Accés més ràpid que el navegador!
72 les relacions: Agrupament vermell, Arthur Eddington, Astronomia, Beril·li, Bor, Branca asimptòtica de les gegants, Branca horitzontal, Cadena protó-protó, Carboni, Catalitzador, Cúmul estel·lar, Cicle CNO, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Disc d'acreció, Esclat de raigs gamma, Estel, Estrella compacta, Estrella de neutrons, Estrella de Wolf-Rayet, Estrella subgegant, Estructura estel·lar, Eta de la Quilla, Forat negre, Formació estel·lar, Fusió (canvi d'estat), Fusió nuclear, Gegant roig, Gravetat, Hans Bethe, Hermann von Helmholtz, Hidrogen, Ió (àtom), Kelvin, Límit d'Eddington, Liti, Lluminositat, Magnesi, Massa, Massa atòmica, Massa solar, Medi interestel·lar, Metal·licitat, Nana blanca, Nana negra, Nana roja, Núvol molecular, Neó, Nebulosa planetària, Nitrogen, Nombre màssic, ..., Nucleosíntesi estel·lar, Opacitat, Oxigen, Partícula α, Planeta, Procés triple-alfa, Protó, Protoestrella, Radiació, Raigs còsmics, Reacció nuclear, Secció eficaç, Seqüència principal, Sol, Supergegant blau, Supergegant groga, Supergegant roig, Supernova, Terra, Variable lluminosa blava, Vent estel·lar, William Thomson. Ampliar l'índex (22 més) »
Agrupament vermell
Evolució d'estels de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de l'agrupament vermell està marcada com a AV per al cas d'un estel de dues masses. L'agrupament vermell (red clump en anglès), o més exactament agrupament dels vermells, és una regió en el diagrama de Hertzsprung-Russell ocupada bàsicament per estels gegants vermells rics en metall.
Nou!!: Evolució estel·lar і Agrupament vermell · Veure més »
Arthur Eddington
V Club for the meeting where Eddington presented his observations of the curvature of light around the sun, confirming Einstein's Theory of General Relativity. They include the line "A general discussion followed. The President remarked that the 83rd meeting was historic".--> fou un astrofísic britànic de principis del.
Nou!!: Evolució estel·lar і Arthur Eddington · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Evolució estel·lar і Astronomia · Veure més »
Beril·li
El beril·li és l'element químic de símbol Be i nombre atòmic 4.
Nou!!: Evolució estel·lar і Beril·li · Veure més »
Bor
El bor és un element químic de la taula periòdica que té el símbol B i nombre atòmic 5.
Nou!!: Evolució estel·lar і Bor · Veure més »
Branca asimptòtica de les gegants
Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de la branca asimptòtica de les gegants apareix marcada com a BAG per al cas d'una estrella de 2 masses solars. La branca asimptòtica de les gegants (BAG, en anglès ''asymptotic giant branch'') és un període de l'evolució estel·lar que experimenten totes les estrelles de massa intermèdia (entre 0,5 i 9-10 masses solars) al final de les seves vides.
Nou!!: Evolució estel·lar і Branca asimptòtica de les gegants · Veure més »
Branca horitzontal
La branca horitzontal (RH, en anglès ''horizontal branch'') és un estadi de l'evolució estel·lar que segueix immediatament al de branca de gegant vermella, en estrelles de massa similar a la del Sol.
Nou!!: Evolució estel·lar і Branca horitzontal · Veure més »
Cadena protó-protó
La cadena protó-protó domina en estrelles de la mida del Sol o més petites. La cadena protó-protó és una de les dues reaccions de fusió que es produeixen en les estrelles per a convertir l'hidrogen en heli, l'altre procés conegut és el cicle CNO.
Nou!!: Evolució estel·lar і Cadena protó-protó · Veure més »
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Nou!!: Evolució estel·lar і Carboni · Veure més »
Catalitzador
La hidrogenació de C.
