
Detall del matrimoni de la comtessa Beatriu I de Borgonya amb l'emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic Matrimoni de la comtessa Beatriu I de Borgonya amb l'emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic Comtat de Borgonya Beatriu I de Borgonya o Beatrix de Borgonya (1145 - 1184) va ser comtessa de Borgonya (filla única del comte Renald III de Borgonya) i Emperadriu del Sacre Imperi per matrimoni el 1156 amb l'Emperador Frederic Barba-roja.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Beatriu I de Borgonya
Benevent
Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Benevent
Betlem
interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Betlem
Casa de Welf
premonstratenc fundat per duc Enric IX de Baviera Blasó dels ducs de Braunschweig-Lüneburg emprat pels Welf El Casal de Welf o de Güelf és una dinastia europea, els orígens de la qual remunten al i perdura en l'actualitat.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Casa de Welf
Castel del Monte
El Castel del Monte és un edifici del construït per Frederic II, a la Pulla, a la ciutat d'Andria, prop de Santa Maria del Monte.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Castel del Monte
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Càpua
Cinquena Croada
La Cinquena Croada (1217-1221) fou un intent de reprendre Jerusalem i la resta de Terra Santa derrotant en primer lloc la poderosa dinastia aiúbida d'Egipte.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Cinquena Croada
Como (ciutat d'Itàlia)
Como (o Còm en llombard) és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Llombardia, província de Como, amb 82.000 habitants.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Como (ciutat d'Itàlia)
Comtat d'Anjou
Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat d'Anjou
Concili de Lió I
El Concili de Lió I es va celebrar a Lió, desenvolupant-se en tres sessions els dies 28 de juny, 5 de juliol i 17 de juliol de 1245.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Concili de Lió I
Conrad IV d'Alemanya
Conrad IV de Hohenstaufen (25 d'abril de 1228 - 21 de maig de 1254) va ser Rei de Jerusalem (com a Conrad II) (1228-1254), d'Alemanya (1237-1254), i de Sícilia (com a Conrad I) (1250-1254).
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad IV d'Alemanya
Constança d'Aragó i de Castella
Sepulcre romà de Constança d'Aragó a la catedral de Palerm Corona de Constança d'Aragó, Palerm, tresor de la catedral Constança d'Aragó i de Castella (vers 1179 - Catània, Sicília, 23 de juny de 1222) fou una princesa de la Corona d'Aragó, reina consort d'Hongria (1198-1204) i emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic (1210-1222).
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Constança d'Aragó i de Castella
Constança I de Sicília
Constança de Sicília (1154-27 de novembre de 1198) va ser l'hereva dels reis normands de Sicília i l'esposa d'Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Constança I de Sicília
Corleone
Corleone (sicilià Cunigghiuni) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Corleone
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Croades
De arte venandi cum avibus
Retrat de Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic de la segona pàgina de ''De art venandi cum avibus'' De arte venandi cum avibus ('Sobre l'art de caçar amb les aus') és un tractat de l'emperador Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la caça amb falcons.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і De arte venandi cum avibus
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia aiúbida
Disenteria
La disenteria és una malaltia infecciosa de l'intestí, que s'inflama i es nafra causant dolor abdominal, febre i diarrea.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Disenteria
Ducat de Spoleto
Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Spoleto
Ducat de Suàbia
Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Suàbia
Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric VII d'Alemanya
Enric VII d'Alemanya (Sicília, 1211-Martirano, Calàbria), 10 de febrer de 1242) va ser el primer fill de l'emperador Frederic II del Sacre Imperi i la seva primera esposa, Constança d'Aragó. Va ostentar els títols de Rei d'Alemanya, Rei dels Romans, rei de Sicília, duc de Suàbia i rector de Borgonya, a part de postular-se com a candidat a emperador contra el seu pare.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric VII d'Alemanya
Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric VII (en alemany: Heinrich; en italià: Arrigo), (1275-1313) va ser Rei dels Romans de 1308 a 1312, i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir de 1312.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Enzo rei de Sardenya
Enzo rei de Sardenya (Palerm, 1224 - Bolonya, 14 de març de 1272).
