Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Famagusta

Índex Famagusta

Vista de la platja de Famagusta Famagusta o Famagosta (en Ammókhostos; Gazimağusa) és una ciutat situada a l'est de l'Illa de Xipre, centre administratiu del districte homònim i sota control de l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre.

110 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Marwan, Alaixiya, Aleix I Comnè, Alemany, Alemanya, Anatòlia, Anorthosis Famagusta FC, Arsínoe II, Assíria, Califat Abbàssida, Casa de Lusignan, Caterina Cornaro, Càpua, Constantí I el Gran, Constantí IV Pogonat, Constantinoble, Dictionary of Greek and Roman Geography, Egipte, Escandinàvia, Església de Grècia, Estrabó, Europa, Fe bahà'í, Firman, Forces Armades de Turquia, França, Francs, Gaziantep, George Vasiliou, Guiu de Lusignan, Holocaust, Illa, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Institut d'Estudis Catalans, Jaume II de Xipre, Jerusalem, Jueus, Lala Mustafà Paixà, Làrnaca, Mandat britànic de Palestina, Mar Mediterrània, Mesquita, Michel Le Quien, Namık Kemal, Nea Salamis Famagusta, Nicèfor II Focas, Nicòsia, Nomenclàtor mundial, Orde del Temple, ..., Organització de les Nacions Unides, Palestina, Podestà, President de Xipre, Primera Guerra Mundial, Ptolemeu II Filadelf, Regne de Jerusalem, Regne Unit, República de Venècia, República Turca de Xipre del Nord, Ricard Cor de Lleó, Salamina (Xipre), Sargon II, Sòdoma i Gomorra, Selim II, Serf, Suècia, Venècia, Xipre, 1184, 1191, 12 d'octubre, 1291, 1372, 1373, 1394, 14 d'agost, 1435, 1464, 1489, 1557, 1569, 1571, 1607, 1640, 1641, 1735, 1738, 1751, 1814, 1815, 1881, 1891, 1899, 1906, 1931, 1946, 1960, 1974, 285 aC, 332, 342, 350, 4 d'abril, 6 de gener, 648, 683, 688, 805, 965. Ampliar l'índex (60 més) »

Abd-al-Màlik ibn Marwan

Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.

Nou!!: Famagusta і Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »

Alaixiya

Mapa de l'Orient Pròxim en el període d'Amarna, on apareix Alaixiya. Mapa de l'Anatòlia hitita, on apareix Alaixiya. Alaixiya o Alašia va ser un regne de la Mediterrània Oriental durant el segon mil·lenni aC, gairebé amb tota seguretat situat a l'illa de Xipre, que va destacar per la seva importància comercial i com a font de valuoses matèries primeres.

Nou!!: Famagusta і Alaixiya · Veure més »

Aleix I Comnè

Aleix I Comnè (en grec:, Aléxios Komninós; 1057 - 15 d'agost del 1118) fou emperador romà d'Orient entre el 1081 i el 1118.

Nou!!: Famagusta і Aleix I Comnè · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Famagusta і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Famagusta і Alemanya · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Famagusta і Anatòlia · Veure més »

Anorthosis Famagusta FC

LAnorthosis Famagusta FC (en grec modern: Ανόρθωση ΑμμοχώστουAnorthosi Ammochostou) és un club xipriota de futbol i voleibol de la ciutat de Famagusta, actualment instal·lat a Làrnaca.

Nou!!: Famagusta і Anorthosis Famagusta FC · Veure més »

Arsínoe II

Arsínoe (vers 316 aC-vers 250 aC) fou filla de Ptolemeu I i Berenice I, i reina de Tràcia, Macedònia i Egipte (Arsínoe II).

Nou!!: Famagusta і Arsínoe II · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Famagusta і Assíria · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Famagusta і Califat Abbàssida · Veure més »

Casa de Lusignan

reis de Xipre senyors d'Issoudun La Casa de Lusignan fou una família senyorial originada a la senyoria homònima del Regne de França, localitzada al Poitou, que també governaren als comtats de la Marca i Angulema, i foren reis de Jerusalem, Xipre i el Regne Armeni de Cilícia.