Nou!!: Evolució estel·lar і Catalitzador · Veure més »
Cúmul estel·lar
miniatura Un cúmul estel·lar és un grup d'estrelles atretes entre si per la gravetat.
Nou!!: Evolució estel·lar і Cúmul estel·lar · Veure més »
Cicle CNO
Diagrama del cicle CNO El cicle CNO (carboni-nitrogen-oxigen) és una de les dues reaccions de fusió per les quals les estrelles converteixen hidrogen en heli, i n'és l'altra la cadena protó-protó.
Nou!!: Evolució estel·lar і Cicle CNO · Veure més »
Diagrama de Hertzsprung-Russell
Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.
Nou!!: Evolució estel·lar і Diagrama de Hertzsprung-Russell · Veure més »
Disc d'acreció
Imatge d'artista d'un disc d'acreció en una estrella massiva alimentat per material procedent de la seva companya binària Un disc d'acreció és una estructura en forma de disc al voltant d'un objecte central massiu.
Nou!!: Evolució estel·lar і Disc d'acreció · Veure més »
Esclat de raigs gamma
estrella massiva en procés de fusió nuclear convertint els elements més lleugers en altres més pesants. Quan la fusió ja no genera la pressió suficient per contrarestar la gravetat, l'estrella es col·lapsa ràpidament per formar un forat negre. Teòricament, l'energia pot ser alliberada durant el col·lapse al llarg de l'eix de rotació per formar un esclat de raigs gamma. En astrofísica es coneix com a esclat de raigs gamma, explosió de raigs gamma o simplement GRB (de l'anglès gamma-ray burst) una font intensa i breu de raigs gamma associada amb explosions extremadament energètiques en galàxies distants.
Nou!!: Evolució estel·lar і Esclat de raigs gamma · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Evolució estel·lar і Estel · Veure més »
Estrella compacta
En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.
Nou!!: Evolució estel·lar і Estrella compacta · Veure més »
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Nou!!: Evolució estel·lar і Estrella de neutrons · Veure més »
Estrella de Wolf-Rayet
Estrella de Wolf-Rayet WR124 (imatge del telescopi espacial Hubble) Les estrelles de Wolf-Rayet (abreujades sovint com a WR) són estrelles massives, calentes i en una fase d'evolució gairebé al final del seu cicle.
Nou!!: Evolució estel·lar і Estrella de Wolf-Rayet · Veure més »
Estrella subgegant
Una estrella subgegant és una classe d'estrelles que són més brillants que el que és normal en el cas de les estrelles nanes de la seqüència principal de la mateixa classe espectral, però no tan brillants com les estrelles gegants.
Nou!!: Evolució estel·lar і Estrella subgegant · Veure més »
Estructura estel·lar
Corona # Taca solar # Granulació fotosfèrica # Protuberància solar Els models actuals sobre l'estructura estel·lar tracten de descriure amb cert detall l'estructura interna d'una estrella utilitzant la lluminositat i el color, d'aquesta manera aquests models permeten predir amb certa exactitud l'evolució futura de l'astre.
Nou!!: Evolució estel·lar і Estructura estel·lar · Veure més »
Eta de la Quilla
Eta de la Quilla (η Carinae) és un estel del tipus variable lluminós blau hipermassiu, situat en la constel·lació de la Quilla, al voltant de 7500 anys-llum (2300 parsecs) del sistema solar, és membre del cúmul estel·lar obert Trumpler 16.
Nou!!: Evolució estel·lar і Eta de la Quilla · Veure més »
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Nou!!: Evolució estel·lar і Forat negre · Veure més »
Formació estel·lar
Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.
Nou!!: Evolució estel·lar і Formació estel·lar · Veure més »
Fusió (canvi d'estat)
Seqüència d'imatges accelerada per a visualitzar el procés de fusió de glaçons dins d'un got La fusió és un procés físic que consisteix en el canvi d'estat de la matèria de l'estat sòlid a l'estat líquid.
Nou!!: Evolució estel·lar і Fusió (canvi d'estat) · Veure més »
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Nou!!: Evolució estel·lar і Fusió nuclear · Veure més »
Gegant roig
Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.
