Accés més ràpid que el navegador!
127 les relacions: Abaqa, Alans, Aleix Estrategòpul, Almirall, Almogàver, Anatòlia, Andravida, Àfrica, Basileu, Batalla d'Adrianòpolis (1365), Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla de Bafeus, Batalla de Pelagònia, Batalla de Pelecà, Beilicat de Tin, Berat (ciutat d'Albània), Caiguda de Constantinoble, Caiguda de Filadelfia, Carles I d'Anjou, Catafracta, Catepà, Cavalleria, Centurió, Ciutats estat italianes, Constantí XI Paleòleg, Constantinoble, Cumans, Dècada del 1300, Despotat de l'Epir, Dinastia Àngel, Dinastia Comnè, Dinastia Paleòleg, Domèstic de les escoles, Dromos, Drungari de la flota, Drungari de la guàrdia, Duc, Ducat d'Atenes, Escoles palatines, Espionatge, Estats croats, Estrateg, Estratopedarca, Estrep (hípica), Exarcat, Exèrcit, Exèrcit romà, Foc grec, Fortificació, Gal·lípoli, ..., Galera (desambiguació), Gran Companyia Catalana, Gran domèstic, Guàrdia varega, Guerres arabo-romanes, Guerres romano-otomanes, Heracli, Horda d'Or, Il-kanat, Imperi de Nicea, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Imperi Serbi, Infanteria, Iran, Islam, Itàlia, Ivan III de Moscou, Justinià I, Legió romana, Llista de tractats militars, Mar Mediterrània, Marina romana, Marina romana d'Orient, Maurici (emperador), Megaduc, Mongols, Muralles de Constantinoble, Nestorianisme, Nicea, Nicomèdia, Nogai Noyan, Peloponès, Península de Gal·lípoli, Poni, Principat d'Acaia, Protostràtor, Quarta Croada, Reconquesta de Constantinoble, República de Gènova, República de Venècia, Roger de Flor, Sàrmata, Segle III, Segle IV, Sella de muntar, Setge de Belegrada (1280-1281), Setge de Constantinoble, Setge de Constantinoble (1203), Setge de Constantinoble (1204), Setge de Nicea (1331), Setge de Nicomèdia, Tagma (unitat militar), Tema (circumscripció administrativa), Tessalònica, Tessàlia, Tràcia, Turma, Vàndals, Veliko Tàrnovo, Virrei, 1204, 1260, 1261, 1263, 1281, 1291, 1302, 1303, 1304, 1305, 1320, 1321, 1341, 1350, 1370, 1453. Ampliar l'índex (77 més) »
Abaqa
Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Abaqa · Veure més »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Alans · Veure més »
Aleix Estrategòpul
Aleix Estrategòpul (en grec: Ἀλέξιος Στρατηγόπουλος, Aléxios Strategópulos) fou un general romà d'Orient durant el regnat de Miquel VIII Paleòleg.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Aleix Estrategòpul · Veure més »
Almirall
Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Almirall · Veure més »
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Almogàver · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Anatòlia · Veure més »
Andravida
Andravida (en grec: Ανδραβίδα, Andravída) és una ciutat a la unitat perifèrica d'Èlida al Peloponès, Grècia.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Andravida · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Àfrica · Veure més »
Basileu
Filip II, βασιλεύς τῶν Μακεδόνων ('rei dels macedonis') Basileu (en βασιλεύς) és un terme grec que significa 'rei', però que ha tengut molts altres significats i connotacions al llarg de la història.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Basileu · Veure més »
Batalla d'Adrianòpolis (1365)
La Batalla d'Adrianòpolis va resultar una victòria tàctica per a les tropes otomanes de l'emir Murad I sobre l'Imperi Romà d'Orient, en temps de l'emperador Joan V Paleòleg.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Batalla d'Adrianòpolis (1365) · Veure més »
Batalla d'Adrianòpolis (378)
La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Veure més »
Batalla de Bafeus
La Batalla de Bafeus es lliurà el 27 de juliol del 1302 a la plana de Bafeus (situada entre Nicea i Nicomèdia), i va enfrontar les tropes de l'Imperi Romà d'Orient contra les tropes de l'emir turc Osman I, fundador de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Batalla de Bafeus · Veure més »
Batalla de Pelagònia
La batalla de Pelagònia (en grec: Μάχη της Πελαγονίας) es lliurà el setembre de 1259 entre l'Imperi de Nicea i el despotat de l'Epir, el regne de Sicília i el principat d'Acaia.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Batalla de Pelagònia · Veure més »
Batalla de Pelecà
La batalla de Pelecà va tenir lloc els dies 10-11 de juny de 1329 entre una força expedicionària romana d'Orient liderada per Andrònic III i un exèrcit otomà dirigit per Orhan.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Batalla de Pelecà · Veure més »
Beilicat de Tin
Mesquita d'Isa Beg a Selçuk. El beilicat de Tin o gavella de Tin (turc: Aydınoğulları Beyliği) fou un beilicat d'Anatòlia creat vers 1307 i annexionat a l'Imperi Otomà el 1425.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Beilicat de Tin · Veure més »