Nou!!: Famagusta і Casa de Lusignan · Veure més »

Caterina Cornaro

Caterina Cornaro (Venècia; 1454 - 10 de juliol de 1510), noble veneciana, va arribar a ser reina de Xipre pel seu matrimoni amb Jaume II de Xipre; va ser regent del seu fill i reina sota control de la República de Venècia.

Nou!!: Famagusta і Caterina Cornaro · Veure més »

Càpua

Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.

Nou!!: Famagusta і Càpua · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Famagusta і Constantí I el Gran · Veure més »

Constantí IV Pogonat

Constantí IV Pogonat (en llatí Flavius Constantinus) de sobrenom Pogonatos (Pogonatus) o Barbatos (Barbatus) fou emperador romà d'Orient del 668 al 685.

Nou!!: Famagusta і Constantí IV Pogonat · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Famagusta і Constantinoble · Veure més »

Dictionary of Greek and Roman Geography

El Dictionary of Greek and Roman Geography (Diccionari de geografia grega i romana), publicat per primera vegada el 1854, va ser l'últim d'una sèrie de diccionaris clàssics editats per l'erudit anglès William Smith (1813; 1893), que incloïa com a obres germanes un diccionari d'antiguitats gregues i romanes i un de mitologia grega i romana.

Nou!!: Famagusta і Dictionary of Greek and Roman Geography · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Famagusta і Egipte · Veure més »

Escandinàvia

Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.

Nou!!: Famagusta і Escandinàvia · Veure més »

Església de Grècia

LEsglésia de Grècia (en grec: Εκκλησία της Ελλάδος), és una de les més importants esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: Famagusta і Església de Grècia · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Nou!!: Famagusta і Estrabó · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Famagusta і Europa · Veure més »

Fe bahà'í

Santuari del Bàb al Centre Mundial Bahà'í, al mont Carmel, a Haifa, Israel Temple bahà'í en forma de lotus a Nova Delhi La fe bahai (o bahá'í, segons la transliteració internacional preconitzada) és una religió originària de l'Iran.

Nou!!: Famagusta і Fe bahà'í · Veure més »

Firman

Firmans de Mehmet II i Baiazet II, conservats a l'església de Santa Maria dels Mogols a Istanbul Un firman o farman, del persa فرمان ('ordre, decret') és un manament o decret reial en determinats estats islàmics històrics, com l'Imperi Otomà, Pèrsia o l'Imperi mogol.

Nou!!: Famagusta і Firman · Veure més »

Forces Armades de Turquia

Mariners turcs LExèrcit turc o les Forces armades turques (en turc:Türk Silahlı Kuvvetleri o abreujadament TSK) són les forces armades de la República de Turquia.

Nou!!: Famagusta і Forces Armades de Turquia · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Famagusta і França · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Famagusta і Francs · Veure més »

Gaziantep

Vista de Gaziantep Gaziantep (antigament Ayntab o Aintab), coneguda informalment com a Antep, és una ciutat de Turquia capital de la província de Gaziantep i del districte homònim.

Nou!!: Famagusta і Gaziantep · Veure més »

George Vasiliou

George Vasos Vassiliou (en grec: Γιώργος Βασιλείου) (Famagusta, 20 de maig de 1931) en anglès és un polític xipriota.

Nou!!: Famagusta і George Vasiliou · Veure més »

Guiu de Lusignan

Guiu (Guy) de Lusignan, Guiu de Jerusalem o Guiu de Xipre (vers 1150 o 1159/1160 – Nicòsia, 18 de juliol de 1194) fou un cavaller francès que a través del matrimoni amb Sibil·la de Jerusalem va esdevenir rei de Jerusalem, i va portar al regne al desastre a la Batalla de Hattin el 1187; el 1189 va assetjar Acre, que va conquerir finalment Ricard Cor de Lleó.

Nou!!: Famagusta і Guiu de Lusignan · Veure més »

Holocaust

L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.

Nou!!: Famagusta і Holocaust · Veure més »

Illa

Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.

Nou!!: Famagusta і Illa · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Famagusta і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Famagusta і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Famagusta і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Jaume II de Xipre

Jaume II de Xipre dit «el bastard» o «l'Arquebisbe» (Nicòsia, v. 1438/1440 - Famagusta, 10 de juliol del 1473), era el fill il·legítim de Joan II de Xipre i Marieta de Patres.

