Accés més ràpid que el navegador!
32 les relacions: Abadessa, Abd-Al·lah ibn Abbàs, Antioquia de l'Orontes, Aràbia, Austràsia, Ègica, Bascos, Borgonya, Burgos, Califa, Califat Omeia, Flandes, Hijaz, Imperi Romà d'Orient, Majordom de palau, Marchiennes, Mardaïta, Marwan II, Musulmà, Nèustria, Omeies, Pipí d'Héristal, Regne de Toledo, Regne Franc, Rictruda de Marchiennes, Síria, Toledo, Vamba, Visigots, XV Concili de Toledo, 11 de maig, 750.
Abadessa
En el cristianisme, l'abadessa (en llatí, abbatissa) és la cap superior d'una comunitat de monges, que sovint viuen en una abadia.
Nou!!: 688 і Abadessa · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Abbàs
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn Abbàs o ibn al-Abbàs, més conegut simplement com a Abd-Al·lah ibn Abbàs, també anomenat al-Hibr (‘el Doctor’) i al-Bahr (‘el Mar’) (Hijaz, vers 619-688) fou un musulmà de la primera generació i és considerat un dels savis més grans d'aquesta primera generació.
Nou!!: 688 і Abd-Al·lah ibn Abbàs · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 688 і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Nou!!: 688 і Aràbia · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: 688 і Austràsia · Veure més »
Ègica
Ègica (ca. 610 - 702) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 687 al 701.
Nou!!: 688 і Ègica · Veure més »
Bascos
Els bascos (o bascs) són un grup ètnic que habita majoritàriament al País Basc (en basc: Euskal Herria) situat a l'extrem oest del Pirineu i al nord del riu Ebre, i en conseqüència són una minoria nacional, reconeguda com nacionalitat a l'Estatut d'autonomia de 1979.
Nou!!: 688 і Bascos · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: 688 і Borgonya · Veure més »
Burgos
Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.
Nou!!: 688 і Burgos · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: 688 і Califa · Veure més »
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Nou!!: 688 і Califat Omeia · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: 688 і Flandes · Veure més »
Hijaz
El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.
Nou!!: 688 і Hijaz · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: 688 і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Nou!!: 688 і Majordom de palau · Veure més »
Marchiennes
Marchiennes és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.
Nou!!: 688 і Marchiennes · Veure més »
Mardaïta
Els mardaïtes o els jaràjima) foren un poble format per la barreja de grups tribals arameus (siríacs) amb altres elements (zutt, armenis i perses). El seu nom àrab derivada de la regió de Júrjuma, situada a les muntanyes Amanos (àrab Lukkam) i a les maresmes al nord d'Antioquia, entre Bayas i Buqa. Els mardaïtes eren nominalment cristians però poc interessats de fet en la religió i gaudien d'una semiindependència religiosa tot i que nominalment depenien del patriarca d'Antioquia, i política, ja que es limitaven a aportar lleves als romans d'Orient i algunes bandes d'irregulars. Els àrabs després de conquerir Antioquia de l'Orontes els van atacar sota la direcció d'Habib ibn Maslama al-Fihri i van acceptar servir als àrabs com espies i guàrdies de les Portes Cilícies, cooperant amb les guarnicions àrabs. Van quedar exempts de la jizya i podien tenir part al botí en les expedicions en les que participaven. Tot i així la seva lleialtat va oscil·lar entre musulmans i romans d'Orient. Segons l'historiador grec Teòfanes el Confessor, a la meitat del (vers 666) l'emperador Constantí II va organitzar una expedició dels mardaïtes contra Síria amb suport de tropes romanes d'Orient i els atacs van arribar fins a Jerusalem ocupant totes les muntanyes del Líban. Els esclaus fugitius d'origen grec se'ls van unir així com altres habitants cristians dels territoris de muntanya i van arribar a formar un exèrcit de milers d'homes. Muawiya I va haver de negociar amb l'Imperi Romà d'Orient i va signar un tractat de pau pel qual el califat pagaria un tribut anual a l'emperador i alliberaria 8000 captius, i a canvi l'emperador deixaria de donar suport als mardaïtes. Després van patir diverses derrotats davant els àrabs al Líban; vers el 669 o 670 es testimonia