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Enzo rei de Sardenya
Escatologia
El Judici Final, fresc de Michelangelo a la Capella Sixtina L'escatologia (del grec antic ἔσχατος darrer i λόγος paraula, estudi: 'estudi de la fi') tracta del destí del món, la vida després de la mort, el temps etern o les esperances de cada religió, és a dir, del conjunt de creences i coneixements que transcendeixen els límits temporals pròpiament humans.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Escatologia
Escola Siciliana
LEscola Siciliana engloba tots aquells poetes provinents d'Itàlia, especialment de Sicília, del sud del país i de la regió Toscana, que formaven part de la Magna Curia de Frederic II durant el.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Escola Siciliana
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Estats Pontificis
Ezzelino da Romano
Ezzelino III da Romano (també Ezelin, Ecelino, Eçelino 25 d'abril de 1194 – 7 d'octubre de 1259) va ser un conqueridor, dictador, polític i soldat italià.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ezzelino da Romano
Faenza
Faenza (en emilià-romanyol Fënza) és una ciutat de la regió d'Emília-Romanya a Itàlia, a la província de Ravenna, en una plana prop de l'aiguabarreig dels rius Lamone i Marzeno.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Faenza
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Família franciscana
Felip de Suàbia
Felip de Suàbia (1177 – 21 de juny de 1208) va ser rei d'Alemanya i duc de Suàbia, rival de l'emperador Otó IV.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip de Suàbia
Forlì
Forlì és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Forlì
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Frankfurt del Main
Fraticels
Els fraticels o fraticelli són un grup religiós medieval considerat com a heretgia pels catòlics.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Fraticels
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Gènova
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Güelfs i gibel·lins
Gran Mestre de l'Orde Teutònic
Armes del gran mestre de l'Orde Teutònic. El Gran Mestre (Alemany: Hochmeister; llatí: Magister generalis) és la màxima autoritat de l'Orde Teutònic, orde militar de l'Església Catòlica Romana.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Gran Mestre de l'Orde Teutònic
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Gregori IX
Grottaferrata
Grottaferrata és una ciutat de 20.492 habitants en la ciutat metropolitana de Roma Capital, en la zona dels turons Albaneses, que forma part dels Castelli Romani.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Grottaferrata
Hauteville
* Casa d'Hauteville, dinastia normanda que governà Sicília entre els anys 1073/1085 i 1194.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Hauteville
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Hohenstaufen
Honori III
Honori III (Roma, 1148 - 18 de març de 1227), de nom Cencio Savelli, fou papa de l'Església catòlica del 1216 al 1227.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Honori III
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Innocenci III
Innocenci IV
Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Innocenci IV
Isabel II de Jerusalem
Iolanda o Violant de Brienne (Acre, 1211; † Àndria, 25 d'abril de 1228), també coneguda com a Isabel II de Jerusalem, va ser una princesa d'origen francès que es va convertir en reina de Jerusalem. Va succeir a la seva mare, Maria de Montferrat, quan aquesta va morir al cap de poc de donar a llum.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Isabel II de Jerusalem
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Jerusalem
Jesi
Jesi és un municipi italià, situat a la regió de les Marques i a la província d'Ancona.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Jesi
Joan de Brienne
Coronació de Joan de Brienne com a Rei de Jerusalem amb Maria de Montferrat, a finals del s.XIII, al MS ''Histoire d'Outremer'' pintat a Acre. (''Biblioteca Medicea-Laurenziana'', Florència). Joan I de Brienne (nascut cap a 1170/1175 - mort el 27 de maç de 1237 a Constantinoble fou rei de Jerusalem de 1210 a 1225, i després emperador llatí de 1229 a 1237.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan de Brienne
Joan sense Terra
Joan d'Anglaterra o Joan Plantagenet (24 de desembre del 1166- 19 d'octubre del 1216) fou rei d'Anglaterra (1199-1216).