Nou!!: Famagusta і Jaume II de Xipre · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Famagusta і Jerusalem · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Famagusta і Jueus · Veure més »

Lala Mustafà Paixà

Lala Mustafà Paixà (o Lala Kara Mustafà Paixà) fou un militar, governador i gran visir otomà del, mort el 1580.

Nou!!: Famagusta і Lala Mustafà Paixà · Veure més »

Làrnaca

Làrnaca (en Làrnaka) és una ciutat a la costa sud de Xipre, capital del districte de Làrnaca.

Nou!!: Famagusta і Làrnaca · Veure més »

Mandat britànic de Palestina

El Mandat britànic de Palestinafou una entitat geopolítica que va existir entre 1920 i 1948 a la regió de Palestina sota els termes del Mandat de la Societat de Nacions per a Palestina.

Nou!!: Famagusta і Mandat britànic de Palestina · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Famagusta і Mar Mediterrània · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Famagusta і Mesquita · Veure més »

Michel Le Quien

Michel Le Quien (o Lequien), O.P. (Boulogne-sur-Mer, 8 d'octubre de 1661 - París, 12 de març de 1733), fou un prevere, teòleg i historiador francès.

Nou!!: Famagusta і Michel Le Quien · Veure més »

Namık Kemal

Mehmed Namık Kemal (Tekirdağ, 21 de desembre de 1840 - Sakız, 2 de desembre de 1888) fou un destacat literat otomà, un dels principals de la segona meitat del.

Nou!!: Famagusta і Namık Kemal · Veure més »

Nea Salamis Famagusta

El Nea Salamis Famagusta o Nea Salamina Famagusta (grec modern: Νέα Σαλαμίνα Αμμοχώστου) és un club xipriota de futbol i voleibol de la ciutat de Famagusta (Ammochostos).

Nou!!: Famagusta і Nea Salamis Famagusta · Veure més »

Nicèfor II Focas

Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.

Nou!!: Famagusta і Nicèfor II Focas · Veure més »

Nicòsia

Nicòsia (Turc;, romanitzat: Nikosia; Àrab xipriota: Nikusiya) amb una població de 339.000 habitants el 2015, és la capital de Xipre i de la República Turca de Xipre del Nord, reconeguda només per Turquia.

Nou!!: Famagusta і Nicòsia · Veure més »

Nomenclàtor mundial

El Nomenclàtor mundial és un recull de noms i topònims d'arreu del món, en català, editat l'any 2022 per la Generalitat en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Famagusta і Nomenclàtor mundial · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Famagusta і Orde del Temple · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Famagusta і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Famagusta і Palestina · Veure més »

Podestà

El podestà era el primer magistrat de les ciutats del centre i del nord d'Itàlia.

Nou!!: Famagusta і Podestà · Veure més »

President de Xipre

El president de Xipre és el cap d'Estat i el cap de govern de la República de Xipre.

Nou!!: Famagusta і President de Xipre · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Famagusta і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Ptolemeu II Filadelf

Ptolemeu II i Arsinoe II. Ptolemeu II Filadelf (Πτολεμαῖος) (illa de Cos, 309 aC - 29 de gener del 246 aC) fou rei d'Egipte de la dinastia Ptolemaica.

Nou!!: Famagusta і Ptolemeu II Filadelf · Veure més »

Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.

Nou!!: Famagusta і Regne de Jerusalem · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Famagusta і Regne Unit · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Famagusta і República de Venècia · Veure més »

República Turca de Xipre del Nord

La República Turca de Xipre del Nord (RTXN) (en turc: Kuzey Kıbrıs Türk Cumhuriyeti, KKTC) és un estat titella de Turquia proclamat el 15 de novembre de 1983 després de l'ocupació del terç nord de l'illa per Turquia després del cop d'estat de Xipre de 1974.

Nou!!: Famagusta і República Turca de Xipre del Nord · Veure més »

Ricard Cor de Lleó

Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.