l'establiment de zutts al nord d'Antioquia i al país del mardaïtes i això podria haver estat una de les causes (o conseqüència) de la sortida i l'expedició mardaïta. El tractat entre el califat i Bizanci (probablement del 678 o 679) no està confirmat per les fonts àrabs i els historiadors han emès dubtes sobre l'afer. Sota Abd-al-Màlik ibn Marwan vers el 688, Justinià II aprofitant la guerra civil al califat, va llançar altre cop als mardaïtes contra Síria dirigits per oficials grecs. Aquesta vegada el califa va pactar amb els rebels i després va pactar amb l'Imperi; els historiadors pensen que Teòfanes va poder confondre aquest pacte amb el tractat del 678; altres pensen que els historiadors àrabs no esmenten el tractat del 978 perquè el van confondre amb el del 688 o 689. Teòfanes esmenta aquest segon tractat (el situa en dues dates diferents: el 684 o el 686, mentre al-Baladhuri el situa el 689). En aquest tractat, a canvi de la pau, el califat pagava diàriament a l'imperi mil peces d'or, un esclau un cavall de pura sang, i l'Imperi cedia la meitat de les taxes d'Armènia, Ibèria (Geòrgia) i Xipre (que quedava sota ocupació conjunta); a més a més els mardaïtes del Líban s'abstindrien d'atacar els àrabs i si ho feien serien atacats per les forces imperials. Per fer obeir l'ordre fou enviat al Líban el general Lleonci (després emperador) que va fer matar el cap mardaïta Joan i va obligar els mardaïtes a obeir, i a deu mil (o dotze mil) els va fer sortir de les muntanyes per establir-los a Tràcia i Armènia; fins llavors els mardaïtes havien estat una barrera a l'expansió àrab a la zona i la seva eliminació va permetre als àrabs disposar de bases sòlides al Taure i Antitaure i per envair l'Àsia Menor; els mardaïtes no van perdre la independència completament però d'altres tribus hostils àrabs es van establir als seus dominis i foren dispersats per les viles de les regions d'Homs i Damasc; els pagesos de la zona que se'ls havien unit van retornar als seus pobles i els esclaus fugitius van retornar amb els seus amos. Alguns guerrers mardaïtes van destacar al servei dels musulmans especialment Maymun al-Jurjumaní (Maïouma a les cròniques romanes d'Orient) que va tenir el favor del califa Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705) i va participar (sota el califa al-Walid I ibn Abd-al-Màlik, 705–715) a l'expedició de Màslama ibn Abd-al-Màlik contra Tíana en què va morir (vers 706 o 707.
Nou!!: 688 і Mardaïta · Veure més »
Marwan II
Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des d'Haran (744-750).
Nou!!: 688 і Marwan II · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: 688 і Musulmà · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: 688 і Nèustria · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: 688 і Omeies · Veure més »
Pipí d'Héristal
Pipí d'Héristal o Herstal (Herstal, c. 635/45 – Jupille, (actualment a Bèlgica), 16 de desembre de 714), de vegades conegut com a Pipí II o Pipí el Jove, fou un majordom de palau d'Austràsia, des de 680 fins a la seva mort, i de Nèustria i Borgonya des de 687 fins a 695.
Nou!!: 688 і Pipí d'Héristal · Veure més »
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Nou!!: 688 і Regne de Toledo · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: 688 і Regne Franc · Veure més »
Rictruda de Marchiennes
Rictrudis o Rictruda (Richtrudis, Richrudis) (Bascònia o Perigord, ca. 614 - Marchiennes, 688) fou una monja basca, abadessa de Marchiennes (Flandes, avui regió del Nord-Pas-de-Calais, França).
Nou!!: 688 і Rictruda de Marchiennes · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: 688 і Síria · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: 688 і Toledo · Veure més »
Vamba
Vamba (c. 630 - Pampliega, 688) fou rei visigot d'Hispània del 672 al 680.
Nou!!: 688 і Vamba · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: 688 і Visigots · Veure més »
XV Concili de Toledo
El XV Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo convocada pel rei Ègica l'any 687.
Nou!!: 688 і XV Concili de Toledo · Veure més »
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: 688 і 11 de maig · Veure més »
750
Sense descripció.
Nou!!: 688 і 750 · Veure més »
