Taula de continguts
26 les relacions: Aliat romà, Banda (unitat militar), Cavaller romà, Centúria (unitat militar), Centurió, Decurió, Drungue, Esquadró, Estrateg, Expansió de l'islam, Guerres Púniques, Hispània, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Legió romana, Llatí, Lleó VI el Filòsof, Nomisma, Opció (Imperi Romà), Polibi, Tema (circumscripció administrativa), Tema dels Anatòlics, Tema dels Armeníacs, Tema dels Optimats, Vexillarius, 626.
Aliat romà
Soci (plural llatí socii) o aliat romà va ser el nom que els romans donaven als seus aliats.
Veure Turma і Aliat romà
Banda (unitat militar)
Una banda (en grec medieval βάνδον, Vàndon) era la unitat tàctica bàsica de l'Exèrcit romà d'Orient, format per entre 50 i 300 o 400 homes.
Veure Turma і Banda (unitat militar)
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Veure Turma і Cavaller romà
Centúria (unitat militar)
La centúria era una unitat bàsica de la infanteria de l'exèrcit romà.
Veure Turma і Centúria (unitat militar)
Centurió
Aspecte d'un centurió de l'any 70 dC El centurió (centurio) era un oficial de l'exèrcit romà que a les legions romanes comandava una centúria, formada cadascuna per 80 homes, tret que la centúria formés part de la Primera cohort, que tenia el doble de soldats.
Veure Turma і Centurió
Decurió
Un Decurió a Roma va ser un cap militar, un càrrec curial municipal, i a les províncies va ser un membre de les assemblees municipals.
Veure Turma і Decurió
Drungue
Drungue, en grec medieval δροῦγγος o δρόγγος, és un terme militar de l'Imperi Romà d'Orient que va tenir diversos significats al llarg del temps.
Veure Turma і Drungue
Esquadró
Un esquadró és una unitat militar de l'arma de cavalleria, equivalent quant a mida a la companyia de l'arma d'infanteria.
Veure Turma і Esquadró
Estrateg
Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.
Veure Turma і Estrateg
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Turma і Expansió de l'islam
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Veure Turma і Guerres Púniques
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Turma і Hispània
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Turma і Imperi Romà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Turma і Imperi Romà d'Orient
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Veure Turma і Legió romana
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Turma і Llatí
Lleó VI el Filòsof
Lleó VI el Filòsof o el Savi (grec: Λέων ο Σοφός, Léon o Sofós; 865-911) fou emperador romà d'Orient del 886 al 911.
Veure Turma і Lleó VI el Filòsof
Nomisma
Nomisma de Miquel V El nomisma era una moneda d'or, hereva del solidus, encunyada a l'Imperi Romà d'Orient fins a la reforma monetària d'Aleix I Comnè de 1092, que va ser de curs legal també a Roma.
Veure Turma і Nomisma
Opció (Imperi Romà)
Lopció (en llatí optio) era un grau intermedi entre centurió i decurió a l'exèrcit a l'època de l'Imperi Romà, equivalent als actuals sotsoficials.
Veure Turma і Opció (Imperi Romà)
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Veure Turma і Polibi
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Veure Turma і Tema (circumscripció administrativa)
Tema dels Anatòlics
El tema dels Anatòlics (grec: θέμα Άνατολικῶν, Thema Anatolikon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat al centre d'Anatòlia.
Veure Turma і Tema dels Anatòlics
Tema dels Armeníacs
El tema dels Armeníacs (grec: θέμα Ἀρμενιάκων, Thema Armienàkon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre mitjans del i la seva conquesta pels seljúcides a finals del.
Veure Turma і Tema dels Armeníacs
Tema dels Optimats
El tema dels Optimats (grec: θέμα Ὀπτιμάτων, Thema Optimàton) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre mitjans del i la seva conquesta pels otomans al.
Veure Turma і Tema dels Optimats
Vexillarius
Representació d'un vexillarius. El vexillarius va ser una classe de signifer que servia en temps de l'antiga Roma a les legions.
Veure Turma і Vexillarius
626
El 626 (DCXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Turma і 626
També conegut com Turmarca.