Taula de continguts
60 les relacions: Abbas I el Gran, Adila Khatun, Ahmet Paixà, Alep, Armistici de Mudros, Àixraf Khan, Bagdad, Bakr al-Su Baixi, Banu l-Muntafik, Bàssora, Dawud Paixà Mamluk, Diyarbakır, Eyalat, Ghilzai, Golf Pèrsic, Hàssan Paixà (governador de Bagdad), Imperi Otomà, Isfahan, Istanbul, Karbala, Mossul, Nàdir-Xah Afxar, Pèrsia, Primera Guerra Mundial, Societat de Nacions, 1 d'octubre, 10 de gener, 11 de març, 11 de novembre, 1534, 1591, 1625, 1631, 1639, 1689, 1691, 1696, 17 de maig, 1704, 1724, 1725, 1733, 1734, 1737, 1746, 1747, 1750, 18 d'agost, 1802, 1816, ... Ampliar l'índex (10 més) »
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Veure Eyalat de Bagdad і Abbas I el Gran
Adila Khatun
Adila Khatun (segle XVIII) era la muller de Solimà Abu Layla primer mamluq wali (governador mameluc semi independent) de Bagdad (1751-1761).
Veure Eyalat de Bagdad і Adila Khatun
Ahmet Paixà
* Ahmad Paixà o Ahmed Pasha, governador otomà de Bagdad.
Veure Eyalat de Bagdad і Ahmet Paixà
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Veure Eyalat de Bagdad і Alep
Armistici de Mudros
Larmistici de Mudros es va signar entre l'Imperi Otomà i els Aliats de la Primera Guerra Mundial.
Veure Eyalat de Bagdad і Armistici de Mudros
Àixraf Khan
Aixraf Khan Ghilzay fou sobirà de l'Afganistan i Pèrsia del 1725 al 1729.
Veure Eyalat de Bagdad і Àixraf Khan
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Eyalat de Bagdad і Bagdad
Bakr al-Su Baixi
Bakr al-Su Baixi fou un general otomà d'origen àrab, governador d'un districte de l'Iraq central.
Veure Eyalat de Bagdad і Bakr al-Su Baixi
Banu l-Muntafik
Els al-Múntafiq o Banu l-Múntafiq són una fracció de la tribu àrab dels Banu Uqayl, al seu torn divisió del gran grup dels Àmir ibn Sassaa.
Veure Eyalat de Bagdad і Banu l-Muntafik
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Veure Eyalat de Bagdad і Bàssora
Dawud Paixà Mamluk
Dawud Pasha Mamluk (1767-1851/1852) fou un mameluc, darrer governador autònom de l'Iraq otomà a Bagdad.
Veure Eyalat de Bagdad і Dawud Paixà Mamluk
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Veure Eyalat de Bagdad і Diyarbakır
Eyalat
Leyalat o eyalet (turc otomà:;; de l'àrab iyala, ‘administració’, ‘exercici del poder’) fou la més gran divisió administrativa dins de l'Imperi Otomà.
Veure Eyalat de Bagdad і Eyalat
Ghilzai
Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.
Veure Eyalat de Bagdad і Ghilzai
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Veure Eyalat de Bagdad і Golf Pèrsic
Hàssan Paixà (governador de Bagdad)
Hàssan Paixà (1657-1723) fou governador (wali) otomà de l'eyalat de Bagdad, d'origen georgià.
Veure Eyalat de Bagdad і Hàssan Paixà (governador de Bagdad)
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Eyalat de Bagdad і Imperi Otomà
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Eyalat de Bagdad і Isfahan
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Veure Eyalat de Bagdad і Istanbul
Karbala
El santuari i part de la ciutat Karbala, també coneguda com Karbala al-Muqàddassa o Karbala la Santa és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.
Veure Eyalat de Bagdad і Karbala
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Veure Eyalat de Bagdad і Mossul
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Veure Eyalat de Bagdad і Nàdir-Xah Afxar
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Eyalat de Bagdad і Pèrsia
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Eyalat de Bagdad і Primera Guerra Mundial
Societat de Nacions
La Societat de Nacions (SDN) o la Lliga de les Nacions va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.
Veure Eyalat de Bagdad і Societat de Nacions
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Eyalat de Bagdad і 1 d'octubre
10 de gener
El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Veure Eyalat de Bagdad і 10 de gener
11 de març
L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Eyalat de Bagdad і 11 de març
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Veure Eyalat de Bagdad і 11 de novembre
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Veure Eyalat de Bagdad і 1534
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Veure Eyalat de Bagdad і 1591
1625
;Països Catalans:;Món.
Veure Eyalat de Bagdad і 1625
1631
;Països Catalans:;Món.
Veure Eyalat de Bagdad і 1631
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Veure Eyalat de Bagdad і 1639
1689
;Països Catalans.
Veure Eyalat de Bagdad і 1689
1691
;Països Catalans.
Veure Eyalat de Bagdad і 1691
1696
;Països Catalans.
Veure Eyalat de Bagdad і 1696
17 de maig
El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Eyalat de Bagdad і 17 de maig
1704
miniatura.
Veure Eyalat de Bagdad і 1704
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Eyalat de Bagdad і 1724
1725
;Països Catalans.
Veure Eyalat de Bagdad і 1725
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Veure Eyalat de Bagdad і 1733
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Eyalat de Bagdad і 1734
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Eyalat de Bagdad і 1737
1746
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Eyalat de Bagdad і 1746
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Veure Eyalat de Bagdad і 1747
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Veure Eyalat de Bagdad і 1750
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Eyalat de Bagdad і 18 d'agost
1802
;Països Catalans.
Veure Eyalat de Bagdad і 1802
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Eyalat de Bagdad і 1816
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Eyalat de Bagdad і 1831
1864
;Països Catalans.
Veure Eyalat de Bagdad і 1864
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Eyalat de Bagdad і 1914
1917
;Països Catalans.
Veure Eyalat de Bagdad і 1917
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Eyalat de Bagdad і 1918
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Eyalat de Bagdad і 1919
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Eyalat de Bagdad і 1920
1921
Països Catalans.
Veure Eyalat de Bagdad і 1921
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Eyalat de Bagdad і 23 d'agost
30 d'octubre
El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.
Veure Eyalat de Bagdad і 30 d'octubre