Taula de continguts
52 les relacions: Antoni de Vaudémont, Armanyac, Batalla d'Azincourt, Batalla de Nicòpolis (1396), Benelux, Bernat VII d'Armanyac, Borgonya, Carles de Lotaríngia, Carles VII de França, Champigneulles, Conestable, Corny-sur-Moselle, Croades, Dinastia Capet, Ducat d'Orleans, Ducat de Bar, Ducat de Lorena, Ducat de Luxemburg, Elisabet de Baviera (reina de França), Felip II de Borgonya, Felip III de Borgonya, Isabel de Lorena, Joan I de Borgonya, Joana d'Arc, Livònia, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de ducs de Borgonya, Lluís d'Orleans, Lluís I d'Orleans, Marcgraviat de Baden, Namur, Nancy, Neufchâteau (Vosges), Orde Teutònic, Príncep elector, Renat I, Robert d'Alemanya, Robert I de Bar, Saint-Nicolas-de-Port, Tunis, Venceslau IV, Xampanya, 1391, 1400, 1407, 1415, 1419, 1420, 1425, 1429, ... Ampliar l'índex (2 més) »
- Ducs lorenesos
- Morts el 1431
Antoni de Vaudémont
Tomba d'Antoni de Vaudémont i de Maria d'Harcourt, a l'església dels franciscans de Nancy. Antoni de Vaudémont, nascut cap a 1400, mort el 22 de març de 1458 va ser comte de vaudémont i senyor de Joinville de 1418 a 1458.
Veure Carles II de Lorena і Antoni de Vaudémont
Armanyac
* Armanyac (beguda), aiguardent de vi elaborat a la Gascunya.
Veure Carles II de Lorena і Armanyac
Batalla d'Azincourt
La batalla d'Azincourt, lliurada el divendres 25 d'octubre de 1415 al nord de l'actual França, va formar part de la Guerra dels Cent Anys i hi va vèncer l'exèrcit anglès.
Veure Carles II de Lorena і Batalla d'Azincourt
Batalla de Nicòpolis (1396)
La Batalla de Nicòpolis fou un combat lliurat entre turcs i croats europeus prop de la ciutat de Nicòpolis el 25 de setembre de 1396.
Veure Carles II de Lorena і Batalla de Nicòpolis (1396)
Benelux
El nom de Benelux designa una regió formada per Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.
Veure Carles II de Lorena і Benelux
Bernat VII d'Armanyac
Bernard VII d'Armanyac, nascut cap a 1360 a París, mort el 12 de juny de 1418, fou comte del Charolès (1384-1391), vescomte de Carlat (1388-1418) i després comte d'Armanyac, Fesenzac, Rodés (1391-1418), comte de Pardiac (1402-1418), vescomte de Fesenzaguet (1402-1418) i conestable de França.
Veure Carles II de Lorena і Bernat VII d'Armanyac
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Carles II de Lorena і Borgonya
Carles de Lotaríngia
Carles i el seu germà Lotari Carles de Lotaríngia o de Lorena (Laon, cap al 953 - Orleans, 993) va ser duc de la Baixa Lotaríngia.
Veure Carles II de Lorena і Carles de Lotaríngia
Carles VII de França
Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París, 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).
Veure Carles II de Lorena і Carles VII de França
Champigneulles
Champigneulles és un municipi francès situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Veure Carles II de Lorena і Champigneulles
Conestable
El terme conestable ha designat diversos càrrecs al llarg de la història, variant les seves atribucions segons el lloc i el moment històric al qual fem referència.
Veure Carles II de Lorena і Conestable
Corny-sur-Moselle
Corny-sur-Moselle és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Veure Carles II de Lorena і Corny-sur-Moselle
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Veure Carles II de Lorena і Croades
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Veure Carles II de Lorena і Dinastia Capet
Ducat d'Orleans
El ducat d'Orleans (en francès, duché d'Orléans) va ser un territori francès sota jurisdicció feudal, segregat del patrimoni de la corona, sobre l'antic comtat carolingi d'Orleans.
Veure Carles II de Lorena і Ducat d'Orleans
Ducat de Bar
El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Carles II de Lorena і Ducat de Bar
Ducat de Lorena
El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.
Veure Carles II de Lorena і Ducat de Lorena
Ducat de Luxemburg
El ducat de Luxemburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada amb l'antic comtat de Luxemburg.
Veure Carles II de Lorena і Ducat de Luxemburg
Elisabet de Baviera (reina de França)
Elisabet de Baviera (1371 - París 1435), princesa de Baviera i reina consort de França (1385-1422).
Veure Carles II de Lorena і Elisabet de Baviera (reina de França)
Felip II de Borgonya
Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).
Veure Carles II de Lorena і Felip II de Borgonya
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Veure Carles II de Lorena і Felip III de Borgonya
Isabel de Lorena
Isabel de Lorena (1400-Angers el 28 de febrer de 1453) fou duquessa de Lorena (1431-1453), comtessa consort de Provença (1434-1453) i reina consort de Nàpols (1435-1453).
Veure Carles II de Lorena і Isabel de Lorena
Joan I de Borgonya
va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).
Veure Carles II de Lorena і Joan I de Borgonya
Joana d'Arc
Joana d'Arc, també coneguda com a Joana, la donzella d'Orléans –en francès Jeanne, la Pucelle d'Orléans– (Domrémy, ca. 1412 - Roan, 30 de maig de 1431), fou una mística esdevinguda heroïna i actualment patrona de França, així com santa de l'Església Catòlica.
Veure Carles II de Lorena і Joana d'Arc
Livònia
Livònia al segle XV Livònia (letó: Livonija; estonià: Liivimaa; alemany: Livland; suec: Livland; polonès: Inflanty; rus: Лифляндия o Lifljandija; lituà: livonija) és un territori històric que va ser l'àrea habitada pels livonians, però en l'edat mitjana designava un territori molt més extens controlat per l'orde de Livònia en les costes orientals del mar Bàltic, en les actuals Letònia i Estònia.
Veure Carles II de Lorena і Livònia
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Veure Carles II de Lorena і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Llista de ducs de Borgonya
Llista de ducs de Borgonya, sobirans del Ducat de Borgonya.
Veure Carles II de Lorena і Llista de ducs de Borgonya
Lluís d'Orleans
Lluís d'Orleans, duc de Nemours (París 1814 - Versalles 1896).
Veure Carles II de Lorena і Lluís d'Orleans
Lluís I d'Orleans
Lluís I d'Orleans (París 1372 - íd. 1407), príncep de França i comte de Valois (1392-1407), elevat a duc de Valois el 1406; duc d'Orleans (1393-1407); comte de Blois (1397-1407) i comte d'Angulema (1404-1407).
Veure Carles II de Lorena і Lluís I d'Orleans
Marcgraviat de Baden
El marcgraviat de Baden (alemany: Markgrafschaft Baden) fou un estat històric del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Carles II de Lorena і Marcgraviat de Baden
Namur
Namur (Nameur en való, Namen en neerlandès) és una ciutat francòfona de Bèlgica al sud de Brussel·les en la confluència dels rius Sambre i Mosa.
Veure Carles II de Lorena і Namur
Nancy
Nancy és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió de Gran Est.
Veure Carles II de Lorena і Nancy
Neufchâteau (Vosges)
Neufchâteau és un municipi francès al departament dels Vosges i a la regió del Gran Est.
Veure Carles II de Lorena і Neufchâteau (Vosges)
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Veure Carles II de Lorena і Orde Teutònic
Príncep elector
Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.
Veure Carles II de Lorena і Príncep elector
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Veure Carles II de Lorena і Renat I
Robert d'Alemanya
Robert d'Alemanya (en alemany: Ruprecht) (5 de maig de 1352 - 18 de maig de 1410), de la Casa de Wittelsbach, va ser l'elector palatí del Rin des de 1398 com a Robert III, i per elecció, rei d'Alemanya (Rei dels Romans) des de l'any 1400 fins a la seva mort.
Veure Carles II de Lorena і Robert d'Alemanya
Robert I de Bar
Robert I de Bar (8 de novembre de 1344 - 12 d'abril de 1411) va ser marquès de Pont-à-Mousson i comte de Bar de 1352 a 1354, després duc de Bar de 1354 a 1411.
Veure Carles II de Lorena і Robert I de Bar
Saint-Nicolas-de-Port
Saint-Nicolas-de-Port és un municipi francès situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Veure Carles II de Lorena і Saint-Nicolas-de-Port
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Veure Carles II de Lorena і Tunis
Venceslau IV
Venceslau de Luxemburg (Nuremberg, 26 de febrer de 1361 – Praga, 16 d'agost de 1419), va ser escollit el 1376 rei de Germània (Rei dels Romans, com a Venceslau I) i heretà el 1378 el títol de Rei de Bohèmia (com a Venceslau IV).
Veure Carles II de Lorena і Venceslau IV
Xampanya
Xampanya, o la Xampanya (en francès Champagne), és una regió històrica del nord-est de França, que forma part de la regió administrativa del Gran Est.
Veure Carles II de Lorena і Xampanya
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Veure Carles II de Lorena і 1391
1400
; Països Catalans.
Veure Carles II de Lorena і 1400
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Carles II de Lorena і 1407
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Carles II de Lorena і 1415
1419
;Països Catalans.
Veure Carles II de Lorena і 1419
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Carles II de Lorena і 1420
1425
Països Catalans Resta del món.
Veure Carles II de Lorena і 1425
1429
Països Catalans Resta del món.
Veure Carles II de Lorena і 1429
1431
;Països Catalans.
Veure Carles II de Lorena і 1431
25 de gener
El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Carles II de Lorena і 25 de gener
Vegeu també
Ducs lorenesos
- Antoni de Lorena
- Brunó de Colònia
- Carles II de Lorena
- Carles III de Lorena
- Carles IV de Lorena
- Carles V de Lorena
- Casa de les Ardenes
- Conrad el Roig
- Enric II de Lorena
- Estanislau I de Polònia
- Francesc I de Lorena
- Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Francesc II de Lorena
- Gebhard de Lotaríngia
- Gislebert de Lotaríngia
- Isabel de Lorena
- Joan II de Lorena
- Leopold I de Lorena
- Lotari I
- Mateu II de Lorena
- Nicolau I de Lorena
- Nicolau II de Lorena
- Nicolaua de Lorena
- Otó de Lotaríngia
- Renat I
- Renat II de Lorena
- Renyer I
- Violant d'Anjou
Morts el 1431
- Andrea da Barberino
- Carles II de Lorena
- Felip de Malla
- Gasparinus de Bèrgam
- Joana d'Arc
- Li Zai
- Martí V
- Muhàmmad VIII el Petit
- Nuno Álvares Pereira
- Obizzo Polentani
- Violant de Bar