Berat (ciutat d'Albània)
Berat -en albanès, Berat o Berati- és una ciutat d'Albània i és la capital del districte de Berat i del comtat de Berat.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Berat (ciutat d'Albània) · Veure més »
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Caiguda de Constantinoble · Veure més »
Caiguda de Filadelfia
La caiguda de Filadelfia va ser un episodi de les guerres romano-otomanes el 1390.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Caiguda de Filadelfia · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Carles I d'Anjou · Veure més »
Catafracta
Catafracta part lluitant amb un lleó. Museu Britànic Un catafracta (del grec κατάφρακτος, 'katàfraktos') és un tipus de cavalleria pesant, fortament armada i protegida, utilitzada a l'antiguitat pels pobles del món hel·lenístic i, més rarament, també per la República Romana amb els seus aliats; posteriorment la van utilitzar els romans durant l'època de l'Imperi i pels romans d'Orient fins a l'alta edat mitjana.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Catafracta · Veure més »
Catepà
Catepà (κατεπάνω 'catepáno') era un títol romà d'Orient equivalent a governador de districte fronterer.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Catepà · Veure més »
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Cavalleria · Veure més »
Centurió
Aspecte d'un centurió de l'any 70 dC El centurió (centurio) era un oficial de l'exèrcit romà que a les legions romanes comandava una centúria, formada cadascuna per 80 homes, tret que la centúria formés part de la Primera cohort, que tenia el doble de soldats.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Centurió · Veure més »
Ciutats estat italianes
Ciutats estat italianes el 1494 Les ciutats estat italianes són les ciutats estat que existiren a la península Itàlica entre el principi de l'edat mitjana i la unificació d'Itàlia el 1861.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Ciutats estat italianes · Veure més »
Constantí XI Paleòleg
Constantí XI Paleòleg - Constantinus Paleologus - de sobrenom Dragases - Παλαιόλογος o δραγάσης - (1394 - 29 de maig de 1453) fou el darrer emperador romà d'Orient del 1448 al 1453.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Constantí XI Paleòleg · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Constantinoble · Veure més »
Cumans
Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Cumans · Veure més »
Dècada del 1300
Sense descripció.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Dècada del 1300 · Veure més »
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Despotat de l'Epir · Veure més »
Dinastia Àngel
Els Àngel, en grec medieval Ἄγγελος, van ser una família noble grega que van proporcionar tres emperadors de l'Imperi Romà d'Orient i van governar entre el 1185 i el 1204.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Dinastia Àngel · Veure més »
Dinastia Comnè
Comnè, en grec antic Κομνηνός, en plural Κομνηνοί, llatí Comnenus i Comneni, fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient probablement d'origen italià que va emigrar a orient en temps de Constantí el Gran o poc després, i que va governar l'Imperi romà d'Orient des del 1057 al 1185 i més endavant a través dels Gran Comnè (Μεγαλοκομνηνοί) va fundar i va governar l'Imperi de Trebisonda des del 1204 al 1461.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Dinastia Comnè · Veure més »
Dinastia Paleòleg
L'àguila bicèfala, emblema de la dinastia Paleòleg i de l'Imperi Romà d'Orient. Paleòleg (en grec, Palaiologos o Paleologos (Palaios logos, literalment "Vella paraula"); en llatí) fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient que apareix al i encara existia al, si bé en l'obscuritat després del.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Dinastia Paleòleg · Veure més »
Domèstic de les escoles
El domèstic de les escoles (grec medieval: δομέστικος τῶν σχολῶν, doméstikos tōn skholōn) fou un alt càrrec militar de l'Imperi Romà d'Orient entre el i, com a mínim, principis del.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Domèstic de les escoles · Veure més »
Dromos
Dromos a Luxor. Dromos a Karnak. El terme grec dromos designa una avinguda processional, generalment flanquejada d'esfinxs, perllongant, cap a l'exterior, l'eix d'un temple per a vincular-lo a un altre temple o a un embarcador del Nil.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Dromos · Veure més »
Drungari de la flota