Nou!!: Famagusta і Ricard Cor de Lleó · Veure més »

Salamina (Xipre)

Gimnàs de Salamina. Salamina (en grec antic Σαλαμίς, 'Salamís', en llatí Salamis) era una ciutat de la costa oriental de Xipre, a la riba del riu Pedieos, 6 km al nord de l'actual Famagusta.

Nou!!: Famagusta і Salamina (Xipre) · Veure més »

Sargon II

Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.

Nou!!: Famagusta і Sargon II · Veure més »

Sòdoma i Gomorra

Sòdoma—també Sodoma— (grec: Σόδομα, llatí: Sŏdŏma) i Gomorra (grec: Γόμορρα, llatí: Gŏmorra) foren dues ciutats de Canaan al sud-est de la mar Morta.

Nou!!: Famagusta і Sòdoma i Gomorra · Veure més »

Selim II

Selim II (Istanbul, 30 de maig de 1524 – Istanbul, 13 de desembre de 1574) va ser soldà de l'Imperi Otomà del 1566 fins a la seva mort.

Nou!!: Famagusta і Selim II · Veure més »

Serf

Miniatura d'una caplletra d'un manuscrit medieval mostrant un '''serf''', amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre, eclesiàstic, que discuteixen Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.

Nou!!: Famagusta і Serf · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Famagusta і Suècia · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Famagusta і Venècia · Veure més »

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Nou!!: Famagusta і Xipre · Veure més »

1184

Països Catalans.

Nou!!: Famagusta і 1184 · Veure més »

1191

Sense descripció.

Nou!!: Famagusta і 1191 · Veure més »

12 d'octubre

El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Famagusta і 12 d'octubre · Veure més »

1291

Sense descripció.

Nou!!: Famagusta і 1291 · Veure més »

1372

Sense descripció.

Nou!!: Famagusta і 1372 · Veure més »

1373

El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Famagusta і 1373 · Veure més »

1394

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Famagusta і 1394 · Veure més »

14 d'agost

El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Famagusta і 14 d'agost · Veure més »

1435

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Famagusta і 1435 · Veure més »

1464

; Països Catalans.

Nou!!: Famagusta і 1464 · Veure més »

1489

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Famagusta і 1489 · Veure més »

1557

;Països Catalans.

Nou!!: Famagusta і 1557 · Veure més »

1569

Sense descripció.

Nou!!: Famagusta і 1569 · Veure més »

1571

;Països Catalans.

Nou!!: Famagusta і 1571 · Veure més »

1607

Sense descripció.

Nou!!: Famagusta і 1607 · Veure més »

1640

;Països Catalans.

Nou!!: Famagusta і 1640 · Veure més »

1641

;Països Catalans.

Nou!!: Famagusta і 1641 · Veure més »

1735

Sense descripció.

Nou!!: Famagusta і 1735 · Veure més »

1738

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Famagusta і 1738 · Veure més »

1751

;Països Catalans.

Nou!!: Famagusta і 1751 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Famagusta і 1814 · Veure més »

1815

Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.

Nou!!: Famagusta і 1815 · Veure més »

1881

;Països Catalans.

Nou!!: Famagusta і 1881 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Famagusta і 1891 · Veure més »

1899

1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Famagusta і 1899 · Veure més »

1906

;Països Catalans.

Nou!!: Famagusta і 1906 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Famagusta і 1931 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Famagusta і 1946 · Veure més »

1960

1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Famagusta і 1960 · Veure més »

1974

;Països Catalans.

Nou!!: Famagusta і 1974 · Veure més »

285 aC

El 285 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Famagusta і 285 aC · Veure més »

332

El 332 (CCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Famagusta і 332 · Veure més »

342

El 342 (CCCXLII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Famagusta і 342 · Veure més »

350

Sense descripció.

Nou!!: Famagusta і 350 · Veure més »

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Famagusta і 4 d'abril · Veure més »

6 de gener

El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Famagusta і 6 de gener · Veure més »

648

El 648 (DCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Famagusta і 648 · Veure més »

683

El 683 (DCLXXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Famagusta і 683 · Veure més »

688

Sense descripció.

Nou!!: Famagusta і 688 · Veure més »

805

El 805 (DCCCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Famagusta і 805 · Veure més »

965

Sense descripció.

Nou!!: Famagusta і 965 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Famagosta, Maghösha, Mağusa.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »