Taula de continguts
69 les relacions: Arxiducat d'Àustria, Brisgòvia, Carles V de Lorena, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa de Lorena, Catedral de Sant Esteve de Viena, Colònia (Alemanya), Cripta Imperial de Viena, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Lorena, Ducat de Mòdena, Elionor Maria d'Àustria, Elisabet Carlota d'Orleans, Elisabet Carlota del Palatinat, Estanislau I de Polònia, Felip de França, duc d'Orléans, Ferran d'Àustria-Este, Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran I de Parma, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, Florència, França, Gran Ducat de Toscana, Guerra de Successió Austríaca, Isabel de Borbó-Parma, Joan Gastó I de Mèdici, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold I de Lorena, Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís XIII de França, Lluís XV de França, Lluís XVI de França, Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma), Maria Antonieta d'Àustria, Maria Beatriu d'Este, Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília), Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen), Maria Josepa d'Àustria, Maria Josepa de Baviera, Maria Leszczyńska, Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia, Maria Teresa I d'Àustria, Maximilià Francesc d'Àustria, Maximilià I de Mèxic, Mèdici, Mòdena, Nancy, París, ... Ampliar l'índex (19 més) »
- Ducs lorenesos
- Morts el 1765
- Naixements del 1708
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Arxiducat d'Àustria
Brisgòvia
Breisgau o Brisgòvia és una regió històrica d'Alemanya a l'alt Rin.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Brisgòvia
Carles V de Lorena
Carles V de Lorena (Viena, 3 d'abril de 1643 -Wels, 18 d'abril de 1690) fou Duc de Lorena i de Bar.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles V de Lorena
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic o Carles Albert I de Baviera (Brussel·les 1697 - Múnic 1745) fou un Elector de Baviera des de 1726 i fins a 1745, any en què morí.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Casa de Lorena
La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Casa de Lorena
Catedral de Sant Esteve de Viena
La catedral de Sant Esteve (en alemany Domkirche St Stephan, abreujat popularment com Stephansdom) és l'església principal de l'arxidiòcesi de Viena (Àustria) i la seu del seu arquebisbat.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Catedral de Sant Esteve de Viena
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Colònia (Alemanya)
Cripta Imperial de Viena
L'Església del Caputxins de Viena on s'ubica la Cripta Imperial La Cripta Imperial de Viena o Cripta dels Caputxins (en alemany: Kaisergruft o Kapuzinergruft) va ser des de 1633 el principal lloc de sepultura per als Habsburg austríacs, és a dir, per als emperadors hereditaris del Sacre Imperi Romanogermànic i els seus descendents.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Cripta Imperial de Viena
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg
Ducat de Lorena
El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Lorena
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Mòdena
Elionor Maria d'Àustria
Elionor Maria d'Àustria o Elionor Maria d'Habsburg -en alemany Eleonore von Österreich- (Ratisbona, 31 de maig de 1653 - Viena, 17 de desembre de 1697) fou la novena filla de l'emperador Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic i de la seva tercer esposa Elionor de Màntua.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Elionor Maria d'Àustria
Elisabet Carlota d'Orleans
Elisabet Carlota d'Orleans (Saint-Cloud, 13 de setembre de 1676 - Commercy, 1744) fou princesa de sang de França de la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que esdevingué duquessa de Lorena per matrimoni.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Elisabet Carlota d'Orleans
Elisabet Carlota del Palatinat
La princesa '''Elisabet Carlota del Palatinat''', duquessa d'Orleans, pintada per Hyacinthe Rigaud (1659-1743) ''Anekdoten vom Französischen Hofe'', 1789. Elisabet Carlota del Palatinat (Heidelberg, 27 de maig de 1652 - Saint-Cloud, 8 de desembre de 1722) va ser duquessa d'Orleans i princesa de la Casa de Wittelsbach que regnà a Baviera i al Palatinat amb el tractament d'altesa reial.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Elisabet Carlota del Palatinat
Estanislau I de Polònia
Estanislau Leszczyński (en polonès Stanisław Leszczyński), conegut com a Estanislau I de Polònia (Lviv, actualment Ucraïna, 20 d'octubre de 1677 - Lunéville, 23 de febrer de 1766), fou rei de Polònia del 1704 al 1709 i del 1733 al 1736 amb el nom d'Estanislau I.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Estanislau I de Polònia
Felip de França, duc d'Orléans