El Drungari de la flota, en grec medieval δρουγγάριος τοῦ πλοΐμου/τῶν πλοΐμων (droungarios tou ploimou/tōn ploimōn), anomenat a partir del δρουγγάριος τοῦ στόλου(drungàrios tu stolu) era el comandant de la flota imperial, l'element central de la marina romana d'Orient, estacionada a Constantinoble.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Drungari de la flota · Veure més »
Drungari de la guàrdia
El Drungari de la guàrdia, en grec medieval δρουγγάριος τῆς βίγλης (droungarios tēs viglēs), era originàriament un oficial militar superior, comandant de la Vigla o guàrdia, un dels regiments d'elit (tagma, en plural tagmata) de l'Exèrcit romà d'Orient responsable de la seguretat de l'emperador.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Drungari de la guàrdia · Veure més »
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Duc · Veure més »
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Ducat d'Atenes · Veure més »
Escoles palatines
Les Escoles palatines (del llatí scholae palatinae, 'guàrdia palatina' o 'escoles', en grec medieval Σχολαί) van ser una unitat militar d'elit.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Escoles palatines · Veure més »
Espionatge
L'espionatge és la pràctica i el conjunt de tècniques associades a l'obtenció d'informació confidencial.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Espionatge · Veure més »
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Estats croats · Veure més »
Estrateg
Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Estrateg · Veure més »
Estratopedarca
Un estratopedarca (στρατοπεδάρχης, stratopedarkhis, 'mestre del campament') era un càrrec militar grec que aparegué al i, després de segles d'evolució, es convertí en un títol formal a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Estratopedarca · Veure més »
Estrep (hípica)
kuixan amb un estrep, cap a l'any 150 dC. Museu Britànic L'estrep és un objecte de metall o altres materials fixat a la sella de muntar mitjançant els gambals que permeten que el genet introdueixi els peus en ells per a recolzar-se mentre cavalca i fins i tot per posar-se dret sobre ells, quan li convingui, per exemple: lluitant en una batalla.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Estrep (hípica) · Veure més »
Exarcat
Els exarcats (grec: ἔξαρχος, éxarkhos) foren territoris perifèrics de l'Imperi Romà d'Orient l'autoritat dels quals era encomanda a un governador o exarca que exercia la representació civil i militar de Constantinoble als límits de l'imperi.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Exarcat · Veure més »
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Exèrcit · Veure més »
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Exèrcit romà · Veure més »
Foc grec
El foc grec era una arma naval usada per l'Imperi Romà d'Orient, una mescla inflamable inventada per Cal·línic d'Heliòpolis, un refugiat sirià originari d'Heliòpolis de Síria vers el 673.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Foc grec · Veure més »
Fortificació
revellins de Bourtange, província de Groningen, Països Baixos. Restaurat al seu estat de 1750 La fortificació és la pràctica d'incrementar la capacitat defensiva d'un lloc per mitjà d'obres de protecció, tant simples com una barricada o parapet o tan elaborades com una ciutadella.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Fortificació · Veure més »
Gal·lípoli
El port de Gal·lípoli Gal·lípoli o Gal·lípol (en Gelibolu; en Καλλίπολις, Kal·lípolis, literalment 'ciutat bella') és una ciutat de Turquia localitzada a la península de Gal·lípoli, i forma un districte de la província de Çanakkale.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Gal·lípoli · Veure més »
Galera (desambiguació)
* Arts gràfiques: Galera (tipografia), instrument de composició tipogràfica.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Galera (desambiguació) · Veure més »
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Gran Companyia Catalana · Veure més »
Gran domèstic
El gran domèstic (grec medieval: μέγας δομέστικος, mégas doméstikos) fou un alt càrrec militar de l'Imperi Romà d'Orient entre el i el.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Gran domèstic · Veure més »
Guàrdia varega
La guàrdia varega (grec medieval: Τάγμα των Βαράγγων, Tagma ton Varàngon) fou un regiment de mercenaris d'origen nòrdic i anglosaxó («varegs») que prestaren servei en l'exèrcit romà d'Orient des del fins al.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Guàrdia varega · Veure més »
Guerres arabo-romanes
Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Guerres arabo-romanes · Veure més »
Guerres romano-otomanes