Nou!!: Evolució estel·lar і Gegant roig · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Evolució estel·lar і Gravetat · Veure més »
Hans Bethe
va ser un físic teòric alemany-americà que va fer importants contribucions a la física nuclear, l'astrofísica, l'electrodinàmica quàntica i la física de l'estat sòlid, i que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1967 pel seu treball sobre la teoria de la nucleosíntesi estel·lar.
Nou!!: Evolució estel·lar і Hans Bethe · Veure més »
Hermann von Helmholtz
Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz (31 d'agost de 1821 - 8 de setembre de 1894), fou un metge i físic alemany.
Nou!!: Evolució estel·lar і Hermann von Helmholtz · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Evolució estel·lar і Hidrogen · Veure més »
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Nou!!: Evolució estel·lar і Ió (àtom) · Veure més »
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Nou!!: Evolució estel·lar і Kelvin · Veure més »
Límit d'Eddington
η Carinae pot ser el resultat d'un traspàs del límit d'Eddington El límit d'Eddington, o lluminositat d'Eddington, és un valor màxim de lluminositat què pot passar a través d'una capa de gas en equilibri hidroestàtic, suposant una simetria esfèrica.
Nou!!: Evolució estel·lar і Límit d'Eddington · Veure més »
Liti
El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.
Nou!!: Evolució estel·lar і Liti · Veure més »
Lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
Nou!!: Evolució estel·lar і Lluminositat · Veure més »
Magnesi
El magnesi és l'element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12.
Nou!!: Evolució estel·lar і Magnesi · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Evolució estel·lar і Massa · Veure més »
Massa atòmica
Desviació de dos isòtops de masses atòmiques diferents en un camp magnètic d'un espectròmetre de masses. Model atòmic de Rutherford La massa atòmica, simbolitzada ma, és la massa d'un àtom en el seu estat fonamental expressada habitualment, però no necessàriament, en unitats de massa atòmica.
Nou!!: Evolució estel·lar і Massa atòmica · Veure més »
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Nou!!: Evolució estel·lar і Massa solar · Veure més »
Medi interestel·lar
El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.
Nou!!: Evolució estel·lar і Medi interestel·lar · Veure més »
Metal·licitat
Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.
Nou!!: Evolució estel·lar і Metal·licitat · Veure més »
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Nou!!: Evolució estel·lar і Nana blanca · Veure més »
Nana negra
Una nana negra és una hipotètica nana blanca tan vella i freda que ja no emet calor ni llum.
Nou!!: Evolució estel·lar і Nana negra · Veure més »
Nana roja
Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K. A causa del baix ritme al què cremen el seu hidrogen, les nanes roges tenen vides molt llargues.
Nou!!: Evolució estel·lar і Nana roja · Veure més »
Núvol molecular
En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H₂).
Nou!!: Evolució estel·lar і Núvol molecular · Veure més »
Neó
El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne.
Nou!!: Evolució estel·lar і Neó · Veure més »
Nebulosa planetària
Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.
Nou!!: Evolució estel·lar і Nebulosa planetària · Veure més »
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Nou!!: Evolució estel·lar і Nitrogen · Veure més »
Nombre màssic
El nombre màssic o nombre de massa representa el nombre de nucleons d'un nucli atòmic, és a dir la suma dels protons i dels neutrons presents en el nucli d'un àtom.
Nou!!: Evolució estel·lar і Nombre màssic · Veure més »
Nucleosíntesi estel·lar
La nucleosíntesi estel·lar és el conjunt de reaccions nuclears que tenen lloc en les estrelles per a fabricar elements més pesats.
Nou!!: Evolució estel·lar і Nucleosíntesi estel·lar · Veure més »
Opacitat
Comparacions d'opacitat (1), translucidesa (2), i transparència (3); darrere de cada panell hi ha una estrella. Un material presenta opacitat quan no deixa passar la llum en proporció apreciable.
Nou!!: Evolució estel·lar і Opacitat · Veure més »
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Nou!!: Evolució estel·lar і Oxigen · Veure més »
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Nou!!: Evolució estel·lar і Partícula α · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: Evolució estel·lar і Planeta · Veure més »
Procés triple-alfa
Diagrama del procés triple-alfa. El procés triple alfa és el procés pel qual tres nuclis d'heli (partícules alfa) es transformen en un nucli de carboni.
Nou!!: Evolució estel·lar і Procés triple-alfa · Veure més »
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Nou!!: Evolució estel·lar і Protó · Veure més »
Protoestrella
Es denomina protoestrella o protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.
Nou!!: Evolució estel·lar і Protoestrella · Veure més »
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). Va ser descoberta principalment per Marie Curie.
Nou!!: Evolució estel·lar і Radiació · Veure més »
Raigs còsmics
Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.
Nou!!: Evolució estel·lar і Raigs còsmics · Veure més »
Reacció nuclear
Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dona dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.
Nou!!: Evolució estel·lar і Reacció nuclear · Veure més »
Secció eficaç
En física nuclear, la secció eficaç (cross section en anglès) es defineix com la probabilitat d'interacció entre dues partícules.
Nou!!: Evolució estel·lar і Secció eficaç · Veure més »
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Nou!!: Evolució estel·lar і Seqüència principal · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Evolució estel·lar і Sol · Veure més »
Supergegant blau
Mides relatives d'estrelles, des de les nanes vermelles, passant per les nanes grogues com el Sol, les gegants blaves, fins a un supergegant blau Els supergegants blaus són estels de gran grandària en els quals els processos de fusió nuclear es desenvolupen a tal ritme que l'hidrogen es consumeix en quantitats ingents, cosa que els converteix en els estels més actius de tots els que es coneixen.
Nou!!: Evolució estel·lar і Supergegant blau · Veure més »
Supergegant groga
Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de supergegant groga apareix marcada com SGG per al cas de la traça evolutiva de l'estrella de 15 masses solars La fase de supergegant groga és una fase intermèdia entre la de supergegant blava i la de supergegant vermella que travessen les estrelles de massa elevada (més de 9-10 masses solars i menys de 30-70 masses solars; el límit superior depèn fortament de la metal·licitat i, en menor mesura, de la velocitat de rotació de l'estrella).
Nou!!: Evolució estel·lar і Supergegant groga · Veure més »
Supergegant roig
Evolució d'estels de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de supergegant roig apareix marcada com SGV per al cas de la traça evolutiva de l'estel de 15 masses solars Els supergegants roigs, són els estels més grossos que per ara s'han trobat a l'univers.
Nou!!: Evolució estel·lar і Supergegant roig · Veure més »
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Nou!!: Evolució estel·lar і Supernova · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Evolució estel·lar і Terra · Veure més »
Variable lluminosa blava
Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de variable lluminosa blava apareix marcada com a VLB per al cas de la traça evolutiva de l'estrella de 60 masses solars Les variables lluminoses blaves (VLB, en anglès ''luminous blue variables''), també conegudes com a variables S Doradus, són les estrelles més lluminoses que es coneixen i entre els seus exemples es troben algunes de les estrelles més massives de l'univers.
Nou!!: Evolució estel·lar і Variable lluminosa blava · Veure més »
Vent estel·lar
Aquesta imatge mostra el vent de l'estrella LL Orionis generant un xoc d'arc (lluminós) mentre xoca amb matèria a la circumdant Nebulosa d'Orió El vent estel·lar és un corrent de partícules carregades, això és, plasma, que és ejectat per l'atmosfera d'una estrella.
Nou!!: Evolució estel·lar і Vent estel·lar · Veure més »
William Thomson
Sir William Thomson (Belfast, Irlanda, 26 de juny de 1824 - Largs, Escòcia, 17 de desembre de 1907), fou un físic, matemàtic i enginyer britànic nat a Belfast (Irlanda).
Nou!!: Evolució estel·lar і William Thomson · Veure més »