El príncep Felip de França, primer duc d'Orleans. Felip de França dit també Felip II d'Orléans o Felip IV de Valois i també Felip d'Orleans i de Valois (nascut el 21 de setembre de 1640, Saint-Germain-en-Laye - 9 de juny de 1701, castell de Saint-Cloud) fou un príncep de França, Duc d'Orleans per ser el primer duc de la seva nissaga a Orleans i el primer duc d'aquest nom a Valois (abans era un comtat) i de Valois.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip de França, duc d'Orléans
Ferran d'Àustria-Este
, també conegut amb el nom de Ferran III de Mòdena, fou un príncep imperial que va esdevenir pretendent del Ducat de Mòdena durant les Guerres Napoleòniques.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran d'Àustria-Este
Ferran I de les Dues Sicílies
, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran I de les Dues Sicílies
Ferran I de Parma
Ferran I de Parma (Parma, Ducat de Parma 20 de gener de 1751 - Fontevivo 9 d'octubre de 1802) fou el duc de Parma, Piacenza i Guastalla des de l'any 1765 fins a l'any 1802, sent el segon membre de la dinastia ducal dels Borbó-Parma.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran I de Parma
Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Florència
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і França
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Gran Ducat de Toscana
Guerra de Successió Austríaca
La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Austríaca
Isabel de Borbó-Parma
Isabel de Borbó-Parma, arxiduquessa d'Àustria (Madrid 1741 - Viena 1763).
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Isabel de Borbó-Parma
Joan Gastó I de Mèdici
Joan Gastó I de Mèdici o Joan Gastó I de Toscana (en italià: Gian Gastone de' Medici) (Florència, Gran Ducat de Toscana, 1671 - íd. 1737) fou l'últim Gran Duc de Toscana de la família Mèdici, regnant entre 1723 i 1737.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan Gastó I de Mèdici
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I de Lorena
Leopold I de Lorena, en alemany Leopold Joseph von Lothringen (Innsbruck, 11 de setembre de 1679 - Lunéville, 27 de març de 1729) fou duc de Lorena.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Leopold I de Lorena
Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold II (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1747 - íd. 1792) va ser Rei d'Hongria, Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'any 1790 fins a la seva mort.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís XIII de França
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís XV de França
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís XVI de França
Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma)
Maria Amàlia d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1746 - Praga 1804) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el tractament d'altesa imperial i reial.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma)
Maria Antonieta d'Àustria
'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Antonieta d'Àustria
Maria Beatriu d'Este
Maria Beatriu d'Este (Mòdena, Ducat de Mòdena 1750 - Viena, Imperi austríac 1829) fou una princesa d'Este que va esdevenir duquessa de Massa i Carrara.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Beatriu d'Este
Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília)
Maria Carolina d'Àustria (Schönbrunn 1752 - Castell de Hetzendorf 1814) va ser una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia que va ser reina consort de Nàpols i Sicília arran del seu matrimoni amb el rei Ferran IV de Nàpols i III de Sicília.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília)
Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen)
Maria Cristina d'Àustria, duquessa de Teschen (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de maig de 1742 - íd. 24 de juny de 1798) fou una Arxiduquessa d'Àustria i princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen)
Maria Josepa d'Àustria
Maria Josepa d'Àustria (Viena, 1699 - Dresden, 1757) fou Arxiduquessa d'Àustria amb el tractament d'altesa imperial i Princesa d'Hongria i Bohèmia.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Josepa d'Àustria
Maria Josepa de Baviera
Maria Josepa de Baviera (30 de març de 1739, Múnic - 28 de maig de 1767, Viena) fou Princesa de Baviera amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni amb l'emperador Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic esdevenint emperadriu romanogermànica.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Josepa de Baviera
Maria Leszczyńska
Maria Leszczyńska, per Jean-Marc Nattier (1748) Maria Leszczyńska (23 de juny de 1703, Trzebnica, Silèsia - Versalles, 1768) fou membre d'una família de la alta aristocràcia de Polònia que es convertí en reina de França des de l'any 1725 fins a la seva mort el 1768 a conseqüència del seu matrimoni amb el rei Lluís XV de França.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Leszczyńska
Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia
Maria Lluïsa Antònia de Borbó i de Saxònia (Portici, 24 de novembre de 1745 - Viena, 15 de maig de 1792) va ser princesa de Nàpols i de Sicília, i des de 1759 va ser infanta d'Espanya.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Teresa I d'Àustria
Maximilià Francesc d'Àustria
LArxiduc Maximilià Francesc d’'Àustria, en alemany: Maximilian Franz Xaver Joseph Johann Anton de Paula Wenzel von Österreich (Viena 8 de desembre de 1756 – Viena 26 de juliol de 1801) va ser un arquebisbe i Elector Espiritual de Colònia (i com a tal Canceller del Sacre Imperi Romanogermànic per a Itàlia), Gran Mestre dels Cavallers Teutònics i el darrer fill de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria i del seu marit l’Emperador Francesc I.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià Francesc d'Àustria
Maximilià I de Mèxic
Ferdinand Maximilian Joseph von Habsburg-Lothringen (6 de juliol, 1832 – 19 de juny, 1867) va néixer com a Ferran Maximilià Josep, príncep imperial i arxiduc d'Àustria, príncep reial d'Hongria i de Bohèmia però va renunciar als seus títols per a convertir-se en l'emperador Maximilià I de Mèxic i amb el nom en castellà de Fernando Maximiliano José.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià I de Mèxic
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Mèdici
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Mòdena
Nancy
Nancy és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió de Gran Est.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Nancy
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і París
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Polònia
Sacre emperador romanogermànic
Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre emperador romanogermànic
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Toscana
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Viena
12 de febrer
El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і 12 de febrer
1708
;Països catalans.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1708
1729
;Països Catalans.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1729
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1736
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1737
1745
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1745
1765
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1765
1768
;Països Catalans.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1768
1769
;Països catalans;Resta del món.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1769
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1784
1792
;Països catalans.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1792
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1803
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1918
8 de desembre
El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і 8 de desembre
Vegeu també
Ducs lorenesos
- Antoni de Lorena
- Brunó de Colònia
- Carles II de Lorena
- Carles III de Lorena
- Carles IV de Lorena
- Carles V de Lorena
- Casa de les Ardenes
- Conrad el Roig
- Enric II de Lorena
- Estanislau I de Polònia
- Francesc I de Lorena
- Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Francesc II de Lorena
- Gebhard de Lotaríngia
- Gislebert de Lotaríngia
- Isabel de Lorena
- Joan II de Lorena
- Leopold I de Lorena
- Lotari I
- Mateu II de Lorena
- Nicolau I de Lorena
- Nicolau II de Lorena
- Nicolaua de Lorena
- Otó de Lotaríngia
- Renat I
- Renat II de Lorena
- Renyer I
- Violant d'Anjou
Morts el 1765
- Alexis Claude Clairaut
- Anne Claude de Caylus
- Axel Fredrik Cronstedt
- Cao Xueqin
- Carl Alexander Clerck
- Carlo Antonio Testore
- Charles-André van Loo
- Christian Braunmann Tullin
- Corrado Giaquinto
- David Mallet
- Edward Henry Purcell
- Elisabetta de Gambarini
- Elżbieta Drużbacka
- Felip I de Parma
- Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Guillem August de Cumberland
- Johann Melchior Molter
- Lluís de França (delfí de França)
- Lluís de Hohenlohe-Langenburg
- Maria Lluïsa de Hessen-Kassel
- Mikhaïl Lomonóssov
- Mir Jafar
- Muhàmmad ibn Saüd
- Pietro Chiarini
- Richard Pococke
- Samuel Klingenstierna
- Sofia Dorotea de Prússia
- Théobald Michau
- Vicenzo Sinatra
- Zheng Xie
Naixements del 1708
- Albrecht von Haller
- Anna Petrovna
- Antiokh Kantemir
- Antoni Serra Serra
- Carles Lluís de Mecklenburg-Strelitz
- Egidio Romualdo Duni
- Felix Benda
- Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Francisco de Paula Bucareli y Ursúa
- Georg Czarth
- Georg Dionysius Ehret
- Georg Reutter
- Giovanni Francesco Mauro Melchior Salvemini da Castiglione
- Hafiz Rahmat Khan
- Jean-Rodolphe Perronet
- Joana Magdalena de Saxònia-Weissenfels
- Johann Adolf Scheibe
- Marianus Königsperger
- Matteo Capranica
- Philip Francis
- Pompeo Batoni
- Safdar Jang
- William Hayes
- William Pitt
També conegut com Francesc I d'Habsburg, Francesc I, emperador romanogermànic, Francesc II de Toscana, Francesc III de Lorena.