Les guerres romano-otomanes foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre els turcs otomans i l'Imperi Romà d'Orient que conduïren a la destrucció final de l'Imperi Romà d'Orient i l'ascens de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Guerres romano-otomanes · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Heracli · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Horda d'Or · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Il-kanat · Veure més »
Imperi de Nicea
LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Imperi de Nicea · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Serbi
L'Imperi Serbi (en serbi: Srpsko Carstvo, ciríl·lic serbi: Српско Царство) va ser un efímer imperi medieval en els Balcans que va sorgir del Regne de Sèrbia.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Imperi Serbi · Veure més »
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Infanteria · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Iran · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Islam · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Itàlia · Veure més »
Ivan III de Moscou
Ivan Vassílievitx (Moscou, 22 de gener de 1440 – Moscou, 27 d'octubre de 1505), anomenat el Gran.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Ivan III de Moscou · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Justinià I · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Legió romana · Veure més »
Llista de tractats militars
XIV d'''Epitoma rei militaris'' Considerant els diversos aspectes de la guerra, els exèrcits i les operacions militars, una llista de tractats militars permet ubicar cada obra temporalment, facilitant la seva consulta i les comparacions amb obres similars.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Llista de tractats militars · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Mar Mediterrània · Veure més »
Marina romana
Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Marina romana · Veure més »
Marina romana d'Orient
XIV La marina romana d'Orient va ser la força naval de l'exèrcit romà d'Orient.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Marina romana d'Orient · Veure més »
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Maurici (emperador) · Veure més »
Megaduc
El megaduc de l'Imperi Romà d'Orient Aleix Apocauc (1341-1345) El megaduc (Megas Doux, Μέγας Δουξ, en grec; megadux en llatí) fou el quart càrrec en importància després de l'emperador romà d'Orient dins de l'alta jerarquia politicomilitar de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Megaduc · Veure més »
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Mongols · Veure més »
Muralles de Constantinoble
Mapa de les muralles La porta de Belgrad Les muralles de Constantinoble són les muralles que defensaren Constantinoble durant més de mil anys.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Muralles de Constantinoble · Veure més »
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Nestorianisme · Veure més »
Nicea
Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Nicea · Veure més »
Nicomèdia
Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Nicomèdia · Veure més »
Nogai Noyan
Nogai Noyan, Nogai Khan o Nokhai, que vol dir 'gos', tot i que de manera no despectiva, sinó com «llop» o altres animals) fou un noble mongol, cap d'un ulus i per un temps verdader dirigent de l'Horda d'Or. El seu origen està en Teval, el setè fill de Jotxi (fill de Genguis Khan) que va tenir dos fills, Tàtar i Mongkadr. Tàtar va tenir un fill anomenat Nogai que va esdevenir el cap del ulus del seu avi. Les divisions entre els fills no eren territorials sinó tribals: quan un cap moria deixava la seva tribu entre diversos fills, i les seves zones de pastura eren indeterminades. Les tribus que van correspondre a Teval i després a Nogai foren els antic petxenegs. Nogai es va destacar ja ben jove quan Batu el va designar al front de 10.000 homes al que avui dia és Moldàvia per defensar les fronteres. A la mort de Batu Khan (1255) i la pujada de Berke Khan (germà de Batu, 1257), aquest li va començar a atorgar més poder i va esdevenir cap de les forces mongoles; Se l'anomena el 1259 i 1260 junt amb Tulabugha, dirigint un exèrcit mongol que va assolar el Regne de Polònia a les ordes del general Burundai, ràtzia en que foren saquejades Sandomierz, Cracòvia i altres ciutats. Quan va esclatar la guerra entre Berke i Hulagu (1260), Nogai va dirigir l'exèrcit de l'Horda d'Or. El seu pare Tatar hauria mort vers 1260 servin a Berke. El 1262 va derrotar el Terek a un exèrcit ilkhànida invasor. Nogai va adquirir gran influència a l'Horda d'Or i