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan sense Terra
Joaquimisme
El joaquimisme fou una secta mil·lenarista, que va sorgir dels franciscans al.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Joaquimisme
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Lió
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ligúria
Lliga Llombarda
miniatura La Lliga Llombarda va ser una aliança establerta l'1 de desembre de 1167 entre ciutats del nord d'Itàlia per tal de combatre la política de l'emperador Frederic I, que pretenia augmentar el poder del Sacre Imperi Romà al Regne d'Itàlia.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Lliga Llombarda
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Llista de reis de Jerusalem
El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de Jerusalem
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis germànics
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís IX de França
Lucera
Lucera és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la província de Foggia.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Lucera
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Manfred I de Sicília
Marques
Les Marques (Le Marche, en italià) són una regió del centre d'Itàlia.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Marques
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Mòdena
Natzaret
Vista del centre Natzaret segons la tradició cristiana fou una ciutat de Galilea avui a Israel, al sud-oest del llac Tiberíades.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Natzaret
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Orde Teutònic
Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó IV de Brunswick (1175 o 1176 - 19 de maig, 1218) va ser un dels dos reis rivals que van lluitar pel Sacre Imperi Romà des del 1198, rei únic a partir del 1208 i coronat emperador el 1209.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Palerm
Papa Innocenci III
Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Papa Innocenci III
Pòrfir
El pòrfir és una varietat de roca ígnia composta de cristalls, com feldespat o quars, format a partir de la solidificació del magma.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Pòrfir
Pier della Vigna
Pier della Vigna (Càpua, vers 1190 - San Miniato, 1249) va ser secretari i canceller de l'emperador Frederic II Nascut a Càpua en el si d'una família humil, va estudiar dret a Pàdua i gràcies a la seva capacitat per parlar llatí i als seus dots poètics va guanyar-se el favor de Frederic II, que li va donar el càrrec de secretari personal i, més tard, els de judex magnae curiae, conseller, governador de la Pulla, protonotari i canceller.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Pier della Vigna
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Pisa
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ravenna
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Borgonya
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Jerusalem
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Sicília
Regne de Xipre
El Regne de Xipre va ser un regne catòlic establert a l'illa de Xipre després de la Tercera Croada, al final de l'edat mitjana, entre el 1192 i el 1489.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Xipre
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Rei d'Itàlia
Rei dels Romans
Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Rei dels Romans
Roger I de Sicília
Roger I de Sicília (1031? - 22 de juny de 1101), anomenat Bosso o el Gran Comte, va ser el darrer gran líder de la Conquesta normanda del Mezzogiorno, esdevenint el comte de Sicília des del 1071 fins a la seva mort.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Roger I de Sicília
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Roma
Romanya
Mapa de la Romanya amb els municipis que la componen La Romanya (Romagna en italià, Rumâgna en idioma romanyol) és una regió històrica de la Itàlia central que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Romanya
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic
Sisena Croada
La Sisena Croada començà el 1228 i va aconseguir la recuperació pacífica de Jerusalem el 1244.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Sisena Croada
Tívoli
Tivoli, antiga Tibur, és una ciutat del Laci, a Itàlia, que pertany a l'àrea administrativa anomenada ciutat metropolitana de Roma Capital, amb uns 80.000 habitants.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Tívoli
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Terra Santa
Turíngia
L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Turíngia
Universitat de Nàpols Frederic II
La Universitat de Nàpols Frederic II (en italià Università degli Studi di Napoli Federico II) és la universitat principal i més antiga de Nàpols (Itàlia).