arreu. L'emperador romà d'Orient Miquel VIII Paleòleg (que havia recuperat Constantinoble el 1261) li va demanar en 1265 una aliança contra el Segon Imperi Búlgar de Constantí Tikh, i el va convidar a assolar les ciutats búlgares a la costa de la mar Negra: Mesèmbria, Anquíalos, Sizòpolis, Agatòpolis i Kaistritza; totes foren devastades i Nogai va rebre valuosos regals de l'emperador; la seva filla Eufrosina Paleòleg, fou enviada al cap mongol com esposa (com abans Maria havia estat enviada a l'harem d'Hulagu). La guerra amb Pèrsia va continuar el 1265 entre Berke i Abaqa (successor del seu pare Hulagu) i Nogai va dirigir l'exèrcit que va envair Pèrsia lluitant al riu Aksu on fou ferit a l'ull per una fletxa (prop de Tblisi), i es va haver de retirar sent perseguit més enllà del Kur per Abaqa que no obstant es va aturar quan va saber que s'acostava Berke amb reforços. Berke va morir quan els dos exèrcits estaven un front a l'altra i el seu cos fou portat a Saraitxuk i l'exèrcit es va retirar (1266). Nogai va marxar a la seva yurta al sud de Rússia. Una Saga parla també d'un altre enllaç, una filla de Nogai es va casar amb Feodor Rostislovitch, net de Mitislaf Davidovitch de Smolensk; Feodor tenia alguns drets al tron de Yaroslav pel seu matrimoni amb Maria, l'hereva de l'anterior príncep, però aquesta va morir i els nobles de Yaroslav llavors no van voler reconèixer a Feodor que va optar per casar-se amb la princesa tàrtara que va agafar el nom cristià d'Anna. Nogai li va construir un palau a Sarai, li va cedir les ciutats de Chernigof, Kherson, Kazan i Bolghar, i el va ajudar a obtenir el poder a Yaroslavl. Aquestos fets són llegendaris però amb un rerefons de realitat. La qüestió de si es va fer musulmà sota Berke és discutida, però figura en una llista de conversos enviada al sultà mameluc el 1262/1263 i el 1279/172 el mateix escrivia que era musulmà en una carta al sultà d'Egipte. El 1375 l'exèrcit mongol va fracassar a Lituània i Nogai va enviar un exèrcit de refresc per Galítzia-Volínia (en què les forces d'aquest principat, que era el seu vassall, també foren mobilitzades) i els soldats de Galítzia van assetjar Grodno mentre els tàtars atacaven Novogrodek. Els atacs van aconseguir molt poc. En aquest temps se li havien sotmès els alans i els vlakhs. Poc després Nogai apareix atacant Bulgària on governava Ivan Assèn III, que pretenia alliberar al seu poble del jou tàtar; Miquel VIII Paleòleg li havia donat la mà de la seva filla Maria, vídua de Constantí Assèn I de Bulgària mort per Ivan Assèn III com a mitjà per accedir al tron (1277); Ivan Assèn III fou derrotat en batalla pels tàtars i el príncep Jordi Terter, l'hereu legítim, va pujar al tron. Ivan Assèn III es va refugiar amb Nogai (1280). L'emperador romà d'Orient va enviar a Asanes, casat amb una germana d'Eufrosina (l'esposa de Nogai), per demanar al cap mongol que no donés suport a Ivan Assèn III contra Jordi Terter. Nogai va rebre bé els dos i els va escoltar i llavors va fer matar Ivan Assèn III i va celebrar una festa amb Asanes. A la mort de Möngke Temür de l'Horda d'Or vers 1280 i va començar a aparèixer com a rival més que com a primer vassall del kan; al·legava que el territori que governava no pertanyia al kan sinó que l'havia conquerit per si mateix. Va donar suport al gran príncep Dimitri en contra del seu germà Andreu que tenia el suport de Tuda Mengü (Tuda Mangu) el germà i successor de Mangu Timur. Mercès al seu suport Dimitri va obtenir el tron. Poc després Nogai va començar una guerra amb Tessàlia, en suport del seu sogre Miquel VIII contra el rebel Joan I Ducas el Sebastocrator. Nogai va enviar 4.000 homes; l'exèrcit de Miquel estava acampat prop de Lisimàquia i estava a punt de marxar quan l'emperador va caure malalt sobtadament. Llavors es va saber que els mongols ja arribaven i l'emperador va rebre els missatgers i els va agrair el ràpid enviament d'ajut. Poc després moria Miquel (11 de desembre del 1282) i el va succeir el seu fill Andrònic II Paleòleg que no va voler seguir la guerra; els tàtars no volien tornar amb les mans buides i l'emperador va ordenar al general Miquel Glaba, cap de la cavalleria, d'acompanyar-los al país dels tribal·lis (serbis), vells enemics de l'Imperi, que fou saquejat. El 1284 un cos de tàtars que acampava al Danubi va creuar al riu per anar a saquejar Bulgària governada per Jordi Terter I, arribant fins a Tràcia i Macedònia però foren derrotats pel curopalat Umpertopulos, governador de Mesèmbria. El 1285 els vlacs (vlakhs) que ocupaven les terres entre Constantinoble i Bízie, sospitosos d'haver-se aliat als búlgars, foren deportats a Àsia; el rei Jordi Terter fou obligat pels romans d'Orient a donar la mà de la seva filla Soki al fill de Nogai. A l'Horda d'Or el poder efectiu havia caigut en mans de Tulabugha si bé Tuda Mangu restava com a sobirà; Nogai era de fet independent, i l'hivern del 1285 al 1286 va iniciar l'expedició contra Hongria al costat de Tulabugha. A Hongria regnava Ladislau IV el Cumà, fill d'Esteve IV; la mare de Ladislau era turca; la columna tàrtara era molt forta però va perdre molts homes a causa de les pluges torrencials i les nevades que havien convertit el país en un fangar; a més els guies russos, o alguns, van trair als tàtars; les pèrdues en la retirada foren també notables i es diu que Tulabugha va haver de fugir amb només una dona i una bèstia de càrrega. Nogai, que participava en l'expedició, va patir pèrdues considerables; després d'Hongria, quan els tàtars passaven per Transylvània van haver de combatre al castell de Turusko, al districte habitat pels szeklers d'Aranysos, que els vabn emboscar, i on deu mil tàtars foren fets presoners; no obstant van poder destruir la fortalesa dels saxons a Nukud, la ciutat de Bistritz, el monestir de Sarivar, i algunes altres places; els membres de l'expedició no es van retirar tots, i alguns es van establir al país amb el nom de nogais, a la vora del Theiss (Tisza) on encara queden llocs que ho recorden com Tartar-Falva, Tartar-Szent-Mikklos, Tartar-Szent-Gyorg, Tartaros i Tartarszallasa; en una carta enviada pel papa Honori IV, aquest es queixava al rei hongarès per aliar-se amb l'infidel i es sospita que els tàtars foren cridats a Hongria pel mateix rei, política que finalment li va costar la vida (1290). Probablement les desgràcies d'aquesta expedició van ser una causa important en el trencament entre Tulabugha i Nogai. El 1286 Nogai va forçar al rei Esteve Uroš II Milutin de Sèrbia a reconèixer la seva sobirania. El 1277 un moviment popular a Bulgària dirigida per Ivailo, va derrotar els mongols. El 1287-1288 Tulabugha i Nogai van fer una expedició (la tercera) contra Polònia però el resultat és incert; algunes fonts diuen que van fer 20.000 captius. Pel mateix temps Nogai va derrotar els búlgar i va assetjar a Ivaylo a Silistra. Ivaylo va intentar una aliança amb Nogai però aquest el va matar i va donar el tron a Jordi Terter I que seria el seu vassall. Quan Jordi va fugir a Constantinoble el 1292 Nogai va posar al tron a Smilets. Des del refredament de les relacions amb l'Horda d'Or vers el 1287, el campament de Nogai fou refugi per tots els dissidents entre els quals els fills de Mangu Timur, dirigits per Toktu o Toqtaï, les intrigues del qual van acabar al final amb la deposició i mort de Tulabugha (1290). Toktu (Toqtaï o Toqto’té), va pujar al tron amb el nom de Ghiyath al-Din (1290-1312) sota influència de Nogai. No va pujar el mateix al tron perquè la seva besàvia era una concubina i per tant tenia menys dret, però esperava poder manipular a Toktu. Poc després Nogai enviava a la seva dona Bilak Khatun a la cort de Toktu, com el seu agent a través de la qual esperava exercir influència; però aquesta pretensió de Nogai va molestar a Toktu, que volia governar per a si mateix i es va produir el trencament. Les dues famílies estaven entrellaçades: Kelmish, la germana de Mangu Timur, s'havia casat amb el kunkurat Saljidai Gurkhan; van tenir un fill, Yailak, i una filla, Olju. Yailak es va casar amb Katak, la filla de Nogai i Olju fou l'esposa del seu oncle Mangu Timur i mare de Toktu. Així Yailak era l'oncle de Toktu i el gendre de Nogai. Aquest no havia acabat d'adoptar l'islam com altres prínceps de l'Horda d'Or, però la seva filla Katak si que es va convertir per la força i el seu marit a més la va maltractar. Nogai de fet, fora d'un incerta conversió 25 anys abans probablement per interessos polítics, va romandre xamanista el que li va concedir el suport de molts mongols. Nogai va recordar a Toktu les obligacions que tenia envers ell, sense resultat, ni tampoc una segona ambaixada; després va ordenar als sus fills marxar contra el kan. Marco Polo diu que Toktu fou instigat a la guerra per dos fills de Tuda Mangu que havia estat deposat (i potser mort) per Nogai; i segons Nuwayri, molts caps s'havien refugiat amb Nogai i aquest no els va voler entregar i això sembla que fou una altra causa de la guerra. Segons Nuwayri, Nogai tenia un exèrcit de 200.000 homes; els dos bàndols van lliurar batalla a Yaksi "entre els dos països" (segurament al Dnièper). Toktu fou derrotat i es va retirar i Nogai no el va perseguir i es va retirar amb el botí. Sembla que la causa de no perseguir-lo fou que els genovesos de Crimea havien matat