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Universitat de Nàpols Frederic II
Viterbo
Viterbo és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Viterbo.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Viterbo
1194
;Països Catalans:;Món.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1194
1196
Països Catalans.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1196
1224
Països Catalans.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1224
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1225
1237
El 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1237
1248
El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1248
13 de desembre
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і 13 de desembre
15 de juliol
El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і 15 de juliol
22 de novembre
El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і 22 de novembre
26 de desembre
El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і 26 de desembre
Vegeu també
Ducs de Suàbia
- Bertold I de Suàbia
- Bertold II de Zähringen
- Burcard I de Suàbia
- Burcard II de Suàbia
- Burcard III de Suàbia
- Carles el Calb
- Carles el Gras
- Conrad I de Suàbia
- Conrad II de Suàbia
- Conrad IV d'Alemanya
- Conradí de Sicília
- Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic
- Enric VII d'Alemanya
- Erchanger I de Suàbia
- Ernest I de Suàbia
- Ernest II de Suàbia
- Felip de Suàbia
- Frederic I de Suàbia
- Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Frederic II de Suàbia
- Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
- Frederic IV de Suàbia
- Frederic V de Suàbia
- Frederic VI de Suàbia
- Herman I de Suàbia
- Herman II de Suàbia
- Herman III de Suàbia
- Herman IV de Suàbia
- Liudolf de Suàbia
- Lluís III d'Alemanya
- Otó I de Suàbia
- Otó II de Suàbia
- Otó III de Schweinfurt
- Rodolf de Suàbia
Escola siciliana
- Escola Siciliana
- Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
- Manfred I de Sicília
Morts de disenteria
- Akbar
- Alfons XII d'Espanya
- Amalric I de Jerusalem
- Antônio Conselheiro
- Balduí III de Jerusalem
- Caspar Schwenckfeld
- Constantí IV Pogonat
- David Livingstone
- Eduard I d'Anglaterra
- Eduard de Woodstock
- Emmeline Charlotte Elizabeth Stuart-Wortley
- Enric II el Jove
- Enric V d'Anglaterra
- Erasme de Rotterdam
- Felip I el Noble
- Felip III de França
- Felip V de França
- Francis Drake
- Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
- George Smith (assiriòleg)
- Gerard Reynst
- Helene von Druskowitz
- Hernán Cortés
- Jack London
- Jacques Marquette
- James Barry (cirurgià)
- Joan Tristany de França
- Joan sense Terra
- Johann Ludwig Burckhardt
- John Hawkins
- Juana María
- Lleó I el Traci
- Lluís IX de França
- Lluís VIII de França
- Marian Smoluchowski
- Maurice Halbwachs
- Muín-ad-Din Únur
- Pierre Choderlos de Laclos
- Pōmare III
- Red Bird
- Rodolf III d'Habsburg
- Teodoric II de Borgonya i Austràsia
- Teodoric el Gran
- Thomas Hodgkin
- Zenó
Participants cristians en la Cinquena Croada
- Albert I (duc de Saxònia)
- Andreu II d'Hongria
- Arveu IV de Donzy
- Enric I de Brabant
- Enric I de Rodés
- Eudes III de Borgonya
- Felip II de França
- Francesc d'Assís
- Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
- Garin de Montaigu
- Guillem I d'Holanda
- Guillem de Chartres
- Honori III
- Hug I de Xipre
- Hug IX de Lusignan
- Hug X de Lusignan
- Jaume de Vitry
- Joan de Brienne
- Leopold VI
- Lluís I de Wittelsbach
- Mateu II de Lorena
- Oliver de Paderborn
- Otó II de Borgonya
- Papa Innocenci III
- Pelagio Galvani
- Pere de Montagut
- Pons de Capduelh
- Ranulf de Blondeville
- Savaric de Mauleon
- Simó III de Saarbrücken
- Walerà III de Limburg
Participants cristians en la Sisena Croada
- Bertrand de Thercy
- Demetri de Montferrat
- Enric I de Xipre
- Felip de Montfort
- Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
- Gregori IX
- Guillaume de Rubrouck
- Guillem II d'Acaia
- Guillem de Sonnac
- Hug IV de Borgonya
- Hug X de Lusignan
- Jean de Joinville
- Joan I de Beirut
- Joan I de Dreux
- Joan d'Ibelin (jurista)
- Margarida de Provença
- Mateu II de Lorena
- Matilde de Brabant
- Oliver de Paderborn
- Pere Mauclerc
- Ramon VII de Tolosa
- Reginald de Vichiers
- Ricard de Cornualla
- Robert I d'Artois
- Robert de Nantes
També conegut com Federic II Hohenstaufen, Federic II d'Alemanya, Frederic I de Jerusalem, Frederic I de Sicília, Frederic I de les Dues Sicílies, Frederic II Hohenstaufen, Frederic II d'Alemanya, Frederic II de Hohenstaufen, Frederic II del Sacre Imperi, Frederic II del Sacre Imperi Romà, Frederic II, emperador romanogermànic.