al seu net Agtji mentre recaptava els tributs pel seu avi, i Nogai llavors va anar a les possessions genoveses i les va assolar. Segons Rashid al-Din, Toktu es va presentar al Ozy (Dniper) el 1298 amb 300.000 homes però com que el riu no estava glaçat no el va poder creuar i es va retirar per passar l'estiu al Don. A l'any següent Nogai va creuar el Don i Toktu va reunir el seu exèrcit precipitadament i es va lliurar batalla a un lloc anomenat Tejesmari, al Don, on Toktu fou derrotat i es va retirar a Sarai; dos fills de Tuda Mangu van combatre al costat de Toktu i van fugir junt amb aquest al final de la batalla. Nogai de manera prudent va tornar al darrere el Dnièper saquejant pel camí la ciutat de Krim on van fer molts presoners que Nogai va fer alliberar. Alguns caps de l'exèrcit van escriure a Toktu i li van oferir trair a Nogai i entregar-lo; el complot es va estendre als fills de Nogai i el segon fill, Taga o Teke, al que es va prometre el tron, va entrar en el complot i llavors els conjurats el van fer presoner. Chaga el seu germà gran va marxar contra els revoltats i els va derrotar i Teke va fugir a la nit amb 300 partidaris. Toktu va decidir aprofitar el conflicte i va creuar el Dnièper amb 600.000 mil homes (xifra sens dubte exagerada) i va acampar al riu Berka o Bug prop del campament enemic i quan Nogai es va presentar amb 300.000 homes va fingir que estava malalt i que sempre havia estat lleial als kans i que qualsevol deslleialtat era cosa dels seus fills; mentre Chaga havia creuat el riu a poca distància per sorprendre a l'enemic per darrere; però Toktu se'n va assabentar i va preparar la batalla; la lluita fou ferotge i finalment Toktu va aconseguir la victòria. Aquesta batalla s'hauria llirat al Kagamlik prop del Dnièper. Nogai es va retirar amb mil homes al país dels kelards (hongaresos). En la fugida fou ferit per un rus al servei de Toktu, i va morir en ruta, o segons una altra versió un rus el va ferir i li va demanar ser portat davant Toktu, però l'oficial li va tallar el cap i el va portar al kan, el qual es va queixar que un soldat hagués matat a un noble mongol, i va fer matar el rus. Toktu va tornar a Sarai. Això hauria passat el 1299. L'Horda que va governar va agafar el seu nom. Jordi Paquimeres diu que el Kuzimpaxis (el cap dels xamans) a la mort de Nogai, va agafar la seva dona Chini i fill Buri i va fugir per mar cap a Pèrsia, però a causa de mals vents va arribar a Heraclea Pòntica on fou fet presoner però fou perdonat i alliberat quan va esdevenir cristià; Von Hammer diu que el seu nom era Kasim Beg. Chini i Buri foren acollits per Ghazan. Nogai va deixar tres fills, Chuke (Chaga) el Tzakas dels romans d'Orient, Teke o Taga, i Buri (aquest darrer estava casat amb una filla d'Abaqa de Pèrsia). Va deixar també dues filles, Togulja, casada amb Taz, dill de Munjuk, un oficial de Toktu, que foren els pares d'un fill anomenat Aktaji; i una altra filla de nom Kayan, casada amb Yailak, ja abans esmentada. La mare de Chuke o Chaga es deia Alakka o khatun Alagh (Алаг) i era la seva esposa principal. Fou Chaga el que va succeir al seu pare en el que quedava del seu ulus.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Nogai Noyan · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Peloponès · Veure més »
Península de Gal·lípoli
La península de Gal·lípoli (Gelibolu Yarımadası; Χερσόνησος της Καλλίπολης, Khersónissos tis Kalípolis; en català medieval, Gal·lípol), a l'antiguitat anomenada Quersonès Traci (Chersonesus Thracica), és una petita península de Turquia.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Península de Gal·lípoli · Veure més »
Poni
miniatura Un poni és un cavall petit d'uns 140 cm d'altura màxima fins a la creu.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Poni · Veure més »
Principat d'Acaia
El principat d'Acaia va ser un estat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Principat d'Acaia · Veure més »
Protostràtor
El protostràtor (grec: πρωτοστράτωρ) fou una dignitat de la cort romana d'Orient que tenia els seus orígens en el mestre dels estables imperial.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Protostràtor · Veure més »
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Quarta Croada · Veure més »
Reconquesta de Constantinoble
La reconquesta de Constantinoble de 1261 significà la conquesta de la ciutat, dominada fins llavors per l'Imperi Llatí, per l'Imperi de Nicea, i la restauració de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Reconquesta de Constantinoble · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і República de Gènova · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і República de Venècia · Veure més »
Roger de Flor
Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Roger de Flor · Veure més »
Sàrmata
Sàrmata va ser bisbe de València.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Sàrmata · Veure més »
Segle III
El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Segle III · Veure més »
Segle IV
El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Segle IV · Veure més »
Sella de muntar
Sella anglesa La sella o muntura és un element que uneix el genet als lloms d'un cavall.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Sella de muntar · Veure més »
Setge de Belegrada (1280-1281)
El setge de Belegrada per les forces del Regne de Sicília sota domini angeví contra la guarnició romana d'Orient de la ciutat es produí entre el 1280 i el 1281.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Setge de Belegrada (1280-1281) · Veure més »
Setge de Constantinoble
* Setge de Constantinoble (626), setge de perses i àvars.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Setge de Constantinoble · Veure més »
Setge de Constantinoble (1203)
El primer setge de Constantinoble va tenir lloc el mes de juliol de l'any 1203 dins del marc de la Quarta Croada i va acabar amb l'enderrocament d'Aleix III i la coronació d'Aleix IV.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Setge de Constantinoble (1203) · Veure més »
Setge de Constantinoble (1204)
El segon setge croat sobre Constantinoble va tenir lloc entre gener i abril de 1204 i va ser provocat pel no pagament de la quantitat convinguda entre l'emperador Aleix IV Àngel i els croats perquè aquests el posessin en el tron.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Setge de Constantinoble (1204) · Veure més »
Setge de Nicea (1331)
El Setge de Nicea per les forces d'Osman I entre el 1328 i el 1331 sobre Nicea va ser el resultat de la conquesta d'una ciutat romana d'Orient clau per als turcs otomans.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Setge de Nicea (1331) · Veure més »
Setge de Nicomèdia
Des de 1299, la creació del nou estat turc dels otomans havia estat lenta però segura, amb la captura dels territoris dels romans d'Orient.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Setge de Nicomèdia · Veure més »
Tagma (unitat militar)
El tagma (en grec medieval τάγμα, en plural τάγματα tagmata) era la unitat tàctica de l'exèrcit romà d'Orient, que seria equivalent a un batalló o un regiment moderns.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Tagma (unitat militar) · Veure més »
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Tessalònica · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Tessàlia · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Tràcia · Veure més »
Turma
La turma, en llatí turma, paraula que significa 'esquadró', va ser una unitat militar de cavalleria de l'exèrcit romà durant el període de la República i l'imperi.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Turma · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Vàndals · Veure més »
Veliko Tàrnovo
Veliko Tàrnovo (Велико Търново Veliko Tàrnovo) és una ciutat de Bulgària, centre administratiu de la Província de Veliko Tàrnovo.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Veliko Tàrnovo · Veure més »
Virrei
García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і Virrei · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і 1204 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і 1260 · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і 1261 · Veure més »
1263
El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і 1263 · Veure més »
1281
Sense descripció.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і 1281 · Veure més »
1291
Sense descripció.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і 1291 · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і 1302 · Veure més »
1303
Sense descripció.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і 1303 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і 1304 · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і 1305 · Veure més »
1320
Sense descripció.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і 1320 · Veure més »
1321
Sense descripció.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і 1321 · Veure més »
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і 1341 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і 1350 · Veure més »
1370
Sense descripció.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і 1370 · Veure més »
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Exèrcit romà d'Orient і 1453 · Veure més »
